Desembre'20
Espectacular arribada del Pare Noël Aquest any el Pare Noël ha arribar a Solivella baixant del seu trineu volador, però sense entrar en cap xemeneia, doncs la seva arribada al nostre poble l'ha fet baixant des de dalt del campanar. En aquestes fotografies que ha enviat la Regidora de Festes es pot veure perfectament com ha estat aquesta manera d'entrar a Solivella. |
Diari de Tarragona i l'escola 19 de desembre: L'escola Sagrat Cor de Solivella veurè ampliades les seves instal·lacions, un cop aprovat inicialment, amb data 1 de desembre, el projecte executiu. Transcorregut el termini de 30 dies d'exposició pública, corresponent al període d'al·legacions, l'Ajuntament confia poder licitar les obres el pròxim mes de gener, i iniciar el procés constructiu. El projecte es pot examinar a la seu electrònica de l'Ajuntament o a les oficines municipals en horari d'atenció al públic, amb cita prèvia. L'obre prevista consisteix en la construcció d'un nou edifici adjacent a l'actual centre escolar, que haurà d'albergar les aules corresponents a la llar d'infants i d'educació infantil. A hores d'ara, els nens d'aquesta etapa escolar són acollits en un mòdul prefabricat que es va instal·lar fa aproximadament dotze anys. Segons l'alcalde, Jaume Bergadà, "l'estat actual del mòdul és força precari, i acabar amb aquesta provisionalitat és essencial per al desenvolupament de la docència". Per a Bergadà, la construcció de les noves aules és prioritari ja que "l'equip docent ha apostat, de fa anys, pel model d'Escola Nova 21, basada en un procés inclusiu de millora de l'educació". Actualment el Col·legi Públic Sagrat Cor de Solivella "té un total de 39 alumnes, inclosos els d'infantil i primària, amb quatre mestres amb plaça a l'escola, a més dels itinerants d'especialitat de la ZER Conca de Barberà, a la qual pertany el centre", explica la directora de l'escola, Teresa Torres. El projecte té un pressupost de 267.303 €, amb IVA inclòs. Aquest cost serà finançat a través del conveni entre L'ajuntament i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat, que es fan càrrec, per parts iguals, del total de la despesa. En el cas d'Enseyament, aquest aportarà el 50% de l'import, mentre que l'altra meitat serà coberta entre els recursos propis de l'Ajuntament i les subvencions del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) de la Generalitat, i el Pla d'Acció Municipal (PAM) de la Diputació de Tarragona. Es tracta d'un edifici de planta baixa, de 140 m2 de superficie, amb dues aules -llar d'infants i infantil- i un espai comú amb la zona de serveis. L'accés d'entrada a l'edifici i la sortida al pati serà diferenciada per sengles aules. |
Nadal. AMPA, CEIP Sagrat Cor
|
Jornada del Galet - Radar Covid
|
Conèixer Solivella (17) Resposta: La primera pedra de l'edifici de la Societat es va posar el dia de la festa gran de Solivella, el 15 d'agost de l'any 2002, per tant va ser un acte multitudinari i festiu, amb una gran participació dels solivellencs, doncs ja feia molt de temps que s'havia tancat el cafè del Sindicat i enyoraven poder tenir un altre local. A les fotografies es pot veure el moment en que l'alcalde, Sr. Josep Maria Casamitjana i el delegat del Govern de la Generalitat, Sr. Cèsar Puig, introdueixen el document que dóna fe de l'acte. Aquesta primera pedra senyalava el principi de l'enderroc de l'antic i gran edifici que els socis de la Societat havien comprat al "Muset". Un edifici que datava de l'any 1891. |
Aplaudiments a la Societat Sí, això és el que es va poder escoltar el passat dissabte a la Societat, doncs les persones que van poder anar a veure i escoltar el monòleg que havia programat el Grup Cultural de la Dona, s'ho van passar molt bé i de forma divertida, premiant a la intèrpret, l'Eva Barceló, amb força aplaudiments al final de l'obra. La constància gràfica d'aquestes fotografies és gràcies a la col·laboració de la Rosa Maria Salvadó.
