|
|
|
Literatura i Història Dues notícies de caire literari relacionades amb Solivella s’han donat cita aquesta setmana. La primera d’elles la trobem demà, diumenge dia 11, a la seu del Consell Comarcal, a Montblanc, on es lliuraran els premis culturals de la Conca de Barberà. El que correspon a la VIIIa edició del Premi Biennal Aires de la Conca, s’atorgarà a una obra que recull la història de les orquestres i conjunts musicals de la nostra comarca, des de les acaballes del segle XIX fins gairebé la meitat del S. XX. En aquest llibre Solivella hi està molt ben representada, doncs es fa esment d’aquella família d’artistes i músics coneguts a casa nostra com Els Triquelis, per acabar recordant aquelles dues grans orquestres de Solivella que van ser La Yolanda i La Celi. També, aquesta mateixa setmana, s’ha publicat un llibret amb un recull de poemes de Nadal inèdits de la Llar Conca de Barberà, amb el suport del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. En aquest llibret hi podem trobar, entre d’altres, poemes de dues solivellenques, la Teresa Garcia i Español, i l'Adelina Montseny. I precisament aquesta darrera s’ha vist guardonada amb el Primer Premi Jubilats de la Conca de Barberà. Enhorabona doncs a totes dues, i molt especialment a l'Adelina pel seu merescut premi. |
|
|
Cap de setmana ventós Després d’uns dies molt freds, aquest primer cap de setmana de desembre ha bufat el vent amb una força poc habitual, tot això ha fet que, amb l’absència total de núvols, el sol hagi pogut lluir amb una intensitat extraordinària. I aprofitant aquest dies tan nets i lluminosos els afeccionats a la fotografia han pogut obtenir unes imatges magnífiques de Solivella. Precisament la fotografia que aquest dies figura a la pàgina principal de la web, i en la que podem veure el campanar de l’església i el santuari del Tallat, s’ha pogut obtenir gràcies a aquesta netedat atmosfèrica i amb l’ajuda d’un teleobjectiu de 380 mm. Ha estat tirada des del camí que va des del final del carrer Garcia Salado cap a la carretera de Sarral, just sota la casa del Palé. Aquesta fotografia, a més de figurar uns quants dies a la pàgina índex, la podreu trobar ja per sempre a la pàgina dedicada a la nostra església parroquial. |
Novembre '05
|
Visita cultural a Solivella dedicada als més petits Aquest dissabte, 26 de novembre, el Grup Cultural de la Dona no va oblidar als més menuts quan va programar els actes del 25è aniversari del Gira-Sol. L’Enric Capdevila va ser l’encarregat de portar-los a passejar pel poble, explicant-los-hi, sobre el terreny, diversos aspectes de la nostra història, tot relacionant-la amb vestigis arquitectònics encara existents o bé ajudant a que la imaginació dels nens refés aquells llocs ja desapareguts. Tot un encert. En acabar l’agradable i cultural passeig, les dones del Grup Cultural tenien una xocolatada prepara per tal que els participants a la visita podessin recuperar forces. Un altre encert, doncs amb el dia tan fred que ha fet, aquesta xocolata s’ha posat d’allò més bé. I a més... estava molt bona! |
|
Més col·laboracions: Albert Ribas i Jordi Español Tretze noves pàgines han ampliat el contingut de la web. Onze d’elles corresponen a la nevada de l’any 2001 i son unes magnífiques fotografies que va fer el Jordi Español "Grapetes", jugant-se el físic per pujar al coster, just l’endemà de la forta nevada i amb un gruix de neu molt considerable. Però va valdre la pena! Les altres corresponen a un "repetidor", doncs no és la primera vegada que col·labora a la web. Es tracte de l'Albert Ribas "Gil", que ha engrandit l’apartat d’esports, concretament del futbol, amb dues fotografies d’equips de l’any 1990. A tots dos, moltes gràcies! |
|
|
Diada de Tots Sants Solivella ha viscut un any més la celebració del dia de Tots Sants complint amb la tradició de les respectuoses visites als difunts, doncs tot i que el dia a ells dedicat és el 2, fa ja anys que, aprofitant que el primer de novembre és dia festiu, la tradició de visitar els cementiris s’ha avançat un dia. Aquest any, a Solivella, el desplaçament fins el cementiri, per tots aquells que han optat per anar-hi amb cotxe, ha resultat més còmode, doncs el camí d’accés va ser arreglat i encimentat, i amb unes proteccions laterals per tal d’augmentar la seguretat. |
Octubre '05
|
Continuen els actes commemoratius del Gira-Sol Aquest cap de setmana ha continuat la programació dels actes commemoratius del 25è aniversari, amb quatre diferents motius de celebració. La tarda del dissabte 29, al local parroquial, l'Enric Capdevila ens ha il·lustrat sobre un tema que ens toca molt de prop, els 25 anys d’història de la nostra revista. Però per arribar-hi, abans ens ha dissertat sobre les publicacions periòdiques que han existit a la Conca, donant-nos a conèixer no únicament els noms d’aquelles revistes, sinó la seva temàtica, habitualment lligada a les poblacions on es publicava i els anys d’existència des de la seva fundació, fent especialment esment a aquelles ja desaparegudes. Acte seguit, la Josefina Solé, primera directora del Gira-Sol ha dirigit unes paraules als assistents, per finalitzar obsequiant al Grup Cultural de la Dona amb un quadre on s’hi poden veure pintats uns gira-sols, la flor que va donar nom a la revista periòdica de Solivella. Posteriorment, el mateix Enric, ens ha donat a conèixer la última publicació dedicada al Tallat. Concretament ens ha parlat del llibre d'Eugeni Ferrer "Coronació Pontifícia de la Mare de Déu del Tallat", i aprofitant la presentació per fer referències a tots aquells llibres que s’han dedicat amb anterioritat a parlar del Santuari. Per acabar la tarda del dissabte, el Grup Cultural de la Dona ha fet una ofrena floral a la imatge de la Verge del Tallat que es troba a l'església. El diumenge, dia 30, el Grup ha obsequiat als subscriptors del Gira-Sol amb unes boniques bosses i uns punts de llibre, per recordar i commemorar els 25 anys de la revista, per la qual cosa han muntat una guarnida taula als porxos de l'Ajuntament. I parlant de l'Ajuntament, quí es pot sorprendre si diem que ningú dels membres de l’equip de govern va anar a cap d’aquests actes? Malauradament ja comença a ser habitual en aquestes persones el girar-se d’esquena a qualsevol acte de caire cultural. Només cal donar un cop d’ull a aquestes pàgines de notícies de la web per veure que, bufetades com aquesta d'avui a la Cultura, és la norma habitual d’aquest Ajuntament. |
|
Important distinció a un solivellenc La majoria de solivellencs sabem on és Cal Cara (carrer de la Creu, 14), però segurament que només aquells que ja hem ultrapassat el mig segle hi havíem anat a comprar el pa, doncs Cal Cara era un dels sis forns de pa que teníem a Solivella a més del forn del Fidel a la plaça Major, Cal Vidrier al carrer dels Llorach, Ca La Nativitat a la Carretera, Cal Salla al carrer Hospital i Cal Boter tocant a la Costeta. Doncs bé, el Josep Ballart, de Cal Cara, que va continuar la seva activitat de flequer a Vilanova, però que mai s’ha deslligat de Solivella, ha rebut aquesta setmana el Diploma a la Qualitat de mans del ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, el sr. José Montilla i del conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, de la Generalitat de Catalunya, el sr. Carles Solà. |
25
anys de Gira-Sol
Mantenir la línia que es van marcar aquell dia, i seguir tirant endavant el projecte, ja convertit en realitat, no sempre ha estat fàcil, com res ho és en aquesta vida. Però, com molt bé ens recorda la Emma Cendra que, com a directora del Gira-Sol, se’ns adreça a tots nosaltres en el seu escrit del programa preparat per la commemoració del 25è aniversari, "va néixer en l’entorn ideal, millor impossible: sota la tutela del Grup Cultural de la Dona que l’estimarà sempre i el defensarà aferrissadament..." Per concloure amb el reconeixement de la satisfacció per la seva tasca i també amb l’agraïment a tots aquells que, d’una o altra manera, donem suport al Gira-Sol: " Ens hem de sentir orgullosos d’haver arribat on estem i això ha estat possible gràcies a tots, per això podem dir: Felicitats GIRA-SOL, gràcies SOLIVELLA".
