Aquesta pàgina es vol centrar únicament en el que
més tard es va conèixer com la secció recreativa,
és a dir, en els llocs d'esbarjo de l'edifici del
Sindicat -el cafè, i la sala de ball i cinema-, deixant
de banda la raó principal del motiu pel qual havien
nascut les cooperatives -en el cas de Solivella per la
transformació del raïm en vi i la seva elaboració- doncs
ja hi ha a la web una pàgina dedicada a la Cooperativa.
Per tant en aquesta pàgina veurem la vesant que inclouen
aquelles funcions de caire social que s'han portat a
terme en l'edifici del Sindicat.
Però per conèixer bé aquest gran edifici que va ser la
seu social del Sindicat de Vinyaters, caldria fer una
mica d'història que ens serveixi d'introducció.
Quan el dia 13 de febrer de l'any 1916 es van aprovar
els estatuts de constitució del "Sindicat Agrícola", a
Solivella ja feia quinze anys que els pagesos més
febles econòmicament s'havien agrupat per fundar "La Societat".
Aquella primera entitat ja disposava, el 1902, a l'any
següent de la seva fundació, d'uns cellers i maquinària
per elaborar en comú el raïm que transformarien en vi.
En pocs anys la "Societat" havia crescut i
s'havia fet forta, doncs, amb un esforç econòmic
important, els socis d'aquella cooperativa havien incorporat
nous terrenys i edificis entre els anys 1917 i 1930, amb
l'adquisició del magatzem d'elaboració de vi, propietat
de Magí Castro (el Musset), situat a la
carretera al mateix lloc on actualment hi ha el nou
edifici de La Societat, i més tard incrementen encara
més el seu
patrimoni amb l'adquisició dels terrenys que es troben a
l'entrada del poble.
L'exemple d'aquest sistema d'agrupar-se els pagesos i cooperar entre
ells, conegut com el
cooperativisme, fa que el agricultors més benestants de
Solivella decideixin formar també una cooperativa on
premsar i elaborar el seu vi, doncs les dificultats que
vivia la pagesia no afectaven únicament als pagesos més
petits.
Però van haver de passar encara quatre anys, després
d'haver-se constituït el Sindicat Agrícola, fins que van
decidir-se a comprar un terreny, doncs no va ser fins el
dia 13 de febrer de 1920 quan es va signar l'adquisició
d'un gran tros de terra, conegut com l'hort del Portal
-situat al l'antic portal de la bassa- amb dimensions de 8
àrees i 51 centiàrees (851 m2), per un import de 14.750
pessetes. Aquesta escriptura la van signar, com a
venedor Gregori Travé Iglesias, i com a comprador -i
actuant com president del Sindicat- Joan Iglesias Cartañà.
Malgrat haver efectuat aquesta compra, el Sindicat no va
disposar de l'edifici fins transcorreguts tretze anys, és
a dir que no van disposar d'un local social, i d'un lloc
nou i en condicions on elaborar el seu vi, fins l'any
1933, unes obres que s'havien començat dos anys abans,
seguint el projecte de l'arquitecte vallenc Josep Maria
Vives i Castellet.
Així, doncs, l'any 1933 s'inaugura el gran edifici del
Sindicat, i serà en aquest edifici i en les seves
funcions socials on ens centrarem.
|
I si
ara voleu entrar-hi per visitar-lo podeu anar pujant, la
porta és oberta
Començarem pel pis de dalt, que
és on es troben les dues sales que conformarien la secció
recreativa del Sindicat, la sala del cafè i la del
cinema/ball/teatre. O sigui que... escales amunt!
pis de dalt:
Les sales del cafè
i del ball/cinema
el cafè
Aquest era el lloc on en totes
les festes s'anava a fer el vermut, com aquest grupet de
solivellencs de l'any 1954
De la mateixa manera que a les
botigues -sobretot els forns de pa- on es pagava amb vals en
lloc de diners, durant
els primers anys de funcionament del cafè del Sindicat també
s'havia fet així.
L'acta del 16 de març de 1952
recull una proposta de millores al bar que inclou fer un
mostrador i comprar una màquina per fer cafè exprés.
Així mateix, l'acta del dia 9
de juliol de 1961, parla d'un televisor que han deixat en proves
-i que posteriorment es va comprar- per tal que els socis
decideixin la conveniència, o no, de posar un televisor a la
sala del cafè. Curiosament veiem que no despertava un entusiasme
gaire majoritari, doncs si bé es va aprovar, la votació va
quedar així: Vots a favor, 49; en contra, 37; i 2 abstencions.
