Aquesta pàgina es vol centrar únicament en el que més tard es va conèixer com la secció recreativa, és a dir, en els llocs d'esbarjo de l'edifici del Sindicat -el cafè, i la sala de ball i cinema-, deixant de banda la raó principal del motiu pel qual havien nascut les cooperatives -en el cas de Solivella per la transformació del raïm en vi i la seva elaboració- doncs ja hi ha a la web una pàgina dedicada a la Cooperativa. Per tant en aquesta pàgina veurem la vesant que inclouen aquelles funcions de caire social que s'han portat a terme en l'edifici del Sindicat.   Però per conèixer bé aquest gran edifici que va ser la seu social del Sindicat de Vinyaters, caldria fer una mica d'història que ens serveixi d'introducció.   Quan el dia 13 de febrer de l'any 1916 es van aprovar els estatuts de constitució del "Sindicat Agrícola", a Solivella ja feia quinze anys que els pagesos més febles econòmicament s'havien agrupat per fundar "La Societat". Aquella primera entitat ja disposava, el 1902, a l'any següent de la seva fundació, d'uns cellers i maquinària per elaborar en comú el raïm que transformarien en vi. En pocs anys la "Societat" havia crescut i s'havia fet forta, doncs, amb un esforç econòmic important, els socis d'aquella cooperativa havien incorporat nous terrenys i edificis entre els anys 1917 i 1930, amb l'adquisició del magatzem d'elaboració de vi, propietat de Magí Castro (el Musset), situat a la carretera al mateix lloc on actualment hi ha el nou edifici de La Societat, i més tard incrementen encara més el seu patrimoni amb l'adquisició dels terrenys que es troben a l'entrada del poble.   L'exemple d'aquest sistema d'agrupar-se els pagesos i cooperar entre ells, conegut com el cooperativisme, fa que el agricultors més benestants de Solivella decideixin formar també una cooperativa on premsar i elaborar el seu vi, doncs les dificultats que vivia la pagesia no afectaven únicament als pagesos més petits.   Però van haver de passar encara quatre anys, després d'haver-se constituït el Sindicat Agrícola, fins que van decidir-se a comprar un terreny, doncs no va ser fins el dia 13 de febrer de 1920 quan es va signar l'adquisició d'un gran tros de terra, conegut com l'hort del Portal -situat al l'antic portal de la bassa- amb dimensions de 8 àrees i 51 centiàrees (851 m2), per un import de 14.750 pessetes. Aquesta escriptura la van signar, com a venedor Gregori Travé Iglesias, i com a comprador -i actuant com president del Sindicat- Joan Iglesias Cartañà.   Malgrat haver efectuat aquesta compra, el Sindicat no va disposar de l'edifici fins transcorreguts tretze anys, és a dir que no van disposar d'un local social, i d'un lloc nou i en condicions on elaborar el seu vi, fins l'any 1933, unes obres que s'havien començat dos anys abans, seguint el projecte de l'arquitecte vallenc Josep Maria Vives i Castellet.   Així, doncs, l'any 1933 s'inaugura el gran edifici del Sindicat, i serà en aquest edifici i en les seves funcions socials on ens centrarem.

 

I si ara voleu entrar-hi per visitar-lo podeu anar pujant, la porta és oberta

Començarem pel pis de dalt, que és on es troben les dues sales que conformarien la secció recreativa del Sindicat, la sala del cafè i la del cinema/ball/teatre. O sigui que... escales amunt!

pis de dalt: Les sales del cafè i del ball/cinema

el cafè

Aquest era el lloc on en totes les festes s'anava a fer el vermut, com aquest grupet de solivellencs de l'any 1954

De la mateixa manera que a les botigues -sobretot els forns de pa- on es pagava amb vals en lloc de diners, durant els primers anys de funcionament del cafè del Sindicat també s'havia fet així.

L'acta del 16 de març de 1952 recull una proposta de millores al bar que inclou fer un mostrador i comprar una màquina per fer cafè exprés.

Així mateix, l'acta del dia 9 de juliol de 1961, parla d'un televisor que han deixat en proves -i que posteriorment es va comprar- per tal que els socis decideixin la conveniència, o no, de posar un televisor a la sala del cafè. Curiosament veiem que no despertava un entusiasme gaire majoritari, doncs si bé es va aprovar, la votació va quedar així: Vots a favor, 49; en contra, 37; i 2 abstencions.