El PROGRAMA D’ACTES que han preparat per commemorar aquest 25è aniversari de la publicació és el següent:
|
|
Agraïment per la consolidació de la web
|
|
"Solivella vol el bar a peu de carrer"
|
|
Estrany accident amb estranyes complicacions Avui, dia 6 d’octubre d’un any de forta secada, un tractor ha quedat clavat al fang d'una parada de la partida dels Clots (just al creuament de la carretera de Sarral i el camí de Pira). El fet ja és, per si sol, curiós, doncs la persona que ha patit l’accident, el Ramon Maria Corbella "Sagristà", és un bon coneixedor del lloc. Per tant sabia amb total certesa els possibles riscos que podia córrer. I amb la poca aigua caiguda aquest any, no n’hi podia haver cap. El que ni ell ni ningú podia preveure és que, probablement, la canonada que porta l’aigua des del barranc del Xano cap el poble, i que passa just per sota on ha quedat clavat el tractor, estigui rebentada o tingui fortes pèrdues. Aquesta podria ser la veritable raó d'haver-se enfangat i quedar-se allí clavat. Però la història no acaba aquí. Veient que no el podien treure amb un altre tractor estirant, han optat per telefonar i demanar una grua. Al cap d’una estona ha arribat un gran camió grua que, naturalment, s’ha disposat a treure el tractor. Ha provat de maniobrar per enganxar-lo... i també s’ha quedat clavat al fang! Finalment, amb l’ajuda d’un potent tractor de 200 CV., s’han pogut treure els dos vehicles que havien quedat atrapats. El Josep Ramon, habitual col·laborador de la web, ens ha fet arribar unes quantes fotografies del que molt bé podria tractar-se d’una pel·lícula còmicament surrealista, si no fos perquè aquest és un cas tristament real. I com que l’estona que va estar allí, entre una cosa i l’altra es va allargar, va tenir temps fins i tot per fer alguna fotografia artística amb la lluna de fons. |
|
Setembre '05
|
El nostre suport a la Franja de Ponent El amics de la Institució Cultural de la Franja de Ponent ens demanen que els ajudem a divulgar la seva lluita en defensa del català, davant de la discriminació que estan sofrint per part del Govern d'Aragó. Així mateix volen denunciar el perill que corren les obres d’art de Lleida que poden ser espoliades per ordre del Vaticà. Peces de caràcter religiós, històric i artístic que procedeixen de les parròquies de la Franja, segregades de la diòcesi lleidatana el 1994. Si les raons que vol donar l'Església són només les que he llegit, primer tindrien de començar donant exemple i retornant tot allò que al llarg dels segles s’han fet seu sense ser-ho. Per no anar gaire lluny poden començar per retornar l’obelisc egipci de la Plaça de Sant Pere del Vaticà. I si després volen continuar tenen feina per temps. Des d’aquesta web de Solivella enviem tot el nostre suport a les reivindicacions de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, publicant, com ens demanen, el seu escrit per tal de divulgar-lo i l’enllaç a la seva web.
|
|
La verema del 2005 A dia 24 de setembre, i encara en plena campanya de la verema, semblen confirmar-se les negatives perspectives que s’endevinaven fa temps. La collita serà, amb notable diferència, bastant inferior a la dels darrers anys. Com a contrapartida cal destacar molt positivament la excel·lent qualitat que sembla que faran els nostres vins, i no únicament la qualitat en si mateixa, sinó també pel seu grau. Sense anar més lluny de moment, en els dies que portem de verema s’ha entrat raïm que ha arribat a fer 19'3º. Va ser una carretada de Cabernet que va portar el Josep Español, el Pepito de cal Esquerrer. Oportunament en finalitzar la campanya, i quan es tinguin ja tancades les xifres d’aquest any, les quantitats resultants passaran al lloc corresponent de la web per tal de que tothom les pugui consultar (dades anteriors). De moment el que s’ha ampliat considerablement és el capítol dedicat a la verema amb 14 noves fotografies que, contraposant-se a les dels anys 60, ens permeten veure com, encara a l’any 2005, es segueix veremant fent servir el sistema "tradicional" i veiem que únicament ha canviat el tractor, que substitueix al carro i la mula, i han desaparegut les portadores. Les últimes fotografies d’aquest any 2005 corresponen ja a la màquina de veremar que, any rere any, es va imposant cada cop més. |
|
De la barca a la màquina: 74 anys El passat dimecres dia 14 va començar la campanya de la verema a Solivella. Avui, divendres 16, s’ha veremat per primera vegada amb màquina el tros del Clot de cal Ferrer. I aproximadament d’aquí a un mes es compliran 74 anys d’un fet excepcional i insòlit que va tenir el mateix lloc com a escenari. Era el dia 18 d’octubre de l’any 1931 que va donar nom a un dels més forts aiguats que ha viscut Solivella, el que es recorda com aiguat de Sant Lluc. Al nostre poble s’havia de veremar. El "Clot del Cabo", com es coneixia aleshores aquell indret, estava completament anegat per l’aigua caiguda, fins el punt que perillava greument tota la verema. I aquí va sorgir l’enginy dels solivellencs que decidiren demanar auxili a un home de mar per tal que els ajudés a fer un vehicle per poder accedir als ceps del Clot. Aquell home es deia Bartomeu Ferrer i estava passant uns dies a Solivella perquè la seva dona, la Mercè, era descendent de Solivella. En Bartomeu, mallorquí, llavors capità d’un vaixell, era un autèntic llop de mar. I ell va ser el que va dissenyar la barca que, amb els estris i l’ajut del Malhivern, es va construir en pocs dies. I va ser amb aquesta barca que es va poder veremar, ara farà 74 anys, el Clot del Cabo, el que avui es coneix com el Clot de cal Ferrer, el mateix lloc on avui, per primer cop, s’ha veremat amb màquina. |
|
L'11 de setembre Després de dos anys sense cap mena de celebració especial per commemorar la festa de l'11 de setembre, i tal com l'actual alcalde ja va prometre a un dels representants del grup de jovent l’any passat, aquest any, els mateixos representants municipals de Solivella que teníem els dos anteriors anys, han volgut recordar aquesta celebració. S'ha fet una mica tard. Una mica massa tard, amb dos anys de retard. I tard també, sobretot si tenim en compte que la majoria de pobles ho fan al matí i no a quarts de vuit del vespre. Els compromisos "oficials" de Barberà (aquest any era la població escollida de la Conca), s’acaben un cop feta l’ofrena floral, els parlaments i el cant dels Segadors. I un cop finalitzen aquests actes, aquests representants municipals es deuen al seu poble. Clar que, d’aquesta manera, s’han pogut fer coincidir l’acte propi de l'11 de setembre, amb la sortida dels assistents a l’acte de mossèn Joan Francesc Amigó. És una manera d’assegurar-se que no es trobaran sols. De tota manera, molt bé! Com a mínim s’ha recuperat una festa que mai cap català hauria deixat de celebrar. S’han tornat a cantar Els Segadors, s’ha fet l’ofrena floral a la senyera, i també s’ha obsequiat als assistents amb galetes i beure, aquest cop sense necessitat de que ho pagui el grup de jovent. |
|
|
