Juliol '17

Conèixer Solivella (12)

Si volem presumir que coneixem Solivella, el que hem de respondre aquest mes de juliol no fa referència a cap cosa material, doncs no es tracta de cap monument, ni de cap edifici, ni tampoc de cap ornament artístic. La pregunta d'aquest mes fa referència a la música.

Es tracta d'endevinar una cançó, de saber quina va ser la primera cançó que es va dedicar a Solivella, excloent, evidentment, les cançons o himnes de caire religiós, sinó que es tracta d'una melodia per escoltar en una festa o fins i tot per poder-la ballar.

En realitat són tres respostes les que es demanen, si bé amb l'any es pot deixar un marge de cinc anys, en més o en menys.

Les preguntes són: Quina va ser la primera cançó que es va dedicar a Solivella? En quin any es va interpretar per primera vegada? Qui és l'autor o autors?

Aquesta manera de demostrar, una vegada més, els nostres coneixements de Solivella, ens pot amenitzar aquestes nits d'estiu, doncs és una triple pregunta aparentment fàcil de respondre. O potser no ho és tant?

Incendi al barranc del Xano

Aquest dijous, 13 de juliol, al matí s'ha produït un incendi al terme de Solivella. Segons informen els Bombers de la Generalitat (que a hores d'ara estan treballant a l'indret), l'avís s'ha donat a les 12.49h. S'han desplaçat fins al lloc del foc 10 dotacions terrestres i 5 mitjans aeris. El foc afecta la zona coneguda com el Barranc del Xano.
Actualització 16.00h:
Els Bombers de la Generalitat donaven l'incendi de vegetació com a estabilitzat cap a les tres de la tarda. Aquest hauria afectat unes 3 hectàrees

 Algunes fotografies  

Estiu 2017

Programació dels mesos d'estiu a Solivella:

 

Estiu 2017

Del 3 al 28 de juliol Joc i esport - El cargol solivellenc De 3 a 6 anys, i de 7 a 16 anys
Del 3 al 28 de juliol Curset de natació (dilluns a div.) de 4 a 5 petits, de 5 a 6 grans
Del 4 al 27 de juliol Aquagym (piscina municipal) Dimarts i dijous de 19 a 20h.
Juliol i agost Estiu saludable (Irene Cobo) gent gran, aquacross, zumba...
Dissabte 8 de juliol Caminada nocturna al Tallat sortida de la pça. Major, 21h.
Dissabte 15 de juliol Duet Juker Cover Band pça. Fossat del Castell, 22:30h.
Dissabte 22 de juliol Ier. concurs de pintura ràpida SansArt fins a les 18h. (consultar bases)
Dissabte 22 de juliol Recital d'havaneres - "Sons del Mar" pça. de Sant Joan, 22:30h.
Diumenge 23 de juliol Festa Major de l'Esplai del Jubilat (mirar programa de l'Associació)
Dissabte 29 de juliol Torneig de futbol sala  
Diumenge 30 de juliol Concert de la "Coral Espluguina" sala d'actes de la Societat, 19;30h.
Diumenge 6 d'agost Festa Country (grup Joan i Anna) pça. Diputació, 19:30
del 11 al 15 d'agost FESTA MAJOR DE SOLIVELLA  
dimarts 22 d'agost Vuelta ciclista a España (4a. etapa) Hora prevista de pas: 15h.

Un altre treball dels "Fets de Solivella"

Malauradament, o potser sortosament -segons com es miri- cada vegada hi ha més persones interessades a estudiar què va passar en aquell negra pàgina de la nostra història que s'ha batejat com "Els fets de Solivella".

Malauradament perquè no és gaire atractiu que es parli de Solivella recordant aquell molt lamentable episodi, però potser sortosament pel fet que, com més documentació es pugui trobar i difondre, menys possibilitats hi hauria de que aquells "fets" es repetissin, doncs la història ens ensenya i ens fa veure tot allò que ha significat millores i progrés, però també ens serveix de lliçó per aprendre dels errors que hem comés.

Ara ha estat el jove, molt jove, historiador tarragoní Pol Oto Masagué qui s'ha dedicat a fer un aprofundit estudi d'aquells "fets", dedicant una anys a investigar i a contrastar les dades que ens inclou en el seu treball. Un treball que consta de 96 pàgines, amb documentació suficient per donar a conèixer aquell episodi.

En ell inclou, fins i tot, algun escrit d'opinió de solivellencs.

Un d'ells el podem trobar, de forma destacada, ja al principi de la seva obra, en el Prefaci:

“Fuimos los tristes campeones de España. En toda la Nación no hubo

pueblo –en relación a un número de habitantes– que pagara tan alto precio

de víctimas mortales, a lo largo de nuestra Guerra Civil”

Josep Montseny Sans, escriptor solivellenc

Des d'aquest web es vol expressar l'agraïment a aquest jove noi, d'arrels solivellenques, i que tot just estava cursant segon de batxillerat quan es va posar en contacte amb aquesta web i començava a cercar documentació. També, evidentment, encoratjar-lo a no abandonar aquest camí d'investigació que ha començat.

Aquestes varen ser les seves paraules de presentació quan l'any 2015 va contactar amb aquest web:

En aquestes dates, estic en plena elaboració del meu treball de recerca, requerit en els estudis de batxillerat. El tema n’és els fets de Solivella. Com vostè sap, els fets són un aspecte cru i dur del nostre poble i, sovint, neguitegen els seus habitants. Tot i així, jo m’estimo Solivella i, si cregués que aquest treball en ressaltaria una mala imatge, no fóra pas escrit. Crec que parlar dels fets no s’ha de veure com un atac a la vila, sinó com un gest d’amor i dedicació vers aquesta, intentant mostrar-ne la maduresa actual. No es pot viure d'esquenes al passat, però el passat s'ha de tractar amb empatia, respecte i consideració.

Qui podia negar-se a donar el suport i col·laboració que demanava aquell noi? Doncs ara aquest magnífic treball de Pol Oto Masagué el podeu llegir íntegrament en la pàgina d'aquest web dedicada a recuperar "Episodis de la nostra història". La seva totalitat per "descarregar" el llibre és de 4'5 Mb.

 Episodis de la nostra història  

Conèixer Solivella (11)

La pregunta feta a peincipi del más passat, referent a la fotografia de la part central d'un balcó ha estat, de bon tros, la que més respostes errònies ha generat, i únicament dues de elles eren encertades.

Aquest balcó, de grans proporcions i magníficament treballant, es pot veure en la monumental casa de cal Flavià. Una imponent construcció que té els seus orígens com a dependència del castell dels Llorach, doncs és aquí, als baixos d'aquest magnífic edifici, on es trobava el seu molí de l'oli.

 Algunes fotografies  

Juny '17

El nostre futur

Si bé el passat de Solivella ens pertany a tots nosaltres, exactament de la mateixa manera també formarem part del futur, un futur que serà nostre fins i tot quan ja no serem en aquest món. Perquè de la mateixa manera que sentim el passat com a nostre, amb els seus episodis bons i també en aquelles pàgines de la història que no ho són tant, tots ens identificarem amb les persones que han format part d'aquesta història solivellenca.

Però segurament de qui ens sentim més propers és de la nostra generació, la de cadascun de nosaltres, sense importar en quin any o dècada hem nascut. De tota manera de qui ens hem de sentir més lligats tots nosaltres, sigui de les generacions que van darrera de la nostra, i com més cap aquí tirem en el temps encara més, doncs arribaríem a aquelles pàgines de la nostra història de les que ja en formen part els nostres descendents.

I és la suma de tots ells, dels nostres avantpassats, de nosaltres i dels nostres descendents, els que tots plegats són/som els autèntics protagonismes de la història de Solivella.

Per aquesta raó, per aquesta molt important raó, des de que va començar aquest web, les pàgines a les que s'ha donat més rellevància, són aquelles dedicades a molts solivellencs que, des de l'any 1915 fins avui han passat per les aules de les escoles de Solivella. És a la pàgina de l'escola on podem trobar la majoria dels solivellencs que hi han passat, i d'aquesta manera han passat també a formar part de la història del nostre poble.

Aquests darrers dies, a més d'incloure les ja tradicionals fotografies del curs actual i les de la festa de la ZER d'enguany, s'han millorat diverses pàgines anteriors, i més concretament aquelles en les que es poden veure la pràctica totalitat dels alumnes, professorat i familiars en les festes de fi de curs comarcals, o en la que va organitzar l'AMPA de Solivella l'any 2010.

Des d'aquí, doncs, podreu entrar a visitar la pàgina del nostre passat, del present, i sobretot del futur de Solivella.

 Solivellencs d'ahir i d'avui / L'escola  

La calor modifica el protocol de dues festes

Aquestes setmanes de molt forta calor han obligat a modificar la manera com estava prevista la celebració de les dues darreres festes: La del Corpus i la de Sant Joan.

En el cas de la primera, la del Corpus, aquesta excusa de la calor els hi ha anat la mar de bé, doncs fes el temps que fes, deixant al marge la calor d'aquests dies, ja estava gairebé decidit suprimir la processó. El motiu? Molt senzill, aquest any no hi havia criatures que fessin la primera comunió. Si repassem fotografies dels anys anteriors veurem que el gruix d'aquesta processó està format pels pares i familiars dels nens i nenes que feien la comunió. Doncs bé, les persones que estaven a la plaça Major en el moment de la cerimònia religiosa i la benedicció del Corpus -descomptant els escolans, el cor parroquial, els sis que portaven el tàlem, les que portaven la bandera, les del pendó i les "autoritats"- eren en prou feines una dotzena de fidels els que es van quedar allí.

