Records del que
va ser el castell de Solivella i del que encara podem veure:
Poc de valor quedava del nostre castell quan l'Ajuntament va
decidir volar amb dinamita, l'any 1915, el que quedava de la
millor i més majestuosa obra del gòtic florit de la comarca. Però, sortosament,
aquelles obres d'art de més valor havien sortit de Solivella anys
abans d'aquesta decisió. Això les va salvar i d'aquesta manera han pogut
sobreviure, ben conservades i restaurades, i s'han pogut exposar
al públic en altres llocs.
Segurament que l'exemple més
important el trobem a Tarragona i és el magnífic retaule de
pintura al tremp sobre taula, de Mateu Ortoneda, que -procedent
de la capella del castell- va anar a parar a una de les capelles
laterals de la catedral de Tarragona. Actualment es pot veure,
molt ben restaurat, al Museu Diocesà, inventariat amb els
números 1848 a 1856. Al mateix museu de Tarragona hi trobaríem
una talla de fusta policromada d'una imatge, de la Verge amb el
Nen, del segle XIII, i una figura representant Sant Joan del
segle XIV, ambdós procedents també de la capella del castell.
Una altra peça important que va marxar de
Solivella la trobaríem a Sitges, al Museu Maricel. Es
tracta de
l'escala de
pedra, amb passamà treballat, que donava accés a les estances
superiors del castell.
També es conserva
al Museu de Montblanc una mènsula que representa una dama amb la
cabellera llarga i coberta amb un mantell.
A
aquestes obres hi podem afegir aquelles que
s'han pogut recuperar recentment al
desenrunar. Els primers treballs de recuperació seriosos que es
van fer va ser en unes excavacions a l'estiu de l'any 1999.
Tot i que sense
documentar es podrien afegir encara dues peces més que procedien
del castell: Una finestra al Cau Ferrat de Sitges i les portes
al Palacio del Canto del Pino a Torrelodones.
Però a qui podrem donar molt aviat la benvinguda a Solivella,
és a una de les obres més emblemàtiques que hi havia en aquell castell-palau. Aviat podrem celebrar el retorn de la figura de l'arcàngel Sant Miquel, representant el moment
que venç al diable, que coronava la forma piramidal que cobria
l'antiga cisterna del castell.
Aquesta era la preciosa panoràmica que podia contemplar tot
aquell visitant quan arribava a Solivella
Dintre d'aquest majestuós castell, al mig del seu pati
d'armes, s'alçava la cisterna que estava coronada per l'estàtua
de l'arcàngel Sant Miquel
Cisterna del castell. A la part superior es pot veure la
figura de Sant Miquel
Planta del castell tal com era i la situació de la cisterna.
Plànol de com és actualment la planta del castell i situació
de la cisterna.
L'estàtua de Sant Miquel a la casa dels Srs. Travé a Cubelles
Aquesta fotografia ens permet veure, per comparació, les
proporcions de la figura i la situació preferent de l'escut dels
Llorac.
Aquest escut amb un llorer correspon a la dinastia dels
Llorac, fundadors i senyors de Solivella.
El que encara
podem veure del castell i que es troba fora de Solivella:
Retaule en fusta, signada per l'artista Mateu Ortoneda i
realitzat entre 1420 i 1430 que, procedent de la capella del
castell, va estar durant anys en una capella lateral de la
catedral de Tarragona i que actualment, després de ser
degudament restaurat, està exposat al Museu Diocesà.
Talla de fusta policromada, del segle XIII, també procedent
de la capella del castell, que representa la Verge amb el Nen, i
que es pot veure al Museu Diocesà, abans i després de la seva
restauració.
Figura de Sant Joan, del segle XIV. També dipositat al Museu
Diocesà de Tarragona.
Mènsula que representa una dama, amb cabellera llarga,
coberta amb un mantell. Es pot veure al Museu Arxiu de
Montblanc.
El que hem
trobat del castell de Solivella i que hauria d'anar al futur
Centre d'Interpretació:
Entre d'altres peces que s'han anat trobant hi ha aquesta
mènsula que representa un cap d'home amb barba, trobada en una
de les primeres excavacions que s'han fet al castell.
En les excavacions de les obres de recuperació del castell,
finalitzades l'estiu de 2008, es va trobar aquest escut dels
Llorac, fet de pasta de guix i aiguacuit, que té unes mides de
89 cm., d'alt per 67 cm. d'ample.
No són del
castell, però haurien de tenir un lloc destacat a la Societat:
En els edificis que eren propietat de la Societat hi havia
quatre elements, abans d'enderrocar-los, que ja es va advertir
als responsable municipals la necessitat de preservar-los:
El primer d'ells és aquesta artística decoració de la pedra
del marc d'aquesta porta del carrer de la Muralla. Molt
probablement provinent del Tallat.
Els altres tres elements que s'han d'haver guardat, doncs
així es va demanar a l'Ajuntament d'aleshores, són aquests:
Número 1: Probablement el menys important dels tres,
però en canvi és el més curiós, doncs es tractava d'un indicador
en pedra, col·locat a la paret, en el que es podia llegir:
"Solivella. Part (partit) de Montblanch. Carretera de
Tarna (Tarragona) a Palamós". Una peça que calia conservar
com a rara curiositat per aquesta inscripció d'un itinerari
absurd..
Número 2: El més important dels tres, doncs així van
voler els nostres avantpassats que quedés per sempre la data
fundacional de la Societat.
Número 3: El més antic dels tres elements. Aquí és on
en Magí Castro "Mosset" rebia i premsava el raïm de la
verema i elaborava i encabia el vi, doncs aquest local, que
s'havia fet construir l'any 1891, disposava ja de maquinària i
de cups quan el va adquirir la Societat Agrícola per ampliar les
seves instal·lacions. Poc després d'haver-se enderrocat aquest
edifici, l'any 2003, es va avisar a la Casa de la Vila que aquesta pedra, de gran
valor històric, es trobava llençada en una de les eres que hi ha
al damunt de la font del Lleó, indicant-los el lloc exacte i la
necessitat de que la recuperessin i guardessin.
Esperem poder veure ben aviat aquestes peces, i algunes
altres que es van recuperar en la darrera de les excavacions, en
aquest museu que ha de ser el "Centre d'Interpretació del
Castell de Solivella i l'Arquitectura Renaixentista de la Conca
de Barberà". Portem anys esperant i desitjant veure aquestes
obres acabades i en ple funcionament. S'han rebut diverses i
quantioses subvencions (200.000 € de la Dirección de Bellas
Artes del Ministerio de Cultura, l'octubre de 2011; més els
505.063 € del programa "Viure al Poble Més", el març del 2012)
que anaven destinades precisament a aquest fi, el de construir
aquest Centre d'Interpretació. El dia 12 de novembre passat es
va publicar l'acord del Ple de l’Ajuntament on es va aprovar el
plec de clàusules administratives particulars i el plec de
prescripcions tècniques, i aquest 16 d'abril han transcorregut
els 30 dies de l'acord d'aprovació del pressupost d'execució
d'aquesta obra. Esperem que ja ultimats els darrers tràmits,
molt aviat el podrem veure obert.
Solivella, 1 de maig de 2013