Festa del Sagrat Cor Un any més Solivella ha viscut la seva festa votiva dedicada al Sagrat Cor de Jesús, que tot i que començat com és preceptiu amb la Missa Solemne, la veritable festa del solivellencs havia començat dies abans, amb el disseny i planificació de les catifes i capelles. Com sempre el dia de la vigília tothom estava ja preparat per sortir al carrer al vespre i començar el treball de les catifes. Però aquest any la pluja va fer acte de presència i va impedir que l’activitat comencés com estava previst. Tot i així va haver-hi alguns valents que, en parar de ploure, ja passada la mitjanit, van baixar al carrer per començar les catifes. Així ho van fer els veïns del Camí del Tallat i del carrer de la Conca, que pràcticament van deixar enllestida la seva catifa. Una de dues, o tenen molta fe i aquesta els hi dona la seguretat de que el Sagrat Cor els hi respectarà la seva feina, o bé és que entenen molt del temps. El cas és que l’endemà a primera hora la seva catifa ja lluïa els seus colors. Precisament la festa d'enguany ha tornat a lluir amb un especial esplendor perquè es va tornar a poder veure la catifa del carrer de la Conca que, després de dos anys d’absència, va tornar a ser una de les més vistoses tal i com ja era tradició. També cal destacar la nova ubicació de la capella del jovent, la de la plaça Major, que va donar-li una més gran i millor vistositat. Dintre dels actes que va celebrar la parròquia, inclosos al programa de la festa del Sagrat Cor, cal destacar el concert que el dia següent van oferir conjuntament, l’orfeó de Santa Coloma, la Capella de música de la Tossa i l’orquestra de cambra de l’Escola de Música de Capellades. Tot un èxit. Tant pel que fa al repertori, a la interpretació i també a la il·luminació que es va saber donar a l’església. |
|
Imposició rebutjada? Avui 7 de setembre, s’ha rebut, demanant que sigui publicada sense firma, la opinió d’alguns socis de la Cooperativa que mostren el seu desacord per la circular següent:
"Aquesta manera d’imposar una determinada entitat bancària va contra la llibertat d’escollir de cada soci el que millor li convé, i a més perjudica els interessos econòmics d’aquells que tenim millor negociats els rendiments dels nostres estalvis. Sobretot en un any en que la economia de la vinya no pinta massa bé aquestes decisions encara perjudiquen més. Cada soci té dret a fer treballar els seus diners on més rendiment li donin, i per tant té tot el dret a escollir on els vol tenir. A més del propi contingut de l’escrit, imposant d’aquesta forma que no tan sols no és ètica, sinó que és de molt mal gust, s’hauria d’haver parlat directament amb els socis. Sigui de forma particular, o aprofitant una Assemblea, o a la reunió que es fa per la verema. Però mai escrivint aquesta carta. De tots modos ni ara ni mai aquest tipus imposicions es poden fer als socis. No es pot obligar als socis a fer el que plantegen. Ni se’l pot obligar a res, doncs el terme "obligar" fa més de trenta anys que es va deixar d’utilitzar. Per altra banda estan caient en una contradicció, doncs si s’hagués avisat a aquells socis que van demanar a la Cooperativa que se’ls ingressessin els seus diners directament a un altre compte, dient-li que no era possible, aquesta situació ara no es donaria. I si finalment ens "obliguen" a fer-ho, quin cost econòmic ens costarà a cadascun de nosaltres? Com a mínim, els membres del Consell Rector, que no dubtem que actuen amb la millor de les intencions i en defensa dels interessos de la Cooperativa, que ens negociïn bé les comissions que tindrem de pagar per poder transferir els nostres diners". Una vegada publicat l’escrit que s’ha rebut, i sense voler entrar a donar cap mena d’opinió ni valoració del seu contingut, la web resta a total disposició per exercitar el dret de rèpliques a tothom que ho desitgi. |
|
|
|
Premis al vins de Solivella El proper dia 3 de setembre, coincidint amb els actes de celebració de la 35a. edició de la Festa de la Verema de la Conca, que es farà a l’Espluga de Francolí, es lliuraran els premis del XVè concurs de vins i caves que el passat 18 d’agost es van decidir a l’Hostal del Senglar, organitzat conjuntament pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen i l’Associació d'Embotelladors de vins i caves de la Conca de Barberà. Un any més Solivella ha vist reconeguda i premiada la elaboració dels seus magnífica vins, doncs dos importants premis vindran a parar al nostre poble: * Millor vi negre criat en bota: "GASSET NEGRE - Reserva 2001", de caves SansTravé * 3er. premi vi blanc jove: "PUIG DE SOLIVELLA" de la nostra Cooperativa |
Agost '05
|
|
Fins l’any que ve ! S’han acabat els millors dies de l’any, els cinc dies en els quals només val el passar-ho bé. Amb el pa amb tomàquet popular d’aquest dimarts es dóna per acabada la nostra Festa Major amb un balanç força bo, si no fos
|
|
|
|
|
Queixa veïnal Uns veïns de la part alta del poble, carrers de Sant Ramon, Raval de Forès, Passeig, i part final del carrer Abadia, s’han dirigit a aquesta web per tal de denunciar públicament el lamentable estat en que es troben els contenidors de brossa del seu barri i pel mal servei de recollida que reben. Després d’exposar les seves queixes a l'Ajuntament i també al Consell Comarcal, i vistos els resultats infructuosos de les seves peticions, reclamen que el servei de buidat i neteja dels esmentats contenidors es faci amb la regularitat i eficiència que cal.
|
|
Una família solivellenca amb vocació musical Un col·laborador habitual d’aquesta web, en Josep Ramon Corbella, ens fa arribar aquest article, amb fotografies incloses, de l’actuació de la Blanca Sans, virtuosa de l'oboe, i germana petita de l’autor de la millor cançó que mai s’ha fet dedicada a Solivella. "El dissabte dia 30 de juliol a les 10 del vespre al Teatre Auditori del Camp de Mart de Tarragona va actuar la Banda Unió Musical de Tarragona en un concert homenatge a Salvador Ritort i Faus en el 50è aniversari de la seva mort. Això no deixaria de ser una noticia més sinó fos perquè a la Banda Unió Musical de Tarragona i pren part com a músic amb l’instrument d’oboe la Blanca Sans Ballart, germana del Ramon Mª Sans (Cal Xitu), de tots conegut per ser el compositor e intèrpret de la cançó dedicada a Solivella.
|
|
"La Pepa Maca": Han passat 36 anys Quan el proper dissabte, 6 d’agost, a dos quarts d’onze de la nit, ens asseurem a la plaça de la Diputació per veure l’obra teatral que ens representarà "L’Orfeó Reusenc", més d’un solivellenc es sentirà rejovenir, doncs fa més de 36 anys, concretament el dia de la festa de Sant Josep de l’any 1969, que un grup de solivellencs, els quals formaven part d’aquella colla de "L'Esbart Dansaire" (en podeu veure 31 fotografies en aquesta mateixa web), van representar a la sala del Sindicat "La Pepa Maca" de Cecília A. Mantua.
|
|
Juliol '05
|
|
Solivella a la publicació de "La Marató de TV3" Quan TV3 ha publicat la revista de "La Marató 2004" Solivella hi ha aparegut en un lloc destacat, doncs dintre de les diferents poblacions que hi figuren de forma gràfica (poc més de 30 fotografies de les diferents poblacions de tot Catalunya) el nostre poble hi figura de forma rellevant. Poc després de la representació del "Poema de Nadal" (del que hi ha un ampli reportatge en aquesta web) va entrar en contacte amb mi el Cap d’Operacions i Patrocini de la Fundació "La Marató de TV3", Sr. Joaquim Condomines, per tal de fer-li arribar algunes de les fotografies que s’havien publicat a la web. Va ser un orgull saber que Solivella, gràcies a la web "www.solivella.net" tornaria a ser representada en una publicació que serveix per enriquir el bon nom de la nostra població. Per aquest motiu, i tal com ja s’havia fet quan des d’altres mitjans ("El Periódico" amb la ressenya de la nostra Cooperativa, el gran llibre del "Diari El Punt" sobre les comarques tarragonines, algunes publicacions emblemàtiques dels anteriors ajuntaments, el programa del 25è aniversari de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Solivella, més recentment les fotografies publicades fa poc al setmanari "la Nova Conca", etc.) sempre que s’ha demanat la col·laboració de "la web dels solivellencs", el material i el suport mai s’ha negat des d’aquí. Al contrari. Pensava, penso, i seguiré pensant, que tot el que es pugui fer per donar a conèixer els aspectes positius de Solivella algú ho ha de fer.