Què passarà l'any que ve si no hi ha l'excusa de la calor? Cal tenir en compte que tampoc hi haurà primeres comunions.

Però aquesta tremenda calor d'aquests dies també va obligar a canviar el lloc del sopar i ball de la revetlla de Sant Joan. En aquest cas el canvi va ser positiu i molt lloat per tothom, i fins i tot es van sentir molts comentaris dient que aquesta revetlla es podria fer sempre aquí, doncs encara era present a la memòria el Sant Joan de l'any passat a la Societat, on la calor va ser tan insuportable com la reverberació sonora. Una autèntica tortura.

Aquest 2017 tothom s'ha sentit molt més a gust, en tots els sentits, fent la festa a la plaça de la Diputació,  i aquest va ser el comentari generalitzat que es podia sentir en el decurs del sopar.

 Dia de Corpus 2017  

 Revetlla de Sant Joan   

Més sobre la dissolució del Seminari del Poble de Déu

En l'anterior escrit en el que es parlava sobre la dissolució d'aquesta associació es van ometre alguns temes per ser massa delicats i per no donar peu a més comentaris dels que ja es feien a Solivella. Un tema en particular era el que preocupava i fins i tot escandalitzava a algunes de les beates de més edat, que són les que van sempre a missa. Cada vegada eren més freqüents els comentaris sobre les noies que acompanyaven al capellà, però -cal insistir-hi- el tema era massa delicat per posar-ho a la web -únicament rumors, si bé cada cop més insistents- doncs en principi no vol dir res més que això, l'acompanyaven.

Però en l'escrit que avui publica el setmanari La Conca Diari, a més de parlar de l'apropiació de bens d'altres persones o entitats, parla també de la incompatibilitat de la incompatibilitat de les seves pràctiques amb la doctrina catòlica, i el que és més important, l'ordre de dissolució ve donada des del Vaticà, després d'anys d'investigació sobre les pràctiques sectàries d'aquesta associació.

 

laConcaDiari.cat

 

La Santa Seu dissol el Seminari del Poble de Déu per pràctiques sectàries

Aquesta associació privada gestionava, entre altres espais, el santuari de la Serra de Montblanc | L'Església considera que la doctrina que impartien no és compatible amb la catòlica

 

L'associació Seminari del Poble de Déu haurà d'abandonar el santuari de la Serra de Montblanc. Aquesta entitat privada de fidels residia i gestionava el monestir des que van marxar les monges clarisses l'any 2008. Ara, l'Arquebisbat de Barcelona, després d'una llarga investigació que va començar l'any 2014, ha decidit dissoldre l'associació, segons es pot llegir al decret 11/17 publicat al butlletí de l'Arquebisbat del mes d'abril, on no es detallen els motius pels quals es pren aquesta decisió.

 

Es tracta d'una mesura dràstica i poc habitual que arriba motivada per una decisió directa presa a Roma, a la Santa Seu, després que els bisbes catalans intentessin reconduir la situació. El Seminari del Poble de Déu, una entitat formada actualment per poc més de 80 membres, té presència a quatre de les diòcesis catalanes: Vic, Tarragona, l'Urgell i Barcelona, a més de Bilbao i Colòmbia. Segons els seus estatuts «els membres interns són celibataris i fan vida en comú en comunitats masculines o femenines segons el sexe». La dissolució, avalada pels bisbes de les diverses diòcesis, ha estat presa després d'un llarg període d'investigacions.

 

Segons diverses fonts consultades per laConcaDiari.cat i Ràdio Montblanc, els motius que han portat a suprimir l'associació són estrictament teològics. L'Església catalana ha analitzat a fons la doctrina impartida al Seminari del Poble de Déu i l'han considerat incompatible amb la doctrina catòlica. Aquesta incompatibilitat, segons asseguren, ve determinada per una interpretació de la fe que implica una tergiversació de l'afectivitat entre home i dona marcada per la negació del pecat en pràctiques sexuals que l'Església entén com a desordenades i que topen amb la tradició catòlica. Aquestes pràctiques es farien per apropar-se a un estat místic i les haurien exercit alguns membres referents d'aquesta comunitat, consentides i entre adults. Tot plegat derivava al gnosticisme, una doctrina filosòfica i religiosa dels inicis de l'Església que barreja creences jueves i orientals amb les cristianes i que es va dividir en diverses sectes que deien que tenien un coneixement misteriós i esotèric de la fe. Aquesta filosofia era comuna entre els membres interns del Seminari del Poble de Déu, però no hauria transcendit a responsables de l'Església, fins que es van obrir les investigacions.

 

Si bé no es pot concretar que aquestes pràctiques hagin tingut lloc al santuari de la Serra de Montblanc, des de fa unes setmanes els homes que formaven part de la comunitat ja no hi dormen, tot i que hi continuen fent vida. En aquest sentit, mossèn Pere Fibla, capellà del santuari de la Serra, ha explicat en declaracions a laConcaDiari.cat i Ràdio Montblanc que «la dissolució no té res a veure» amb el fet que la comunitat sigui mixta, sinó que «l'Arquebisbe de Barcelona, com a responsable de l'associació, ha considerat que no era necessària la tasca de formació cristiana».

 

L'Arquebisbat de Tarragona manté membres de l'entitat dissolta a Montblanc 

 

Un cop dissolta l'entitat, segons ressalta el decret, els seus membres hauran de tornar els edificis que ocupen als respectius arquebisbats i abandonar la comunitat. Aquesta situació, ara per ara, no es contempla a Montblanc, ja que l'Arquebisbat de Tarragona mantindrà part dels seus membres al monestir: mossèn Pere Fibla continuarà sent el rector del santuari i dels altres municipis de la Conca de Barberà on exerceix de capellà. Les dones que hi vivien, d'altra banda, «es queden al santuari a títol personal per continuar fent les tasques de pregària i acolliment a la gent, tenint cura del monestir i el santuari», segons ha explicat l'Arquebisbat de Tarragona i segons ha confirmat el mateix Pere Fibla. Aquesta situació no es donaria a la resta d'arquebisbats catalans, on els membres del Seminari del Poble de Déu no es mantindran en cap de les instal·lacions. La gestió del santuari de la Serra, però, passarà a mans de la Fundació Santa Maria de Siurana, segons l'Arquebisbat. Una informació que, de moment, no ha confirmat la mateixa fundació, que es dedica a la gestió de cases de colònies i esplais, entre altres.

Mossèn Pere Fibla ha ratificat aquest fet: «L'arquebisbe vol que faci aquest servei pastoral al santuari i que continuï com a capellà de la Serra. Viuré a la rectoria de Solivella i les quatre dones que viuen actualment al monestir seran les encarregades de tenir-ne cura». Mossèn Pere també apunta que «el santuari deixarà de ser un lloc de formació per esdevenir un centre d'acolliment i evangelització», i destaca que «es potenciaran les visites al santuari i l'hostatgeria del monestir». A més, ha afegit: «encara que canviïn algunes circumstàncies, les persones que continuem treballant pel santuari i monestir ho farem amb tota la il·lusió perquè la Serra sigui sempre la joia de Montblanc i la casa de la mare que acull tothom».

 

Els estatuts de l'entitat dissolta, d'altra banda, recullen que un dels principals objectius era, precisament, l'ensenyament de la doctrina catòlica, i és el que ara l'Església ha vist incompatible amb la seva manera de transmetre-la. De fet, fa mesos que a Montblanc no es duen a terme formacions, com s'havia fet anteriorment. L'entitat, a més, tenia el seu propi seminari de formació de sacerdots, del qual n’haurien sortit una dotzena de capellans.

 

Tot i que no es descarta que s'obri una investigació penal canònica, es considera que la majoria de membres del Seminari del Poble de Déu no haurien actuat de mala fe sinó empesos per aquesta doctrina sectària. Si la investigació determina que hi ha algun delicte de tipus civil, les autoritats eclesiàstiques ho posarien en coneixement de la justícia ordinària immediatament. Un altre element que crida l'atenció d'aquesta associació és que els seus estatuts recullen que «els membres interns posen en comú tots els béns materials, i els externs, també, d'acord amb les seves possibilitats». Aquest fet evidenciaria que el Seminari del Poble de Déu s'hagués pogut fer amb la propietat de béns mobles i immobles dels seus membres.

 

En l'àmbit econòmic, d'altra banda, l'entitat arrossegaria alguns deutes. En el cas de Montblanc, l'Arquebisbat de Tarragona ha confirmat que «dels deutes, se'n farà càrrec l'Associació dels Amics de la Serra, amb l'ajut de l'Arquebisbat de Tarragona, amb les aportacions que fan els fidels en les seves visites al santuari i monestir i amb el treball de les persones que queden allà». Mossèn Pere, per la seva banda, ha assegurat que «la situació econòmica del Monestir de la Serra no ha estat mai vinculada amb el Seminari del Poble de Déu» i afegeix que «no hi ha cap endeutament de la comunitat de Montblanc». «Les persones que vivim al Monestir hem administrat la gestió econòmica amb l'ajut de l'Arquebisbat, de les aportacions personals i subvencions, amb la finalitat de mantenir l'edifici i restaurar-lo. Es continuarà fent com fins ara amb l'ajuda de tots i amb la col·laboració de la Fundació Santa Maria de Siurana», ha assegurat. La Parròquia de Santa Maria de Montblanc ha subscrit el decret i ha lamentat la situació, pensant en el Santuari i la Parròquia, i esperen que es resolgui de la manera més adequada. 