|
Parlem català Sembla que ja no sorprèn a ningú quan passa per la Creu i sent a la canalla parlar en castellà. Tots aquells nens i nenes són solivellencs, però d’entre tots n’hi ha un que a casa seva parla en castellà, i veiem i escoltem com els altres es dirigeixen a ell parlant en castellà. A Solivella ja em perdut una de les nostres joies, la que ens fa diferents a la resta de comunitats de parla catalana, el Xipella, doncs les generacions més jovenetes han deixat de banda el nostre estimat dialecte. Això vol dir que ens hem deixat perdre aquest tresor lingüístic, que no l’hem sabut defensar des de les nostres cases, doncs va començar a perdre’s des que a l’escola de Solivella tampoc les mestres han fet res per defensar aquesta valuosa característica, i molt més ens ha perjudicat quan aquestes criatures, per raó d’edat i d’estudis han començat a escolaritzar-se fora de Solivella, veiem com hem perdut el Xipella per no fer res per transmetre la nostra parla a les generacions que ven darrera nostre. Això és greu, és com si un lladre entrés a casa nostra i ens robés una valuosa joia. Però encara és més greu que una majoria de criatures solivellenques, catalanoparlants tots ells, canviï el seu idioma perquè un sol d’ells parla castellà a casa seva, i encara menys si aquest altre nen, tot i haver nascut a Solivella, ens vol fer canviar d’idioma. Si nosaltres no fem res per defensar el nostre idioma anem molt malament. No és una qüestió d’una malentesa cortesia això de canviar d’idioma, sinó que ens hem d’esforçar a fer pedagogia a casa amb els nostres infants, per tal que ells en puguin fer amb els seus companys que no parlen català, a aquell que, tot i entendre i saber parlar català, no ens permet que ens dirigim a ell amb el nostre idioma. I, malauradament, això està passant a Solivella. No es tracta de voler imposar, doncs com s’ha dit abans, si sabem fer pedagogia a casa ho farem de forma natural i que, a més, beneficia a aquell a qui fins ara ens hem dirigit amb l’altre idioma. Som nosaltres els que no ens hem de deixar imposar un idioma que no és el nostre. El cert és que fa mal a l’orella sentir a aquesta canalleta, quan estan jugant a la Creu, parlant en castellà perquè un d’ells té com llengua materna aquest idioma. I això ho hauríem de fer tots nosaltres quan ens dirigim a una persona que no coneixem, si no ens entén ja ens ho dirà i no ens costarà res canviar d’idioma si ens ho han demanat correctament. |
Novembre'20
Santa Cecília Aquest proper diumenge, dia 22 de novembre, és la festa de Crist Rei i a més se celebra la diada de Santa Cecília, patrona de la música. Per aquest motiu es convoca al Cor Parroquial. i a tothom que desitgi participar a la missa que tindrà lloc a la una del migdia. En aquesta ocasió es beneirà un quadre de la Santa a l'espai que hi ha davant de l'orgue, una donació que va fer el Sr. Ramon de cal Sastre, a instàncies de l'Enric Capdevila, a l'església parroquial de Santa Maria de Solivella.
