Esbart Sant Isidre

ESBART DANSAIRE "SANT ISIDRE"

UNA MICA D'HISTÒRIA

Quan el 26 de juliol de 2014 hem pogut veure i gaudir d'una nova actuació d'alguns dels membres que havien format part de l'Esbart Dansaire Sant Isidre, ha estat en motiu de la celebració que s'ha fet per commemorar el Tricentenari de la Catalunya captiva d'Espanya, doncs aquest proper 11 de setembre farà 300 anys que les tropes borbòniques van entrar a Barcelona i van acabar amb les llibertats de Catalunya.

L'acte més emotiu d'aquesta celebració del Tricentari a Solivella ha estat poder tornar a veure actuar el nostre Esbart Dansaire. El naixement de l'Esbart Dansaire Sant Isidre ens remunta a l'any 1959, quan els hereus d'aquells que havien conquerit Catalunya, privant-la de tota llibertat, van arribar a Solivella. Aquesta vegada la seva vestimenta no era la dels soldats dels Borbons, sinó que anaven vestits de falangistes. Formaven part d'aquells grups que va crear el règim franquista amb el nom de Coros y Danzas de la Sección Femenina de la Falange.

Per donar una falsa sensació de recuperació de catalanitat, es van organitzar unes "Cátedras Ambulantes", a fi i efecte de portar al món rural l'adoctrinament franquista a través de "las instructoras", sota la aparença d'ensenyar diverses tasques domèstiques a les dones i la recuperació d'aquelles "danzas regionales" que havien estat prohibides en els primers anys del franquisme. Així va ser com a Solivella es van començar a ballar aquells ballets populars catalans.

Però si fem un esforç mental per esborrar aquell origen franquista que va tenir el nostre esbart dansaire i ens quedem només en el resultat, hauríem de celebrar que a Solivella comencés a existir un grup que va perdurar fins ben entrats els anys vuitanta. Perquè aquells nois i noies que havien fundat l'Esbart Dansaire Sant Isidre, es van convertir en els mestres per les generacions més joves. D'aquells primers, el que més va treballar per donar continuïtat a l'Esbart, dedicant-hi temps i esforços per ensenyar els seus coneixements als més joves, i al que cal expressar un sincer homenatge de gratitud per tot el temps i paciència que hi va dedicar, és al Joan Cendra. Un agraïment que cal fer extensiu en la memòria d'en Josep Maria Tarragó, el qual, a més d'organitzar en aquells anys els grups de teatre a Solivella, es va implicar també en l'ensenyament dels ballets populars catalans a aquells nois i noies.

1959

1961

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Maria Sanahuja, Teresita Mestres, Ramona Montseny, Concepció Iglesias, Dolors Cortés, Pepita Español, Maria Teresa Español, Maria Dolors Gorgues, Maria del Carme Montseny, mossèn Tapies, Pepita Ballart, Rossita Sanahuja, Maria Pilar Cartañá, Carmen Canet i Antonieta Travé. A baix: Matias Corbella, Joan Cendra, Cecilia Iglesias, Maria Teresa Ballart, Elena Cortés, Rosa March, Alicia Ballart i Mercè Montseny.

1965

La nova generació de l'Esbart Dansaire havia començat amb força. Aquesta nova fornada no únicament ballava a les festes de Solivella, sinó que el seu bon nom feia que els convidessin a actuar en altres llocs.

Una de les seves primeres actuacions fora vila va ser a l'Espluga, on van ser cridats per formar part dels actes que es van organitzar el dia de la inauguració del Casal l'any 1965.

En acabar la seva actuació, les noies de l'Esbart es van voler fer una fotografia amb algun dels "famosos" que havien estat convidats a la inauguració del Casal de l'Espluga. Un d'aquests personatges era un molt conegut barman de Madrid, Perico Chicote. La sorpresa, molt grata sorpresa per aquestes noies!, va ser quan, després de fer-se la fotografia i fent gala de la xuleria que caracteritza als madrilenys, es va treure la cartera i els hi va donar 1.000 pessetes. Aquestes noies de l'Esbart, que veiem a la fotografia ballaven. Però no ballaven els ballets populars, sinó que ballaven d'alegria per les mil pessetes!

Elles són: Maria Palau, Regina Foraster, el propi Perico Chicote, Maria del Carme Iglesias, Mercè Montseny i Clara Armengol. Ajupides: Maria Castro, Quimeta Orpinell, Lola García, Sunsi Orpinell i Conxita Ballart.

1966

L'any 1964 el règim franquista va decretar que a tot Espanya es realitzessin actes per commemorar els seus "25 años de paz". Aquesta celebració es va fer a Solivella l'any 1966. Per aquella ocasió es va engalanar amb aquest arc floral, que es veu a l'esquerra de la fotografia, l'entrada del carrer de la Creu, entre l'edifici del Sindicat i cal Ferrer. Per rebre a les "autoritats" que van venir a Solivella s'hi va fer anar a les noies de l'Esbart Dansaire Sant isidre.

Una actuació de l'Esbart en un homenatge comarcal a les persones que ara diem de la tercera edat. Els "vells" com es deia l'any 1966

L'Esbart Dansaire ballant per la Festa Major de l'any 1966 a l'envelat situat a l'actual plaça de la Diputació

1967

La primera actuació de l'Esbart a Tarragona, en un festival de colles de balls populars.

Altra vegada a Tarragona. En aquesta ocasió van actuar al teatre Metropol. A la fotografia: Maria Ribas, Antón Cartañá, Regina Forasté, Joan Tous, Mercè Montseny i Josep Maria Ballart.

1968

Aquesta primera fotografia de l'any 1968 és del dia de Reis a Solivella

Quimeta Orpinell, Josep Maria Martí, Antón Cartañá, Antón Iglesias, Josep Maria Fabregat, Tomás Ballart, Josep Maria Ballart

A Salou

Maria Ribas, Maria Assumpció Orpinell, Regina Forasté, Conxita Ballart, Filomena Ballart i Maria Sanahuja, Fila de baix: Quimeta Orpinell, Antonieta Ballart i Dolors Iglesias.