 

Jutge de Pau

Amb data 9 de març es va publicar el següent anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona:

EDICTE

Per Decret d’Alcaldia núm. 18/2017 de data 21 de febrer de 2017 d’iniciació del tràmit per a la proposta de

nomenament de jutge de pau titular i substitut, es fa públic perquè totes aquelles persones interessades, que

reuneixin els requisits que determina l’art. 2 del Reglament 3/95 de 7 de juny, dels jutges de pau, i no concorrin en

cap de les causes d’incapacitat que estableix l’art.303 de la Llei orgànica 6/85 d’1 de juliol, del poder judicial, puguin

presentar les seves sol·licituds a la Secretaria de l’Ajuntament, en hores d’ofi cina, pel termini d’un mes, a comptar

des de la publicació del present edicte al BOPT.

Solivella, 21 de febrer de 2017

L’ALCALDE, Enric Capdevila i Torres

Van ser dues persones les que es van presentar per optar a aquesta plaça, la que fins a aquell moment havia desenvolupat el càrrec de Jutgessa de Pau i una altra persona. Les dues prou qualificades per accedir-hi. La tarda d'aquest dijous, 6 de juny l'alcalde les ha convocat a la Casa de la Vila, així com a tots els regidors, secretària i jutgessa suplent.

El sistema que s'ha utilitzat per decidir quina de les dues persones que es presentaven ocuparia el càrrec no ha estat, de cap de les maneres, el més indicat. Ser Jutge de Pau és un càrrec prou important i a la vegada de molta responsabilitat que no es pot deixar a l'atzar. El sistema escollit de fer dos papers amb els noms de cadascuna de les aspirants, doblegar-los i que sigui una mà innocent la que decideixi no és la manera com s'ha de decidir. Es pot fer per un concurs de mèrits, que incloguin la preparació, les possibles titulacions, l'experiència... etc., però mai fiar un càrrec de tanta responsabilitat a la sort d'un paperet que traurà una mà innocent, con si es tractés d'un sorteig qualsevol. No, no és aquesta la manera com s'ha de decidir.

Sortosament en aquesta ocasió les dues persones que es presentaven tenen una formació que, sens dubte, els hi permetria optar a la plaça amb plenes garanties de que qualsevol de les dues pot desenvolupar aquesta delicada tasca amb prou garanties de fer-ho bé.

Però una vegada sentat aquest precedent, què passarà en la propera convocatòria? Qualsevol palangana pot presentar-se per optar al càrrec, mentre no tingui antecedents penals ni estigui afiliat a cap partit polític, dons aquests són els únics impediments. Qualsevol. Qualsevol encara que en prou feines sàpiga llegir i escriure. Qualsevol pot fiar la seva sort a un paperet que traurà una mà innocent com en una rifa de firaires.

No, no és aquesta la forma com s'ha de decidir la manera d'ocupar un lloc tant delicat i tant important. Cal fer unes bases de mínims per tots aquells que es puguin presentar en properes ocasions.

Com a mostra de desacord per utilitzar aquest anormal sistema per escollir la plaça de Jutge de Pau, una de les dues aspirants ha decidit no presentar-se a la Casa de la Vila.

Un cop dit això, i esperant que per la propera es prengui bona nota i no es caigui en aquest greu error, únicament resta felicitar a la guanyadora d'aquest sorteig tan poc habitual i desitjar-li que continuï desenvolupant la seva tasca d'una manera tan digna com ha fet fins ara. Sort Gemma.

Què ha passat amb el Seminari del Poble de Déu?

Després del que va anunciar el mossèn a la missa de dissabte passat, i que gairebé ningú va entendre, aquells solivellencs que són catòlics practicants dintre de pocs dies es preguntaran què ha passat amb aquella mena d'orde religiosa de Montblanc que estava al santuari de la Serra, doncs veuran com el mossèn ve a viure a Solivella abandonant aquell lloc que tenien a la Vila Ducal. Segurament seran una part de tots aquells que també es preguntaven què era, en què consistia, quina finalitat tenia i, sobretot, quin recolzament tenia per part de l'Església aquella associació.

Dons bé, el Seminari del Poble de Déu -nom amb el qual s'havia constituït aquesta associació catòlica- no tenia gaire temps d'existència, doncs s'havia creat l'any  1969 a Barcelona, si bé en pocs anys havia arribat a tenir presència en les diòcesis de Barcelona, Vic, Urgell, Bilbao, Lleida, Segorb-Castellò, Valledupar (Colòmbia), Colònia (Alemanya) i a la diòcesi de Tarragona (Montblanc, convent de la Serra).

La comunitat SPD és formada per membres celibataris que viuen en comú —en comunitats masculines o femenines— i membres, celibataris o casats, que viuen en les seves pròpies llars o famílies. En els seus pocs anys d'existència no tot e que feien comptava amb el vist-i-plau dels fidels, doncs si bé ha tingut un creixement extraordinari en tots els aspectes, també ha tingut fortes crítiques per la forma de créixer. Segurament la que més va fer parlar va ser a la diòcesi de Vic l'any 2011, quan els pares de cinquanta nens i nenes que es preparaven per fer la comunió a Manresa van decidir abandonar la catequesis per un fet que van qualificar de molt greu, per haver-se expulsat la religiosa encarregada d'impartir-la, entre altres motius.

Una publicació de l'època va aprofundir-hi dient "Però en el rerefons d'aquest nou incident cal situar també l'ofensiva expansionista de determinats nous moviments de l'Església catòlica, que es creuen en possessió de la veritat i expulsen sense cap misericòrdia les persones que els destorben. Concretament, a la diòcesi de Vic el Seminari del Poble de Déu ja s'ha quedat amb el Monestir de Santa Clara de les dominiques de Vic. I també ha aconseguit col·locar alguns dels seus peons en llocs clau: la Parròquia del Carme, els dos secretaris personals del bisbe Romà i la directora de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Vic."

En el document en que es fa dissoldre questa associació, signat per l'Arquebisbe Metropolità de Barcelona, amb data 15 d'abril d'enguany, entre altres coses insta a retornar als seus legítims propietaris tots els immobles que tenien en el mínim termini de temps possible i lliures de càrregues.

En aquest moment el Seminari del Poble de Déu ja s'ha de fer desaparèixer d'internet les seves webs, tant les d'aquí com les d'altres països, la qual cosa dificulta poder seguir el seu rastre.

 Decret 

Conèixer Solivella (11)

A principi del segle passat Solivella tenia fama de que teníem bons ferrers i molt bons constructors de carros. De carros se'n pot trobar algun que s'ha guardat en alguna casa, o el que hi ha a l'entrada del poble al principi del Passeig, però també en poden veure un -fet a Solivella- tots aquells que visiten el Museu de la Vida Rural a l'Espluga.

De les obres d'aquells grans ferrers que va tenir el nostre poble en tenim diverses mostres a les baranes d'alguns balcons.

Però ni ha un, especialment aquest, que destaca per la seva grandiositat i pel magnífic treball que s'hi pot veure.

On és aquest balcó?

 Ampliar fotografia

Maig '17

Visita institucional

Aquest dijous, 25 de maig, Solivella ha rebut una visita de caràcter institucional de la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Sra. Meritxell Borràs.

La consellera ha dedicat el dia a conèixer de prop la problemàtica i necessitats de diversos municipis de la Conca, L'Espluga, Belltall i Solivella. En el cas del nostre municipi la consellera ha estat rebuda per l'alcalde, regidors i altres membres del consistori.

A més del caire protocol·lari ha aprofitat per interessar-se per diversos temes que ens afecten, segurament el més important sigui haver tractat del possible cobriment de la rasa. Però ha parlat també de la problemàtica de la carretera C-14, i s'ha interessat també -en el decurs de la seva visita- tot passejant pel poble, pel casc antic de Solivella, els camins i el castell. Ha finalitzat la seva estada a Solivella visitant el Centre d'Interpretació del Castell.

Ha signat en el Llibre d'Honor de l'Ajuntament.

  Fotografies  

Premis d'Honor de la Conca

Tal com es va anunciar en aquest mateix web, ahir divendres 19 de maig, a la sala noble del Palau Alenyà, es va fer entrega del Premis d'Honor de la Conca de Barberà a aquells que han estat guardonats.

Aquesta és la segona edició dels premis comarcals. Les persones i entitats guardonades han estat presentades a la convocatòria pels ajuntaments i entitats de la comarca. Les candidatures han estat avaluades per una comissió formada per representants de tots els grups polítics amb representació al Consell Comarcal i, posteriorment, la proposta d’aquesta comissió aprovada pel Ple del Consell.

Enguany els reconeixements eren:
Distinció d’Honor de la Conca de Barberà – Associació Cultural Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt.
Reconeixement a la tasca sociocultural i de recuperació del passat col·lectiu de la Baixa Segarra que han portat a terme durant aquests darrers 25 anys de funcionament, que commemoren aquest any 2017.
Distinció d’Honor de la Conca de Barberà – L’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, Montblanc
Per la dinamització socioeconòmica i cultural que ha comportat per a Montblanc i per a la Conca de Barberà aquests darrers 30 anys la representació, primer, de la llegenda de sant Jordi i, posteriorment, la Setmana Medieval de Sant Jordi.
Distinció d’Honor de la Conca de Barberà - Carme Sureda i Bosch, Santa Coloma de Queralt
Per la tasca rellevant que ha portat a terme al llarg de 30 anys al capdavant d’Aprodisca treballant en favor de les persones amb discapacitats.
Menció de Serveis Distingits de la Conca de Barberà - Alfons Alsamora i Jiballí, Vimbodí i Poblet
Per la tasca abnegada de difusió cultural de la qual gaudeix Vimbodí i Poblet i, per extensió, el conjunt de la Conca de Barberà.
Menció de Serveis Distingits de la Conca de Barberà - Josep M. Sans i Travé, Solivella.
Per la sensibilitat que sempre ha tingut i el suport que ha donat des dels càrrecs de responsabilitats que ha tingut al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les iniciatives de la comarca i especialment a la implantació i desenvolupament de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà.
Diploma de Reconeixement Comarcal - Cooperativa Agrícola de la Conca i Secció de Crèdit SCCL, L’Espluga de Francolí / Solivella
Per l’esforç socioeconòmic en posar-se al dia i pel bon exemple de cooperativisme comarcal.
Diploma de Reconeixement Comarcal - Albert Sala Moreso/Joan Pérez Sánchez, Montblanc
Pel mèrit d’haver obtingut la medalla d’or dels campionats de Catalunya de formació professional CatSkills en les categories d’estudis de formació professional de Polimecànica i Aplicacions de Software respectivament.