|
|
Cap de setmana festiu Aquest ha estat un cap de setmana plenament estiuenc, amb el ple significat de la paraula estiu com a sinònim de vacances i d’actes festius. Ahir dissabte 16, i dins de la programació de les nits a la fresca, el grup "Olla Barrejada" ens va oferir una bona actuació d’un magnífic recital d’havaneres, a la plaça de Sant Joan. Els que ja no ens van sorprendre van ser els que després ens van fer tastar el rom cremat. Ja ens havien demostrat per la Festa Major del 2003 que eren uns mestres del rom cremat. Dos anys després no només no han perdut facultats, sinó tot el contrari, els hi va sortir un excel·lent cremat que feia llepar-se els dits. Avui diumenge 17, Solivella ha viscut diversos actes. Els nascuts el 45 han celebrat plegats els seus 60 anys amb una festa i un dinar. També han celebrat la seva festa i el seu dinar tots aquells que ja fa dies que van fer els 60. Em refereixo a l’associació de "Jubilats i Pensionistes de Solivella". Unes 170 persones s’han ajuntat per dinar al restaurant Sant Jordi i després ho han rematat amb una sessió de ball al mateix lloc on tantes festes majors hi havien ballat, a la plaça del cementiri (avui plaça de la Diputació). Però avui també hi ha hagut festa pels més menuts. Després de la missa i a l'interior de l’església, s’ha fet una sessió de "Conta contes". Uns quants avis,(el Miquel de l'Esquerrer, l'Adelina, la Teresina, la Ramona, el Ton del Cabreta), han explicat uns quants contes (d’aquells que ells mateixos havien aprés a la vora del foc) als més menuts que s'han assegut als primers bancs, però que també han aconseguit que tots els altres ens quedéssim bocabadats escoltant aquells contes que tant de temps feia que no sentíem. Després tots els menuts han estat obsequiats, per les dones del Grup Cultural, amb uns llibres de contes. |
|
Noves col·laboracions Gràcies a la col·laboració d’en Tomàs Tarragó i d’en Jordi Tous aquesta setmana es poden incorporar noves fotografies a la web. Del primer cal destacar-ne dues: Una de la plaça Major i l’altra del carrer dels Llorach, ambdues d’una gran vistositat, doncs estan fetes des de dalt del campanar. En Tomàs, aprofitant les obres que s’hi estan portant a terme va pujar-hi, i em va fer arribar, a més de les esmentades fotografies, tot un reportatge sobre el tipus d’obres que es fan al campanar. Mentre que per part d’en Jordi Tous m’ha enviat unes quantes fotografies del ball que es va fer després del sopar popular del programa de "Nits a la fresca" d’enguany. Aquestes fotografies d’en Jordi estan posades a l’apartat de les "Nostres Festes", i més concretament a "Nits a la Fresca". A tots dos, moltes gràcies. |
|
Trobada de Grups de Grallers a Solivella Avui diumenge 10 de juliol, el grup de "Lus Xipellis" han organitzat, amb un notable èxit, la primera trobada de grups de grallers a Solivella. Poc després de les sis de la tarda hem començat a sentir el magnífic so de les gralles que, grup a grup, i arribant per diferents llocs, han fet la seva entrada triomfal a la plaça. Un cop allí cadascun d’aquests grups ens ha fet sentir les seves notes. Però, evidentment, el que més ens ha copsat a tots els assistents ha estat quan tots junts ens han fet escoltar diverses melodies en les que totes les gralles dels diferents grups sonaven a l’uníson. A continuació han fet un recorregut per diferents carrers del poble, sempre acompanyat per les notes de les seves gralles, fins a acabar retornant altre cop a la plaça Major. Un cop de nou a la plaça, i després d’obsequiar-nos amb altres cançons, s’han lliurat unes treballades peces com a record de la participació de cadascun dels grups en aquesta primera trobada de grallers a Solivella.
|
Juny '05
|
La Festa de Sant Joan 2005 a Solivella: Joan Domingo Aquest any 2005 la representació dels Joans de Solivella ha recaigut al Joan Domingo Anglés, el ferrer. Cap el voltants de les set de la tarda les autoritats locals, acompanyats de l’hereu i pubilla infantils, han anat fins a l’entrada del poble per rebre la Flama del Canigó, amb la que més tard s’ha encès la foguera a la plaça de Sant Joan. Com és habitual en tota festa al nostre poble, també hi eren presents el grup de grallers "Lus Xipellis", però aquest any una bona part del protagonisme de la flama se’l mereixen plenament ells, doncs cal recordar que el foc d’aquesta flama ha estat encès al cim del Canigó amb un munt de petits feixets de llenya portats d’arreu dels Països Catalans, entre els quals n’hi havia un de Solivella, que ells i altres solivellencs, van portar fins al cim del Canigó on els nostres grallers van interpretar l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors. La resta de la festa es va desenvolupar amb la tradicional alegria per part de tothom. Des del pica-pica amb que ens va obsequiar a casa seva el Joan, fins al final dels actes. Cal destacar que aquest any els parlaments de la plaça de Sant Joan van iniciar-se d’una manera poc habitual, doncs les primeres paraules, fins i tot abans de felicitar al Joan, van ser per recordar-nos que ja s’havia portat a terme el canvi d’alcalde, en compliment del pacte que havien fet els grups municipals menys votats pels solivellencs en les darreres eleccions municipals, única fórmula per poder accedir a l’alcaldia. Des d’aquí, moltes felicitats a tots els Joans i Joanes. reportatge de la Flama del Canigó (fotografies d'Edgar Rosich) i de la festa de Sant Joan |
|
Sant Joan, la flama del Canigó i els solivellencs El foc, amb el que s’encenen les fogueres que celebren la festa del solstici d’estiu, un cop enceses totes les flames de l’any es guarda al Castellet de Perpinyà des d'on sortirà el dia 22 de juny de l’any següent la flama que pujarà al cim de la Pica del Canigó (2.784 metres), on serà regenerada amb el foc de petits feixos de llenya portats d’arreu dels Països Catalans. D’aquest foc nou s’encendran las flames que, a partir de les zero hores del dia 23, iniciaran el recorregut fins a arribar a les diverses poblacions del nostre País on encendran les fogueres de milers dels nostres pobles. Enguany que es compleixen 50 anys des que aquell nord-català anomenat Francesc Pujades, retornant a una vella tradició, va encendre per primera vegada el que avui coneixem com "La Flama del Canigó", Solivella hi serà representada, doncs un grup de solivellencs volen viure aquest ritual tan català des del cim del Canigó, on hi portaran un feixet de llenya de Solivella que, amb el foc que produirà en cremar-se, contribuirà a l’encesa de milers de flames que encendran les fogueres de milers de pobles. Aquests solivellencs, ara que el nostre idioma està cada cop més amenaçat i que fins i tot en el País Valencià li volen fer perdre el seu únic nom, ens faran recordar les paraules que el poeta Miquel Duran, precisament valencià, escrivia el 1916:
|
|
S’ha acabat la misèria ! Com aquell que no vol la cosa, avui dia 13 (sense manies ni supersticions), a l'Ajuntament han fet canvi d'Anglès. I si fins ara es demanaven diversos pressupostos, fins i tot abans de comprar un segell per una carta, avui s’han obert capces de galetes i s’han destapat ampolles de cava a la Casa de la Vila. Què celebraven per tirar la casa per la finestra? Doncs això, que abans teníem a un Anglès per alcalde i que a partir d’ara en tindrem un altre. Però la pregunta a fer no és aquesta, sinó... podien celebrar alguna cosa d’aquests dos darrers anys? |
Beee, beee!... Són les dues de la tarda, i
ja sent la crida de la migdiada. En fa cada dia a aquesta hora.
Després de fer un riu -i olorar-lo tot seguit per riure-se'n
innocentment, com si fos un petit trapella-, la Nina enfila cap a
casa, la que comparteix amb la mestressa, sa mare i el Riki. I és
que si el gos és el millor amic de l'home, «el xai també ho pot
ser». Així ho creu, si més no, la solivellenca Rosa M. Salvadó, que
parla amb total coneixement de causa, perquè des de fa sis anys té
com a animals de companyia la Nina -una ovella de més de 100 quilos
que un granger de Lleida li va regalar quan tenia sols dos dies- i
el Riki, un gos d'atura de la mateixa edat. Temps suficient per
viure mil anècdotes... La història del be és ben simple: «Me'l van
regalar en una calçotada, i la mare em va dir: 'agafa'l, que quan
sigui gran ja el matarem'; al cap d'una setmana vam veure que no ho
faríem, li havíem agafat massa afecte». Des de llavors, doncs, la
Nina i el Riki s'han convertit en dos membres més de la família.
