Màgia

 Antoni Rosich

 Les fonts de Solivella al segle XIX

 Tornem al mes d'agost

L'Ajuntament de Solivella ha aconseguit una subvenció per sufragar els cost dels socorristes, de la propera campanya d'estiu per la piscina municipal. L'import d'aquesta subvenció és de 8.424?14 € i ha estat concedit per la Diputació de Tarragona.

Una vegada més ens trobem amb que aquest full informatiu que es vol dir "La veu de Solivella", quan la veu del poble son nosaltres i no l'Ajuntament, doncs aquest el que ha de fer es escoltar el que diuen els solivellencs, no erigir-se en la seva veu. Segurament devem ser l'únic poble que s'atribueix aquest privilegi. Com també és l'únic poble de Catalunya que acomiada als difunts amb una música diferent, sense  "el cant dels ocells", que va fer  servir com a himne de la pau i que va interpretar el mestre Pau Casals a les Nacions Unides. i, repeteixo, ho va fer com un himne per la pau del món. Quina millor pau podem desitjar als nostres difunts si no és amb aquest himne?

Però ja sabem que l'anterior consistori va entrar amb l'obsessió de destrossar tot el que s'havia fet anteriorment, quan ni existia "L'Informatiu", ni es posava cap música, més que el toc de campanes, per notificar alguna defunció. Rectificar és de savis.

Però un cop dit això, cal lloar el primer escrit que ha fet l'alcaldessa per dirigir-se als solivellencs.

En ell podem llegir un resum de les activitats que s'han portat a terme al llarg del mes d'agost i que van fer que podéssim gaudir de bons espectacles a un cost molt baix, o que hi hagués activitats per tot tipus d'edat.

També fa una reflexió dient que no tot s'acaba amb les festes, sinó que cal treballar per millorar Solivella: L'execució de la renovació de la xarxa d'aigua en la part baixa del poble. Un tema que es va perdre en l'anterior consistori per no haver sabut presentar els papers en regla. En això cal afegir una subvenció que s'ha aconseguit pel canvi de comptadors per uns de digitals.  Amb això es podrà tenir un control en el cas de consum disparat per alguna fuita d'aigua.

També s'ha sol·licitat una subvenció per l'arranjament de la piscina, que prou falta fa.

A seguir treballant doncs per la millora de Solivella!

Un any més l'AMPA (Associació de mares i pares de l'escola Sagrat Cor) han estat els organitzadors d'aquesta festa ten catalana, la de les castanyes i els panellets per celebrar la vigília de la festa de Tots Sants.

Si bé en aquests darrers anys -i aquest no ha estat una excepció- les influències de països americans s'han fet notar notablement, sobretot aquelles de tipus mexicà que tenen per finalitat una especia de culte al difunts en les seves disfreces.

Però com sempre s'ha posat una taula per poder degustar els nostres productes típics.

La tarda ha començat amb una sessió de contacontes dirigida als més menuts per part de les dues castanyeres. En finalitzar les exhibicions de disfresses a la plaça Major, la canalla ha passat per les cases per rebre els regals en forma de dolços, seguint una altra costum americana, la del "trick or treat". En podem veure unes quantes fotografies, alguna d'elles d'Anton Maria Tarragó.

 Conta contes

 La castanyada a la plaça Major

 Trick or treat

Segons l'Idescat l'atur a Solivella ha baixat en 10 persones, i queden en total 12 persones sense feina a Solivella en comparació al mes passat.

El sector industrial és el més castigat, amb 6 perdones sense activitat, el que vol dir un 50% de desempleats. Per ordre descentent segueixen els serveis 41'67 %i la construcció 8'33%.

Ahir, 15 d'octubre, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, es va celebrar un homenatge, i la presentació d'un llibre, que és un compendi de totes aquelles dones, que per un o altre motiu, havien tingut una destacada funció social al llarg de la seva vida.

Entre elles hi podem trobar tres dones solivellenques que, a través d'un tutor havien estat designades per representar el nostre estimat poble.

L'acte va comptar amb la presència de l'alcaldessa de Solivella, Sra. Rosa Maria Salvadó i ha estat presidida per la consellera d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Sra. Tània Verge.

També el mateix dia es va declarar un incendi en una casa del carrer Abadia Vella de Solivella, en la que va morir un veí. Es tractava d'una persona coneguda per tothom, el Balbino, un home poc sociable i amb complex de Diógenes, motiu pel qual, tota la runa acumulada dintre la seva vivenda, va fer que el foc s'estendrés ràpidament, provocant el fatal desenllàç. D.E.P.

