Dos nous televisors a La Societat

Avui, 24 de desembre, gairebé nou anys i mig després d'haver posat la primera pedra del nou edifici de La Societat, segueix sense obrir. Això sí, avui s'han col·locat dues pantalles de televisió al pis de dalt, on algun dia s'obrirà el bar.

El mateix local del bar on fa pocs dies els nens i nenes del CEIP Sagrat Cor van haver de fer el seu festival de Nadal, doncs de la sala d'actes, que es troba a l'altra banda del carrer de la Muralla, no se'n sap res. Les obres semblen estar acabades, però allí s'ha quedat tot paralitzat sense cap mena d'explicació.

Tampoc ningú ens ha donat cap explicació d'aquella quantiosa subvenció del mes de març, la dels 505.063 €, que s'havien de destinar al “Centre d’Interpretació del Castell de Solivella i l’arquitectura renaixentista de la Conca de Barberà”, és a dir a La Societat, doncs era allí on estava previst fer-ho. Què s'ha fet de la subvenció?

Prop de nou anys i mig després, des de que es va posar la primera pedra, què s'ha fet a la Societat?

Doncs el primer que s'hi va fer va ser el dia 1 de maig del 2011, quan l'Associació de Jubilats i Pensionistes van anar-hi a menjar-se la "mona"de Pasqua.  Després va venir aquell gloriós dia, en el que el Barça va guanyar la seva quarta Champions, i els solivellencs vam poder veure la final a La Societat. Era el 28 de maig de 2011. Dos mesos després, el 10 de juliol de 2011, altra vegada són el Jubilats els que hi porten 157 persones a celebrar el dinar de la seva Festa Major.

Però ara arribem al que podria haver estat el dia més important de La Societat, el dia de la seva inauguració. Era el 15 d'agost de 2011 quan van venir a Solivella el director general de l'Administració Local de la Generalitat, Sr. Joan Cañada, i el Sr. César Puig, director de Territori i Sostenibilitat de Tarragona. Van visitar Solivella per tal d'inaugurar els nous locals de La Societat i així ho van fer. El que no sabien cap dels dos era que, un cop feta la inauguració, les portes es tornarien a tancar als solivellencs. Mirant les fotografies d'aquest dia es pot veure al Sr. César Puig posant cara de circumstàncies veient que havien passat nou anys des d'aquella cerimònia de la primera pedra que ell mateix va presidir. Molts anys per fer una obra com la que estava veient. Pobre home, pitjor cara hauria posat si algú li hagués dit que, allò que creia que era una inauguració, era únicament comèdia.

Avui, 24 de desembre de 2012, s'han instal·lat dues pantalles de televisió. La pregunta que ens fem és si, quan aquell local obri definitivament les portes, encara existirà la televisió -tal com avui la coneixem- o seran hologrames tridimensionals sense necessitat de pantalles?

 Una mica d'història

Els petits també ens desitgen un Bon Nadal

Que estem a les portes de Nadal ja ho vam veure fa cinc dies quan els tions van arribar a Solivella, i van ser precisament els més petits els que els van anar a rebre, en una festa de benvinguda que va organitzar l'AMPA  de l'escola del nostre poble.

Avui, al local de la Societat, ham tornat a ser els més menuts els protagonistes, doncs amb cançons i balls ens han volgut felicitar aquestes properes festes, en un festival que ha organitzat el CEIP Sagrat Cor. Ha estat un acte, que ha durat més d'una hora i mitja, ple de música, d'alegria i de simpatia, que ha fet que als assistents els hi passés el temps volant.

En acabar les seves actuacions s'han avançat uns quants dies al Nadal i han fet cagar el tió al soterrani de la Societat.

Aquest 21 de desembre era un dia molt esperat per tots aquells que, amb més o menys interès, sentien curiositat per saber què podia haver-hi de cert en la profecia maia. Gairebé s'ha acabat el dia i el món segueix rodant sense que cap meteorit ens hagi caigut al damunt. No em vist tampoc els maies, però si em vist a la quitxalla solivellenca actuant per tots nosaltres i ells, sense que els importés res la profecia, han optat per una tradició molt més propera i més nostra, la de fer cagar el tió.

Bones festes a tothom!

 A les portes de Nadal

El Grup Cultural i la Marató

Un any més el Grup Cultural de la Dona ha encapçalat a Solivella la mobilització social per tal de recaptar fons i contribuir a aquest acte solidari que, any rere any, organitza i promociona TV3, que enguany destinarà els donatius a la lluita contra el càncer.

Solivella ha tornat a donar exemple de solidaritat en la quantitat recollida, tal com reflexa la nota d'agraïment que fa arribar el Grup Cultural a aquesta web. A nivell de Catalunya, a l'hora d'escriure aquesta nota, el total recaptat és de 10.113.152 € i cal tenir en compte que els donatius es poden continuar fent fins el proper dia 31 de març. Tot un exemple d'altruisme, generositat i solidaritat que contrasta en el que des d'Espanya volen fer creure que som els catalans. Cal subratllar que cada any la Marató de TV3 supera el total de la suma de tots el actes d'aquest tipus que s'organitzen arreu de l'estat espanyol.

Subvenció pel jutjat de pau

Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció.

El Departament de Justícia de la Generalitat atorga anualment una subvenció als municipis de Catalunya on hi ha jutjat de pau, per tal d'ajudar a sufragar les despeses de funcionament d'aquests òrgans judicials.

A Solivella, d'acord al padró d'habitants corresponent a l'any 2011, li correspon percebre ara una subvenció de 900 €.

Hem de celebrar alguna cosa?

Doncs sí, passat demà, que és dia 6 de desembre, podríem celebrar alguna cosa. Podríem celebrar que estarem exactament a un mes vista del dia de Reis. Uns Reis que res tenen a veure amb els Borbons i que seran uns Reis especialment diferents aquest any.

Perquè passat demà, 6 de desembre, faltarà un mes exacte perquè arribin aquells reis tan esperats pels mes petits, els Reis Mags... d'Orient? Abans de contestar aquest pregunta ens podem preguntar què ha de passar, o què pot passar, fins a l'arribada dels Mags.

De moment sabem que a Catalunya no tenim res a celebrar aquest 6 de desembre. Tot el contrari, doncs amb aquesta reforma que vol fer el ministre Wert sobre el català a l'escola, ni ell, ni el govern espanyol, ni la seva Constitución, ens mereixen cap mena de celebració.

Seguint de camí cap el dia de Reis, i buscant motius de celebració, arribaríem al dia 21 de desembre. Els maies ens van deixar un data que predeia clarament, i de forma exacta, la fi del món. Fins i tot se'n va fer una pel·lícula sobre aquest tema fa pocs anys, basada en la predicció que, segons el calendari de compte llarg del poble maia, aquest 21 de desembre el món s'ha d'acabar.

Des d'aquest web es voldria fer una petició d'ajornament d'aquesta data, doncs tot just l'endemà hi ha el sorteig de la rifa de Nadal. En tota la llarga història de la loteria del Sindicat de Solivella únicament una vegada va tocar un petit pessic -10 pessetes per pesseta jugada- per tant potser aquest any la sort ja ens pot tornar a somriure.

Tres dies després d'aquest sorteig arribarem al dia de Nadal, una diada que commemora el naixement del nen Jesús. El naixement d'un nen que, segons ens diu el Vaticà, aquest any passarà més fred que mai, doncs han eliminant aquella calefacció natural que li proporcionaven el bou i la mula. Probablement el que ens diu la Santa Seu no tingui res a veure amb les retallades, però sí que ho és el fred que diuen que es passa dintre de l'església de Solivella, doncs això d'haver-se de pagar la calefacció els propis fidels sembla que no arriba per escalfar aquella gran nau.

El que sí que ens portarà a més retallades serà quan, sis dies després, arribem al canvi d'any. Un 2013 que, segons diuen els experts en política econòmica, serà encara més dur que aquest.

I quan al cap d'un mes arribarem al dia de Reis ens tornem a emportar una sorpresa. Segons el Papa de Roma -el mateix que ha suprimit el bou i la mula del pessebre- aquests Reis ja no vindran d'Orient, sinó que arribaran d'Andalusia. El que no ens aclareix Benet XVI és si el Reis tenen res a veure amb els regals del PER als andalusos, o si els hi seguirem pagant nosaltres com sempre.

Tampoc no ens aclareixen, ni el Vaticà ni ningú, si els Reis seguiran repartint les joguines als nens i nenes de Solivella a l'església, o si finalment disposaran d'un local en condicions per poder-ho fer. Però aquest és un tema que sembla tenir menys probabilitats que les profecies maies.

La única cosa que tenim clara és que, nosaltres, el dia 6 de desembre no tenim res a celebrar.

Creix a la web la festa del Sagrat Cor

Tal com ja es va anunciar el passat mes de setembre aquest web va ampliant elm seu contingut històric. Concretament es va dir que s'aniria afegint nou material gràfic en altres anys de la festa més pròpiament solivellenca, la festa del Sagrat Cor. Per aquest motiu es va fer una crida demanant a qui tingués material fotogràfic del anys anteriors a l'any 2002 per tal d'afegir les fotografies i d'anar ampliant el contingut de la web.

Tot i que en aquest moment ja es poden veure imatges de la festa corresponents als anys 2001, 2000 i 1999, a més d'expressar un sincer agraïment en vers aquells que ja han cedit imatges, es segueix demanant a totes aquelles persones que guardin fotografies d'aquests anys, o anteriors, que es posin en contacte amb la web per tal d'incloure més documentació gràfica al contingut d'aquesta festa tan nostra. Evidentment es farà constar el nom d'aquelles persones que hagin cedit les seves fotografies, a no ser que expressin en sentit contrari la seva voluntat.

 Festa del Sagrat Cor

L'Arquebisbat de Tarragona estrena un canal de TV

El departament de mitjans de comunicació de l'Arquebisbat inaugura -aquest poper dijous, dia 29- un nou canal de televisió a internet per retransmetre actes importants en directe. L'estrena d'aquest nou canal serà a les set de la tarda i es farà amb un solivellenc com a protagonista, el Dr. Josep Maria Sans i Travé.

Tot aquell que vulgui seguir en directe la retransmissió de la conferència "700 anys del concili de Tarragona que declarà la innocència dels templers catalans", i que suposa la posada en marxa d'aquest nou mitjà de comunicació, pot fer-ho a través del següent link i accedint al nou canal de TV:

  Canal de TV de l'Arquebisbat

Resultats de les eleccions al Parlament

Amb un cens de 524 electors a Solivella han votat 416 persones, el que dona un percentatge d'un 79'39% de ciutadans que han exercit el seu dret al vot, amb el següents resultats (veure en el quadre adjunt els vots a la nostra població i al total de Catalunya):

RESULTATS VOTACIONS SOLIVELLA      vots  vots any 2010 CiU   232  168 ERC   89  66  PP    27 35 CUP   23   ICV   11 24 PSC   10 33 SI   9 13 C's   4   Nuls   11    RESULTATS VOTACIONS CATALUNYA    escons   escons 2010  CiU 50 62 ERC 21 10 PSC 20 28 PP 19 18 ICV 13 10 C's 9 3 CUP 3   SI   4 - Participació total a Catalunya: 69'56%

Eleccions 25-N

A una setmana exacta de les eleccions al Parlament de Catalunya, al local parroquial de Solivella hi ha hagut una xerrada informativa per part de Convergència i Unió, en la que han participat tres representants de la coalició: el Sr. Enric Capdevila, alcalde de Solivella; el Sr. Josep Amill, alcalde de Sarral; i el Sr. Joan Güell, diputat en funcions del Parlament de Catalunya. Tots ells han coincidit, a més de demanar el vot pel seu partit, en la importància que tenen aquestes properes eleccions per la ciutadania catalana i en la necessitat que el proper president que sigui escollit surti amb una majoria prou forta per afrontar els nous reptes que tindrà Catalunya.

Des d'aquesta pàgina mai s'havia expressat cap mena de vinculació en vers cap partit polític. Tampoc en aquesta ocasió. El fet de parlar-ne avui és perquè CiU ha estat el primer grup polític que ha vingut a donar a conèixer els continguts bàsics del seu programa per les properes eleccions del dia 25. De la mateixa manera aquesta pàgina està en total bona predisposició a publicar totes les notícies de qualsevol grup polític, amb representació parlamentària, que ho demani o que organitzi un acte a Solivella.

Tampoc des d'aquesta pàgina mai s'havia donat cap orientació, en cap sentit, en cap de les convocatòries electorals que fins ara s'han fet. Tampoc aquesta vegada.

Però si que, sense embuts, en aquesta ocasió des d'aquest web es vol recordar a tots els que llegeixen aquestes línies, la importància, la gran importància, que tenen en aquests ocasió les properes eleccions. De la gran importància que tindrà cadascun dels vots de tots nosaltres davant d'aquestes excepcionals eleccions, doncs tothom sap que en aquesta ocasió els vots no van dirigits únicament a uns determinats partits, sinó que Catalunya es juga molt més que uns resultats electorals. Per tant, i també sense embuts, des d'aquesta pàgina es demana un vot a aquelles formacions que diguin "prou". Prou a tots els maltractaments que estem rebent des d'Espanya. Prou a l'espoli fiscal. Prou a tergiversar la nostra història. Prou a deixar trepitjar la nostra cultura i la nostra llengua. Prou a seguir sotmesos a qui, al mateix temps que ens insulta, s'aprofita de nosaltres tant com pot. Prou a totes les humiliacions que rebem de l'estat espanyol.

En aquestes excepcionals eleccions ens juguem la possibilitat de conquerir un dret universal com és el de l'autodeterminació. Un dret que des de l'estat espanyol se'ns vol negar. Un dret que, d'exercir-se, ha d'obrir-nos la porta a la nostra llibertat, a la recuperació dels nostres drets històrics.

Davant d'aquest camí cap a la independència, en el que de ben segur ens trobarem moltes traves que ens posaran, Catalunya necessita d'una àmplia majoria de vots favorables per encetar un procés d'autodeterminació, amb un líder capacitat, decidit i valent, capaç de portar a terme aquest gran repte -peti qui peti- i que compti amb el suport de la més àmplia majoria de catalans.

  presentació de CiU a Solivella

Producció verema 2012

Que la producció d'aquest any no seria bona, feia molt de temps que tothom s'ho olorava, però finalment -tot i haver sigut un any força dolent- quan s'han tingut les xifres definitives, veiem que no ha estat tan greu el descens com es deia, doncs, respecte a l'any passat ha minvat en poc més d'un 28%, molt lluny d'aquelles alarmants xifres que se sentien a dir, i que situaven la producció per damunt del 40%, o més, per sota de la de l'any passat.

L'any no ha estat gens bo, però Solivella ha entrat 3.386.360 quilos de verema, havent-se elaborat a les instal·lacions de la Cooperativa un total de 4.744.410 quilos en total, doncs l'acord amb que es va arribar -tal com ja es va anunciar en aquestes pàgines- amb la cooperativa de l'Espluga, va permetre que entressin 1.358.050 quilos procedents d'aquella cooperativa, menys una petita quantitat que -sumada a la ja donada- procedia de Vimbodí.

Aquestes xifres s'han introduït ja als històrics que, des de l'any 1940, es van posant en aquest web, en el que també es pot veure, en forma de gràfic, l'evolució de les produccions de tots aquests anys.

  produccions

Invitació dirigida a tots els solivellencs

"El procés contra els templers: raó d'estat o debilitat de l'Església?"

Lloc: Sala d'actes del Museu Arxiu de Montblanc (carrer Josa, 6)

Dia i hora: Diumenge, 18 de novembre, a les 12 del migdia.

Conferenciant: Dr. Josep Maria Sans i Travé.

Invitació extensiva a tots els solivellencs que vulguin assistir-hi.

Dilluns (probablement) ho sabrem

Solivella és un poble molt petit on tot se sap. Tot se sap malgrat que es vulguin fer "pactes de silenci" per tal d'amagar els resultats reals d'unes votacions. No és que per la majoria de solivellencs tingui cap mena d'importància saber-ho o no saber-ho, doncs a la majoria els hi és ben bé igual. Però tractant d'amagar les coses, a través d'aquests pactes de silenci, la única cosa que s'obté és provocar un augment de la curiositat de la gent.

Però allò que, d'entrada, únicament podia despertat curiositat, en voler amagar-ho es transforma en quelcom més important, més reivindicatiu. Sobretot quan es tracta d'un tema que, d'una manera més o menys directa, implica a moltes de les dones del nostre poble.

És en aquell moment quan una bona part del poble se sent indignat i es fa les mateixes preguntes: Què passa amb el Grup Cultural de la Dona? És normal que no hi hagi un termini determinat, suposadament marcat per uns estatuts, per celebrar eleccions per renovar la Junta i la Presidenta? És normal també que, una vegada fetes aquestes eleccions per substituir a cinc membres de la junta s'amaguin els resultats de les votacions? És lícit que a les associades, que paguen religiosament les seves quotes, se'ls negui el dret a saber aquests resultats?

El que en un principi, a la majoria de solivellencs -incloses una gran part d'associades- els hi era absolutament igual, ara s'ha convertit en un tema controvertit, de justa reivindicació, des del moment en que s'ha tractat d'amagar uns resultats que haurien de ser públics.

En cap estament de la societat civil trobaríem una entitat, una associació, o una organització, en les que els principis democràtics -que han de regir-les- els permetés amagar els resultats d'unes votacions.

Solivella és un poble petit on tot se sap. Se sap que, com a mínim, sis associades a qui van oferir entrar a la junta, argumentant uns resultats de les votacions que no van demostrar, es van negar a entrar-hi. Se sap, també, que com a mínim a dues d'elles els hi van dir "és que tu has estat la més votada". Se sap, també, que cinc dies després de les votacions, únicament tenien tres noms que haguessin acceptat. Se sap que, finalment, després de molt insistir i de no acceptar el "no" que se'ls donava, han pogut convèncer a una de les que es negava a entrar-hi. Se sap, també, que el proper dilluns -12 de novembre, nou dies després de les votacions- tenen una reunió en la que (probablement) es podran confirmar els nous membres de la junta.

No se sap què diuen els estatuts respecte al termini de convocar de nou eleccions. Com tampoc se sap quan ha de sortir el càrrec de presidenta per ser democràticament escollida.

Se sap, també, que fins que no es va acabar la paciència i es va arribar a reclamar els Gira-Sol per enquadernar-se'ls cadascú dels seus propietaris pel seu compte, no van posar fil a l'agulla, doncs se sap, també, que les de la junta tenien els seus, ja ben enquadernats, des de feia mesos. Per tant, no se sap, però es pot suposar, que com que elles ja els tenien, no calia patir pels altres. Se sap, també, que ningú del Grup s'ha disculpat per aquest injustificat endarreriment.

Se sap, també, que la darrera revista del Gira-Sol data de la primavera-estiu de 2006, malgrat que s'havia continuat generant material per seguir-la confeccionant. El que no se sap és per què va deixar de sortir.

Se sap, també, que el 14 de maig de 1977 (un any i mig després de la mort del dictador) el Grup Cultural de la Dona va batejar la parella de gegants amb els noms d'Isabel i Fernando, i se sap, també, que amb orgull proclamaven que eren els noms de los Reyes Católicos. No se sap, però és possible, que aquesta forma de procedir d'ara sigui a causa d'aquell tarannà que els hi va inspirar el nom de los Reyes Católicos.

Se sap, també, que des d'aquest web sempre s'havien lloat les tasques que portava a terme el Grup. No se sap, però seria de desitjar, que a través de les seves activitats futures, es pugui continuar en la mateixa línia. Però això ara depèn d'elles i són elles qui han de demostrar-ho.

Se sap, també, que tot el que s'ha escrit en aquestes pàgines queda -i quedarà- per deixar constància de la història del nostre poble, de la que el Grup n'ha format una part important.

Un cop es facin públics els nous noms de la nova Junta, posem el comptador a zero?

Notable conferència

Per tal d'assabentar al solivellencs i a totes les persones que puguin estar-ne interessades, es publica en aquest web la invitació a la conferència que donarà en Josep Maria Sans i Travé, el proper dijous, 29 de novembre, a les set de la tarda a la sala d'actes del remodelat edifici del Centre Cultural de Tarragona "El Seminari" (carrer Sant Pau, número 4).

L'acte l'organitza l'Arxiu Històric Diocesà de Tarragona i el presidirà l'arquebisbe Dr. Jaume Pujol i Balcells.

