Vincles  

 Sagrat Cor 2024  

Després de les darreres intervencions de l’ajuntament fetes a finals de 2010, fruit  de l’acord amb el Memorial Demo­cràtic que les va sufragar, aquest ha restat despullat de tota referència exterior i sense cap explicació que permeti la seva identificació. El propi estil artístic, però, el fa molt semblant als monuments que, acabada la Guerra Civil, es van erigir a molts pobles per honorar la memòria dels morts de dreta durant el període revolucionari de 1936-1939.

A Solivella el nombre de morts per la repressió a la reraguarda fou molt elevat: els 38 morts de dreta representaven un 26,4 per mil, la xifra proporcionalment més alta de tota Catalunya. Aquestes morts es donaren principalment en dos moments històrics.

Sublevació frustrada

Fou el 24 de juliol de 1936, quan, des­prés de reduir un grup d’homes de dreta carlins, de la Lliga i catòlics que, tement ser maltractats o morts pels seus adversaris, es feren forts en tres cases del poble, els milicians solivellencs, amb la col·laboració d’altres procedents dels pobles de la rodalia que els vingueren a ajudar –Sarral, Barberà, Cabra, Montblanc i l’Espluga de Francolí–, reduïren els resistents i, juntament amb altres de dreta que s’afegiren a la colla de ‘sollevats’, els afusellaren aquest dia a l’hostal del poble, en un total de vint­i-dos. A banda de les motivacions polítiques, determinà aquesta desproporcionada acció la venjança dels revolucionaris per la mort de dos dels seus coreligionaris.

L’altre moment històric que integra els ‘fets de Solivella’ és l’assassinat de sis homes dut a terme el 12 de febrer de 19. En aquesta ocasió,elcomitè i l’ajuntament solivellencs, per represaliar els dretans davant la seva satisfacció per la caiguda de Màlaga en poder de les tropes franquistes, detingueren al vespre i primeres hores de la nit del dit jorn, una cinquantena d’aquestes persones que, després d’haver-les sotmès a un judici sumaríssim, les condemnaren a la pena capital.

Un dels cartells franquistes commemoratius dels assassinats el 1936 i 1937 a Solivella.

Per tal de dur a terme les execucions amb discreció i evitar els possibles aldarulls i reaccions dels familiars i amics, els responsables del comitè havien convingut amb els de Sarral d’utilitzar un vall que aquests tenien preparat per enterrar els cadàvers d’uns quants homes de dreta que volien passar per les armes, peròque en el darrer moment s’havien desdit.

El fet que davant mateix de la fossa on havien de caure morts, quatre dels vuit que havien portat amb un camió de Solivella a Sarral poguessin, gairebé miraculosament, fugir i evitar els trets mortals –després dos dels escapolits, de 18 i 21 anys, foren agafats de nou i morts– determinà que els dirigents del comitè avortessin la resta de l’operació i que optessin per alliberar-los, davant el desgavell general entre els detinguts provocat per la informació del que havia succeït.

‘Caídos por Dios y por España’

El franquisme s’apropià dels morts i els elevàtots a la categoria de «caídos por Dios y por España» i en la major part dels elements en pedra que aixecà perservar-ne la memòria hi féut també constar els excutors o la manera brutal de la mort:«vil­mente asesinado por los enemigos de Dios y de España» o «asesinado por las hordas ro­jas de Solivella».

Els primers ajuntaments franquistes magnificaren la memòria dels coreligionaris morts a través de la celebració, amb especial solemnitat, dels aniversaris del 24 de juliol i el 12defebrer, amb campanyes publicitàries en els mitjan sd’aleshores i també amb la fixació de monuments, creus i làpides, amb les corresponents inscripcions, sigui al sllocs onforen morts, sigui al espai públic del poble preservar­ne perpètuament la memòria.