 

  Fotografies de l'acte   

Els nens i nenes de Solivella mengen fruita 

L'escola CEIP Sagrat Cor oferirà als seus alumnes tres dies de fruita, un aliment natural, sense processar, sense coure i sense bullir, és a dir, amb tota la riquesa dels seus ingredients vitamínics i de fibres, per tal que els nens i nenes s'acostumin a aquests sans aliments.

Els dies que se'ls hi donarà seran: Dijous, albercoc; divendres, poma; i dilluns dia 22, pastanaga.

Tal com demana l'escola, si algun alumne no n'ha de menjar cal que porti una nota a l'agenda, signada pels pares, per tal de ser-ne eximit.

Sant Isidre 2017 

La Cooperativa de Solivella ha celebrat, com cada any, la festa del patró de la pagesia -si bé aquest és el patró dels pagesos espanyols, doncs a Catalunya eñ patró és Sant Galderic- i el Grup Cultural de la Dona ha proclamat pubilla i hereu infantil a:

Isolda Sans Sabaté

i

Carles Andavert Trilla

  imatges de la Festa   

Queixa 

S'ha rebut a la web, amb petició per ser publicada, aquesta queixa/denúncia:

 

Des de fa molts anys ens omplim la boca que som "el jardí de la Conca" i la veritat és que en tenim força de motius per ser-ho. 

Es per això que hem sorprèn i molt, que des de fa un temps hagi aparegut un nou ABOCADOR MUNICIPAL  just al costat de la "Urbanització Xipella" altrament dita "Urbanització a les fosques", però això ja és un altre tema. 

El sorprenent del cas és veure tot sovint el vistós cotxe de la brigada municipal fent viatges cap al nou abocador, per deixar-hi les restes de poda del fantàstic i meravellós "jardí de la Conca" i clar, mica en mica, com que la gent veu que la brigada ho utilitza d’abocador, de sobte també hi ha aparegut un sofà desmantellat, etc...

Tal com ens diuen des de l'Ajuntament a l’informatiu municipal, que hi ha unes normes de Civisme i Bon Veïnatge, sembla que com Ajuntament haurien de ser els primers en donar exemple i complir amb  la normativa.

 

Premis d'Honor comarcal 

El proper dia 19 de maig, al la sala de plens del Consell Comarcal es farà entrega del guardons dels Premis d'Honor a diferents persones i entitats que s'han distingit per la seva tasca en el coneixement i bon nom de la nostra comarca.

Entre d'altres, rebran aquest reconeixement els següents:

* Menció de Serveis Distingits de la Conca de Barberà per a Alfons Alsamora i Jiballí, que tot i ser de Vimbodí és una persona coneguda i estimada pels solivellencs, degut al llarg temps en que va estar a la oficina de la Caixa del nostre poble. Rep el premi per la tasca abnegada de difusió cultural de la qual gaudeix Vimbodí i Poblet i, per extensió, el conjunt de la Conca de Barberà.

* Diploma de Reconeixement Comarcal per a la Cooperativa Agrícola de la Conca i Secció de Crèdit SCCL, de Solivella i l'Espluga de Francolí. Per l'esforç socioeconòmic en posar-se al dia i pel bon exemple de cooperativisme comarcal.

* Menció de Serveis Distingits de la Conca de Barberà per a Josep Maria Sans i Travé de Solivella. Per la sensibilitat que sempre ha tingut des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les iniciatives de la comarca i especialment a la implantació i desenvolupament de l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà.

Millores 

Amb el desig d'anar millorant i enriquint permanentment el contingut de la web, s'han modificat dues pàgines del que es coneix com "llocs d'interès turístic", concretament el Racó del Càntir i el castell, afegint-hi, en ambdós noves fotografies d'interès.

En el primer, el del Racó del Càntir, degut a les noves incorporacions d'aquests elements que han fet la Rossita i el Pep, s'hi han posat, a més de la nova distribució que han fet, aquells càntirs que representen els capgrossos festius de Solivella, entre altres nous càntirs.

Però la part que més s'ha millorat és la que està dedicada al castell en la actualitat, és a dir, aquella pàgina del castell "per sempre", on a les panoràmiques que ja hi havia s'hi han incorporat algunes fotografies inèdites, alguna d'elles molt difícilment repetible per la manera realment especial dels angles des d'on han pogut ser captades. També s'han afegit noves imatges del museu/Centre d'Interpretació del Castell.

Quedeu convidats a donar un cop d'ull a aquestes noves panoràmiques:

  el castell "per sempre"  

Abril '17

Exposició i conferència a Barcelona 

Per aquells solivellencs que resideixen a Barcelona o rodalies, i també per aquells barcelonins que venen sovint a Solivella, aquest proper dijous 27 d'abril, a les set de la tarda, en el magnífic del marc del Museu d'Història de Catalunya, situat al port vell, concretament al Palau de Mar, s'inaugura una exposició dedicada als templers.

Tal com anuncia el Museu en el seu programa, la conferència que obrirà la exposició anirà a càrrec del solivellenc Josep Maria Sans.

Així ho anuncia al seu web:

Els templers: qui foren, què feren i quina petjada han deixat a la societat

Coincidint amb l'exposició sobre el món dels templers i la seva època, un dels màxims especialistes sobre aquest orde al nostre país, avalat per la recerca i publicació d'articles i llibres, el Dr. Josep Maria Sans i Travé, farà una conferència amb el títol "Els templers: qui foren, què feren i quina petjada han deixat a la societat".
Els punts principals de la seva exposició se cenyiran a la fundació de l'orde a Jerusalem el 1120, la seva aprovació al concili de Troyes de 1129, l'expansió a l'Europa cristiana del segle XII, la instal·lació als comtats catalans, la participació militar a l'Orient en defensa dels Sants Llocs, la seva organització administrativa, les seves bases econòmiques, el seu poder, per passar finalment a explicar el final dramàtic d'aquest orde, ordit pel rei de França Felip IV el Bell amb l'aquiescència del papa Climent V, la destinació dels seus béns a l'orde de l'Hospital i el de les seves persones.

   Aquesta exposició es podrà visitar fins el dia 23 de juliol

Diada de Sant Jordi 

L'AMPA  de Solivella ha seguit organitzant, un any més, la celebració del dia de Sant Jordi amb una paradeta en el mateix lloc on, habitualment, altres anys l'havien muntat. Envoltades de senyeres en aquestes taules es podien trobar, a més de les roses i llibres, alguns dibuixos i punts de llibre fets pels mateixos alumnes.

A més de la participació activa d'aquests pares i mares, hi han col·laborat també diversos alumnes, tal com queda reflectit en les fotografies que ha fet arribar a la web la Susanna Español.

Aquest és un dels pocs recursos atípics de que disposa aquesta associació, i que més endavant destinarà a organitzar determinades activitats extraescolars.

  fotografies   

Les execucions de Sarral, 12 de febrer de 1937 

Quan l'any 1999 va veure la llum aquest web, es va fer amb la intenció de donar a conèixer el nostre poble, sobretot d'una forma gràfica, però entre les fotografies ja es van incloure tota una colla d'imatges històriques per recordar aquell Solivella d'abans.

Tres anys després es va incloure aquest apartat de "notícies" per tal que quedés reflectit el dia a dia de la nostra població i servís de consulta a les futures generacions.

Però aquest web ha tingut, sortosament, col·laboracions externes que han ajudat a donar-li molt més relleu. Entre d'altres, i segurament les més importants, han estat les aportacions que ha fet en Josep Maria Sans i Travé, doncs sovint ha utilitzat la web com aparador per donar a conèixer els seus treballs sobre Solivella. No en debades parlar d'en Josep Maria, és parlar d'un dels grans historiadors que actualment té Catalunya, doncs, sens dubte, és el més notable expert en història medieval, i més concretament en el que respecta a les ordes militars: els templers i hospitalers.

Però com a solivellenc, en Josep Maria, ha posat les seves dots d'historiador al servei de Solivella, passant una bona part de la seva vida a reconstruir, d'una manera absolutament documentada i fidedigna, aquells lamentables episodis que van ser coneguts arreu com "Els fets de Solivella". Al seu treball i dedicació devem l'obra que tot solivellenc hauria de llegir -i no oblidar mai- per tal que aquells successos no es perdin en la memòria del temps i que, de pas, serveixen com a lliçó per tal que mai més es tornin a repetir: "El monument de la plaça de la Creu: l'ombra allargada dels 'fets de Solivella'".

Però com a home incansable que és, en Sans Travé ha volgut seguir aprofundit en aquest tema, i fruit del seu treball és aquest annex que, complementant l'obra anterior, reflecteix un dels episodis més cruels d'aquelles jornades: "Les execucions de Sarral del 12 de febrer de 1937.

