tornar a notícies            
         tornar a l'índex

 

 

 

Quan el Grup Cultural de la Dona va homenatjar a la Gent Gran de Solivella, els anys 1977 i 1982, una de les persones que hi podíem veure era la Rosa Bellart, la senyora que va continuar amb la botiga de cal Caixis que l'any 1923 havia obert la mare la mare del seu marit, l'Antònia Andreu, on despatxava carn i llet.

 

 

 

El marit de la Rosa, el Salvador Castro Andreu, es dedicava a tractar amb bestiar, sobretot de boví i de corder, i fins i tot tenia un pastor de portava a pasturar els ramats de bens i cabres, tant les seves pròpies com d'altres persones del poble.

Eren aquells temps de postguerra en que a les cases, a més de tenir el seu propi corralet, tenien alguna cabra que els proporcionava la llet, mentre que els conills, gallines i pollastres, els hi donaven la carn i els ous. Clar que, precisament per ser anys racionament i d'escassetat d'aliments, quan a les cases mataven alguna gallina o pollastre, el feien a trossets i la cuinaven en diverses vegades. En no haver-hi encara cap mitjà per refrigerar la carn que es guardava per altres ocasions, els solivellencs la portaven a l'únic lloc on hi havia una càmera frigorífica, a cal Caixis. Allí els hi pesaven la carn, la guardaven al frigorífic i els hi donaven aquests vals per poder anar-la a buscar quan els hi convingués.

El seu fill, l'Andreu, va ser qui va continuar el negoci familiar, si bé a cal Caixis a qui més hi podíem veure era a la seva dona, la Teresina, i pocs anys després ja al seu fill, el Salvador, la quarta generació dels Castro. Són aquests tres de la fotografia.

Els anys van anar passant i a qui més hem pogut veure a cal Caixis ha estat al fill de l'Andreu i la Teresina, al Salvador, casat amb la Juanita, la cara amable i sempre riallera.

Aquí veiem a la parella, amb aquesta reproducció de la seva botiga quan la Juanita va protagonitzar la festa de Sant Joan de l'any 2001.

Amb pas del temps van anant ampliant les seves especialitats, doncs a més d'elaborar la carn, sobretot amb embotits que han donat nom i fama a cal Caixis més enllà de la nostra comarca. El mateix a passat amb els pollastres i conills fets magistralment a l'ast. Però no tot s'ha reduït a la carn i els seus derivats, sinó que també han destacat en altres camps. Potser el millor exemple, entre d'altres, seria la seva manera de fer el codonyat.

Però aquesta família de cal Caixis serà recordada també pel seu altruisme i generositat, doncs no hi ha hagut cap celebració a Solivella en la que, de forma totalment desinteressada, no hagin col·laborat amb els seus productes.

També els recordarem per aquelles ben farcides cistelles que rifaven per Nadal. 

Tampoc ens oblidarem de la seva furgoneta amb aquesta matrícula que van lluir l'any del Tricentenari de Catalunya.

El Salvador, quarta generació dels Castro que han gestionat aquesta botiga, tanca la porta del seu establiment per última vegada el dia 29 de desembre de l'any 2015.

 

tornar a notícies   tornar a l'índex