«Dormen junts en un palet, i ell sempre la defensa, encara que si es
barallen guanya ella, que és més punyetera». «Fins i tot saben obrir
cadenats junts», destaca satisfeta la mestressa. L'ovella també se
la sap llarga a l'hora dels àpats. «És molt del jalo», riu.
D'exemples no n'hi falten: «Comprem menjar per al gos i se'l queda
ella: garrofes, panís, ordi, xocolata...». La verdura, en canvi, es
veu que no li agrada gaire. L'herba, «ens la fa apartar quan anem al
bosc, sols en menja de certa espècie, si és tendra i jo abans faig
veure que en menjo». I l'aigua, no li feu agafar de la galleda, «la
beu a galet del càntir o la mànega». |
|
Les obres del campanar A finals d’abril es va publicar en aquesta web que s’havia observat que s’estaven posant unes bastides al campanar, a fi i efecte de començar unes obres de consolidació i arranjament, de les quals poc o res se’ns havia comentat abans. Un cop començada la preparació i col·locació de l'esmentada bastida, per tal de poder-hi accedir i treballar, el Consell Parroquial ha passat uns fulls on ens fan saber que les obres consistiran en fer una teuladeta nova, arreglar les finestres on hi ha les campanes i enllestir-ho deixant una part de les parets arrebossades i una part a pedra vista. El pressupost total de l’obra és de 37.804 €, dels quals en aquest moment es disposa de 26.500 €, entre els fons parroquials i una subvenció atorgada per la Diputació. Per tal d’ajudar a sufragar la diferència existent es demana la col·laboració dels solivellencs. Per aquest motiu s’han obert dos comptes per poder fer els donatius. Tothom qui vulgui col·laborar amb els seus donatius per contribuir a aquestes importants obres de consolidació i millora estètica del campanar de la nostra església, pot fer-ho a: * "Caixa de Tarragona", nº de compte: 2073-0171-38-0110009713 * "La Caixa", nº de compte: 2100-0258-69-0100113534 |
|
Laporta o Rosell? Millor cap dels dos Quan les coses comencen malament mai poden acabar bé. Aquests dos individus es van ajuntar només per dues raons, acabar amb un projecte que rutllava força bé i que tenia futur, i sobretot per poder seure en aquella cadira presidencial. No hi havia cap més lligam entre ells dos. Poc els importava res més. Ho estem veient i comprovant dos anys després del seu “casament”. Primer havien perdut unes eleccions, i després decideixen “casar-se” per tal de fer-se amb aquella cadira que tant desitjaven. I ara, que som a començaments de juny, veiem que un d’ells farà fora a l’altre. Era perfectament previsible. Ens van voler fer creure que no hi havia diners a la caixa. Mentida. Van “amenaçar” amb aixecar catifes i fins i tot en fer auditories. Més mentides. Tots sabíem que no tenien cap mena de credibilitat per fer-ho (el temps ho ha demostrat) perquè, ni s’atrevirien a fer-ho, ni res d’anormal hi haurien trobat. El que és cert, és que ara estem més endeutats, sense haver fet res de res, i amb el risc de quedar sense patrimoni. Ho veiem, ho vivim, i ja ho estem pagant amb l’augment de les “quotes”, i ho pagarem encara més car, entre tots els “socis”, únicament perquè un d’ells pugui continuar amb la seva cadira presidencial. I el pitjor de tot serà que el que ara es quedarà com a president ens voldrà fer creure que ell és del “club” de tota la vida. No us deixeu enganyar. Els que som "socis" des de fa molts anys coneixem perfectament a aquells que volen col·laborar amb el seu esforç, temps, idees, i voluntat de treball en benefici del nostre “club”. I puc assegurar-vos que cap d’aquests dos estaria a la meva llista. Aquests dos, que es van “casar” només per poder disposar de la seva cadira presidencial, i que ara s’estan tirant els plats pel cap, ja ens han demostrat que no valen. Que no serveixen. Un d’ells és molt probable que ja no tornarà a presentar-se mai més a les eleccions, però l’altre es voldrà fer passar per “soci de tota la vida” i ens voldrà fer creure que podem confiar-hi, perquè ell porta una samarreta d’un “equip” important. El mateix “equip” al qual va voler enfonsar fent una candidatura diferent, votant-hi en contra i demanant, porta a porta, que altres hi votessin en contra. El millor consell per intentar salvar el “club” és no tornar a votar-los mai més. Tots aquells que de veritat sentiu els colors, i que ho donaríeu tot pel bé del nostre “club”, no oblideu l’engany que ens han volgut fer. I quan d’aquí a dos anys haurem de tornar a votar, castiguem-los sense pietat pel mal que han ocasionat al nostre estimat "club". Però... què té a veure tot això amb Solivella? Potser res, o potser val la pena que en seguim parlant un altre dia. Perquè el que no es pot perdre és la memòria. Per tant segurament en tornarem a parlar els propers dos anys, malgrat que aquest “president” ens voldrà fer creure que guanyem lligues gràcies a ell. No. Tampoc això serà cert. En tot cas ens caldrà fer memòria i no oblidar que potser va ser culpa seva que l’anterior “president” no podés guanyar cap títol. De tot això n'haurem de seguir parlant a mesura que s’acostin les properes eleccions. Perquè per culpa seva i el seu “casament” s’ha produït una tremenda fractura entre els “socis” que estimem aquest “club” i no hem de permetre que això es repeteixi. Hem de seguir pensant que tots junts fem “club” eliminant de soca-rel aquesta mena de dirigents tan negatius i perjudicials pel nostre "club". Però... repeteixo, què té a veure tot això amb Solivella? |
Maig '05
|
Festivitat de Corpus Christi Aquest diumenge s’ha celebrat la festivitat litúrgica dedicada al Corpus Christi, una festa que rememora la institució de la Santa Eucaristia. El Papa Urbà IV, el 8 de setembre de l’any 1264, va ordenar la celebració d’aquesta festa coincidint amb la publicació de la bula "Transriturus". I sent una festa dedicada a la Eucaristia és força habitual que moltes parròquies la facin coincidir en la festa d’aquells infants que celebren la seva "Primera Comunió". Aquest any a Solivella han rebut la primera Comunió, per ordre cronològic de data de naixement, Laia Ballart, Júlia Domingo, Laura Armengol, Adrià Corbella i Clara Jordana. a "Les Nostres Festes" hi trobareu un reportatge de la "Festivitat del Corpus" |
|
Excursió Cultural fins l'hostal del Tallat Amb una notable participació de 27 persones i amb una extraordinària puntualitat, s’ha celebrat la anunciada caminada popular cap el camí del Tallat. Abans de dos quarts de nou s’ha sortit de "La Font del Gat", cap el castell, per iniciar el recorregut que ens ha portat a fer el camí del Tallat fins a arribar a l’hostal. Al llarg del recorregut el Franceset ens ha donat algunes explicacions de l’entorn i dels conreus i, en arribar a l’hostal del Tallat, l'Enric Capdevila ens ha parlat de la història del santuari i dels personatges que la van protagonitzar. En acabar la caminada, i arribar de tornada a la plaça Major, ens esperava un magnífic i exquisit esmorzar, d’extraordinària varietat d’embotits, ofert per "Cal Caixis". En podreu veure un ampli reportatge al setmanari "La Nova Conca" del divendres dia 27, on hi podreu trobar publicades sis fotografies de www.solivella.net. |
|
Sant Isidre 2005 Aquest dissabte dia 14 hem celebrat, un any més, la tradicional festa dedicada al patró de la nostra Cooperativa i emblema de la pagesia, Sant Isidre Llaurador. La organització de la part més tradicional i vistosa de la festa ha tingut, com gairebé sempre, el total recolzament i col·laboració del Grup Cultural de la Dona, sobretot en els actes que fan referència als més menuts i més concretament en la proclamació de la Pubilla i l’Hereu Infantils, que aquest any ha recaigut en Marta Prats Travé i Pau Iglesias Castro. Aquest Sant Isidre ens ha deixat diversos records positius: Una magnífica festa. Un esplèndid i solejat dia, però amb l’obsequi afegit d’uns quants litres de pluja la nit de la vigília i uns quants més el dia després. L’estrena d’un nou president a la Cooperativa, en Josep Maria Ballart, el Masalles. Una celebració especial en aquesta diada, les Noces d’Or del Jaume Bosch i la Maria del Carme. El 26è Homenatge a l’Infant de Solivella. I la 17a lliga del Barça. |
