Ha arribat l’hora de cremar.

Amb les forces de l’infern

bona guerra segur hi haurà.

Estigueu tots ben alerta

per l’home captivar,

enganyant i seduint

amb el vici i el pecat.

Des de mar fins a muntanya,

per la rasa i pel coster,

per la sagristia fins a l’alcaldia,

no perdeu cap ocasió.

Com m’agrada el que ara escolto.

Llicència us en dono jo,

aneu a tocar l’esquella

pels carrers de Solivella.

Si fem guerra contra ells,

centrant les nostres forces

en combatre amb ardiment,

la victòria serà nostra

contra les tropes del Cel.

Al poble de Solivella

ha nascut una estrella!

Quan la tele va venir,

la perruquera es va enriquir;

tot i que a la pantalla

només se sentia una veu

i al dia següent,

totes li feien la creu!

Perdoneu-me, amics i amigues,

però com jo, no ho faria ni déu!

Perdoneu-me amics i amigues,

però com la nostra estrella,

ningú parla millor el xipella!

La ràbia a mi em consumeix

i us faria treure de polleguera,

de seguida jo m’excito

i m’encenc com un llumí.

Aquest any la fotrem grossa,

els collons ja ens foten bossa!

Comissió, aneu a pastar!

Sou uns dropos del cagar!

Un dia de festa us montem

i un fart de feina us treiem.

La pasta us costa afluixar,

ni un duro ens voleu donar!

Ara, quan hem de cobrar,

també us hem de suplicar.

Capità, sóc la luxúria!

porto calent l’entrecuix,

qui toqui podrà admirar

com la eina té bon gruix

Sé del cert que a Solivella

aneu a follar al castell.

Aneu al tanto amb l'alcalde,

no us vingui a posar l'anell!

Jo em casaria a la plaça

per veure la núvia com passa,

no fos cas que la Maranyota

us prengués a la xicota.

El regidor més calent

no ha passat per la vicaria,

però l'Ajuntament li ha pagat

del barber a la ratafia.

Com m'agrada aquesta crisi

que us estafa, gent distreta,

sempre he estat usurpador

i com el món, sóc molt garrepa.

Diem que tots junts fem poble,

però el grup de grallers no ho sap.

Toquen la gralla a qui volen

i aquí a casa ens han fallat.

I tant poca cosa era

aquella plaça cantonera?

Això sí, el vostre racó

heu omplert de ferralla,

i per pagar aquells bufons

haureu de llepar una gralla,

amorrar-vos als pilons

o bé ensenyar els mugrons.

Ja veieu quin goig que foto,

m’afarto fins rebentar

la culpa és de la Diablessa,

que em va educar en el bon menjar!

ada vegada que ens reunim

et trobem més nerviós.

Si continues així,

et cauran els pèls del cap!

Ai perdó! Si ja ho ets un cap-pelat!

Tranquil! La teca no acabaràs,

com naltrus no fotem ni brot,

no ens vas convidar al ressopó

per passar la gran ressaca

de la NOSTRA festa major.

Ara, que el bon sopar de gala

el vau fotre després del pregó.

Jo sóc ric i sóc gandul,

i sempre em toco la fava...

si ara em piqués el cul,

me’l grataria una esclava.

Els meus companys de la Societat,

a l'Ajuntament han abonat.

El primer any han celebrat

per variar, amb el cul cagat!

No arriba ni un puto plat,

i menys el que has demanat.

Jo encara espero aquell gelat,

de la festa major de l'any passat!

Solivellencs, oi que ballàveu millor a la plaça

que a aquella sala més petita que una tassa?

Les visions més captivadores

ens les donen les senyores!

Aneu al tanto amb la faixa,

com que el vidre és transparent,

la petxina es va veient

i tots els homes fan disbauxa!

No t’espantis Llucifer,

que jo sempre t’ajudaré.

D’aquest ball sóc Diablessa

coneguda com Luzbel,

valenta dona de guerra

i destructora del cel.

Perquè jo sóc la supèrbia

i vinc del cor de l’infern

per fer tremolar la terra

i cremar un foc etern.

El meu exèrcit infernal

us ha montat un bon sidral!

Els diables som collonuts,

malparits i molt tossuts!

Aquest cony de comissió

no l'aconseguirà mai,

la nostra rendició!

Amb la tradició catalana

fan el que els dóna la gana.

Però els diables som aquí

per guiar-vos pel bon camí.

Als que volen xumba-xumba,

els donarem una llisó de rumba;

i als que busquen una pubillota

els deixarem sols amb la Maranyota!

Amb tota la soldadesca,

mai cap guerra he perdut

i amb la forca que jo porto

aviat hauré vençut.

Sóc molt forta i sóc valenta

i al costat del meu marit,

el final d’aquesta lluita

ja fa temps l’he decidit.

ÀNGEL:

La força de Deu poderós

il·lumina la terra i el cel,

i en sortirà victoriós

el seu lloctinent més fidel.

El poble de Solivella

i també el món sencer,

us suplica a vos, arcàngel,

que acabeu amb Llucifer.

MIQUEL:

Orgullós i vanitós,

que et rebeles contra Déu,

com enemic que ets del Senyor,

 el teu regnat serà molt breu.

Perquè tu ets l’àngel caigut,

que del cel va renegar;

ensenya i estendard, del vici i del pecat.

 Rei i senyor de l’infern,

no blasfemis davant meu,

 ets la insígnia i baluard de l’ofensa contra Déu.

Amb la força d’aquesta espasa,

questa lluita no guanyareu;

així doncs, tropa banyuda...

de genolls en nom de Déu!!

Ara sí que esteu rendits!

ha arribat la vostra fi,

si volgués, d’un cop d’espasa

moriríeu sense patir.

En nom de la nostra Santa Maria,

patrona de Solivella,

cridem Visca Catalunya!!!

i Visca la Festa Major!!!