Pàgina de notícies

A l'índex general

        l primer document escrit que fa referència a la Conca de Barberà està datat a l'any 945 i correspon a la donació, feta pel comte Sunyer de Barcelona, de Sant Pere d'Ambigats (en l'actual terme de Barberà de la Conca) al monestir de Santa Cecília de Montserrat.

          Però aquest fet no vol dir necessàriament que a d'altres indrets de la Conca, com pot ser en el mateix cas de Solivella, no existissin poblaments anteriors. Cal recordar que estem tractant d'una època que va generar molt pocs documents escrits, especialment abans del segle XII, i que els pocs que existeixen són, en molts casos, imprecisos degut a l’ambigüitat de la terminologia dels documents de l’època.

          D'altra banda cal recordar que la irrupció musulmana del segle VIII havia provocat un replegament de part dels habitants de la zona cap a les valls pirinenques. Posteriorment els atacs contra el comtat de Barcelona per part del cabdill andalusí Al-Mansur i posteriorment els del seu fill Abd al-Màlik, fan que els anys compresos entre el 978 i el 1003 afectessin molt especialment les terres de la Conca i que les seves poblacions, degut al seu caràcter fronterer, canviessin molt sovint de mans. Tot això provoca que la desobediència dels nobles dels comtats catalans sigui notòria en tota aquesta zona de la frontera, la qual cosa fa que, a més, moltes de les transaccions que s'efectuen, es facin sense documentació escrita, degut a que la distància i la inseguretat havien acostumat als representants de l'autoritat comtal a actuar sense que ningú els controlés.

           Solivella és esmentada documentalment ja el 1058 com a “Puig d’Olivella” –probablement fent referència a l’antiga vil·la romana identificada amb unes noves restes no excavades i situades uns cinc-cents metres al sud de la població-, el lloc fou ocupat a la segona meitat del segle XII, arran de la conquesta i colonització de la comarca.

          El colonitzador fou Gombau d'Oluja, senyor de Vallfogona i posseïdor d'interessos a diversos llocs de la contrada, el qual ocupà l'erm de Solivella sense una concessió prèvia per part del monarca. Al cap d'uns quants anys d'haver-ne organitzat el poblament i bastit una petita fortificació, Alfons I li reclamà el 1191 la possessió del castell i lloc al·legant la il·legalitat de l'establiment, però s'arriba a un acord en base al qual Gombau podria tenir-los per vida, amb la condició de retornar-los a la corona després del seu traspàs.

          El lloc passà al segle XIII als Puigverd i després al Anglesola, per casament d'Elvira de Puigverd amb Berenguer Arnau d'Anglesola. 

          Al començament del segle XIV, els marmessors de Ramon d'Anglesola vengueren per 50.000 sous el castell i el llocs de Solivella a Santes Creus, però havent qüestionat la venda la vídua i els seus fills davant Jaume II, els recuperaren retornant al monestir els diners esmerçats. El 1324, Sibil·la d'Anglesola, vídua de l'esmentat Ramon, vengué, amb l'autorització del sobirà, el castell i lloc de Solivella, al ciutadà barceloní Arnau Messeguer.

          Retornat a la corona el 1393, Joan I vengué a carta de gràcia el lloc, amb la jurisdicció alta i baixa, mer i mixt imperi, per 16.500 sous d'Aragó, a Ramon d'Abella. Aquest noble, encara no al cap de l'any, el gener de 1394, l'alienà a Berenguer de Boixadors, que el 1424 el vengué al rei Alfons el Magnànim. El monarca, el mateix any, el tornà a vendre, a carta de gràcia, a Ramon Berenguer de Llorac, casat amb Violant, castlana de Solivella.

         Essent senyor de Solivella Ramon Berenguer de Llorac, el 1475, fou trobada per un pastor seu la imatge de la Mare de Déu del Tallat. El dit noble fou encarregat, després, per Ferran II, de l'edificació del santuari, que s'inaugurà amb el trasllat de la santa imatge el 1493, amb l'assistència dels monarques.

          El 1599, Felip III de Castella creà la baronia de Solivella, amb caràcter ple (civil i criminal), a favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló.

          Els senyors tingueren diversos problemes amb els seus vassalls per raó de la jurisdicció, que foren resolts al llarg del segle XVIII. El lloc i terme passaren a la segona meitat de l'esmentat segle als Despujol, marquesos de Palmerola, els quals el mantingueren fins a l'acabament de les senyories.

