Setembre'20 

Els "ravals" de Solivella 

A Solivella la majoria de vies urbanes són carrers, però a més tenim un passeig, dues places (Major i Diputació), una travessera (que va del carrer Major al carrer Mig),  i una placeta. Però a més a Solivella hi ha tres ravals (Forés, Blancafort i Sarral) i la ravaleta.

Però que són els ravals?

Les enciclopèdies ela defineixen així: "A les fortaleses musulmanes de la península Ibèrica s'anomenava "rabad" a la part situada fora de la fortalesa o perímetre militar pròpiament dit. També es deia "rabad" al barri de les prostitutes i el dels leprosos; entre els cristians designava una parròquia. El més famós rabad fou el de la part sud de Còrdova, on va esclatar la famosa rebel·lió coneguda com a "revolta del Raval" el 818 que fou reprimida i el rabad destruït. Els rebels del raval de Còrdova foren coneguts com a rabadis i alguns van emigrar al Marroc., on es van establir al barri de Fes anomenat Udwat al- Andalusiyin (la Riba dels Andalusos=; altres van governar a Alexandria i després a Creta."

De ben segur que cap d'aquestes accepcions pugui associar-se als ravals de Solivella. Potser la que més podria fer-se servir per Solivella sigui aquesta:

"Dins de les entitats de població, un raval era originàriament un agrupament de cases fora de les muralles, si l'entitat major de la qual depenia en tenia, habitualment formada al llarg d'un camí de sortida d'aquella altra entitat més important. És molt fàcil, doncs, que la definició anterior en sigui l'origen: els primeres ravals es devien erigir en terrenys de conreu ran dels camins rals."

Però potser on més ens hauriem de mirar per definir què eren els ravals de Solivella, sigui en aquesta definició, sobretot si llegim el cas de Reus:

"Aquets paraula (raval) dóna el nom de molts barris històrics actuals (com el Raval de Barcelona, el d'Elx o el de Segorb). En algun cas, com a Reus, els ravals es desenvoluparen seguint per l'exterior les muralles de la vila, de manera que actualment marquen el perímetre de l'antiga vila medieval."

Diada Nacional de Catalunya 

Malgrat el que estem passant aquest any amb el Covid-19, ha Solivella s'ha commemorat la Festa Nacional. A les 12 en punt del migdia l'alcalde ha dirigit unes paraules al solivellencs i seguidament, l'Ignaci Corbella "Petxina" ha llegit el Manifest de l'Assemblea Nacional Catalana escrit a propòsit d'aquesta Diada i que aquí es reprodueix.

 

Manifest de l’ANC Conca de Barberà en motiu de la Diada Nacional de Catalunya

 Bon dia a tothom. Un any més commemorem l’11 de setembre. Commemorem sí. No celebrem. Aquesta és una Diada diferent per causa sobretot de la situació creada pel Covid-19, que ens impedeix de trobar-nos massivament a places i carrers com és costum des que va començar el procés sobiranista. Però no només la pandèmia dificulta aquesta Diada.

Alguna de la nostra millor gent continua adolorida per la insuportable situació dels nostres exiliats i presos polítics injustament sentenciats aviat farà un any, no pas amb voluntat de justícia sinó d’escarment. D’altres no podem entendre la falta d’unitat estratègica de l’independentisme que dificulta enormement avançar cap a la nostra llibertat com a poble. Uns i altres senten un alè de desànim. No els falta raó.

No obstant això, la pregunta clau que volem fer-nos avui és: Seguim tenint motius per a voler la independència?

I la resposta immediata és un “Sí” rotund. Més que mai!

Necessitem poder disposar dels diners que Catalunya genera fiscalment, sense ser víctimes d’un espoli per part de l’Estat espanyol que ens empobreix i no ens permet invertir en les coses que el país requereix: sanitat i educació públiques i de qualitat, pensions dignes, ajudes per combatre la pobresa i mesures per integrar en bones condicions els joves a la vida laboral.

 Necessitem oferir un futur als joves més enllà de sous miserables i precarietat, necessitem bastir infraestructures que aportin riquesa i ajudin els motors econòmics... i un llarg etzètera.

Tenim motius per voler la independència? Sí

Continuem sense tenir garantits els nostres drets lingüístics. El català sobreviurà si el cuidem i l’utilitzem, però necessitem uns poders públics amatents a protegir-lo, i no pas un estat com l’espanyol especialista en tota mena d’estratègies per bandejar-lo.

 Tenim motius per voler la independència?

Sí Cada cop més veiem erosionats els nostres drets civils i observem amb esglai que, amb l’excusa del pretès bé suprem de la unitat d’Espanya, una conxorxa dels poders executiu, legislatiu i judicial, en molts casos d’arrel netament franquista, laminen sense miraments els drets individuals i col·lectius dels catalans, deixant en una broma de mal gust la separació de poders. El “esto te lo afina la fiscalia” no és democràcia ni és res.

Tenim motius per voler la independència? Sí

La gestió de la crisi sanitària, ornada amb uniformes i medalles militars, primer i la resposta a la crisi social i econòmica que es pretén donar a la pandèmia han posat de manifest una vegada més l’ADN centralista de l’Estat Espanyol que s’ha afanyat a deixar clara la voluntat d’administrar des de Madrid els importants recursos que vindran d’Europa. Queda clar que autogovern significa disposar de totes les competències menys aquelles que realment importen. Com sempre juguem el partit amb les mans lligades i sense les eines i els diners per afrontar els problemes a la nostra manera.

Tenim motius per voler la independència? Sí.

En aquest context en què esdevenir un estat independent es va tornant una qüestió de mera supervivència, la batalla campal entre partits independentistes és una pugna que ens cansa i ens desgasta. Els partits polítics són un actor clau en aquesta lluita, però haurien de tenir molt present que són ells els que han de donar resposta a les nostres necessitats i no pas nosaltres a les seves.

En el camí cap a la independència no hi sobra ningú, però tampoc no hi ha espai per aquestes actituds! La discrepància no ha de representar un obstacle insalvable, ara bé molts dels que formem part d’aquest procés col·lectiu estem cansats d’aquestes actituds d’agra i manifesta hostilitat entre uns partits que, sobre el paper, aspiren a l’ambiciós projecte d’aconseguir un estat independent per a Catalunya.

En un dia de tanta significació històrica i política per als catalans com ho és l’11 de Setembre estenem, com sempre, la mà per treballar per millorar les vides dels ciutadans perquè tots nosaltres tenim el deure de construir un futur millor. I en aquest camí de construir un futur millor tenim el dret a ser independents. Tornem a posar de nou la independència al centre de la vida política, perquè només la independència i amb les eines d’un estat podrem donar resposta als reptes que tenim a davant.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

 

Sagrat Cor 2020 

En aquest any tan estrany, castigat per la pandèmia del Covid-19, els solivellencs no han renunciat a celebrar el seu vot de poble i han gaudit de la Festa amb totes les celebracions litùrgiques i amb alguns detalls als carrers.

A més, l'església ha estrenat una nova catifa que s'ha posat en l'altar del Sagrat Cor.

Al final de la darrera celebració litúrgica, en la que s'han portat a l'església les figures que altres anys presidien els altars de les capelles dels carrers i s'han posat als peus de l'altar major, després han sonat tantes campanades i s'han fet petar cohets, tantes i tants com les capelles que altres anys es podien veure als nostres carrers. Una original manera de donar color a la festa.

  Sagrat Cor 2020  

Les orenetes es preparen 

Quan les orenetes comencen a fer les maletes per viatjar i anar a passar la tardor/hivern cap a altres latituds, significa que l'estiu està acabant-se.

Tot just som a primers de setembre però ja veiem com es reuneixen per emprendre aviat el seu camí. Així ho podem veure en aquestes dues fotografies. La de la dreta feta cap a quarts de deu del vespre al carrer Abdon Dalmau. La de sota, a la placeta de la Creu a dos quarts de nou del matí d'aquest primer dia de setembre.

En les dues veiem les fileres d'orenetes damunt dels cables elèctrics. No vol dir que l'estiu s'hagi acabat, però elles, que són tan llestes, saben que aviat canviarà el temps. el seu temps d'estar a Solivella. Llavors aniran cap al sud per trobar uns millors climes i on poder passar l'hivern. Però l'any vinent, per la primavera, tornaran a visitar el nostre poble i tornaran a omplir aquests mateixos nius que ara quedaran buits. Aquestes orenetes són les que van inspirar a Miquel Martí Pol:

L'oreneta ha volat,

una mica indecisa,

ran mateix de l'aigua del riu.

S'ha enfilat pont amunt,

ha travessat, xisclant, la plaça

i s'ha perdut pels carrers en silenci.

Precaucions, ara més que mai 

Quan el dia 1 de juny es van publicar en aquest web les recomanacions que es tornen a reproduir avui, tots pensàvem que aquells serien els pitjors dies d'aquesta pandèmia. Però ahir el director de l'Institut Català de la Salut, Sr. Josep Maria Argimon, ens tornava a fer, una vegada més, uns molt seriosos advertiments, doncs la pandèmia es va estenent per tot Catalunya.

És molt recomenable que tots aquells que teniu al vostre telèfon mòbil l'aplicació de l'eBando de l'Ajuntament seguiu al peu de la lletra les indicacions que vagin sortin al respecte.

No hem de tenir por, però cal tenir seny

Cal seguir fil per randa aquestes recomanacions si volem vèncer aquesta pandèmia:

Rentat de mans sovint, sobretot si venim del carrer. Portar sempre la mascareta, especialment en llocs pùblics. No formar grups de més de 10 persones i sempre mantenint la distància social de seguretat.

 

 

Escrit publicat en aquest web el dia 1 de juny

 

"A Solivella hem entrat a la fase 2 de la desescalada del confinament. Tornem a sentir les alegres veus de la canalla pels carrers. Podem sortir de casa i fins i tot anar a fer un cafè amb els amics. Aquests dies sembla que el sol brilli més fort. Però no ens confiem, doncs aquesta pandèmia pot rebrotar.

Precisament abans d'ahir feia unes declaracions a Radio Tarragona Rein Willekens, metge especialista en malalties infeccioses de l'Hospital de Santa Tecla, en les que advertia dels perills que podem córrer si ara ens confiem massa. Que si bé a les terres tarragonines s'ha gestionat bé la pandèmia, demana paciència a la gent fins que no surti una vacuna per la Covid-19. Que no s'abaixi la guàrdia i que la població segueixi mantenint el distanciament físic, les mascaretes i les mesures higièniques.

Confiem i esperem que tot vagi pel bon camí, i que aviat surtin medicines efectives per curar aquest virus, i que en un termini no massa llarg es pugui trobar la vacuna que ens protegeixi definitivament. Fins aleshores fem cas al consells dels especialistes."

 

      Així ha evolucionat el coronavirus a Catalunya (data 1 de setembre) 

 Agost'20 

"Les dones de Solivella" 

Si bé fa dies que va acabar la Festa Major, encara podem admirar el mural que es va posar a l'entrada de Solivella, arribant per la carretera de Blancafort. Maluradament es tracta d'una obra efímera, doncs el material en que es va fer és simplement de paper.

Es tracta d'una idea de la regidora Silvia Iturria que vol ser un homenatge a aquelles dones, ja jubilades, que han donat bona part de la seva vida a fer millor el poble de Solivella. Un homenatge, per tant, que les generacions posteriors han d'admirar i saber valorar en tot el que ha representat i representa per tots ells.

Potser hauria valgut la pena trobar un altre tipus de material per tal que el pas del temps no el fes desaparèixer tan aviat. Però gràcies al reportatge que TV3 va emetre, en el seu TN Comarques, ahir dia 27 d'agost, el podem seguir veient i escoltar les veus de les seves protagonistes en aquest tall de gairebé dos minuts de vídeo.

    "Les dones de Solivella"  

"El bisbe de Solivella" 

A l’Enric Capdevila el podem conèixer per moltes de les contribucions que ha deixat al poble de Solivella.

Però potser unes de les més importants han estat gràcies a la seva gran afició a investigar i endinsar-se en documents del nostre passat, llegats que ens serveixen per conèixer molt millor el nostre poble i el seu passat. Algunes d’aquestes interessants contribucions les podem trobar en la desapareguda revista “Gira-Sol Solivellenc” que, de ben segur, teniu ben guardades en la majoria de cases.

Però l’Enric no en té prou en investigar el passat, doncs ara ha fet una troballa, del present, que parla de Solivella, i que finalitza amb referències a la festa del Sagrat Cor. Es tracta d’una havanera interpretada pel grup “Els Pescadors del Francolí”, del seu disc l’any 2005 "Havaneres de secà, històries de regadiu", i que porta per títol “El bisbe de Solivella”, composada pel montblanquí Josep M. Amorós, "Xolis".

La podeu escoltar clicant en el següent link:

  "El bisbe de Solivella"  

Pregó de Festa Major 2020 

Hem tingut pregoners de tot tipus, la majoria d'ells han fet interessants pregons per obrir la nostra Gran Festa. Uns perquè tenien arrels solivellenques, altres pel seu nivell cultural, altres perquè es notava que s'havien preparat el pregó, altres perquè el contingut del seu pregó feia clares referènies al nostre poble. Però aquest anys hem tingut un pregoner que reunia totes aquestes qualitats. Es tracta d'en Toni Sans, que a més d'escriure el pregó, l'ha volgut transcriure amb el nostre dialecte, doncs encara que el Xipella sigui únicament oral i no escrit, en aquest cas en Toni ha volgut prendre's la llibertat d'escriure la pronúncia que encara fan servir la majoria de solivellencs.

Ell mateix us recordarà qui és llegint l'interessant pregó que es va preparar per obrir els actes de la nostra Festa Major.

 

            Hola a tots i a totis. Bon vespri!