|
|
La Conca és la comarca amb el risc de rebrot més baix De la Nova Conca (19 de novembre): La Conca de Barberà és la comarca de Catalunya amb un risc de rebrot més baix. A data de dijous, 19 de novembre, aquest es puntua amb 174. Pel que fa a la velocitat de contagi del virus, es manté per sota de l'1, amb 0'56. Aquesta xifra també la situa entre les comarques amb una RT més baixa, només per sota de la Ribera d'Ebre (0'49). Pel que fa a les xifres per localitats, Vilaverd és el poble de la Conca de Barberà que presenta un major risc de contagi ara, superant els 1.000 punts. També estan en risc alt, tot i que amb menors xifres, Montblanc, Solivella, Rocafort de Queralt i Santa Coloma de Queralt. |
Aquesta vegada, sí Al Cèsar el que és del Cèsar, per tant cal donar a cadascun el que li correspon, i aquesta vegada s'ha de felicitar als membres del Consistori per la seva diligència en rectificar a la web municipal aquell escut erroni que hi van posar i retornar al lloc que li correspon l'escut que va dissenyar l'heraldista Armand de Fluvià l'any 1999. Per tant, enhorabona!, doncs saber rectificar a temps demostra un gran respecte per la veritat de les coses. |
Conèixer Solivella (17) L'Ajuntament ha tingut el bon criteri de guardar al museu, on hi ha sobretot la història del nostre castell, la primera pedra de l'edifici de la Societat que es va col·locar en la cerimònia protocol·lària que es va fer. En aquella primera pedra es va introduir un document signat per l'alcalde d'aquell temps, Sr. Josep Maria Casamitjana , i el delegat del Govern de la Generalitat, Sr. Cèsar Puig. Ara que tenim ben preservada aquesta primera pedra de la Societat, dues preguntes: En quina data es va posar aquella primera pedra? De quin any és la construcció de l'antic edifici de la Societat? Concretament l'edifici de la carretera, el que aquella primera entitat de pagesos de Solivella van comprar al "Muset" per ampliar el celler. La fotografia és de l'any 1919. però en quin any es va acabar aquest edifici? |
Ja n'hi ha prou De ben segur que tots nosaltres sabem disculpar la ignorància del altres quan els seus errors no influeixen en res notable, doncs ningú té prou capacitat per saber-ho tot de tot. Però quan l’ignorant creu que és el més llest de la classe cal corregir-lo, doncs els errors de la seva ignorància poden tergiversar les veritats. És llavors quan hem de corregir-los, i sobretot saber dirigir-los cap a persones més cultes o més preparades per tocar el tema que l’ignorant ha equivocat. Dels diversos errors que han comés l’actual consistori el més greu que poden cometre és modificar l’escut oficial de Solivella. Són moltes les persones que van deixar el seu suport en aquell escrit en el que es deia que han entrat a destruir el que els anteriors consistoris havien fet. Però tot té un límit i aquesta vegada no se’ls pot perdonar la seva ignorància. Aquesta vegada l’ignorant de torn ha ultrapassat els límits. És una qüestió de cultura bàsica, el patrimoni no es pot tocar. Cultura i patrimoni s’han de saber preservar sempre. I si ha un total desconeixement del que es pot fer i del que no, és molt senzill. Que s’assessorin amb persones que en saben més que ells. L’escut oficial de Solivella, és el que figura registrat a la Generalitat segons l’estudi que va fer l’historiador i heraldista Armand de Fluvià l’any 1999. Ja n’hi ha prou!! La ignorància no justifica alguns errors, doncs aquesta vegada qui ha canviat l’escut per posar-lo a la nova web de l’Ajuntament i que també s’està utilitzant en documents recents com a segell d’encapçalament, ho tenia molt fàcil. Abans de tocar res només cal que miri l’escut que tenen penjat a la sala de plens de la Casa de la Vila i que està situat a la paret que divideix les dues sortides del balcó principal. Aquell, i no cap altre, és com ha de ser l’escut oficial de Solivella. Ni sou vosaltres “la veu del poble”, ni teniu cap dret a tocar l’escut que ens representa a tots els solivellencs, doncs és aquesta olivera, tal com figura a l’escut oficial, i no aquest arbre amb el que l’heu substituït. Tampoc la tonalitat del verd de fons és el mateix. Aquest escut, mal fet i que no és el nostre, segurament l’han tret de la Wikipedia, doncs allí és on figura aquest escut erroni i per aquest motiu ja s’havia posat una queixa a aquesta enciclopèdia virtual. Esperem que aquesta vegada, davant d’un fet tan greu, sàpiguen rectificar i canviïn aquesta mena de cosa que estan utilitzant i retornin a l’escut autèntic. I de pas que en la llista de regidors que figura en la nova web, potser caldria treure la exregidora Maria Teresa del Amo, doncs fa temps que, per incompatibilitats amb l’alcalde, va presentar la seva dimissió.