          Els Llorac bastiren a la fi del segle XV i principi del XVI, tot aprofitant elements anteriors, el gran i sumptuós castell de Solivella, la millor mostra del gòtic florit, amb elements renaixentistes, de la comarca. Voltejaven l'edifici fossats, murs i contramurs; la seva planta rectangular annexionava dues torres rodones, situades als angles, amb merlets, sageteres i matacans; en l'interior de l'edifici hi havia un gentil pati quadrat, al bell mig del qual es trobava la cisterna -que avui fa de dipòsit municipal d'aigua-, coronada per un monument piramidal encimerat per una bella estàtua, d'estil gòtic, de l'arcàngel Sant Miquel vencent el dimoni i que actualment es conserva a la casa que el Sr. Frederic Travé té a Cubelles. L'escala de pedra, amb passamà treballat, que donava accés a les estances superiors, fou venuda i traslladada al Palau Maricel de Sitges. Dins el castell hi havia, segons les descripcions d'excursionistes de la fi de segle XIX, belles sales amb rics teginats, mènsules, impostes daurades, i l'imponent escalfapanxes de marbre blanc, flanquejat per dos àngels de grandària natural sostenint l'escut les Llorac. L'edifici fou castigat, però, durant la Primera Guerra Carlina, on es feren forts els carlins. Restaurat després, fou novament malmès durant la Segona Guerra Carlina. Tot i això, l'edifici mantenia encara elements artístics importants, que el 1879 motivaren l'interès de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, que s’adreçà, primer, a l’ajuntament de Solivella intercedint per la conservació del monument i proposant la seva compra, atès que podria servir de casa del comú, de jutjat municipal, casa de beneficència i presó, serveis que el municipi realitzava sense locals propis; i després, el 1880, a la Comissió de Monuments a la Diputació de Tarragona requerint-los a conservar el palau-castell dels Llorac, i a evitar que els propietaris venguessin la pedra del edifici a una pesseta la carretada. Al cap de dos anys, el 1882, l'esmentada Associació, després d’haver intentat la compra per 1.200 duros per part d’un particular interessat en la seva conservació, declarava que no s’havia pogut dur a efecte la venda pel fet que el castell es trobava ja en estat ruïnós, amb els sostres caiguts i venudes les bigues.

          Dels Llorac passà, a la segona meitat del segle XVIII, als Palmerola, per casament, el 1751, de Maria Josefa de Llorac amb Francesc Xavier Despujol. Ignasi Maria Despujol el vengué, el 1870, per 5.000 duros, als propietaris de Solivella, Francesc Casamitjana i Andreu, i Tomàs Espanyol i Travé. Al cap de poc temps, Frederic Travé, l’adquirí dels esmentats propietaris i el cedí a l’ajuntament de Solivella, el qual el 1915 féu caure amb dinamita les restes d’aquell bell palau.

          El poble de Solivella, situat a la plana, es formà a redós de l’antic castell, a la seva banda oriental. Havia estat emmurallat. Tingué una gran expansió al llarg del segle XIX, com ho palesen la major part de les llindes de les seves cases que duen la data de finals del segle esmentat. En la seva construcció s’utilitzaren pedres procedents del palau-castell dels Llorac.

          Un especial relleu tingué la Societat Agrícola, fundada el 1901, i que agrupà els pagesos més febles econòmicament. El 1916 es creà el Sindicat Agrícola, integrat pels pagesos més benestants. Ambdues institucions es fusionaren el dia 1 de juny de 1937 i continua en l’actualitat amb el nom de Cooperativa de Viticultors. Anteriorment (1 d'abril de 1897) s’havia creat a Solivella una associació de pagesos, amb el nom de Germandat de Sant Isidre Llaurador, que tenia com a finalitat la defensa dels interessos dels associats en moments de dificultats.

          De l’antiga església romànica, situada a la part alta de la població, a poca distància del castell, no queda cap resta. La bella talla romànica policromada de la Verge que la presidia, és dipositada avui al Museu Diocesà de Tarragona. L’actual església parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu és d'estil barroc, i fou construïda l’any 1769 aprofitant la pedra de l’anterior. L’altar major, també d’estil barroc, com també diversos laterals, foren cremats durant la darrera guerra civil. Un interessant retaule gòtic, anomenat de la Mare de Déu de Solivella, obra de Mateu Ortoneda, que procedia de la capella del castell, fou traslladat, al començament del segle XX a la catedral de Tarragona, on va presidir un dels altars laterals. Actualment aquest retaule es pot veure al Museu Diocesà.