Si bé aquest any no ha tingut el lluïment d'anys anteriors a la pandèmia, cal dir que ha estat molt millor que l'any passat, en el que no es va fer pràcticament res per engalanar els carrers.

Ho podem veure, seguint tota el recorregut pels carrers i capelles de Solivella, gràcies a les fotografies d'Eduard Tarragó.

 Sagrat Cor 2023  

Programació de la Festa, any 2023

Amb una alta participació a Solivella, els resultats de l'escrutini van ser el següents:

COMPOSICIÓ  DE  LA  TAULA  I  ACTES  DE  L'ESCRUTINI  FINAL

Ahit, 7 de juliol, va caure una forta pluja, en cosa de només uns 20 minuts, una mica més de 30 litres d'aigua (un pluviòmetre prop de la plaça Major va marcar 31 litres) i una mica de petites pedres barrejades amb l'aigua.

Aquí en tenim constància gràcies a la primera de les fotografies que és obra de la Cristina Sabaté . La segona està treta d'un vídeo que han enviat.

El nou consistori es trobarà amb l'herència de la ineptitud i deixadesa de l'anterior alcalde.

Ja ho va dir quan es feien les obres per l'aigua a la plaça Major: "Ja ho arreglarà el que vingui desprès".

Però a més ara es trobaran amb el "pufo" que els deixa a la Societat i a la piscina , doncs feia un mínim de dos anys que l'Ajuntament no cobrava els rebuts de lloguer ni els del llum. Tot allò es va anar engrandit i ara ens trobem amb el que ens trobem per culpa de no haver sabut gestionar-ho al seu temps. Semblava que li feia por reclamar el deute. Por o peresa. Era més còmode deixar-ho pels següents. I així és com ens trobem ara.

Com se li podrà donar una solució satisfactòria? Difícil resposta. Doncs l'enredo en que es troben no és fàcil de gestionar.

Una altra prova d'ineptitud i deixadesa és el lamentable estat com han deixat arribar la piscina i el entorn, lavabos, bar. terra i gespa. Gespa? més que gespa sembla un camp de rostoll. Sempre amb la mateixa manera de fer. Ja ho arreglaran els que vinguin després.

Ja hem tingut la primera representació oficial del nou consistori. Ha estat en la organització i presentació de la la festa del Països Catalans per excel·lència, la que ens fa arribar la flama del Canigó per celebrar com cal la Festa de Sant Joan.

 Sant Joan 2023  

quest passat dia 17 de juny, ha Solivella s'ha viscut una d'aquelles celebracions que fa goig anotar.

El Juanito i la Lourdes han arribat als seus propers 50 anys de casats. Enhorabona!

En aquesta fotografia de l'Eduard Tarragó els podem veure davant de l'altar del Sagrat Cor, amb el seu fill Jordi, la seva dona Glòria i el seu net Gerard.

Ara que ja ha passat un mes, és el moment de reviure i recordar la festa de Sant Isidre.

Segurament ens farà il·lusió tornar a veure els nostres infants vestits de catalanets dalt de les carrosses, però encara ens en farà molta més dintre d'uns quants anys, quan hagin fet la seva evolució cap a la pubertat i encara  quan ja ens en farà molta més quan els poguen veure fets uns homes o dones, tal com aqui podem veure des de l'any 1976.

  Sant Isidre 2023  

Com era de preveure ha guanyat la llista encapçalada per la Rosa Maria Salvadó.

Ha guanyat i no precisament per ser la única llista que es presentava a Solivella, sinó que ha sortit vencedora d'aquests comicis per ser una perdona amb idees, que lluita per portar a terme tot allò en que creu. Treballadora incansable i absolutament responsable dels seus actes.

Solivella tindrà una molt bona alcaldessa.

Resum escrutini

Ja tenim la candidatura, única, com era previsible, en la que podem veure la gran diferència entre l'equip titular i l'equip suplent. Però no hi ha cap dubte que aquest equip titular golejarà en tots el partits que hagi hagi de jugar.

També cal destacar el nom que s'ha escollit, Independents per Solivella-Acord Municipal, que en paraules de la futura alcaldessa , no vol estar lligada a cap partit.

