La nit del 23 al 24 de febrer de l'any 1944 va caure una gran nevada a Solivella, una nevada que segons les veus dels testimonis -cal tenir en compte que sempre són exagerades- va superar el metre d'alçada.

Passada la nevada es va trobar a faltar un veí que vivia en una caseta just sota el castell, al racó superior del lloc on ara hi ha cal Sagal. Aquest veí es deia Josep Iborra i era natural de Montblanc, però vivia a Solivella en una caseta just sota el castell, al racó superior del lloc on ara hi ha cal Sagal. Se’l coneixia amb el renom de Macià-nyic. També havia desaparegut la seva dona i es va pensar que ella l'havia anat a buscar i probablement també havia quedat aïllada. No va sorprendre que ell faltés, doncs aquest home era una persona molt “especial” en el seu comportament social.

Veient que no en sabien res, ni d’ell ni de la seva dona, es va organitzar un grup per anar a rescatar-los, doncs imaginaven que es podrien trobar aïllats per la neu en una cabana a la partida de les Llopateres, com així va ser.

La fotografia es va fer a la plaça Major, entre cal Salat i cal Tonatxo. Aquest és el grup que hi va anar i que va concloure amb un feliç resultat, doncs els van trobar i els van acompanyar de tornada al poble: D'esquerra a dreta, Pep Ballart (Bajar), Àngel Salvador (Txeco), Miquel (Xarrapa), Pepito (Tiroldo), Juanito March (Silo), Carles Ribas (Terrible), Antoni Garcia (Sevillano) (en aquell moment alcalde de Solivella), Josep Ballart (Pep Cantaré). A baix: Salvador Foraster(Mestre), Fidel Travé (amagat al darrera), i Pep (Perico). L'home amb boina que es veu a la dreta de la fotografia és en Josep Maria Maria Travé, pare de Fidel Travé que era el forner de la fleca que quedava a l'esquerra de la fotografia, fent cantonada amb el carrer Major.