MISSIÓ COMPLERTA EN LA DIRECCIÓ TÈCNICA DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA DE LA CELEBRACIÓ DEL 275è ANIVERSARI DE  DE LA FESTA DEL SAGRAT COR DE SOLIVELLA

 Verba volant, scripta manent (Mentre les paraules volen el que resta escrit roman). En el nostre parlar diari utilitzem moltes expressions procedents de la llengua llatina, mare del català. L'al·locució amb què encapçalo aquesta col·laboració s'usa quan es vol deixar constància perpètua o perenne d'un nom, un fet transcendent o d'una actuació personal duta a terme per hom, un grup o una col·lectivitat.

En general  també quan algú ha exercit una responsabilitat -sigui molt transcendent o bé poc important- quan s'ha acabat té el deure moral de passar comptes, de fer el corresponent balanç, tot exposant els objectius  inicials proposats, els aconseguits i també els que no s'han assolit, tot justificant, si hi són, les seves causes.

L'alcalde senyor Enric Capdevila quan em proposà d'exercir de director tècnic de la Comissió Executiva de la celebració del 275è aniversari de la festa del Sagrat Cor li vaig acceptar tot seguit l'oferiment per diversos motius, el primer de caràcter purament històric i que tot seguit exposaré.

Haig de precisar, doncs, que el decobriment de la data de la celebració dedicada al Sagrat Cor de Jesús vaig tenir el goig de trobar-lo  casualment, ara fa més de de cinquanta-dos anys.   Abans ningú,  en els segles XVIII, XIX i XX havia parlat amb justificació d'aquesta  celebració a Solivella.

He dit que la troballa va ser "casual" perquè en aquells moments jo estava elaborant un treball en base a la documentació conservada a l'arxiu parroquial sobre la confraria de Sant Esteve, que aglutinava   els joves del nostre poble i que entre les seves competències s'hi comptava al llarg dels segles XVIII i fins a finals del XIX l'organització dels actes lúdics de la Festa Major, de la patrona de la parròquia i del poble, la Mare de Déu d'Agost. Aquesta recerca, iniciada l'any 1967, es publicaria bastants anys més tard amb el títol  La confraria de Sant Esteve de Solivella (1712-1860). Aspectes de l'organització de la nostra Festa Major en el passat,  corresponent al volum II de la "MIscel·lània d'Estudis Solivellencs", de l'any 1984.

Mentre analitzava els ingressos d'aquesta confraria al llarg dels anys que abastava el període cronològic setmana per setmana, que provenien principalment de dos conceptes: de les almoines aplegades a l'església durant les funcions religioses els dies festius, i dels anomenats "llevants de taula", consistents en aplegues fetes pels joves anant a demanar per les cases de la població en dies festius almoines o  productes vendibles Un anotament feia referència al dia 9 de setembre de 1743 -era dilluns, mentre la major de les altres anotacions eren en diumenge- en què la confraria havia ingressat un sou i sis diners, superior tanmateix, als  ingressos de dos diners del diumenge dia 1 de setembre, dels set diners del diumenge dia 8, però menor als  tres sous i vuit diners del diumenge posterior a la festa del Sagrat Cor, dia 15 de setembre, que amb l'aplega del "llevant de taula" s'aconseguiren  tres sous i vuit diners. L'enregistrament amb el nom específic de "Cor de Jesús" em va suggerir que  en aquell any  es tenia notícia documental que s'havia celebrat la festa litúrgica del Sagrat Cor, tot i que no obviava que s'hagués pogut celebrar anys abans sense que s'hagués enregistrat.