|
Sortida Cultural per la serra del Tallat El diumenge 22 d’aquest mes de maig, amb el recolzament i participació del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà, i a iniciativa del Sr. Enric Torrents, gerent de la Casa Rural "Les Figueres" de Solivella, s’organitzarà una excursió guiada pels camins del terme que ens permetrà conèixer de prop la flora i vegetació característica de les nostres contrades. La sortida serà des del parking del restaurant "La font del Gat" a un quart de nou del matí. Tothom qui estigui disposat a conèixer i a aprofundir sobre la natura que ens envolta, al mateix temps de passar-ho bé, hi és convidat a participar-hi. Una sola recomanació: Porteu calçat còmode, gorra o barretina i aigua per beure. Cap a les onze es donarà per finalitzada la sortida amb un tast de productes típics que, com ja és gairebé habitual sempre que es fa un acte popular a Solivella, seran oferts per "Cal Caixis". Aprofitem des d’aquí per agrair-los la seva sempre altruista col·laboració. Per a més informació podeu trucar al telèfon 662.244.238. |
|
|
Assemblea General de la Cooperativa Com es habitual aprofitant la data del primer de maig, un vegada més s’ha celebrat la assemblea general de la Cooperativa de Viticultors de Solivella. Amb una assistència de només 25 socis, i presidida pel Consell Rector, s’ha obert la assemblea amb la lectura de l’acta anterior que ha estat aprovada. El més destacable d’aquest any era la renovació de càrrecs de la Junta, doncs cessen el president, Josep Anglès Moix; el secretari, Josep Ramon Corbella; i els vocals Josep Maria Domingo, Joan Palau i Antoni Orpinell. Un cop fetes les corresponents votacions, els que han obtingut un major número de vots, i per aquest mateix ordre, han estat: Josep Maria Fabregat, Antoni García, Salvador Ballart, Josep Maria Ballart i Joan Domingo. Posteriorment ha estat designat president Josep Maria Ballart (Masalles) i secretari Josep Maria Fabregat (Franceset). |
|
Lloc destacat al reportatge dels 25 anys d’ajuntaments democràtics A manca únicament de completar els noms de la fotografia de grup, per la qual cosa vaig sol·licitar per e-mail la col·laboració del regidor de Cultura de l'Ajuntament, ja podeu veure un ampli reportatge de 55 pàgines de l’acte que es va celebrar en commemoració dels 25 anys d’ajuntaments democràtics. De la mateixa manera que per altres esdeveniments commemoratius de determinats col·lectius (25 anys de pubillatge, homenatge als matrimonis de més de 50 anys, 25è aniversari de l’Esplai del Pensionista, etc.) s’ha donat un lloc destacat a la web, amb molta més raó cal dedicar un espai preferent a aquelles persones que, votades pels solivellencs, han assumit el compromís de defensar els interessos del nostre poble.
|
|
El miracle de la vida Han passat més de vuit dies des de la festa que es va celebrar per commemorar els 25 anys d’ajuntaments democràtics i encara no s’ha enllestit el reportatge d’aquest important esdeveniment a la web. Lamento i m’excuso per el retard, doncs com heu pogut comprovar les notícies que afecten a Solivella s’han publicat sempre amb la immediatesa mínima i necessària. Avui, segon dia de maig, em puc comprometre finalment a poder posar-me a treballar amb el tema i per tant a poder publicar-ho abans de les properes 24 hores. Per què aquest títol? Per què parlo del "miracle de la vida" per justificar aquest retard? Doncs perquè demà dimarts, si tot segueix desenvolupant-se segons el previst, rebran l’alta hospitalària dues persones, les quals, afectant-me d’una manera molt directa ambdues, no m’han permès disposar del temps necessari per poder treballar a la web. Una va ingressar, el mateix dia de la festa del 25è aniversari dels ajuntaments democràtics, al hospital Joan XXIII de Tarragona afectada per una embòlia cerebral, de la qual, sortosament, s’ha recuperat extraordinàriament bé i demà serà donada d'alta. L’altra la rebrà a l’hospital Pius de Valls. El canvi més significatiu que haurà sofert la primera, des de que va patir l’embòlia fins la seva alta del hospital, és que va entrar-hi sent mare i avia, i demà en sortirà sent besàvia, doncs la matinada del primer de maig, a dos quarts de dues, mentre ella dormia a l’hospital de Tarragona, va néixer el seu besnét Jordi a l’hospital de Valls. Tant el Jordi, com la seva mare -la Carmen-, com la besàvia -la Teresa-, seran donats demà d’alta en perfectes condicions. Això vol dir també que demà a la nit, sense més retard, i donant gràcies per aquest doble "miracle de la vida", serà enllestit i publicat el reportatge complert de la festa del 25è aniversari dels ajuntaments democràtics que es va celebrar a Solivella. Finalment vull aprofitar per fer públic el meu agraïment a totes aquelles persones que ens han mostrat el seu interès pels dos esdeveniments d’aquests dies. |
Abril '05
|
|
Una gran celebració: 25 anys d’ajuntaments democràtics Aquest diumenge, 24 d’abril, s’ha celebrat una molt lluïda festa que ha englobat dos importants i significatius temes. Per una banda poder expressar la nostra satisfacció per poder viure aquest període democràtic que ens ha permès, des del 1979, poder ser nosaltres mateixos els que escollíssim els nostres representants municipals. Però per l’altra banda s’ha viscut un molt emotiu acte en el que, tots plegats, hem pogut homenatjar i mostrar el nostre reconeixement per la tasca que van portar a terme, a totes les persones que, en el decurs d’aquests anys, han tingut a les seves mans l’honor de regir el destí de Solivella. La festa s’ha desenvolupat segons el previst i tal com ja s’havia anunciat en aquesta web. A partir d’un quart de dotze tots aquells representants municipals d’aquest període s’han anat concentrant a la plaça Major per, un cop hi han estat tots, fer-se una fotografia per deixar testimoni gràfic d’aquest homenatge. A continuació s’ha celebrat la Missa que s’ha dedicat en sufragi d’aquells que ja ens han deixat. Posteriorment, a la plaça de la Diputació, s’ha portat a terme la segona part de la festa. En primer lloc, i un cop obert l’acte per part del batlle actual, hi ha hagut els parlaments. Sense desmerèixer cap de les intervencions, doncs totes elles han coincidit en un alt nivell de contingut i en lloar aquest sistema polític que ens permet escollir, lliurement, els nostres governants, voldria destacar-ne dos fragments que realment m’han copsat. La manera com la Maria del Carme Crespí ha fet una lloança, i a la vegada una crida, a la unitat. Que els governants municipals tenen de tenir clars els criteris, els objectius i la manera de portar-los a terme. Que per fer-los realitat cal l’esforç i el recolzament de tothom, però sense que oblidin en cap moment, aquests representants municipals que hem escollit, que l’Ajuntament som tots. També voldria destacar a l’Enric Capdevila per la seva magistral exposició de la historia dels ajuntaments als nostre país. Però sobretot per haver tingut la humilitat d’exposar públicament un cas que li va tocar viure en primera persona, mostrant, d’una manera molt emotiva, el seu agraïment i reconeixement al primer alcalde d’aquest període, el Sr. Antoni Bergadà. Val la pena escriure el que va succeir: Eleccions municipals 1979. L’Antoni Bergadà en una llista. L’Enric Capdevila en recolzava una altra. Campanya electoral i la lògica rivalitat entre llistes. Caldria afegir que en aquelles primeres eleccions municipals la rivalitat va arribar a un nivell per sobre del que seria desitjable. Votacions. Resultats. El Sr. Bergadà, el Ximet, alcalde. L’Enric cap a casa. Poc temps després l’Enric Capdevila entra a treballar a l’Ajuntament. I, com a empleat municipal, hi entra amb el temor de retrobar-se amb l’alcalde que havia estat el seu rival de llistes i guanyador d’aquelles eleccions, i amb els dubtes de quina seria l’actuació del Ximet en aquestes noves circumstàncies.