Cap a mitjans dels anys 80 el cafè del Sindicat comença a patir dificultats per mantenir-lo obert, doncs pel que es dedueix en l'acta del 21 d'abril de 1985, no és fàcil trobar un conserge i s'opta per oferir-li el bar/cafè a un soci, assumint la Cooperativa totes les despeses que generés l'explotació (en la còpia de l'acta que s'adjunta s'ha considerat millor ocultar el nom d'aquest soci).

Pocs anys després la gestió anava de mal en pitjor, arribant-se en els últims anys, amb els dos darrers conserges, a haver d'assumir, a més de la totalitat de les despeses del local, les que originava la Seguretat Social del conserge. Era ja el principi de la fi, així va ser com el mes d'abril de l'any 2000 el cafè va tancar definitivament les seves portes.

la sala del teatre, ball i cinema

Era en aquesta gran sala on en bona part es va desenvolupar conjuntament la vida social dels solivellencs i de les solivellencs, doncs mentre que el cafè era d'us gairebé exclusiu dels homes -llevat els seus últims anys-, en aquesta sala, amb el ball de les festes i de tots els diumenges, és on es van formar una bona part de les parelles de Solivella.

Aquí és on es feia el cinema, el teatre, el ball, i els esdeveniments importants de tota mena...

En aquells temps eren molts els dies al llarg de l'any que aquesta sala s'utilitza, doncs eren moltes les festes que se celebraven, i en cap d'elles hi podia mancar una sessió de cinema, que consistia en dues pel·lícules i el noticiari propagandístic del règim, el NO-DO. En aquests programes de les festes nadalenques de l'any 1960, veiem com el dia 27 de desembre era festiu, doncs era la celebració que s'anomenava tercer dia de Nadal.

Fins l'any 1954 el cinema havia deixat la seva explotació en mans d'un empresari de Montblanc. En l'assemblea del dia 3 de juliol s'exposa la possibilitat de que sigui directament la Cooperativa qui el gestioni i es pugui, d'aquesta manera, estalviar una part dels diners que costa. La proposta va ser acceptada.

L'any 1955 es veu la necessitat de fer unes reformes en la sala del cinema. La més important és reparar i abaixar el sostre, fent un doble sostre de fusta pintada de color clar i omplint l'espai resultant amb fibra de vidre, amb l'objecte de millorar l'aïllament tant per la temperatura com per l'acústica. Al mateix temps s'aprofita per millorar l'enllumenat sense incrementar el consum, doncs se substituiran les bombetes per tubs de neó, tant per l'estrella central del sostre, com els nous punts de llum que es posen sota les llotges.

Degut a les despeses que genera la secció recreativa, i en especial del cinema, en l'assemblea del primer de maig de 1986, es decideix continuar fent pagar entrada i, a més, fixar una quota anual als socis, segons les pèrdues i reformes que generi la Societat Recreativa.

Degut a que la secció del cinema segueix generant pèrdues, però davant de la possibilitat d'obtenir una subvenció que ho compensi, sempre i quan s'estableixi un preu únic en la venda d'entrades, el Consell Rector acorda deixar de fer pagar i fer gratuïtes les sessions de cinema.

 

Tots els diumenges es feia ball després del cinema i també en la majoria de les festes que hi havia durant l'any. Un ball, el dels diumenges, que durant molts anys es feia amb orquestra i sempre amb alguna de les que es van formar a Solivella, doncs just acabada la guerra civil va néixer l'orquestra Los Azules que, quan posteriorment els seus components es van separar, van donar origen a dues noves orquestres, la Celi i la Yolanda. En la publicitat de l'orquestra Los Azules podíem llegir com presumien de tenir la cantant més jove d'Espanya, la Laura Solé de ca l'Estrivill.

No era únicament en les grans festivitats que al Sindicat es feia ball amb orquestra, sinó que durant molts anys tots els diumenges, després de la doble sessió de cinema, s'enretiraven les cadires i començava la sessió de ball.

El teatre

Aquest mateix escenari va donar vida a moltes representacions teatrals. Aquests programes en són uns pocs exemples.

