Ahir dilluns 14 es va celebrar a Solivella la "trobada arxiprestal" que agrupava tres comarques, raó per la qual hi havia 8 capellans oficiant i un grapat de gent llegint, cosa que va fer que la missa s'allargués molt més del que ja es habitual.

Evidendentment l'església estava totalment plena, doncs hi havia molts pobles que s'hi van desplaçar. Quants solivellencs?

On si que va haver-hi molts solivellencs va ser al refrigeri en que es va obsequiar al baixos del Sindicat. Unes quantes beates de Solivella havien preparat diversos dolços per compartir, des de braços de gitano amb molt ous, a galetes fregides amb ou i llet, i moltes altres llaminadures.

Un èxit? Segur que hi haurà diverses opinions.

 El proper dia 13 es representarà una obra de Teatre -l'Elixir de la veritat- a la Societat a càrrec de la companyia BAT de Tàrrega.

Aquesta representació servirà per fer un homenatge a aquells solivellencs que durant anys varen estar vinculades al teatre de Solivella.

 Si bé aquest web sempre ha estat segura per tothom i mai havia donat cap problema de seguretat a tots els que hi entreu regularment, a partir d'ara és oficialment segura, doncs s'ha contractat un servei oficial de seguretat, raó per la qual a partir d'ara el web comença per "https", sent aquesta "s" la que ara hi apareix i que significa que està contractat el certificat de seguretat per tots els que hi entrin.

 Tot i que el nou Consistori va prendre possessió el passat mes de maig, en prou feines passats 10 mesos ja s'ha produït la primera dimissió. Ha estat el regidor Jaume Iglesies Mestres el que l'ha presentat.

Esperem que no hagi estat el primer d'altres.

 Malgrat que s'havien presentat tres persones por optar a gestionar el cafè de la Societat, sembla que totes tres s'han fet enrere.

El motiu? Les draconianes clàusules que es van posar al plec que se'ls va entregar (les podeu veure una mica més avall en aquesta pàgina) i que, si bé van quedar escarmentats de l'anterior gestor, no podem oblidar que en gran part va ser culpa de l'anterior alcalde, doncs passat més d'un mes, dos i tres, sense reclamar-li el pagament, el compte es va anar engreixant fins a un límit que ja va ser molt difícil de recuperar. Aquella deixadesa l'hem pagat tots molt cara, doncs en fer-se'n càrrec l'Ajuntament, vol dir que l'hem pagat entre tots nosaltres.

Però ara, repeteixo, amb aquestes clàusules que han posat serà molt, molt difícil que algú ho pugui agafar.

Temps al temps, però és més que probable que aquest estiu la Societat segueixi tancada.

 És magnífic que la parròquia de Solivella doni el seu suport a la pagesia i a les tractorades que estan fent.

El que no és de rebut és que des d'aquesta institució es confongui el verb "ser" amb el d'"estar". No és pot posar "som amb la pagesia", la manera correcta en català seria "estem amb la pagesia".

Un cop dit això cal felicitar aquest suport envers els nostres agricultors.

 Ja podeu veure algunes imatges de la tractorada d'enguany. Han passat 47 anys de l'anterior, però esperem que aquesta vegada doni els seus fruits.

Divendres 9 de febrer

(fotografies Josep Ramon Corbella)

El mes de març de 1977, es va fer la primera tractorada, restablerta la democràcia, va ser un any conflictiu en tots els sector de la producció, dels serveis i del camp.

Després d'anys de silenci i repressió, els camperols s'organitzaven dins dels sindicats del camp; a Catalunya en fou majoritari la Unió de Pagesos. La pagesia, igual que els treballadors industrials, prenien el carrer per fer escoltar les seves reivindicacions. Així, a un any i escaig de la mort del dictador, els pagesos convocaven la seva primera vaga general després de quaranta anys de forçada letargia. La nova tàctica de lluita pagesa va ser la convocatòria de tractorades. Els pagesos ocupaven les principals vies per tal de fer sentir la seva veu. La primera d'aquestes vagues a nivell estatal va ser entre els dies 2 i 6 de març de 1977.