Un d’aquestsmonuments és el que resta d'empeus a la plaça que porta el seu nom, tal com hem avançat. La seva erecció fou aprovada pel primer consistori franquista, presidit per Gregori Travé, qui ja hi posà la primera pedra el 24 de juliol de 1939. El fet que les autoritats provincials, a proposta de les municipals, tinguessin inicialment la idea, atesa la transcendència dels ‘fets de Solivella’ a tota la demarcació, d’aixecar precisament a aquesta població un monument commemoratiu en honor de tots els caiguts de la circumscripció ajornà temporalment la seva execució, tot i que ja s’hagués encomanat el projecte a l’arquitecte vallenc Josep Maria Vives.

La idea fou rebutjada i elmonument de Solivella secenyía commemorar només els ‘caiguts’ de la població. S’inaugurà el 20d’agostde1944 el cenotafi, sota la presidència de l’alcalde Anton Espinac Garcia. Durant el règim franquist a bona part dels actes ‘patriòtics’ de la població acabaven amb l’ofrena d’una corona de llo­rer i els cants i visques de rigor. 

Sentiments dispars i contraris

El monument ha provocat al llarg de molts anys–mentre varen viure els protagonistes i els directament afectats–sentiments dispars i contraris: per a uns –els considerats guanyadors de la guerra– representava el seu sen yal erigit superbament en un espai públic destacat en honor i memòria dels seus coreligionaris morts, mentre que pels altres era un signe visible d’ignomínia plantata en una de les cruïlles més notables. Durant la transició sorgiren iniciatives, provinents dels crítics amb el règim franquista, perdesmuntar­lo i desplaçar-lo al cementiri. No reeixiren per l’oposició dels primers governs municipals democràtics, vinculats amb el règim anterior. El 1980 s’aconseguí que s’arraconessin les dues plaques de marbre gris que enregistraven els cinquanta noms dels homes de dreta afusellats a la reraguarda i els morts desaparegutsen en el camp de batalla, i que fossin substituïdes per unpetit rètol de marbre negre que deia «A tots vosaltres. 1936-39». Però aquest rètol seguia imgoramt eñs morts de la repressio´franquista que es va allargar bastants anys més.

Recuperar la memòria

Avui, el «monument», sense les dues làpides i despullat fins i tot de la paraula FE, –la virtut teologal que havia d’encarar el futur de la població i que es pregonava repetida als quatre punts cardinals a través de la seva inscripció als darrers cubs delaconstrucció pètria, es presenta simplement com un conjunt harmònic, mut, sense sentit, de difícil comprensió, tant pel lloc on està com per la seva estructura.

És probable que algun dia un consistori respectuós amb eldocument històric –també en pedra -es replantegi el‘sanejament integral al qualf ou sotmès el cenotafi i que, tot optant per l’oportunitat de conservar la memòria històrica escrita, faci el possible per retornar-lo al seu estat original, i que, així mateix, faci aixecar, complint un deure de justícia, un altre monument en honor dels represaliats pel franquisme –recordem que a la presó de Tarragona es compliren vint-i-dues sentències de mort de solivellencs. I que assumeixi, sobretot, l’explicació als seus peus de la motivació, el sentit i l’època de les seves respectives construccions.

  L'any 1966 encara es feia aquesta cerimònia de caire feixista 

 Ara que ha passat gairebé un mes, podem tornar a reviure tots el actes que es van fer al llarg del mes d'agost.

Tot això ho podem veure al web gràcies a prop de 200 fotografies de l'Eduard Tarragó.

Torneu a gaudir de les festes doncs!!

  Tornem a viure la Festa Major 

 Ja s'han aclarit els motius del perquè s'havia tancat dos dies la piscina petita. Va ser perquè una criatura va fer les seves necessitats dintre de la piscina. Per aquest motiu es va haver de buidar i desinfectar.

 Què passa amb la piscina petita? Avui han passat un Àgora dient que, finalment, estarà operativa. Fins Quan?

