Tot el que
podem saber, de com era i que hi havia a l'interior del
castell, és gracies
a la descripció exacta
que va fer el notari barceloní Domingo Fontana, en el
fons corresponent als testaments i inventaris de
Lluís Pau de Llorac, el 15 de desembre de 1596.
També ens
serveix de gran ajuda algun dibuix i pintura del pati del
castell, de 1845, de Claudi Lorenzale; o el dibuix a llapis que es va fer de la llar
de foc l'any 1879 o 1880, sense oblidar les fotografies
que es van publicar el 1880 a l'"Album Pintoresch
Monumental de Catalunya", editat per l'Associació
Catalanista d'Excursions Científiques, les descripcions
que en van fer de les seves visites, o d'altres que es
van fer els anys immediatament posteriors. |
En aquesta maqueta -que es pot veure en el Centre
d'Interpretació del castell- veiem al pati d'armes,
gairebé al centre, la cisterna; a la dreta les escales
que portaven a la planta noble; al fons, els tres arcs
que es van poder recuperar i que avui dia donen marc a
l'esplanada del castell; i al damunt dels tres arcs una
finestra d'estil renaixentista. |
La finestra, la
cisterna i l'escala |
Fotografia de l'any 1879. Al centre de la fotografia, i
en primer pla, es pot veure la cisterna. De planta
quadrada, coronada per una piràmide i rematada per una
bella figura de l'arcàngel Sant Miquel, col·locat damunt
d'una base, en forma de capitell, on s'hi poden veure
esculpits dos àngels sostenint l'escut dels Llorac. A la
dreta s'hi aprecia l'escala de vint-i-dos esglaons, amb
la barana de pedra picada. Al final de l'escala s'obre,
a la seva dreta, la portalada gòtica que havia de donar
accés a la planta noble de l'edifici. A la paret del
fons, corresponent amb la planta baixa de l'edifici s'hi
obren dues grans portalades, una de les quals apareix
cegada (més una tercera que estaria més a l'esquerra). A
mitja paret s'hi aprecia un gran finestral
renaixentista, que, pel fet que en el seu interior hi
aparegui un home amb barret, dóna una idea de la seva
grandària. |
Podem fer-nos una idea de les proporcions comparant
aquest home del barret que es veu a la finestra, amb les mides
d'aquesta. |
La fotografia anterior correspon a la part superior de
l'escala, on, tal com es pujava, quedaven al front i a
la dreta les dues portes que donaven accés a la planta
noble del castell. En la següent fotografia es poden
apreciar les portes, i també podem fer-nos una idea de la grandària
de l'escala si comptem
els 22 esglaons de l'original i els fem
comparatius amb els 9 que es van poder recuperar. |
A
la dreta de la primera fotografia veiem l'escala, tal
com es va trobar després de les excavacions; i en la
segona com està en l'actualitat. |
Aquesta seria, exactament, l'alçada que tenien les
escales. |
Bona part d'aquesta escala va anar a parar la museu del
Palau de Maricel de Sitges, si bé la seva amplada va
quedar reduïda per adaptar-se al lloc. |
A
més a més de les escales també han arribat fins als nostres
dies altres elements que es van poder salvar.
Els més importants són: |
El retaule de la Mare de Déu, pintat i signat per
Mateu Ortoneda als voltants de l'any 1415 per la capella
del castell de Solivella.
El retaule
està format per una taula central amb un gran pinacle a
la part superior, quatre taules laterals amb tres
compartiments cadascuna, col·locades dues a cada banda
de la taula central, i una predel·la dividida en dues
parts, amb quatre compartiments a cadascuna.
A la
taula central es representa la Mare de Déu amb l’Infant.
Als compartiments de les taules laterals es troben les
següents escenes: Anunciació, Adoració dels Reis,
Resurrecció, Naixement, Pentecosta, Ascensió, Coronació
de la Mare de Déu, Sant Sopar, Crucifixió, Entrada a
Jerusalem, Presa de Jesús i Lamentació. A la predel·la
es representen sant Pere, santa Caterina, sant Bernat,
sant Joan Baptista, sant Joan evangelista, sant Antoni
Abat, santa Maria Magdalena i sant Pau.
Actualment es pot veure al Museu Diocesà de Tarragona. |
També, procedents de la capella del castell,
podríem veure al Museu Diocesà aquestes dues imatges:
|
Talla
de fusta policromada, del segle XIII, que representa la
Verge amb el Nen, abans i després de la seva
restauració. |
Figura de Sant Joan del segle XIV |
Fins el mes d'octubre de 2017 només es podia veure al Museu Comarcal de Montblanc
aquesta mènsula que representa una dama, de llarga
cabellera, coberta amb un mantell. Un collar, del
qual penja un joiell amb pedreria. Amb la seva mà dreta
s'agafa el pit descobert, que li surt a través d'una
obertura en el vestit, mentre té l'altra mà entre els
plecs inferiors del mantell.
