Malauradament tot el que s'havia venut, robat, o enderrocat, no es podria recuperar mai més, però sortosament la sensibilitat, la cultura i el respecte per la seva pròpia història havia anat calant en els noves generacions de solivellencs.

Malgrat que no es va despertar un veritable interès fins gairebé les acaballes del segle passat, doncs va ser cap a la meitat dels anys seixanta del segle XX, quan es va començar a fer la portada d'aigües a les cases, es va pensar en recuperar l'antiga cisterna del castell com a dipòsit regulador, el que va suposar -forçosament- haver de fer unes primeres excavacions, però no va tenir cap continuïtat.

Uns anys després, cap a finals dels anys seixanta, van ser un grupet de nois els que, per iniciativa pròpia, van començar unes excavacions, que si bé eren matusseres, van donar els seus fruits. Aquells tres nois eren Joan Ballart, de cal Xanis; Ton March, de cal Perico; i Baptista Canti, de ca l'Esqueixelat, i a ells devem la recuperació d'una mènsula esculpida en pedra. L'agutzil, seguint ordres de l'alcalde, els va fer plegar i els va prohibir que hi tornessin, però malgrat que aquell descobriment indicava de forma clara que sota aquelles runes es podien trobar restes interessants de l'antic castell, l'Ajuntament se'n va despreocupar.

No va ser fins entrada la primavera de 1986 quan per primera vegada es va començar a prendre consciència de que calia millorar d'aspecte aquell indret i es van fer les primeres tasques de neteja. Aquell any l'alcalde Joan Vives va aconseguir, amb les millores que s'havien fet, que els solivellencs celebressin allí la festa de Sant Joan amb l'encesa de la simbòlica foguera dalt de l'esplanada del castell. Malauradament amb el canvi d'Ajuntament no va tenir continuació la cura d'aquell lloc.

L'any 1988 es van fer uns primers sondeigs amb la intenció de donar-hi continuïtat mitjançant la creació d'uns camps de treball que servissin per pràctiques d'estudiants. No es va portar a terme la continuïtat doncs en aquell primer any en alguns punts es van haver de rebaixar fins a quatre metres de runa.

Al cap de 10 anys es van iniciar uns tasques més serioses creant -llavors sí- uns camps de treball que, en col·laboració amb el Departament de Joventut de la Generalitat, a l'estiu dels anys 1998, 1999 i 2000, van començar a donar els seus fruits, doncs per primera vegada des de la voladura de 1915 es va intentar saber les estructures que s'amagaven sota aquelles runes. Aquells camps de treball van deixar endevinar que allí sota es podria veure, com a mínim, la distribució de les parets de les cambres de la planta baixa i, basant-se en el testament de Lluís Pau de Llorac, arribar a saber, potser, a què estaven dedicades. L'estiu de l'any 2000 va permetre trobar el celler i el celleret.

L'any 2007, en bona part gràcies a una subvenció del programa de l'1% cultural del Ministeri de Foment, es va poder donar inici als més importants treballs de recuperació. Uns treballs que ens han premés fer sortir a la llum tot allò que havia quedat colgat per la runa, consolidar les parts dels murs que es van descobrir, recuperar algunes peces que havien quedat enterrades i aixecar una part d'un pany de paret amb tres arcs, uns arcs que avui s'han convertit en un símbol, el de un sòlid marc per contemplar el nostre castell. Aquells treballs finalitzarien dos anys més tard, fins a donar-li l'aspecte que podem veure avui. La inauguració de les obres es va fer l'11 de juliol de 2009.

L'any 1970 únicament es podia veure un dels cups de tractament de vi que hi havia al castell.

El 1986 és fa un primer intent de condicionar-ho per fer-ho practicable i s'amunteguen les pedres que van sortint a mesura que es va rebaixant.

L'any 1998 s'inicia el cicle dels camps de treball que tindrà tres estius de continuïtat.

L'indret de la porta el 1998 i en l'actualitat. Les següents fotografies del mateix lloc permeten veure les tasques de desenrunament.

En una visita feta en aquesta època, el prestigiós publicista i autor de diversos treballs de recomanacions turístiques, Guillermo Kumerz va fer, entre moltes altres,  aquesta fotografia d'una gran pica de pedra que es trobava al castell.

Els treballs comencen a donar fruits si fem comparativa aquesta fotografia amb la del mateix cup que em vist al principi d'aquesta pàgina.

Però els veritables treballs de recuperació no arriben fins el 2007, quan per primera vegada es disposa d'un pressupost específic per poder iniciar uns treballs seriosos.

El despatx d'arquitectes Adell Associats -especialitzats en la restauració i rehabilitació de Patrimoni Arquitectònic- elabora un projecte que, una vegada obtingut el vist-i-plau del Ministerio de Fomento, és acceptat per l'Ajuntament de Solivella.

Els estudis anteriors corresponen a: com estava abans d'iniciar les obres, estudis topogràfics del terreny, seccions frontals i laterals.

El de sota correspondria a com havia de quedar un cop acabades les obres, segons les línies marcades de color rosa. En canvi no tots els murs aquí senyalitzats es van refer i tampoc el quadre al centre del pati que, probablement vol fer referència a la cisterna, si bé la seva ubicació no és exactament aquesta respecte a les escales.

Descobrir tot el perímetre del pati d'armes permetia veure la disposició dels elements que l'integraven. Entre altres les escales i la base de la cisterna.

Si ens fixem en les dues anteriors fotografies veiem que a l'esquerra del lloc on hi havia la cisterna original del castell es va fer, amb la portada d'aigües a Solivella, aquesta construcció amb totxanes, que, evidentment, calia eliminar.

Aquest és el lloc que ocupava la base de l'antiga cisterna

En el moment d'aquestes fotografies -14 d'agost de 2007- hi ha dos elements en els que encara no s'ha començat a treballar, la porta principal i els tres arcs, dels que no se'n veu cap mena de senyal.

Restauració de la portalada d'accés

11 de juliol de 2009

Inauguració de les obres de recuperació del castell