Pàgina de notícies  27 de desembre de 2012 A l'índex general

El Xipella i la parla solivellenca

Paraules, frases i formes dialectals que s'utilitzen en les expressions verbals de Solivella

Tal com va dir l'escriptor valencià Joan Fuster, "la llengua que no s'usa està condemnada a desaparèixer".

Entre d'altres notables defenses del nostre xipella que hem pogut sentir, cal recordar i destacar un fragment del pregó de la Festa Major de l'any 2009, que va fer un conegut personatge amb vinculacions solivellenques, el Sr. Lluís Foix, quan des del balcó de la Casa de la Vila va encoratjar a preservar la nostra parla com si es tractés d'un valuós tresor, doncs així ho creia ell, i així ho hauríem de creure tots els solivellencs. 

El mes de gener de 2008 es va demanar, des d'aquest web del Centre d'Estudis, la col·laboració dels solivellencs per fer una recopilació d'aquelles formes d'expressió pròpies de la parla del nostre poble, doncs correm el risc que aquesta variant dialectal tan nostra del xipella, i que tant hauríem de salvaguardar, poc a poc s'estigui perdent a Solivella.

Malauradament, si no hi posem remei, el fet de que els nostres joves hagin de continuar la seva formació fora de Solivella, fa que aquest accent que ens caracteritza, les terminacions amb "i", els seus plurals, i les variants dialectals, tendeixin a la desaparició.

Ells, els joves, són els que més haurien de vetllar i lluitar per preservar i salvaguardar aquest tresor verbal que ens caracteritza, no avergonyint-se mai de la parla dels seus pares, sinó fent servir aquest lèxic amb orgull arreu d'on vagin, doncs a través de la paraula mostren aquest segell propi i característic de Solivella i s'identifiquen, plenament i amb orgull, amb les seves arrels.

En posar en marxa aquest projecte de recopilació de paraules, sons, frases i modismes de la nostra parla, van ser moltes les persones que s'hi van interessar i que van voler col·laborar en portar-ho a terme, però d'entre totes aquestes persones caldria destacar l'esforç, interès i temps dedicat, a la Rosa Maria Sardà, a la Gemma Castro i a la Maria Teresa Ballart, doncs elles, a més de les paraules que utilitzen i recorden, es van preocupar de parlar amb aquells solivellencs de més edat, investigant i recopilant aquestes variants dialectals per tal de confeccionar i d'ampliar el següent llistat:

 

Accid / da Anar de pressa per fer una cosa, excitat/da
Accihomi (Ecce homo) Deteriorat físicament, brut

Acotxar-se

Ajupir-se

Aiai

Exclamació de sorpresa

Aiguaxirri Aigualit, no tenir gust

Ajupís

Enganxar-se els dits

Alegu

Aviat

Aljub

Safareig

Allavorins

Aleshores

Almon

Enlloc

Aparionar Ajuntar per parelles
Apriar Arreglar

Asmari

Armari

Assoll (soll) Corral on es posen els porcs.
Averanys, mals/bons Auguris, mals auguris / bons auguris
Avernagat/ada Estressat/ada
Bacó Porc (referit a l’animal o figuradament a una persona bruta)

Badejo

Bacallà

Bajoca

Mongeta tendra

Barrim-barram Fer les coses de pressa, sense pensar-les, i generalment malament

Bencill

Cordill

Biber o Viber

Tap de xapa en forma de corona per les ampolles

Bigalot Noi/home alt, llarg, però d’aspecte dropo
Brandar Posar-se en marxa.
Cafurna (cofurna) Cova, habitació o lloc petit i fosc

Canalla

Nens

Capsigrany Persona de poc seny
Carrincló Ridícul, que sempre es queixa

Caxap

Conill petit

Cefro Mantellina

Cobi

Cove, cistell de vímets

Cofoi Sentir-se content

Cossi

Recipient, cubell

Cotxarró

Pujar a l’esquena d’un altre

Cugul

Gemma d’un bulb

Cultiot Dropo, que no sap treure's la feina de sobre.

Costura, anar a

Anar a l’escola

Deix!

Deixa-ho

Embutit Si bé es tracta d'un budell farcid de carn, es fa servir per dir "estar enfadat".
Emparrar A més de pujar un arbre o paret, es diu quan es una pilota queda "emparrada" (penjada) en un balcó.

Engegar

A treballar

Ensuciat, s’ha

Referit a un pou, s’ha ensorrat una part.

Ensumania

Xemeneia

Enxubat Ser a un lloc amb poc espai i poc aire
Escarrassot Que treballa pel que els altres no fan

Esclifollar

Esclofollar - Treure la capa externa de les ametlles

Esgarips

Xiscles

Esperuguit Que té por, fàcil d’espantar
Esperitat Marxar o anar molt de pressa
Estuba Estufa
Flicandó Fricandó

Gabarro

Bord

Gaiato

Bastó

Galifardeu Home capaç de fer-ne de totes

Galleta

Galleda

Ganyot

Clatell

Garrut

Coix – cep negre

Guita

Cossa, guitza

Llangonissa

Llonganissa, botifarra crua

Llatuga

Enciam

Llépol Llaminer
Llondriga, estar a la Estar al núvols, no assabentar-se de res
Maixant Entremaliat, que fa dolenteries

Malastruguesa

cansament

Malmirrós Estar una mica malalt

Mantecau

Tall de gelat

Manxar

Rodar la corda (joc)

Marrà Ploraner. Referit sobretot a les criatures que ploren molt.

Mildé

Míldiu

Mixó

Moixó, ocell

Padrí /na

No només els de bateig (tots els avis)

Passejada, la

Viatge de nuvis

Passetja

(bassetja) Tirador. Tiraxines

Plegar

Recollir (de terra)

Ploii

Plovia

Quitanya, pujar a coll Pujar algú, generalment un nen, a sobre de les espatlles

Rader

Darrer, últim

Reissos

Reis Mags

Ressango

Roba molt vella

Sacsó Doblec fet a la roba per a poder escurçar-la. Regruix de carn limitat per un solc.

Safarnaria

Pastanaga

Salencius

Espardenyes

Salsenca Anar mal vestida (penjim, penjam)

Sangatxo

Os de la tonyina

Sina

Pitrera

Sisqueri Tant de bo
Sobrefruitat Menjar quan s’està tip
Tabalot Persona que obra esvalotadament, amb poc seny

Tiraranya

Teranyina

Toll

Bassal

Tovallola

Bufanda

Trempador

Màquina de fer punta al llapis

Tros

Terreny

Trumfis

Patates

Un camí

Una vegada

Veig o beig

Exclamació (beig tu = mira tu)

Viso Combinació (roba femenina)

Xafarot

Xafarder

Xalar

Passar-ho bé

Xampar

Atrapar les llaminadures i altres que es tiren al bateig

Xincarro El sota de l’arc de les cames
Xinxollar Remoure un líquid, agitar-lo.
Xorropar Beure a mam posant el càntir o ampolla a la boca

Xorrat

Estar mullat

Xorxa Persona desarreglada, d’aspecte brut

 

Pàgina de notícies

El Xipella i la parla solivellenca

A l'índex general