Aquesta mènsula va ser localitzada al castell quan es
van fer obres de condicionament a la cisterna per tal de
fer-hi el dipòsit general de les aigües del poble l'any
1966. L'Ajuntament de Solivella va fer aleshores la
corresponent donació de la peça al Museu Comarcal de la
Conca de Barberà. |
A partir del mes d'octubre de 2017
podem admirar aquesta
mènsula al Centre d'Interpretació del Castell, gràcies a
l'acord
que l'Ajuntament de Solivella va signar l'any 2014, quan
el Centre d'Interpretació del Castell es va adherir al
Consorci del Museu Comarcal, del qual n'és una extensió,
doncs la Llei del patrimoni cultural català permet
exhibir el nostre patrimoni en un mateix espai. |
Aquesta petita porta que veiem a la dreta de la
fotografia donava accés a la comuna o latrina des del
fossat. |
Actualment de la porta
interior en queden aquestes restes que, vistes des de la
part exterior, és a dir des del fossat, ens permet veure
la base del mur, on mirant cap l'exterior hi hauria
l'altra porta, en el lloc on la fletxa es torça. |
A la dreta, segons es
passa la porta, es veu encara el forat del seient de la
comuna. |
Per sota arriba
canalitzada l'aigua excedent de la cisterna, que surt
fora muralla- ja en forma d'aigües brutes- per un forat
que es veu en la següent fotografia i que en la
actualitat el podem veure encara igual. |
També és de gran
interès un altre element que encara es pot veure a
l'interior del recinte:
El
terra |
Només entrar al
castell per la que era porta principal (la marcada al esquemes
amb el número 3) ens trobaríem aquesta rampa d'accés al
pati d'armes |
Alguns detalls del
paviment del
terra del castell ens poden recordar el de la plaça
Major, tant pel tipus de pedres -palets de riu- com per la seva
disposició. |
A la fotografia de
dalt veiem, com sortint del lloc on
estava la cisterna hi ha una canalització
que creua tot el pati per la seva part central, en direcció
a la rampa de sortida, on enviava fora del castell
l'aigua excedent. També podem veure, a l'esquerra del
dibuix circular en pedra, una segona canalització -en
part soterrada- que era la que portava l'aigua a la
comuna.
A la següent
fotografia veiem com aquesta canalització central també
es fa soterrada quan arriba a la rampa d'accés principal. |
La de la part superior
passa per sota la rampa principal, mentre que la de la
part inferior -en part soterrada- servia per netejar la
comuna. |
Es conserven perfectament les espitlleres dels murs de
defensa, des d'on es podia mirar a l'exterior sense ser
vist, o es podien disparar projectils sense perill de
ser ferit des de fora. |
La que hi ha en l'únic pany de paret que va quedar mira
directament al Tallat. |
També
és força interessant aquesta gran pedra circular, de sotamola
de molí, que es va poder recuperar |
Però, sens dubte, la peça
més important que Solivella ha pogut recuperar és
la figura de
l'arcàngel Sant Miquel.
Aquesta estàtua coronava
la forma piramidal de la part superior de la cisterna
del pati del castell.
|
Aquesta figura va poder salvar-se, tant de l'espoli com
de les inclemències del pas del temps, perquè els últims
propietaris del castell, i més concretament en Frederic Travé,
la va guardar ben custodiada a la seva torre de
Cubelles. |
Aquest conjunt estava format per tres elements (la
imatge de Sant Miquel, el capitell i el tronc de la
piràmide) que descansaven damunt la construcció en pedra
que tapava la boca de la cisterna. El total amida dos
metres i tretze centímetres. Mentre que la figura de
l'arcàngel, més petita que les mides naturals, fa 107
centímetres d'alçària i representa el Sant en la figura
d'un jove cavaller, amb llarga cabellera al seu cap,
cenyida per una cinta, al bell mig de la qual i
coincidint amb el front, hi apareix un joiell circular.
Amb la mà dreta clava una llança (actualment mutilada)
sobre un animal amb cap de drac, girat de panxa enlaire.
Podem apreciar que el braç esquerre també està mutilat.