Personatges solivellencs:

* Carles de Llorac i de Moixó. Nasqué a Solivella el 1681, fill dels barons de la nostra població. Fou general del rei-arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió, i després passà amb l’emperador a Viena, on morí el 1762.

* Galcerán de Vilalba de Meca i Llorac, baró de Solivella. Fou capità general de Catalunya els anys 1808 i 1809.

* Josep Maria Sans i Travé, convilatà contemporani. Director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, des de la seva creació fins el 27 de maig de 2003, en què va ser nomenat Director General del Patrimoni Cultural de la Generalitat. Arran del seu cessament, amb l'arribada del Tripartit, torna a ocupar el càrrec de Director de l’Arxiu Nacional. Càrrec que va desenvolupar fins a la seva jubilació el dia 23 d'abril de 2015. (el seu escrit de comiat)

Demografia:  El moment més rellevant per Solivella, com a nombre d’habitants, va ser a l’any 1897, just abans de la fil·loxera, quan el nostre poble va arribar a tenir 1.742 habitants.

ANY HABITANTS HOMES DONES

Fets històrics rellevants

1358 58 fogatges(*)      
1365 73 fogatges(*)      
1378 63 fogatges(*)      
1497 34 fogatges(*)      Guerra civil contra Joan II, 1462-1472
1515 36 fogatges(*)      
1553 45 fogatges(*)      
  No hi han dades de Solivella del S. XVII    

* Guerra dels Segadors (1647: l'incendi de Sarral, Rocafort i Forès; 1649: saquejament, incendi i enderrocs a Montblanc).

* Plaga de la llagosta (1685-1687)

1708 74 fogatges(*)     Guerra de Successió contra Felip V
1717 262      
1719 530     Recuperació econòmica i social a tot Catalunya.
1787 792     Progressiva alienació del patrimoni dels Llorac.
        Guerra del Francès.
1830 807      
1838 864     S’ha obert la carretera Reus-Montblanc-Tàrrega
1842 829      
1845 895     La superfície de conreu es veu ampliada a costa del bosc per dedicar-la a la vinya.
1857 1.323 653 670  
1860 1.361 679 680  
        Forta recuperació econòmica, sobretot degut al preu del vi (a França tenen la fil·loxera)
1877 1.424 710 714  
1887 1.680 838 842 La fil·loxera arriba a Catalunya, però encara no a la Conca.
1897 1.742    

Màxim històric d’habitants. Coincideix amb un fort increment del preu del vi.

Fundació de la Germandat de Sant Isidre Llaurador.

1900 1.610 813 797 La fil·loxera ha arribat al terme.
        1901: Fundació de la Societat Agrícola.
1910 1.587 790 797  
        1916: Constitució del Sindicat Agrícola de Solivella.
1920 1.626      
1930 1.558      
       

1932: Construcció de l’edifici del Sindicat.

1934: Llei de Sindicats Agrícoles.

1936 1.516     Esclata la guerra civil espanyola.
        1 de juny de 1937. Es fusionen La Societat i El Sindicat.
1940 1.303     Producció de la vinya: 3.419.723 quilos.
1950 1.326 645 681  
       

1951: La Cooperativa compra el primer tractor.

1958: Mínim històric de verema: 1.315.998 quilos.

1960 1.144 580 564 Comença la emigració dels 60.
1964 1.121     Preus molt baixos dels productes agrícoles i molt alts de la maquinària, a més d’una forta inflació.
1970 918 454 464 Inauguració del nou celler de la Cooperativa.
1973 912      
1975 907 447 460

Neix el Grup Cultural de la Dona a Solivella.

Màxima producció històrica de verema: 7.321.320 quilos.

1976 902      
1977 873     Primera festa dedicada a la Gent Gran a Solivella
1978 877      
1979 872     Veu la llum la revista Gira-Sol Solivellenc
1981 851 385 466  
1984 853 382 471  
1985 851 379 472 El Molt Honorable Sr. Coll i Alentorn, President del Parlament de Catalunya, visita Solivella i presenta el primer volum de la Miscel·lània d'Estudis Solivellencs.
1986 748 347 401  
1987 743 345 398  
1988 740 341 399  
1989 740 339 401  
1990 733 338 395  
1991 714 340 374 Ramon Maria Sans estrena la cançó dedicada a Solivella. En aquell moment hi havien 481 vivendes i 255 telèfons.
1992 709 338 371  
1993 706 337 369  
1994 706      
1995 706 336 370  
1996 658 315 343  
1998 631 304 327  
1999 625 298 327  
2000 622 304 318 Es tanca el cafè del Sindicat, obert des de 1932.
2001 633 (**) 306 327  
2002 610 299 311 15 d'agost: Es posa la primera pedra del nou edifici de la Societat
2003 574 (***) 281 293  
2004 588 (***) 288 300  
2005 567 (***) 276 291  
2006 630 317 313  
2007 686 346 340  
2008 685 350 335  
2009 685 346 339