Així, doncs, mitjançant aquesta nota, tots aquells que vulguin assistir a la conferència "700 anys del concili de Tarragona que declarà la innocència del templers catalans" poden anotar-se a les seves agendes el dia, hora i lloc, i sense més requisits podran assistir-hi.

Cooperativa

Viticultors de Solivella va celebrar ahir, 7 de novembre, una assemblea extraordinària per tal de presentar a votació dels socis el conveni intercooperatiu entre la cooperativa de Solivella i la de l'Espluga per tal de extreure l'oli de les nostres olives a les seves instal·lacions mitjançant el modern sistema de molturació que allí utilitzen.

La votació, que va ser aprovada favorablement, permetrà al socis de Viticultors de Solivella no únicament fer ús de les instal·lacions de la de l'Espluga, sinó que amb aquest acord passen a ser socis de ple dret d'aquella cooperativa. 

L'ombra allargada dels "fets de Solivella"

Al mes de desembre de 2010 es va publicar en aquest web una primera versió del treball de Josep Maria Sans Travé "El monument de la plaça de la Creu: L'ombra allargada dels Fets de Solivella", que més tard (juny de 2011) es va ampliar, si bé figurant únicament les inicials dels noms de les persones afectades. La idea inicial ve donada arran de la reforma, matussera i sense consultar a ningú, que l'alcalde d'aquell moment (2010) va portar a terme al monument de la plaça de la Creu.

Sans Travé ha seguit, al llarg d'aquest temps, investigant i remenant documentació que aportés encara més llum sobre els anomenats "fets de Solivella", rebuscant en tota mena d'arxius -civils, religiosos i militars- a més d'ampliar-ho, també, amb aquells documents que havien quedat amagats en alguna casa.

Finalment ha quedat satisfet de poder treure una obra en la que, per primera vegada, es parla d'una manera perfectament documentada, totalment asèptica i neutral, d'aquella gran taca que va caure al nostre poble, tant pel que va passar en el període revolucionari, com en les repressions posteriors per part dels "guanyadors". Parlar d'aquells "fets" -que tants morts van causar al nostre poble, que surten en tots els llibres de la història de la guerra civil espanyola i que no donen cap bona imatge de Solivella i dels solivellencs- era necessari. Ho era per documentar d'una forma fidedigna el que va succeir realment, i ho és per poder conèixer i recordar la nostra pròpia història.

Si bé la presentació oficial del llibre no es farà fins passades les molt importants eleccions del dia 25 -per qüestions d'agenda de les persones que faran la presentació- des de ja fa uns dies els primers exemplars es troben al comerç de la Silvia. Per aquest motiu són ja bastants els solivellencs que han pogut llegir, per primera vegada, el relat històric del que realment va succeir al nostre poble.

Com que segurament serien molts els que voldrien fer preguntes a l'autor, per aquesta raó pot ser útil publicar en aquest web el que ell mateix opina, tant d'una forma directa en la contraportada del llibre, com en les respostes a una entrevista que el periodista Epi Mestre li fa, a tota plana, en la publicació La Nova Conca.

Castanyada 2012

Un any més l'AMPA ha organitzat, a la plaça Major, la festa típica de la vigília del dia de Tots Sants, la castanyada. Ja fa uns quants anys que van començar a organitzar aquesta festa tan nostra dedicada als més menuts. Han canviat les persones, les juntes, els pares, però no han deixat de fer-ho. Tot el contrari, cada any hi afegeixen nous detalls que fan que la vistositat vagi a més. Per si això sigués poc, aquest any no hi havia una castanyera, sinó que n'hi havien dues.

 Castanyada 2012

Sempre és bo que es parli positivament de Solivella

El periodista Oriol Gracià, redactor de la prestigiosa revista "Sàpiens" i col·laborador del suplement "Viajar" de La Vanguardia, dedica tot un article -amb el títol de "El bon regust de Solivella"-  al nostre poble en la revista digital de viatges, oci i cultural popular, "descobrir.cat", en el que, a més de donar unes quantes pinzellades al més característic de Solivella, entra en el tema de la gastronomia de la nostra vila dedicant l'últim paràgraf al restaurant Travé i als seus vins.

    descobrir... Solivella

Dolces tradicions i postres salats

Aquest proper dimecres dia 31, vigília de Tots Sants, a Solivella celebren, des dels més grans als més petits, la tradicional festa de la castanyada, doncs tant l'Associació de Jubilats i Pensionistes, com l'AMPA, volen seguir conservant aquesta costum tan nostra dels panellets i les castanyes per celebrar aquesta diada, sense deixar-se influir per fórmules estranyes a nosaltres i que han estat importades per multinacionals estrangeres o centres comercials, amb l'únic propòsit d'atraure als més menuts i al jovent cap a costums que, a més de no ser nostres, els hi generen el negoci que persegueixen intentant introduir-les.

Per nosaltres hauria de ser important saber conservar el que tenim, tot i que no sempre ho sabem fer com cal. Però cal lluitar per intentar-ho. Cal lluitar per conservar allò que considerem nostre. Per tot això és bo no perdre el costum de seguir celebrant la castanyada amb els dolços panellets. Com també és bo insistir i reclamar allò que, a més de ser nostre, sembla que ens ho vulguin negar.

D'aquí que, després de celebrar la diada de Tots Sants amb el dolços corresponents a la data, després de diverses reclamacions i alguna mala cara per part de qui les rep, podrem tenir, tot just dos dies després de la festa, els postres salats que ens negaven fins ara. Us venen de gust unes pipes de gira-sol?

Sembla ser que, si no ens tornen a donar altres increïbles excuses, el quart volum del Gira-Sol ja és a Solivella perfectament (?) enquadernat. I sembla ser, també, que el proper dia 3, el mateix dia que el Grup Cultural celebra les seves votacions, tindran els volums a la seva seu. Per tant és recomanable que, tots aquells que els hi van entregar per enquadernar, els vagin a recollir aquell mateix dia, per tal de poder fer les corresponents comprovacions, doncs després de la poca fiabilitat que han demostrat no està de més mirar-s'ho bé.

Dolç i salat. Panellets i pipes de gira-sol. Dos gustos diferents per celebrar uns mateixos motius, doncs si la tradició de Tots Sants fa més referència al dia 2 de novembre que no pas al dia 1, el mateix passa amb el Gira-Sol, que si bé es podran recollir el dia 3, correspondria més fer-ho el dia 2.

Quina és la celebració del dia 2 de novembre? El dia dedicat als morts.

Més convocatòries i la pluja d'aquests dies

La Cooperativa convoca una Assemblea General Extraordinària, el proper dilluns 5 de novembre, a les 18:30 h. (19:00 en segona convocatòria) per tractar, entre d'altres, d'un tema important, la lectura i aprovació, si s'escau, d'un conveni intercooperatiu entre la cooperativa de Solivella, d'una part, i Agrícola i Secció de Crèdit de l'Espluga, per l'altra, amb l'objectiu d'elaborar conjuntament les olives. En la mateixa assemblea es nomeran dos socis interventors de l'acta de la reunió.

El total d'aigua caiguda aquests darrers dies ha estat de 52 litres en total. Informació que cal agrair, una vegada més, al Josep Maria Esqué.

Dimissions i renovació de càrrecs

Per motius no fets públics, cinc membres de la Junta del Grup Cultural de la Dona van presentar la seva dimissió. Davant d'aquest fet sobtat, s'han convocat eleccions per tal de poder substituir-les dins de l'òrgan rector.

En aquesta ocasió s'han fixat uns límits fins ara inèdits, doncs no es podran votar sòcies que hagin superat els 65 anys d'edat. El vot serà presencial, sense poder delegar-se en cap altra persona, i únicament tindran dret a vot les sòcies majors de 18 anys.

Les dimissionàries són, Lina March, Ramona Montseny, Teresa Mestres, Rosa March i Maria del Carme Iglesias. Resten a la Junta, Núria Ferran, Joanna Rallo, Maria Teresa Ballart, Judit Montseny, Jaumina March i Alicia Ballart, a més de l'Anna Tarrés, presidenta del Grup, càrrec que no acostuma a entrar en les poques eleccions que s'han convocat per part d'aquesta entitat.

Cal recordar que el Grup Cultural de la Dona es va fundar l'any 1975, i que en aquests més de 37 anys ha tingut únicament quatre presidentes: Mercè Anglès (maig de 1975 a juliol de 1979), Teresa Sans Solé (juliol de 1979 a novembre de 1988), la tercera a ocupar el càrrec de presidenta va ser la seva fundadora, Concepció Tarragó (novembre de 1988 a agost de 2003). Des d'aquell mes d'agost, fins a dia d'avui, exerceix el càrrec Anna Tarrés Cendra.

Les poques renovacions que hi ha hagut, o millor dit, les poquíssimes vegades que les associades han pogut votar per escollir democràticament a les seves representants, ho confirma el fet que, dintre de les que han presentat ara la seva dimissió hi trobaríem encara dues cares que formaven part d'aquella primera junta, i entre les que es queden, encara una. Potser no existeixen uns estatuts que limitin els mandats i fixin dates d'eleccions? El proper dia 3 de novembre les associades tindran la possibilitat d'escollir, mitjançant votació de tres noms d'una llista d'un total de 91, a les que hauran de substituir a les dimissionàries. Les cinc sòcies que hagin estat més votades, si decideixen acceptar el càrrec, ocuparan els llocs cessants.   Ampliar fotografia

Ramon Vilamañas: "Catalunya, nou estat d'Europa"

Amb aquest títol correcte es va dur a terme la conferència col·loqui a la sala parroquial, ahir dia 20 d'octubre. L'acte, que va començar amb rigorosa puntualitat, va ser presentat pel delegat de l'Assemblea Nacional Catalana de Solivella, el Sr. Antoni Rosich.

Com ja s'ha pogut llegir, ni el lloc, ni el títol de la conferència, tenien res a veure amb el que s'havia anunciat tot just dos dies abans. Potser degut a això, sobretot el nom amb que s'havia anunciat la conferència, no va haver-hi la assistència que, segurament, hi hauria hagut si s'hagués dit el que realment era.

Una veritable llàstima la no gaire nombrosa assistència, i sobretot no veure-hi cares joves, doncs tant el tema com el conferenciant van ser summament notables. Molt entenedor i pedagògic el vídeo que es va passar prèviament, dividit en tres parts que, juntes, donaven ple sentit al títol de "Catalunya, nou estat d'Europa": Raó històrica, raó d'identitat i raó d'espoli. Posteriorment va prendre la paraula l'amic Ramon Vilamañas, que ens va saber il·lustrar d'una forma planera, però a la vegada profunda, de la manera que, històricament, se'ns ha tractat per part dels governs espanyols en les diferents etapes de la història. Va saber utilitzar -de forma molt hàbil, correcta i fonamentada- els dos grans espolis als que hem estat sotmesos: l'espoli cultural, tant en el significa la llengua com la història, i l'espoli fiscal i econòmic al que ens tenen obligats. Una xerrada realment molt il·lustrativa que va permetre, al finalitzar-la, que els assistents podessin intervenir donant les seves pròpies opinions o formulant les preguntes que consideressin oportunes.

Per una vegada que es fa a Solivella una conferència col·loqui d'aquest nivell, amb un tema tant d'actualitat i amb la possibilitat d'assabentar-nos de les raons per les quals és convenient dir-li prou a Espanya, malauradament la assistència no va ser notable. Probablement els canvis de lloc, i sobretot el canvi del títol de la conferència, va fer que únicament hi anessin aquelles persones interessades en el tema de les pensions. Una llàstima!

 Recull fotogràfic

Canvi de lloc!

La conferència que s'havia programat per demà a la tarda a La Societat ha canviat de lloc. Avui, divendres, prop de la una del migdia, s'ha modificat i es farà a la Sala Parroquial.

Mateixa hora (18:00 h.), mateix tema ("Economia i Pensions") i mateix conferenciant (Ramon Vilamañas), però ja no a La Societat, sinó a la Sala Parroquial. Esperem que l'anterior escrit no hagi fet que algú s'ho repensi i hagi decidit evitar problemes d'haver de donar explicacions, doncs és ben estrany que tot just ahir es decantessin per fer-ho a un lloc, i avui ho hagin canviat tot de pressa. La intenció no era aquesta. La intenció era, i segueix sent, saber què passa amb La Societat.

De quan en quan és bonic veure ploure

Sobretot aquest any que la pluja s'havia fet esperar tants mesos, des de l'abril fins a final de setembre, veure com plou, veure Solivella amb els carrers mullats, ens dóna una imatge diferent del nostre poble. Una imatge fins i tot més romàntica, més acollidora.

Els qui tingueu la possibilitat de fer-ho, no desaprofiteu el dia i aneu a fer un coffee amb aquelles persones que no veieu sovint, parleu amb elles compartint aquesta tassa de cafè mentre veieu, a través dels vidres, com cau l'aigua de la pluja.

De moment i malgrat que ha anat plovent tota la nit a estones, només han caigut 5 litres segons informa el Josep Maria Esqué (Catxoli) a les 11 del matí del dia 19, però les previsions són de que ha de seguir plovent avui i els pròxims dies.

Sigui la que sigui... la pluja que sigui, benvinguda sigui.

Tornem a obrir la Societat?

La pregunta que dóna títol a aquest escrit no està de més, doncs ningú ens dóna cap explicació de res i les coses segueixen igual, sense funcionar res. Però sembla ser que la conferència d'aquest proper dissabte, a les sis de la tarda, i que versarà sobre "Economia i Pensions", a càrrec de Ramon Vilamañas, es farà a La Societat. Dalt? Baix? A mitges escales?

Sigui com sigui valdrà la pena anar-hi, el títol de la xerrada és força interessant i molt oportú en aquests moments.

De pas podem intentar esbrinar què passa amb La Societat que no obre?

Encara un altre pas, doncs també de pas, si veiem les representants del grup Cultural, els hi podem preguntar què passa amb els Gira-Sol que se'ls hi van entregar ja fa mig any per enquadernar-los, doncs elles oficialment no han donat resposta al que se'ls hi va preguntar des d'aquí, tot i tenir constància que ho han llegit i n'han parlat.

Extraoficialment la seva presidenta, va dir que abans de Tots Sants ja estarien llestos. Si aquest compromís no és cert, val més que ho diguin i donin la possibilitat de recuperar les revistes, tal i com se'ls hi van entregar, a aquells que el vulguin fer enquadernar en un altre lloc.

Del que no val la pena parlar-ne, si és que van a la conferència, és del trist episodi que van protagonitzar, aprofitant-se del càrrec, per tenir els seus fets, ja fa mesos, i despreocupant-se a partir d'aquell moment de tots els altres. Per cert, si us donen l'excusa de que el mes d'agost van fer vacances a l'impremta, poseu-vos a riure. És la única que fins ara han sabut trobar per tapar els seus defectes, oblidant-se que fa mig any que els tenen per una cosa que es pot fer en menys de quinze dies.

Ens veiem dissabte a les sis a La Societat per escoltar les paraules d'en Ramon Vilamañas.

Dinar de germanor a La Creu

El passat divendres, 12 d’octubre, els veïns de La Creu van decidir organitzar un dinar de germanor, no precisament per commemorar el dia festiu que ens volen imposar des d’Espanya, sinó per celebrar la trobada anual posterior a la festa del Sagrat Cor.

L’organització de la trobada va anar a càrrec dels veïns  Ester Pollina, l’alcalde honorífic del barri Anton Armengol, i en Tomàs Armengol, que a la vegada va exercir de cuiner fent una magnífica fideuà. Ells van ser els organitzadors d’un dinar que es va fer a l’aire lliure als peus del monument de La Creu i al qual va assistir-hi una molt nombrosa representació dels veïns.

La trobada, que va començar abans de les dues del migdia, es va allargar fins a les sis de la tarda, doncs en acabar el dinar es van donar comptes del que s’havia recollit i gastat en la passada festa del Sagrat Cor, confirmant un balanç positiu. Per aquest motiu es va aprovar per unanimitat la conveniència de comprar per l’any vinent uns quants focus més per il·luminar millor el carrer el dia de la festa.

Però no tot va consistir en donar comptes i parlar de temes seriosos, doncs molt aviat va començar un duel entre el Josep Ballart (Pep del Cara), el Tomàs Armengol (Valent) i el Galià. Aquest duel, no sanguinari, va consistir en una autèntica marató d’acudits. Uns acudits i anècdotes que van fer que fins a les sis de la tarda ningú abandonés el lloc.

En resum, tota una extraordinària manifestació de bona convivència la que es va viure aquest passat dia 12 a La Creu de Solivella.

 Recull fotogràfic

Nous horaris d'hivern línia Solivella/Montblanc

	 
Els dies festius: NO HI HAURÀ SERVEI  	Tarifa unitària 1,30 € per bitllet

 	 
*1- de dilluns a divendres 		 *2- dilluns, dimecres i divendres  	*3- dimarts i dijous

Horaris vàlids fins el 21 de juny de 2013 

El sol ha deixat de girar

Aquest estrany fenomen és el que s'ha viscut a Solivella, on el sol ja no gira i, pel que sembla, no tornarà a girar. Són fenòmens que es donen raríssimes vegades i que generalment no són fenòmens naturals, sinó que esdevenen a causa de la mala gestió per part de l'home. O de la dona, en aquest cas.

Malgrat l'interès de molts solivellencs per evitar la mort definitiva de la revista Gira-Sol, sembla ser que res s'ha fet al respecte per part de qui podia haver-ho impedit. Després d'una molt llarga agonia, que va durar molts anys, i que tothom podia percebre que desembocaria en un final definitiu si no es trobava el remei per impedir-ho, el Gira-Sol ha mort. Una llarga i dura agonia, veient que cada vegada sortien amb més retràs les revistes. Uns últims números en els que les notícies que hi trobàvem, eren de dos anys abans. És a dir que feia temps que aquella agonia era la crònica d'una mort anunciada.

Sempre, des d'aquest web, s'ha defensat i lloat la tasca que el Gira-Sol feia per Solivella i pels solivellencs. Sempre, des d'aquí, han tingut un total recolzament. Durant molts anys, i d'una manera totalment altruista, s'ha posat i mantingut l'únic anunci que figurava en aquest web, el de donar suport al Gira-Sol.

Però, com dèiem, aquest sol ha deixat de girar. I ho està fent de la pitjor de les maneres, doncs si no n'hi havia prou deixant morir la revista, ara no es dóna cap explicació del retard, llarguíssim retard, que està tenint l'entrega del quart volum, tenint en compte que es van entregar les revistes el passat mes d'abril.

Cal tenir en compte algunes coses que fan que molts solivellencs estiguin preocupats, i a la vegada indignats, per com s'està portant aquest tema.

Per una banda aquest anormal retràs. No es tracta de voler donar lliçons a ningú, però es de suposar que, abans de decidir-se a escollir el lloc on portarien a enquadernar aquests números del Gira-Sol que formen el quart volum, es devien informar i assessorar de diversos punts: Fiabilitat en el treball a fer, veient algunes mostres d'altres treballs similars. Preu i costos, en funció de la quantitat a fer. I finalment, el termini d'entrega, que s'ha de fixar prèviament.

Però el tema que més preocupa i sobretot el que més indignació ha provocat, va ser assabentar-se que s'havien fet i entregat, ja fa més de quatre mesos, uns quants volums destinats a l'Ajuntament i a les pròpies dones de la Junta. Aquesta manca d'ètica, de voler aprofitar del càrrec per treure'n un privilegi, no va agradar ningú. Encara pitjor, molt pitjor, quan ja el mateix dia va circular el rumor, un rumor que poc després es va confirmar, de que un dels volums entregats a una de les dones de la Junta estava mal enquadernat. Hi faltaven revistes que, ella assegurava, havia entregat. Si haver avançat, per profit propi, l'enquadernació d'uns quants volums és lleig, molt lleig, molt pitjor és que es detectessin errors com el ja s'ha dit i que s'hagi volgut amagar.

Malgrat tot això, des d'aquest web s'ha guardat un respectuós silenci durant aquest mesos, esperant que en aquest interval arribés el quart volum i tot s'oblidés. Però aquests fets, sense donar cap explicació, han provocat les preguntes que es fan, des de fa mesos, la majoria dels que el passat mes d'abril van deixar a les seves mans l'enquadernació d'aquest quart volum. Les preguntes en qüestió, concretament, són:

1.- Passat més de mig any, i sense que ningú doni cap explicació, volem saber quan està prevista l'entrega d'aquest quart volum. I volem saber-ho d'una manera exacta, doncs no és gens lògic que, per un treball de tan poca importància com és el de l'enquadernació, es pugui tardar el que s'està tardant.