La darrera de les representacions teatrals es va poder veure quan ja s'havia dictat la sentència de mort d'aquesta sala, i de tot l'edifici, doncs va ser pocs mesos abans de que el Sindicat tanqués definitivament les seves portes. Va ser dintre dels actes que es van programar per la festa del Sagrat Cor de l'any 1999

Si avui hi entréssim encara trobaríem a l'escenari el decorat d'aquesta darrera obra que s'hi va representar

Aquest gran espai es va fer servir per diverses utilitats i actes. Des d'un simple lloc on poder anar a prendre alguna cosa un dia de Festa Major a la mitja part del ball- la mitjhora, com s'anomenava- quan l'envelat es feia a l'actual plaça de la Diputació, i que degut a la manca d'espai en el cafè, s'habilitaven les mateixes taules que havien servit pel concert/vermut del migdia, com es pot veure en aquesta fotografia de 1960.

Però el concert/vermut que més omplia aquesta sala era el del dia del patró de la Cooperativa, el concert del dia de Sant Isidre

Aquesta gran sala era apta per fer-hi tota mena de festes dedicades a totes les edats, des de les criatures més petites, a joves, o a persones de la tercera edat. El primer exemple són les festes més infantils per excel·lència, la festa del dia de Reis, amb ses Majestats donant les joguines des de dalt de l'escenari de la sala del Sindicat.

Tampoc podem oblidar les grans festes que organitzaven els joves abans d'abandonar Solivella per anar a fer el servei militar, les festes de Quintos. Una festa de comiat que en alguna ocasió es va fer amb un ball on tocaven les dues orquestres de Solivella, com la que van organitzar els de de la quinta del 55.

Quinta del 69

I finalment la quinta del 84

També van ser el joves els protagonistes de la desfilada de models que es va fer l'any 1992

O quan actuava en aquell escenari algun cantant famós d'aquells anys

Però una de les més emotives que s'han viscut en aquella sala, va ser quan es va omplir per celebrar la primera festa dedicada a la Gent Gran, on vam poder veure junts tots els vells -com s'anomenaven aleshores als de la tercera edat- de 1977, acompanyats dels seus nets, gaudint de l'homenatge que se'ls dedicava.

També es tractava d'un homenatge a una persona gran quan es va omplir a vesar aquest lloc. Era la persona de més edat del poble, la Cisca, celebrant els seus cent anys.

Sense cap mena de dubte, el personatge de major rellevància que va trepitjar aquesta gran sala del Sindicat de Solivella, va ser el M. H. Sr. Miquel Coll i Alentorn, President del Parlament de Catalunya, quan va venir en visita oficial -el dia de la festa de Sant Isidre de 1985- per presentar el segon volum de la Miscel·lània d'Estudis Solivellencs.

La planta baixa

En el lloc on actualment hi han les oficines de la Cooperativa i d'una caixa d'estalvis, també hi ha hagut un espai dedicat al lleure. A partir del moment que es va tancar el cafè el mes d'abril de l'any 2000, i fins a finals d'estiu del 2008, es va habilitar un espai a la planta baixa, en una part on antigament hi havien hagut les descàrregues de la verema, per convertir-lo en un punt de trobada, on es pogués estar a gust, xerrant, o jugant a les cartes, o per veure el futbol a la televisió els dies de partit.

La planta de sota, la del celler

En aquest plànol es veu l'espai de la planta inferior que després de l'abril de l'any 2000 -quan es va tancar l'accés al pis de dalt del Sindicat- també s'ha utilitzat en algunes ocasions com a lloc per celebrar-hi esdeveniments socials.

Aquest espai marcat de color rosa correspon a una part de l'antic celler del Sindicat, on també s'hi han fet alguns actes socials després de tancar la part de dalt, la de la sala de ball/cinema.

Per Sant Isidre de l'any 2003 es van tancar els actes del centenari de la creació de la primera cooperativa de Solivella -la Societat- amb una documentada exposició de la història del cooperativisme a Solivella, que va omplir aquest lloc en dues sessions de dos dies consecutius.

Aquesta part de l'antic celler també es va obrir dos anys per acollir el dinar de germanor de l'Esplai del Jubilat i el Pensionista de Solivella, els anys 2012 i 2013

 

-any 2012-

-any 2013-

 

Aquests que hem vist són uns quants exemples de les diferents funcions de caire social per les que ha servit aquest edifici al llarg de la seva història, des de que es va obrir l'any 1932, fins que es va tancar l'abril de l'any 2000.