* 18 d'abril: Inauguració del "Racó del Càntir"

* El dia 11 de juliol s'inauguren les obres de rehabilitació del castell.

* El dia del Sagrat Cor s'inauguren les obres de restauració de l'església i es dedica al culte de Santa Maria.

2010 678 342 336  
2011 687 349 338  
2012 660 335 325  
2013 653 331 322

* El dia 12 de juliol  finalment s'inaugura el 100% de les instal·lacions de l'edifici de la Societat 1ª fase (únicament el de la carretera)

* 22 de desembre: Inauguració del monument al grup de grallers Lus Xipellis

2014 653 330 323

* 12 de febrer: Desapareix a tots els efectes com a entitat independent la Cooperativa. L'assembla ha aprovat la fusió amb la de l'Espluga i passa a integrar-se a Cooperativa Agrícola de la Conca i Secció de Crèdit

* Festa de Sant Isidre: Quinze anys després d'haver tancat el Sindicat s'inaugura la segona fase de la Societat amb l'obertura de la sala polivalent.

* 25 de juliol: Inauguració del monument al Tricentenari de Catalunya a la plaça de Sant Joan.

* 16 de novembre: Inauguració del monument a la Maria Rosa, d'Àngel Guimerà.

* 7 de desembre: Inauguració del monument al grup de diables Rigor Mortis als peus del castell.

2015 629 313 316 * S'inicien les obres de les noves instal·lacions de la Cooperativa Agrícola de la Conca i Secció de Crèdit al Maset del Cara
2016 619 314 305 * El dia 2 d'agost, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Carles Puigdemont, inaugura les noves instal·lacions de la Cooperativa i la placeta del fossat del castell.

(*) Fogatge: Dret feudal que el senyor cobrava per cadascun dels focs o famílies que tenia com a vassalls.

(**) Les xifres publicades de l’any 2001 són de l'IDESCAT (Institut Català d’Estadística), en canvi l'INE (Instituto Nacional de Estadística) dóna con a vàlides: Població total: 617 habitants. 303 homes i 314 dones.

(***) Curiosament aquest tres anys ofereixen xifres molt diferents entre les que oficiosament han donat membres del mateix Ajuntament (a l’any 2004, parlen d’uns 750 habitants o més, i segons publica un estudi de "La Nova Conca" el 2004 Solivella tenia 746 habitants) i les que resulten publicades a d’Institut d’Estadística de Catalunya (les oficials a tots els efectes), on únicament es transcriu els cens de població que el propi Ajuntament deu haver facilitat a la Generalitat segons el padró del municipi. 

 
Cens per edats      De 0 a 14 anys De 15 a 64 anys De 65 anys i més Total

Solivella

2006 14,0 % 56,5 % 29,5 % 630

Solivella

2015 Homes 46 184 83 313
  2015 Dones 37 186 93 316

 

 

Segons lloc de naixement

Any

Catalunya

Mateixa comarca

Altra comarca

Resta Estat

Estranger

Total

2010 605     31 42 678

2001

598

500

98

25

10

633

1996

636

557

79

20

2

658

1991

694

612

82

19

1

714

2015 558     33 38 629

 

Segons estat civil

Al cens de l’any 1996, teníem 219 solters/es, 351 casats/des, 80 vidus/es, 7 separats/des i 1 divorciat.

Al cens de l’any 2001 teníem 219 solters/es, 337 casats/des, 69 vidus/es, 4 separats/des i 4 divorciats

 

Segons nivell d'estudis (de 10 anys en endavant)

No sap llegir  

ESO,EGB,

FP

grau

Batxillerat   Llicenciatura 

o escriure

Sense estudis Primer grau Batx. Elemental mitjà superior superior Diplomatura

i doctorat

  2001           2 15 340 104 20 28 28 25 24
1996           0 14 385 97 30 20 37 23 8

 

 
Pàgina de notícies
LA NOSTRA HISTÒRIA
A l'índex general