Aquest és el discurs d'agraïment que ha fet en Josep Maria, a l'església de Sant Miquel de Montblanc, en ser nomenat fill adoptiu d'aquella vila, pas previ a rebre la més alta distinció que pot atorgar un consistori, la de fill predilecte:

1.- Agraïment

La cortesia obliga que les meves primeres paraules vagin adreçades  als muníceps montblanquins, presidits pel seu cònsol en cap, per la concessió que acabeu d’aprovar, és a dir, l’atorgament magnànim en favor de la meva persona de “fill adoptiu” de la vostra vila. En conseqüència,  corresponc a cada u de vosaltres amb el meu agraïment més profund per la vostra generositat, que ultrapassa en molt els mèrits que jo pugui tenir o al·legar i em comprometo a ser digne  de la vostra decisió en la mesura que sigui al meu abast en l’enaltiment de la vostra, a partir d’ara ja “nostra”, vila de Montblanc.

Jo com tots vosaltres, com molts dels aquí presents, he estat “contagiat” pel “montblanquinisme”, aquest sentiment personal i íntim, singular, indescriptible però real,  que fa valorar la nostra vila, des de l’estructura urbana, amb les seves típiques muralles, amb els seus carrers i places, els seus edificis emblemàtics, civils i religiosos, i la seva gent, liberal, oberta, generosa i amable. Un afecte que et fa valorar i apreciar  acuradament la nostra vila i el que representa

2.- Fases de la meva estimació a Montblanc.

Ni que sigui molt breument, haig d’aprofitar l’ocasió per justificar el meu “montblanquinisme”, que s’ha configurat a través de diverses fases fins a arribar al dia d’avui.

Primera: caracteritzada per l’admiració per la vila. Faig referència a un sentiment llunyà en el temps, quan de petit, com molts altres infants dels pobles de la rodalia, vàrem tenir els primers contactes  amb la capital comarcal, que naturalment han augmentat al llarg dels anys. En concret vull destacar un esdeveniment que per la seva fascinació i fastuositat he conservat sempre, perquè em va enlluernar profundament: em refereixo a la festa que es va celebrar l’any 1956  per commemorar el 50è aniversari de la coronació canònica de la nostra patrona, la Mare de Déu de la Serra. Rememoro la sorpresa i l’admiració que em causaren el conjunt d’actes d’aquella celebració i que em feren entendre que la vila gaudia d’uns elements comparables als que m’havien captivat a Reus, Tarragona i Barcelona, les capitals que ja havia conegut.

Els anys i noves presències a la població, motivades per diverses causes, com ara les visites al Museu, les reunions al Centre d’Estudis, les celebracions socials o religioses, les manifestacions folklòriques, l’atracció comercial o els simples moments de lleure per gaudir dels sol o la fresca de la Plaça Major, sempre acollidora, han ampliat i intensificat la meva consideració i estimació per la nostra vila.

Segona fase: coneixement de la vila i la seva gent. La segona fase del meu «montblanquinisme» l’ha motivat la meva formació professional. En aquest lloc on estem ara aplegats, l’any 1970, durant la celebració de les Festes Pompeu Fabra -ho recordem molt bé el conseller Josep Gomis que era aleshores alcalde de la vila i jo, que hi vaig .participar- vaig obtenir el Premi de Recerca “Jaume Conesa” per una biografia sobre aquest personatge montblanquí  del segle XIV - un dels més distingits i eminents que ha tingut la nostra població -. El treball d’investigació va representar la meva primera incursió en el passat de Montblanc. Notari a la vila, exercí aquest mateix ofici a la cort reial de Pere III el Cerimoniós, arribant a ser el seu secretari particular i fins i tot, en la seva qualitat de protonotari, cap de la Cancelleria - l’oficina on es redactaven les cartes, els manaments i les ordres del sobirà -. Així mateix, destacà com literat  - va traduir del llatí al català les anomenades «Històries troianes», del jurista i poeta italià Guido delle Colonne – i va representar per l’estil  acurat, culte i elegant de la seva prosa un dels precursors de l’humanisme a Catalunya, que aviat va donar noms com Bernat Metge qui, com Conesa, exercí també de notari a la Cancelleria Reial. Socialment Conesa assolí el que mancava a un alt funcionari de la cort: el grau de noblesa. Per tal de facilitar aquest objectiu  adquirí el castell de l’Espluga Calba l’any 1368, esdevenint senyor jurisdiccional d’aquest lloc.

L’estudi d’aquest personatge em feu conèixer el marc, l’escenari on va desenvolupar bona part de la seva vida, la vila de Montblanc, en  una època que coincidí amb el període del seu major progrés econòmic i social, com ho confirma el fet que  esdevingués la setena població en nombre d’habitants de Catalunya.