|
|
Més festes? Aquest proper diumenge en tindrem una. La festa per commemorar els 25 anys d’ajuntaments democràtics. Però sembla ser, segons vox populi, que al cap de quinze dies ens en tenen una altra de preparada. No és cap sorpresa, al contrari, era d’esperar. I dic que era un tema previsible si tenim en compte que s’acaba el 50 % d’aquesta legislatura. I si recordem que els que van perdre les passades eleccions municipals van accedir a l’alcaldia en pactar repartir-se dos anys cadascun la cadira d’alcalde, era de preveure que abans d’acabar el primer es fes una festa d’aquest caire. Sembla ser que “la festa” consistirà en un acte d’auto-exaltació per poder presumir de les grans obres que s’han fet a Solivella en el decurs d’aquest temps. És a dir: La urbanització dels Passejos, el parc infantil de les escoles, el cobriment de la rasa per sanejar el centre del poble i fer-hi la Placeta en l’espai guanyat, la millora i ornamentació de la font del Cabaler, la portada de l’aigua de l’Ebre, l’inici del projecte del local social de “La Societat”, la remodelació de la plaça de la Diputació, etc. O potser m’he confós i resulta que tot això ho va fer l’anterior equip de govern? Doncs si és així, i el paràgraf anterior no correspon, què inaugurarem? Si tenim en compte que tenim mitges legislatures, el lògic és pensar que es pot tractar de mitges inauguracions. Per tant segurament deu tractar-se de la gran obra de l’enllumenat públic. Perquè si en dos anys només s’ha fet la primera fase, què inaugurem? La meitat? Però si realment es tracta d’això caldria fer algunes puntualitzacions. La primera i més important és que aquest projecte ja se’l van trobar “embastat”, doncs eren gestiones fetes per l’anterior equip de govern. La segona: No s’ha fet el necessari estudi lumínic per repartir els punts de llum de manera que s’eliminin els defectes anteriors. Senzillament s’han limitat, en la majoria dels casos, a disposar els nous fanals al mateix lloc on hi havia els altres, sense tenir en compte que hi havia punts foscos, i a més, com que els nous braços son més curts, qualsevol balcó pròxim impedeix que la llum es pugui propagar si no es calcula el lloc on posar els punts de llum, tal com ja s’ha demostrat. Evidentment fan més llum, només faltaria, però ben estudiat en farien molta més. I la tercera, i també molt important, cóm s’ha de pagar tot això? Per si aquesta pregunta pot resultar ambigua es pot plantejar en tres: Quines subvencions hi ha, i per quins conceptes? Sota quins paràmetres s’han fet els càlculs per cada casa? Tots els solivellencs pagarem proporcionalment el mateix? Si incloc aquests interrogants és perquè les explicacions donades fins ara no han convençut gairebé a ningú, probablement perquè la manera d’exposar les respostes ha fet inintel·ligible la seva comprensió. Però si aquesta gran obra serveix per celebrar una festa més al poble, benvinguda sigui. Al cap i a la fi no podem oblidar que estem davant d’un fet històric a Solivella, és la primera vegada que viurem el comiat d’un alcalde de mitja legislatura. Llàstima que no hi hagi temps per celebrar-ho conjuntament amb aquella exitosa festa del “Xipella Rock”. Però no ens preocupem, doncs sembla ser que aquest any la tornarem a tenir, com a mínim així està anunciat (avui mateix ho he pogut tornar a llegir), malgrat que encara no ens han estat donats els comptes dels “beneficis” que va generar el de l’any passat. Per cert, quan els tindrem? Si més no, també podrien aprofitar per inaugurar el famós “armari” que, després d’un trist pelegrinatge, va passar de la Plaça Major -on va fer desaparèixer un banc de pedra-, a la Plaça de la Diputació –on s’ha “menjat” una bonica font. Però tot això no ens té de preocupar, i molt menys a partir d’ara. Ara no només tindrem festes extres, sinó que començarem un nou cicle. Esperem que aquesta segona part de l’obra no es basi únicament amb allò de que “pagant Sant Pere canta”. Hem arribat doncs al final d’un capítol. Continuarà? Ja veurem. Però el que sí cal continuar, o millor dit, recuperar, són les ganes de tornar a treballar per Solivella, de tornar a voler fer coses, i també de cuidar el que ja tenim. Però tots a una. Malauradament ja ha quedat suficientment demostrat que aquesta fragmentació, provocada probablement per la manera -legítima, però no normal- de voler accedir a l’alcaldia no ha donat els fruits que Solivella mereix. Tothom té d’estirar del mateix carro. Cal que tots junts col·laborem. I sobretot no tornar a posar pals a les rodes a aquells que, estimant-se Solivella, han volgut i volen fer quelcom sense trobar, ara, més que dificultats. Per què quan escric això em ve al cap sempre un nom? Probablement perquè penso en aquell solivellenc que va encunyar una molt bonica frase: Tots junts fem poble, i que malgrat va trobar més entrebancs al seu camí que recolzament, mai va deixar de creure en Solivella. Estàs d’acord amb mi Antonio? |
|
Berenar de germanor a l'Esplai del Pensionista Aquest diumenge, 17 d’abril, s’ha celebrat la Pasqua a l’Associació de Jubilats i Pensionistes amb un berenar que, com és tradició a la nostra terra, no va faltar-hi la "mona". Van assistir-hi setanta-set persones que, cadascuna d’elles, van seguir la tradició menjant-se una "mona" per cap. Tal com ja s’ha fet en altres ocasions es va tenir un especial record per aquelles persones que, per edat o per malaltia, no van poder desplaçar-se fins a la seu de l’Esplai, i a totes elles se’ls va portar la "mona" a casa seva per part de membres de la Junta. |
|
25 anys d’ajuntaments democràtics D’aquí a quinze dies, el proper 24 d’abril, se celebrarà un acte popular organitzat per l’Ajuntament, per commemorar els 25 anys d’ajuntaments democràtics i que, a la vegada, servirà per retre homenatge als alcaldes i regidors que han precedit als actuals. La festa començarà a les 11 del matí amb un repic de campanes perquè, a dos quarts de dotze, es concentrin els solivellencs a la plaça Major per tal d’acompanyar als homenatjats. A aquesta hora es farà una fotografia del grup, que es situarà per ordre cronològic de legislatures a la tarima que es muntarà per l’ocasió. A les dotze s’oficiarà la missa, en la qual, a més de tenir part activa alguns dels homenatjats, es dedicarà un especial record a aquells alcaldes i regidors que ja ens han deixat. A la sortida de missa continuarà la festa a la plaça de la Diputació, que serà presidida conjuntament per l’alcalde actual i el primer alcalde del període democràtic, així com pel que va ser el regidor més jove en exercici de les seves funcions. A tots ells els acompanyaran les Pubilles Majors i l'Hereu i Pubilla infantils. Finalitzats els diferents actes protocol·laris i els lliuraments de records, es servirà un pica pica per tots els assistents. |
|
La Festa de "Quintos" S’ha rebut un e-mail que ha enviat el Joan Español, "Cansalada", en el que adjunta un programa de la seva Festa de "Quintos", de l’any 1969. Tal com es pot veure a l’esmentat programa la festa es va celebrar el dia 4 de gener i va consistir en dues sessions de ball (tarda i nit) a la sala del Sindicat. L’orquestra que va tocar era la Yolanda de Solivella. Aprofitant aquesta nova incorporació en aquest apartat de la web, s’han afegit dues fotografies més que corresponen als "quintos" de l’any 1939. |
Març '05
|
|
|
|
|
La cançó del Ramon Maria La més representativa de les nostres cançons, aquella amb la que ara fa catorze anys ens va obsequiar en Ramon Maria Sans, la podreu seguir escoltant a la web i fins i tot, si voleu, la podreu instal·lar al vostre ordinador, doncs des d’avui ha entrat a formar part del "calaix dels nostres records" com a merescut homenatge al Xito pel llegat musical i símbol emblemàtic que ha ens deixat a tots nosaltres. |
Solivella a TVE-2
|
|