La troballa històrica  la vaig comunicar al rector d'aleshores de la parròquia de Solivella mossèn Jaume Capestany  a qui, a més, vaig proposar la celebració especial l'any vinent per commemorar el 225è aniversari de la celebració de la Festa del Sagrat Cor a Solivellar, com efectivament es dugué a terme. En aquell moment, a banda dels aspectes més generals relatius a aquesta festivitat litúrgica a la diòcesi de Tarragona i el paper promotor de la devoció per part de l'arquebisbe Pere de Copons i de Copons, així com també dels concilis provincials de 1738 i 1745,  no coneixiem altres elements històrics que hem anat descobrint al llarg dels anys, investigant principalment a l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona i que en col·laboracions orals o escrites al llarg dels anys he anat exposant .

El descobriment de la data escrita de la celebració, que considero molt destacable, va ser important perquè les efemèrides posteriors s'han calculat sempre a partir de la constatació de l'existència de la festa del dia 9 de setembre de 1743.

A aquest fet purament historiogràfic voldria afegir ara que acabo en la meva responsabilitat de director tècnic de la celebració  la meva participació o aportació  en la celebració del 275è aniversari els altres aspectes de les meves actuacions. Com a un pas previ i per començar a fer caliu vaig escriure un llibre titulat  La Festa del Sagrat Cor de Solivella,  que editat per l'ajuntament  es va imprimir a Pagès editors, de Lleida, l'any 2017, presentant-se  en el temple parroquial de Solivella el dia 9 de setembre de l'esmentat any. Al llarg de 74 pàgines i algunes il·lustracions facilitades per Jordi Travé,  vaig intentar explicar l'origen de la festa a través d'un vot de poble, l'escenari social i econòmic en què es va desenvolupar, la supervivència de la celebració al llarg dels anys fins a l'actualitat, les efemèrides més destacades,  els elements religiosos i culturals que l'integren, com ara la missa solemne, la processó del vespre pels carrers i places del poble, les garlandes i catifes que adornen el trajecte i les característiques capelles  amb figurants humans.

Al llarg de l'any que ha durant la meva responsabilitat he procurat assistir a les diverses reunions de la Comissió Executiva i he donat lleialment sempre que se m'ha demanat el meu parer, que com és comprensible,  no sempre s'ha tingut en compte. D'altra banda,  celebro que en situacions complexes i d'especial significació els responsables superiors hagin tingut l'encert d'obviar el criteri quasi unànim de la comissió en bé de la normalitat democràtica i la pau social.

Un dels aspectes al qual he dedicat més temps i  eforç ha estat el relatiu a la recuperació dels privilegis de què gaudia la nostra festa i que en el segle XIX varen ser robats o destruïts del nostre temple  parroquial on estaven exposats. Vaig redactar les cartes adreçades a les Autoritats eclesiàstiques i civil on argumentaven el nostre desig de recuperar els nostres privilegis: a l'arquebisbe de Tarragona, Dr. Jaume Pujol, al Molt Honorable president de la Generalitat, senyor Joaquim Torra, i al Sant Pare Francesc.

Amb els dos primers, a més, vaig  portar directament les negociacions sobre el contingut del corresponent privilegi. Això comportà  la tramesa d'una sèrie llarga de propostes i contrapropostes fins a l’aprovació d’un text consensuat entre les dues parts i jo mateix en representació de la comissió. Quan ja vaig disposar del text oficial calgué trobar una persona que tingués experiència en l'elaboració de documents solemnes i que passés l'escrit oficial en un pergamí o paper-pergamí que, signat també per les respectives autoritats, pogués ser exhibit al costat de l'altar del Sagrat Cor en la seva qualitat de document oficial i solemne de la recuperació del nostre privilegi.

La comunitat de monges benetes del carrer Anglí, 55, de Barcelona, que coneixia  la seva  experiència en la plasmació  de documents semblants, amb les quals havia estat en contacte en la meva condició de Cap de Servei d'Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i també de Director de l'Arxiu Nacional de Catalunya ja que els hi havia encomanat diversos treballs de  restauració de manuscrits així com també l'elaboració d'algun document solemne en lletra gòtica, humanística o simplement  singular.  Al convent  m'atengué la germana Conxa Adell, amb la qual em vaig entendre ben aviat quant al suport material, i amb la qual varem escollir el disseny, la lletra a utilitzar, els marges i la situació de l'escut del prelat.  L'elaboració del document solemne motivà petits dubtes que vaig resoldre anant al convent diverses vegades.

