Exhibició de tots els elements i grups folklòrics de Solivella, amb la excepcional remembrança de l'Esbart Dansaire "Sant Isidre". Inauguració del monument al Tricentenari. Una roca procedent d'una finca de cal Petxina, amb elements al·legòrics en forja dels artistes Francesc Vives i Laia Rodríguez.

 

     Solivella ha viscut una de les festes més emotives que ha celebrat al llarg dels temps. Una festa plena d'història, de vistositat i de nostàlgia que els solivellencs tardaran molts anys en oblidar.

Aquest dissabte, 26 de juliol, s'han donat cita diversos actes en un de sol. Uns actes molt ben organitzats, que s'han portat a terme amb força dinamisme, sense deixar espais buits. Però, sobretot, uns actes plens de nostàlgica història. Història perquè feien referència a temps passats, uns temps que en ambdós casos ens fan sentir nostàlgia.

El primer, i més important, ens transporta a tres segles endarrere, quan les tropes del Borbó Felip V van acabar amb les llibertats de Catalunya per la força de les armes. Per commemorar el desitjat final d'aquella data, i de tot el que al llarg d'aquests tres segles ha representat, la Generalitat de Catalunya ha organitzat tota una sèrie d'actes que culminaran el proper 11 de setembre, data en la que les tropes borbòniques van conquerir Barcelona.

L'Ajuntament de Solivella s'hi ha sumat, programant tota una sèrie d'actes per commemorar aquest Tricentenari. Però el que, d'entre tots ells, restarà per sempre més, formant part del nostre paisatge urbà, és el monument que avui s'ha inaugurat a la plaça de Sant Joan. Un monument situat a la dreta de la font d'aquella plaça, que consta d'una gran roca, procedent de la costa del Barquer, d'una finca de cal Petxina. Aquesta roca porta incorporats en forja els símbols del Tricentenari, una magnífica obra dels artistes Francesc Vives i Laia Rodríguez.    

L'altre acte, que també forma part de la nostra història, si bé molt més recent, ens remunta a l'any 1959, quan els hereus d'aquells que havien conquerit Catalunya, privant-la de tota llibertat, van arribar a Solivella. Aquesta vegada no anaven vestits de regis Borbons, sinó que anaven vestits de falangistes. Formaven part d'aquells grups que va crear el règim franquista amb el nom de Coros y Danzas de la Sección Femenina de la Falange. Per donar una falsa sensació de recuperació de catalanitat, es van organitzar unes "Cátedras Ambulantes", a fi i efecte de portar al món rural l'adoctrinament franquista de "las instructoras", sota la aparença d'ensenyar diverses tasques domèstiques a les dones i la recuperació d'aquelles "danzas regionales" que havien estat prohibides en els primers anys del franquisme.

Va ser així com a Solivella es van començar a ballar aquells ballets populars catalans.

Però si fem un esforç mental per esborrar aquell origen franquista que va tenir el nostre esbart dansaire i ens quedem només en el resultat, hauríem de celebrar que a Solivella comencés a existir un grup que va perdurar fins ben entrats els anys vuitanta. Perquè aquells nois i noies que havien fundat l'Esbart Dansaire Sant Isidre, es van convertir en els mestres per les generacions més joves. D'aquells primers, el que més va treballar per donar continuïtat a l'Esbart, dedicant-hi temps i esforços per ensenyar els seus coneixements als més joves, i al que cal expressar un sincer homenatge de gratitud per tot el temps i paciència que hi va dedicar, és al Joan Cendra. Un agraïment que cal fer extensiu en la memòria d'en Josep Maria Tarragó, el qual, a més d'organitzar en aquells anys els grups de teatre a Solivella, es va implicar també en l'ensenyament dels ballets populars catalans a aquells nois i noies.

Avui Solivella ha pogut tornar a veure ballar a l'Esbart Dansaire Sant Isidre. A la plaça de la Diputació ja no hi podíem veure al Josep Maria de cal Txà, però si que, la colla que avui ha ballat, han tingut l'honor d'estar acompanyats pel seu mestre, el Joan Cendra.

A més d'haver gaudit d'aquest acte tan emotiu i d'haver vist tornar a ballar els ballets a Solivella, cal felicitar a tots els que hi han intervingut, doncs han donat mostres de estar encara en plena forma i de no haver perdut gens el seu art dansaire.