         Abans de llegir el pregó he pensat que estaria bé presentar-me, perquè els més joves probablement no sabreu qui soc. Els més grans no tinc cap dubte que, com a mínim, segur que us sona la meva fesomia. De fet sempre que pujo a Solivella, per anys que passin, em trobo algú que em reconeix i em diu "Tu ets de cal Gasset, oi?"

         Us he de dir que quan era més jove, sempre m´havia sorprès aquesta mena de poder solivellenc perquè no pensava que m´assemblés tant a mon pare. Ara perquè estem calbs els dos, però llavors jo tenia el cabell llarg i arrissat.

         Darrerament, però, he descobert que no era pas un do, sinó una qüestió d´edat, i ara quan vaig pel pobli reconec cares conegudes en tota la canalla.

         Doncs bé, pels que encara no tingueu desenvolupat aquest do, us explico: sóc fill del Josep Maria de cal Gasset i de la Quimeta de cal Rito que, segons explica la llegenda, vivien davant per davant al carrer que ara es coneix amb el nom de carrer de la Conca. Estaven predestinats, vaja. Es van enamorar. Es van casar. I de la seva unió vam nèixer tres fills. La Montse, la meva germana gran, la Sunsi, la petita, i jo que soc el del mig. Que, a part d´assemblar-me als de casa, em dedico al món de la faràndula. Soc actor. Però vull que quedi clar que el meu debut teatral, en un teatre pròpiament dit, va ser aquí, al teatre del Sindicat de Solivella. Era una obra de les escoles que no recordo com es deia però sí que recordo que feia de pallasso. Tinc una foto que ho testimonia. De fet puc dir que a Solivella vaig començar a explorar bona part de les meves inquietuds artístiques. Així d´entrada, em ve al cap quan feia d´escolanet a missa, quan sortia amb els capgrossos i, naturalment, quan participava a la festa del Sagrat Cor sortint a la capella, actuant als sopars que fèiem amb tots els del carrer per acomiadar l´estiu i dibuixant les alfombres. M´havia passat hores i hores agenollat a terra dibuixant-les a pols i omplint-les de serradures després. Com molts de vosaltres, vaja.

         Doncs bé, aquell any que vaig fer l´obra de teatre que us he explicat, vaig tenir la gran sort de venir a viure a Solivella. Fins llavors, sempre havíem pujat cada cap de setmana, cada estiu i cada festa, però no havia estat vivint mai tant de temps seguit aquí. I us puc dir que, per a mi, aquella temporada va ser com tota una infància i vaig plantar encara més profundament les meves arrels a Solivella. No em faria res tornar a aquella època on tothom tenia l´edat perfecta, la que havia de tenir: els nens érem nens i semblava que ho seríem per sempre, els avis semblava que havien nascut avis i que també ho serien per sempre... en aquella època tot et semblava que era per sempre i cada segon que passava donava per molt..... Quins records! En faria una llista però no acabaria ni demà passat i molts segur que els compartim.

         El que si que us explicaré és un secret que no he explicat mai d´aquell any que vam viure aquí, que em sembla que no saben ni els de casa.... I és que, quan vaig saber que veníem a Solivella vaig tenir la secreta il·lusió que seria l´hereu del poble. De fet n´estava convençut. Sabia que les condicions per ser l´hereu eren, per un costat, viure al poble, i per l´altre, haver nascut el primer de l´any. Jo aquell any ja vivia a Solivella i havia nascut el 7 de gener, ben al principi d´any. Tenia tots els números per ser l´hereu. Quina probabilitat hi havia que, en un poble de 800 habitants, algú hagués nascut dins dels set dies anteriors? Doncs va passar. No em pregunteu qui era perquè no ho sé. Tampoc no ho he investigat, i us puc dir que ho tinc del tot superat. En tot cas, estic content de pensar que, si bé no podré ser l´hereu, avui tindré l´honor de fer de pregoner i llegir el pregó que he escrit especialment per l´ocasió.

         Doncs som-hi!  Espero que us agradi. La barretina és la d´hereu.

ON S´HI PARLA LU XIPELLA!

                                     

                                      Solivellenques,

                                      solivellencs

                                      gent de bé en general.

                                      Davant vostri un homi lliuri.

                                      Un humil executor

                                      d´una vella tradic

                                      que no hauria pensat mai viuri.

 

                                     Si és que us robo aquests minuts,

                                      (us ho explico sense embuts),

                                      és perquè tinc la intenció

                                      de llegir-vos el pregó

                                      i donar el tret de sortida

                                      a la gran Festa Major.

 

                                     He pensat en mil maneris

                                      de parlar del municipi

                                      i crec que el millor sistema

                                      és començar pel principi.

                                     

                                      Tot i néixer a Barcelona

                                      sempre m´he sentit cargol,

                                      perquè el lloc on surts no el tries

                                      però el cor arrela on vol.

                                      Així doncs, quan em pregunten

                                      que d´on soc, jo dic: d´aquí!

                                      I després, com un padrí,

                                      els hi canto lis virtuts

                                      d’aquest pobli collonut

                                      on tothom és benvingut.

 

                                      Més o menys els parlo així:

                           

                                      Lo meu pobli és Solivella.

                                      Ve de Sol i “Lluna vella

                                      (o potser de "Sa olivera"

                                      els experts, aquí, discrepen).

                                      Però el que sí sabem del cert

                                      que temps ha fou baronia.

                                      Un castell testimonia

                                      tal passat majestuós.      

                                      Bé, un castell... sols un trosset

                                      una torre i cinc parets.

                                      Però el tenim tan arreglat

                                      que fa goig de visitar.

                                     

                                      I lis casis del meu pobli?

 

                                      Son palaus de pedra vista

                                      ben guarnits amb mil floretis.

                                      Si és que... arreu pengem torretis!

 

                                      Ho diu tot especialista:

 

                                                "Un indret com de revista".

 

                                      I no es pas una milonga,

                                      que per això ens han batejat

                                      com “El Jardí de la Conca”.

 

                                      I el paratgi on mos trobem?

 

                                      També és digni de menció.

                                      Jo no em canso d´admirar-lo

                                      i de fer-ni exaltació.

 

                                      Flanquejat per lu Coster

                                      i la serra del Tallat,

                                      entri vinyis i auliveris

                                      quedareu bocabadats.

 

                                      I si tanta meravella

                                      fa patxoca que estavella,

                                      sapigueu que en 'questa terra

                                      tots hi parlen lu xipella.

 

                                      Cada cop que explico això

                                      la gent creu que mels torejo,

                                      però jo els dic: no desvariejo

                                      i us faré una exhibició:

 

"Al meu pobli lis gallinis

se mus fotin lis patatis

i mus piquin lis aulivis

perquè son unis maixantis"

 

Si el que escolta es xafarot

allavorins fa preguntis:

Com ho feu per dir daixò...?

Pastanaga? Safarnària.

Que plovia? Doncs... que ploii.

Xamaneia? Ensumania.

Arreglar? És apriar.

I per dir que ben aviat?

Doncs alegu i s’ha acabat.

I si ets l´últim? El rader.

I si no saps fer una cosa?

Que no hi pleguis re de re.

I d´un camp? En diem tros.

Ajupir-se? És acotxar-se.

Un bassal? Aquí és un toll.

I pegar? Axuplinar!

I / anar a collir carmelos?

A un bateig?

Per nosaltres és xampar

I si es penja una pilota?

Doncs l’ haurem de desemparrar.....

I...?

      ...així estem fins a lis tantis.

Fins que acabo tip i cuit

i li engalto: no em xinxollis!

Si és que vols parlar xipella

                                      vine a viure a Solivella.

 

                                     Tot això perquè ens ho explica?

                                      de segur que us pregunteu.

 

                                      Doncs de fet ja us ho he contat:

                                      perquè em té lu cor robat.

                                      És parlar de Solivella i m´enredo amb batalletis.

                                      ¿Què voleu? Xiquets, xiquetis,

                                      soc del temps de lis pessetis....

 

                                     Però no patiu....

 

                                      Que ja torno a encarrilar-me

                                      i a centrar-me en lo que toqui:

                                      fer el pregó de lo meu pobli

                                      abans que sonin lis dotzi.

 

                                      O abans que mos tornin a confinar... perquè...

 

                                      Enguany la covid dels nassos

                                      per ben poc ens fot la gresca

                                      però per sort la Marinada

                                      té la vil·la ventilada.

                                      Amb mascaretis, i a dos metris

                                      reduïnt l´aforament...

                                      Lis mesuris que mus manin però la festa la farem!

                           

                                      Hi hauran actis per tothom:

                                     

                                      Hi ha concerts, exposicions

                                      esmorzar i bon teatre,

                                      castell de focs, missa solemne,

                                               festes d’aigua per la mainada,

                                      les jornades esportives,

                                      batucada, els diables

                                      els gegants, la Porcentina,

                                               la Maranyota, el Cargol!

                                      I està clar, que no mus falti

                                      gel hidroalcohòlic per tothom.

                                      Per les mans, no pas per beuri!

                                      Que he sentit que més d´un totxo...

                                      n´ha volgut fer calimotxo!

                                     

                                      No podrem ballar agarrados

                                      Tan li fot. Doncs l´any vinent.

                                      El que compta és fer tabola

                                      i passar-ho bé amb la colla.

                                      Fer lligam i estrènyi llaços...

                                      Collir riuris a cabassos.

                                      Perquè els temps difícils passen

                                      prò els moments de joia es queden.

                                     

                                      I com diuen per allà:

                                      el que puguis ballar ara

                                      ja ningú no t´ho prendrà.

 

                                   

                                      I abans d´acabar el pregó i procedir a encendre el xupinasso, permeteu-me que faci com a la cerimònia dels Òscars i dediqui aquest premi. Perquè per a mi, això és un premi. Haver estat triat per llegir el pregó, és com rebre un Òscar al millor actor. Bé, tractant-se de Solivella, més aviat seria l´Orelleta d´Or al millor actor. En qualsevol cas, com que no crec que em donin mai un Òscar, aprofito i ho faig ara. Doncs això. M´agradaria dedicar-li aquest moment tan especial a la persona que és la raó de tot el que soc i faig a la vida, a la Quimeta de cal Rito, la meva mare. T´estimo mama.

 

 

                                      I després d´aquesta escletxa

                                      ja podeu encendre la metxa.

                                      Que ressoni el xupinasso

                                      i si hi ha algun despistat,

                                      se n´adoni de seguida

                                      que la festa ha començat!

                                     

                           

                                      Solivella, la més bella.

                                      De la Conca la ponzella.

                                      Una estrella, cap com ella.

                                      La vuitena maravella.

                                      La del cul i la mamella.

                                      La millor carn de la graella.

                                      I on s´hi parla, no ho oblideu

                                      el dialecti del xipella.

                                     

                           

                                      Que comencin lis festis!

                                                                               

                                      Toni Sans Orpinell

 

 

Festa Major... de la canalla 

Malgrat tot el que estem patint aquest any 2020, en el programa de la Festa Major d'enguany no s'han oblidat de que els més petits també puguin celebrar la seva pròpia festa.

Dues activitats s'han programat, el dia 16 el festival d'aigua "Les illes lúdiques", i el dia 17 "El Cargol Solivellenc" ha organitzat una jornada esportiva.

Dia 16: "Les illes lúdiques d'Arkilaqua"

Dia 17: Jornada Esportiva "El Cargol Solivellenc"

Rentem-nos les mans... però no sempre! 

Vam tenir un bon espectacle de màgia al pavelló poliesportiu. Però la millor “màgia” ens la va comunicar la Regidora de Festes.

Després d’insistir en les recomanacions que cal seguir degut a la pandèmia del Covid, és a dir, mantenir la distància de seguretat dins del pavelló sense moure les cadires de tal com estaven posades, i de portar sempre posada la mascareta, va arribar el moment de parlar del rentat de mans.
Però aquest rentat de mans es podia comparar perfectament al rentat de mans de Ponç Pilat, doncs la Regidora va advertir que, en cas d’una inspecció o denúncia, si no es complien les recomanacions, “la sanció l’afectaria directament a ella i al seu patrimoni”, doncs, literalment, l’alcalde li havia dit que “ell se’n rentava les mans si passava alguna cosa”.

Llavors la pregunta que ens hem de fer és: per què tenim un alcalde?

Un alcalde en qui no es pot confiar en els dies festius, doncs ja va deixar clar el primer dia, que ell seria alcalde de dilluns a divendres, i que el caps de setmana o dies de festa no el busquin.

 Un alcalde que davant d’un compromís se’n renta les mans.

Un alcalde que pretén descarregar les seves responsabilitats als altres per salvar-se el cul.

No, no senyor, no es pot passar una responsabilitat com aquesta únicament a una regidora. No pot dir, de cap de les maneres, que en un acte que organitza l’Ajuntament, ell se’n renta les mans.

Les persones que van assistir a l’espectacle de màgia van sortir plenament satisfetes dels números de màgia i de l’organització, però van quedar estupefactes en saber el que havia dit l’alcalde.

Això si, serà el primer alcalde que tindrà “l’honor” de presentar el primer pregó de Festa Major que no es farà des del balcó de la Casa de la Vila. Ser una excepció normalment vol dir que no s’està actuant bé, doncs a tot Catalunya aquest pregó que dóna inici a la gran festa es fa des del balcó de l'Ajuntament.

 

Setmana Jove 2020 

 

La Setmana Jove de Solivella és a punt de començar

 

Un any més i malgrat la situació de pandèmia que viu el nostre país, l’Ajuntament de Solivella i l’Associació Juvenil AiAi LuJuvent, en col·laboració amb l’Oficina Jove de la Conca de Barberà, han organitzat una Setmana Jove marcada per les mesures de seguretat i higiene, els aforaments limitats i els espais oberts i ventilats.