Realment és un privilegi poder comptar amb una signatura de tant prestigi en els treballs que es publiquen en aquest web, i tot un honor saber que, mitjançant aquest web, els solivellencs els poden tenir al seu abast.

Aquest nou treball, de 23 pàgines i perfectament relatat i documentat, queda a disposició de tots els solivellencs per tal de que mai perdem de la memòria el que va passar a la nostra població.

  "les execucions de Sarral"   

Setmana Santa 

Any rere any veiem com es va reduint el nombre de fidels als actes de la Setmana Santa, i això es nota també amb la part més adequada per la participació de la canalla, el Diumenge de Rams. Si comparem les fotografies d'aquest any amb les d'anys anteriors veurem com, en prou feines 15 anys, el nombre de criatures amb palmes i palmons s'ha reduït d'una manera abismal. La mateixa davallada d'assistents s'ha observat a les processons del divendres, tant en el Via Crucis del matí, com, sobretot, en la processó de la nit, doncs si descomptem els escolans, tambors, cor parroquial i aquell grup que anomenem com "les autoritats", en prou feines arribaríem a una vintena de persones.

En les pàgines d'aquest web es poden consultar les fotografies del Diumenge de Rams que van de l'any 2002 fins l'actualitat, i també quatre fotografies de la processó d'enguany que, si les fem comparatives amb les dels anys 2011 o 2012, veurem com, tant la vistositat de la processó com dels fidels, s'ha reduït a la mínima expressió.

   Rams 2017  

Fruita a l'escola 

Aquest dimecres han portat diversos tipus de fruita per repartir als alumnes de l'escola.

El professorat, amb molt bon criteri, ha decidit fer-ho de la següent manera:

Demà, coincidint amb una excursió que ja s'havia programat, donaran una poma a cada nen i nena de l'escola. Divendres, darrer dia abans de les vacances de Pasqua, repartiran una pera a l'hora d'esmorzar, i a la tarda, quan es mengin la mona, els hi donaran maduixes.

Quedaran encara unes taronges que s'entregaran a cada alumne perquè se les emportin cap a casa.

Aquesta és una molt bona manera d'habituar als nostres infants a menjar fruita, un element que no hauria de faltar mai a la dieta de grans i petits, i que és bo que s'acostumin a no prescindir-ne, doncs no són pocs els nens que diuen que no volen fruita. Així dons, cal que entre tots -i està molt bé que es faci des de l'escola- els hi hem de crear aquest hàbit tan saludable.

Com criatures... 

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Solivella va convidar a tot el poble a un berenar de xocolata desfeta amb xurros. No importa, ni ningú ho va preguntar, com es pagava aquell berenar, si era amb diners de la caixa "B", la "C", o la "Z", el cas es que convidaven a tothom, socis, no socis, grans, petits, o mitjans... tothom hi estava convidat, i així ho van fer saber a través de missatges enviats des de l'eBando de l'Ajuntament i a través de pregons.

Però com passa sovint en aquest poble, massa sovint diria jo, les coses que organitza una determinada entitat no rep ni el recolzament ni la participació de les altres associacions. Potser val la pena estudiar a què pot ser degut aquest fenomen tan negatiu, que fa que, sovint, cada vegada més sovint, determinades festes no llueixin com caldria degut a la poca participació que es veu.

El cas és que els amics jubilats van organitzar un berenar d'aquells que fèiem els dies festius quan érem petits, una tassa de xocolata desfeta amb alguna cosa per poder sucar, que en aquest cas van ser els xurros que es van anar a buscar a Montblanc. I la xocolata d'on va sortir? Només tastar-la ja no calia preguntar, aquella xocolatada tan ben feta i tan gustosa l'havia fet la Juanita de cal Caixis.

Tota la Junta es va desviure per tal que els assistents se sentissin còmodes i ben servits, doncs es van cuidar de no faltés de res a cap taula sense que els convidats haguessin de fer el més mínim esforç... tret del de llepar-se els dits i eixugar-se la xocolata dels morros

Enhorabona per la iniciativa, doncs amb aquest berenar ens vareu fer sentir com quan érem criatures menjant xocolata desfeta a mitja tarda.

   Fotografies  

Pressupostos municipals 

En aquest quadre es poden consultar el pressupostos municipals de Solivella dels darrers 10 anys, en el que es poden observar els increments o disminucions, respecte a l'any anterior, i les diferències entre el que es va ingressar i les despeses que es van originar.

 

Evolució del PRESSUPOST MUNICIPAL de Solivella

Període 2007 - 2016

any total ingressos % total despeses %
2016 721.975'00 € 0'39 % 721.975'00 € 0'39 %
2015 719.150'00 € -20'66 % 719.150'00 € -20'66 %
2014 906.400'00 € -16'67 % 906.400'00 € -22'91 %
2013 1.087.725'00 € 48'56 % 1.175.745'90 € 97'49 %
2012 732.194'09 € -6'34 % 595.351'92 € -5'86 %
2011 781.755'25 € -59'28 % 632.443'51 € -62'68 %
2010 1.919.907'78 € 62'89 % 1.694.437'72 € 51'20 %
2009 1.178.674'95 € 46'26 % 1.120.675'18 € 17'79 %
2008 805.858'93 € -48'77 % 951.423'80 € -39'52 %
2007 1.573.000'00 € 75'58 % 1.573.000'00 € 75'58 %

 

Març '17

Esplai del Jubilat: Excursió a Barcelona... i nevada! 

El divendres 24 de març, l'Associació del Jubilat i Pensionista de Solivella ha programat una sortida cap a Barcelona, per fer una visita cultural i també per passar un estona divertida.

Així ha sigut, doncs al matí han anat a visitar el Museu Nacional d'Art de Catalunya, on han pogut veure, a més d'una magnífica vista sobre Barcelona, les millor joies de les col·leccions d'art romànic del món, així com una visita al propi Palau Nacional de Montjuic, una obra de 1929 per acollir la inauguració reial de l'Exposició Internacional de Barcelona.

Malauradament el temps no els ha acompanyat i no ha permès poder gaudir amb tranquil·litat d'aquelles precioses vistes, tant al parc, com a la ciutat.

Un cop acabada aquesta visita de caire cultural, i després d'haver dinat, ha vingut la part divertida d'aquesta jornada a Barcelona, doncs han anat al cinema/teatre Coliseum per poder veure la darrera representació teatral de la Cubana: "Gente bien".

Tal com s'ha demanat per part de la Junta d'aquesta Associació, la web publicarà totes les fotografies que han enviat, més algunes de collita pròpia del MNAC. Però, si bé és un plaer satisfer el desitjos de la junta, es recomana que si algú té altres fotografies de millor qualitat d'aquesta jornada, en la que es vegin millor els solivellencs que hi han anat, que les enviï per tal de ser publicades.

A les 22:05, quan estaven tornant per l'autopista, a l'alçada del Coll de Cabra, van enviar un missatge dient que estava nevant. Havien passat el dia a Barcelona i per poc poc no poden arribar a Solivella, doncs poques hores després a TV3 ja deien que la carretera de Belltall a Montblanc estava tallada a causa de la neu. És la nit del 24 al 25 de març i està nevant de valent!

De bon matí el dia 25 alguns solivellencs han enviat fotografies de Solivella nevada. En podeu veure aquí de l'Ignasi Corbella, del Jaume Iglesias, del Josep Ballart, del Tomàs Tarragó i de Jordi Travé Montseny, Enric Capdevila i de Susanna Español.

    Fotografies   

Futbol 

Si bé Solivella va ser un poble que comptava amb un molt bon equip de futbol, sobretot en els anys anteriors i immediatament posteriors a la guerra civil, aquest esport ha anat minvant a la nostra població, fins el punt que actualment no tenim ni tan sols un camp de futbol.

Però sembla ser que la pràctica del futbol encara es porta al gens de Solivella, doncs dos nois de mare solivellenca -els fills de la Clara García, per tant els nets de l'Antonio el Sevillano- estan demostrant ser uns molt bons jugadors. Els dos formats al Nàstic, però l'un, el més gran, el Jordi, que va fitxar aquest any per l'Eibar i que juga cedit al Lugo de segona divisió, és seguit de prop per diversos clubs europeus, sobretot de la Premier.

Però l'altre, el petit, el Josep, es el que en diuen una perla, i per tant, són ja diversos els clubs que s'interessen per ell, entre altres el València i el Real Madrid. De tota manera sembla que el noi li està fent l'ullet al Barça que també fa temps que s'ha fixat en ell i és on sembla que el veurem molt aviat.

El diari Sport d'avui, 22 de març, dedica tota una plana a parlar d'aquests dos germans, per les venes del quals corre sang solivellenca.

Dia Mundial de la Poesia 

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per commemorar aquesta diada, la Institució de les Lletres Catalanes -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades- celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana.

L'Ajuntament de Solivella s'ha volgut adherir en aquesta manifestació cultural, convocant a la sala d'actes de la Societat a totes aquelles persones amants de la poesia, i en aquest cas concret de la nostra població, per escoltar la lectura de poemes locals amb acompanyament musical.

    Fotografies     

Un celebració per tots els gustos 

Dissabte passat es va celebrar a Solivella un pintoresca cerimònia, doncs no és freqüent que a les nostres terres es pugui veure una rèplica d'un casament marroquí, amb tot el que això comporta en quant a les formes de celebració i les vestimentes festives d'aquell país. Algunes de les nombroses persones que es van acostar a la plaça Major van poder apreciar, també, aquells dibuixos, similars als tatuatges, que algunes dones lluïen a les mans i als peus. Aquesta mena de tatuatges no són permanents, sinó que al cap d'uns dies desapareixen, doncs estan fets amb la "henna", una pols que s'extrau d'un arbust triturat, i que es fa servir, a més de per decorar-se mans i peus les noies i dones, també per pintar-se les ungles, per tenyir-se el cabell, o per escampar-ho per cos i cara i donar a la pell un color vermellós. Les noies que es fan aquests dibuixos només a les mans vol dir que són solteres, mentre que les que s'ho fan a mans i peus són dones casades.