Una altra fita del coneixement de Montblanc fou l’anàlisi de la seva organització municipal i la seva evolució fins a la meitat del segle XIV, quan Pere el Cerimoniós va reduí la participació dels caps de família en el Consell General de la vila. Aquesta recerca al mateix temps que m’instruí sobre els aspectes jurídics i administratius del municipi  ens els primers tres anys de la seva singladura històrica m’informà també de l’estructura econòmica i social de la vila i la seva incidència i repercussió en l’acció política.

Més recentment, a la revista electrònica “Podall”, m’he introduït al Montblanc de la segona meitat del segle XV a través de l’anàlisi de les diverses visites pastorals dutes a terme pels prelats tarragonins. La vila, tot i que li havia minvat el progrés i prosperitat de la centúria anterior, apareixia encara florent, amb força moviment econòmic i administratiu, com ho constaten la celebració de les corts de 1414 i l’allotjament, uns mesos de ple estiu de l’any 1490, del govern de la Diputació del General o Generalitat, quan la pesta feia estralls a Barcelona. L’estudi, doncs, d’aquest període m’ha permès d’endinsar-me en el complex món eclesiàstic – configurat pels preveres residents a la vila i la seva  dubtosa moralitat, i els que, absents, en percebien rendes procedents de benifets – i el religiós -representat per les comunitats de framenors, clarisses de la Serra i mercedaris – i també en el món de les creences religioses dels fidels de la població.

Aquest coneixement rigorós de la vila i la seva gent  no l’he format només per aquests aspectes històrics que acabo d’assenyalar, sinó que hi ha incidit el contacte directe i sovintejat amb personatges de la vila, alguns ja traspassats, i d’altres afortunadament aquí presents, que a través de converses, col·loquis i trobades m’han encomanat i incrementat el sentiment de montblanquinisme. Òbviament no els puc citar tots, però no puc deixar de passar l’ocasió sense esmentar-ne alguns d’ells:  em refereixo als senyors Antoni i Carles Andreu i Abelló, Lluís París i Bou i l’artista Maties Palau Farré -tots quatre traspassats-, a Maties Solé i Maseras, l’honorable conseller Josep Gomis i Martí, l’historiador Jaume Felip i el cònsol en cap Josep Andreu i Domingo. Tots ells, a més de molts altres que pel temps he hagut de silenciar,  m’han ajudat amb l’exposició de les seves idees i pensaments a plasmar el sentiment que he avançat.

Tercera fase: Un sentiment que avui, amb aquest acte, culmina la darrera fase, la de la integració personal com a fill adoptiu en la nostra vila de Montblanc.

Cònsol en cap i jurats de Montblanc, us reitero que em feu l’honor més gran que pot aspirar un fill d’aquesta comarca nascut fora de la capital. 

Us accepto, doncs, aquest reconeixement que em dispenseu amb il·lusió i especialment agraït, que reforça el meu compromís personal a continuar treballant en el meu camp professional, la història, per indagar el passat gloriós de la nostra vila i la seva gent amb la plena voluntat de donar a conèixer qui han estat i què han fet els nostres avantpassats, perquè aquest saber i il·lustració estimulin un present de progrés i perquè cooperin a augurar un futur més pròsper i millor per a tots els montblanquins.

Per cloure aquest moment tan solemne permeteu-me que posi èmfasi al suport constant que en aquest llarg procés de relació, coneixement i afecte per Montblanc, amb què m’ha obsequiat la meva esposa Conxita, sempre atenta i diligent al meu costat, participant molt sovint en les meves trobades amb els personatges que he esmentat, així com també la comprensió dels meus tres fills,  l’Oriol, la Laia i l’Oleguer, i del fillol Gabriel Suau, tots quatre presents en aquest acte.

Vull agrair als col·legues de l’Acadèmia de Doctors, desplaçats avui aquí per palesar-me la seva amistat i acompanyar-me amb l’escalf del seu afecte. Em refereixo als doctors Albert Biete, Emili Gironella i Montserrat Guillén i les seves respectives parelles, i els doctors Josep Maria Ustrell i Pere Gascon i la doctora Marta Pulido. Així mateix, mereixen la meva consideració l’acadèmic mexicà Josep Maria Murià Rouret i el meu editor Lluís Pagès que han acceptar d’acompanyar-me en aquesta especial celebració. Per acabar vull reconèixer la presència de la meva germana Rosa Mary i el cunyat Jaume, dels meus nets Alguer i Magí  i de diversos amics i amigues solivellencs que m’acompanyen amb la seva amistat i afecte. Gràcies.