2.- També volem saber com es va solucionar el problema que es va detectar. Si faltaven revistes en un dels volums, quina solució es va donar?

3.- La tercera pregunta, que ja ens fem, consisteix en saber què s'ha de fer per recuperar les revistes, tal com van ser entregades el passat mes d'abril, a fi i efecte de que, qui ho vulgui, se les faci enquadernar en un altre lloc.

Finalment, lamentar que des d'aquest web s'hagin de fer aquets retrets, greus retrets, en aquest trist final del Gira-Sol, però tot té un límit, sobretot quan ha passat tant de temps i a sobre, amb les anomalies que s'han detectat, no es rep cap explicació per part de cap responsable.

Fins a dia d'avui, des d'aquesta pàgina, sempre s'ha volgut donar tot el recolzament possible, tant a la revista Gira-Sol, com al propi Grup Cultural de la Dona. Per una banda parlant bé de la revista, tractant d'incentivar al solivellencs a tenir-la i donar-li la difusió i la importància que mereixia la nostra revista local. Per altra banda, en el que respecta al Grup, de ben segur que, en tot el que s'ha anat publicant en aquestes pàgines al llarg d'aquest anys, no pot haver-hi la més mínima sospita d'haver-li negat el protagonisme i la importància que les hi correspon. És més, des de que s'anaven rebent les primeres queixes fins ara, s'ha deixat passar temps, més que suficient, per haver donat alguna explicació que donés tranquil·litat a tothom.

Aquesta és la primera estirada d'orelles que se'ls hi fa des d'aquí, però la tenen ben merescuda. Esperem que ara, després de més de mig any d'haver entregat les revistes per enquadernar, donin resposta a les tres preguntes anteriorment formulades i tot recuperi aquella confiança i cordialitat que sempre ha regnat.

Que el sol ha deixat de girar és més que evident. Ara intentem, entre tots, que aquest final del Gira-Sol sigui el menys traumàtic possible. Si no es poden donar solucions o explicacions a les dues primeres preguntes, esperem que donin la màxima facilitat per optar per la tercera via.

Descansi en pau el Gira-Sol.

Amb el final de la verema arriba la pluja

Tot just acabar la campanya de la verema finalment, després de tants mesos, la terra va tornar a rebre uns quants litres d'aquella desitjada aigua del cel. Però en cap dels dos conceptes es pot dir que aquest hagi sigut un any generós.

Avui, primer d'octubre, no s'han tancat encara les xifres definitives de la quantitat de quilos de verema entrada, però ja es pot avançar que aquesta haurà estat una de les pitjors collites dels últims 54 anys. Segurament la pitjor. Si fa dos anys es van entrar 6.405.240 quilos i l'any passat ja va baixar fins els 4.446.420, aquest any els càlculs provisionals que es fan situen la verema d'enguany cap unes xifres per sota de les de l'any 1989 (2.969.820 kg) i probablement les de 1994 (2.752.020 kg.), és a dir que hauríem de remuntar-nos a l'any 1958 per poder parlar d'una campanya pitjor. De moment es calcula que el decreixement d'aquest any, respecte al passat, pot situar-se al voltant del 37 i el 40%. A sobre cal tenir en compte que la superfície dedicada al conreu de la vinya ha crescut aquests darrers anys, i que, per exemple aquest 2012, hi ha força més ceps que han entrat en producció que l'any passat.

Tampoc la pluja ha estat generosa aquest any. Des d'aquells 130 litres que van caure el mes d'abril, únicament havia plogut tres dies en tots aquests mesos, i amb unes quantitats tan minses que no arribaríem a sumar, entre les tres vegades, en prou feines els 7 o 8 litres, és a dir, res. Però, just acabat l'últim dia de la verema, l'endemà mateix va arribar la desitjada pluja. Aquest dissabte han caigut 46 litres d'aigua aprofitats fins a la última gota, doncs la manera com va caure permetia que s'anés filtrant a la terra sense malbaratar ni una sola gota. Una pluja molt tardana però molt ben aprofitada. Si s'hagués encarregat a algú la planificació, de quan i com havia de ploure, no ho hauria sapigut fer tan bé. Ho ha fet perfecte! Just acabar de veremar i amb l'aigua tan ben caiguda.

Ha tancat l'ambaixada de Solivella a Tarragona

Ahir, 27 de setembre, va tancar definitivament les portes el San Siro, després de 44 anys exercint d'ambaixadors solivellencs a Tarragona. Els Corbella, Ignasi pare, fill i net -als que caldria sumar-hi a l'altre Corbella de la nissaga, la Dolors- han portat el seu negoci al llarg d'aquest anys, amb el seu professionalisme, savoir fair, dedicació i fins i tot carinyo envers la seva clientela.

Quan fa 44 anys van decidir obrir el seu bar al carrer Ixart de Tarragona, el mes de maig de 1968, a França, concretament a Paris, tenien lloc uns moviments estudiantils, als que aviat es van sumar els obrers i més tard els sindicats i el partit comunista, que van desembocar en la vaga general amb més participació de la història d'Europa. Aquells fets van canviar els esquemes de la societat francesa, fins el punt que el general De Gaulle va haver d'anticipar les eleccions.

Eren els anys en que el moviment hippie estava situat en el seu punt més àlgid. Aquell moviment que havia començat a principi dels anys 60 a San Francisco, s'havia obert ràpidament a Europa com una forma de revelar-se contra la homogeneïtat del Sistema. Aquest moviment va arribar cap a mitjans dels 60 a Espanya en plena dictadura franquista.

No va haver-hi problema per tolerar aquest moviment a Espanya, doncs amb el seu lema de bandera "Fes l'Amor i no la Guerra", no representaven cap perill pel règim i servia de vàlvula d'escapament als joves. El que si es va controlar i reprimir van ser els moviments estudiantils, obrers i sindicalistes. I evidentment, mai es va deixar de controlar el "greu perill" que representava el català.

Aquest va ser el primer obstacle amb que la família Corbella es va trobar, doncs, a l'hora de buscar un nom per el seu bar, topaven amb aquell règim intolerant que els hi vetava qualsevol nom català al registre. Per aquesta raó, finalment, van decantar-se per posar-li San Siro. Qualsevol cosa abans de claudicar i posar-li un nom espanyol. Així, doncs, van optar per donar-li el nom d'aquell barri de la ciutat de Milà, amb el que es coneix -de manera no oficial- l'estadi Giuseppe Meazza, on juguen els seus partits l'Inter i el Milan.

Des d'aquell mateix any 1968, els Corbella han exercit d'ambaixadors de Solivella. Per allí no vam ser pocs els solivellencs que, quan havíem d'anar a Tarragona per qualsevol cosa, ens reservàvem una estoneta per anar al bar del Petxina. Un bar en el que sempre eres benvingut i en el que sempre es respirava un bon i còmode ambient. Molts tarragonins, i d'altres indrets, l'havien escollit com un lloc agradable on anar a passar l'estona. No van ser poques les colles de joves que es van formar entre aquelles parets, de les parelles que es van conèixer allí, que es van enamorar allí, que es van desenamorar també allí, o que es van fer el salt entre aquelles parets. Ara, amb la nostàlgia que produeix reviure tots aquests anys d'història del San Siro, el Diari de Tarragona ha escrit el seu panegíric, no amb tinta sinó amb llàgrimes.

Solivella ha tancat la seva ambaixada a Tarragona.

 Diari de Tarragona 27/09/12  

Canvis a "Sagrat Cor 2012"

En realitat, més que un canvi, el que s'ha pretès fer és una millora. Una millora que simplifiqui el procés de visualització qui visita la web, al mateix temps que s'intenta que aquestes persones si sentin més còmodes.

No era la primera vegada que es demanava algun canvi, però, en aquest cas, la decisió s'ha pres com a conseqüència d'uns suggeriments molt ben valorats. De moment s'ha fet únicament amb la festa d'enguany, però amb l'afany de recollir la més gran quantitat de documentació fotogràfica possible, de la més solivellenca i representativa de les festes que es fan al nostre poble, és intenció d'aquest web anar incorporant alguns dels anys anteriors al 2002, d'una manera ben classificada i similar al model d'enguany, de les fotografies que es puguin trobar d'aquells anys, fins a arribar a principi dels anys 90. Per aquesta raó es fa una crida a totes aquelles persones que tinguin fotografies dels carrers, capelles, o processó, de les festes del Sagrat Cor dels esmentats anys, o anteriors.

Des d'aquest moment es pren el compromís d'anar afegint aquestes noves pàgines, cada principi de mes, en aquest web.

 Nou Sagrat Cor 2012

Comiat dels escolans

La parròquia informa:

Josep Maria Sans Travé i el Tallat

Una vegada més aquest web té l'honor i la satisfacció de publicar un magnífic treball que amplia i enriqueix els continguts de la nostra història. En aquest cas es tracta d'un extens i molt acurat treball d'investigació que ens parla i ens documenta sobre el període més important del santuari, i on es demostra, a través de la documentació que en Sans Travé ha anat trobant en aquests darrers anys, no només la vinculació del nostre poble amb el Tallat, sinó que gràcies a la intervenció del senyor de Solivella, Ramon Berenguer de Llorac, amb el rei de Castella i les seves gestions amb aquest, aquell lloc esdevindria quelcom important, defensant-lo de caure en mans dels monjos de Poblet. El treball és fruit de la conferència que va fer en Sans Travé en el decurs del XXXVIIIè Aplec del Tallat, i de posteriors investigacions realitzades per ell mateix.

En aquest magnífic treball podem trobar-hi, amb tota mena de detalls, tot el que va succeir en aquells anys, des del 1475 fins a finals del segle XVI, on es descriu perfectament la gran importància que Solivella, a través dels Llorac, ha tingut en la història i en la existència del Santuari.

 Gestió del Tallat per part de Ramon Berenguer de Llorac

Dies de festes

El dissabte dia 8, dins del programa de la festa del Sagrat Cor, la parròquia va organitzar un festival infantil amb el grup d'animació "Sidral" a la plaça de la Diputació. Els nens i nenes que van anar-hi varen poder participar d'una tarda força divertida i participativa. Després d'aquesta bona estona de disbauxa els petits van ser obsequiats amb un berenar de coca i xocolata.

Com ja es va dir en aquest web, els actes de la Diada Nacional de Catalunya es van anticipar al diumenge dia 9. El protocol·lari discurs de l'alcalde va estar carregat de reivindicacions patriòtiques, demostrant estar molt al dia dels greuges que es fan a Catalunya, tot citant les desafortunades paraules que, el dia abans, havia dit el president extremeny. Malgrat que molts solivellencs havien mostrat el seu desacord en el canvi de data de la celebració, van ser molts els que van assistir a l'acte. Aquest any el nostre poble va veure lluir més senyeres i estelades que cap altre any. Una manera de dir que la nostra bandera és únicament aquesta i d'expressar que ja estem farts de que se'ns trepitgi i se'ns ofegui per part d'Espanya.

També aquest any ha canviat de data la més representativa i sentida de les festes de Solivella, la festa del Sagrat Cor, doncs en caure en diumenge el dia 9, i seguint aquella promesa feta pels solivellencs amb el seu vot de poble, la celebració de la festa s'ha passat al dia següent, el dilluns dia 10.

Aquest any la Festa del Sagrat Cor, en caure en aquest pont de quatre dies, ha comptat amb una assistència multitudinària. Tant en totes aquelles persones, sobretot criatures, que ja es podien veure la nit anterior fent les tradicionals catifes, doncs la majoria no viuen al poble, com també en tota la multitud que va anar a la processó del vespre. És molt difícil de calcular el nombre exacte d'assistents, però els responsables d'organitzar i dirigir la processó asseguren que es podia haver ultrapassat el miler de persones.

Top Ten Dance

Finalment s'han posat les fotografies d'aquelles noies i noietes que ens van regalar l'art dels seus balls la passada Festa Major.

Una vegada més cal fer un reconeixement públic per la bona i agradable nit que ens van fer passar el dia 13, sense oblidar que, al darrera d'aquests balls, hi han moltes hores d'assajos i sacrificis.

S'ha creat una pàgina al marge -tal com es va fer també amb "La Nit de Walpurgis"- a la que es pot accedir des de la Festa Major 2012, i on hi trobareu més de 100 fotografies.

 Top Ten Dance 2012

Pregunta: Ens hem tornat bojos?

Resposta: No. No únicament la resposta es "no", sinó més aviat el contrari, doncs encara que a molts solivellencs ens costi entendre-ho, tot es fa pel nostre bé. Tenim la gran sort d'estar dirigits per un Ajuntament que es preocupa de nosaltres i sempre busca les millors solucions per la comoditat dels solivellencs.

Utilitzant la frase "segons fonts molt ben informades", des de l'Ajuntament s'està estudiant la possibilitat de passar la Missa del Gall al 12 d'octubre. D'aquesta manera la "fiesta de la hispanidad" quedaria en segon terme i la substituiríem per una de més catalana. Això es farà ja aquest any, a no ser que aquell dia hi hagi un bateig o un concert de música.

De moment hem començat ja per canviar la celebració de l'11 de setembre (en un any tan significatiu com aquest!) i ens la han passat al dia 9. No, no ens hem tornat bojos, tot es fa per major comoditat dels solivellencs. Clar que es podia fer exactament igual el dia 11 a les 12 del migdia, o a les nou del vespre (que a aquesta hora hi podria anar tothom a cantar Els Segadors), però si ho féssim així ja no seriem "especials".

Ara, que tal com s'ha dit, està en estudi el tema de la Missa del Gall, des d'aquest web proposaria que el Dia de Reis es passés a l'últim dia del curs escolar. D'aquesta manera les criatures tindrien tot l'estiu per gaudir de les joguines.

Visca Catalunya! Visca Catalunya el dia 9 de setembre... i tots els dies de l'any.

Primer dia de verema

Tal com es va acordar en la darrera reunió de la junta rectora de la Cooperativa, i que en assemblea informativa es va comunicar a tots els soci, avui, dimecres 5 de setembre s'ha obert les instal·lacions del celler per donar entrada a la verema. La varietat de raïm per la que s'ha començat ha estat el macabeu.

A les 8:58 del matí ha arribat el primer tractor per descarregar. El grau que ha marcat ha estat de 9'6%.

Al llarg del dia el grau màxim que s'ha registrat ha estat de 12'7 %, i el mínim de 8'8 %.

Si bé la major part de la vinya del terme es verema a màquina, encara queden agricultors que no han volgut deixar el mètode tradicional, com es pot veure en algunes de les fotografies fetes avui.

 Primer dia de verema

Dinar parroquial

Un any més la parròquia ha celebrat la trobada de tots aquells veïns que han volgut participar-hi,  amb un dinar consistent en la ja tradicional paella d'arròs que un grup de voluntaris prepara any rere any, fins el punt d'haver-se convertit en uns autèntics i experts cuiners. En acabar el dinar els assistents van poder gaudir d'una estona dedicada al joc del bingo, on els afortunats que van guanyar van marxar la mar de contents amb els premis que s'havien emportat.

La parròquia vol expressar el seu agraïment, a més de a las persones que van assistir al dinar, a cal Caixis, a ca l'Estrivill, a Maria Dolors Anglès i a l'Ajuntament, per la seva col·laboració.

Si bé la trobada va ser magnífica, tant pel dinar com per la bona estona que va passar tothom, s'ha de destacar el baix número d'assistents i preguntar-se sobre els possibles motius d'aquest pobre número de persones.

També cal reflexionar sobre els altres àpats que s'han organitzat aquest estiu en els que el número d'assistents també ha baixat respecte a altres anys. Potser la única excepció la trobaríem en el dinar que va organitzar l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Solivella a principi de juliol. Però aquesta excepció, que aparentment sembla una bona notícia, no té res de positiu, doncs únicament pot significar dues coses, i cap de les dues és bona: Que la població de Solivella està envellint, o que les generacions més joves són poc participatives.

Si ens posem a filar prim encara podríem trobar una altra "excusa": L'excés de dinars i sopars que programen els diversos col·lectius en època d'estiu. Ja se sap, massa menjars empatxen.

Potser és que estem tips de festes, just després d'una Festa Major amb tants dies de festa (sis, més el dels fados!), però en un programa que molts dels dies no hi havia gairebé actes.

Tampoc és vàlid, o no hauria de ser-ho, allò de que "com que ho organitzen aquells, que no venen mai al nostre... no hi anem".

O potser no sigui cap d'aquestes raons anteriors, potser el que falta en aquests àpats sigui un valor afegit, un motiu que ens arrastri a tots plegats a anar-hi. Però sigui per la causa que sigui, sembla que els solivellencs ens estem tornant poc participatius.

Caldria reflexionar sobre el tema i, pel bé de tots, buscar solucions per millorar-ho.

  Fotografies de Pili Sales

Notícies de la parròquia

Verema i pluja?

El mateix dia (30/08) que la junta rectora de la Cooperativa s'ha reunit per fixar com a data d'inici de la campanya de la verema el proper dia 5 de setembre, La Vanguardia publica un advertiment de la Generalitat per risc d'aiguats forts. Però de quin lloc parlen?

Avui el dia s'ha llevat molt tapat i aparentment plujós, però abans d'arribar al migdia aquella minsa pluja que queia s'ha acabat. En total no ha arribat als 4 litres d'aigua caiguda. Varies hores plovent, però tan poquet, que res ha solucionat, sobretot si tenim en compte les molt altes temperatures que hem tingut aquest estiu i que des del mes d'abril -amb prop de 130 litres- no havia caigut cap gota d'aigua, doncs la poca pluja del 20 de maig no van deixar cap registre significatiu.

Seran certes aquestes previsions que es poden llegir avui a La Vanguardia? Som a les portes de l'inici de la verema i els ceps necessiten urgentment aigua. Si ha de ploure que plogui ara.

Tornem a la festa?

La impaciència que sembla haver-hi aquest any, per veure en aquest web el recull de la Festa Major, supera els límits dels anteriors. Això, que no és del tot dolent, doncs demostra interès per part vostra, ha passat cada any per aquestes dates. Fa dos anys havíem entrat ja al mes de setembre quan es van "penjar" les fotografies de la Festa. L'any passat, que va ser el que més aviat es van posar, havien passat nou dies des de l'acabament.

Aquest web vol seguir sent extremadament veraç i puntual a l'hora de publicar les notícies del nostre poble... excepte el mes d'agost.

Però ha arribat el moment de tornar a obrir l'ordinador i de posar-se a la feina. De moment es pot començar a reviure, a través d'aquestes pàgines, una bona part de la Festa Major d'enguany amb les més de 300 fotografies que s'acaben de "penjar".

No hi ha encara tota la Festa, però es poden trobar tots aquells actes en els que els protagonistes han estat els més menuts, donant-los a ells la total i absoluta prioritat. Així, doncs, podem trobar-hi el parc infantil (ja era hora que la Comissió de Festes pensés en els petits!) que es va muntar al "paller". També, del mateix dia a la tarda, els jocs tradicionals catalans a la plaça de la Diputació.

Fora de programa, però també dedicat als més menuts, es va poder tornar a gaudir d'una celebració -absolutament solivellenca- d'un bateig. Tot i que la Pili i el Josep Manel ja havien batejat a la seva filleta Aina a Andorra, van voler exercir de solivellencs de ple dret amb la tradicional forma nostra del "tirar" i "xampar".

Evidentment ja s'ha posat l'acte més important de la Festa Major, aquell que dóna el tret de sortida: el pregó. Si bé aquest any, com l'anterior, no s'han lluït gaire, doncs ha anat a càrrec d'un "personatge" sense cognom, que no s'havia pres la més mínima molèstia en informar-se del poble on havia de fer el pregó per poder dir alguna cosa de Solivella. El pregó va ser buit de contingut i molt breu. Tampoc havíem vist mai a cap pregoner que, aprofitant l'avinentesa, es posi en una tauleta a la porta de la Casa de la Vila per vendre els seus llibres.

En el mateix acte del pregó es va lliurar el diploma de Solivellenc d'Honor a favor de Viticultors de Solivella, títol que els hi va ser concedit pels 110 anys d'història que havien complert l'any passat. Finalitzats aquests actes es va obrir l'exposició de quadres de punt de creu de la Núria Ferran.

Un acte nou va ser la visita guiada que es va fer al campanar. Interessant.

També podem veure ja unes quantes imatges del concert del dia 11 i del ball dels dies 11 i 12.