E´l lema més escoltat era "volem viure de la terra", tot reivindicant a Madrid els següents punts:

1.- Preus agraris justos.

2.- Una seguretat agrària adient.

3.- La legalització dels sindicats de pagesos lliures.

Després de tenir cinc dies els tractors a les carreteres, El Consell de Ministres va acceptar les seves reivindicacions, i després de cinc dies van desconvocar la vaga.

Els agricultor solivellencs es van afegir en aquella vaga, tal com podem veure en aquestes fotografies:

 Després d'uns quants dies de manifestacions dels agricultors francesos per millorar les seves condicions, ara ha arribat el torn a les nostres terres. Per aquest mateix motiu s'han convocat tractorades a les nostres terres.

Aquesta manifestació està prevista per demà dimarts, 6 de febrer, en que a la Conca es manifestaran per tallar les següents carreteres: N-240. C-14 i la autopista AP-2 a Montblanc.

 Licitació, pressupost: Per entrar-hi 25.200 €, amb I.V.A. (21%) 30.492 €

Contracte està finançat amb fons de la UE:

No

Més informació

Informació de caràcter jurídic, econòmic, financer i tècnic

Condicions d'execució del contracte

Tipus de condició:

Condicions especials tipus Mediambiental

Descripció:

Gestió dels residus tenint en compte els canvis que es puguin produir a nivell municipal en aquest àmbit.

Solvència econòmica i financera

Criteri de solvència:

Assegurança de responsabilitat civil per riscos professionals

Valor mínim exigit:

Declaracions apropiades d’entitats financeres, així com que té subscrita una pòlissa de responsabilitat civil derivada de l’exercici de l’activitat, amb una cobertura mínima de 300.000,00 €, o que es compromet a subscriure-la, en cas de resultar adjudicatari, i abans de l’inici de la prestació de l’activitat.

Mitjà d'acreditació:

Pòlissa o certificat d’assegurança per riscos professionals

Solvència tècnica i professional

Criteri de solvència:

• Presentació d’una memòria signada pel sol·licitant o el seu representant, en la que cal fer constar els següents extrems: 1. Currículum de la persona sol·licitant. 2. Currículums, si escau, de les persones que formaran part de l’equip que durà a terme l’activitat i descripció de les seves tasques en el cas de resultar beneficiari de la llicència. 3. Experiència professional en el sector de la restauració durant els darrers 3 anys, indicant si va ser per compte propi o per compte d’altri. S'acreditarà mitjançant una declaració jurada on es posi de manifest els treballs realitzats, dates i empresa. 4. Copia de la vida laboral emesa per Seguretat Social. 5. Qualsevol altre que ajudi a acreditar la solvència del sol·licitant i el seu equip, però NO s’ha d’incloure, sota cap concepte, EL PROJECTE DE FUNCIONAMENT, atès que aquest s’haurà d’incorporar al sobre núm. 2, i per tant la seva inclusió en aquesta fase significarà l’exclusió automàtica del procediment.

 La Diputació de Tarragona ha concedit un crèdit  a l'Ajuntament de Solivella per un import de 5.381'68 euros per sufragar els interessos de préstecs de l'exercici 2023. Aquesta subvenció  ha estat destinada al pagament del del préstec  de l'exercici 2022 i que va servir per fer front a les obres de construcció de l'escola i les obres de canalització d'aigua.

 El Grup Cultural de la Dona comença a preparar els actes que es faran el proper dia 8 de Març, dia Internacional de les Dones.

Des de la Regidoria d'Igualtat han convocat ja una reunió pel proper dia 19 a cal Mateu, en la qual es debatran les pautes a seguir per aquesta diada, convidant per aquell dia a totes les dones de qualsevol edat a participar en els actes del dia 8.