Em tingut uns dies d'una molt forta calor i la canalleta no es podien banyar. Ara diuen que ja està oberta, però no ham donat cap mena d'explicació del perquè ha estat tan de temps tancada. Era un secret que no ens podien dir? Esperem que pugui durar tot l'estiu, en cas contrari aniríem molt malament.

 Segur que es tractava d'un gran "enginyer" el que fa fer aquest nyap a la paret de l'església, doncs el color gris que va quedar al voltant de les pedres desentona completament amb la resta de pedres que hi ha.

 Abans del propi dia de la revetlla hi haurà dos actes a Solivella.

El dia 16 hi haurà una projecció d'una pel·lícula a la Sala de la Societat. El film en concret és: "Mis queridos hijos", amb motiu del Dia Internacional contra el maltractament de les persones grans, patrocinat per L'Esplai dels Jubilats i Pensionist

L'altre acte és el de "Cançons Retrobades", on hi haurà sis xerrades-concert. Serà el dia 22 a les 12 h. a la Sala del Sindicat.

El menú pel sopar de la revetlla és el següent:

PRIMERS  Amanida amb embotiits del país, o Esqueixada. 

SEGONS Cassola de tros, o Rodó de vedella amb bolets, o Bacallà amb samfaina, panses i   pinyons.

POSTRES Braç de gitano (nata o crema).**Pa, vi, aigua, cafè i gotes.

**PREU: 20€
 

 Malgrat haver posat aquest rètol, i cansats de que un/a incívic/a portés el seu gos a fer les seves "feines" aquí, i que mai va recollir les seves deposicions, han quedades demostrades dues coses, el gos no sap llegir, el amo o mestressa tampoc, I que el gos no és el porc, l'amo del gos o la mestressa sí.

 Aquest passat diumenge s'ha celebrat a Solivella, com cada any, la tradicional processó de Corpus. Cada anys amb menys assistents. És una festivitat que es van perdent any rere any, doncs, excepte les persones d'edat , ningú més va a la processó

En podem veure unes quantes fotografies de l'Enric Capdevila.

 Resultats al Parlament de Catalunya, eleccions 12 de maig de 2024

		V0TS	TOTAL CATALUNYA (ESCONS)
	PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA	26	42
	JUNTS +	158	35
	ESQUERRA  REPÚBLICANA DE CATALUNYA	94	20
	ALIANÇA CATALANA	14	2
	PARTIDO POPULAR	19	15
	CUP	17	4
	COMUNS	10	6
	VOX	10	11

 Gràcies a Cal Travé, Solivella pot presumir de tenir un restaurant recomanat per la prestigiosa guia Michellin.

Fa unes setmanes li va ser atorgada aquesta important distinció, que ara llueix a la seva porta d'entrada i que miren i admiren tots els seus clients.

En  la guia es destaca la seva decoració i la seva elaborada cuina, en especial tot el que són carns a la brasa, cargols a la llauna, peus de porc, i tot amb amb bon sommelier de vins que recomana el mes adient en cada cas. cas Vent esment que tots són de collita  i elaboració pròpies.

 Al TN-Comarques de TV3, d'ahir, 24 d'abril, van dedicar un espai a parlar de Solivella i de la seva característica parla. Va sortir l'escola, on finalment es comença a ensenyar el Xipella.

Estaria molt, molt, molt bé que tant a l'escola, com a casa, lluitéssim per tal que no es perdi la nostra parla. Doncs des que els nens i nenes, a certa edat van a estudiar fora vila, el Xipellla s'ha anat perdent en les noves generacions.

És a dir, que entre tots em de preservar aquest tresor, parlant-l'ho, ensenyant als nostres joves que es tracta d'un dialecte únic i que cal que ells no el perdin, doncs és un fet diferencial propi de les nostres contrades.

  Podeu veure el vídeo aquí  

 Ahir dilluns 14 es va celebrar a Solivella la "trobada arxiprestal" que agrupava tres comarques, raó per la qual hi havia 8 capellans oficiant i un grapat de gent llegint, cosa que va fer que la missa s'allargués molt més del que ja es habitual.