Del privilegi obtingut del Molt Honorable president de la Generalitat, vaig fer també la carta de sol·licitud que signarem l'alcalde, el mossèn i jo mateix, i vaig negociar més endavant amb la Secretaria privada de Presidència i Protocol els termes i text que havia de ser recollit en el pergamí solemne. Quan tinguérem l'acord definitiu sobre el seu redactat jo mateix el vaig portar  a les monges benetes perquè el confeccionessin de la mateixa manera que havien fet amb el document del prelat.

En dos actes oficials vaig coincidir  en aquest periple amb el president de la Generalitat Molt Honorable  Joaquim Torra, un vell conegut meu de la  seva etapa de director de la "Revista de Catalunya", de la qual jo formo part del Consell Assessor. Tant amb motiu de la seva visita oficial al monestir de Santa Maria de Vallbona com a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans vaig aconseguir el seu compromís de signar el privilegi solemne i que en fes el lliurament personal i públic als solivellencs. Aquest acte s'havia previst inicialment  amb motiu d'una visita oficial del president a qualsevol altre lloc de la Conca que aprofitaria per desplaçar-se un parell d'hores al nostre poble i lliurar-nos el privilegi. Les eleccions municipals, però, de juny d'enguany motivaren, atès que l'entrega del privilegi es volia fer durant el mandat de l'alcalde Enric Capdevila, que havia estat el promotor dels actes de la celebració, que es variés l'acte  previst, i en lloc de venir el president a Solivella seria una representació  de solivellencs qui, presidits per l'esmentat alcalde i tots els membres de la Comissió Executiva, aniria a recollir al Palau de la Generalitat de mans del president Quim Torra el nostre privilegi.

 Finalment, en un acte molt reeixit una representació nombrosa del poble de Solivella es personalitzà al Palau de la Generalitat, on el president Torra no va escatimar amabilitat ni temps per acollir els presents.

Haig de destacar una altra aportació que crec que és especialment important  que vaig proposar i defensar en el si de la Comissió Executiva. Vaig suggerir deixar alguna cosa de valor patrimonial afegit al nostre temple parroquial que recordés perpètuament l'efemèride que estàvem celebrant. Alguns membres de la dita comissió defensaven fer una còpia del retaule de Mateu Ortoneda, anomenat "De la Mare de Déu del Castell de Solivella", que actualment es conserva i s'exposa al Museu Arxidiocesà de Tarragona. Vaig rebutjar amb  arguments aquesta idea al·legant que el criteri més general a l'hora de fer aquestes actuacions se cenyia no a disposar d'una peça artística del passat -de la qual es podia contemplar l'original al corresponent museu-  sinó a encomanar a un artista actual de reconegut prestigi i  de primera categoria  la confecció d'una obra d'especial valor artístic que, a més,  amb el temps pogués guanyar encara més interès.

Quins artistes, però, podien fer una obra com  la que finalment desitjava la comissió i estigués econòmicament a l'abast del nostre pressupost, basat exclusivament en les aportacions demanades a les administracions, concretament la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat? Jo conec en base a les responsabilitats que al llarg de trenta-cinc anys he exercit en el Departament de Cultura de la Generalitat la major part dels millors artistes de les comarques del nostre país. De manera que de ben a prop de Solivella en vaig proposar dos: la Carme Benet, de les Borges Blanques, i  el Josep Minguell, de Tàrrega. A banda de l'amistat personal amb el dos, conec també i valoro enormement la seva obra pictòrica, especialment la de tipus religiós amb què han decorat algunes esglésies del nostre país. Considerava els dos molt apropiats per encomanar-los una obra per al nostre temple parroquial.

