AVUI FA UN ANY

Abans de les sis del matí ja hi havien algunes persones a la plaça Major. S'encarregaven d'organitzar i condicionar el lloc de les votacions i els seus voltants.

Pocs minuts després van veure un home que pujava a peu pel carrer Pla. Va arribar a la Plaça i va anar fins a la porta de cal Mateu sense dir res a aquells que es trobaven per allí. Sense obrir boca va donar mitja volta i va tirar cap a la plaça de la Diputació, va baixar pel carrer de la Creu i va anar a peu fins al parking del Sant Jordi, on havia deixat el seu cotxe. Va arrencar i es va dirigir cap a Blancafort. Allí va fer el mateix que havia fet a Solivella, i amb idèntica actitud en va marxar.

Eren les 7 i 20 minuts del matí del dia 1 d'octubre i a la plaça ja hi començava a haver-hi força gent. Uns quants muntaven les taules en les que, hores més tard, moltes persones es van quedar a esmorzar i a dinar. Es respiraven aires festius, però a la vegada es notava tensió en el ambient. Una tensió i un neguit que un parell d’hores després es demostrava ser justificat. A Solivella començarien a arribar notícies d’altres indrets de Catalunya, on, per la força bruta, volien impedir que els catalans votessin.

Perquè aquell dia es tractava d’això, de poder votar. De poder decidir lliurement el que nosaltres consideréssim millor pel nostre país.  De poder exercir el més sagrat dels drets democràtics: votar.

Poc abans de tres quarts de vuit un nombrós grup de solivellencs portava i custodiava la urna en la qual, poc després, tots volíem dipositar la papereta amb la que expressaríem la nostra convicció. La urna va quedar dipositada en el lloc on, a partir de les 9, aniríem a votar.

La plaça Major s’anava omplint de gent. De gent que tenia la ferma decisió de voler votar.

Passava un minut de tres quarts de vuit quan van fer acte de presència els mossos d’esquadra. Tots ens vam posar davant de cal Mateu, el lloc on tradicionalment es fan les votacions a Solivella. Ens vam situar allí per si, com estava succeint en altres llocs de Catalunya, ens volien requisar la urna. Però aquesta vegada la urna no estava a cal Mateu, aquesta vegada s’havia optat per l’estratègia de canviar el lloc de les votacions per tal de assegurar-nos poder obrir sense dificultats quan arribés el moment.

Els mossos van preguntar qui estava al front d'aquell grup. En Joan Tous els hi va contestar que tots. Veient la fermesa d'aquelles persones, van anar cap a una de les taules que hi havia davant de la Casa de la Vila, van treure els seus papers i van aixecar acta de que aquell nombrós grup de persones s’havia situat davant de cal Mateu per tal d’impedir l’entrada en el lloc on sempre s’ha votat a Solivella.

Mentrestant s'havien situat tractors en els punts estratègics de Solivella, per tal de tallar els carrers que donen accés a la plaça Major i, per tant, impedir l'entrada de tot tipus de vehicles cap el lloc on s'hauria de votar.

A les 8 del matí a la Plaça ja hi havia foc a la barbacoa per si algú es volia torrar el pa de l’esmorzar, mentre esperaven que s’obrís el col·legi per votar.

La parella de mossos d'esquadra es van situar en un lloc discret de la Plaça sense que la seva presència es notés en el decurs del dia. Després vam saber que, cap al migdia, els havien trucat per si volien que s'enviés el relleu. Ho van rebutjar i van estar tot el dia a Solivella.

La plaça Major s’havia omplert ja de solivellencs. I faltant cinc minuts per les 9, tothom es va dirigir cap el carrer Pla. Cap el lloc on s’havia instal·lat la urna.

Però només obrir la porta arriben notícies poc encoratjadores, doncs la guerra bruta de l’estat espanyol havia fet caure la xarxa telemàtica i, per tant, no hi havia connexió per accedir al sistema que permetia coordinar les votacions.

Finalment, a les 9:44 s’obre la porta i es pot començar a votar. Fins aleshores tothom s’havia esperat pacíficament i a peu dret al carrer Pla. En aquell moment ja hi havien prop de 400 persones fent cua per votar.

Mentrestant a la plaça Major s’havien preparat uns inflables per la canalla, per tal que aquell dia festiu fos agradable i distret per ells, i al final del carrer Pla, just davant de les oficines de la Cooperativa, s’havien afegit més taules per tots aquells que volguessin dinar allí.

Malgrat totes les dificultats que es van tenir al llarg del matí, amb caigudes constants del sistema telemàtic, a Solivella la jornada transcorria amb pau i alegria, però sempre amb una certa alerta per les esgarrifoses notícies que arribaven d’arreu de Catalunya per les dures actuacions repressives de la policia i la guàrdia civil. Una d’aquestes actuacions la vam tenir ben a prop, a Sarral. Per tant, malgrat les aparences externes i festives, amb el so dels timbals dels Rigor Mortis i les criatures jugant a la Plaça amb els inflables, la tranquil·litat no era total. Però l’alegria de poder exercir el nostre dret a votar ens feia sentir valents davant de qualsevol cosa que pogués passar, i disposats a defensar la urna davant de qui fos. Tots teníem al cap els brams dels “a por ellos”.

A les 11:47 ja gairebé havia votat tothom. Les taules del carrer Pla i les de la plaça Major s’anaven omplint. Mentrestant seguia el so dels timbals i els crits d’alegria dels nens que jugaven als inflables.

A les dues del migdia força solivellencs dinaven en aquestes taules que s'havien preparat.

Cap a les 5 de la tarda van arribar fins a la plaça Major una parella que anaven en moto. Un cop aparcada van preguntar si podrien votar. Com que, degut als atacs informàtics del matí, s'havia decretat cens universal, no hi havia cap problema, per tant se'ls va acompanyar fins el lloc de les votacions i, tot i que la porta estava tancada, es va obrir i van poder votar.

Poc després de les sis de la tarda es va oferir una xocolatada amb coca per tots aquells que encara omplien la Plaça.ara omplien la Plaça.

Tothom va esperar que fossin les vuit del vespre per saber com aniria el resultat del referèndum. A les vuit i nou minuts, dalt de les dependències de la Casa de la Vila, va començar el recompte.

El resultat, un cop finalitzat el recompte, amb més d’un 78% de participació, va ser el següent:

Aquesta tan alta participació potser va ser generada, a més de per tots els greuges de molts anys,  per aquells crits de “a por ellos” de dies abans, amb el vist-i-plau del Borbó.

Deixant apart l’excel·lent resultat del SI, cal destacar, i lloar, l’esperit democràtic que va demostrar Solivella, doncs més d’un 78% de solivellencs consideraven que votar era la millor opció, doncs fet el recompte es veuen 11 vots contraris a voler la independència de Catalunya i nou persones indecises. Tots ells, tots 400, creien en la democràcia del vot. Aquest 1 d’octubre de 2017, Solivella va demostrar ser una societat madura democràticament.

El resultat global a Catalunya, malgrat els impediments dels cossos policials, va ser el següent:

1-O  -  NI OBLIT NI PERDÓ 

"Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer"

Lluís Companys

NOTA: Abans d'ahir, dissabte 29 de setembre de 2018, van trucar el timbre de la casa del Juan Tous i la Lourdes Travé. Eren la parella de mossos que l'any passat van estar a Solivella el dia 1 d'octubre. Portaven una torreta amb una planta amb flor que van regalar a la Lourdes, com a mostra d'agraïment pels detalls que aquesta família havia tingut amb ells l'any passat. 

1 d'octubre 2018

(fotografies de Jordi Tous)