|
Octubre'20
Projecte per recuperar patrimoni S’ha iniciat per part de dos regidors (un regidor i una regidora) de l’Ajuntament un projecte per tal de recuperar una part del patrimoni històric de Solivella. Es tracta de la restauració, i posterior exhibició, del carruatge que es feia servir per traslladar el difunts al cementiri. El primer pas per preservar aquest històric vehicle, que no tots els pobles han sabut conservar, ja s’ha donat, doncs si bé fins ara estava mal desat en el cobert que hi ha a l’entrada del cementiri a l’esquerra, un lloc on la pols i la humitat l’anaven degradant, ha estat traslladat aquests dies a l’antic celler del Sindicat, concretament a la part del molí. Ara falta veure com serà la reacció de l’alcalde i de la regidora de patrimoni i la seva sensibilitat per preservar i restaurar aquest document de la nostra història, doncs així es pot definir, com un valuós document físic del passat del nostre poble. El cost de la restauració no és elevat i valdria la pena fer-ho, doncs, com s’ha dit abans no tots els pobles han tingut l’encert de conservar aquest tipus de carruatge. La part que pot fer témer que el projecte no prosperi és quan l’alcalde i la regidora de Patrimoni s’assabentin que hi ha una tercera persona, a més dels dos regidors, i que aquesta persona sigui l’anterior alcalde de Solivella que és a qui van demanar assessorament, el Sr. Enric Capdevila, el qual no va tenir cap inconvenient a sumar-se a aquesta iniciativa quan se l’hi ha demanat, doncs va considerar que quan el regidor i la regidora li van exposar aquesta idea, els va encoratjar al moment, els va felicitar per la iniciativa i es va posar a la seva total disposició per tal de proporcionar-los la documentació de la història d’aquest carro. Esperem que aquesta part del passat de la nostra història tingui un ús més digne que fer-lo servir únicament per celebrar el dia de l’”enterrament de la sardina” com es pot veure en aquestes fotografies dels anys 2004 i 2005.
|
Augmenta el risc de contagis a la Conca Hem de seguir prenent les màximes precaucions, doncs el risc de contagi pels rebrots de la Covid-19 va en augment en tot Catalunya i, aquests dies, especialment a la nostra comarca, doncs hi ha diversos municipis que compten amb un alt risc de rebrot a la Conca. Vimbodí i Poblet es troba amb 2.214'02 punts. A Montblanc el risc de contagi és de 1.044'21 punts. A l'Espluga amb 695'2. A Sarral el risc es puntua amb 436'2. A Santa Coloma registra un risc de 234'96. A Rocafort de Queralt arriba a 451'13. I al nostre poble, a Solivella, tenim un risc de rebrot mitjà-alt, doncs es puntua amb 73'76. Pira és on és més baix el risc, amb 30. La setmana passada s'han registrat a la comarca 49 casos de Codid-19 i el risc de rebrots és el més alt des del mes de març, i la velocitat de contagi és de 3'41, gairebé la més alta de Catalunya. recordeu: Mans netes, mantenir distàncies i posar-se sempre la mascareta |
La "Castanyada" Malgrat el que ens toca passar aquest any, tant l'AMPA com la Regidora de Festes no s'han oblidat de que els més petits puguin seguir aquesta tradició tan catalana de celebrar el dia de Tots Sants amb la Castanyada. Per aquest motiu han preparat aquest programa:
|
Publicat a la Nova Conca L'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà està enllestint el catàleg relatiu a les imatges en moviment del fons de l'Ajuntament de Solivella. Aquests treballs es duen a terme gràcies al finançament de la Diputació de Tarragona. Concretament s'està elaborant el catàleg de 39 pel·lícules. Aquestes contenen bàsicament imatges del cicle festiu de Solivella, com ara les festes de Sant Joan, de la Vellesa, del Sagrat Cor, de Sant Isidre, d'entre els anys 1983 i 2004. Es preveu que ben aviat el catàleg estigui disponible a internet, en el portal Arxius en Línia. Val a dir que de tots els fons municipals conservats a l'Arxiu Comarcal, el de Solivella és el que té un arxiu d'imatges més ric i nombrós, amb prop de 130 hores de gravació, que van ser ingressades a l'ACCB l'any 2010. El suport original d'aquests documents és el VHS, un format avui dia obsolet, i que, al llarg de l'any 2018 l'Arxiu Comarcal va fer digitalitzar per tal de preservar les imatges i millorar la seva accessibilitat. De fet les còpies reprogràfiques digitals ja estan disponibles a la consulta, però l'obtenció d'un catàleg que detallarà una a una les unitats documentals serà molt útil per a la investigació i la recerca o simplement per la seva