Així doncs, els solivellencs que es va acostar a la Plaça, i encara millor aquells que van anar al convit, van poder apreciar les formes festives d'una cultura relativament pròxima, però molt diferent a les nostres costums.

Però no tothom va apreciar únicament la part positiva, doncs van ser diverses les persones que van expressar les seves queixes per la manera com els convidats a la festa havien deixat els seus cotxes, omplint de manera desordenada la plaça Major, tallant el pas a altres vehicles per la plaça i també a la part baixa del carrer Major, o el carrer Pla.

És precisament un veí del carrer Pla qui ha fet arribar unes quantes fotografies (de les que se'n ha seleccionat només una)  i un text, demanant que les seves queixes quedin publicades i reflectides en aquesta web.

 

Fotos de la vergonya de Solivella, a casa vindran i de casa et traueran, no es pot acceptar aquest fet anarquic, quant tots nosaltres respectem i callem, prou, ens mereixem respecte i no fets com els d'ahir.

Un veí del carrer Pla

Primavera: Poesia, música i "floretes" 

A Solivella comencem a respirar que estem a les portes de l'estació més pintoresca de l'any: La primavera.

Si bé ja fa algunes setmanes que, amb aquest bon temps que ens ha fet, hem vist com florien els ametllers, l'Ajuntament ens ofereix dos actes que s'emmarquen perfectament amb la primavera: Música i poesia.

Aquest proper diumenge, 19 de març a les 6 de la tarda, a la sala d'actes de la Societat tindrà lloc un concert de guitarres, que correspon a la IXa. mostra de Joves Guitarristes de les comarques de Tarragona. Un programa musical del Departament de Guitarres de l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona.

L'altre acte, que se celebrarà al mateix lloc, serà el proper dimarts dia 21, a les 18 hores, per commemorar el Dia Mundial de la Poesia, promogut per la Institució de les Lletres Catalanes. Aquesta iniciativa consistirà en una lectura de poemes d'autors locals, amb acompanyament musical.

Però si bé el que més associem a la primavera són les flors, el que no es cal a Solivella són les "floretes" que els gossos van deixant pels nostres carrers i places. Des de l'Ajuntament s'han fet diversos tocs als amos d'aquests animals, i fins i tot es van posar uns cartells en els aparadors d'algunes botigues, a més del tauló d'anuncis de la Casa de la Vila. Però sembla que res d'això ha fet efecte, doncs, com comentaven unes dones aquesta tarda, els pobres animalons tenen la desgràcia de tenir uns amos força més porcs que ells. Cal que perdem la vergonya i ens atrevim a cridar l'atenció quan veiem aquestes mostres d'incivisme. Solivella va ser, ja fa molts anys, "el jardí de la Conca", ara no volem que es converteixi en l'abocador de la comarca.

 

Dia de les Dones 

El 8 de març se celebra a molts països el dia internacional de les dones, o de la dona treballadora, una diada reconeguda per les Nacions Unides, i que se celebra des de l'any 1911 com a homenatge a aquells activistes mortes en la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes l'any 1857.

L'Ajuntament de Solivella va començar a adherir-se en aquesta celebració ja l'any passat, si bé és en aquest 2017 quan en els actes que s'han dut a terme a la sala polivalent de la Societat, s'ha fet un veritable homenatge a aquelles dones que, per una o altra raó, han destacat per la seva dedicació al bé del nostre poble.

En aquest acte d'avui s'ha volgut retre un merescut agraïment a 34 solivellenques que, per una o altra qüestió, han dedicat part de la seva vida a fer més gran Solivella. Pel temps que hi han contribuït s'han donat cita aquelles dones que han arribat a fer els 80 anys; també a aquelles que per la seva professió han servit als solivellencs (perruqueres, modistes, professionals del comerç, i fins i tot aquelles que ens van atendre al café del Sindicat), i també a les que han contribuït a l'ensenyament i formació dels nostres infants. Però, per extensió, aquesta festivitat ha estat dedicada a totes les dones, absolutament a totes, amb el desig que, d'una vegada per totes, s'aconsegueixi la igualtat amb els homes, tant de tracte, com laboralment, doncs tot i haver avançat molt, encara queden unes diferències que cal llimar.

Les dones que han rebut aquest reconeixement han estat:

Les que tenen o faran 80 anys: Caterina Armengol, Paulina Hemérita Bueno, Cinta Español, Caselda March, Lina March, i Maria Palacios. Professionals de perruqueria: M. Carme Iglesias, Rosa Iglesias, i Maria Sans. Modistes: Lina March, Dolors Anglès, i Roser Marsol. Dones dedicades a botigues de comerç local: Adelina Salla, Mercè Caballé, Laura Solé, Joana Rallo, Teresa Castro, Consol Jové, Silvia Yuste, Dolors Iglesias, i M. Carme Travé. Mestres d'Educació Primària: Josefina Solé, M. Rosa Mir, Dolors Querol, i M. Carme Crespi. Que van treballar a l'històric cafè del Sindicat: Laura Porta, Antònia Castro, Carme Martínez, Rosa March, Lourdes Travé, M. Carme Salla, Cecília Torres, Adelina Salla, M. Assumpció Orpinell, i Ernestina Querol.

Entre les imatges que podreu veure en aquest web, a més de l'homenatge a les dones, també n'hi ha una dedicada a la històrica victòria del Barça d'aquest mateix dia, amb el 6-1 que li va clavar al Paris Saint Germain en octaus de final de la Champions, remuntant el 4-0 de l'anada.

10/Març/2017-21:15 S'han afegit 29 noves fotografies

    Fotografies   

Acte de suport a Francesc Homs 

Com a la resta de municipis de Catalunya, l'Ajuntament de Solivella va convocar per aquest passat dilluns, 27 de febrer, un acte de suport a Francesc Homs a les vuit del vespre a la plaça Major. Amb l'assistència d'una mica més de 60 persones, l'alcalde ha presentat l'acte i el Sr. Antoni Rosich ha llegit el manifest de suport a l'exconseller de la Presidència de la Generalitat, que està sent jutjat per l'Estat espanyol per haver organitzar el procés participatiu del 9N.

La democràcia no es pot inhabilitar

Novament, som a les portes d’un judici polític a un representant sorgit de les urnes. Un judici que pretén inhabilitar un exconseller de la Generalitat de Catalunya per haver promogut la democràcia.

L’Estat espanyol ha decidit silenciar la veu dels catalans amb una campanya judicial als nostres representants electes amb l’objectiu d’esborrar l’acció dels nostres polítics.  Avui, però, cal recordar‐los que la voluntat de decidir el nostre futur com a poble és un dels grans consensos de país: més del 80% dels catalans som favorables a votar en un referèndum sobre la independència de Catalunya.

L’atac a les nostres institucions i als nostres representants és un atac a una societat sobirana i madura i posa de manifest la incapacitat i la manca de voluntat del Govern espanyol per resoldre un problema polític que, sens dubte, no es resoldrà amb la  inhabilitació dels nostres representants escollits democràticament.

Utilitzar els tribunals per impedir el debat polític i criminalitzar els representants  sorgits de les urnes és impropi d’un sistema democràtic, atempta contra el pluralisme  polític i, en conseqüència, esdevé inacceptable per a qualsevol democràcia.

Davant d’aquest nou intent de frenar un referèndum que és inevitable, refermem la  voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya de decidir lliurement a les urnes el  nostre futur com a poble. Cap judici, ni cap inhabilitació podran aturar el clam  democràtic de la nostra societat.

Podran intentar inhabilitar els nostres representants, podran amenaçar‐nos i voldran  atemorir‐nos, però mai no podran silenciar la voluntat democràtica dels ciutadans de  Catalunya.

 

assemblea.cat òmnium cultural AMI ACM

   Fotografies   

Febrer '17

Arrencada de cavall i... 

Ja hem viscut el dia de la disbauxa per excel·lència, aquell dia en que tot està permès... els homes es poden vestir de dones, els republicans de reis, el rics de pobres, els pobres del que poden... i tots podem canviar de personalitat en aquest dia. A més en aquest dia podem buidar el pap dient tot allò que en altres dies no ens atreviríem a dir-ho de manera de tan clara.

Però per segon any consecutiu a Solivella no hi ha hagut el clàssic -i gairebé obligatori- pregó de Sa Majestat el Carnestoltes. Què passa a Solivella? Som molts els que hem rebut alguna sàtira crítica en aquest dia. I què? No passa res! Ens farà més o menys gràcia si ens toca el rebre, però ja sabem que no tenim dret a queixar-nos, doncs aquest dia està tot permès, i a qui li toca ser anomenat al discurset... doncs a aguantar-se! Però el que no pot ser és que, per dos anys seguits, a Solivella no podem sentir totes aquelles crítiques que retraten el dia a dia del poble i la seva gent, amb tots els seus defectes.

No, això no pot ser! Encara seria pitjor si el motiu -de no poder escoltar el pregó de Sa Majestat Carnestoltes- es degués a algun tipus de censura o de discrepàncies pel contingut de les seves estrofes. En aquest cas el problema seria molt més greu.