Evidendentment l'església estava totalment plena, doncs hi havia molts pobles que s'hi van desplaçar. Quants solivellencs?

On si que va haver-hi molts solivellencs va ser al refrigeri en que es va obsequiar al baixos del Sindicat. Unes quantes beates de Solivella havien preparat diversos dolços per compartir, des de braços de gitano amb molt ous, a galetes fregides amb ou i llet, i moltes altres llaminadures.

Un èxit? Segur que hi haurà diverses opinions.

 El proper dia 13 es representarà una obra de Teatre -l'Elixir de la veritat- a la Societat a càrrec de la companyia BAT de Tàrrega.

Aquesta representació servirà per fer un homenatge a aquells solivellencs que durant anys varen estar vinculades al teatre de Solivella.

 Si bé aquest web sempre ha estat segura per tothom i mai havia donat cap problema de seguretat a tots els que hi entreu regularment, a partir d'ara és oficialment segura, doncs s'ha contractat un servei oficial de seguretat, raó per la qual a partir d'ara el web comença per "https", sent aquesta "s" la que ara hi apareix i que significa que està contractat el certificat de seguretat per tots els que hi entrin.

 Tot i que el nou Consistori va prendre possessió el passat mes de maig, en prou feines passats 10 mesos ja s'ha produït la primera dimissió. Ha estat el regidor Jaume Iglesies Mestres el que l'ha presentat.

Esperem que no hagi estat el primer d'altres.

 Malgrat que s'havien presentat tres persones por optar a gestionar el cafè de la Societat, sembla que totes tres s'han fet enrere.

El motiu? Les draconianes clàusules que es van posar al plec que se'ls va entregar (les podeu veure una mica més avall en aquesta pàgina) i que, si bé van quedar escarmentats de l'anterior gestor, no podem oblidar que en gran part va ser culpa de l'anterior alcalde, doncs passat més d'un mes, dos i tres, sense reclamar-li el pagament, el compte es va anar engreixant fins a un límit que ja va ser molt difícil de recuperar. Aquella deixadesa l'hem pagat tots molt cara, doncs en fer-se'n càrrec l'Ajuntament, vol dir que l'hem pagat entre tots nosaltres.

Però ara, repeteixo, amb aquestes clàusules que han posat serà molt, molt difícil que algú ho pugui agafar.

Temps al temps, però és més que probable que aquest estiu la Societat segueixi tancada.

 És magnífic que la parròquia de Solivella doni el seu suport a la pagesia i a les tractorades que estan fent.

El que no és de rebut és que des d'aquesta institució es confongui el verb "ser" amb el d'"estar". No és pot posar "som amb la pagesia", la manera correcta en català seria "estem amb la pagesia".

Un cop dit això cal felicitar aquest suport envers els nostres agricultors.

 Ja podeu veure algunes imatges de la tractorada d'enguany. Han passat 47 anys de l'anterior, però esperem que aquesta vegada doni els seus fruits.

Divendres 9 de febrer

(fotografies Josep Ramon Corbella)

El mes de març de 1977, es va fer la primera tractorada, restablerta la democràcia, va ser un any conflictiu en tots els sector de la producció, dels serveis i del camp.

Després d'anys de silenci i repressió, els camperols s'organitzaven dins dels sindicats del camp; a Catalunya en fou majoritari la Unió de Pagesos. La pagesia, igual que els treballadors industrials, prenien el carrer per fer escoltar les seves reivindicacions. Així, a un any i escaig de la mort del dictador, els pagesos convocaven la seva primera vaga general després de quaranta anys de forçada letargia. La nova tàctica de lluita pagesa va ser la convocatòria de tractorades. Els pagesos ocupaven les principals vies per tal de fer sentir la seva veu. La primera d'aquestes vagues a nivell estatal va ser entre els dies 2 i 6 de març de 1977.