Cap a mitjans dels anys 80 el
cafè del Sindicat comença a patir dificultats per mantenir-lo
obert, doncs pel que es dedueix en l'acta del 21 d'abril de
1985, no és fàcil trobar un conserge i s'opta per oferir-li el
bar/cafè a un soci, assumint la Cooperativa totes les despeses
que generés l'explotació (en la còpia de l'acta que s'adjunta
s'ha considerat millor ocultar el nom d'aquest soci).
Pocs anys després la gestió
anava de mal en pitjor, arribant-se en els últims anys, amb els
dos darrers conserges, a haver d'assumir, a més de la totalitat
de les despeses del local, les que originava la Seguretat Social
del conserge. Era ja el principi de la fi, així va ser com el
mes d'abril de l'any 2000 el cafè va tancar definitivament les
seves portes.
la sala del teatre, ball i
cinema
Era en aquesta gran sala on en
bona part es va desenvolupar conjuntament la vida social dels
solivellencs i de les solivellencs, doncs mentre que el cafè era
d'us gairebé exclusiu dels homes -llevat els seus últims anys-,
en aquesta sala, amb el ball de les festes i de tots els
diumenges, és on es van formar una bona part de les parelles de
Solivella.
Aquí és on es feia el cinema,
el teatre, el ball, i els esdeveniments importants de tota mena...
En aquells temps eren molts els
dies al llarg de l'any que aquesta sala s'utilitza, doncs eren
moltes les festes que se celebraven, i en cap d'elles hi podia
mancar una sessió de cinema, que consistia en dues pel·lícules i
el noticiari propagandístic del règim, el NO-DO. En aquests
programes de les festes nadalenques de l'any 1960, veiem com el
dia 27 de desembre era festiu, doncs era la celebració que
s'anomenava tercer dia de Nadal.
Fins l'any 1954 el cinema
havia deixat la seva explotació en mans d'un empresari de Montblanc. En
l'assemblea del dia 3 de juliol s'exposa la possibilitat de que
sigui directament la Cooperativa qui el gestioni i es pugui,
d'aquesta manera, estalviar una part dels diners que costa. La proposta va
ser acceptada.
L'any 1955 es veu la necessitat
de fer unes reformes en la sala del cinema. La més important és
reparar i abaixar el sostre, fent un doble sostre de fusta pintada de color
clar i omplint l'espai resultant amb fibra de vidre, amb
l'objecte de millorar l'aïllament tant per la temperatura com
per l'acústica. Al mateix temps s'aprofita per millorar
l'enllumenat sense incrementar el consum, doncs se substituiran
les bombetes per tubs
de neó, tant per l'estrella central del sostre, com els nous
punts de llum que es posen sota les llotges.
Degut a les despeses que genera
la secció recreativa, i en especial del cinema, en l'assemblea
del primer de maig de 1986, es decideix continuar fent pagar
entrada i, a més, fixar una quota anual als socis, segons les
pèrdues i reformes que generi la Societat Recreativa.
Degut a que la secció del
cinema segueix generant pèrdues, però davant de la possibilitat
d'obtenir una subvenció que ho compensi, sempre i quan
s'estableixi
un preu únic en la venda d'entrades, el Consell Rector acorda
deixar de fer pagar i fer gratuïtes les sessions de cinema.
Tots els diumenges es feia ball
després del cinema i també en la majoria de les festes
que hi havia durant l'any. Un ball, el dels diumenges, que durant molts anys es feia amb orquestra i
sempre amb alguna de les que es van
formar a Solivella, doncs just acabada la guerra civil va néixer
l'orquestra Los Azules que, quan posteriorment els seus
components es van separar, van donar origen a dues noves
orquestres, la Celi i la Yolanda. En la publicitat de
l'orquestra Los Azules podíem llegir com presumien de tenir la
cantant més jove d'Espanya, la Laura Solé de ca l'Estrivill.
No era únicament en
les grans festivitats que al Sindicat es feia ball amb orquestra,
sinó que
durant molts anys tots els diumenges, després de la doble sessió
de cinema, s'enretiraven les cadires i començava la sessió de
ball.
El teatre
Aquest mateix escenari va donar
vida a moltes representacions teatrals. Aquests programes en són
uns pocs exemples.
La darrera de les
representacions teatrals es va poder veure quan ja s'havia
dictat la sentència de mort d'aquesta sala, i de tot l'edifici,
doncs va ser pocs mesos abans de que el Sindicat tanqués
definitivament les seves portes. Va ser dintre dels actes que es
van programar per la festa del Sagrat Cor de l'any 1999
Si avui hi entréssim encara
trobaríem a l'escenari el decorat d'aquesta darrera obra que
s'hi va representar
Aquest gran espai es va fer servir per diverses
utilitats i actes. Des d'un simple lloc on poder anar a
prendre alguna cosa un dia de Festa Major a la mitja
part del ball- la mitjhora, com s'anomenava- quan
l'envelat es feia a l'actual plaça de la Diputació, i
que degut a la manca d'espai en el cafè, s'habilitaven
les mateixes taules que havien servit pel concert/vermut
del migdia, com es pot veure en aquesta fotografia de
1960.