Una "enfarinada" Aquest inici del més de març ens ha portat una "enfarinada" a Solivella, doncs no es pot arribar a qualificar de nevada el que ens ha fet aquest primer dia del mes. De tota manera la mica de neu que va caure a la matinada i primeres hores del matí, i que ja en prou feines era visible a dins el poble al migdia, va servir perquè la quitxalla veiés un fenomen no gaire habitual a les nostres contrades i permetés fer algunes fotografies amb un "decorat" diferent. Per això, i malgrat aquestes poques hores de neu al poble, s’han inclòs set noves fotografies d’en Josep Ramon Corbella, que amb el fred que feia i el bé que s’estava al llit, va sortir de casa seva abans de les vuit del matí per deixar testimoni gràfic a la web d’aquesta "enfarinada". |
|
Un assaig dels nostres grallers El grup "Lus Xipellis", els grallers de Solivella, compliran d’aquí a un parell de mesos, el dia de Sant Isidre, el tercer aniversari del debut del seu segon cicle. Gràcies a l’empenta inicial donada per les fundadores d’aquell primer grup de grallers, la Gemma Capdevila, l'Ester Anglés i la col·laboració del Salvador Castro, es va produir un dolç canvi generacional. Uns nous components que en el decurs d’aquest temps s’han convertit en uns autèntics virtuosos de la gralla. Però aquesta agradable nota musical que ens posen "Lus Xipellis" a les nostres festes no ens ve donada d’una manera gratuïta, doncs aquesta notable millora experimentada en tan poc temps pel nostres grallers, és el fruit d’una dedicació plena i de moltes hores d’assaig tretes d’altres activitats pròpies de la seva edat. Com a homenatge al que fan perquè tots puguem gaudir de les seves notes musicals a les festes de Solivella, s’han inclòs a la pàgina dedicada a "Lus Xipellis" unes quantes fotografies d’un dels seus assajos. |
Febrer '05
|
|
L’enterrament de la sardina Avui, 13 de febrer, s’ha viscut una jornada de dol a Solivella, doncs una bona colla de convilatans han assistit a l’enterrament de la sardina, acte que posa fi a la disbauxa carnavalesca. |
|
Carnestoltes Aquest dissabte, 5 de febrer, s’ha celebrat una de les festes més antigues que existeixen, aquella que a la Roma antiga es coneixia com Les Saturnals i que, poc més o menys se celebrava també cap a aquestes mateixes dates. Una festa en la que l’amo es disfressava d’esclau; l’esclau, en prostituta; la prostituta en verge; i les verges en tribuns. Per poques hores al dia el poder es relaxava, i com que les festes duraven pocs dies, no hi havia perill de que aquest desordre social capgirés les estructures. Quan, pocs segles després, l’Església va reemplaçar el poder imperial a Roma, va intentar acabar amb aquestes celebracions paganes. El resultat va ser que molt aviat van aparèixer noves disfresses. Les de frares, de bisbes, de capellans, de monges, i fins i tot la mitra dels arquebisbes. Però el resultat final també el coneixem, el clero aviat va trobar una parella pel senyor Carnestoltes: La senyora Quaresma. I és que l’alegria a casa del pobre dura molt poc. Però abans que arribi el moment de substituir les màscares d’alegria per les de dolor, Solivella ha celebrat un any més la gran festa pagana. |
|
Solivella molt ben representada al llibre d'El Punt El grup editorial del diari "El Punt" ha publicat un llibre de gran format, de 232 pàgines, titulat Imatges de la nostra terra: Festes i tradicions, dedicat a les terres tarragonines, on Solivella hi és representada d’una manera molt destacada. En encetar-se aquest projecte, i mentre estava encara en la seva fase d’investigació i recerca, les persones responsables del treball van dirigir-se a aquesta web per tal de demanar-hi col·laboració. Evidentment la resposta va ser afirmativa, doncs la sola idea d’ajudar a divulgar el nom del nostre poble, fent que aparegués en aquest important llibre, no podia ser rebutjada. Ara, que aquesta obra ha vist la llum, podem sentir-nos satisfets de veure el relleu que hi té Solivella, doncs amb set fotografies publicades i comentades, el nostre poble té una representació gairebé al mateix nivell de Tarragona o Reus, i molt per sobre d’altres poblacions com Montblanc, L’Espluga, Valls o Tortosa. Potser un altre dia dediqui també un comentari a les primeres pàgines d’aquesta obra, on es fa referència als ajuntaments tarragonins. |
Gener '05
|
Fred. Molt de fred... Avui, 27 de gener, he rebut una fotografia d’un termòmetre. D’un termòmetre d’una casa del carrer Major, és a dir, d’un termòmetre situat al bell mig del poble. Doncs bé, aquest termòmetre havia enregistrat una temperatura de 7º C sota cero. El mateix que m’ha enviat la fotografia m’ha dit, posteriorment, que amb converses amb d’altres solivellencs que també havien mirat els seus termòmetres, aquests havien arribat a marcar 8º negatius. Els dos a la carretera, l’un entre l’entrada del poble i el pont, i l’altre entre Ca La Sílvia i l’estanc. Potser no es tracta de cap rècord. De ben segur que no. Però, a més de que no són temperatures gens habituals a Solivella, val la pena deixar-ne constància encara que només sigui per parlar, com fa tothom aquests dies, del fred que fa. |
|
El "Gira-Sol" Aquestes passades festes de Nadal ens han portat com a regal dos números nous de la nostra revista, la revista del solivellencs, el "Gira-Sol". I, com sempre, hi hem tornat a trobar articles i escrits de gran interès. Però de tots ells voldria destacar-ne un, El Pòrtic del número 91, el que signa l’Anna, presidenta del Grup Cultural de la Dona, reproduint-ne aquí una part de les seves paraules, amb les que, no cal dir-ho, tots hi estem d’acord: Per mi el Gira-Sol és la memòria de la nostra història més recent, la que nosaltres estem construint. Aquesta revista és la font d'on hauran de beure les generacions futures per buscar les seves arrels, per reconstruir l’història de Solivella. A la mateixa pàgina d’aquestes paraules de l'Anna Tarrés, hi ha un anunci que, des d’ara, presidirà també aquesta pàgina de "Notícies", amb l’esperança de que aquesta petita col·laboració doni els seus fruits i, entre tots, ajudem a difondre i promocionar el "Gira-Sol", la nostra revista. |
|
La nostra cançó Sortosament per tots nosaltres els nostre poble ha tingut persones que, amb el seu treball i esforç altruista, ens han deixat un llegat que es va perpetuant en el temps fins a convertir-se en part del nostre patrimoni. Un d’aquests solivellencs és en Ramon Maria Sans i Ballart, El Xito, que l’any 1991 va compondre la cançó que més vegades s’ha escoltat a Solivella. Aquella cançó que, interpretada per ell mateix, i que tantes vegades hem escoltat, és una cançó que, a més de tenir una preciosa música, ens hi fa veure reflectits a tots nosaltres en la seva poètica lletra. Ara fa aproximadament un mes em vaig posar en contacte amb ell per tal de poder posar-la a la web, i en Ramon Maria, no únicament no em va negar la seva autorització, sinó que es va mostrar encantat de poder col·laborar-hi. Per tant vull fer expressiu el meu agraïment al Ramon Maria, no únicament per haver-me donat la seva autorització, per tal de poder reproduir la seva cançó a la web, sinó també el més sincer agraïment per haver-nos deixat aquest llegat a tots els solivellencs i de fer-nos sentir orgullosos de ser de Solivella quan fem escoltar la nostra cançó als amics d’altres indrets. |
|
La guerra civil La que probablement es pot qualificar com la més prestigiosa editorial del món català, Grup Edicions 62, està ultimant la que, sense cap mena de dubte, serà l’obra més important que s’ha fet sobre la guerra civil al nostre país. Aquesta obra de quatre volums de gran format, dirigida per Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villaroya, s’anomena "La Guerra Civil a Catalunya" i compta amb la col·laboració de més de 50 prestigiosos historiadors. I per què en parlo des d’aquesta web? Doncs perquè, malauradament, el nostre poble va ser trist protagonista d’algun dels fets d’aquella lluita entre germans. I perquè en aquesta gran obra de Edicions 62, hi ha dues pàgines integrament dedicades al que anomena com "Els fets de Solivella". El tractament que es fa d’aquells esdeveniments és, a més de ben documentat, el més imparcial que fins ara he pogut llegir. Tant és així que, per qui no en tingui ocasió de poder llegir-la, he demanat l’autorització a la editorial per poder-ne reproduir algun fragment a aquesta web. |