Com greu també és veure com, a mesura que passen els anys, la participació va minvant de manera escandalosa. Si mirem els testimonis gràfics d'anys anteriors, sobretot els anys 2006, 2007, 2008..., ens donarà la sensació que estem veient fotografies de diferents poblacions. Sembla impossible pensar que, si a Solivella podíem veure la majestuositat i luxe d'aquell comparses i carrosses, al cap de deu anys la festa de Carnestoltes hagi vist així de reduïda la participació dels solivellencs. Sense oblidar la part la esmentada, els discursos de Carnaval que es feien.

Ara, si voleu, podeu completar la frase que dóna títol a aquesta notícia: Arrencada de cavall i...

Per sort la canalla no entra en aquesta desgana que hem vist. Ells han participat amb quatre grups molt ben organitzats i, el que és més important, s'ho han passat bé, molt bé. Per aquesta raó, com homenatge a aquestes quatre colles de crios, el número de fotografies d'aquest web s'ha incrementat, a fi i efecte que, dintre d'uns anys, aquests nens i nenes, puguin presumir de que ells sí que van participar i donar color i alegria en aquesta festa del Carnaval de l'any 2017. Segur que passats uns anys els hi agradarà veure's amb les seves disfresses. Per tant, sobretot per ells, van dedicades les fotografies d'enguany.

També cal expressar l'agraïment als pares d'aquestes criatures que, de ben segur, també han hagut de treballar, participant en les carrosses i les disfresses. Sense oblidar dues colles de noies que, amb senzilles disfresses van donar una simpàtica nota a la rua. I finalment a tots aquells que, de forma individual, van lluir les seves disfresses.

Però aquest escrit no pot acabar sense tornar a incidir en la baixa participació que es va veure.

  Carnaval 2017  

Qui recorda els penellons? 

Hem passat ja la part més freda de l'hivern i no em vist a cap criatura rascant-se els dits per la picor. Tampoc els hi hem vist aquests dits o les orelles envermellides o amb ulceracions. Fa anys que, sortosament, la natura ha fet alguns canvis i sembla haver eliminat aquella petita, però tan incòmoda, malaltia de la pell ocasionada pel fred. A més la farmacopea popular per el guariment dels penellons no disposava de gaires remeis, i els pocs que hi havia estaven poc acreditats. Era qüestió de tenir molta paciència, esgarrapar-se el mínim possible, i no posar les mans prop del foc per escalfar-les doncs llavors la picor era encara més forta.

Si bé aquesta emprenyadora malaltia va començar a desaparèixer cap a mitjans del segle passat, en Joan Manuel Serrat ens la va recordar l'any 1980 en una cançó que encara avui segueix sent actual, "Temps era temps", en la que ens parla d'aquella Espanya fosca "una, grande i libre", de la davantera del Barça de les cinc copes -1952/1953- Basora, Cèsar, Kubala, Moreno i Manchón, i també dels penellons, entre altres coses dels anys 50 i 60. Sí, temps era temps, un temps que avui ens pot semblar molt llunyà, però del que en prou feines ha passat poc més de mig segle. Un temps molt curt per aquells joves que ara llegeixen aquest escrit, però suficient per haver-nos deslliurat dels penellons i d'aquella Espanya que negava les llibertats als catalans... si bé la d'ara no es tracta gaire millor, perquè aquella insuportable picor dels penellons que ens donava tant neguit no era, ni de bon tros, tan intensa com la que avui ens fa sentir l'estat espanyol.

"Ja són aquí!" 

Amb aquest nom hem tingut la possibilitat d'escoltar una conferència del fill de Blancafort Josep Recasens, en el seu paper d'historiador. Recasens ha tornat a incidir en els anys immediatament posteriors a la guerra civil, un tema sobre el qual, a més d'haver fet diverses publicacions, ja havia donat algunes conferències a Solivella

En la xerrada d'avui ens ha parlat dels expedients dels Tribunals de Responsabilitats Polítiques, sobre els que ha fet un estudi dels documents dipositats a l'Arxiu Històric de Tarragona, entre els quals ha mencionat que ha trobat diversos processos de solivellencs.

La conferència s'ha fet a la sala d'actes de la Societat, on s'ha pogut veure una exposició de fotografies, de l'entrada de les tropes nacionals a Montblanc, que l'historiador Gabriel Serra ha pogut localitzar a l'arxiu de l'agència EFE a Madrid.

Festa de Santa Àgueda o Àgata 

Aquesta festa, que actualment ja té un cert anacronisme, és coneguda com la festa de les dones i té un cert caràcter carnavalesc amb una inversió de papers entre homes i dones, doncs per un dia són les dones les que manen, i durant un any hi haurà un consistori fictici format per dones. L'anacronisme és prou evident, doncs des de fa temps -sortosament- es poden veure moltes dones ocupant càrrecs de responsabilitat.

A Solivella aquesta festa ens va arribar tard, molt tard, doncs la primera celebració es va fer fa dos anys, tant tard que en l'actualitat fer aquesta mena de celebracions denoten un cert tuf de masclisme. Pe`ro com deia aquell... qualsevol excusa és bona per celebrar una festa!

Les dones escollides per formar part d'aquest ajuntament fictici 2017/2018, han estat: Alcaldessa: Lourdes Travé. Regidores: Núria Paris i Rosa Iglesias.

Elles tenen la prerrogativa de formular tres desitjos, que la Casa de la Vila es compromet a fer realitat. Esperem que els suggeriments que facin a l'autèntic Ajuntament aquest any els veiem realitzats, doncs l'any passat es va demanar: Tenir cura que els propietaris de gossos recullin les deposicions. Donar de seguretat als solivellencs reduint la velocitat del pas de vehicles per la carretera C-14 dins del nucli urbà.

De la primera demanda s'han editat, fa en prou feines tres setmanes, uns cartells que s'han penjat en alguns llocs del poble. Esperem que la mesura sigui suficient. Però la més important de les demandes, aquella que afecta directament a tots els solivellencs, especialment als crios i a les persones grans, és la de dotar d'alguna mesura de seguretat que obligui a reduir la velocitat dels vehicles al seu pas per Solivella. Seria molt difícil, per no dir impossible, trobar un població que no disposi de fórmules dissuasòries que garanteixen la seguretat a les carreteres que la travessen.

 

  Fotografies  

"L'any del fred" 

Referent a l'escrit anterior, i per tal de puntualitzar i donar més informació, en Josep Anglès, Conesa, envia un article del Diari de Girona que ens remunta a l'anomenat "any del fred".

Diari de Girona

1956 «L'any de la fred» va deixar temperatures extremes encara per batre

1956 «L'any de la fred» va deixar temperatures extremes encara per batre

El 1956 va ser «l´any de la fred». Durant el mes de febrer dues onades d´aire siberià van portar nevades i temperatures extremes de -10 graus a la ciutat de Girona, -5 a l'Empordà i a la costa. Al Pirineu es va registrar la que encara és la temperatura mínima històrica més baixa a la península Ibèrica: 32 graus sota zero al Pallars Jussà. Les glaçades van ser devastadores i insòlites, com la que es va produir al mar entre la costa de l´Alt Empordà i la del Rosselló.

 

Neu no, aigua si 

Hem acabat un mes de gener que es pot considerar dels molt freds, doncs hem assolit temperatures excepcionalment molt baixes. El dimarts dia 17 el Govern de la Generalitat va fer un advertiment de "l'onada de fred excepcional" que s'esperava a tot Catalunya.

De fet així va ser, doncs es van assolir en molts llocs temperatures que feia més de dues dècades que no baixaven tant. Als cims del Pirineu la temperatura va arribar a estar per sota dels 20º negatius, es van veure nevades excepcionals a llocs del litoral mediterrani (Alacant, Cartagena...) on rara vegada hi neva. La neu va arribar prop de Solivella (Belltall, Rocafort de Queralt, Prades...), però ni una sola volva al nostre poble.

Però cap a les acaballes del mes, la setmana del 23, Solivella va rebre 31 litres d'aigua, doncs van ploure 6 litres un dia i 25 un altre. 

Gener '17

Govern Digital 

En el marc del teatre del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) s'ha celebrat el Congrés de Govern Digital co-organitzat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci Localret i el Consorci AOC, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el CCCB, i el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i l’Associació d’Arxivers.

En el decurs d'aquest acte s'ha premiat als ens locals i comarcals amb millor predisposició a utilitzar aquests eines que ens ofereix internet per facilitar, millorar i abaratir els costos que li pot suposar a l'administrat les comunicacions, gestions i tràmits que hagi de fer.

Perquè, si bé el títol del Congrés -Govern Digital- pot fer-nos creure que aquestes eines van dirigides als governants, en realitat a qui més poden ajudar i treure'n un bon profit, són els administrats. Doncs el solivellenc que s'acostumi a utilitzar-les ja no dependrà de tercers quan necessiti alguna cosa de la Casa de la Vila, doncs tota gestió que faci digitalment, via internet, queda automàticament enregistrada, quedant-li al usuari la data i hora en que ha enviat el seu comunicat. Tot això -independentment de que la porta de l'Ajuntament estigui oberta o tancada- la gestió, consulta, o tràmit, es pot donar per presentada i degudament justificada la seva presentació.

El propòsit del Congrés és sensibilitzar que no és suficient construir ciutats o regions intel·ligents, ni que les smart cities hagin de ser únicament les grans ciutats, sinó tot el contrari, que aquesta aproximació de l'Administració amb el ciutadà comenci pels punts més pròxims -que a la vegada són els que més necessitem- o sigui els Ajuntaments de les nostres respectives poblacions. En el discurs de cloenda de la consellera de Governació i Administracions Públiques, Meritxell Borràs, ho ha definit d'aquesta manera: Govern Digital és posar l'administració al servei del ciutadà.