Naturalment s'ha reservat una part destacada als dos actes més vistosos: La Nit de Walpurgis i el Solivella Top Ten Dance 2012. Del primer en podeu veure, un extens reportatge de 107 fotografies, els moments més lluïts de les actuacions. Del segon es posaran una vegada es rebin en aquest web les dues fotografies de grup que es van publicar en el programa de la Festa Major.

A més de les fotografies del Top Ten Dance, queden en aquest moment per incloure: Les matines, la trobada gegantera, l'exhibició de puntaires, la pedalada i l'esmorzar popular, el concurs de truites, la guerra d'aigua, l'actuació de Laia Grace, la Missa Major i la ballada de gegants, les havaneres i també els fados de Coïmbra que s'inclouran el dia 16.

Per anar obrint boca i començar a recordar la nostra Festa Major, de moment ja hi són posades a la web 186 fotografies,a més de les 107 de la Nit de Walpurgis.

Com a simple informació als més impacients, l'any vinent es seguirà "fent festa" durant el mes d'agost -tal com s'ha fet els anys anteriors- sense posar el rètol de "tancat per vacances", però amb els mateixos efectes.

 Una bona part dels actes de la Festa Major

Setmana Jove '12

Una vegada més el grup "Aiai Lujuvent" han demostrat que, a més de posar-hi temps i ganes, es saben posar els més menuts a la butxaca, entretenint-los i fent que s'ho passin bé, al mateix temps que fan pedagogia amb el que els hi ensenyen als diferents tallers que han organitzat.

Una mostra de les diferents activitats que han portat a terme al llarg dels dies d'aquesta Setmana Jove 2012, la podem veure en el següent recull fotogràfic.

  Fotografies

T'esperem, Pau

Estem en vigílies de festes però aquests dies els solivellencs no parlem d'elles, ni pensem en la Festa Major. Tots els nostres pensaments, amb els millors desitjos, estan en el Pau. Tots, sense excepció, et volem tornar a tenir al nostre costat el més aviat possible.

Quan, d'aquí uns dies, tornis a obrir el teu ordinador trobaràs el teu Facebook ple d'escrits dels teus amics. De tota aquesta llarga colla d'amics que tu has sapigut guanyar-te. Molts escrits, plens de sincers bons desitjos, encoratjant-te a tornar ben aviat.

Tota una llarga llista d'emotius escrits, que fa que sigui molt difícil seleccionar-ne algun, doncs tots ells mereixen un gran respecte. Un d'ells fa referència a les teves dots musicals, a la teva vocació de Dj. Si, Pau, fes com et diuen i torna'ns a regalar aquella música que tan bé saps seleccionar i barrejar. O, com et diuen d'altres escrits, torna a córrer per la pista participant en aquelles curses que ja de petit guanyaves. 

Però jo m'atreviria a parlar encara de l'altra gran afició que tens, el futbol, demanant-te que agafis la pilota i te la posis al peus com tu molt bé saps fer. Avança, avança amb la pilota enganxada als peus i dribla, dribla't tots els entrebancs que ara et volen sortir al pas, ves directe cap a la porteria i xuta, un xut fort i col·locat, i marca-li un gol a la vida. Després, tots plegats, celebrarem amb tu aquest gol que significarà el millor títol que pots guanyar. El millor triomf, el que més volem, és que li marquis aquest gol a la vida i guanyis aquest partit.

Torna, Pau, t'esperem. Esperem retrobar-te ben aviat a la barra de ca l'Espinac fent un cafè amb el teu amic Oscar. Els dos haureu curat els traumes que ara teniu. Tu aquests traumatismes físics que tant ens preocupen a tots en aquests moments, i l'Oscar el trauma psicològic que el destí, no sempre generós, li està fent passar. Torneu. Torneu ben aviat. Els solivellencs i tots els vostres amics, ho esperem i ho desitgem.

L'Ajuntament convoca

En dues fases de dos diferents dies (1 i 2 d'agost) l'alcalde de Solivella ha fet passar una circular a tots el veïns del poble, convidant-los a participar, a la sala d'actes de la Casa de la Vila, en un intent per millorar la convivència cívica entre els solivellencs.

Sembla ser que hi ha diverses causes que afecten aquest bon veïnatge, però sobretot els conflictes que generen alguns vehicles a l'hora d'estacionar. Per una banda es queixen alguns veïns de la dificultat que tenen per passar per determinats carrers on s'hi troben cotxes mal deixats. També l'obstaculització visual que suposa deixar-los massa prop de les cantonades, sobretot als carrers que donen a la carretera. I finalment els problemes que originen aquells que aparquen a les portes on hi ha sortida de vehicles, o sobre la vorera dificultant, en alguns casos, la sortida de les persones de la seva pròpia casa.

Per tot això l'alcalde va advertir que es donarà llibertat d'actuació al cos de Trànsit dels Mossos d'Esquadra per tal que puguin actuar dintre del casc urbà.

Es va parlar també d'altres temes que afecten la convivència per faltes de civisme i les possibles actuacions que es poden portar a terme. És a dir, es va incidir en el que tantes vegades s'ha reclamat des de l'Informatiu Municipal.

La iniciativa de convocar als veïns per parlar-ne i a la vegada per advertir-los és bona en tots els aspectes, tot i que és necessari regular-ho com cal prèviament. Començant per exercir la potestat normativa que tenen tots els ajuntaments i executant, si s'escau, la sancionadora, dins del marc de les seves competències.

És a dir, cal fer unes Ordenances Municipals, doncs a Solivella, malauradament, les últimes que es van redactar daten de l'any 1900. És cert que la temàtica local és summament complexa, doncs hi intervenen en joc molts factors, econòmics, polítics i socials.

Però sense disposar d'unes Ordenances Municipals en regla poques actuacions es poden fer. Cal regular i després executar. No al revés. El primer pas per arribar-hi ja s'ha fet. Aquesta convocatòria que ha fet l'alcalde pot ser positiva per el poble si, a la vegada, l'Ajuntament posa el fil a l'agulla per disposar d'unes Ordenances Municipals actualitzades, no aquelles últimes que es van fer fa 112 anys i que probablement ni les trobaríem a la Casa de la Vila. Ahir, fent ús de la paraula que se li va concedir, va parlar el poble davant de l'alcalde. Ara li toca parlar a ell. Però la iniciativa, insisteixo, va ser bona, sobretot si contribueix a millorar la convivència entre els veïns.

Serveis de Joventut del Consell Comarcal

Solivella es prepara per la Setmana Jove 2012 Aquest proper dilluns dia 6 d’agost Solivella enceta la seva Setmana de la Joventut. Seran quatre dies dedicats als joves, amb activitats programades matí i tarda, on de ben segur faran cap des dels més petits fins als més grans del poble. La Setmana de la Joventut de Solivella l’organitzen l’Ajuntament, l’Associació Juvenil AiAi LuJovent i l’Oficina Jove Conca de Barberà. Les activitats començaran dilluns al matí amb el simulador de conducció Honda a la Plaça Major, i a la tarda a la piscina s’hi farà un taller de globoflèxia, on aprendrem a fer formes d’allò més divertides amb globus. Dimarts al matí, a la pista coberta, hi haurà els Tallers d’Estiu, on ens pentinaran de forma original i aprendrem a fer mòbils musicals amb xapes de refrescs. I a la tarda tothom qui s’acosti a la piscina podrà passar una bona estona fent i desfent pinxos de fruites. El dimecres dia 8 a la tarda es farà un taller de papiroflèxia a la piscina. I per tancar la setmana, dijous es faran activitats esportives al matí i un concurs de Sing Star al vespre, tot plegat a la piscina.

Sopar parroquial

Un any més la parròquia ha celebrat el seu sopar parroquial i la Pili Sales ens fa arribar el seu escrit amb unes fotografies que descriuen l'acte.

Clausura del curset de natació

Aquest passat divendres, dia 27 de juliol, s'ha fet la clausura dels cursets de natació que, cada any per aquestes dates es fa a la piscina municipal de Solivella. En aquesta ocasió hi han participat 31 nens i nenes del nostre poble.

Amb petits grupets s'han celebrat les diferents proves que han posat de manifest l'aprofitament dels més menuts per millorar les diferents tècniques de natació.

En acabar aquestes proves s'han lliurat els diplomes d'assistència al curset i s'ha entregat una medalla de participació a cadascun dels integrants del grup. Posteriorment s'ha fet una fotografia de tots ells com a record del curset.

S'ha finalitzat al bar de la piscina on s'ha ofert un berenar per tots els nens i nenes que havien participat en aquestes jornades de natació.

 Fotografies de la jornada de clausura

Participacions preferents

Amb aquest nom s'ha fet una conferència, de la que ha enviat una crònica i diverses fotografies en Jordi Tous, al local de baix de La Societat. El ponent ha parlat del que són aquestes participacions, just el dia que s'ha publicat una sentència d'un jutjat de Cambados (Pontevedra) favorable a un client de Novagalicia (abans Caixa Galicia) i condemnant a l'entitat financera  a tornar 7.560 euros al client per haver-li donat "una informació inadequada, falsa i insuficient" en un producte "d'alt risc".

El conferenciant ha donat tota una detallada informació als assistents. Recordem que arran de la crisi de finals de la dècada del 2000 moltes entitats financeres espanyoles es trobaren mancades de capital suficient. Aquest requeriment de recapitalització es produí en un moment que moltes entitats financeres experimentaren problemes per obtenir liquiditat per altres mitjans, i a partir del 2007, però d'una manera molt agressiva el 2009, començaren a comercialitzar les participacions preferents als seus propis clients particulars a través de la xarxa de sucursals. Malgrat tractar-se d'un producte financer «complex i de risc elevat» tal com advertí la CNMV, moltes caixes d'estalvi les col·locaren entre els seus clients com un producte de renda fixa segur i d'alta rendibilitat. Les entitats que més participacions preferents col·locaren foren l'antiga La Caixa amb 4.898 milions d'euros, seguida pel BBVA amb 3.477 milions, i l'antiga Caja Madrid amb 3.022 milions d'euros en participacions.

 Fotografies d'en Jordi Tous

Músiques del món

Amb aquest nom s'ha encetat un cicle de concerts a l'aire lliure que ens porta moments musicals de diversos països. El primer d'ells s'ha fet, aquest dissabte dia 14, al pati del castell i ha anat a càrrec de "Ambulancia Irlandesa" que han interpretat música celta.

Aquests concerts continuaran el proper dissabte, 21 de juliol, a la plaça de la Diputació, on el grup cubà "Caña y Ron" interpretarà melodies d'aquella illa caribenya.

El dia 4 d'agost es tanca el cicle amb "Clarence Bekker & Friends" d'Holanda que actuaran, mentre no es digui el contrari, ni es canviï el nom de la plaça, a la plaça Major, no a la plaça de l'Ajuntament, que ni existeix. Però així de malament ho han escrit al programa des del propi Ajuntament. És que volen apropiar-se d'aquest espai? Potser si tornen a augmentar la contribució un altre 43% con l'any passat podran quedar-se amb tot el poble, però de moment el nom correcte del lloc on es farà l'últim concert és plaça Major, no plaça de l'Ajuntament.

Per cert, i parlant de canvis de noms... què s'ha fet d'aquell cicle musical que va començar tot just fa quatre anys amb el nom de "Música als monuments"? Potser el nom ja no els hi agrada? Té més "ganxo" aquest de "I Festival Internacional de Músiques del Món"? Sigui pel motiu que sigui, ningú ens ha donat cap explicació dels motius que han portat a la seva desaparició. Però a la manca d'explicacions ja hi estem acostumats.

 Música al castell

Cap de setmana festiu

Tres esdeveniments de caràcter festiu han tingut lloc aquest passat cap de setmana.

El dissabte dia 7 l'Associació Juvenil "Aiai Lujuvent" va organitzar el seu tradicional sopar d'estiu a la plaça de la Diputació. Com han fet ja en altres festes, van dedicar una bona part de la vetllada a fer que els més menuts  s'ho passessin bé. Gràcies al Jordi Tous en podem veure unes quantes fotografies que ha enviat.

El diumenge al matí es van beneir el vehicles de tots aquells que van voler anar a la placeta de la Creu, on estava el mossèn per fer la tradicional benedicció de Sant Cristòfol.

La resta del dia va estar protagonitzada pel senat del poble: El nombrós grup de l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Solivella que, com cada any, van celebrar la seva Festa Major.

Aquest any ho van fer a l'antic celler de la Cooperativa, on va tenir lloc el dinar de germanor, doncs gràcies a les gestions que es van fer amb el seu president, l'entitat vitivinícola va cedir el seu espai, doncs a Solivella seguim sense un trist local cobert on poder fer actes que requereixin un gran espai.

La festa va continuar per la tarda/vespre amb un ball a la plaça de la Diputació.

Parlem del fantasma?

Mai, des de que existeixen aquestes pàgines de notícies, res havia despertat l'interès de tanta gent, ni generat tants comentaris, com els que hi han hagut aquestes últimes setmanes. Des de que es va parlar aquí, ara fa un mes, del fantasma de la Casa de la Vila no han estat poques les persones que s'han interessat i han preguntat respecte a aquest tema.

Res del que aquí s'ha escrit havia provocat tanta curiositat com aquest fantasma.

Doncs bé, ha arribat ja l'hora de parlar-ne. Sí, avui i des d'aquest web, parlarem del fantasma de la Casa de la Vila.

Abans d'anomenar-lo fantasma, permeteu que faci un breu relat. Després cadascun de vosaltres podrà jutjar per si mateix i determinar si es tracta o no d'un fantasma.

Per començar, doncs, farem un relat en forma de conte, o potser d'historieta de terror, que serveixi d'introducció al possible fantasma.

Ens hem d'imaginar un dia solejat a les acaballes de l'estiu. Una bonica i jove noieta arribant per primera vegada al nostre poble, carregada d'il·lusions i amb la intenció de quedar-se a viure entre nosaltres. La seva vocació l'havia portat allà on podia estar a prop dels nens i nenes, on poder ser útil als més menuts, on poder ajudar a formar als fills dels solivellencs.

Era una noia plena de felicitat per haver assolit aquest repte, que era el que més desitjava i el que més ompliria la seva vida.

Li agradava tant el nostre poble que es va convertir en una solivellenca més. No únicament per poder desenvolupar millor la seva feina, sinó que es va enamorar. Es va enamorar de Solivella i també d'un solivellenc. Es va casar amb ell l'any 1974.

Vivia en una cèntrica casa, que feia poc temps que s'havia remodelat, amb el seu marit, amb els pares del noi, i amb els avis per part del seu sogre. La jove parella ocupava el pis de dalt, tenint únicament a sobre seu un terrat i una habitació per rentar la roba i deixar-hi enredos.

El temps va anar passant i Déu els hi va donar dues filles precioses. Però no tots els episodis de la vida són de color de rosa. Un bon dia de l'any 1980 va morir l'avia de la casa.

Després del sepeli, tornen del cementiri a la seva cèntrica casa de Solivella, on hi trobaren el buit que havia deixat l'avia.

Com s'acostuma a dir, "era llei de vida", doncs es tractava d'una persona gran. Per tant era perfectament assumible el mentalitzar-se de que aquella persona ja no hi era. O millor dit, ja no hi era el seu cos.

Poques nits després un soroll els va despertar. Què era aquell soroll tan fort en plena nit? Per descriure'l faré servir el mateix exemple que a ells els hi semblava el que podia ser.

Imagineu una bola de pedra de grans proporcions. Imagineu que algú la fa rodar al pis de sobre vostre d'una banda a l'altra en plena nit. Sentiríeu el soroll que es desplaça d'un costat a l'altre, que torna, i que reprèn altra vegada el mateix camí, anat d'una banda cap a l'altra. Un fort soroll, com d'una gran bola de pedra, que es passeja d'un costat cap a l'altre per sobre nostre.

Amb l'ensurt al cos, i en plena nit, el marit puja cap el terrat, on no hi veu res. El soroll ha parat. Entra a la habitació on hi ha la rentadora. Evidentment està desconnectada.

Sense cap explicació que justifiqui aquell fort i estrany soroll torna a baixar cap a la seva cambra, on troba a la seva esposa aterrida de por. Més aviat tard que d'hora, i abraçada al seu marit, ella torna a agafar el son.

L'endemà al matí marxa cap a l'escola, on ella hi donava classes, i en el decurs del dia va oblidant l'episodi de la nit anterior.

A l'hora del sopar en parlen, però el marit ho fa més en to de broma que seriosament. Veient que la seva dona encara estava espantada, ell, per contres de buscar una explicació lògica, o mirar de calmar-la, fent-se el valent i el graciós li diu que allò era cosa d'un fantasma.

Han sopat, i després de veure una estona la tele, es fa tard i és hora d'anar-se'n a dormir. Tot està en silenci i poc després s'adormen.

En plena nit, com si una enorme bola de pedra rodés per sobre seu fent un gran soroll, es tornen a despertar. Aquesta vegada el marit puja ràpidament al pis superior. Res a la terrassa, res a l'habitació de la rentadora. Altre cop el silenci. La rentadora està desendollada. Cap explicació que pugui servir per treure l'entrellat d'aquell fort soroll que, uns moments abans, se sentia al pis de sota.

L'endemà torna a passar el mateix. L'endemà i l'altre i l'altre... fins el punt que el marit, a qui li agradava molt dormir, ja no en fa cas. Ni es desperta ell, ni la seva aterrida dona aconsegueix despertar-lo. Ell s'ha acostumat a dormir amb el "fantasma", però ella cada nit es despertava esgarrifada. Hi havia dies que "la bola" rodava uns pocs minuts fins que es parava. D'altres una bona estona.

Què ocasionava aquell soroll tan fort? Amb certesa potser mai ho sabrem, però va durar una mica més de cinc anys, a partir de la mort d'aquella avia. Cincs anys que aquella noia es posava a llit esgarrifada i amb por. Cinc anys en que cada nit, quan finalment s'adormia, aquell soroll la tornava a despertar. Cinc llargs anys posant-se al llit amb el cert terror de que "allò" la tornaria a despertar.

Fins que un bon dia ja no es va sentir. Millor dit, una bona nit, doncs a partir d'aquell moment que va tornar el silenci a la casa, la nostra protagonista, la noia que havia arribat a Solivella per exercir la seva vocacional professió de mestra, va poder dormir tranquil·lament sense que la tornés a despertar aquell soroll, al que mai va poder acostumar-se en aquells cinc llargs anys.

Va marxar definitivament o senzillament va callar?

Els que si van marxar de la casa va ser aquella parella.  Ella va anar a viure a uns quants quilòmetres de Solivella. Ell va anar molt més lluny, amb la seva avia. La que, segons ells mateixos creien, els va despertar tantes nits.

Què era? Un simple i fort soroll no explicable, o potser un esperit intranquil?

On era? Per on es passejava? Doncs a l'edifici que actualment forma part de la Casa de la Vila. Exactament a sobre d'on hi ha l'exposició permanent de SansArt i el lloc on fa uns anys assajaven els grallers. Aquest era el passeig que cada nit, i durant més de cinc anys, feia aquella gran bola de pedra anat d'un costat a l'altre.

Però aquella bola mai la va poder veure ningú, únicament la sentien com anava d'un costat a l'altre.

I el fantasma? Ningú ens assegura que hagi marxat. No el veiem, però de quan en quan potser encara el podrem sentir a la Casa de la Vila. 

Els anys de l'estraperlo

El dia de Sant Pere, a les set de la tarda, en Josep Maria Recasens va donar una conferència, al local de La Societat, que versava sobre els anomenats "anys de l'estraperlo". Recasens ha estat guanyador en dues ocasions del premi comarcal Aires de la Conca, la primera de les quals va ser a l'any 2003 precisament amb l'obra "Els anys de l'estraperlo a la Conca de Barberà (1940-1951)". L'altra vegada que s'ha emportat aquest premi comarcal ha estat en la darrera convocatòria amb el llibre "La fil·loxera i les seves vivències a la Conca, 1870-1905". D'ambdues ocasions se'n va deixar constància en aquestes pàgines de notícies d'aquest web.