I finalment podem veure, sobre el pit, una creu, fet que
ha motivat que alguns autors veiessin l'escultura com la
representació de Sant Jordi. Però al seu dors té les
restes, bastant mutilades, de dues ales, com es pot
veure en aquesta fotografia feta quan encara la figura
es trobava a Cubelles, i que per tant es tracta de
l'arcàngel Sant Miquel. |
Els tres detalls que més em van cridar l'atenció quan vaig
visitar per primera vegada -l'any 1973- el palauet dels
Travé a Cubelles, van ser: Les ales de l'arcàngel, doncs
el que havia llegit de Palau i Dolcet ens feia creure
que era un Sant Jordi; dos cargols en la part posterior
del capitell de la base -la qual cosa em va fer pensar
en el renom que ens donen als solivellencs- i sobretot veure l'escut dels Llorac
esculpit en el frontal d'aquest capitell. |
És un capitell de 40 centímetres d'alçària, de forma
octogonal, completament llavorat, on a la part del
davant apareix l'escut heràldic dels Llorac: Un llorer
arrencat de soca-rel, formant un tronc central del qual
surten quatre branques, amb fulles i fruits de llorer,
sostingut per dos àngels laterals. En el dors d'aquest
capitell, hi ha esculpit un àngel, de les mateixes
característiques que els que podem veure a la part del
davant, centrat al mig i rodejat de motius florals, amb
dues pomes, dos raïms i dos cargols. |
Si bé l'Ajuntament de Solivella havia recuperat la
figura de Sant Miquel ja
feia uns mesos, no va ser traslladada al seu actual lloc
de destí fins el dia 19 de juny de 2013. |
Cent anys després la figura de l'arcàngel Sant Miquel
havia tornat a casa |
Però, com dèiem al principi d'aquesta pàgina, gràcies a
una pintura i uns dibuixos de Claudi Lorenzale, fets en
les seves visites de 1845 i de 1879 (o 1880), ens podem
fer una idea més exacta de com era l'interior del
castell. |
Així és com en els seus viatges va veure el pati central
del castell |
I
d'aquesta manera va dibuixar la llar de foc de la sala
noble del castell, la qual cosa ens permet saber amb
exactitud com era. Però més endavant veurem com la
infografia que van fer Adell/Arroyo/Díaz/Menchon, no van
observar prou bé el dibuix i van canviar la posició de
l'ala de l'àngel de l'esquerra. |
Per tant. si ens basem en aquest dibuix, combinant-lo
amb la infografia que es va publicar en el llibre de
Adell/Arroyo/Díaz/Menchon, i li afegim les parts
que s'han pogut recuperar, ens donaria aquest
resultat... però amb l'error que van cometre com es
podrà veure en una fotografia que s'ha pogut recuperar. |
...doncs en aquesta reproducció podem observar tres
elements importants: El dibuix de Claudi Lorenzale, una
part de l'àngel de la dreta i l'escut dels Llorac al
centre. Aquests dos últims elements, junt amb d'altres
peces recuperades, els podem veure al Centre
d'Interpretació del Castell de Solivella a la Societat.
En una visita a principi del segle XX Joaquim Guasch es
refereix a aquesta estança escrivint: "Allí en una
grandiosa sala d'enteixinat sostre s'aixeca adossada á
la paret una magnífica y monumental llar de foc de
marbre blanch: dos àngels colossals sostenen l'escut
dels Llorach" |
La fotografia, que ens permet veure la boca de la
xemeneia de la llar de foc, i d'autor desconegut, es
devia fer poc abans de l'any 1915, any en que els
solivellencs van dinamitar el castell. En la fotografia
es pot apreciar que l'àngel de l'esquerra difereix de la
posició en que van fer-ho en el llibre. A la
dreta de l'àngel es pot apreciar l'escut dels Llorac. |
Així és com es va trobar aquest escut dels Llorac,
fet de
pasta de guix i aiguacuit, que té unes mides de 89 cm.
d'alt per 67 cm. d'ample. Si bé ara els veiem blancs,
tant l'escut com l'àngel, és molt probable que
originàriament haguessin estat
recoberts d'una capa
policromada. |
Tant l'escut com l'àngel es poden veure al Centre d'Interpretació del
Castell |
Aquestes són les restes que s'han pogut recuperar de la
decoració de la llar de foc, segons els autors del
llibre "El castell de Solivella - Entre el gòtic i el
renaixement a la Catalunya Nova" |
És per tant molt aconsellable -si teniu l'ocasió de
poder-hi entrar- fer una visita al
Centre d'Interpretació del Castell,
a la Societat
on, entre altres interessants peces que s'han pogut
recuperar, tindreu l'oportunitat de conèixer una mica
millor les arrels de Solivella a través de la
construcció que va donar origen al naixement del nostre
poble: el castell. |
Aquí es guarda també la primera obra important que es va
recuperar.
Cap a finals
dels anys seixanta del segle passat, van ser un grupet
de nois els que, per iniciativa pròpia, havien començat
unes excavacions, que si bé eren matusseres, van donar
els seus fruits. Aquells tres nois eren en Joan Ballart,
de cal Xanis; Ton March, de cal Perico; i
Baptista Canti, de ca l'Esqueixelat, i a ells
devem la recuperació d'aquesta mènsula esculpida en
pedra. |
Les dues darreres peces que s'han incorporat al Museu,
aquest any 2017, corresponen a la mènsula que es trobava
al Museu Comarcal de la Conca de Barberà i a un batent
de finestra que s'ha restaurat recentment. Ambdues peces
són originraies dels segles XV o XVI.
La mènsula s'ha descrit anteriorment en aquesta mateixa
pàgina. Respecte al
batent, es tracta d'un porticó de fusta de roure d'una
finestra del castell, que correspon al mateix període
històric de la mènsula. |
|