visualització. A grans trets, el catàleg incorporarà dades identificatives de cada unitat (tipus de document, procedència, etc): dades descriptives, com ara el títol l'autor, la data, una sinopsis i una descripció de la pel·lícula; també es detallaran els descriptors toponímics, onomàstics i temàtics, molt útils per tal de cercar determinades imatges de localitzacions, personatges o temes; a més incorporarà dades tècniques i d'instal·lació relatives al suport original i la quantitat d'exemplars disponibles i, finalment, dades complementàries que completin la descripció del document, com ara la descripció de l'entitat productora o el gènere al qual pertany la pel·lícula. Per a elaborar aquest catàleg s'ha comptat amb l'assessorament de l'historiador de cinema Pedro Nogales Càrdenas. |
Activitats Tardor 2020 Aquest és el programa que ha preparat el Grup Cultural de la Dona per aquests propers mesos:
|
Ara més que mai Si fa relativament molt pocs dies, concretament el dia 2 d’aquest més, es va publicar una excel·lent i positiva notícia respecte al Covid-19 de les nostres terres., aquest setmana La Nova Conca ens dóna una notícia que ens fa esgarrifar, doncs ens diu que la velocitat de contagi (Rt) és la més alta de tot Catalunya, doncs és de 3’57. Una xifra altíssima i més tenint en compte que la mitjana d’aquesta setmana a Catalunya és de 1’33 Per tant, ara més que mai, sí, més que mai hem de prendre totes les precaucions possibles. No oblidem un fet ja conegut per tots els solivellencs, que aquestes darreres setmanes hem tingut confinats a tres joves del nostre poble per haver estat en contacte amb una persona a qui se li havia detectat el virus. Sortosament cap dels tres ha desenvolupat la malaltia. Però amb d’anar molt en compte i prendre totes les precaucions necessàries, tal com, sovint, se’ns recorda des de l’Ajuntament a través de l’eBando. Per tan, ara més que mai, com solivellencs hem d'anar molt en compte amb el perill del coronavirus i com catalans amb el virus de la corona. |
Bones notícies El setmanari La Nova Conca ens porta una molt bona notícia aquesta setmana, doncs les xifres que ens dóna del risc que tenim de Covid-19 a les nostres terres és molt baix. Textualment diu: La Conca de Barberà ha registrat una clara davallada del risc de rebrot per coronavirus en els últims dies. Així, si a mitjan setembre es puntuava un alt risc de rebrot amb 225,25 punts, el mes ha finalitzat amb un risc d’11,50. També ha baixat el nombre de casos confirmats per PCR. La setmana del 16 al 19 de setembre van ser 12 els positius confirmats, i la del 20 al 26 de setembre s'ha quedat en 1. La mitjana d'edat d'aquests és ara de 49 anys i s'han fet fins a 226 proves en aquest darrer període de temps. Són 192 els casos acumulats d'ençà de l'inici de la pandèmia. A més, s'han arribat a fer fins a 12 ingressos. Quant a les defuncions, la darrera setmana s'ha registrat un nou cas per coronavirus, i la xifra total queda en 17. Molt bones notícies, però malgrat aquesta notícia tan positiva, no hem de baixar la guàrdia en cap moment. O sigui, no oblidem mai!: Mascareta, mans netes i mantenir distància. Només dues comarques en color verd a tota Catalunya, i una d'elles és la Conca de Barberà.
|
Solivella inèdita Sembla que no hi ha cap dubte que una bona part del que es pot veure en aquest web siguin fotografies del nostre poble i de la nostra gent. Doncs els documents gràfics són aquells que millor poden plasmar l'evolució i les transformacions que hem tingut al llarg del temps. Tant en com han canviat els nostres carrers com la manera com han evolucionat i crescut aquelles criatures que es poden veure en el primers anys de la festa de Reis o d'aquells infants que anaven a les carrosses de Sant Isidre i que, avui, tots ells són ja a la ratlla dels seus 30 anys. Però per obtenir bones fotografies no n'hi ha prou en voler-se dedicar a aquest art, sinó que sovint moltes d'aquestes fotografies s'han pogut obtenir gràcies a poder comptar amb estris i material adequat en el moment de fer-les. Aquestes fotografies d'avui ens permeten veure una Solivella inèdita, des d'uns angles on encara no s'havien fet mai, doncs, fins ara, ningú les ha pogut fer. Aquestes fotografies d'avui es poden veure gràcies a l'Ignasi Corbella, el Petxina, que ha pogut comptar amb un dron que, elevant-se, ens permet veure quatre fotografies que, sense aquest aparell seria impossible poder-les fer, i, per tant, ens permet veure el nostre poble des d'una òptica diferent.