No és la primera vegada que Recasens fa una xerrada a Solivella, doncs ja ens ha il·lustrat en diverses ocasions sobre temes que afecten a la Conca en general o al nostre poble en particular. En aquest cas es va centrar en aquells anys de la postguerra, en que l'escassetat de productes de primera necessitat va fer que s'exercís un rigorós control sobre aquests productes, fins el punt de ser racionats, per la qual cosa es van crear les anomenades cartilles de racionament (veure en aquest web "L'olor de naftalina" que properament s'ampliarà). Aquest control sobre els productes de primera necessitat va originar que alguns espavilats trafiquessin amb aquests gèneres, doncs la necessitat d'algunes famílies propiciava que d'altres se'n poguessin enriquir a costa d'inflar els preus d'aquells aliments o productes que escassejaven. En el decurs de la seva xerrada en Josep Maria Recasens va donar uns quants exemples de persones de la Conca i també de Solivella que eren estraperlistes, citant els noms i les penes o multes a que havien estat condemnats aquells que havien agafat in fraganti.

Tot i tractar-se d'un tema prou interessant no va ser molt nombrós el nombre de persones que van anar a la conferència d'en Recasens, dons únicament uns 30 solivellencs van omplir les cadires de La Societat.

 "Els anys de l'estraperlo"

Notícies de la parròquia

Han parlat les bruixes

Ja hem passat la nit més curta de l'any, la nit de Sant Joan, la nit del foc... la nit de les bruixes. Tothom sap que aquesta és una nit especial, una nit esotèrica, la nit dels esperits, la nit que les bruixes es passegen per la foscor il·luminades per la llum de les flames de les fogueres.

Fa anys el nostre poble era conegut com un poble de bruixes i d'això en trobem encara proves si, senzillament, fem una cerca al Google posant "les bruixes de Solivella". Segurament sense cap mena de base, ni cap criteri fiable, però així se'ns coneixia en alguns indrets.

Potser no les vam veure, però les bruixes de Solivella van aparèixer aquesta passada nit de Sant Joan i van parlar.

Què van dir les nostres bruixes? Doncs van assegurar que La Societat s'inaugurarà la propera Festa Major. És més, van dir, i assegurar també, que en aquests moments ja tots els tràmits estan enllestits, que estem únicament a l'espera de que "algú" vulgui donar presses a l'empresa que ha de fer la posta a punt del tema elèctric i que aquesta ho faci. Perquè ja tot és correcte i pagat en aquest moment.

Però les bruixes van dir també que aquest "algú" no té pressa per obrir-ho, doncs "quedarà molt millor" si aquest acte el fa un dia gran, un dia de festa i amb molt gent a aplaudir. És a dir, per la Festa Major.

El que les bruixes no van saber dir és si es col·locarà una nova placa amb la data i el nom de l'alcalde, doncs dues al mateix edifici, que portin totes dues el seu nom, potser són poques.

Això és el que van dir, i assegurar, les bruixes. Per la Festa Major tindrem La Societat oberta.

També podria ser que, en veure ara aquest escrit, i per portar la contraria, s'enllestís abans. Tot podria ser, però si és així, millor encara.

Els esperits ja han parlat i ara queda pendent, per un altre dia, parlar del fantasma de la Casa de la Vila.

 La nit de Sant Joan (sense les bruixes)

El carrer dels Llorac ens marca l'entrada a l'estiu

Aquest proper dissabte 23 de juny de 2012 celebrem el dia més llarg i la nit més curta de l'any coincidint amb la festivitat de Sant Joan, tot i que a causa del desfase del calendari, actualment el solstici és el dia 20 de juny.

Passejant per Solivella ens adonem, per molts petits detalls, que estem arribant a l'estiu. Però un dels molts llocs on podem notar-ho millor és al carrer dels Llorac. A punt d'acabar el curs escolar, aquest va ser un dels llocs al que la mestra va portar el seu grupet d'alumnes per ensenyar-los, a través de diverses pistes, algunes coses notables del poble. Evidentment una d'elles va ser el nom d'aquest carrer, dedicat als fundadors de Solivella. Aquesta didàctica passejada dels petits alumnes significava gairebé el fi d'aquest curs, és a dir, l'entrada a l'estiu.

El mateix carrer del Llorac ens permet veure un exòtic arbre, no propi d'aquestes latituds, que té la particularitat de que les seves vistoses flors únicament es poden admirar en aquest moment de l'any, quan es fa la transició de la primavera a l'estiu.

Just al davant d'aquest arbre de procedència oriental, trobem les tauletes del "Xamfrà" amb els seus nous para-sols. Però on més notem l'arribada de l'estiu és en la nova terrassa que han inaugurat recentment a l'interior. Un lloc agradable i fresc per protegir-se del calor de l'estiu.

Aquest proper dissabte, celebrant Sant Joan, entrarem oficialment a l'estiu, però al carrer dels Llorac ja ha arribat.

  L'estiu al carrer dels Llorac

L'art és a la natura

Probablement tots coincidiríem en dir que l'expressió més fidedigna de l'art plàstic el podem trobar a la natura. únicament cal mirar, observar i saber veure, per captar-ho amb tota la seva esplendorosa bellesa.

El passat divendres, dia 8, va haver-hi una posta de sol digna d'emmarcar-la. Mentre el sol es ponia, el cel va quedar completament tenyit d'un intens color taronja vermellós, a la banda de ponent. Però al mateix temps estaven caient unes quantes gotes de pluja, que va permetre que, cap a la part oposada, es podés veure l'arc de Sant Martí, com si volés encerclar el campanar de la nostra església.

La fotografia que hi ha avui a la portada, correspon a aquest moment, i és gràcies al Tomás Tarragó que ha arribat a aquesta web. La fotografia la va fer una amiga seva amb la petita càmera del seu mòbil. Per tant, degut a no ser un aparell fotogràfic gaire bo, la fotografia no té una gran resolució. Però l'important és haver tingut la sensibilitat d'admirar el moment, saber-lo aprofitar amb les "armes" que tenia a les mans aquella noia, i haver captat perfectament l'art de la natura.

  L'arc de Sant Martí

"Saber envellir"

Amb aquest títol va versar la conferència que el doctor Pere Gomis va oferir a un nombrós grup de pensionistes a La Societat. A més d'una gran representació de solivellencs pertanyents a l'Associació de Jubilats i Pensionistes del nostre poble, van assistir-hi membres d'altres poblacions de la Conca, fent que el local estès ple a vesar amb les més de 120 persones que van voler escoltar la conferència, prenent bona nota dels savis consells que va donar per gaudir d'una bona salut en arribar a aquesta època de la vida de la que es coneix com a tercera edat, de manera de poder viure-la amb unes bones prestacions físiques i una bona qualitat psíquica.

El conferenciant estava acompanyat a la taula pel president de l'Associació, Sr. Josep Segura; l'alcalde de Solivella, Sr. Enric Capdevila; i el regidor de benestar i família del Consell Comarcal, Sr. Valentí Gual.

En acabar la xerrada, que va durar prop d'una hora, es va oferir un pica-pica als assistents a la part superior de La Societat. Posteriorment van poder visitar el "Museu del Càntir" i l'exposició permanent de les pintures de SansArt.

 "Saber envellir"

Nits a la fresca 2012

Programa dels diferents actes:

Festivitat de Corpus, avui i ahir

Fa aproximadament mig segle a Solivella, i a la majoria de pobles, es feien processons per celebrar les festes que tenien una especial rellevància. Entre les diverses que es feien podem recordar, com a més importants, les de Setmana Santa, per Sant Isidre, per la Festa Major, pel Sagrat Cor, i evidentment també el dijous de Corpus. Pràcticament totes les processons anaven acompanyades per la música que sonava d'alguna orquestra, de vegades orquestres del poble i d'altres d'alguna de fora que havia vingut per la ocasió. El nombre de fidels que acompanyava les processons era sempre força alt.

La processó del dia de Corpus no era cap excepció. Tampoc cap remuntar-nos gaires anys enrere per comprovar les notables diferències. A les fotografies del Corpus 2012, en podreu veure tres que corresponen a la processó de l'any 2001. Fa només 11 anys per tant. A més de veure-hi els gegants i una orquestra acompanyant la processó, podreu veure la transformació d'aquella part de la carretera, el lloc on actualment hi ha l'edifici de La Societat.

  Corpus 2012

Exclusiva!

Cap a principi de l'any 2000, pocs mesos després d'haver-se posat en funcionament aquest web, hi havia una secció anomenada "xafarderies" que, un cop feta la seva funció durant un parell d'anys, es va eliminar. No van ser poques les persones que van reclamar la seva continuïtat, lamentant la seva desaparició, no obstant es va creure que certes formes de crítica irònica, mantenint el respecte i la veracitat necessàries, poden tenir cabuda en aquestes mateixes pàgines de "notícies".

També es va rebre suggeriments per incloure noticies de premsa rosa dels esdeveniments d'aquest caire que passen a Solivella, doncs han estat força solivellencs els que ho han demanat. En aquest aspecte s'ha intentat donar cabuda a tots aquells que han mostrat el seu interès per veure publicades en aquestes pàgines el bateig dels seus infants, els pubillatges, els actes esportius en que han destacat, i tota mena de celebracions puntuals que hagin volgut plasmar en aquest web, però també dins d'aquest apartat, sense afegir cap nova secció.

Avui es publica aquesta nota que té els dos components, el de premsa rosa i el de xafarderia. Tots coincidiríem en dir que les festes és la part del calendari que més ens agrada. I si parlem de festes en les que hi hagi una mica de tot i que la seva finalitat sigui sobretot passar-ho bé, amb actes de tot tipus, però sobretot amb alegria i disbauxa, tots pensarem en la Festa Major.

I si pensem en la nostra Festa Major dels dos darrers anys, segur que tots coincidirem en dir que el que més ens ha agradat i que recordem d'una manera especial, va ser la participació d'aquells grups de dones i noies que ens van obsequiar amb la magnífica coreografia dels seus balls, començant fa dos anys amb el "Dansamón 2010" i continuant l'any passat amb el "Broadway Dance 2011". Sense cap mena de dubte el millor de la Festa Major d'aquests dos últims anys. El millor i el que menys diners costa als contribuents, doncs l'esforç, la dedicació i l'art d'aquests dos grups de noies i senyores, ens ofereixen la millor nit de les festes. Llàstima que no haguessin començat abans, doncs d'haver-ho fet l'any 2008 potser no haurien desaparegut aquells famosos 3.000 € que van "volar" i dels que mai més n'hem sapigut res, malgrat haver demanat comptes i explicacions en repetides ocasions. Però, com tantes vegades ja s'ha dit, es seguirà insistint i repetint sense deixar que el temps ho faci oblidar. La noticia d'avui es de premsa rosa, però que ni des de la comissió de festes, ni des de la Casa de la Vila, es vulgui aclarir què va passar, ni es vulguin donar comptes clars de les festes, això hauria d'anar en una secció especial que es podria anomenar Bankia.

Quina és, doncs, la exclusiva d'avui? Aquest web ja té fotografies d'un dels vestidets que lluiran les noies que ens tornaran a regalar una nit màgica per la Festa Major. Sí, avui esteu ja en disposició de veure, en exclusiva, un avanç del modelet.

No és resoldre cap misteri, sinó una simple xafarderia. El misteri, en tot cas, podria ser el lloc on van a assajar els seus balls, doncs ho fan a La Societat. Un lloc que segons perquè, o segons per qui, pot tenir les portes obertes, però segons de quin esdeveniment es tracta no està permès, doncs els locals d'aquell edifici segueixen sense obrir-se al poble ni demanant-ho per temes puntuals. Tot un misteri. La resposta que reben els solivellencs si pregunten quan s'obrirà, és també misteriosa: "D'això no en puc parlar".

Potser la única opció que ens queda, per intentar resoldre el misteri, sigui preguntar-ho directament al fantasma de la Casa de la Vila. Però d'aquest fantasma ja en parlarem, amb detall, d'aquí a uns quants dies. Això si que també serà una exclusiva. Una gran exclusiva.

  els vestidets del grup de ball

Digitalizació d'actes

Aquest proper divendres, 8 de juny, a les set de la tarda tindrà lloc, a la seu de l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà (antic hospital de Santa Magdalena de Montblanc), l'acte de presentació i lliurament dels llibres d'actes dels ajuntaments de la Conca i del Consell Comarcal.

Les actes, ja digitalitzades, que fan referència a Solivella, i que a partir d'ara es podran consultar de forma molt fàcil i còmoda, corresponen als Plens Municipals del període que va de 1833 a 2011, i a la Comissió de Govern dels anys 1991-94 de l'Ajuntament de Solivella. Són 88 volums, que ocupen un número de 9.743 fitxers (9.655 tif i jpg,  més 88 pdf, amb un "pes" total de 236,32 Gb).

Notícies de la parròquia

Torna la pudor de l'estiu

Tot i que encara queden uns quants dies de primavera comença a sentir-se aquella mala olor que, de vegades, o massa sovint, hem sentit a l'estiu. No és la pudor de les granges. Tampoc la dels fems que es tiren per abonar la terra. És una pudor molt pitjor, la que més indigna als solivellencs. És la mala olor que fan les coses mal fetes. Així ho han comunicat a aquest web uns quants solivellencs.

Fa uns quants dies es va obrir el termini per presentar les sol·licituds a tots aquells que volien optar per gestionar el bar de la piscina. El merder que s'ha originat és la causa d'aquesta mala olor. És el merder a temes mal resolts el que ha impregnat la pituïtària dels nassos dels que havien presentat la seva candidatura.

Sense entrar en tota mena de detalls, sinó fent-ne un petit resum, diem que es van presentar sis candidatures, de les quals quatre eren de Solivella i dues de fora. Sis candidatures que, a l'hora d'obrir els sobres amb les ofertes, van ser convidats a abandonar la Casa de la Vila. L'obertura de les pliques es va fer, doncs, a porta tancada.

Un cop comunicada la resolució, els que no van resultar agraciats amb la concessió els va semblar que aquell tuf que es desprenia no era del tot normal. Per aquesta raó van fer arribar les seves queixes a l'Ajuntament i, degut a això, el consistori va optar per convocar una reunió amb caràcter urgent per tractar el tema.

Com era de preveure la decisió anterior va ser inamovible, malgrat la disconformitat expressada per la manera com s'havia donat la puntuació.

Davant d'unes poc convincents explicacions, en les que únicament els hi van parlar de l'aplicació de les bases i de la legalitat de com s'havia portat a terme la concessió, els que es queixaven van optar per no afegir més pudor al merder que s'havia organitzat i retirar-se, tot i tenir a les seves mans arguments més que vàlids per impugnar-ho.

La validesa de l'acord que s'havia pres podia considerar-se nul de ple dret ja que a les bases hi constaven dues dates diferents, depenent del lloc on s'haguessin obtingut, doncs si s'havien tret d'internet hi figurava una data de termini de presentació, i si s'havien recollit a la Casa de la Vila una de diferent. Tenint en compte que les bases de participació han de ser absolutament idèntiques per tots els que volen optar-hi, és motiu, doncs, més que suficient per impugnar-ho, per anul·lar-ho i per forçar una nova convocatòria.

Falten encara dies perquè arribi l'estiu, però aquella mala olor ja ha fet acte de presència.

Conferència d'Oriol Grau

Continuant amb els actes que va programar l'Assemblea Nacional Catalana a Solivella, aquest diumenge va dissertar sobre la conveniència d'optar per la independència de Catalunya el popular (no confondre amb el partit, please!!) Oriol Grau.

L'acte, que es va celebrar al magatzem del Salat, va ser presentat per l'Antoni Rosich i va comptar amb la presència de més de 110 solivellencs interessats en el tema.

Breu biografia del ponent, extreta del web de l'Ajuntament de Tarragona:

Oriol Grau és cofundador i director del Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas (1989) amb més de 100 muntatges diferents. Membre del Ball de Dames i Vells de Tarragona des de 1981. Com a treballador de l’empresa El Terrat Produccions S.L. des de 1991, ha fet de guionista i actor al programa El Terrat, una tonteria com una casa, a la ràdio (Cadena SER) i a la televisió: Al ataque, d’Antena 3; Tot per l’audiència; Sense títol 1; Sense títol 2 i Sense títol s/n; Malalts de tele, La Cosa Nostra i Una altra cosa, a TV3, Buenafuente, a Antena3. Ha dirigit Plats Bruts a TV3, Moncloa, ¿digame? a Tele 5, Catalans a la romana a TV3 i 4 arreplegats a TV3). També ha estat director de La cortina vermella a MésTV i col·laborador als programes La Ventana, de Xavier Sardà (SER); A vivir que son dos días, de Fernando Delgado (SER); Fet a Barcelona d’Albert de la Torre (SER); Cent cinc per cent, d’E. Vehils i B. RodrÍguez (RAC105). Professor associat de la URV, imparteix l’assignatura de comunicació no verbal a la Facultat de Lletres, a l’ensenyament de Publicitat i Relacions Públiques, des del curs 2002. També és professor de l’Escola de Lletres de Tarragona des de 2004. Des de 2008 és cap de programes d’entreteniment de TV3. Ha publicat, entre d’altres, El Terrat. Una tonteria com una casa,, juntament amb A. Buenafuente, T. Solé i P. Bras, i Dames i Vells. Crònica d’un ball parlat, amb J. M. Salvadó i P. Navarro.

 actes dels dies 20 i 27 de maig

Èxit del catalanisme a Solivella

Com en la més gran de les festes locals, de bon matí sonaven ja les gralles de "Lus Xipellis" a la plaça Major, mentre es podien veure els nans i gegants ballant al mig de la plaça, doncs es tractava del preàmbul de la que pot ser la més gran de les festes, la festa de la independència de Catalunya. Aquesta celebració festiva corresponia a la presentació de l'Assemblea Nacional Catalana a Solivella.

A la sortida de missa major els solivellencs es van quedar a la Plaça per continuar gaudint dels actes festius, mentre -en una taula oportunament muntada sota els porxos de la Casa de la Vila- "donaven la cara" per la Independència. El resultat que es va obtenir, i que es pot contrastar a través del web "Dóna la cara per la Independència" és més que satisfactori, doncs en aquest moments Solivella encapçala el ranking de les poblacions de tot Catalunya, amb una participació del 15'72% de persones que "han donat la cara".

Es van ballar sardanes a la plaça de la Diputació esperant que arribés l'hora del dinar de germanor que s'havia programat. Si bé, en principi, aquest dinar s'havia de fer a l'aire lliure, veient les previsions meteorològiques que s'anuncien, amb risc de pluja -com així va ser- els membres de l'Assemblea Local van preparat un lloc, perfectament condicionat, en un antic magatzem de vi, el magatzem del Salat.

L'aprofitament del local va ser total, doncs totes les taules que s'havien pogut disposar en el seu interior van quedar plenes. En total 128 persones, més la canalla, es van donar cita en aquest indret.

Prèviament al dinar van ser presentats els dos membres que encapçalen l'Assemblea a Solivella, en Josep Saperes i l'Antoni Rosich. Ells van ser els que van informar del programa de xerrades que posteriorment al dinar van tenir lloc. Dos ponents de relleu, tant per la seva preparació, com pel seu currículum: En Josep Maria Sans i Travé, historiador i director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, i en Ferran Civit, llicenciat en diverses carreres. Ambdós van exposar, amb claredat, les diverses raons per les quals Catalunya necessita trencar els lligams amb Espanya. Van parlar d'història i d'economia. Van parlar d'ofenses i de greuges comparatius. Van parlar de llibertat i de submissió. Van ajudar a obrir els ulls als possibles indecisos que hi podés haver en aquell local.

Per finalitzar en Josep Saperes va anunciar la continuïtat dels actes de l'Assemblea a Solivella, amb una xerrada -el proper diumenge dia 27 i en aquest mateix lloc- a càrrec d'Oriol Grau, professor de la URV i més conegut com actor i guionista de TV3, entre altres coses.

     Resum gràfic dels actes

Canvi de lloc!

L'acte central de l'Assemblea Nacional Catalana a Solivella (xerrades i dinar), programat pel proper diumenge dia 20, es farà a la nau del magatzem del Salat, ubicat a la carretera, just després del pont.

Els motius del canvi d'ubicació són deguts a la inseguretat del temps que pronostiquen els meteoròlegs. El fort sol i la calor del passat cap de setmana a l'hora del concert de Sant Isidre, unit a la manca de previsió de la que va fer gala la Cooperativa, va fer reconsiderar la conveniència de fer-ho a la plaça de la Diputació. Si aquella calor va portar als membres de l'Assemblea local a buscar un lloc a l'ombra, ara el temor és el de la possible pluja que poc caure a l'hora del dinar.

Un cop inspeccionat el magatzem del Salat es va considerar que disposa d'unes condicions idònies per celebrar qualsevol tipus d'actes, tant per l'estat com es troba, per la seva amplitud i per la seva il·luminació.

