Desprès de la bàrbara actuació de l'any 1915, en la que, sense cap sensibilitat ni respecte per tan important patrimoni, la incultura i la cobdícia dels solivellencs va ser més forta que el desig de conversar el lloc que havia estat el bressol d'on va néixer Solivella, aquest turó es va convertir en un trist monument a aquell salvatge comportament.

El lloc va quedar colgat de runa, abandonat, com un cruel testimoni del que havien fet aquells homes.

Els solivellencs es van girar d'esquena al que havia sigut un bell palau i els pocs que hi anaven era per llençar-hi encara més brossa. Únicament la canalla hi posava els peus per anar a jugar de forma un tant aventurada.

Així veiem en aquestes dues fotografies com l'any 1940 hi anaven, i quaranta anys després -el 1980- els crios hi seguien anant. Encara avui són els més petits els que "visiten" amb més freqüència aquest indret.

Aquelles formes majestuoses del castell, que vèiem a les fotografies de 1879 o de 1910, es van transformar en aquesta depriment visió.

A la fotografia de l'any 1934 la silueta del que queda del castell és exactament com la d'avui. Potser el més interessant d'aquesta fotografia sigui que ens permet veure el lloc on a Solivella va haver-hi el primer camp de futbol, l'hort del Mata. A la part baixa de la dreta de la fotografia es veu la pallissa de cal Salat i just a la seva esquerra una gran explanada -darrera de la filera d'arbres- que correspon al lloc on actualment hi ha l'hort de cal Caloio.

Poc ha variat al llarg de moltes dècades

Degut a que amenaçava risc de caure es va reforçar, afegint-hi aquesta part més clara que veiem a la dreta de la primera fotografia, i a la part baixa de l'interior en la segona.

Així d'abandonat estava l'any 1992

Cap a finals de l'any 2007 les gestions de l'Ajuntament donen els seus fruits. Així veien el castell des de dalt de la Casa de la Vila just abans d'iniciar les obres de recuperació.

Aquell rètol indica que les obres de recuperació i restauració estan a punt de començar