E´l lema més escoltat era "volem viure de la terra", tot reivindicant a Madrid els següents punts:

1.- Preus agraris justos.

2.- Una seguretat agrària adient.

3.- La legalització dels sindicats de pagesos lliures.

Després de tenir cinc dies els tractors a les carreteres, El Consell de Ministres va acceptar les seves reivindicacions, i després de cinc dies van desconvocar la vaga.

Els agricultor solivellencs es van afegir en aquella vaga, tal com podem veure en aquestes fotografies:

 Després d'uns quants dies de manifestacions dels agricultors francesos per millorar les seves condicions, ara ha arribat el torn a les nostres terres. Per aquest mateix motiu s'han convocat tractorades a les nostres terres.

Aquesta manifestació està prevista per demà dimarts, 6 de febrer, en que a la Conca es manifestaran per tallar les següents carreteres: N-240. C-14 i la autopista AP-2 a Montblanc.

 Licitació, pressupost: Per entrar-hi 25.200 €, amb I.V.A. (21%) 30.492 €

Contracte està finançat amb fons de la UE:

No

Més informació

Informació de caràcter jurídic, econòmic, financer i tècnic

Condicions d'execució del contracte

Tipus de condició:

Condicions especials tipus Mediambiental

Descripció:

Gestió dels residus tenint en compte els canvis que es puguin produir a nivell municipal en aquest àmbit.

Solvència econòmica i financera

Criteri de solvència:

Assegurança de responsabilitat civil per riscos professionals

Valor mínim exigit:

Declaracions apropiades d’entitats financeres, així com que té subscrita una pòlissa de responsabilitat civil derivada de l’exercici de l’activitat, amb una cobertura mínima de 300.000,00 €, o que es compromet a subscriure-la, en cas de resultar adjudicatari, i abans de l’inici de la prestació de l’activitat.

Mitjà d'acreditació:

Pòlissa o certificat d’assegurança per riscos professionals

Solvència tècnica i professional

Criteri de solvència:

• Presentació d’una memòria signada pel sol·licitant o el seu representant, en la que cal fer constar els següents extrems: 1. Currículum de la persona sol·licitant. 2. Currículums, si escau, de les persones que formaran part de l’equip que durà a terme l’activitat i descripció de les seves tasques en el cas de resultar beneficiari de la llicència. 3. Experiència professional en el sector de la restauració durant els darrers 3 anys, indicant si va ser per compte propi o per compte d’altri. S'acreditarà mitjançant una declaració jurada on es posi de manifest els treballs realitzats, dates i empresa. 4. Copia de la vida laboral emesa per Seguretat Social. 5. Qualsevol altre que ajudi a acreditar la solvència del sol·licitant i el seu equip, però NO s’ha d’incloure, sota cap concepte, EL PROJECTE DE FUNCIONAMENT, atès que aquest s’haurà d’incorporar al sobre núm. 2, i per tant la seva inclusió en aquesta fase significarà l’exclusió automàtica del procediment.

 La Diputació de Tarragona ha concedit un crèdit  a l'Ajuntament de Solivella per un import de 5.381'68 euros per sufragar els interessos de préstecs de l'exercici 2023. Aquesta subvenció  ha estat destinada al pagament del del préstec  de l'exercici 2022 i que va servir per fer front a les obres de construcció de l'escola i les obres de canalització d'aigua.

 El Grup Cultural de la Dona comença a preparar els actes que es faran el proper dia 8 de Març, dia Internacional de les Dones.

Des de la Regidoria d'Igualtat han convocat ja una reunió pel proper dia 19 a cal Mateu, en la qual es debatran les pautes a seguir per aquesta diada, convidant per aquell dia a totes les dones de qualsevol edat a participar en els actes del dia 8.

També volen integrar les propostes que aquelles puguin fer, però que posin el focus en les desigualtats de gènere que encara existeixen.