Però el concert/vermut que més omplia aquesta sala era
el del dia del patró de la Cooperativa, el concert del
dia de Sant Isidre
També s'ha utilitzat per fer recepcions a
visitants il·lustres quan el número de convidats era
molt nombrós, com quan van venir una colla d'autoritats,
el 27 de maig de
l'any 1975, per inaugurar les obres de pavimentació i
embelliment dels carrers i les noves instal·lacions
de la Cooperativa.
Aquesta gran sala era apta per fer-hi tota mena de
festes dedicades a totes les edats, des de les
criatures més petites, a joves, o a persones de la
tercera edat. El primer exemple són les festes més
infantils per excel·lència, la festa del dia de Reis,
amb ses Majestats donant les joguines des de dalt de
l'escenari de la sala del Sindicat.
També eren els més menuts els protagonistes quan
eren ells els que actuaven en aquell escenari
Tampoc podem oblidar les grans
festes que organitzaven els joves abans d'abandonar Solivella
per anar a fer el servei militar, les festes de Quintos. Una
festa de comiat que en
alguna ocasió es va fer amb un ball on tocaven les dues orquestres
de Solivella, com la
que van organitzar els de de la quinta del 55.
Quinta del 69
I finalment la quinta del 84
També van ser el joves els
protagonistes de la desfilada de models que es va fer l'any 1992
O quan actuava en aquell
escenari algun cantant famós d'aquells anys
Però una de les més emotives que s'han viscut en
aquella sala, va ser quan es va omplir per celebrar la primera
festa dedicada a la Gent Gran, on vam poder veure junts tots els
vells -com s'anomenaven aleshores als de la tercera edat- de 1977, acompanyats dels seus nets, gaudint de l'homenatge que se'ls dedicava.
També es
tractava d'un homenatge a una persona gran quan es va omplir a vesar aquest
lloc. Era la persona de més edat del poble, la Cisca, celebrant els
seus cent anys.
Sense cap mena de dubte, el personatge de major rellevància que
va trepitjar aquesta gran sala del Sindicat de Solivella, va ser el M. H. Sr.
Miquel Coll i Alentorn, President del Parlament de Catalunya,
quan va venir en visita oficial -el dia de la festa de Sant Isidre de 1985-
per presentar el segon volum de la Miscel·lània d'Estudis
Solivellencs.
La planta
baixa
En el lloc
on actualment hi han les oficines de la Cooperativa i d'una
caixa d'estalvis, també hi ha hagut un espai dedicat al lleure.
A
partir del moment que es va tancar el cafè el mes d'abril de
l'any 2000, i fins a finals d'estiu del 2008, es va habilitar un
espai a la planta baixa, en una part on antigament hi havien
hagut les descàrregues de la verema, per convertir-lo en un punt
de trobada, on es pogués estar a gust, xerrant, o jugant a les
cartes, o per veure el futbol a la televisió els dies de partit.
Més o menys així havien estat distribuïdes les
descàrregues
En aquest mateix lloc on abans hi havia la
descàrrega...
...es va reformar i habilitar per fer-hi les actuals
dependències, que durant més de vuit anys una part
es va utilitzar com a punt de trobada
La planta de
sota, la del celler
En aquest
plànol es veu l'espai de la planta inferior que després de
l'abril de l'any 2000 -quan es va tancar l'accés al pis de dalt
del Sindicat- també s'ha utilitzat en algunes ocasions com a
lloc per celebrar-hi esdeveniments socials.
Aquest
espai marcat de color rosa correspon a una part de l'antic celler del
Sindicat, on també s'hi han fet alguns actes socials després de tancar la part
de dalt, la de la sala de ball/cinema.
Per Sant
Isidre de l'any 2003 es van tancar els actes del centenari de la
creació de la primera cooperativa de Solivella -la Societat- amb
una documentada exposició de la història del cooperativisme a
Solivella, que va omplir aquest lloc en dues sessions de
dos dies consecutius.
Aquesta
part de l'antic celler també es va obrir dos anys per acollir el
dinar de germanor de l'Esplai del Jubilat i el Pensionista de
Solivella, els anys 2012 i 2013
-any 2012-
-any 2013-
Aquests que
hem vist són
uns quants
exemples de
les
diferents
funcions de
caire social
per les que
ha servit
aquest
edifici al
llarg de la
seva
història,
des de que
es va obrir
l'any 1932,
fins que es
va tancar
l'abril de
l'any 2000. |
|
|
|
|