La Setmana Jove 2020 comença el dijous, 6 i finalitza el dimecres, 12 d’agost, just abans de l’inici de la festa Major. Les places seran sempre limitades i la majoria d’activitats requeriran d’inscripció prèvia que es farà, segons les característiques de cada activitat, presencialment a l’Ajuntament o a través d’un formulari web.

Com cada any, la setmana comença amb el Torneig anual de Futsal que organitza l’Associació Esportiva el Cargol Solivellenc i amb la Pastanaga Assassina que, enguany i de manera temporal, passa a dir-se Pastanaga remullada. Aquest joc de rol tindrà algunes modificacions per tal d’adaptar-lo a les mesures per la Covid-19. Aquestes modificacions són, principalment, l’ús d’una pistola d’aigua enlloc d’una pastanaga per assegurar els 2 m de distància i la utilització d’una APP per gestionar la partida. Les inscripcions s’han de fer a https://jocassassiapp.cat/game/25/ .

El dia 6 d’agost hi haurà un taller de barreres arquitectòniques. Aquesta activitat es farà en col·laboració amb Meritxell Lorca, una espluguina invident que ens explicarà la seva experiència i ens ensenyarà a moure’ns sense fer ús de un dels sentits més importants, la vista. Per poder fer el taller cal participar en parelles o amb la unitat familiar i fer la inscripció al formulari web.

El dia 7 d’agost hi haurà un Tast de Cervesa a càrrec de Cervesa Ponent que està adreçat a persones majors de 18 anys i que costarà 5€ per persona. Les inscripcions també s’hauran de fer amb formulari web i l’import s’haurà d’entregar just abans d’iniciar l’activitat.

El 8 d’agost, en el marc de les Nits d’estiu de Solivella, hi haurà un concert de Leitmotiv al Castell. Es tracta d’un sextet de versions vintage en clau de jazz. També hi haurà tast de vins a càrrec d'Agrícola de la Conca i Castell d'Or. El preu serà de 6€ i les inscripcions es podran fer el dijous, 6 i divendres, 7 d'agost de 18h a 20h a l'Ajuntament de Solivella. En aquest horari també es podran fer les inscripcions per l’espectacle de màgia Enchantée que tindrà lloc el dia 9 i anirà a càrrec de Melanie Cacho, una de les poques magues i il·lusionistes del nostre país.

El 10 d’agost tindrem un torneig de FIFA, un parc mòbil de bicicletes i un taller de manteniment de motocicletes. Aquestes dues últimes activitats reben el suport del Servei Català de Trànsit.

El penúltim dia hi haurà dos tallers de  batucada, el primer d’iniciació i el segon de perfeccionament, que aniran a càrrec la Bandarra Street Orkestra. A la nit hi haurà cinema a la fresca amb el “Rey León”, una pel·lícula musical de Walt Disney que versiona la pel·lícula homònima d'animació de 1994. És apte per a tots els públics i els assistents podran portar el seu entrepà o carmanyola. Hi haurà servei de barra amb begudes, patates, crispetes, etc.

Finalment, el 12 d’agost hi haurà una gimcana sobre rodes que es realitzarà en col·laboració amb el Cargol Solivellenc. Al vespre hi tornarà a haver cinema a la fresca amb “Nerve; Un juego sin reglas”, una pel·lícula de suspens dirigida per Henry Joost y Ariel Schulman que no és recomanada a menors de 16 anys.

Comissió i Regidoria de Festes 

Comunicat:

Havaneres

El dissabte pasat es va celebrar la 4a. nit a la fresca.

En el marc incomparable de la Plaça del Fossar del Castell de Solivella, el grup Habana Vieja, va interpretar als 80 assistents de la vetllada, havaneres en català i castellà, unes més melancòliques, d'altres més alegres, i com no, altres tan conegudes com El Meu Avi.

Tot remullat amb el clàssic rom cremat i sota la supervisió de tres visitants especials: la Lluna plena, Júpiter i Saturn.

Sen's dubte una gran diada d'havaneres.

Un mes d'agost diferent 

Són les 10 del vespre de l’últim dia del mes de juliol. A la Creu el termòmetre marca 28’9º C.

En aquests darrers dies l’Ajuntament, a través de l’eBando, ha cursat dues advertències per tal de que prenguem precaucions per la forta onada de calor, que tant ahir com avui ha arribat als 38º.

També aquest primer dia d’agost estem tenint unes temperatures similars, però si els serveis meteorològics de TV3 no ens enganyen, sembla ser que a partir de demà tindrem una forta davallada que durarà tota la setmana i ens farà sentir molt menys incòmodes.

És la millor manera d’encetar aquest mes d’agost. Un mes en que, tradicionalment, aprofitàvem per fer turisme cap a altres indrets, però que aquest any, degut a la situació que ens obliga la pandèmia que estem patint, tothom haurà de canviar els seus plans d’aquest mes en que majoritàriament tothom fa vacances.

Tampoc les esperades dates del Festa Major ens podran oferir la mateixa programació que en anys anteriors.

Aquest és un mes d’agost diferent, molt diferent.

De fet ni a Solivella trobem aquells serveis que, en època d’estiu, més utilitzàvem. Aquest any no ha obert el bar de la piscina. Aquest any, i ja des de fa molts, molts mesos, tenim la Societat tancada.

Cal repetir-ho? Aquest serà un mes d’agost molt diferent als que hem viscut fins ara.

I a més d’aquestes restriccions, cal afegir-hi les pors que, vulguem  o no vulguem, ens fa sentir un virus fins ara mai conegut. Un virus que la única manera de plantar-hi cara és seguint les recomanacions que ens arriben de tot arreu i cada dia.

Però això no ens ha fer perdre les ganes de gaudir d’un mes d’agost. Prendre precaucions no és sinònim de tenir por. Prendre precaucions no vol dir perdre les ganes de gaudir d’aquest mes d’agost.

D’aquí pocs dies tindrem el programa de la Festa Major. Ja sabem que no serà com la d’altres anys, però ja podem avançar que la Regidoria de Festes està treballant, des de fa temps, per oferir-nos una programació alternativa que, per uns dies, ens farà oblidar la situació que estem patint.

 Juliol'20 

Un èxit!! 

Que un poble de poc més de 600 habitants organitzi una caminada nocturna i faci unes previsions d'un 10% d'assistència, estaria molt bé. Però seria gairebé inimaginable que una vegada tancada la inscripció s'hagin apuntat 130 persones. Doncs així va ser! Van ser 130 les persones que es van inscriure per participar en aquesta caminada al santuari del Tallat per assistir a l'observació astronòmica que s'havia programat.

Realment un èxit! Un èxit tant de participació com d'organització.

A les nou del vespre van començar a sortir de la plaça Major i, a mesura que anaven pujant veien com els darrers rajos de sol  iluminaven Solivella , poc després van poder assistir a una preciosa posta de sol. Un cop dalt del Tallat va donar inici el programa d'observació astronòmica.

Caminada nocturna al Tallat 

Seguint amb la programació de les Nits a la Fresca 2020, la Regidoria de Festes ha programat, pel proper dia 17 de juny, una caminada nocturna al Tallat.

Aquest acte consistirà, a més d'anar en grup caminant fins el santuari del Tallat, una vegada allí, en l'observació astronòmica del cel i els cossos que hi ha. Per fer aquesta activitat es comptarà amb l'experta col·laboració de "Celèstia Pirineus", però qui són? Són un grup que neix l'any 2014 amb l'objectiu d'apropar a tot el públic les emocions que produeix l'observació del cel, tot exposant la connexió que hi ha entre l'Univers i nosaltres.

Les seves activitats astronòmiques combinen viatges pel cel nocturn, sigui a ull nu o a través de telescòpis, amb les sensacions que proporciona el paisatge, la natura o la gastronomia del territori. Cal tenir present que diversos municipis de la zona del Montsec (lloc d'on provenen els "Celèstia") han estat certificats per la UNESCO com a reserva i destí turístic Starlight.

Com que l'aforament per la observació serà limitat, es recomana recollir les invitacions a les oficines de la Casa de la Vila, en horari d'oficina, abans del mateix dia 17. Només es podran recollir invitacions d'altres persones si són de la mateixa unitat familiar.

Tot i ser una activitat a l'aire lliure es recomana portar mascareta.

L'horari d'oficines de la Casa de la Vila per inscriure's és de 18:00 a 20:00 h.

Cal portar el D.N.I. tant per la inscripció com per anar a la caminada.

Banc de Sang 

El regidor de l'Ajuntament, Anton Maria Tarragó, fa arribar aquesta nota d'agraiment per tal de fer-la pública i donar-li difussió:

Agraïments del Banc de Sang.

El banc de sang vol agrair al poble de Solivella, la gran participació dels veïns donant sang el divendres passat.
Van ser xifres de record, 43 donacions, de les quals 7 eren donants nous, (1a. vegada).
Moltes gràcies a tots per fer-ho possible!!

Nits a la fresca 

Amb l'actuació del trio de Carla Cruells, aquest dissabte 11 de juliol, ha donat inici el cicle de Nits a la Fresca 2020. Ha consistit en una sèrie d'interpretacions de temes de jazz, bossa, latin, soul, i fins i tot pop, interpretades d'una forma original i fresca.

La Comissió de Festes demana la col·laboració en el compliment de les normes sanitàries que consisteixen en el rentat de mans, mantenir la distància social i la obligatorietat de portar mascareta. Per assistir als actes d'actes any cal inscriure's prèviament a les oficines de la Casa de la Vila identificant-vos amb el D.N.I. que se us tornarà a demanar per entrar al recinte de les actuacions, on se us prendrà la temperatura.

Altres actes d'aquest any serà la caminada al Tallat i observació astronòmica del proper dia 17. Altres actes seran a la plaça del Castell, el primer, dia 18, amb música en directe amb Tarta Relena (premi Enderrock de la crítica pel millor disc folck). El dia 25, també a la plaça del Castell, cinema mut a la fresca, amb la projecció del film "El maquinista de la general", de l'any 1926, amb Buster Keaton. El dia 1 d'agost havaneres a la plaça de la Diputació. I finalment el 8 d'agost, a la plaça del Castell, música amb Leitmotiv Cover & Jazz Band, i maridatge de Caves Castell d'Or.

El Poble soc jo 

Una vegada hi havia un rei que, fins que no va ser coronat, en prou feines coneixia el seu regne. Ni ell el coneixia ni els seus súbdits el coneixien bé a ell, doncs mai s’havia implicat en cap dels esdeveniments –culturals o festius- ni se l’havia vist participar en cap acte que s’hagués programat.

Però una vegada coronat va començar a deixar frases per la història. La primera va ser en sortir de l’església que, dirigint-se als que l’envoltaven, els va dir: De portes en dins mana el capellà, però de portes en fora qui ara mana soc jo.

I així ho va fer. Amb ànim, aparentment destructiu, es va dedicar a aniquilar el que els seus antecessors havien establert. Va fer canviar la portada de la web del seu regne, va canviar el nom de l’Informatiu Municipal, i va fer canviar la música de la megafonia del poble, com si les sardanes no fossin representatives del nostre país, i fins i tot va fer canviar la música que ens comunicava les defuncions. Una cançó tradicional catalana que havia popularitzat en Pau Casals, una cançó que s’utilitza en tots el pobles i ciutats de Catalunya, repeteixo, en TOTS. En tots menys en el seu regne. La qüestió era destruir tot el que havien fet els seus antecessors.

Un bon dia, passejant pels dominis del seu regne, es va arribar a la part alta del poble. Allí, al Passeig, es va trobar a un dels seus súbdits, una senyora que estava a la porta de casa seva. Amb educació la senyora es va dirigir al rei: Majestat, tenim un greu problema en aquesta part, doncs deu haver-hi algun eixam d’abelles o vespes, que cada vegada en són més, i que representen un perill tant pels nostres infants com per nosaltres mateixos.

El rei, gairebé sense aturar-se, li va contestar amb aquesta gloriosa frase: “També hi ha elefants que volen”. Realment va semblar que era la reencarnació del rei de França Lluís XIV dient: L’etat d’est moi (l’estat soc jo).

Davant d’aquest “argument” tan poderós la senyora es va quedar muda i ni tan sols va poder reaccionar. Havia quedat clar que el Poble era ell. Així ho presumeix en el que va ser l’Informatiu Municipal, que ara es vol dir “La veu del poble”. Malgrat tantes veus en contra com hi ha, encara avui es segueix dient així, obviant que la veritable Veu som nosaltres i que mai, absolutament mai, aquest rei es pot atribuir el que és nostre, doncs, insisteixo, la Veu del Poble som tots els solivellencs, inclosa aquella minoria de percentatge que el van votar. Però mai, mai, la Veu poden ser ells.

Per aquí no hi podem passar! I en cas de no rectificar, hem de tenir memòria i recordar-ho en les properes eleccions. Haurem de recordar tant les “glorioses” frases que ha deixat anar, com aquest absolutisme més propi del palau de Versalles en època de Lluís XIV.

P,D.: Com que era una persona poc relacionada al poble, quan finalment van pensar en ell,  i li van anar a proposar per ser coronat rei, una de les persones que es trobava allí recorda una altra frase "gloriosa": "Ja era hora que m'ho proposéssiu a mi", els hi va etzibar.

El Xipella patrimoni immaterial 

L'Ajuntament de Solivella ha programat una molt interessant conferència, a càrrec del professor Pere Navarro, doctorat en Filologia Catalana, que portava per títol "Per què parlem com parlem?".

No és la primera vegada que des d'aquesta pàgina es posa un escrit en defensa de la nostra parla, advertint del risc que corre el Xipella si, entre tots, no el sabem transmetre a les generacions més joves. I des d'aquí sempre es continuarà defensant la parla de Solivella i encoratjant a tothom que en faci difusió, sobretot a les criatures d'avui per tal de poder perpetuar la característica parla del nostre poble.

