A l'entrada de la població, arribant de Montblanc, trobem a mà dreta, l'edifici de la Cooperativa de Viticultors de Solivella, on hi podem veure aquest mosaic que l'identifica.

    Fent una mica d'història, cal recordar que les cooperatives agràries van néixer en una situació econòmica i social difícil. El segle XIX es caracteritza per diferents evolucions que van modificar profundament l'agricultura i van generar fenòmens com l'èxode rural, el desenvolupament tècnic i una situació de crisi en diferents sectors de la producció. Per fer front a aquesta sèrie de canvis i sobretot per preservar la seva renda, els agricultors van sentir la necessitat d'organitzar-se de forma col·lectiva i van crear les cooperatives agràries. Si bé la primera cooperativa agrària es fundà a Valls (Societat de Pagesos de Valls), l'any 1888, a partir d'aquí es comencen a fundar cooperatives a diferents municipis de la Conca de Barberà. Tot i que com a un dels més antics exemples cal citar la cooperativa La Societat de Barberà de la Conca, constituïda l'any 1891, segons l'obra de Tous (o 1894, segons el número 155 de Cooperació Catalana), en el nostre cas ens centrarem en la de Solivella, ja que els motius que impulsaren els fundadors son molt similars. Concretament, per una banda, els estralls que produïa la fil·loxera, sobretot en una comarca dedicada al monoconreu vinícola, i per l'altra als abusos dels terratinents respecte al petits propietaris i parcers.

    Un dels objectius pel que es va crear la primera cooperativa a Solivella, la que agrupà els pagesos més febles econòmicament, era el de mantenir els nivells de renda en un context de crisi. Però el seu objectiu no es reduïa només a això, sinó també el de tenir i disposar d'un local social, una mena de Casa del Poble, amb l'esforç i participació dels seus associats. I amb aquests objectius el poble de Solivella veu néixer La Societat, al local del carrer Hospital, l'any 1901 (fotografia). Transcorregut escassament un any es varen comprar altres terrenys per a construir-hi els locals on posar-hi les màquines per la transformació de la verema i els cellers per la elaboració del vi.

    Aquesta cooperativa agrària, així com d'altres que sorgiren espontàniament, va avançar-se a la promulgació de la Llei de Sindicats Agrícoles del 1906. I fou aquest any quan es va constituir la Societat de Treballadors Agrícoles de Solivella, doncs aquesta llei, a més de permetre l'associació dels pagesos en cooperatives, conté dos aspectes positius: un referit a l'exempció del pagament de "l'impost del timbre" i dels anomenats "drets reials", i l'altre que suposava la devolució dels drets de duana per la importació d'instruments, maquinària i llavors. Per aquestes raons les grans adquisicions de La Societat per ampliar el seu patrimoni es farien posteriorment, entre 1917 i 1930, i també per que una de les primeres accions de la Mancomunitat fou la creació de la Caixa de Crèdit Comunal (1914) prevenint la realització d'operacions de crèdit agrícola.

    Un any després de la creació d'aquesta Caixa, els pagesos mes benestants de Solivella van agrupar-se en el Sindicat, tot i que no va ser fins el 13 de febrer de 1916 quan es van aprovar els estatuts i es va constituir el Sindicat Agrícola, que al mateix temps feia les funcions de Caixa Rural, quedant com a president en Tomàs Tarragó. Tres anys més tard va canviar el seu nom pel de Sindicat de Vinyaters.

    L'adquisició dels terrenys on avui en dia s'alça encara el gran i emblemàtic edifici del Sindicat (fotografia) i on es troben les oficines de la Cooperativa, es va fer a Gregori Travé Iglesias el 13 de febrer de 1920, pagant-se la quantitat de 14.750 pessetes, tot i que la construcció del edifici no va fer-se fins a l'any 1932.

    Tot i que les primeres aproximacions entre ambdues societats data del 1934, no va ser fins el 1937, concretament el dia 1 de juny, quan les juntes de La Societat i del Sindicat van signar la fusió i es van aprovar els nous estatuts que donarien llum al Sindicat Agrícola de Solivella, sent nomenat president en Joan García. A més de l'interés propi d'ajuntar-se, probablement aquest fet es va veure accelerat pel decret de sindicació forçosa del pagesos i pels temors de futur que originaven els fets de la guerra civil. Va ser precisament en el decurs d'aquest any, que el Sindicat va ser autoritzat a emetre paper moneda (fotografia) per paliar la seva manca degut als fets que s'estaven originant.

    Finalment l'any 1940 va prendre el nom de Cooperativa de Viticultors de Solivella, nom amb el qual se la coneix avui en dia.

       Un pas important s’ha donat el dia de Sant Isidre de 2004 quan, per primera vegada, la Cooperativa ha tret al mercat el seu propi vi ja embotellat, amb la marca comercial de "Puig de Solivella ".