Conclusió: Ni el temps espatllarà l'acte, ni els espanyols frenaran el nostre full de ruta, si ens sabem moure en la direcció correcta.

Solivella per la Independència

Presentació a Solivella el diumenge 20 de Maig de l'Assemblea Nacional Catalana al futur pavelló cobert (popularment conegut com "el paller")de la pista poliesportiva, que estarà preparat amb la part lateral coberta per acollir còmodament els actes.

Programa definitiu:

20 DE MAIG DE 2012 Dia de la presentació oficial de l'Assemblea Nacional Catalana a Solivella   PROGRAMA D'ACTES A les 10 del matí  - Cercavila pels grallers "Lus Xipellis", Gegants i Capgrossos de Solivella. Després de la Missa Major, des de la plaça Major ens dirigirem amb comitiva, acompanyats pels gegants i els grallers, cap el futur pavelló poliesportiu (popularment conegut com "el paller"), perfectament condicionat per rebre l'acte i que tindrà la part lateral tapada per tal de quedar protegit del sol.  Xerrada sobre la Independència de Catalunya a càrrec d'Oriol Grau, tarragoní, guionista, actor i director de teatre i televisió, membre de l’equip creatiu de "El Terrat" durant 16 anys i professor de la Universitat Rovira i Virgili, també va formar part de nombrosos èxits de TV3, entre d’altres, com a codirector de Plats Bruts. Tot seguit ballada de sardanes. Dinar popular Menú 1er Plat - Xatonada 2on Plat - Paella Postres Pa, vi, aigua i gaseosa Café i copa Preu: 13€ Les inscripcions pel dinar les podreu fer a Cal Caixis, a l'Estanc, a Ca l'Estrivill ó bé a Ca la Silvia, abans del proper dijous dia 17   Presentació de l'Assemblea Nacional Catalana a càrrec de Ferran Civit membre del secretariat de l'Assemblea. Acabada la presentació el nostre convilatà, historiador i director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, el Sr. Josep M. Sans i Travé ens dirigirà la paraula. Després de tot i per acabar la festa el Grup de Diables Rigor Mortis de Solivella ens farà una exhibició de les seves habilitats pirotècniques.   DEMANEM A TOT EL POBLE QUE DURANT AQUEST DIA POSEU LES SENYERES ALS VOSTRES BALCONS   Pel nostre país, per la nostra llengua, per les nostres costums, per les nostres tradicions i per la nostra cultura, us demanem que feu pinya a tots els actes que es duran a terme tot aquest dia. VISCA CATALUNYA!!!

La festa de Sant Isidre 

Aquest any 2012 la festa de Sant Isidre ens ha portat un nova pubilla, la Mar Lisart, i un nou hereu, en Joan Iglesias. Són la parella que fa el número 35, des de que el Grup Cultural de la Dona va instituir aquesta proclamació.

Si bé la festa correspon a la Cooperativa, els actes més vistosos van a càrrec del Grup Cultural, l'església, els pares dels hereus i pubilles, que són qui s'emporten el mèrit de la carrossa, i aquests últims anys la tómbola de la parròquia.

Per part de la Cooperativa es fa l'ofrena del vi i els fruits de la terra, la típica "retlla" de Sant Isidre, el concert, el festival infantil i el ball.

S'ha de lloar a la Cooperativa que, dintre del seu programa de festes, pensi en els més petits, organitzant a la tarda aquest festival infantil amb titelles i pallassos.

No es pot dir el mateix del concert, doncs a mitjans del mes de maig a quarts de tres de la tarda, a la plaça de la Diputació cau un sol que fregeix. A més, alguna persona de la Cooperativa, hauria de resar amb més devoció a Sant Isidre, per tal que les inclemències meteorològiques -i altres- no facin la punyeta el dia de la celebració del Sant Patró de la Cooperativa.

A més del fort sol que queia a l'hora del concert -i sense cap tendal a la plaça!- a l'hora del ball va fer un intent de ploure. Només un intent, no com l'any passat que ho va espatllar del tot, però va ser suficient per tal que la gent marxés a buscar refugi sota el porxos de la Casa de la Vila i s'espatllés el ball.

També caldria que posessin un ciri al Sant perquè no hi hagi més entrebancs a la festa. A la tarda, a l'hora del festival infantil, va fallar en diverses ocasions el grup electrogen que generava el corrent elèctric. Aquí cal donar un fort aplaudiment al Ramon Maria "Sagristà" per haver cedit el seu grup electrogen i poder fer el festival per la canalla, i al secretari de la Cooperativa, doncs a l'hora del ball -les vuit del vespre- arribava un gran camió amb un altre grup. La diligència amb la que van actuar els dos mereix una gran felicitació.

Per acabar, cal felicitar també a "La tribu de Santi Arisa", doncs després d'aquelles quatre gotes que van caure, la gent no es va decidir a tornar a ballar. Davant d'això van optar per fer participar als més menuts de Solivella, fent-los pujar a dalt de l'escenari, i dedicant una bona estona a fer gaudir a tothom, grans i petits, amb les cançons que van interpretar. Una iniciativa que mereix un fort aplaudiment, doncs van obtenir un magnífic resultat.

 Prop de 100 fotografies de la festa

A Solivella les dones són poesia 

Ahir, diumenge 6 de maig, es va presentar a l'església parroquial el llibre "Les dones de Solivella i la poesia". Es tracta d'un llibre de 288 pàgines en el que hi podem trobar 136 poesies que ja havien estat publicades en la revista Gira-Sol. Aquestes poesies corresponen a una part de l'obra de 26 autores. A més dels versos de les poetesses locals, hi podem veure en el llibre un recull de 26 fotografies de diferents moments de la vida al nostre poble.

La presentació va anar a càrrec d'Anna Tarrés, presidenta del Grup Cultural de la Dona de Solivella; Enric Capdevila Torres, alcalde la població; Marta Martínez García, regidora de l'Ajuntament; i Joan Güell Serra, diputat del Parlament de Catalunya. En el decurs de la presentació, i acompanyant les paraules dels anteriorment citats, es van llegir algunes de les poesies, mentre es projectaven les imatges de les fotografies publicades en el llibre.

L'acte va anar revestit del cerimonial de les grans festes, amb notes musicals del grup de grallers i ballada dels capgrossos a la plaça Major. Ja a l'interior de l'església (doncs a Solivella seguim sense poder disposar de cap altre local en condicions) vam poder escoltar les paraules dels membres de la taula. Qui més temps va tenir la paraula va ser el nostre alcalde i del seu discurs val la pena centrar-se en alguns del paràgrafs que va dir.

Aproximadament es va referir unes vint vegades a la revista Gira-Sol, però en cap moment va parlar de la seva problemàtica. Va dir que per la publicació d'aquest llibre s'havia rebut una subvenció, però en cap moment va dir la quantia ni el cost de la publicació. El mateix que passa  amb els anteriors llibres publicats dels que tampoc en sabem res dels comptes, malgrat haver estat demanats. Una frase a destacar del seu discurs va ser quan va dir "la història no és dels historiadors ni dels investigadors". Doncs qui creu que l'ha d'escriure? Seria interessant que ens expliqués el seu punt de vista. Tot i que després de l'anterior llibre que va publicar l'Ajuntament, en el que es va mutilar la història del nostre poble a través dels seus escrits, es poden entendre perfectament les paraules de l'alcalde. Anem malament si fem servir aquest criteri. La història no es pot inventar, ni canviar, ni deformar, sinó que cal respectar-la.

Per cert, i centrant-nos en el llibre "Les dones de Solivella i la poesia", hi podem trobar a les fotografies algunes dates que no es corresponen a la realitat i alguna omissió de l'autor de les mateixes. Serveixi com exemple la fotografia número 6 de la pàgina 40, en la que la data no és certa, ni hi figura correctament el nom de l'autor de la fotografia. Un cop dit això, cal felicitar al Grup Cultural per la iniciativa i pel llibre. Tot i que no es tracta d'una obra inèdita -doncs les poesies ja havien estat publicades- val la pena tenir-les totes juntes en un sol llibre, a més de poder fer, a través d'aquesta publicació, un acte d'homenatge i reconeixement a les dones de Solivella i en particular a les seves poetesses, deixant un bon llegat del nostre patrimoni literari.                               Dones i poesia

T'esperem!

Prop de les dotze de la nit del dia 24 de juliol de fa dos anys, un molt nombrós grup de solivellencs entonaven Els Segadors a la plaça de la Diputació com a cloenda d'un acte que es va organitzar amb el nom de "Solivella decideix". Aquell va ser un primer pas que es va donar al nostre poble i a molts altres pobles de Catalunya.

Des de llavors una sèrie de persones han seguit treballant per fer realitat aquesta reivindicació cada vegada més justificada i necessària. Són els que han tornat a donar vida a l'Assemblea Nacional Catalana, que va tenir els seus inicis ja en els anys 70 amb el nom d'Assemblea de Catalunya.

Els temps han canviat i no precisament per millorar els nostres drets, però sí per poder reivindicar-los sense por. La nostra cultura, la nostra llengua, la nostra economia i la nostra història estan en perill sota la bandera espanyola. Aquell primer pas que ara fa dos anys es va donar, va ser únicament el primer. Hem seguit caminant i avançant cap el camí de la llibertat, malgrat els obstacles que ens volen posar. Des de fa ja un mes s'estan portant a terme a Solivella unes reunions setmanals de treball per tal de preparar el camí, al igual que en els altres pobles de la Conca i d'arreu de Catalunya, coordinant-nos tots plegats, en cada petit i gran municipi, per tal de dissenyar els passos a fer. El proper dia 20 d'aquest mes de maig es farà la presentació a Solivella, informant a tots els veïns oportunament, dels passos fets i dels que s'han de fer. No et quedis parat, t'esperem per continuar caminant tots plegats.                                L'Assemblea a Solivella

Aigua d'abril

Després d'un hivern molt sec la pluja es va fer esperar fins ben entrat el mes de març. En total aquell mes havien caigut poc més de trenta litres, una quantitat insuficient per les terres després d'un hivern tan sec.

En canvi el mes d'abril ha mostrat una generositat superior en l'aigua caiguda, doncs s'han enregistrat les següents quantitats: Només començar el mes, la nit del 3 al 4 d'abril, van caure 12 litres. El dia 6, 24 litres. La segona setmana d'abril va ser la més generosa amb 45 litres entre dos dies. Una petita pluja, de dos litres, el dia 12. La nit del 13 al 14 va deixar anar 7 litres. Tres litres el dia 19, més 7 el dia 21. La nit del dia 28 al 29 van caure 15 litres més. I per cloure el mes, la matinada del 29 al 30 va tornar a ploure i va deixar 15 litres més d'aigua.

Tampoc aquest ha estat un any gaire habitual en el que respecta a les temperatures, doncs ja es va parlar en aquest web de les molt baixes temperatures que s'havien enregistrat els primers dies de febrer. En canvi, aquell mateix mes i el mes de març, es van assolir temperatures gairebé d'estiu. Al marge, doncs, de la pluja, d'aquest mes d'abril també es pot destacar la temperatura que hi havia a les vuit del matí el dia 17. El termòmetre marcava únicament dos graus. Una temperatura no gens normal en aquestes dates.

Però el que més influeix en la pagesia, pels beneficis que comporta, és la pluja. Doncs bé, el total d'aigua caiguda aquest passat mes d'abril s'aproxima als 130 litres. No ens podem queixar, doncs no ha estat gens malament.

Aplec anual al Tallat

Un any més en aquestes dates un grup de més de 40 solivellencs es va donar cita al santuari del Tallat per celebrar la seva trobada anual en aquell indret.

Tot i que el temps no estava massa segur, ja de bon matí van començar a arribar els primers sense por de la pluja, doncs calia preparar la capella de la millor manera possible, on més tard se celebraria la missa, , netejant-la i guarnint-la amb flors.

Malgrat que el dia 28 es va despertar amb un cel molt tapat i que fins i tot van arribar a caure algunes gotetes de pluja, la jornada es va desenvolupar sense haver de patir les inclemències meteorològiques, doncs fins a la nit no va ploure. Això va permetre que la tradicional paella, que tan bé saben fer les expertes del Grup Cultural de la Dona, es podés coure al aire lliure. El resultat, com sempre, va ser per llepar-se el dits.

Cal agrair, una vegada més, a la Maria Teresa Ballart la seva col·laboració, fent arribar a aquesta web les fotografies de l'acte, que quedaran en aquestes pàgines com a record d'aquest Aplec 2012.

 Aplec del Tallat

Creences i tradicions

Aquest passat diumenge, dia 22, únicament 34 solivellencs van assistir a la Missa Major. Un número de fidels realment reduït i que, molt probablement, era degut a que una bona part dels que regularment hi assisteixen es trobaven fora del nostre poble, uns a Carcassona i d'altres a Roma. De totes formes això no indica absolutament res. Res de res. Doncs hi van aquelles persones que, mogudes per les seves creences i per la seva fe, volen anar-hi. No hi ha res que obligui a anar-hi a aquells que no creuen. Però, ens trobem a la banda que ens trobem, cal tenir un respecte, total i absolut, per aquells que no pensen igual que nosaltres.

L'endemà, el dilluns, va ser una festivitat dedicada a un sant, doncs era la diada de Sant Jordi i, moguts per l'amor i la tradició, gairebé tots els joves i homes van portar una rosa a aquelles dones que estimen.

Just al davant de la botiga de la Silvia es va situar una paradeta on es podien comprar aquestes roses de Sant Jordi. En aquesta paradeta, i fent honor al Sant, unes dones, molt amablement, ens venien les roses.

Per altra banda, i canviant de tema, són diverses les persones que han fet arribar, a través d'aquesta web, la seva preocupació perquè han sentit a dir que algú s'ha proposat canviar el nom de l'escola, el CEIP Sagrat Cor.

Probablement no sigui més que un rumor sense fonament. És molt difícil creure que pot ser cert per diverses raons, doncs, per començar, no és gens fàcil aconseguir que Ensenyament es mostri disposat a fer un canvi de nom sense que la proposta vagi acompanyada d'un raonament assenyat, d'un número suficient de signatures sol·licitant-ho i del corresponent vistiplau de l'Ajuntament. Però la raó de més pes, per pensar que és un rumor no fonamentat en res cert, és que gairebé cap solivellenc estaria d'acord en signar a favor d'aquest canvi, doncs els uns per motius religiosos i els altres per raons culturals i per respecte a la tradició, es negarien a posar la seva signatura en una proposta d'aquest tipus.

Aquestes iniciatives, tot i que igualment absurdes, podien haver estat ben vistes per una part de la societat just després del maig del 68, però avui la única cosa que demostrarien, a més d'incultura, seria la manca de respecte democràtic per una decisió presa fa més de dos segles i mig pels avantpassats dels actuals solivellencs. Per tant si existeix algú que vol solicitar aquest canvi de nom, emparant-se en uns malentesos drets democràtics, no haurien d'obviar que, precisament a Solivella, la festivitat dedicada al Sagrat Cor va ser una festa votada per tot el poble.

És de suposar que ningú que sigui i se senti solivellenc, tant si és per naixement com per arrelament, vulgui anar en contra d'un símbol que ha entrat a gairebé totes les cases, ja sigui per raons de religió, com per tradició, doncs aquesta festa es manté per unes arrels basades tradicionalment en unes creences a les que s'ha afegit el folklore de les capelles i les catifes. Deixant de banda les creences religioses de cadascú, que no són poc importants, cóm es pot pensar que hi hagin solivellencs que sentin un total rebuig en vers la cultura, les tradicions i la pròpia història de Solivella? En tot cas únicament es podria tractar de persones que no han arribat a integrar-se i per tant desconeixen el sentir i el pensar d'aquest poble.

Mentre comprava un parell de roses pensava, en el cas improbable de que algú pugui estar a favor de canviar el nom del CEIP Sagrat Cor, si saben quants anys fa que se celebra la festa a Solivella? Em preguntava també si aquelles persones que m'estaven venent les roses em sabrien dir quants anys fa que se celebra a Catalunya la festa de la rosa, per cert dedicada a un sant. I per últim em preguntava si, els que volen canviar el nom de l'escola, estarien a favor de canviar la dedicatòria del 23 d'abril, substituint el nom de Sant Jordi per un altre més laic per celebrar aquesta diada.

De les tres preguntes anteriors poden prendre nota de la resposta a la primera, doncs molt probablement no la saben: Fa 269 anys que se celebra la Festa del Sagrat Cor a Solivella. Una festa religiosa, sí, però a la vegada una festa decidida pels solivellencs i votada democràticament per tots ells.

Una vegada contestada la que segurament ignoraven, convido a aquelles persones a enviar per mail les altres dues respostes. Amb molt de gust seran publicades.

(Nota: No s'accepta com a resposta dir que Sant Jordi és un personatge de llegenda, tampoc que era un cavaller que volia raptar una princesa que estava casada amb un drac. El cert és que, sigui pel que sigui, l'església catòlica el té inclòs en el seu santoral. Per tant, canviem o no la dedicatòria del 23 d'abril?).

 Diada de Sant Jordi a Solivella

Volem l'escola en català!

Solivella també vol que l'idioma de l'escola sigui el català

Gira-Sol

Aquesta setmana va expirar el termini per portar a enquadernar les revistes que han de formar el quart volum de la nostra revista local "Gira-Sol solivellenc". Són les que van del número 80 al darrer que s'ha publicat... fins ara, el 101.

Des d'aquest web es vol demanar el que, de ben segur, és el pensament i el sentiment de la gran majoria de solivellencs: No deixem perdre la única revista en paper de que disposa Solivella. Em nego a escriure disposava, doncs no volem perdre l'esperança de seguir rebent-lo a casa nostra.

Al Gira-Sol hi tenim una bona part de la nostra història local. El Gira-Sol ha sigut l'alfa i l'omega de Solivella, perquè en aquesta revista hem vist anunciats des dels naixements d'aquells nous solivellencs que han vist la llum al nostre poble, fins el comiat d'aquells que ens han deixat. Allí podem llegir-hi els esdeveniments més destacables que han succeït. Al Gira-Sol hi trobem escrits de persones que estimen el poble i que volen deixar-ne constància escrita: des de poesies, a treballs sobre la nostra història; des de dibuixos dels més menuts, fins a cançons de la nostra terra; cròniques de les nostres festes, anècdotes locals o receptes culinàries de la nostra gastronomia. De tot podem trobar-hi al Gira-Sol, on, a més, a la nostra revista hi podem consultar el dia a dia del nostre poble. Un dia a dia que va començar el mes de maig de l'any 1979 i que no podem permetre que deixi de marcar el temps de Solivella.

Ara no és el moment -ni aquest és el lloc- per fer preguntes incòmodes, per demanar explicacions, i encara molt menys per responsabilitzar ningú. Probablement tots en som una mica culpables i, si més no, responsables. En tot cas ens hauríem de mostrar agraïts en vers les persones que, amb el seu esforç i dedicació, han fet possibles aquests 101 números del Gira-Sol.

El que cal fer ara és aixecar una veu, una sola veu, que pot representar la de molts solivellencs, per cridar ben fort: Salvem el Gira-Sol! mentre recordem i fem nostres aquells paraules de presentació del primer número:

Al Gira-Sol hi hem trobat, i volem seguir-hi trobant, la informació del nostre poble. Però aquest no és, ni ha estat mai, el contingut principal de les seves pàgines. Al Gira-Sol hi hem trobat molt més, perquè cada una de les notícies, cada una de les fotografies, cada un dels seus escrits, van ser posats amb esforç i amb il·lusió. Una il·lusió que van saber transmetre a tots aquells que obríem les seves pàgines cada vegada que el Gira-Sol entrava a casa nostra.

Pluja

Aquesta tarda (26/03) ha fet un xàfec de curta durada que en alguns indrets del terme ha estat en forma de petita calamarsa. Segons el pluviòmetre que tenen a cal Ferrer s'han recollit sis litres d'aigua. Poca avui, però molt benvinguda, doncs tret d'un parell de litres d'una enfarinada de neu i aigua que van caure a mitjans de febrer, feia més de cinc mesos que no plovia a Solivella fins el dimecres de la setmana passada.