També volen integrar les propostes que aquelles puguin fer, però que posin el focus en les desigualtats de gènere que encara existeixen.

 No es tracta de dissimular i molt menys negar, que les relacions personals entre el difunt i l'autor d'aquest web no passaven pel seu millor moment, doncs era un tema de domini públic i comentat per gairebé tots els solivellencs.

Però un cop dit això s'ha de dir que sap greu, molt greu la seva mort. I ho dic per dos sentits.

Primer per la manera sobtada com va morir, sense temps per acomiadar-se dels seus estimats. I en segon lloc per com han quedat d'afectats els seus essers més propers, doncs, com he dit no van tenir temps de rebre el seu escalf quan la mort el va venir a buscar. També però la manera com han rebut el cop la seva esposa, els seus fills i joves i sobretot els seus nets. Doncs per aquests últims s'ha vist prou bé en la missa d'avui com no podrien reprimir les llàgrimes, possiblement perquè, a la seva edat, encara no han assimilat que en aquest món només hi estem de pas.

Però qui era en Joan Corbella Iglesies? Sobretot cal subratllar que era mestre. Un mestre vocacional en el plé sentit de la paraula. Doncs la qualitat més important d'un bon mestre és la vocació. Ell va formar i va deixar un bon record a un  gran número d'alumnes que havia tingut. Però aquest ja és un tema prou conegut per tothom.

L'altra cosa a destacar d'ell és que va ser un molt bon solivellenc, amant de deixar constància del seu poble a través de les seves filmacions i fotografies. També a ell se li deu que, al llarg de força temps, era qui donava notícies de Solivella a través de Ràdio Tàrrega, el que feia que el nostre poble ultrapassés el terme i es donés a conèixer a altres indrets.

No queda més que desitjar-li un bon repós i sobretot estar al costat de la seva vídua per fer que aquest tràngol el superi de la millor manera possible.

D.E.P. Joan

 Realment l'home dels nassos pot representar millor que cap altra figura al nostre poble.

Si mirem el que va succeir un dia prop d'acabar l'any, quan un grupet de joves -els mateixos als que han deixat sense cap local on reunir-se a Solivella, des  de fa ja massa temps- quan van telefonar a l'alcaldessa per demanar-li permís per jugar a ping-pong als equipaments culrurals (el "paller") i aquesta s'hi va negar, com que hi havia una porta oberta -oberta, si!- van entrar per jugar alguna partida, la reacció, des de tots els punts de vista va ser totalment desmesurada, doncs va fer pujar els mossos d'esquadra per tal que els identifiquessin. Realment no havien fet res més que intentar tenir un lloc per una estoneta on poder distreure's. Cal insistir que la porta estava oberta. (Potser no es pot ni tancar?) Aquesta és una pregunta que l'Ajuntament hauria de respondre.

La mesura, insisteixo, va ser totalment desproporcionada. Com ho és també, que després de tant de temps, segueixin sense tenir un lloc on reunir-se, doncs molts d'aquella época en que es va prendre aquesta mesura, ja no formen part d'aquella colla, doncs la s'han fet grans.

També cal tenir nassos per repetir el sopar de cap d'any amb aquelles mateixes persones dl càtering que ja en altres ocasiones havien ocasionat problemes. En primer lloc cal tenir nassos per haver passat passat un missatge a l'Àgora on es demanava que es portèssin els coberts de casa, sense tenir en compte que molts d'aquelles persones -la majoria- no tenen internet al mòbil per poder-se assabentar-s'en.

Els problemes d'aquest grup de càtering, com ja era previsible, van continuar. Primer amb una cassola de rap que estava en mal estat i ue podria ocasionar problemes de salut. Després el mal servei, i finalment que a l'hora del postre ja havien marxat, havent de ser els que havien pagat pel sopar i pel servei, haguèssin d'aixecar-se per anar-se a buscar el postre.

S'ha de tenir nassos, més que l'home dels nassos, per tancar l'any d'aquestes dues maneres.

Feliç any 2024 a tothom