La conferència ha fet un repàs de les llengües derivades del llatí al continent europeu, per seguir en la història de totes elles i acabar centrant-se en el català, la seva evolució segons els llocs geogràfics i finalitzar amb unes breus pinzellades del Xipella.

Ha posat exemples de la parla i escriptura del Friuli (Itàlia) i del Pallars, si bé el cas del Xipella és totalment diferent al tractar-se d'una variant dialectal basada únicament amb la pronúncia. Per tant mai podem escriure tal com fonèticament ens sona. Doncs, ni durmint, cap de nusaltres ni de vusaltres, s'atreviria a escriure així aquest verb o aquests pronoms, doncs en cas de fer-ho el cunseller de Cultura s'escandalitzaria. Tots sabem que hem d'escriure dormint, nosaltres, vosaltres i conseller. El mateix passa quan parlem del "pobli de lis gallinis de lis potis curtis" que, en cas de voler escriure Xipella en algun programa de Festa Major, o en algun escrit de broma, ho hauríem de posar entre cometes.

No vulguem ser més papistes que el Papa. En els segles d'història que té el Xipella mai hem vist cap obra en que algun autor s'hagi atrevit a escriure en el nostre dialecte, ni tant sols hem trobat cap document o escrit als arxius de la Casa de la Vila o a la Parròquia, perquè el Xipella és una variant lingüística que es caracteritza per la parla i no per l'escriptura, tal com, de fet, diu el nom de la conferència d'avui: "Per què parlem com parlem"?

I per acabar, una vegada més es demana des d'aquesta pàgina que, entre tots, defensem el Xipella, doncs és un fet diferencial prou important per fer la suficient pedagogia a les generacions que ens segueixen.

Millores a les festes de Sant Isidre 

Aprofitant les llargues setmanes que hem tingut de confinament, es va iniciar un treball que vol aprofundir en la nostra gran festa de Primavera, la que a Solivella està dedicada al patró de la pagesia. Aquest treball que s'està portant a terme veurà la llum en la festa de l'any 2021. Cal donar les gràcies a les persones que desinteressadament han cedit material per poder-lo fer, i sobretot a la regidora de festes, Rosa Maria Salvadó, doncs ha estat ella la que, anant casa per casa, ha aconseguit recopilar una bona part d'aquest material.

I gràcies a les noves fotografies que s'han rebut, s'ha millorat el contingut de la web incrementant els anys en que hi ha constància del que es va fer. Tot això ens permet veure com aquells nens i nenes que van néixer al voltants de l'inici de segle i que aquí els podem veure dalt de les carrosses en el dia de la festa de Sant Isidre, avui són nois i noies que tenen al voltant dels 20 anys o més. Com a fet curiós també es pot veure com, qui va ser hereu de la Festa fa bastants anys, trobem a la web a les seves filles que han sigut també les pubilles.

Aquesta circumstància es podria tornar a repetir quan els més menuts que ara veiem desfilar dalt de les carrosses tinguin l'edat dels seus pares.

 Juny'20 

Sant Joan 2020 

Qui ho havia de dir que aquest any no aniríem a la plaça de Sant Joan per celebrar aquesta festa? En realitat la vida ens ha canviat molt. Res del que denominen "la nova normalitat" és normal. No veurem com, amb la Flama del Canigó, s'encén aquella foguera. No estarem junts a aquella plaça per escoltar les paraules del Rosich. La coca només la podrem menjar a casa, sense poder compartir-la, com els altres anys, amb la resta de solivellencs que s'aplegaven a la plaça de sant Joan. Tampoc tindrem la revetlla popular.

Sense ànim de fer-nos pesats, podem tornar a dir que la vida ens ha canviat molt, i que tots ens preguntem si el demà tornarà a ser com l'ahir. Potser els nens i nenes d'avui tardaran temps a poder viure el que varem poder viure nosaltres. Només tenim un camí per facilitar-los aquella vida: higiene, sobretot a les mans, mascareta i fugir dels llocs on alguns insensats provoquen aglomeracions sense prendre precaucions.

D'aquesta manera s'ha hagut de fer el programa d'aquest any:

 

Dia de Corpus 2001 

Aquest diumenge hem celebrat el dia de Corpus, però dijous farà dinou anys que Solivella, coincidint en la Diada de Corpus, va celebrar el Dia Universal de la Sardana. Per aquest motiu es va col·locar una placa a la façana de cal Mateu per commemorar-ho.

La pubilla i l'hereu de Solivella -Míriam Rosich i Xavier Salvadó- van descobrir la placa, en la que es podia llegir aquest vers de Joan Maragall: "La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i desfan".

La placa segueix amb una referència al dia Universal de la Sardana i acaba amb la data, 17 de juny de 2001,  un esment a la Diada de Corpus i a l'entrada al tercer mil·lenni.

Informació de l'Ajuntament 

Dimecres es va començar la segona fase de les obres de millora de l'enllumenat dels carrers.
En aquesta fase s'estan canviant els llums dels carrers: Abdon Dalmau, Gombau d'Oluja, Nou, Garcia Salado i Urbanització Xipella. Un total de 53 llums.
La inversió puja a 14.827'56 € i la Diputació de Tarragona aporta un ajut de 14.214'95 €, dintre del programa PAES 2018 "Pla d'acció per l'energia sostenible" (PAES 2018).

Obre l'Arxiu Comarcal 

El proper dilluns, dia 8, torna a obrir les seves portes l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà.

En aquest magnífic marc de l'antic hospital de Santa Magdalena de Montblanc, es guarda la documentació més important dels pobles de la nostra comarca. Allí, amb la amabilitat del seu personal, us poden ajudar i assessorar per trobar la documentació que vulgueu consultar. Les joies històriques i culturals van des dels manuscrits, a documents impresos, fotografies o vídeos. Tot el que es pugui saber dels pobles de la Conca i per tant, evidentment, de Solivella, està ben guardat i arxivat en aquest lloc.

Aquí hi tenim -i es pot parlar en primera persona doncs ens pertany a tots- el que els nostres avantpassats van saber conservar, i el que ara podem anar dipositant en aquest Arxiu Comarcal per tal que sigui restaurat, si cal, ben guardat i arxivat, de manera que pugui ser consultable per tots aquells que hi estiguin interessats.

Juny, fase 2... però no ens confiem 

A Solivella hem entrat a la fase 2 de la desescalada del confinament. Tornem a sentir les alegres veus de la canalla pels carrers. Podem sortir de casa i fins i tot anar a fer un cafè amb els amics. Aquests dies sembla que el sol brilli més fort. Però no ens confiem, doncs aquesta pandèmia pot rebrotar.

Precisament abans d'ahir feia unes declaracions a Radio Tarragona Rein Willekens, metge especialista en malalties infeccioses de l'Hospital de Santa Tecla, en les que advertia dels perills que podem córrer si ara ens confiem massa. Que si bé a les terres tarragonines s'ha gestionat bé la pandèmia, demana paciència a la gent fins que no surti una vacuna per la Covid-19. Que no s'abaixi la guàrdia i que la població segueixi mantenint el distanciament físic, les mascaretes i les mesures higièniques.

Confiem i esperem que tot vagi pel bon camí, i que aviat surtin medicines efectives per curar aquest virus, i que en un termini no massa llarg es pugui trobar la vacuna que ens protegeixi definitivament. Fins aleshores fem cas al consells dels especialistes. 

 Maig'20 

Millora de camins 

Nota de l'Ajuntament de Solivella:

Arranjament de camins a Solivella


El pasat mes de febrer tingueren una reunió de treball, l'Alcalde de Solivella Sr. Jaume Bergadà, el Regidor de camins Sr. Anton Espinach amb el Cap del Servei de Carreteres de Tarragona Sr Lluís Lacruz. 

Parlaren sobre punts problemàtics del poble, així com els de la carretera C-14, que són competència del Servei de Carreteres.

Després d'una visita 'in situ' als llocs crítics, s'acordà fer una sèrie d'intervencions.

Tot i l'aturada degut a la crisis del Covid-19, ja s'han fet dues tasques. L'arranjament de l'entrada al camí del Molí del Caixis i desbrossar i netejar de vegetació d'un colector d'aigues pluvials de la carretera.

Concurs de Sant Isidre 

Amb col·laboració de la Regidoria de Festes:

En aquest Sant Isidre tan diferent d’altres anys, no podem oblidar l’Esbart Dansaire que tantes vegades havia donat lluïment a aquesta Festa. Un esbart que va tenir diferents etapes, i en aquest CONCURS es tracta d’endevinar qui són els components de l’esbart que apareixen a la fotografia. En cas de no saber els cognoms, valen també els renoms de les cases.
Podeu veure la fotografia clicant aquí:

  Concurs de Sant Isidre 2020    

Festa de Sant Isidre... amb Covid19 

Res de bo es pot extreure del que està passant aquest any. I res, absolutament res, ens podia fer pensar que una de les festes més boniques de l'any -aquella dedicada als nostres infants- no es podria celebrar.

Però el cas és que és així, aquest maleït virus ens ha canviat la vida, i aquest any no podrem veure aquelles carrosses plenes de quitxalla, vestits de catalanets, fent el recorregut pel nostres carrers, tampoc podrem veure les pubilles i hereus, ni els joves que els hi porten els rams de flors...

Però, partint de la base que aquesta pandèmia no es ha portat res de bo, es pot afegir que el que ens ha donat és temps. Temps per posar coses en ordre a casa, temps per remenar arxius... i rebuscant entre dispositives antigues, s'han pogut trobar imatges de la festa de Sant Isidre que encara no eren en aquest web.

Així, doncs, ara s'han afegit les fotografies de l'any 1983.

  Festa de Sant Isidre  

Resultats concurs "jo vaig fer EGB" 

El resultat del concurs que van proposar els dos "regidors actius" el passat diumenge, i que consistia en endevinar els noms de 25 cançons de sèries infantils, ha quedat realment molt ajustat, doncs hi ha hagut cinc concursants que han quedat empatats amb el mateix número d'encerts. Aquests han sigut:

Amb 23 encerts; Alba i Pol Martí, Màrius Sans, Estalina Cívico, Anton Orpinell, i Susanna Español.

Tal com deien les bases del concurs, per optar al premi -consistent en un lot de la Farmàcia Sara Pros- en cas d'empat es resoldria mitjançant sorteig. Un cop fet aquest sorteig la premiada ha estat:

4 de maig... de 1931 

Avui fa anys que, el 4 de maig de 1931, es constituïa a Solivella el Centre Democràtic Republicà (vinculat amb la Lliga), legalitzat a través de Jaume Iglesias el 30 d’abril. La seva seu social s’establí a la plaça Major (cafè del Mateu). A la primera Junta hi figuren Jaume Iglesias (president), Josep Tarragó (secretari), Josep Iglesias (vicepresident), Alfons Iglesias (vicesecretari), Magí Iglesias (caixer), Josep Esqué (comptador), Josep Pijoan, Josep Armengol i Ignasi Sanahuja com a vocals, la seva finalitat era propagar i defensar l’ideal republicà federatiu dins de la República.

 