Des del passat 15 de novembre no ho havia fet (les quantitats caigudes aquells dies van quedar perfectament comptabilitzades en aquest web) i finalment el passat dimecres va arribar la pluja. Dels sis pluviòmetres que van donar dades, quatre (part baixa de la carretera, carrer Creu, camí Tallat i carrer Mig) van marcar 20 litres exactes. Un (Gardeny) va marcar 21 litres. La nota discordant la va recollir el Franceset que assegura que el seu pluviòmetre va marcar 18 litres la primera mesura que va prendre i 8 litres més després de buidar-lo, o sigui 26 litres.

Em total doncs, i parlant en números rodons, han caigut prop de 30 litres en menys d'una setmana. No és molta pluja i encara menys si les previsions del meteoròlegs son negatives, com diuen, en un futur més o menys proper.

Sans Travé al "Magazine" de La Vanguardia

Quan un diari, tan seriós i de tanta difusió a nivell de tot l'estat com La Vanguardia, ha volgut publicar en la seva revista dels diumenges un treball dedicat als templers, ha buscat a l'historiador que més en sap sobre aquest tema, en Josep Maria Sans i Travé.

Així doncs, en les pàgines 28 a 35 del suplement "Magazine" de la Vanguardia, del diumenge 25 de març, podem trobar un magnífic treball d'en Sans Travé dedicat a l'orde religiosa-militar dels templers. Més concretament a la fi de l'esmentada orde, doncs el dia 22 de març s'han complert 700 anys des de que el papa Climent Vè va ordenar, cedint a les pressions del rei de França, la supressió de l'orde del Temple.

   "Magazine" 25/03/12

Anunci de què?

El mateix dia que el govern central ha aprovat l'avantprojecte de llei de transparència dels ajuntaments, el setmanari "Nova Conca" (23/03) publicava un anunci oficial de l'Ajuntament de Solivella que diu:

Ara en toca una de freda

Ja diuen que l'alegria a casa del pobre dura molt poc. Exactament això és el que sembla que passa a Solivella, doncs després de la bona notícia de la subvenció dels fons Feder, ara ens trobem la desagradable sorpresa -desagradable i molt negativa per la economia del nostre municipi- de veure que Solivella no figura a les llistes del PUOSC.

Com tothom sap a través del PUOSC (Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya) és com arriben les subvencions per les obres que s'han de realitzar a les diferents poblacions de Catalunya. Això sí, es donen aquests diners prèvia presentació dels seus corresponents projectes i havent donat correctament els comptes dels anys anteriors. Uns requisits realment fàcils d'assolir si les coses es fan com cal.

Què és el que ha passat, doncs, per no estar en aquest llistat de la Conca? Solivella no figura entre els municipis que es beneficiaran del PUOSC 2012 en un moment en que, a més de tenir una total manca de serveis -sobretot comparant-nos amb els altres pobles de la comarca- les arques municipals no estan precisament plenes.

A tall d'exemple, i sense citar les quantitats que rebran poblacions més grans (Montblanc, l'Espluga, Santa Coloma...), si ens fixem en que Blancafort rebrà 185.000 € per un dipòsit d'aigua i per l'arranjament de carrers, Passanant i Belltall en reben 330.000, Forès 45.000 € per la renovació de la xarxa d'aigua potable del nucli antic, Les Piles 98.000, Vilaverd 120.000 per un casal de gent gran, Vallfogona de Riucorb 79.000 per condicionament de carrers, Llorac 108.000 €, i així podríem seguir amb altres pobles d'aquest llistat de la Conca en el que no hi veiem Solivella.

Algú ens donarà una explicació del que ha passat? O seguirem amb el mutisme característic que impera a la Casa de la Vila? Ara que els solivellencs ja ens sabem de memòria els colors dels contenidors, ara que ja estem perfectament assabentats de l'incivisme del que tant se'ns parla, potser seria convenient que en el proper Informatiu Municipal se'ns donés alguna explicació a les diverses preguntes que queden pendents. Aquest no és el contingut que ha d'anar als Informatius. O es que els Informatius Municipals es van fer per repetir sempre el mateix? Aquesta ha de ser una eina de veritable informació, i la informació que necessitem -i volem- els solivellencs són les respostes a les preguntes que ens formulem, precisament degudes a la manca d'informació que rebem de la Casa de la Vila en els temes que realment afecten al poble.

No ens podem permetre perdre els diners del PUOSC. Encara menys que no se'ns doni una explicació del motiu pel qual Solivella s'ha quedat sense aquesta important injecció de diners que reben tots els pobles que ho demanen degudament. Uns diners que, si tot s'hagués fet com cal, avui estarien a les arques municipals com a la resta de municipis.

En la relació de l'arxiu adjunt (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) es poden veure totes les subvencions que rebran els altres pobles de la Conca. Per quin motiu no hi figura Solivella?

Els solivellencs tenim el dret de saber i l'Ajuntament té el deure d'informar.

 PUOSC 2012 a la Conca

NOTA: En realitat aquest PUOSC forma part del pla del quinquenni 2008-2012. Si repassem les subvencions que per aquest motiu s'han rebut a Solivella, veurem que únicament hi trobem les del 2008 i del 2009. Posteriorment res més s'ha demanant ni s'ha concedit al nostre municipi. Tant la subvenció que es va rebre el 2008, com així mateix la del 2009, anaven relacionades amb La Societat. La del 2008 pel concepte de "Reforma i ampliació del local cívic, 1a i 2a fases" i la del 2009 "Museu del Castell i Centre d'interpretació".

Ni el 2010, ni el 2011, ni tampoc aquest any, veiem aparèixer Solivella a les llistes de subvencions del PUOSC.  La Societat segueix tancada i sense poder obrir. Cap millora útil s'ha notat a Solivella al llarg d'aquests cinc anys.

505.063 € més!

Solivella rep 505.063 € d’una inversió global de 777.020 € del programa “Viure al Poble Més”.

“Viure al Poble Més”  és un programa orientat a subvencionar grans projectes dels ens locals menors de 3.000 habitants que actuïn integrament en un nucli de població, com realitzar projectes orientats a la regeneració urbana i rural, a la millora dels serveis turístics o que donin valor, protecció i conservació del patrimoni cultural.

Aquesta convocatòria d’ajuts compta amb un pressupost de 9’1 milions d’euros, dels quals 7 provenen dels fons Feder de la Unió Europea i els 2’1 restants els aporta Governació.  Aquesta aportació de Governació tindrà caràcter de bestreta, mitjançant un únic pagament.

La vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, ha signat els convenis per impulsar els dinou projectes seleccionats del programa “Viure al Poble Més” . L’objectiu de Governació ha estat prioritzar una forta inversió en cada projecte, en lloc de dotar de petites quantitats de diners en nombre major de municipis. En aquesta convocatòria del programa “Viure al Poble Més” s’hi ha presentat fins a 150 municipis, dels quals només han estat seleccionats 19 projectes.

Solivella ha estat la única localitat de la Conca de Barberà que se’n ha beneficiat, pel projecte “Centre d’Interpretació del Castell de Solivella i l’arquitectura renaixentista de la Conca de Barberà”, a través del qual es vol recuperar arquitectònicament i socialment el castell del municipi. El projecte té la voluntat de que les restes arquitectòniques conservades esdevinguin el motor del desenvolupament econòmic de la vila. El projecte museològic contempla la definició d’un itinerari per l’arquitectura tardogòtica.

Amb l'entrada d'aquesta important injecció de diners a Solivella, no dol reconèixer el treball que s'ha fet des de l'Ajuntament de Solivella, sinó que s'han d'aplaudir els tràmits que s'hagin fet per obtindre aquest premi per el nostre poble. Potser tenir un alcalde amb vocacions tardanes de polític està donant els seus fruits. Si és així ens haurem de treure el barret al seu davant!

Ara només ens queda veure en què s'utilitzaran aquests diners exactament i si, finalment, amb aquests 505.063 euros, podrem veure finalitzats els projectes que tenim gairebé paralitzats des de fa tants anys. També seria convenient que, a més d'alegrar-nos i congratular-nos, ens podéssim assabentar de com funciona aquesta diferència de 271.957 € que hi ha entre l'import rebut i la inversió global. Saber si queden comptabilitzades les obres ja fetes, o si el total d'aquests 707.020 € es refereix tot ell a obra nova. Per una vegada ens agradaria veure els comptes clars, encara més tractant-se d'una xifra tan important com aquesta.

Canvis a la junta dels Pensionistes

Tal com manen els estatuts, en complir-se el termini preceptiu, aquest passat diumenge -4 de març- s'ha procedit a escollir els nous membres de la junta rectora de l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Solivella, mantenint-se en el càrrec de president en Josep Segura.

Les votacions per escollir aquests nous membres van donar com a resultat, entre els cinc més votats, els següents noms: Alicia Ballart Capdevila, amb 53 vots; Maria Palau Ballart, amb 46 vots; Josep Español Español, amb 44 vots; Modest Iglesias Armengol, amb 43 vots; i Cinta Palau Español, amb 40 vots. Aquesta darrera ocuparà el càrrec de tresorer.

A tots ells, molta sort en la tasca que han de desenvolupar regint l'Associació que, per saviesa i experiència, forma el Senat del poble de Solivella.

Noves aportacions

El capítol d'aquest web on hi queden reflectits tots aquells solivellencs que van contribuir a fer la història de Solivella, i en el que hi seguiran posant els seus grans de sorra les joves generacions, s'ha vist ampliat amb dues noves fotografies.

Evidentment es tracta de les pàgines dedicades a l'escola on, des de l'any 1915 fins a la actualitat, hi podem trobar la immensa majoria d'aquells solivellencs que formen part de la nostra història.

Aquestes dues noves fotografies corresponen als nens i nenes de l'escola "de dalt" del curs 1940/1941 i s'han d'agrair a la Rossita de cal Segarra i al Marcel.

51.000 € del PAM

El plenari de la Diputació de Tarragona ha aprovat les bases i la convocatòria del Pla d'Acció Municipal (P.A.M.) corresponent a l'any 2012.

La distribució dels recursos per al període corresponent al 2012 es du a terme d'acord a criteris objectius, basats en el nombre d'habitants de cada municipi, que properament es detallaran al web de la Diputació (www.dipta.cat).

Dins del programa d'inversions es consideren actuacions subvencionades les obres de primer establiment, reforma, enderroc, restauració, rehabilitació, o gran reparació, sempre que afectin una obra, o servei municipal, o es destinin a la promoció o el foment d'activitats de les entitats locals.

A Solivella, amb 687 habitants censats, li corresponen 51.051'52 €.

Depuradora

Després d'un primer any en funcionament, en el que ha transcorregut el període de garantia, la depuradora d'aigües de Solivella que va construir l'ACA, tal com ja va avançar aquest web, passarà a ser gestionada pel Consell Comarcal a partir del proper dia 3.

Aquesta depuradora és una instal·lació de tractament biològic de l'aigua i té una capacitat de tractament de 300 m³ d'aigua diaris, quantitat més que suficient per donar servei al nostre municipi.

Al·lucinant!

El setmanari "Nova Conca" publica aquest divendres, 24 de febrer, una entrevista de mitja pàgina amb el títol "Solivella ha viscut un gran impuls en aquests darrers anys".

En aquesta entrevista no hi figura el nom de l'entrevistat, si bé tot fa pensar que qui contesta les preguntes, i diu el que diu, podria ser ni més ni menys que el nostre alcalde, doncs en la mateixa pàgina hi ha un anunci de grans proporcions pagat amb diners de l'Ajuntament.

Únicament amb aquest títol n'hi hauria prou per petar-nos de riure, si no fos perquè es tracta d'un tema tan seriós i greu, i que ataca tan directament la intel·ligència dels solivellencs.

Però si seguim llegint, només calen unes pinzellades del primer que diu l'entrevistat, contestant a les preguntes que li fan, per donar-nos compte de les barbaritats que hi trobem escrites.

A la pregunta de "En quin moment es troba Solivella?" contesta que "en aquest moment la nostra població desitja veure materialitzada tota aquesta feina feta els darrers anys, per tal d'aconseguir uns espais civicosocials per dinamitzar la població en el vesant artístic, social i de serveis a les persones".

"Vesant artístic"? Qui dóna aquesta resposta si que és un "artista"! Dient que els solivellencs fa temps, anys, molts anys, que esperen veure alguna cosa acabada, seria suficient resposta. No cal que ens digui, si és que li fa vergonya admetre-ho, que Solivella s'ha situat a la cua de tots els pobles de la Conca.

Quan li pregunten pels reptes, diu: "El principal repte és acabar de forma definitiva el complex de "La Societat" amb el seu Centre d'Iniciatives Empresarials, motor indiscutible de progrés i benestar". De quin motor parla, si aquests conceptes tan abstractes no els entén ni l'entrevistat i, a més, el "motor" de Solivella està en punt mort des de fa temps?

Continua dient: "Un altre repte és aconseguir el tancament de la pista poliesportiva coberta, així es disposarà d'un espai de 850 m²  que complementaria i donaria vida a les activitats organitzades des de 'La Societat'". Sobren els comentaris, doncs ara ens ha lligat "el paller" amb "La Societat". Posats a dir-la grossa només cal que afegeixi que ens faran una línea de metro per poder anar d'un lloc a l'altre.

Per seguir-vos indignant llegiu la resta de l'entrevista a la "Nova Conca". De ben segur que, mentre la llegiu, us vindran al cap totes les obres que aquests anys s'han fet... en tots els altres pobles de la Conca. Després, quan ho hagueu llegit tot, torneu a llegir el títol: "Solivella ha viscut un gran impuls en aquests darrers anys". Al·lucinant!

Carnavals de dos en dos

La festa del Carnestoltes aquest any s'ha avançat un dia per una bona colla de solivellencs, doncs el divendres l'AMPA, els mestres, els alumnes, i els pares i mares respectius, van organitzar una alegre i simpàtica festa de carnaval a Solivella.

Aquesta festa va tenir un dinar molt original al local de l'Associació de Jubilats i Pensionistes, doncs cadascuna de les famílies dels alumnes va preparar un plat del que ells consideraven que era més típic o més representatiu, amb la particularitat que, en haver-hi alumnes amb famílies procedents d'altres indrets, alguns dels plats tenien un cert toc d'exotisme.

Gràcies a les fotografies que va fer la Susanna Español en podeu veure un ampli recull.

L'altra festa, la dels grans, es va fer el dissabte, i si bé la participació potser no va ser tan alta com en altres anys, les comparses i les carrosses li van donar força lluïment. El primer premi se'l van emportar un grup d'indis d'una tribu de Gardeny. Algunes de les fotografies s'han d'agrair a un habitual col·laborador, l'Eduard Tarragó.

 Carnaval 2012

S'acaba aquest fred, mandinga!

El dilluns dia 13 no es va arribar a les baixes temperatures del dia 2, però poc en va faltar.

Respecte a la referència que es va fer sobre l'any 1956 quan es van publicar les temperatures del passat dia 2, ara se'n pot fer alguna ampliació, tot i que no hi ha dades exactes de la baixa temperatura a que es va arribar aquell any.

Però després de parlar amb persones que ho van viure i ho recorden, es pot afirmar amb rotunditat que a Solivella van ser temperatures més baixes de les que hem viscut aquest any.

Curiosament el dia que van començar aquelles baixes temperatures coincideix plenament amb el d'aquest any, el dia 2 de febrer, dia de la Candelera, una festa religiosa que llavors es celebrava a Solivella, i que per això ho recorden amb tanta exactitud. El fort fred va durar fins al darrer dia del mes, a diferència d'aquest any en el que el fred fort haurà durat 13 dies.

Va ser tan fort aquell fred que no únicament es glaçaven i trencaven els càntirs d'aigua, sinó que va arribar a glaçar-se el vi d'alguns porrons. Cal tenir en compte algunes coses per entendre com va anar. La primera, quin era l'únic sistema com s'escalfaven aquelles cases: Només amb el foc a terra. Aquest foc, que servia també per cuinar, solia estar en una habitació que feia les funcions de menjador. La única part calenta de la vivenda, per tant, era en aquest lloc i una mica també la habitació que estava just a sobre i que era per on passava la xemeneia. La cuina, sense aigua corrent, era on hi havia els plats i olles, on es preparava el menjar i on hi havia els càntirs d'aigua. Per tant la temperatura d'aquestes cuines va arribar bastant a sota zero per arribar a glaçar i trencar els càntirs. Però si tenim en compte la graduació del vi, per tal que aquest arribés a glaçar-se, s'ha de suposar que la temperatura va baixar dels 11 o 12 graus per sota de zero com a mínim.

Les collites, que aquell any anaven bastant bé, doncs tenien uns 20 cm., les va matar aquest fort i llarg hivern, però amb una excepció: Una varietat de blat, conegut con blat "motxo" va ser la única que va resistir aquell fred. La majoria de solivellencs van tornar a sembrar el mes de març, un cop acabada aquella onada.

Tot i que el dia més fort d'aquest any, va ser el passat dia 2, també han estat molt baixes les temperatures d'aquest dilluns dia 13. El mateix dia que ens va deixar glaçats el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, el senyor (?) Carlos Dívar, comparant el català amb l'idioma d'aquelles tribus africanes dels Mandinga, un grup ètnic de la part occidental d'Àfrica. Aquest senyor (?) ens va deixar molt més glaçats que els 8º sota zero que hi havia a les vuit del matí al davant del celler de la Cooperativa, o del -7ºC que marcava a la mateixa hora el termòmetre de La Caixa.

Tinguem memòria per explicar algun dia als nostres nets les temperatures d'aquest any... i com ens veuen i tracten els espanyols.

Fòrum Jove 2012

Imatges i text dels Serveis de Joventut del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, referent al Fòrum Jove que es va fer el passat dia 4 a la Casa de la Vila:

Dues notícies relacionades amb Solivella

El diari "El País" d'ahir, 5 de febrer, dedicava un llarg article als Consells Comarcals de Catalunya, on es preguntava sobre la viabilitat d'algunes de les tasques que els hi són assignades, al mateix temps que s'apunta l'ambiciosa reforma que es vol fer des de la Generalitat, degut a les duplicitats que es plantegen en diversos organismes.

En aquest article el president de l'Associació Catalana de Municipis -Miquel Buch- en declaracions fetes a Girona, posa en dubte que s'hagin de suprimir els Consells Comarcals, remarca que és necessari  aclarir quins serveis i competències ha de tenir cadascun dels Consells i quins poden oferir els municipis petits. El Sr. Buch posa dos municipis com exemple, únicament dos, quan diu:

"Poden municipis com Llorac (107 habitants) o Solivella (678) oferir serveis en polítiques actives d'ocupació?" La pregunta és: Perquè ens posen com exemple? Quan s'ha de parlar de temes no positius, dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, únicament se'n recorden d'aquests dos? La segona notícia que s'ha produït aquest diumenge també és relacionada amb Solivella. A la sala noble del Palau Alenyà de Montblanc es va fer entrega de l'XIè. premi Aires de la Conca al Sr. Recasens per la seva obra "La fil·loxera i les seves vivències a la Conca, 1870-1905", en la que evidentment es parla dels efectes que va tenir en la vinya i en la economia de Solivella. A la fotografia el Sr. Recasens rebent el premi.

Fòrum Jove

Els Serveis de Joventut del Consell Comarcal de la Conca de Barberà fan arribar la següent nota de premsa per ser publicada a la web:

El fòrum Jove de Solivella, un espai on dir la teva. L’Ajuntament de Solivella elaborarà el nou Pla Local de Joventut 2012-2015 i ho farà gràcies a la informació i a les dades que preveu extreure del fòrum jove que tindrà lloc el pròxim dissabte 4 de febrer a les 11.30h a l’Ajuntament de Solivella. El fòrum jove és una eina participativa que permet extreure informació qualitativa de la situació real dels joves i ho fa gràcies a les dinàmiques i als grups de discussió que l’Ajuntament ha preparat per l’ocasió. Tots els joves solivellencs de 14 a 30 anys estan convocats a aquest esdeveniment que permetrà fer una diagnosi acurada de les necessitats juvenils amb l’objectiu de planificar, de manera més fonamentada, les polítiques de joventut que es duran a terme al llarg dels quatre anys següents, període de vigència del Pla Local de Joventut que s’elaborarà després de la diagnosi. Alguns dels temes que es treballaran són els serveis TIC, la ocupació i emprenedoria, la formació, el desenvolupament rural, els valors, la mobilitat, el patrimoni natural i històric, els equipaments i l’Associació de Joves. Amb temes de tanta importància l’Ajuntament demana un esforç al col·lectiu de joves per assistir en aquest acte, ja que serà un espai on, principalment, es busca acollir les seves propostes, interrogants, inquietuds, necessitats i perspectives.

