
Vista del castell des
del lloc conegut com "les hortetes" (a sota del
camí del Tallat). En aquesta fotografia, feta l'any
1879, es pot apreciar perfectament, a la part inferior,
la segona muralla -exterior- del castell, amb la seva
gran portalada que donava accés al complex defensiu. A
la part central i a l'esquerra de la fotografia, apareix
la torre circular de la segona muralla. El cinturó de
ronda passava per aquesta segona muralla. Cap a la dreta
de la mateixa s'hi aprecien a la part superior els
merlets i més a la dreta, la torre de forma rectangular.
En la part superior hi apareix la façana sud-oest del
castell, on a l'esquerra s'hi veu la magnífica "torre de
l'homenatge". La vista de la foto suggereix l'existència
de tres plantes: la baixa, la principal o noble (en la
que coincideixen els dos finestrals de bell estil
renaixentista) i la superior o golfes, on hi havien set
finestres, de les quals se'n veuen cinc. Així mateix, al
damunt de la finestra renaixentista de la dreta de la
planta noble -coincidint amb la part més antiga de
l'edifici- s'hi veuen tres finestres cegades. |

Vista del castell des
del camí del Tallat, on podem apreciar millor, a la part
inferior de l'esquerra, les restes d'una robusta torre
cilíndrica de defensa, que correspon a la primitiva
construcció. Més a baix i a la dreta del centre, la portalada d'accés
al recinte emmurallat. Sobre la porta els merlets de la segona
muralla i el finestral renaixentista. Destaca dalt a
l'esquerra la
torre de l'homenatge coronada de merlets i amb un bell
matacà (més detall a la següent fotografia). |

En aquesta fotografia
que va aparèixer en un diari de l'època es pot veure el
poble i al fons el castell. |


Aquella fotografia,
de poca qualitat, va ser retocada per marcar millor els
perfils i se'n va fer aquesta postal. |
Així es podia veure el
castell l'any 1910 quan s'entrava al poble arribant de
Montblanc |




detall de les
finestres renaixentistes |

poc
abans de ser dinamitat, a la part alta de les escales on
es veuen les dues portes d'accés a la planta noble |

La barbàrie ja havia començat quan el 15 de febrer de
1914 es va signar l'acord municipal per dinamitar el
castell. El 27 de març de 1915, a la revista "La Conca
de Barberà" es confirmava aquell desencert i la falta de
sensibilitat d'aquells solivellencs, tot advertint: "Fa uns quants dies que han plegat les obres de
destrucció de l'antic castell d'aquest poble, un dels més cèlebres
de la Conca, en el qual s'hostatjaren los Reis Catòlics al visitar
lo Monestir del Tallat. Ja que's vol fer desaparèixer del tot una
obra tan artística, lo que's una llàstima, convindria que hi
paressin cuidado, puig lo trós qu'encara hi ha existent, amenassa
enderrocarse i pot ocasionar desgracies a l'hora menos pensada".
Havien triomfat la ignorància i el poc respecte dels
solivellencs per la nostra història, i així ha quedat
reflectit en la pàgina 346 del volum 9è de la Gran
Geografia Comarcal de Catalunya, on Josep Maria Sans i
Travé, molt encertadament, fa la següent reflexió al
referir-se al castell de Solivella: "avui queda només, com
a senyal perpetu i ignominiós de la incúria i ignorància dels homes
que no saberen apreciar les seves pròpies coses, un pany de paret
del cantó nord-oriental que s'alça encara, malgrat recents intents
de destrucció, soberg i massís, com un dit acusador a un poble sense
sensibilitat que va deixar espoliar la joia més bella del gòtic
florit català de la comarca". |




En aquesta fotografia
(que correspondrà a la marcada amb el número 3) es pot
veure perfectament la portalada d'entrada a l'interior
del pati d'armes del castell.
Més detall en la
següent fotografia, on a l'esquerra de la porta es pot
veure una de les "botigues" que vorejaven el pati. |

Aquestes eren les
portes
que calia passar per poder arribar a l'interior |

La porta número
1
i que ja havíem vist a les primeres fotografies i que,
sent la més exterior, donava accés al recinte
emmurallat. |

Un cop passades les
portes 1 i 2, que superaven dues muralles de defensa,
s'arribava
a la porta número
3, que ja hem vist
des de dintre en una anterior fotografia i que, amb més
detall, podem veure en les següents. Aquesta era la
porta que permetia l'entrada a l'interior del castell. |



Però sens dubte la
porta que té més importància per nosaltres és aquella
que ha arribat en bon estat fins els nostres dies. La
porta número 2,
i que era la que comunicava la muralla exterior amb el
recinte del fossat. |


Aquesta fotografia de
1918 ens permet veure dues portes, la número 2 i més a
la dreta la número 3, tres anys després d'haver-se
dinamitat el castell. Tant aquesta com l'anterior ens
permeten veure com, a més de la pedra de l'edifici,
també s'havia espoliat la pedra de la muralla, com
es pot veure a la dreta. Però també aquestes dues fotografies
ens permeten elucubrar sobre la possibilitat de que a la
part central del damunt de la porta hi pogués haver un
símbol o escut, o bé un matacà de defensa, doncs és molt estrany que
s'entretinguessin a treure la pedra d'aquest lloc
concret, a no ser que hi hagués alguna cosa que
consideressin de més valor.
|




També dels voltants de
1918 són aquestes tres fotografies. La primera del
fossat (al fons es veuen les restes de la porta), la
segona és d'una volta que, segurament, correspondria al
subsòl d'alguna de les "botigues", i la tercera tal com
es podia veure el castell pujant pel carrer de Sant
Joan. |



En canvi, el que pot
semblar aquesta petita porta que
veiem a la dreta d'aquesta primera fotografia no arribava a
comunicar l'interior
amb la part final del fossat de defensa, doncs hi havia
la paret exterior que l'aïllava del fossat. En realitat aquesta
porta que veiem únicament donava accés a la comuna, com
podrem veure clicant a la part dedicada a "l'interior del
castell". |


|