Aquesta fotografia correspon a la cantonada del carrer Pla amb el carrer Mig, i a la dreta es pot veure el carrer Hospital
|
Setembre'20
Tots amb el President Aquesta data del 28 de setembre passarà a la història per haver sofert un nou atac als principis democràtics fonamentals. de Catlunya La polititzada justícia espanyola s'ha atrevit a inhabilitar a un President democràticament escollit pels catalans. Es tracta d'un atac més dels molts que aquests darrers anys estem patint. És el poble qui amb els seus vots posa o treu presidents i no les clavegueres jurídiques d'Espanya. Per protestar contra aquesta ignominiosa ingerència avui s'han fet diverses manifestacions a Catalunya. Una d'elles ha estat a Solivella, doncs l'Ajuntament ha convocat als solivellencs a les 7 de la tarda a la plaça Major, davant de la Casa de la Vila. Ha obert l'acte l'Alcalde que s'ha dirigit als solivellencs mostrant el seu rebuig per aquesta injusta decisió. A continuació li ha donat la paraula al Sr. Ignasi Corbella, que ha estat qui ha llegit el document de l'Associació de Municipis per l'Independència, en el qual, a més de mostrar el seu rebuig per aquesta sentència, ha reclamat un respecte absolut pels Drets Fonamentals, i un d'ells és el que va exercir el President amb la pancarta que es va posar al balcó del Palau de la Generalitat, el Dret d'Expressió. A la vegada ha fet una solemne condemna per la brutal repressió que pateix el moviment independentista. Ha continuat demanant el màxim respecte per les institucions catalanes i que d'una vegada la justícia sigui justa. Ha acabat reiterant el nostre compromís en la República Catalana, demanant que es segueixi treballant des de cada poble per tal de poder materialitzar l'Estat Català. És per molts motius que hem de mostrar el nostre suport, i també la nostra indignació per la sentència, al M.H. president Torra, però en el cas que ens afecta com a poble, sempre recordarem la molt cordial rebuda que ens va fer al Palau de la Generalitat el dia 4 de juny de l'any passat quan ens va fer entrega del document del privilegi que la Generalitat atorgava a la nostra Festa del Sagrat Cor.
|
Els "ravals" de Solivella A Solivella la majoria de vies urbanes són carrers, però a més tenim un passeig, dues places (Major i Diputació), una travessera (que va del carrer Major al carrer Mig), i una placeta. Però a més a Solivella hi ha tres ravals (Forés, Blancafort i Sarral) i la ravaleta. Però que són els ravals? Les enciclopèdies ela defineixen així: "A les fortaleses musulmanes de la península Ibèrica s'anomenava "rabad" a la part situada fora de la fortalesa o perímetre militar pròpiament dit. També es deia "rabad" al barri de les prostitutes i el dels leprosos; entre els cristians designava una parròquia. El més famós rabad fou el de la part sud de Còrdova, on va esclatar la famosa rebel·lió coneguda com a "revolta del Raval" el 818 que fou reprimida i el rabad destruït. Els rebels del raval de Còrdova foren coneguts com a rabadis i alguns van emigrar al Marroc., on es van establir al barri de Fes anomenat Udwat al- Andalusiyin (la Riba dels Andalusos=; altres van governar a Alexandria i després a Creta." De ben segur que cap d'aquestes accepcions pugui associar-se als ravals de Solivella. Potser la que més podria fer-se servir per Solivella sigui aquesta: "Dins de les entitats de població, un raval era originàriament un agrupament de cases fora de les muralles, si l'entitat major de la qual depenia en tenia, habitualment formada al llarg d'un camí de sortida d'aquella altra entitat més important. És molt fàcil, doncs, que la definició anterior en sigui l'origen: els primeres ravals es devien erigir en terrenys de conreu ran dels camins rals." Però potser on més ens hauriem de mirar per definir què eren els ravals de Solivella, sigui en aquesta definició, sobretot si llegim el cas de Reus: "Aquets paraula (raval) dóna el nom de molts barris històrics actuals (com el Raval de Barcelona, el d'Elx o el de Segorb). En algun cas, com a Reus, els ravals es desenvoluparen seguint per l'exterior les muralles de la vila, de manera que actualment marquen el perímetre de l'antiga vila medieval." |
Diada Nacional de Catalunya Malgrat el que estem passant aquest any amb el Covid-19, ha Solivella s'ha commemorat la Festa Nacional. A les 12 en punt del migdia l'alcalde ha dirigit unes paraules al solivellencs i seguidament, l'Ignaci Corbella "Petxina" ha llegit el Manifest de l'Assemblea Nacional Catalana escrit a propòsit d'aquesta Diada i que aquí es reprodueix.