Olor de naftalina

Tots reconeixem aquella característica i desagradable olor que ens ve quan obrim les portes d’un armari que fa temps que no miràvem. És aquella olor que ens transporta al passat, una olor a temps d’abans, a roba que ja no utilitzem, a roba que ja no ens volem tornar a posar. És l’olor de la naftalina.

És la mateixa olor que sentiríem si obríssim les portes d’aquell vell armari de Solivella, on hi queden els records d’èpoques passades. Allí a dintre hi trobaríem, en un calaix abandonat, aquella Solivella dels anys 40, 50, 60 i fins i tot arribaríem als 70 del segle passat, doncs remenant en els anys 70 encara sentiríem aquella pudor de naftalina.     

Una olor de naftalina, una pudor, que començava ja a l’escola. La sentíem en aquelles parets, en aquelles fotografies penjades, en aquella pissarra...  Una pissarra en la que cada matí hi trobàvem una “consigna” que ni estaba escrita en el nostre idioma, ni les idees que ens volia inculcar combregaven amb les de casa nostra.

Aquest tuf no el vivíem únicament dins a les aules, doncs els que anaven a l’escola de baix (l’actual CEIP) es trobaven només sortir de l’escola, una mica més avall però gairebé just al davant, amb aquell símbol falangista del jou i les fletxes –de grans proporcions- que marcava l’entrada a Solivella.

Si aquells mateixos nens anaven a la tarda a jugar a la placeta de la Societat es trobaven el rètol de l“hogar rural” amb aquell cigne, que recordava al cardenal Cisneros, i que no era res més que un altre símbol de la Falange. I si es quedaven a la plaça Major jugaven sota una inscripció, a la paret de l’església, dedicada a José Antonio, el fundador d’aquella organització d’ideologia feixista.

Eren uns temps en els que molts documents oficials de Solivella es segellaven amb uns segells que no ens representaven i en els que hi trobàvem símbols que no eren nostres. I aquests segells encara els trobem en documents de l’any 1973.

Per assimilar el significat real d’aquella olor de naftalina que sentiríem a l’obrir la porta d’aquest armari ens hauríem de situar a les dècades dels 50 als 70. Els que van viure la seva infantesa o la seva joventut en aquell període eren conscients del règim polític en el que vivien, però eren uns ignorants dels fets que uns anys abans havien succeït al nostre poble, doncs a Solivella, a cada casa, a cada família, semblava haver-se fet un pacte de silenci sobre aquells “fets”, i com a conseqüència a les cases no es parlava de política. Però els nens i els joves es sentien feliços. Era una felicitat pròpia de la edat que tenien i de la inconsciència que aquesta feliç edat comporta. Aquesta manera de sentir-nos a gust també venia donada per la contínua convivència dels jocs al carrer, al camp de futbol, passejant en colla pel mig de la carretera -pocs cotxes hi circulaven- o de les estones que passaven al cafè del Sindicat. En prou feines hi havia 10 o 12 cases amb telèfon a Solivella, i un dels primers aparells de televisió que va haver-hi al nostre poble va ser el del Sindicat a l’any 1960. Per tant les relacions entre els solivellencs eren molt més freqüents i fluides que en la actualitat. I encara ho eren més els diumenges i festius, quan la sala gran del Sindicat s’omplia a vesar per les dobles sessions de cinema que s’hi projectaven i en acabar la segona pel·lícula començava el ball. Això sí, en aquells anys, entre mig de les dues pel·lícules ens havíem d’empassar el NO-DO, que era el noticiari de propaganda del règim. Aquests símbols polítics els trobem, fins i tot, quan es van recuperar les tradicions folklòriques del nostre país a Solivella. Qui va venir a ensenyar als joves solivellencs aquells ballets tradicionals populars catalans, ho va fer amb el jou i les fletxes falangistes brodats al seu pit. Però d d’allí en va sorgir l’esbart dansaire de Solivella que va durar força anys.

Però, en quins moments es feia més forta aquesta pudor de naftalina? Doncs, bàsicament quan venien a visitar el poble algunes de les “autoritats” de l’època.

Les visites a Solivella de les autoritats d’aquell temps, ja fossin civils, militars, o religioses, anaven sempre acompanyades de tot un ritual on havia d’assistir-hi tothom de forma obligatòria. S’havia de retre acatament a la personalitat que es dignava visitar Solivella.

És interessant, i molt curiós, recordar que en aquells temps les manifestacions de protesta, o de reclamació, sovint anaven dirigides des de dalt. Era una manera de voler donar a entendre que hi havia llibertat per manifestar-se contra el poder establert. Un cas realment curiós el trobem a Solivella en una visita del governador civil l’any 1966.

Per ajudar a situar-nos en com es feien aquests actes valen algunes pinzellades per descriure-ho. En aquell any 1966 Solivella es va engalanar per commemorar els mal anomenats 25 anys de la pau de Franco, que s’havien celebrat a Espanya l’any 1964. El governador ens visitava. Tots els solivellencs s’havien de presentar a la carretera per rebre aquella important visita. El punt indicat era al davant del Sindicat. Allí s’havia posat un arc triomfal, entre l’edifici de la Cooperativa i cal Ferrer, amb un gran escrit que feia referència a aquells 25 anys. A l’altra banda de la carretera els solivellencs esperaven l’arribada del governador, tots nets, polits i mudats. Les pubilles de Solivella l’esperaven amb rams de flors per obsequiar a l’esposa de l’autoritat. Però allí, i després a la plaça Major, es podien veure pancartes reivindicatives -al costat de les de benvinguda- que demanaven el clavegueram i l’aigua a les cases. Un projecte que ja estava més que decidit fer. Però d’aquesta manera es volia donar la sensació de que hi havia llibertat per manifestar-se, per reivindicar i per protestar. Encara és més curiós que, just al costat d’una de les pancartes que demanaven que l’aigua arribés a les cases, n’hi hagués una altra que deia “La O.J.E. de Solivella está a tus órdenes”. Recordem que la O.J.E. era la branca juvenil de la Falange. Això passava el 1966.

Totes aquestes visites tenien un ritual en comú al llarg del seu recorregut: La visita a la Casa de la Vila, evidentment; a l’església, per assistir a una cerimònia religiosa; i a la placeta de la Creu per fer una ofrena a “los gloriosos caidos por Dios y por España”. De tot això hi ha constància gràfica fins ben entrat l’any 1974.

Aquestes idees es pretenia començar a inculcar-les des de l’escola, junt a la imposició de l’idioma espanyol i la repressió al català. Però en el que respecta a l’església, a Solivella ens podem considerar un poble excepcionalment afortunat amb el mossèn que vam tenir en la dècada dels anys 50. Em refereixo a mossèn Josep Vilanova. Si bé molts dels solivellencs que el van conèixer el recorden únicament com un capellà molt “carca”, com un home de llargs sermons i gairebé obsessionat per la moral dels joves, cal destacar el gran mèrit que va tenir, i mantenir, malgrat els avisos -i fins i tot amenaces- que va rebre per no voler renunciar al català.

Des de Madrid, i per tant des dels governs civils de Catalunya, hi havia unes molt clares instruccions en contra de l’ús del català. Mossèn Josep va rebre, en diverses ocasions, indicacions que li recordaven que els sermons s’havien de fer únicament en castellà. Ell, malgrat el que s’hi podia jugar, els va fer sempre en català, desobeint les instruccions que li arribaven, tant des del bisbat, com directament des del govern civil. Va ser una de les poques excepcions en l’estament eclesiàstic que s’havia posat en mans del règim franquista.

Quan l’any 1973 Solivella va rebre el premi provincial d’embelliment de pobles, semblava que res havia canviat encara. Les visites del governadors seguien els mateixos actes protocol·laris. Però Solivella es començava a conèixer arreu com “el jardí de la Conca de Barberà”.

Han passat els anys y actualment hi hem guanyat amb moltes coses, fonamentalment amb tenir el dret de votar i la llibertat de poder escollir els nostres governants. Però ja no passegem amunt i avall pel mig de la carretera, que és on es desenvolupava en gran part la vida social dels joves solivellencs, tampoc tenim un local digne on trobar-nos, i si no cuidem més el nostre poble, cada dia que passa estem perdent més aquell títol honorífic de “jardí de la Conca”.

Però els temps han millorat i ja no sentim el tuf polític d’aquells anys a cada racó de Solivella. Ara, poc a poc, anem recollint tot això que aquesta estoneta hem tret de l’armari, tornem-ho a col·locar a les seves prestatgeries, tanquem altra vegada les portes amb clau i deixem que es quedi dintre de l’armari l’olor de naftalina.

 Olor de naftalina

(És possible que la pàgina pugui tardar una mica a obrir-se, doncs amb tot el material gràfic que hi ha, "pesa" més de 6 Mb.)

Nous horaris del servei Solivella-Montblanc-Solivella

Des d'aquest dilluns, 23 de gener, ha entrat en funcionament l'horari d'hivern de l'autobús de la línia Solivella-Montblanc-Solivella.

Tot i que les variacions -respecte a l'anterior horari- no són molt significatives, en aquest quadre es poden veure el actuals horaris.

Diversos temes de possible interès

Sis apunts que poden interessar als solivellencs:

El Consell Comarcal de la Conca de Barberà té delegades, des de fa 5 anys, les competències de control, gestió i inspecció, per part de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua), de les depuradores de cinc municipis. A partir del mes de març s'incorporarà la de Solivella.

També des de l'Oficina Comarcal de Consum es posarà en funcionament el nou servei de tramitació en línia, a través de la pàgina web de que disposen els serveis del Consell Comarcal (www.serviconca.org), per fer arribar les reclamacions, queixes i denúncies en matèria de consum. Però per fer ús d'aquest còmode servei cal que el ciutadà disposi d'un DNI electrònic per tal d'identificar-se legalment.

Agricultura adjudica 275 noves hectàrees de drets de vinya a Catalunya. Entre les comarques on s'han presentat sol·licituds  hi figura la Conca. Aquesta concessió representa un important impuls per a l'establiment de noves plantacions de vinya per a joves agricultors.

L'Associació Juvenil Barjaula torna a programar, un any més, un curs d'iniciació i perfeccionament de la sardana. El curs tindrà lloc a l'antic hospital de Santa Magdalena de Montblanc els propers dissabtes 21 i 28 de gener, i el 4 i 25 de febrer a les 18 hores. El curs serà impartit per membres del Grup Sardanista del Museu Arxiu de Montblanc. L'activitat és gratuïta i oberta a tothom, si bé cal una inscripció prèvia. Per inscriure-s'hi només cal enviar en correu electrònic a ajbarjaula@gmail.com.

Aquest passat dissabte, dia 21, aquell grup de noies i noietes de Solivella, que per la Festa Major ens van fer viatjar fins a Broadway per assistir als més representatius dels seus musicals, van anar a Barcelona a veure Grease. A més de ser una molt bona font d'inspiració, van passar totes juntes una jornada molt agradable.

S'ha afegit al web, a la Ruta dels Murals, la nova ceràmica que s'ha posat a la façana d'aquell edifici que -prop de 10 anys després de la col·locació de la primera pedra- encara no podem utilitzar legalment, la Societat.

Cicle de conferències: La 2a República

Enric Capdevila i Torres ha tingut una destacada participación en el Cicle de Conferències que, any rere any, organitza el Grup Cultural de la Dona de Solivella. El tema escollit es podria qualificar de molt delicat, malgrat els anys que han transcorregut, sobretot si tenim en compte la manera com es va viure aquell període en el nostre poble. Però tal com -en diverses ocasions- ha dit i repetit el conferenciant, es tractava únicament de donar unes quantes pinzellades des dels inicis dels anys 30, fins el 15 de gener de 1939. Per fer una introducció en aquest delicat assumpte podria ser suficient per fer-se una idea dels motius que van portar als solivellencs d’aquells temps a enfrontar-se els uns amb els altres, sense voler aprofundir en episodis significatius.

Si més no, a través d’aquestes pinzellades, de les seves paraules, d’algunes imatges d’aquells anys, més alguns quadres que l’Enric va mostrar, la conferència va servir per tenir una primera aproximació a un tema que, fins ara, s’ha considerat tabú a Solivella. És bo que els solivellencs ens comencem a mostrar receptius cap una història que -ens agradi o no- és la nostra i que ens mostrem disposats a assumir-la com a tal.

Fa prop d’un any –febrer de 2011- es va publicar en aquest web un magnífic treball de recerca, d’en Josep Maria Sans Travé, “El monument de la plaça de la Creu: L’ombra allargada dels fets de Solivella” i que era -tal com deia en el seu pròleg- una introducció sobre un treball que s’està elaborant. És hora de que, finalment, Solivella comenci a obrir la porta d’un passat recent sense por a descobrir la realitat d’aquell període revolucionari, i l’Enric Capdevila ha sapigut obrir aquesta porta parlant d’aquest delicat tema, cara a cara, amb els solivellencs.

Cal felicitar també al Grup Cultural de la Dona per haver tingut l’encert i la valentia d’introduir un episodi com aquest en el seu Cicle de Conferències.

 Conferència 12 de gener

Han finalitzat les Festes de la Família

Amb l'arribada dels Reis d'Orient han acabat aquestes festes tan tradicionals i familiars de Nadal i Reis. De les celebracions d'aquest any caldria destacar alguns aspectes -positius tots ells- de la programació i organització d'aquestes Festes, i en primer lloc cal subratllar la supressió d'un Pare Noël que res té a veure amb les nostres costums i tradicions.

Positiu és també que, en aquestes festes en les que en són, sobretot, els protagonistes els més petits, s'hagi pensat en incloure una part específicament per a ells: El Conta Contes. A ells, als més menuts, va dedicat la major part d'aquest record de la web -en forma de fotografies- en el que hi podreu trobar tots aquells nens que van anar a fer cagar el Tió i la major part dels que van rebre les seves joguines de mans de Ses Majestats els Reis D'Orient, si bé en aquest cas en falten alguns degut a diverses raons que han impedit que hi siguin tots. Una d'elles la rapidesa en que s'actuava, si bé això també és positiu ja que no es fa esperar tanta estona a la canalla.

Cal destacar també el concert d'Any Nou, el ja tradicional pessebre de la Rossita i el Pep, i la vistositat de les carrosses del Reis d'Orient i la quantitat de patges que els acompanyaven.

Precisament sobre la magnífica feina feta per aquests patges, Ses Majestats van demanar que es publiqués en aquesta web una nota d'agraïment, dient que, a diferència d'altres anys, en acabar les seves funcions de patges, aquests van recollir, plegar i posar en bosses de plàstic, l'indumentària que havien utilitzat. Felicitats a tots els que hi van intervenir.

 Els actes de les festes de Nadal i Reis

Feliç any 2008 2012

A diferència dels altres pobles de la Conca, que hem vist com milloren en instal·lacions i equipaments socials, a Solivella farà aviat dotze anys (12!!) que no disposem d'un trist local on poder desenvolupar les activitats pròpies de qualsevol municipi.

En aquests darrers anys hem sentit moltes vegades com se'ns deia que "molt aviat" anirem a La Societat. En aquests darrers anys hem sentit molts cants de sirenes, però no hem vist que cap d'ells es fes realitat. I no únicament se'ns ha dit de paraula, sinó que des del propi Ajuntament se'ns ha donat per escrit. Però després... res de res.

Fa quatre anys podíem llegir a l'Informatiu Municipal números 2 i 3 de l'any 2008 aquestes "bones notícies" que se'ns donaven des de l'Ajuntament:

Han passat quatre anys i cap d'aquests temes s'ha fet realitat. Aquesta famosa bassa se'ns va vendre com una gran millora, i sobretot un gran estalvi en els rebuts de l'aigua. Què s'ha fet d'aquesta subvenció de 209.846'87 €? Han passat quatre anys i d'una guarderia, que es donava ja per feta, no n'hem sentit parlar mai més. Han passat quatre anys i de l'ampliació de l'escola, amb una ala més a l'edifici, no en sabem res. Han passat quatre anys en els que, en moltes diverses ocasions, se'ns ha dit que "aviat" podrem anar a la Societat, i són ja prop de 12 anys sense que Solivella tingui un local en condicions. Han passat quatre anys sense haver vist res acabat a Solivella. Això sí, hem tingut dues inauguracions -la del "paller" i la de la Societat- que han estat dues enganyifes. I el que és més greu, les úniques coses que augmenten són els impostos i el nul manteniment de les instal·lacions ja existents (el terra de la plaça Major, els llums trencats des de fa anys al castell, forats i brutícia als carrers, la greu degradació dels camins d'accés al cementiri, tant el del carrer Tomás Tarragó com, encara més, el del Raval de Blancafort...). Tot això si que ha augmentat, i molt.

Tot això sense que mai més se'ns hagi parlat d'aquell estudi sobre la contaminació lumínica (Informatiu Municipal núm. 3 de 2008) i l'estalvi energètic que suposaria la substitució de l'actual enllumenat per llums de leds. Es van fer dos carrers així, se'ns va dir que era una gran millora. Ara aquells dos carrers segueixen amb aquell enllumenat, però ningú ens ha dit res del resultat de l'estudi, ni s'ha fet res més al respecte.

I si donem un cop d'ull  al primer Informatiu Municipal (de l'any 2007, o sigui de fa cinc anys!) ja podem trobar un clar compromís referent a l'ampliació de l'escola, doncs en el seu punt número 10 diu: "El Departament d’Ensenyament ha de procedir a l’ampliació de l’Escola de Solivella, a l’espera de que el projecte es redacti i es contracti l’obra s’ha col·locat un mòdul per poder donar cobrir les necessitats educatives..."

També trobem, ja en aquest informatiu de l'any 2007, que ens assessoren sobre la manera correcta d'utilitzar els contenidors d'escombraries, indicant el que hi ha d'anar a cada un d'ells segons els colors. Perfecte, doncs sempre és de lloar que se'ns donin instruccions quan hi ha una novetat. Però des d'aquell 2007 fins ara se'ns ha posat en tants i tants "Informatius", tants, que ens fa pensar que des de l'Ajuntament ens prenen per tontos, o creuen que no sabem llegir.

En aquest període s'han presentat alguns llibres, de dubtós contingut en el que respecta a la fidelitat dels seus escrits, i ara sembla ser que encara se n'està preparant un altre, també des de l'Ajuntament. Respecte als anteriors seria bo que el consistori donés els comptes de la seva edició i si s'ha rebut alguna subvenció, doncs al darrer dels que s'han publicat no hi consta cap institució que hi doni suport, tret de la del propi Ajuntament, és a dir, pagant únicament els solivellencs.

Poques coses s'han fet aquests anys a Solivella i a sobre, algunes d'aquestes poques que s'han fet, s'han fet cometent greus errors. Dues modificacions s'han fet en aquest darrer any. Les dues suposen una falta greu d'informació prèvia sobre la història del nostre poble. Ara fa tot just un any es va fer la neteja del monument de la placeta de la Creu. La eliminació de la paraula "Fe" a les quatre cares de la part superior no era necessari fer-la per complir les indicacions del Memorial Democràtic, doncs els seu significat era exactament el que la pròpia paraula indica: Fe. L'error que es va cometre des de l'Ajuntament, de confondre-la amb les sigles de la Falange, va ser degut a voler actuar sense consultar a ningú. D'haver-ho fet se'ls hi hauria indicat que, en cas de referir-se a aquell organisme, en els anys quaranta les sigles haurien estat FET i no FE. Així, doncs, no era necessari eliminar-la perquè no feia referència a la Falange.

Un altre greu error es va cometre, quan, altre cop per fer les coses sense consultar, a l'Ajuntament es van passar de llestos al donar el nom de carrer de Pla de "Perdiu" al que realment li corresponia correctament: Pla de Paradís. Era tan fàcil com preguntar abans d'equivocar-se, o simplement consultar les escriptures. D'haver-ho fet haurien vist, molt fàcil i ràpidament, que el nom correcte d'aquell indret al que es vol fer referència, era i és el de Pla de Paradís, tal com consta en les escriptures de les finques, que amb el temps es va anar deformant en la seva pronunciació fins a quedar com a Pla de "Pardís".

Quedarien molts altres temes pendents, sense oblidar-nos d'aquells comptes del 2008, moltes vegades reclamats, mai donats, però no oblidats.

Però per començar l'any ja és suficient per reflexionar, i passi el que passi en aquest nou any que encetem (potser amb un altre més que probable augment d'impostos municipals), des d'aquest web se us fan arribar els millors auguris per aquest 2012. Feliç any nou!