Moltes gràcies,  cònsol en cap i jurats de la vila, per la vostra benvolença i generositat,  i a vosaltres, convilatans i amics montblanquins que m’ heu acompanyat en aquesta efemèride  tan emotiva i solemne, us expresso amb el meu agraïment la meva estima més  sincera i afectuosa.

            Montblanc, 22 d’abril de 2023  

El ple medieval, que es celebrarà dissabte dia 22 d’abril a l’església del Sant Miquel de Montblanc, nomenarà a Josep Maria Sans Travé i a Laura Baeza Giralt com a fills adoptius de la vila Ducal.

�Josep Maria Sans Travé, que va néixer a Solivella el 23 d’abril de 1945, és llicenciat en Història Medieval per la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva carrera ha ocupat, entre d’altres, la direcció tècnica de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, va ser el cap del Servei d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com també va ser nomenat Director de l’Arxiu Nacional de Catalunya; a més de Director General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.

Laura Baeza Giralt, que va néixer a Paris el 19 d’abril del 1952, va cursar estudis de Ciències Polítiques que va completar amb el màster d’Estudis europeus a la Universitat Lliure de Brussel·les. Ha desenvolupat la seva carrera professional durant trenta anys al Parlament europeu i a la Comissió Europea, i també ha col·laborat amb el servei exterior de la UE, acabant la seva trajectòria professional com ambaixadora de la UE a Algèria i Tunísia.

Un parell d'actes són els que han concentrat més afluència de gent aquesta passada Setmana Santa. Entre els que hi participaven i els que anaven a guaitar se'n han de destacar dos d'aquest actes. El Diumenge de Rams i la processó del Divendres Sant.

En aquest web en podeu veure unes quantes fotografies. Les del Divendres Sant cedides per l'Enric Capdevila.

  Setmana Santa 2023  

Aquest any ha estat diferent la posta en escena d'aquesta celebració, doncs s'ha suprimit la característica tarima que es posava davant de la porta de la Casa de la Vila i s'ha fet tot a peu pla. A més, desprès de la benedicció s'ha fet un recorregut per dintre de l'església on s'han pogut admirar les noves formes ornamentals que s'ha introduït en la decoració del temple parroquial (les escenes del Via Crucis, i les figures que s'han posat a banda i banda de la porta d'accés), entre altres.

També s'ha vist una lleugera millora en l'increment de palmes i palmons, doncs aquest últims anys havien minvat molt . De totes formes, moltes d'elles, un cop fet aquest esmentat recorregut per dintre del temple, han tornat a sortir directament al carrer, sense esperar la cerimònia religiosa, com es pot veure en la darrera fotografia del reportatge fotogràfic.

 Diumenge de Rams 

L'Ajuntament rebrà pròximament unes subvencions, que, en gran part, van destinades a la piscina i al seu entorn.

Concretament una de 8.174  €, que en la seva totalitat van directament per la zona de la piscina, i una de 2.825'92 €, per la despesa de contractació del socorrista, la desratització d'instal·lacions i clavegueram i alimentació de les colònies de gats.

Esperem que una bona part vagi destinada a la millora de la part del bar, tant del terra com del ridícul espai que hi ha al propi bar, doncs no trobaríem en cap piscina municipal del nostre entorn un terra com el que tenim aquí ni un raquític bar com el nostre.

També és molt important la desratització, doncs ja fa un parell d'anys que es veuen rates de considerables dimensions en aquesta zona.

Amb aquestes possibles millores caldria afegir-hi que no s'hagi de tancar abans d'hora per poder donar aigua a la Cooperativa quan comença la verema.

A propòsit d'aquesta aigua, tot i que per alguns pugui sonar molt malament, no té cap mena de lògica que s'hagi de regalar una aigua que paguem tots els solivellencs per profit de quatre terratinents, primer pel cost econòmic que suposa, i en segon lloc, en aquesta època de manca d'aigua generalitzada que estem patint a Catalunya. No és excusa dir que aquí tenim l'aigua de l'Ebre. A més, aquesta l'estem pagant molt més cara i en total són 640.000 litres d'aigua que caben a la piscina .

O sigui que, mans a la obra, i esperem que l'Ajuntament tingui la valentia d'acabar amb aquest abús.