Si volem fer una mica més d’història político/social d’aquells anys a Solivella, podríem afegir que el 14 de maig de 1932, van canviar l’article setzè amb un nou redactat: “El Centre Democràtic Republicà de Solivella, seguirà les orientacions de la Lliga Regionalista, defensant els ideals catalanistes d’ordre i de progrés”. Abans constava: “El Centre Democràtic Republicà de Solivella, estarà adherit a la Dreta Liberal Republicana que presideix N. Alcalà Zamora”. En aquesta data es formà una nova junta amb Josep Ballart Anglès (president), Josep Iglesias Casamitjana (vicepresident), Antoni Espanyol Escoté (secretari), Josep Sans Vinyes (tresorer), Josep Tarragó Castro (vicesecretari), Alfons Iglesias Creus (comptable) i vocals Francesc Sans Iglesias i Jaume Iglesias Tous. Josep Sans, Ramon Bergadà, Jaume Iglesias, Tomàs Tarragó, i Magí Palau, foren els que acordaren l’adhesió a la Lliga Regionalista enmig d’un gran entusiasme . Més endavant, el 28 setembre 1933, es renovà la junta amb Magí Palau Bergadà (president), Josep Iglesias Casamitjana (vicepresident), Antoni Espanyol Escoté (secretari), Jaume Sans Vinyes (tresorer), Josep Armengol Montseny (vicesecretari), Josep Espanyol Moix (comptador), i vocals: Francesc Sans Iglesias, Josep Travé Iglesias i Josep Balcells Anglès. Quan el 24 de febrer de 1934, tornaren a renovar-la, els components eren els mateixos, a excepció de Josep Ballart Anglès, que va exercir el càrrec de tresorer i Josep Espanyol Moix que passà a ser vocal. El 3 de març de 1934, el Centre Democràtic Republicà comptava amb 104 afiliats. Per equilibrar la balança política cal esmentar l’Esquerra Republicana Federal, el 21 de juliol de 1931, una comissió formada per Jaume Sans Manyé, Josep Copons, Isidre Sans, Antoni Armengol i Josep Sans, presentaren els estatuts al govern civil, aprovats el 12 de novembre del mateix any, el seu ideari era el d’organitzar un front d’esquerres per emprendre conjuntament una creuada de sanejament en el camp polític, educacional, d’afirmació ciutadana i de lluita per aconseguir la defensa dels drets democràtics d’acció i expressió indispensables a tota persona, poble, col·lectiu i defensa de la República que s’havia constituït. El local en un principi era al carrer Soldat Pere Moix, núm. 14, 3r. més tard es van traslladar al carrer García el Salado, núm. 2. La primera junta es va constituir el 17 de setembre de 1931 i el 20 del mateix mes es nomenaven els membres: Francesc Massagué Iborra (president), Antoni Espanyol Armengol (vicepresident), Antoni Mestres Torrellas (tresorer), Anselm Ballart Cortès (secretari) i com a vocals Josep Sanahuja Montanyola, Antoni Masalias Solé i Josep Solsona Llauradó86 . Per contrarestar els partits polítics, el rector del poble Mn. Llobera, va intentar formar un grup cultural, l’Institut Cultural, adherit a la parròquia, on el 5 de gener de 1932 formà una junta: Josep Travé Montseny (president); Josep Montseny Sans (secretari); Anton Casamitjana Bergadà (tresorer); Xavier Ballart Ribas (comptable), i com a vocals Josep Montseny Massagué, Joan Sans Pijoan i Antoni Bergadà Capdevila, a més a més hi havia un dipositari (Josep Palau Solé), un comptador (Rafael Sanahuja Armengol) i un recaptador (Ferran Martí Castro). Consta que la seva finalitat era la formació integral dels joves, orientant-los a una educació cristiana, educant les seves facultats mentals i passionals, i a la vegada millorar l’aspecte religiós de la població. El 6 d’agost de 1933 s’ordenà la clausura del referit Institut Cultural, portada a terme per l’alcalde, seguint consignes del governador civil, per no portar els llibres que la llei preveia per a les societats, en els següents termes: “En el pueblo de Solivella a las doce treinta horas del cinco de agosto de 1933, el alcalde que suscribe Jaime Sans Mañé, asistido del comandante cabo de la guardia civil del puesto de Espluga de Francolí Juan Grimal Valverde y guardia segundo Ramon Àlvarez Iniesta y con asistencia de los testigos mayores de edad, José Capdevila Nuet y Francisco Masagué Iborra, y en compañia del que dijo llamarse Jose Ballart Ribas, miembro de la Junta Directiva del “Instituto de Cultura” acompañado de los testigos mayores de edad Antonio Iglesias Torres y Tomás Español Saperas, me personé en el domicilio del referido Instituto de Cultura, sito en la plaza Francaset, que consta solo de planta baja, dando principio a un registro que ha dado por resultado la incautación de un archivo de fichas en número de setenta y cuatro, las cuales quedan archivadas en esta alcaldia. En el local que posee el Instituto en la calle Pi y Margall, que consta de planta baja y habilitada para cine, se ha encontrado un revolver estilo Fluixé i un trabuco, inutilizado, todo depositado a la alcaldia”. Posteriorment, el 18 de setembre de 1933 es reobrí amb el nom d’Instituto de Cultura Parroquial, amb la prohibició de dedicar-se a l’ensenyament. El 25 de gener de 1934, es formà una junta amb: Josep Travé Montseny (president); Josep Montseny Sans (vicepresident), Xavier Ballart Ribes (secretari), Antoni Casamitjana Bergadà (comptador) i com a vocals Antoni Iglesias Torres, Ramon Copons Masagué, Josep Montseny Masagué, Antoni Bergadà Capdevila i Joan Romeu Corbella. Les seves activitats eren cinema i teatre. Els altres membres eren: Josep Travé Montseny, Josep Montseny Sans, Xavier Ballart Ribes, Antoni Casamitjana Bergadà, Antoni Iglesias Torres, Ramon Copons Masagué, Josep Montseny Masagué, Antoni Bergadà Capdevila, i Joan Romeu Corbella.

Solivella al TN migdia 

Malgrat el confinament, alguns dels bons productors de vi no volen deixar de promocionar-se i d'atendre la seva clientela, per això d'una manera virtual s'han afegit a una iniciativa de la que ha parlat avui TV3.

Entre els pocs escollits hi han figurat els vins SansTravé de Solivella i hem pogut veure i escoltar com en Josep Maria Sans, no únicament promocionava els seus magníficament elaborats vins, sinò que, una vegada més, gràcies als germans Sans Travé i al seu restaurant s'ha tornat a parlar de Solivella a TV3, convertint-se en uns autèntics ambaixadors de la promoció turística del nostre poble.

 

Conèixer Solivella... millor 

Si bé tots els solivllencs creiem conèixer perfectament el nostres poble, les 16 anteriors vegades que s'ha començat aquí, en aquestes pàgines de "notícies" amb "Conèixer Solivella", han estat molts els que han reconegut que no sabien de l'existència del que es preguntava i que, amb el que s'havia publicat, com a resposta a les preguntes que es formulaven, havien pogut conèixer millor Solivella.

Com més i millor poguem arribar a conèixer el nostre poble, més el podrem valorar i estimar. Per tant, ara que tenim temps per tot -massa temps lliure degut al confinament- és el moment d'aprofundir encara més a reforçar els coneixements sobre Solivella. I la millor opció per fer-ho la tenim a prop. Es tracta de tornar a agafar aquella "Guía de Solivella" que va presentar el seu autor, en Gabriel Serra, el passat 22 de novembre a la sala del Sindicat. Segur que, si la llegim a fons, a més de passar unes bones estones, aprendrem moltes coses del nostre poble que ara desconeixem.

 Abril'20

La rosa de Sant Jordi 

La Comissió de Festes, a més de procurar que totes les dones tinguessin les seves roses en aquesta diada tan catalana, ha organitzat, a més, dos concursos de pel·lícules, un per aquells més grans i un altre de Disney pels més petits.

Els participants i guanyadors d'aquests concursos figuren en aquest llistat que ha enviat la Comissió de Festes

Concursants Pel·lícules: 1 Marc Martí (franceset), 2 Anton Orpinell (ritu), 3 J M Ballart (Paqui). 4 Josep R. Corbella (cabessa), 5 Laura i Rosa M (mas), 6 Esther (xaranga), 7 Pili Sales, 8 Judit Montseny(cabessa), 9 Helen Renalias, 10 Dolors Montseny (Ton Boter), 11 Alba Anglès Renalias, 12 Cristina Sabaté (peripita), 13 Francesc Sans (peripita), 14 Biel i Julia (sagal), 15 Júlia Sans (Travé), 16 Èric Sans (Travé)

Concursants Disney: 1 Marc Iglesias (xaranga), 2 Ona Vidal Montseny (Ton Boter), 3 Laia Ballart (Paqui), 4 David Tarragó (Manel Xà), 5 Arya González Anglès (néta Helen), 6 Albert Orpinell Civico (ritu), 7 Alba i Pol

Guanyadors
Disney: Alba i Pol Martí
Pel·lícules: Laura i Rosa M

  Fotografies de les roses  

70 litres 

En vi de Sant Jordi hem tingut tres dies amb episodis continuats de pluja. Una pluja que, sense ser molt forta, ha tingut estones en que en queia força i de força o de manera constant.

Segons en quina part del poble, o quina persona ho hagi mesurat, les oscil·lacions són molt petites, doncs van únicament dels 69 litres als 71 en els tres dies. El que vol dir que, en números rodons i sense ànim d'equivocar-se, es pot dir que han caigut 70 litres d'aigua, i molt ben caiguda, doncs s'ha anat filtrant perfectament i s'ha pogut aprofitar per la terra fins a la última gota.

Sant Jordi 2020 

Quan l'any 2014 l'il·lustradora Pilarín Bayés -Creu de Sant Jordi l'any 1991- va visitar Solivella per fer el pregó de la Festa Major, no es va oblidar d'aquest llegendari Sant que és el patró de Catalunya. I així va plasmar-ho amb aquest dibuix que va fer per un dels nens de Solivella

Llavors va fer el dibuix pensant en el cavaller que lluita contra el drac per salvar la princesa. Ara l'invocaria, i l'invocaríem, per tal que ens ajudi a lluitar contra un altre monstre, i aquest no és un drac imaginari, és un maleït virus que, a més que està canviant-nos la vida, està causant malalties i morts als nostre país.

No va ser aquesta la primera vegada que la Pilarín Bayés ens va visitar, doncs ja havia vingut a Solivella en ocasió de la retransmissió del programa "Divendres" de TV3 el mes de febrer d'aquell mateix any 2014.

  Ho voleu recordar?  

Pssatemps... passacovid 

Per tal d'ajudar a passar el temps, què millor que uns passatemps?

Aquesta és la manera com, des de la Regidoria de Festes, es vol ajudar a les famílies confinades, petits i grans, a que no es facin els dies tan llargs. Han posat en uns fulls, semblants als de l'Informatiu Municipal, una sèrie de passatemps, dels quals se'n reprodueixen cinc aquí.

Apa doncs! Comenceu a trencar-vos el cap per trobar les solucions... i el temps us passarà volant i molt millor.

 

Primer aquest parell pels més jovenets

i ara tres més per aquells més grandets

Cap nen sense mona 

Malgrat haver de passar un dilluns de Pasqua tan atípic per culpa d'aquest virus, es va fer una crida des de la Regidoria de Festes per tal que s'incentivés poder donar a cada infant de Solivella aquest pastís tan tradicional del costumari català, la mona. Que cap nen o nena del poble es quedés sense.

No ha estat el mateix, doncs la tradició diu que són els padrins els que fan l'entrega de la mona als seus fillols, i aquest maleït Covid-19 ens ha separat les famílies, doncs són moltes les criatures que han hagut de passar aquest Dilluns de Pasqua allunyats dels seus padrins.

Però els pensaments, el cor i l'amor, han fet possible que, malgrat la separació, els nens s'hagin pogut comunicar amb els seus padrins per recitar-los aquell verset tan típic i tradicional d'aquesta data...

Divendres Sant 

Una vegada més la Regidoria de Festes ha trobat la manera perquè aquells solivellencs que segueixen aquesta tradició religiosa, puguin participar com ho anaven fet aquests darrers anys. Però tots sabem que aquest és un any estranys, amb la greu anomalia de no poder sortir de casa per poder anar a la processó del vespre, doncs, com bé sabem, estem confinats.

Aquest acte ha començat a les 10 del vespre amb el toc de les matraques, doncs Solivella és un dels poquíssims pobles on encara es conserven. A continuació han començat a sonar una sèrie de melodies, seleccionades expressament per aquest ritual, que han acompanyat una estona equivalent a la processó que altres anys es podien fer. A més, aquelles persones que altres anys anaven a la processó, seguint les indicacions de la Regidoria, han posat llum, amb espelmes, ciris o llantions, a les seves finestres o balcons.

Carta de l'alcalde 

L'alcalde de Solivella, davant de l'absurda -i perillosa- mesura que va anunciar ahir el Gobierno d'Espanya, en la que aixecava el confinament per aquells persones que treballen en tasques no essencials, s'ha dirigit als solivellencs amb un escrit en el que fa tota una colla de recomanacions a aquestes persones que dimarts hauran d'anar a treballar.

- Utilitzar mascareta i guants sempre.

- Només una persona en cada cotxe.

- Canviar les sabates a l'entrar i sortir de la feina.

- Respectar les distàncies de seguretat dins la feina.

- Llençar els guants al sortir de la feina i posteriorment rentar-se les mans.

- Per obrir i tancar portes que els dretans utilitzin la mà esquerra i els esquerrans la mà dreta (mesura adoptada a Corea del Sud).

- La roba que es fa servir a la feina ha de quedar allí. Cal arribar a casa sense cap element que s'hagi fet servir al lloc de treball.

- Això vol dir que la mascareta i els guants no han de ser els mateixos que es fan servir a casa.

- És molt recomanable que, a l'arribar a casa, el primer sigui dutxar-se.

El govern de la Generalitat s'ha compromès a que, a partir del dilluns dia 20, totes les farmàcies tindran mascaretes a disposició de tothom i que es podran recollir gratuïtament, prèvia presentació del carnet de la TSI (targeta sanitària individual).

Davant d'aquest anunci de la Generalitat, el gobierno ha reaccionat i, en aquesta absurda i imbècil carrera que semblen tenir amb tot el que es fa a Catalunya, ha dit que ells s'avancen, doncs a partir d'aquest proper dilluns les començaran a repartir. On? A les farmàcies, que seria el més lògic? Dons no. Es podran recollir a les estacions de tren i metro. Des de Solivella volem expressar el nostre més sincer agraïment per aquesta mesura del gobierno. Dilluns podrem anar a qualsevol de les estacions del metro de Solivella a recollir-les. A casa meva d'això en diem tenir pebrots!

Diumenge de rams 

Mai hauríem pogut arribar a imaginar que passaríem un diumenge de rams com aquest de l’any 2020, l’any del maleït coronavirus.
Mai, absolutament mai ens ho podríem haver imaginat.
Per sort la Regidoria de Festes es va proposar fer-nos pair aquest dia, tan diferent del altres anys, de la millor manera possible, posant-nos “deures” uns dies abans per tal que el nostre cap es dediqués a pensar en altres coses i no en el virus.

Així doncs, els dos regidors de festes ens van encoratjar a seguir celebrant el dia de la Palma fent, precisament, palmes i palmons amb qualsevol material que pogués servir per aquesta finalitat. D’aquesta manera, aquest Diumenge de Rams s’han pogut veure una bona colla de palmes a Solivella. Si filem prim, potser amb més quantitat que aquests darrers anys a la plaça, doncs darrerament aquesta tradició havia decaigut molt al nostre poble.

I si amb això no en tenien prou, tampoc han volgut que tothom celebrés aquesta diada tal com sempre s’ha fet. En acabar la cerimònia de les palmes i palmons (aquest any sense benedicció) que tots fessin el vermut! No han pogut anar a fer-lo a la Societat, però l’han fet una bona colla de solivellencs. Una colla que, a jutjar per les seves edats, molt d’ells haurien preferit anar a fer-lo al Sindicat i no a la Societat.

