Des de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat es va encarregar a Armand de Fluvià i Escorsa, conseller heràldic assessor d'Heràldica i Genealogia de Catalunya, la regularització dels escuts del municipis del nostre país.

    L'ajuntament de Solivella, en sessió de 12 de juliol de 1999, va acordar iniciar expedient d'oficialització d'escut cívic a la Direcció General d'Administració Local.

   El 17 de setembre del mateix any, el Sr. Armand de Fluvià va trametre al nostre ajuntament la seva proposta d'escut cívic: Escut caironat: de sinople, una olivera d'or fruitada de sable, sobremuntada d'un sol figurat d'or. Per timbre una corona de baró.

     Per arribar a aquestes conclusions es va basar en:

        A.- És evident que el senyal tradicional i més antic del poble de Solivella ha estat i és el sol, un senyal parlant que fa referència a la primera sil·laba del topònim municipal "Sol-". Penso que cal mantenir-lo, però en la seva forma correcta: sencer i figurat.

        B.- Penso que degut a la deterioració de la matriu o la defectuosa reproducció dels segells en els documents del segle passat, hom va interpretar que al costat del sol hi havia la figura d'una mitja lluna i d'aquesta manera sorgí la idea que era una "lluna vella", paraula que no crec que tingui cap sentit puix que hi ha "lluna nova", "lluna plena" i "mitja lluna", però no crec que hi hagi una "lluna vella". D'aquesta manera tan forçada hom va trobar l'explicació: "Sol-" + "-vella"= Solivella. Penso que cal modificar aquest error i cercar un altre senyal més representatiu del municipi.

        C.- En aquest sentit, crec que el senyal més adient seria de blasonar l'escut amb una olivera, no debades el nom del municipi ve, segons sembla de "sa olivella", o sigui, l'olivera.

    Queda doncs, com a més que probable, establert el futur escut municipal de Solivella: Escut caironat: de sinople, una olivera d'or fruitada de sable, sobremuntada d'un sol figurat d'or. Per timbre una corona de baró.