Tot i ser els dos molt bons muralistes,  cada artista tenia el seu estil propi:  mentre la pintura de la Carme era principalment figurativa i  més tradicional, la del Josep havia evolucionat cap a formes molt més conceptuals. Per a prendre una decisió sobre quin artista escollir sobre  la capella del Sagrat Cor de Solivella vaig proposar que alguns membres de la Comissió Executiva abans veiessin algunes de les seves realitzacions. De la Carme varem visitar les pintures murals seves de l'església parroquial de les Borges Blanques, mentre que del Josep varem apreciar els seus murals de l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba, de Tàrrega,  i l'església de Santa Maria de l'Espluga Calba, un dels templers parroquials més esplèndid d'aquesta contrada, gràcies principalment a la tasca de mn. Joan Llort, qui al llarg dels quaranta anys que havia regit la parròquia havia tingut una cura especial en conservar i embellir el temple.

Després d'haver vist les pintures d'un i altre artista la comissió es decantà per contractar els serveis de Josep Minguell. Crec sincerament que el resultat justifica la decisió que es va prendre en el seu moment ja que avui la capella i altar del Sagrat Cor ofereix un valor afegit considerable al nostre temple parroquial barroc.

D'altra banda, de ben segur que trobarem en el futur la possibilitat d'obtenir alguna altra aportació de l'artista Carme Benet.

Tot el que acabo d'exposar representa la part reeixida de la meva col·laboració personal. Ara tot seguit haig de fer referència a la part no aconseguida.  Quan el dia 9 de setembre de 2017 presentàvem en el temple parroquial  el meu llibre sobre la festa del Sagrat Cor de Solivella, ens varem comprometre el mossèn, l'alcalde i jo a recuperar els privilegis que amb motiu de les guerres o revolucions del segle XIX els havien fet desaparèixer del presbiteri on hi eren exposats. A la clausura el dia 23 de juny de l'any dedicat a la celebració del 275è aniversari  no hem pogut comptar, tal com varem prometre i ens hauria agradat, amb el document papal que confirmés la nostra festa, no per manca d'actuació nostra sinó perquè Roma (o el que és el mateix la Santa Seu) no ha respost encara a la petició que en el seu moment varem fer. Per tant, no se'ns pot acusar a nosaltres d'aquesta mancança.

En efecte, vaig elaborar la carta de sol·licitud, que varem signar el mossèn, l'alcalde i jo mateix, dirigida al Sant Pare, acompanyada d'un exemplar del meu llibre sobre la festa del Sagrat Cor de Solivella i que per correu postal va ser tramesa a l’Estat del Vaticà. A l'esmentada carta -amb registre de sortida de l'ajuntament de Solivella 313, de 31/08/2018- explicàvem al Papa l'origen plurisecular de la nostra festa, la seva continuada celebració al llarg de gairebé tres segles, els principals actes litúrgics que l'integren, els privilegis de què gaudia, la seva desaparició i la voluntat del poble i parròquia de recuperar-los, tot començant pels de l'arquebisbe de Tarragona i president de la Generalitat, els quals ens havien promès que accedirien a les nostres peticions, com així ha estat.

Reitero dir que Roma, però, no ha respost a la nostra esmentada petició. Sóc conscient  de la lentitud amb què la Santa Seu resolt les súpliques que li arriben de tots els recons del món perquè abans de prendre una decisió s'informa detalladament de l'escenari i de les circumstàncies que  motivaran la seva disposició. Ha estat aquesta consciència precisament la que ens ha privat de fer, passat un temps prudencial, la corresponent reclamació. Això no privarà, d'altra banda, continuar les gestions amb la Secretari particular del papa Francesc  per tal d'obtenir la confirmació del nostre privilegi, que esperem que, tal com varem prometre, tingui també un resultat positiu i  pugui figurar com els del prelat i el president a la capella del Sagrat Cor del nostre temple parroquial.

                                     Dr. Josep Maria Sans i Travé

                      Director Tècnic de la Comissió Executiva

                                     Solivella, 24 de juny de 2019