El cas és que, gràcies a aquesta iniciativa de la Regidoria de Festes, tothom que ho ha volgut ha pogut celebrar el Diumenge de Rams.

  Fotografies  

Sortim a passejar? 

Estic segur que tots vosaltres, absolutament tots, jo inclòs, teniu/tenim ganes de donar una volta pels carres de Solivella, de poder tornar a veure els seus carres, la plaça Major, la costeta, el castell, i sobretot tornar a trobar-nos amb aquestes persones que fa dies, ja setmanes, que no veiem.

Doncs crec que ara és el moment ideal. Avui, que encetem aquest mes d’abril d’aquest any tan especialment estrany, tan especialment negatiu, avui pot ser un dia perfecte per retrobar-nos amb aquesta Solivella que tots tant estimem.

Què no podem perquè estem confinats? I això que importa? Avui és un dia perfecte per tornar a passejar per Solivella. Això si, ho farem sense sortir de casa. Ho farem d’una manera virtual. No és el mateix, estem d’acord, però a través d’aquest documental podrem resseguir, carrer a carrer, tots els indrets del nostre poble. En poc més d’una hora i mitja, passarem del segle XX al XXI, i tot passejant veurem com Solivella passa d’aquell escut amb el sol i la lluna a l’escut actual. Ens retrobarem amb aquelles persones que van formar part, en un temps passat, d’algunes d’aquelles associacions que ajudaven a donar més lluïment a les nostres festes. També hi trobarem als que en formen part actualment. Visitarem els llocs més emblemàtics, el castell, l’església, el racó del càntir, i també podrem gaudir de l’alegria de les tradicionals festes de Solivella.

Què us sembla? Esteu a punt? Teniu ganes de passejar per Solivella revivint moments del passat i d’avui? Doncs som-hi!!

No cal que us poseu cap calçat especial per caminar. Només us cal clicar damunt d’aquesta fotografia i el viatge començarà. 

 Març'20

Més activitats 

Aquesta vegada la Regidoria de Festes havia proposat per aquesta setmana una colla de cançons infantils que, de ben segur, han tingut entretinguts, no només a les criatures, sinó també als pares i padrins.

Ahir al migdia es van poder sentir les veus per les finestres, terrasses i balcons, acompanyant la música que es va posar per la megafonia del poble.

Descansa en pau Josep Maria 

Si ahir, per primera vegada, ens assabentàvem que ja hi havia una cinquantena de veïns de la Conca que s’havien infectat del Covid-19, aquest matí de dissabte ens ha colpit la pitjor de les notícies, la mort d’un solivellenc per causa d’aquest maleit virus.

Un solivellenc molt estimat que va ser alcalde del nostre poble entre els anys 1999 i 2003, ha estat la primera víctima a Solivella. Va ser en el seu mandat quan aquest web va fer la presentació oficial. A ell, entre moltes altres coses, es deu l'aspecte actual de la plaça de la Diputació, que es cobrís la rasa i avui tinguem la Placeta, que podem parlar a través dels mòbils, doncs amb ell es va posar l'antena, la recuperació de la font de la plaça Major, la portada de l'aigua de l'Ebre, el canvi de nom dels carrers amb noms franquistes (18/08/2002), la primera pedra del Local de la Societat (15/08/2002) i l'inici de les obres (7/04/2003), i moltes altres coses.

En Josep Maria Casamitjana ens ha deixat. Descansa en pau Espinac. No t’oblidarem.

NOTA: L'Ajuntament convoca a acomiadar al Josep Maria, avui a les vuit del vespre, amb la llum d'espelmes o dels mòbils des de les finestres i balcons.

Calamarsada 

Ahir semblava, a simple vista, que havia nevat a Solivella, doncs en poca estona els camps, els carrers i les teulades, van quedar cobertes de color blanc.

Va ser una calamarsada que, sortosament, no ha pogut fer cap mal als cultius, doncs es tractava de pedres petitones i no gaire dures. A més la temperatura, ni ahir ni aquesta nit passada, ha baixat el suficient per glaçar.

Queden, com a record, algunes fotografies d'uns quants solivellencs.

 

Desinfecció dels carrers 

Avui, dijous 26 de març, s'han tornat a desinfectar els carrers amb una barreja d'aigua i lleixiu, amb una proporció de 100 litres d'aigua per dos de lleixiu, que és el que es recomana aquests dies per tal d'impedir que puguin sobreviure els possibles virus que hi pogués haver a terra.

De moment tant l'actuació de l'Ajuntament, com la dels membres de la brigada municipal, és exemplar.

Com també ho és, i molt, la dels veïns i la seva col·laboració. Potser el millor exemple en aquests moments el podem trobar en una colla de dones (algunes d'elles membres fundadores del Grup Cultural) que estan confeccionant mascaretes de protecció per poder-les distribuir al veïns.

 

Sardanes "confinades" 

Des de la Regidoria de Festes s'ha proposat per avui, a la una del migdia, una ballada de sardanes en la que hi han participat els solivellencs des de les seves finestres, terrasses i balcons. Una ballada que ells han batejat com a "sardanes confinades", tenint en compte que aquests dies hem d'estar tots tancats a casa per tal de tractar d'impedir que ens entri la infecció, com per no transmetre-la a altres.

Qualsevol iniciativa que ens ajudi a tots plegats a distreure'ns una estona és benvinguda, per tant cal felicitar als membres de la Regidoria de Festes per la idea que han tingut.

Zumba!! 

ESPORT. NO DEIXEU DE MOURE-US

Són uns dies difícils i per això estem preparant desde l'Ajuntament de Solivella i amb la Irene Cobo, diverses activitats per tal de que les realitzeu a casa.

ZUMBA. Durant el que duri el confinament, la Irene anirà compartint diferents coreografies a través de les xarxes socials per tal de que la gent les practiqui a casa.

La Irene ja ha fet alguns vídeos i ha creat un enllaç on anirà penjant vídeos de zumba aquí:   Zumba!!

Animeu-vos a seguir-la!

Som-hi belluguem-nos.!!!

Horaris dels comerços  

Ca l'Estrivill: de dilluns a diumenge, de 10 a 13

Estanc Imma: de 9:30 a 13

Cal Caixis: de dimecres a diumenge de 10 a 14

                     dijous i divendres: de 18 a 20

Forn de pa Sahun: de dilluns a divendres, de 8:45 a 13:30

dissabte i diumenge horari habitual

 

Farmacia Sara Pros: de dilluns a divendres, de 10 a 13 i de 17 a 20

            dissabte de 10 a 13

La Marinada: de 9 a 13

Fruita i verdura Donés (mercat setmanal): fa comanda i la reparteix a domicili trucant al 659.710.051

Campanya donació de sang  

Malgrat la por que origina aquesta pandèmia del Covid-19 que estem patint, els solivellencs s'han adreçat aquest matí a cal Mateu per ser solidaris amb la convocatòria de donar sang.

Aquests que veiem a la fotografia que ha enviat en Jordi Tous, són uns del veïns que, malgrat les recomanacions de confinament, han sortit de casa seva per solidaritzar-se amb aquesta causa.

 I ho han fet aquest dimarts, just quan s'ha tingut constància d'una primera mort, a causa d'aquest virus, a la Conca. Es tracta d'una dona de 88 anys, veïna de Montblanc, que ha mort al Pius Hospital de Valls.

Gràcies a tots ells!

No perdeu de vista les recomanacions que s'han fet i segui-les al peu de la lletra, doncs aquest virus es transmet amb molt facilitat i, també amb molt facilitat, es pot transmetre als que ens envolten.

El ban d'alcaldia que es va publicar ahir dóna unes precises pràctiques de com s'ha d'actuar, i que junt amb una molt acurada higiene, sobretot rentant-nos les mans sovint, poden ajudar molt a combatre aquesta pandèmia.

Ban d'alcaldia  

 

 

L’Il·lm/a Sr.Jaume Bergadà Garcia  Alcalde de l’Ajuntament de Solivella ,

 INFORMO

 Atesa la necessitat d’evitar la propagació del coronavirus Covid-19 i la declaració de l’Estat d’Alarma, els ciutadans només podran circular per la via pública, quan sigui imprescindible, per a les següents activitats:

 a)    Adquisició d’aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat.

b)    Assistència a instal·lacions sanitàries.

c)    Desplaçament al lloc de treball per a prestació laboral, professional o empresarial.

d)    Tornar al lloc de residència habitual.

e)    Assistència i cura de menors, gent gran, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.

f)     Desplaçament a entitats financeres

g)    Per causa de força major o per situació de necessitat.

h)    Qualsevol altra activitat d’anàloga naturalesa degudament justificada.

 L’adquisició de productes de primera necessitat es pot realitzar als següents comerços locals:

-Cal Estrivill de dilluns a diumenge de 10:00 h a 13:00 h . Tarda TANCAT

-Cal Caixis  de dimecres a diumenge de 9:00 h a 14:00 h i dijous i divendres de 18:00 h a 20:00  h.

-Forn de pa Sahún-Jové  de dilluns a divendres de 8:45 h a 13:30 i de 17:00h a 20:00 h

-Farmacia Sara Pros de dilluns a divendres de 10:00 h a 13:00 h i de 17:00 h a 20:00 h i dissabte de 10:00 h. a 13:00 h.

-Estanc Imma horari habitual.

 Si voleu contactar amb l’Ajuntament de Solivella ho heu de fer via telefònica al número 621218953.

A partir del dilluns 16, per tal de protegir els treballadors però garantint el servei integral s’han habilitat dos posicions de tele-treball des de domicili (Secretaria i Administració) 

La Brigada municipal realitzarà tasques úniques de manteniment de serveis.

Es permetrà la circulació de vehicles particulars per les vies d’ús públic per a la realització de les anteriors activitats o per al repostatge en gasolineres o estacions de servei.

Tota persona que contravingui aquestes disposicions serà objecte de denúncia pels agents de l’autoritat.

 La qual cosa es comunica per al seu coneixement general i compliment i siguem conscients de que aquestes mesures es poden allargar varies setmanes.

 Solivella, 16 de març de 2020.

 L’alcalde

Jaume Bergadà Garcia

RENTA'T LES MANS

TUS O ESTORNUDA TAPANT-TE AMB UN MOCADOR DE PAPER O PER LA PART INTERIOR DEL COLZE

MENTÉN 1 METRE DE DISTÀNCIA AMB LA GENT QUE TINGUI SÍMPTOMES

EVITA AGLOMERACIONS

EN CAS DE FEBRE O MALESTAR, TRUCA ALS TELEF: 061 o 112

Coronavirus  

Pel que afecta a Solivella, on sortosament a data d'avui, 12 de març, no s'ha detectat cap cas, si que hi ha unes quantes mesureres d'obligat compliment que s'han d'adoptar, per tal de prevenir possibles contagis del virus COVID-19.

Aquest mateix matí el President de la Generalitat ha comunicat, entre altres accions a prendre, que les escoles i instituts romandran tancats un mínim de 14 dies. Per tant els alumnes de Solivella, tant els que van al CEIP Sagrat Cor, com aquells de graus superiors que van a Montblanc o a l'Espluga, no tindran classes, si bé es recomana que vagin avançant la programació des de les seves llars.

També aquest matí l'Ajuntament de Solivella ha comunicat el tancament dels locals de l'Associació de l'esplai de Jubilats i Pensionistes, i també de la biblioteca pública, fins a nou comunicat.

29 de febrer  

El dia 29 de febrer va ser un dia extraordinari. Extraordinari perquè aquesta data només es dóna una vegada cada quatre anys. Extraordinari perquè a Perpinyà el Consell per la República convocava un acte en el que assistiria el president Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín. Extraordinari perquè a Solivella es celebrava la Festa del Carnaval... una setmana més tard, estant ja en la Quaresma. Extraordinari per tots els entrebancs que es van tribar els que van anar a Perpinyà. El primer dels entrebancs en els van "regalar" els piolins. Uns piolins que, pel que sembla, no s'han assabentat que des del mes de març de 1995, amb el tractat de Schengen, ja no es fan controls a les fronteres del països de la comunitat europea. Sortosament es van limitar a fer-nos perdre el temps i no es van donar cops de porra! Tampoc els francesos estaven gaire ben preparats, dons, tant al peatge de le Boulou, com en el de Perpinyà Nord, les cabines del peatge eren insuficients i provocaven llargues cues. Tan llargues, tant, que més de 100 autocars van haver de tornar sense haver pogut arribar a l'esplanada   on es feia l'acte. Altres, de Solivella, es van haver de fer una llarga caminada per poder arribar just a les acaballes. Pitjor va ser el que li va passar a un solivellenc (de Cornellà) que ni el van deixar sortir de l'autopista i els van fer anar fins a Sales.

Tot plegat un dia veritablement extraordinari!

Tambñe es poden qualificar d'extraordinàries les fotografies que han facilitat a aquest web la regidora de festes, la Tupi, i la Susanna Español. A tots dues moltes gràces, doncs aquesta és la manera de que en quedi constància i es pugui reviure aquesta festa avui i també dintre d'uns anys, doncs per això existeix aquest web.

 Fotografies  

43 anys de la "tractorada"  

Demà, 2 de març, farà 43 anys d'aquella primera vaga dels pagesos coneguda com la "tractorada". Aquest darrer mes hem vist com aquest hivern en diversos llocs d'Espanya els tractors sortien als carrers i carreteres per mostrar el seu desacord i indignació per les polítiques agrícoles que porta a terme el gobierno, sobretot per les abismals diferències de preus entre el que es cultiva al camp i com es venen els seus productes al públic.

No ha estat aquesta la primera vegada que veiem aquest tipus de protestes, al contrari, fa força anys que els pagesos es manifesten per reclamar un millor tracte. La primera vegada, ja en democràcia, va ser l'any 1977, en que milers de tractors van sortir a la carretera reivindicant els seus drets.