Solivella ha estat una de les poblacions que han rebut el premi a aquest reconeixement, i a la vegada l'encàrrec, d'estar en predisposició a facilitar amb aquestes eines digitals els tràmits als solivellencs. Per aquest motiu la consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha atorgat el premi a l'alcalde Enric Capdevila.

En el mateix acte ha tingut idèntic guardó el representant del Consell Comarcal de la Conca.

  Fotografies de l'acte   

Defuncions 

A la nostra població, que segons el cens que teníem el 2016, és de únicament 619 habitants, hem vist com deixaven aquest món onze solivellencs en escassament quatre mesos.

El mes d'octubre vam tenir una defunció (procedent de Barcelona), al novembre un veí de Solivella, el mes de desembre va veure quatre inhumacions (un veí de Solivella, dos procedents de Tarragona i un procedent de l'Hospitalet), quatre difunts més en aquest mes de gener (un procedent de l'Espluga, un de Barcelona, i dos veïns de Solivella). A tots ells hauríem d'afegir-hi una solivellenca que va morir als 101 anys d'edat a Barcelona.

Tot i no sumar en aquesta luctuosa estadística de solivellencs traspassats recentment, encara podríem afegir-hi a un home que va tenir una relació molt directa amb Solivella, el Dr. Mateu Turró, que va ser metge de la nostra població i que va morir ahir a Santa Coloma de Farnés.

Si bé sempre és dolorosa i lamentable la pèrdua d'un veí, ho és encara més quan per la seva edat i pel molt que el coneixíem tots, doncs per la seva feina de fusteria havia visitat la major part de les cases del poble, com és el cas del Jaume Iglesias, Jaumet Mateu, la seva pèrdua és encara més dolorosa.

Descansin tots ells en la pau eterna.

Les cubanes van a la solivellenca 

O potser és al revés? Sí, probablement sigui "les solivellenques van a la Cubana".

Una vegada més la Maria Fabregat, Maria del Franceset/Esquerrer, ha organitzat una sortida per aquells que han volgut anar a Barcelona a veure un magnífic i divertit espectacle musical, basat en un sainet de Santiago Rusiñol, "Gente Bien, i readaptat pel grup d'artistes de "La Cubana".

Si bé tot és lloable, doncs no cal descobrir qui són "La Cubana", en aquest cas el marc on s'ha representat "Gente Bien" ja és d'admirar, doncs el cine/teatre Coliseum és segurament el més veterà i luxós local que es conserva a Barcelona. Un local que es va inaugurar l'any 1923 per fer projeccions de cinema, i que així ha continuat fins que a l'any 2006 -com a conseqüència de les noves tecnologies que van fer disminuir el nombre d'espectadors- es va transformar en teatre, però conservant tots els detalls de luxosa ornamentació d'aquest gran edifici històric, mostra significativa de l'arquitectura monumentalista del anys 20 del segle passat.

Per tant no ens equivocaríem si diem que ens els seus orígens era un local fet a mida de la "gente bien" de Barcelona.

Però aquest grup de solivellencs no han anat únicament per veure aquesta divertida obra -que dit de pas, val la pena- sinó també per que en ella hi actua, formant part destacada del grup de La Cubana, un solivellenc que tots coneixem, en Toni Sans. En aquest musical en Toni, com la resta de components del grup, interpreta diversos personatges. Doncs bé, un d'aquests personatges de l'obra es diu Jofre Orpinell. Curiosament és el seu veritable segon cognom, doncs en Toni és fill d'en Josep Maria Sans, Gasset petit,  i de la Joaquima Orpinell, Quimeta del Rito.

L'actuació d'en Toni ha estat realment excel·lent, interpretant, ballant, cantant.. un gran i complet artista que contribueix a fer encara més gran el grup de La Cubana.

  Un parell de fotografies   

L'Ajuntament informa: 

Per tal que els solivellencs estiguin previnguts davant de l'onada de fred que podem patir la propera setmana, l'alcalde fa arribar les previsions del temps que tindrem a la nostra població en aquest període:

 

Concert de "Lus Xipellis" 

Per posar punt i final a les festes nadalenques, passat demà, diumenge 8 de gener, podrem gaudir d'un extraordinari concert de gralles a càrrec del grup local de grallers "Lus Xipellis".

El concert iniciarà a dos quarts d'una del migdia a la Sala de la Societat.

  Clausura actes nadalencs   

Records del Nadal 

Aquest any s'ha seguit donant el màxima protagonisme d'aquestes festes als més petit, doncs els podrem recordar per sempre, amb aquesta tendra edat que tenen ara, gràcies a les fotografies del Festival Infantil en el que van intervenir tots els nens i nenes de l'escola CEIP Sagrat Cor.

Tres detalls de l'ornamentació d'alguns carrers. Concretament la carretera amb el llumets en forma d'escala de cargol que tenen tots el pals de llum; la plaça de Sant Joan, que una vegada més el lloc més decorat; i com a magnífica novetat la decoració amb estels que s'ha posat al llarg de tot el recorregut del carrer Pla.

I evidentment, algunes fotografies de pessebres, però amb un afegit. Quan heu visitat el pessebre de cal Colometes, heu tingut ocasió de veure el que, possiblement, sigui el càntir més petit que existeix. D'aquest càntir hi ha una fotografia en el que se'l pot veure al costat d'un paquet de tabac, per tal de poder fer-nos una idea de les seves proporcions.

  Nadal 2016  

Resum del 2016 

Aquest any 2016 ens ha deixat algunes dades significatives a Solivella.

El començament de l'any va suposar tres canvis: Canvi de rector a la parròquia amb la marxa de Mn. Magí, canvi en la titularitat de la botiga de premsa i regals, i l'arribada de nous gestors a la carnisseria de cal Caixis.

El mateix mes de gener va fer que Solivella, i més concretament la seva església, es podés veure a tot Catalunya a través del programa "Signes del temps" de TV3.

La festa de Sant Isidre va tenir com hereu i pubilla infantils al Pol Lisart i la Laia Sans.

Aquest mateix mes de maig se'ns va passar un comunicat de l'Ajuntament en el que ens convidava a poder rebre als nostres telèfons mòbils els pregons que es fessin a Solivella a través de l'aplicació "eBando". Una molt bona iniciativa... si des de la Casa de la Vila es prenguessin la petita molèstia de transcriure el que es dia a través de la megafonia del poble a aquest programa. De moment semblen no tenir gaires ganes de treballar, doncs els pregons que es reben a través d'eBando són comptades excepcions, doncs la gran majoria no s'hi posen.

El mes de juny va ser força més mogut, i va ser-ho per temes polítics entre l'espanyolisme ranci i el que ens afecta als catalans en general i als solivellencs en particular.

Coincidint amb el vergonyós afaire de les gravacions del ministre Fernández Díaz i el director de l'OAC, Daniel de Alfonso, a Solivella es va rebre una denúncia contra l'Ajuntament, per part de membres de Societat Civil Catalana, per tenir penjades unes estelades als pals dels llums de la carretera.

Les televisions i diaris espanyols havien fet mofa, i criticat durament, que des de les eleccions catalanes del 27 de setembre de 2015, no es formés govern a la Generalitat fins el 9 de gener amb la dimissió del president Mas. Poc més de tres mesos sense poder formar govern. A Espanya les eleccions generals havien sigut el 20 de desembre de 2015 i, en canvi, no es va formar govern fins el 20 d'octubre de 2016. O sigui 10 mesos després i amb una segona convocatòria d'eleccions el dia 27 de juny!!

Durant aquests mesos d'estiu es fa formar un camp de treball per tal de portar a terme l'arranjament dels antics rentadors municipal. Ara falta canviar la teula d'uralita per tal de retornar-hi les antigues teules.

El fet més destacat de l'any, i la visita més important que ha rebut Solivella al llarg de la seva història, va ser el dia 2 d'agost quan va venir el M. H. president de la Generalitat, Sr. Carles Puigdemont, per inaugurar el nou celler de la Cooperativa Agrícola de la Conca, i la nova plaça del Fossat del Castell.

Al mes de setembre es va posar un desfibril·lador a la façana de la Casa de la Vila, un aparell molt important doncs pot ajudar a salvar vides, en cas d'aturades cardiorespiratòries causades per fibril·lació ventricular o taquicàrdies ventriculars, reactivant la funció cardíaca amb una descàrrega elèctrica.

Amb el lema "A punt"! Solivella no va faltar a la cita de l'11 de setembre, tant en l'acte protocol·lari que es va fer al matí al Passeig, com en l'assistència a Tarragona en la manifestació reivindicativa, on van ser una bona colla de solivellencs els que s'hi van desplaçar.

L'endemà, o sigui el dia 12 de setembre, es posen en funcionament les noves instal·lacions de la Cooperativa al Maset del Cara amb l'inici de la campanya de la verema.

El passat 15 de desembre Solivella es torna a mobilitzar en la concentració que es va fer a la plaça Major en un acte de suport a la presidenta del Parlament de Catalunya, Sra. Carme Forcadell.

Aquestes festes de Nadal hem pogut veure una novetat ornamental, doncs els veïns del carrer Pla han guarnit amb tires d'estels tot el recorregut amb forma de "U" que té el seu carrer.

Ha acabat l'any 2016 i queden -a més de demanar un millor funcionament de l'eBando- unes quantes reivindicacions que els solivellencs fa temps que demanen i que no es fan efectives. Però d'aquests temes pendents se'n pot parlar en un altre moment.

Ara és el moment de desitjar a tothom un molt feliç any 2017.

De tots els esdeveniments d'aquest passat 2016, en podem destacar i tornar a veure unes quantes fotografies del més important, la visita del president Puigdemont a Solivella.

  Visita presidencial