La baula en forma d'anella de cal Roig

 

 

 

Aquesta és aquella anella que, segons la tradició popular, "salvava" a tots aquells que podíen arribar a tocar-la.

 

 

Però què representava aquesta anella i qui eren els Roig? Hi ha constància que la família Roig ja habitava aquesta casa el segle XVIIè i que la seva gran influència venia donada, en gran part, per les seves nombroses propietats, tant al poble com sobretot en terres, doncs la major part del terme els hi pertanyia. Un dels membres d'aquesta nissaga va ostentar el títol de "reiató", passant a formar part dels que s'anomenaven "caballers" que, entre altres privilegis, tenien el que popularment es coneixia com "dret de cuixa".  Les seves influències no es limitaven a la molt bona relació amb el senyor del castell de Solivella, sinó que s'estenien també a altres poblacions i famílies importants, doncs van emparentar amb el comte de Godó i amb la família Gomà de Tarragona. També era notable la influència que tenien amb el clero, doncs no únicament tenien una capella pròpia a casa seva, sinó que per Sant Antoni -ja començat el segle XX- encara posaven un altar a la porta de casa seva, i el mossèn i els fidels havien d'anar en processó des de l'església a cal Roig i allí s'oficiava la missa. Tenien el dret a ser enterrats dins de l'església, on a més,  tenien un altar propi, el que avui és l'altar dedicat a Sant Isidre. Aquest dret a ser enterrats dins de l'església es va acabar amb la negativa que se li va donar -el 12 de febrer de 1918- a una de les últimes descendents, sent aquesta, per tant, la primera d'aquesta família que va ser enterrada al cementiri.

Després d'aquest breu resum és fàcil entendre el que simbolitzava la baula de la fotografia que es va posar el passat mes de juny. Els Roig van ser una família tan poderosa i tan influent que qualsevol solivellenc sabia perfectament que, emparant-se en ells, es podien salvar de qualsevol problema que tinguessin, doncs el seu poder era -de llarg- molt superior al de l'alcalde. Per això la tradició popular deia que qui podia arribar a tocar aquella anella estava salvat de tot. Probablement aquell joc de la canalla, de "tocar i parar", en el que si un dels nens arribava a tocar l'anella quedava salvat ell i els altres del seu equip, pugui estar inspirat en cal Roig.

 

 

Porta principal de ca l'Entrefull, la que havia sigut la residència principal dels Roig i on es trobava la baula.

Cal Roig, any 1918

Les peces del pany, la clau i la baula que encara es guarden en la seva totalitat.