En aquella ocasió una bona colla de solivellencs van participar-hi anant, amb els seus tractors, a la carretera de la sortida de Montblanc en direcció a l'Espluga.

Què va ser aquella vaga coneguda com "la tractorada"?

El 1977, restablerta la democràcia, va ser un any conflictiu en tots els sector de la producció, dels serveis i del camp.

Després d’anys de silenci i repressió, els camperols s’organitzaven dins dels sindicats del camp; a Catalunya en fou majoritari la Unió de Pagesos. La pagesia, igual que els treballadors industrials, prenia el carrer per fer escoltar les seves reivindicacions. Així, un any i escaig de la mort del dictador, els pagesos convocaven la seva primera vaga general després de quaranta anys de forçada letargia. La nova tàctica de lluita pagesa va ser la convocatòria de tractorades. Els pagesos realitzaven la seva protesta ocupant les carreteres principals per tal de fer sentir la seva veu. La primera d’aquestes convocatòries a nivell estatal es va efectuar entre el 2 i el 6 de març de 1977. Els pagesos manifestaven la seva protesta sota el lema: «Volem viure de la terra», tot reivindicant de l’administració de Madrid els punts següents:

1) Preus agraris justos.

2) Una seguretat agrària adient.

3) La legalització dels sindicats de pagesos lliures i independents.

Finalment, i després de cinc dies de tenir els tractors a les carreteres, el Consell de Ministres, el 5 de març, va acceptar les reivindicacions camperoles i al dia següent s’acabava la vaga retornant els tractors i els pagesos a les seves feines.

Malauradament, i malgrat aquests actes reivindicatius i el compromís que semblava que s'havia arribat amb el gobierno, es va produir un efecte contrari, aquell any es va abaixar el preu del vi.

  Alguns dels solivellencs que van participar-hi  

 Febrer'20

Carnaval 2020  

El proper dissabte, dia 29, la rua, la festa i el sopar del Carnestoltes 2020.

Es poden fer les inscripcions fins el dia26 a les oficines de l'Ajuntament de 7 a 8 de la tarda, tant els individuals, les parelles,  les comparses, o les carrosses. Les comparses han de tenir un número mínim de 6 participants. Els premis consten de: Carrosses; 100 € la més treballada, 100 € la més original i 100 € la més "catxonda". Comparses: 60 € per cadascuna que mereixi el mateix que les carrosses. Individuals:Un àpat per dues persones en un restaurant del poble. Tothom que s'hagi inscrit haurà de fer tot el recorregut i els premiats hauran d'estar presents al sopar. En el cas que no s'hagin inscrit carrosses la Comissió de Festes es reserva el dret de modificar l'itinerari.

Les inscripcions del sopar comportaran que la distribució dels llocs assignats es faci per rigorós ordre d'inscripció. L'aforament total, entre la sala i la llotja del primer pis, és de 160 persones, i el preu del sopar és de 20 € els adults i 10 € pels petits.

El diumenge 1 de març es farà un concurs de disfresses infantils a les 5 de la tarda a la Societat.

Aquest mes de febrer  

Dues notícies més omplen aquest mes de febrer.  La primera té com a protagonista a la Silvia Iturria, del Club Atlètic Espluguí, que, a més d'haver fet un molt bon paper en la Copa Catalana, ha quedat tercera absoluta de les importants i dures proves del Kalenji Trail Series, unes curses de muntanya, d'uns 20 kilòmetres, que es porten a terme a la nostra província i que, partint de l'interior, poden arribar fins a la Costa Daurada. Enhorabona Silvia!

L'altre esdeveniment ha estat la celebració de la festa de  Santa Àgata que ha organitzat el Grup Cultural de la Dona i que aquest any ha comptat amb una participació d'unes 90 persones.

Aquest acte, que es va celebrar a la Societat, va servir per homenatjar a la Teresa Mestres per ser la sòcia més antiga del Grup present en aquesta celebració.

Cal recordar que queden encara pendents les peticions que havien fet els anteriors consistoris femenins, entre les quals cal destacar, sobretot, la urgent i important sol·licitud de dotar a la carretera C-14, en el seu pas per l'interior de la població, d'unes mesures de seguretat que obliguin a reduir la velocitat dels vehicles que hi transiten.

Teatre... de fa 70 anys  

Avui, 12 de febrer, fa 70 anys que al Sindicat es va representar l'obra de teatre "Terra baixa" d'Àngel Guimerà. Aquell any el dia 12 queia en diumenge i van ser una colla d'entusiastes solivellencs, aquells avantpassats nostres, els que van treballar-hi, i sempre disposats a donar el millor d'ells mateixos per tal de potenciar el lluïment de les festes.

Si bé tots ells van actuar en aquesta emblemàtica obra com si fossin autèntics artistes professionals, en llegir els noms dels que composaven aquest grup segur que en sabreu trobar més d'un que, de manera constant i molt acurada, sovint feien gaudir des de dalt de l'escenari al públic que anava a veure'ls.

La data del 12 de febrer no era una data escollida a l'atzar, sinó que cada any es recordava per commemorar uns luctuosos fets, ocorreguts en aquesta mateixa data de l'any 1937, quan vuit solivellencs van ser traslladats a les proximitats de Sarral per ser afusellats. Cinc d'ells varen morir allí, al peu de la carretera, mentre que tres van aconseguir escapar-se en el moment previ a l'execució, aprofitant la foscor de la matinada.

En aquesta ocasió, de l'any 1950, a més de l'obra d'en Guimerà es van fer dos actes més com a homenatge a aquest poeta i dramaturg, màxim exponent de la Renaixença, o ressorgiment de les lletres catalanes a l'acabament del segle XIX, després de la representació de l'obra es va poder escoltar  el cèlebre monòleg de Terra Baixa, i acte seguit un recital coral acompanyat de piano.

L'acte, que havia iniciat a les sis de la tarda, es va cloure amb un divertit sainet.

Quan llegiu els nomes de tots els que hi van intervenir segur que bastants de vosaltres els reconeixereu. És bo que, a les generacions més joves, els hi parleu d'aquells avantpassats i del que feien a Solivella.

També és interessant llegir que hi diu al final del programa, la lletra petita: S'estrenaran decorats fets a todo lujo y a medida. I fixeu-vos que adverteixen als possibles espectadors que si per causes imprevistes s'hagués de suspendre... no tenen dret a reclamació!

  Programa  

 

Pàgina del temple parroquial  

Aquest web ha incrementat la documentació gràfica de la pàgina dedicada a l'església de Santa Maria de Solivella, incorporant noves fotografies i millorant alguna de les que ja hi eren. Se us recorda, als que visiteu aquesta pàgina, que en ella es pot llegir un molt interessant treball de recerca de l'historiador solivellenc Josep Maria Sans Travé, on es recull tota la història del nostre temple.

   Temple parroquial de Solivella    

Tancat per vacances?  

Aquesta és la pregunta que molts solivellencs estan fent a aquesta web. Són els mateixos solivellencs que, a més d’estranyar-se de les poques notícies que es publiquen a la web, comenten –en realitat es queixen- de la poca o nul·la activitat que hi ha a la casa de la Vila. Els seus comentaris –queixes- no van dirigides a les oficines del l’Ajuntament, sinó a la manca d’activitat dels membres del consistori.

Des d’aquest web es van deixar transcórrer aquells protocol·laris 100 dies de gràcia, però des d’aquell 26 de maig han transcorregut 250 dies i encara no hem vist cap millora a Solivella ni sabem que estigui previst cap projecte. Partint d’aquesta base s’entenen perfectament els dubtes –queixes- d’una bona part de solivellencs.

Què hem vist fins ara? Realment les úniques activitats destacables han estat les festes i la comunicació, si bé la comunicació, en no haver-hi res destacable a comunicar, per molts esforços que si posin queda molt coixa. També, com a positiu, hi caldria incloure la subtil manera com els responsables de les regidories de festes han aconseguit implicar eficaçment a una bona part de les associacions (Comissió de Festes, Grup Cultural, Aiai Lu Juvent, AMPA i d’altres) per formar un bon equip al marge del que és pròpiament el Consistori i poder donar més força i lluïment als actes que s’han programat.

Potser els únics, i molt evidents, canvis que hem vist ha estat en voler esborrar tot rastre del que abans teníem. I ho han fet d’una manera descarada que no aporta res de positiu a Solivella. Sobretot en aquests tres temes: Hem vist com es canviava la música dels pregons. Poden posar les cançons que vulguin per tot tipus de pregons, però canviar “El cant del ocells” per comunicar defuncions no s’entén, i menys a Catalunya, on en totes les poblacions o llocs públics (per començar es poden citar tots els llocs oficials, o fins i tot el camp del Barça) es fa servir aquesta melodia tradicional, popularitzada per Pau Casals. Ningú ha entès aquest canvi. Un altre canvi que també suposava voler “millorar” el que hi havia ha estat en la web municipal. Poc importa el canvi en la capçalera si el contingut és pobre. I forçosament ha de ser pobre la informació de la web municipal si no hi ha res destacable a comunicar. Però on aquesta mena de persecució a com es feien les coses abans en podem citar una tercera, una de molt desafortunada, els canvis que s’han fet a l’Informatiu Municipal. Abans hi havia una fotografia de la Casa de la Vila, doncs és d’allí d’on han de sortir aquestes informacions. Però el canvi de la fotografia podria ser un tema secundari si no s’hagués canviat el nom per substituir-lo per un que NO es pot admetre: “La veu de Solivella”. Un nom que, de cap de les maneres es poden atribuir, doncs la veu del poble som i serem sempre nosaltres, els solivellencs. Mai els membres de l’Ajuntament poden ser la “veu”, sinó que ells són uns servidors nostres i que la primera i més important tasca que s’han d’imposar és la d’escoltar la veu dels solivellencs. Mai es poden convertir ells en aquesta veu, sinó que han de ser les orelles de tots nosaltres. Aquesta mena de malaltissa obsessió de destrossar tot el que hi havia abans té uns límits, i en aquest cas han ultrapassat tots els límits. De cap de les maneres es poden atribuir ser ells la veu dels solivellencs.

Dels tres “informatius” que s’han publicat únicament en trobem un que tingui un cert contingut interessant per Solivella, el del mes de juliol. Però la majoria de temes (camp de treball, nits al castell, i homenatge a la Rosa March) els havia programat l’anterior Consistori. En el següent, el del mes d’octubre, hi trobem l’acte que es va fer per commemorar l’1 d’octubre. En aquest acte trobem a faltar la figura de l’alcalde, però no és d’estranyar, doncs com ell mateix va dir a algun dels seus propis regidors, posteriorment en altres festes:  en dies festius “que no el busquin”. Potser és degut a que mai, absolutament mai, l'havíem vist implicat en res del poble.

Resumint, no n’hi ha prou en que funcioni bé l’organització de les festes i la comunicació, doncs d’aquest Ajuntament, com de qualsevol altre, s’espera molt més. Els que han fet sentir les seves veus –queixes- a aquesta web, i que són la veritable “veu de Solivella”, després de més de vuit mesos, esperaven haver vist ja alguna millora o algun projecte per executar al nostre poble. Però es fa difícil demanar responsabilitats quan no hi ha hagut un programa previ en el moment que aquestes persones es van presentar per ser els nostres representants a l’Ajuntament.

Potser això ho veurem més clar si rellegim el que -literalment- va escriure l'alcalde per fer la seva presentació:

Bon dia benvinguts a tots per haver-nos acompanyat en aquest acte. Primer de tot deixeu-me que agraeixi a la meva família per ser avui aquí i a la meva mare que no hi pot ser ja que està a l’hospital. Estem aquí per prestar un servei, a partir d’aquest moment ens em convertit en servidors públics per millorar el benestar de les persones i afavorir la cohesió per que això porta al desenvolupament social i personal. A la vegada som un exemple per els que venen darrere. Farem un servei basat en, com vam dir el dia de la presentació de la candidatura, en la ètica que es la recerca del millor estil de vida, que no es la moral. Si parlem d’ ètica no puc deixar d’enviar un record per els nostres presos polítics i exiliats, la injusta situació en que els ha col·locat la justícia, però no patiu, la capacitat de resistència del poble català es ben demostrada i com va dir fa un parell de dies en J. Cuixart: “hi tornarem”. Si passem al capítol de projectes podria dir alló del “Puedo prometer i prometo” que després es queda vuit mirant a l’aire sense fer gaires coses. Abans de fer coses hi ha d’ haber idees i amb aquest equip n´ hi ha moltes, seguides de voluntats i treballarem per que les idees responguin a la consciència superior la que neix de la sabiduiria, amor, domini emocional i coneixement directe. Lluitarem per no respondre amb la consciència interior (que neix del cervell primitiu, l’automàtic, el que no reflexiona) que treballa sovint. Volem ser una estructura disipativa, un sistema obert que absorbeixi entropia (caos), per que poguem corre el segle XXI cap a la recuperació i la transformació humana. Partim de punts forts que son els que en deixen el que ara surten i que no son pocs “gràcies, gracies” i volem aprofundir amb els punts febles que son totes les mesures que varem mencionar a la presentació de la candiatura que es poden resumir en 2 paraules: Benestar Social . Estem oberts a tothom, no som ni serem el pot dels remeis, col·laborarem; però sempre hem d’ estar disposats a respondre a la pregunta: I tù que pots fer pel poble. I acabo com que “obras son amores y no buenas razones”, sabem que el proper cap de setmana hi ha 2 esdeveniments importants, les comunions i la cloenda del 275è aniversari del Sagrat Cor. Amb la inauguració de la pintura la fresc de l’artista de renom el Sr. Josep Minguell, una obra d’art que molta gent vindrà a contemplar.