 No es tracta de dissimular i molt menys negar, que les relacions personals entre el difunt i l'autor d'aquest web no passaven pel seu millor moment, doncs era un tema de domini públic i comentat per gairebé tots els solivellencs.

Però un cop dit això s'ha de dir que sap greu, molt greu la seva mort. I ho dic per dos sentits.

Primer per la manera sobtada com va morir, sense temps per acomiadar-se dels seus estimats. I en segon lloc per com han quedat d'afectats els seus essers més propers, doncs, com he dit no van tenir temps de rebre el seu escalf quan la mort el va venir a buscar. També però la manera com han rebut el cop la seva esposa, els seus fills i joves i sobretot els seus nets. Doncs per aquests últims s'ha vist prou bé en la missa d'avui com no podrien reprimir les llàgrimes, possiblement perquè, a la seva edat, encara no han assimilat que en aquest món només hi estem de pas.

Però qui era en Joan Corbella Iglesies? Sobretot cal subratllar que era mestre. Un mestre vocacional en el plé sentit de la paraula. Doncs la qualitat més important d'un bon mestre és la vocació. Ell va formar i va deixar un bon record a un  gran número d'alumnes que havia tingut. Però aquest ja és un tema prou conegut per tothom.

L'altra cosa a destacar d'ell és que va ser un molt bon solivellenc, amant de deixar constància del seu poble a través de les seves filmacions i fotografies. També a ell se li deu que, al llarg de força temps, era qui donava notícies de Solivella a través de Ràdio Tàrrega, el que feia que el nostre poble ultrapassés el terme i es donés a conèixer a altres indrets.

No queda més que desitjar-li un bon repós i sobretot estar al costat de la seva vídua per fer que aquest tràngol el superi de la millor manera possible.

D.E.P. Joan

 Realment l'home dels nassos pot representar millor que cap altra figura al nostre poble.

Si mirem el que va succeir un dia prop d'acabar l'any, quan un grupet de joves -els mateixos als que han deixat sense cap local on reunir-se a Solivella, des  de fa ja massa temps- quan van telefonar a l'alcaldessa per demanar-li permís per jugar a ping-pong als equipaments culrurals (el "paller") i aquesta s'hi va negar, com que hi havia una porta oberta -oberta, si!- van entrar per jugar alguna partida, la reacció, des de tots els punts de vista va ser totalment desmesurada, doncs va fer pujar els mossos d'esquadra per tal que els identifiquessin. Realment no havien fet res més que intentar tenir un lloc per una estoneta on poder distreure's. Cal insistir que la porta estava oberta. (Potser no es pot ni tancar?) Aquesta és una pregunta que l'Ajuntament hauria de respondre.

La mesura, insisteixo, va ser totalment desproporcionada. Com ho és també, que després de tant de temps, segueixin sense tenir un lloc on reunir-se, doncs molts d'aquella época en que es va prendre aquesta mesura, ja no formen part d'aquella colla, doncs la s'han fet grans.

També cal tenir nassos per repetir el sopar de cap d'any amb aquelles mateixes persones dl càtering que ja en altres ocasiones havien ocasionat problemes. En primer lloc cal tenir nassos per haver passat passat un missatge a l'Àgora on es demanava que es portèssin els coberts de casa, sense tenir en compte que molts d'aquelles persones -la majoria- no tenen internet al mòbil per poder-se assabentar-s'en.

Els problemes d'aquest grup de càtering, com ja era previsible, van continuar. Primer amb una cassola de rap que estava en mal estat i ue podria ocasionar problemes de salut. Després el mal servei, i finalment que a l'hora del postre ja havien marxat, havent de ser els que havien pagat pel sopar i pel servei, haguèssin d'aixecar-se per anar-se a buscar el postre.

S'ha de tenir nassos, més que l'home dels nassos, per tancar l'any d'aquestes dues maneres.

Feliç any 2024 a tothom