Poca cosa ens diu el seu escrit més que "...ha d’haver idees i amb aquest equip n´hi ha moltes". Quines? Encara les estem esperant, Però un cop dit tot el que molts solivellencs demanaven a aquest web, des d'aquest mateix web, i segurament en nom de molts d'aquells solivellencs que busquen el millor pel nostre poble, ens posem tots plegats a la disposició de l'Ajuntament per tal d'ajudar i col·laborar en tot allò que sigui convenient i que serveixi d'ajuda a tot el que es pugui fer per Solivella.

Queden prop de tres anys i mig per sortir d'aquesta paràlisi i per poder continuar aquella dinàmica positiva que teníem al nostre poble. Entre tots comencem a posar fil a l'agulla i, sense defallir, donem tots els solivellencs una bona empenta per contribuir a ajudar en tot el que calgui. Perquè del que es tracta, a més de cobrir les necessitats socials del poble, és de deixar un bon llegat a les generacions futures, de patrimoni, cultura, art i millores a Solivella. Però aquesta tasca, com he dit, ens correspon a tots, i entre tots hem de col·laborar amb l'Ajuntament per tal que es facin realitat, doncs no podem estar més temps sense que es faci res al nostre estimat poble.

 Gener'20

Els Reis d'Orient  

Si bé aquesta web sempre es caracteritza per la immediatesa en que es publiquen les notícies, en aquesta ocasió, per diversos motius, s'ha retardat uns quants dies poder tancar les passades festes de Nadal amb l'arribada dels Reis d'Orient.

Finalment, i gràcies a la colaboració sempre estimada de l'Eduard Tarragó, s'ha pogut completar, i també com sempre quan es tracta de reflectir els actes en que participen els nostres infants, amb moltes més fotografies que en els altres actes, en aquesta ocasió són prop d'un centenar de fotografies les que s'hi han posat.

Aquesta festa de Reis ha tingut també una cloenda molt emotiva, doncs la regidora de festes, la Rosa Maria Salvadó, ha demanat el petit de cal Tacarillo, en Pau Iglesias, que dediqués unes paraules a una persona molt lligada a aquesta festa -tal com els va ensenyar el seu pare i com han seguit durant anys altres germans- en Josep Ignasi Tarragó de cal Txa, que està passant una mala temporada per qüestions de salud, de la que, sortosament, s'està recuperant positivament.

  festes de Nadal i Reis  

Resum de l'any 2019 a Solivella  

Aquests són els fets més remarcables que han passat aquest any:

GENER

*A primers d’any es van actualitzar les dades de pluviometria i es va comprovar que l’any 2018 havia sigut un dels que més litres de pluja havien caigut. Un total de 730 litres.

 

FEBRER

*Dia 12. El mateix dia que començava al Tribunal Supremo de Madrid el judici contra els presos polítics, a Solivella es va inaugurar la plaça 1 d’Octubre, al lloc on anteriorment hi havia la plaça de la Cooperativa.

*El dia 17 els solivellencs van poder anar a visitar el Museu del Pessebre a Montblanc i el Museu Arxiu de la Conca. Tant el transport en autocar com les entrades als museus van ser gratuïtes.

 

MARÇ

*Es posen les plaques d’alguns carrers on no n’hi havia o estaven deteriorades, aquestes són metàl·liques i tenen un nou disseny més modern.

*El dia 8 se celebra al cafè del Sindicat el Dia Internacional de la Dona. L’alcalde fa entrega d’una figura al·legòrica a les presidentes del Grup Cultural i a les zeladores de l’Apostolat en el seu 110è aniversari. Després de la presentació per part de l’alcalde, va prendre la paraula la presidenta del Grup Cultural que va fer un resum de la història i els orígens d’aquesta celebració. L’acte va ser amenitzat amb un concert de cançons populars i del cinema del anys 30 i 40.

*Aquest mateix mes de març l’Ajuntament va aconseguir una important subvenció per millorar la zona sud del castell. La subvenció cobreix el 70% de l’import pressupostat, 78.523 €

 

ABRIL

*Segueixen els actes per commemorar el 275è aniversari de la Festa del Sagrat Cor amb una molt interessant conferència a càrrec d’Enric Capdevila: “La fe de Solivella en el Sagrat Cor: testimonis d’ahir i d’avui”. Es pot tornar a veure i escoltar clicant aquí

*Dia 5. Es presenta a la sala d’actes de la Societat el mural de l’altar del Sagrat Cor per part del seu creador, l’artista Josep Minguell.

*La Diputació atorga una subvenció de 13.370 € per la millora de l’enllumenat públic.

*Dia 12. Es presenta la única llista que participarà a les eleccions municipals. Sobre el paper semblava que era una llista de persones força preparades.

*Diversos diaris, tant els més propers (Nova Conca), com d’àmbit estatal (El País) tornen a parlar de la suspensió del capellans del Seminari Poble de Déu per pràctiques sectàries. Entre d'altres hi ha el de Solivella.

*28 d’abril. Eleccions Generals. A Solivella les llistes més votades són: Esquerra Republicana (191 vots) i Junts per Catalunya (126 vots). A Espanya, PSOE (123 escons) i PP (66 escons).

 

MAIG

*Dia 3. Conferència a càrrec de Josep Maria Sans i Travé en la que ens parla dels orígens de la celebració de la festa del Sagrat Cor, de la Confraria de Sant Esteve, del perquè del vot de poble, de com era la Solivella d’aquells anys, i també de l’altar barroc de l’escultor Bonifàs.

*De manera excepcional, i de molt mal explicar, aquest any a la festa de Sant Isidre hi han hagut dos hereus i dues pubilles.

*S’ha millorat l’accés a l’escola i s’ha acabat la remodelació de l’àrea de lleure del parc infantil.

*El dia 15, a la sala d’actes de la Societat, es presenten oficialment les persones de la llista única per les properes eleccions municipals.

*Presentació del llibre “Aquells anys de l’olor de naftalina. Dels 50 als 70” de Jordi Travé. Pren la paraula l’alcalde Enric Capdevila, al que segueix l’historiador Josep Maria Sans. En acabar la presentació, el prop d’un centenar de persones que van assistir-hi, van posar-se espontàniament drets i van explotar en aplaudiments com a reconeixement per la feina feta per l’actual alcalde.

*Dia 26. Eleccions municipals i europees. D’un cens de 522 electors van votar a les municipals únicament 405 persones, distribuint-se els vots de la següent manera: Vots favorables a la candidatura, 329. Vots en blanc, 55. Vots nuls, 21. A les europees van donar el seu vot 407 solivellencs, sent la llista més votada la de Junts per Catalunya, amb 207 vots.

 

JUNY

*Dia 4. El Palau de la Generalitat obre les seves portes per acollir un notable grup de solivellencs, arribats amb dos autocars i d'altres per mitjans propis, i encapçalats per l’alcalde Enric Capdevila. El motiu era poder rebre, de mans del president de la Generalitat, el M. H. Sr. Joaquim Torra, un document que certifica el nou privilegi que tindrà a partir d’ara la festa del Sagrat Cor.

*Dia 8. Un molt nombrós grup de solivellencs, encapçalats per M. Del Carme Crespi, s’han reunit en un sopar de germanor, a la sala d’actes de la Societat, per retre homenatge a l’equip de govern municipal que ara acabarà les seves funcions, i com a reconeixement per tot el que han fet per millorar Solivella aquests darrers anys.

*Dia 9. Importants actes cultural a la sala del Sindicat: Presentació del treball de digitalització del llibre “Recanació de Solivella, de l’any 1818”. El presenta l’alcalde, Enric Capdevila, i prenen la paraula Rosa Maria Sans i Travé, que a més ha patrocinat el projecte, i el director de l’Arxiu Comarcal, Josep M. Porta. També es presenta el treball pòstum de M. Assumpció Salla, a.c.s., “L’escola pública de Solivella en els segles XVIII i XIX (1731-1902)”.

*L’alcalde sortint publica una carta de comiat en aquest web, on fa balanç dels seus 12 anys encapçalant el Consistori. També l’Informatiu Municipal recull tot el més destacable que s’ha fet en aquesta darrera legislatura.

*Dia 15. A la sala d’actes de la Societat es presenta el nou equip de govern de l’Ajuntament de Solivella. L’alcalde, Sr. Jaume Bergadà, i els regidors Sr. Albert Español, Sr. Antonio Espinach, Sra. Rosa Maria Salvadó, Sra. Silvia Iturria, Sra. Maite del Amo i el Sr. Anton Maria Tarragó.

*Dia de Corpus. Coincidint amb aquesta festivitat, Mons. Joan Planellas, arquebisbe metropolità de Tarragona, ha donat per inaugurat, amb la tradicional benedicció, el nou mural de la capella del Sagrat Cor.

*L’Ajuntament es veu obligat a fer unes recomanacions davant de la forta onada de calor que estem patint aquests dies, on hem arribat a superar els 40º

 

JULIOL

*El Director Tècnic de la Comissió Executiva del 275è aniversari de la festa del Sagrat Cor, Sr. Josep Maria Sans i Travé, ha publicat, com a cloenda d’aquesta celebració, un resum dels orígens d’aquestes festes commemoratives, i també del que ha fet aquesta Comissió per commemorar el 275è aniversari.

*Dia 28. Solivella té el goig de poder celebrar un centenari. Aquest dia la Rosa March, la Rosita de cal Petxina, celebrava els seus 100 anys d’edat. Tothom va voler participar en l’homenatge que se li va dedicar a la sala d’actes de la Societat. Tothom, tot el poble de Solivella, alcalde, regidors, associacions, i fins i tot el president del Consell Comarcal es van voler sumar en aquesta joiosa celebració.

 

AGOST

*El grup de diables Rigor Mortis va ser el guanyador d’una tradicional baralla de dracs, de la no menys tradicional Festa del Foc, que se celebra a la població de Ribera d’Ondara.

 

SETEMBRE

*En vigílies de saber-se la sentència del presos polítics, aquest any a Solivella no s’ha fet cap celebració el dia de la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre. Els solivellencs que van voler commemorar aquesta data, el dia que toca, van haver de fer-ho a Barcelona, on no van ser pocs els que s’hi van desplaçar.

 

OCTUBRE

*Dia 22. L’arquebisbe de Tarragona nomena un nou rector per la parròquia de Solivella, Mn. Adam Safianczuk, en substitució de Mn. Pere Fibla, investigat per pràctiques sectàries.

*És nomenat Enric Torrens com la persona encarregada de mostrar i explicar el patrimoni de Solivella a tots aquells que hi estiguin interessats. El dia 13 s’ha estrenat en una visita que ha començat al Centre d’Interpretació Castell, a la Societat, i que ha continuat a la sala d’actes de la Societat on ha parlat de com es trobava el castell i el seu contingut, l’any 1596.

*Dia 15. En un ple extraordinari celebrat a la Casa de la Vila, l’Ajuntament ha aprovat, per unanimitat, una moció en contra de la sentència del Tribunal Supremo, i a favor dels presos polítics.

*Dia 20. Pren possessió el nou rector de la parròquia de Solivella, Mn. Adam Safianczuk.

*L’alcalde de Solivella fa un comunicat en el que cita al filòsof i matemàtic grec, Pitàgoras, per acabar volent justificar un augment d’impostos de propera aplicació.

*Dia 26. Un nombrós grup de solivellencs s’han afegit als centenars de milers de persones que han omplert el carrer Marina de Barcelona per clamar contra la sentència del Supremo.

*En vigílies de Tot Sants, al cafè del Sindicat s’organitza un taller per ensenyar a elaborar el dolç més típic d’aquesta data: els panellets.

 

NOVEMBRE

*Dia 7. S’obre a Solivella un nou servei de sala de lectura i biblioteca.

*Dia 10. Eleccions Generals. A Solivella, d’un cens electoral de 528 persones, voten 425, sent els partits més votats: ERC 170 vots i JuntsXCat 131. A Espanya l’escrutini dóna 120 escons al PSOE i 89 al PP.

*Dia 22. Es presenta a la sala del cafè del Sindicat la “Guia de Solivella”, una obra feta pel montblanquí Gabriel Serra, i que recull totes les dades més interessants del nostre municipi. Una guia que hauria d’estar en totes les cases del poble i que, fins i tot, s’hauria a fer servir a l’escola per ensenyar tot el que cal del nostre poble als alumnes. Un llibre vàlid per les actuals generacions i per les futures.

*Dia 30. Es fa a Solivella, organitzat pel Grup Cultural de la Dona, la trobada de les dones de la Conca. L’acte es va fer a l’antic celler del Sindicat i va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Solivella, Agrícola de la Conca i el Consell Comarcal.

 

DESEMBRE

*Dia 1. Es presenta al celler del Sindicat un nou vi de Trepat negre jove. A més d’aquest vi, es van poder degustar formatges, pernil i truita de patates, tot amenitzat amb música en directe.

*Dia 12. En Josep Maria Sans, del restaurant Cal Travé, ens mostra, en un taller organitzat pel Grup Cultural de la Dona, dues excel·lents maneres de cuinar l’arròs.

*Dia 23. En el Ple Extraordinari de l'Ajuntament s'acorden els següents punts: aprovar els pressupostos municipals: 1.- Modificació del cartipàs municipal. 2.- Modificació sessions. 3.- Moció en relació amb les inundacions pel desbordament del Francolí. 4.- Dació de compte dels decrets de Presidència. 5.- Proposta d'aprovació del pressupost municipal 2020. 6.- Proposta d'aprovació del model de control intern.  Contra la present resolució, en tractar-se d'un acte administratiu, no procedeix la interposició de cap tipus de recurs.

I finalment també s'acorda que, a partir de primer d'any, els regidors tinguin una compensació econòmica per assistència als plens municipals.