|
Sagrat Cor 2020 En aquest any tan estrany, castigat per la pandèmia del Covid-19, els solivellencs no han renunciat a celebrar el seu vot de poble i han gaudit de la Festa amb totes les celebracions litùrgiques i amb alguns detalls als carrers. A més, l'església ha estrenat una nova catifa que s'ha posat en l'altar del Sagrat Cor. Al final de la darrera celebració litúrgica, en la que s'han portat a l'església les figures que altres anys presidien els altars de les capelles dels carrers i s'han posat als peus de l'altar major, després han sonat tantes campanades i s'han fet petar cohets, tantes i tants com les capelles que altres anys es podien veure als nostres carrers. Una original manera de donar color a la festa. |
|
Precaucions, ara més
que mai
Quan el dia 1 de juny es van publicar en aquest web les recomanacions que es tornen a reproduir avui, tots pensàvem que aquells serien els pitjors dies d'aquesta pandèmia. Però ahir el director de l'Institut Català de la Salut, Sr. Josep Maria Argimon, ens tornava a fer, una vegada més, uns molt seriosos advertiments, doncs la pandèmia es va estenent per tot Catalunya. És molt recomenable que tots aquells que teniu al vostre telèfon mòbil l'aplicació de l'eBando de l'Ajuntament seguiu al peu de la lletra les indicacions que vagin sortin al respecte. No hem de tenir por, però cal tenir seny Cal seguir fil per randa aquestes recomanacions si volem vèncer aquesta pandèmia: Rentat de mans sovint, sobretot si venim del carrer. Portar sempre la mascareta, especialment en llocs pùblics. No formar grups de més de 10 persones i sempre mantenint la distància social de seguretat.
|
Agost'20
"Les dones de
Solivella"
Si bé fa dies que va acabar la Festa Major, encara podem admirar el mural que es va posar a l'entrada de Solivella, arribant per la carretera de Blancafort. Maluradament es tracta d'una obra efímera, doncs el material en que es va fer és simplement de paper. Es tracta d'una idea de la regidora Silvia Iturria que vol ser un homenatge a aquelles dones, ja jubilades, que han donat bona part de la seva vida a fer millor el poble de Solivella. Un homenatge, per tant, que les generacions posteriors han d'admirar i saber valorar en tot el que ha representat i representa per tots ells. Potser hauria valgut la pena trobar un altre tipus de material per tal que el pas del temps no el fes desaparèixer tan aviat. Però gràcies al reportatge que TV3 va emetre, en el seu TN Comarques, ahir dia 27 d'agost, el podem seguir veient i escoltar les veus de les seves protagonistes en aquest tall de gairebé dos minuts de vídeo. |
"El bisbe de
Solivella"
A l’Enric Capdevila el podem conèixer per moltes de les contribucions que ha deixat al poble de Solivella. Però potser unes de les més importants han estat gràcies a la seva gran afició a investigar i endinsar-se en documents del nostre passat, llegats que ens serveixen per conèixer molt millor el nostre poble i el seu passat. Algunes d’aquestes interessants contribucions les podem trobar en la desapareguda revista “Gira-Sol Solivellenc” que, de ben segur, teniu ben guardades en la majoria de cases. Però l’Enric no en té prou en investigar el passat, doncs ara ha fet una troballa, del present, que parla de Solivella, i que finalitza amb referències a la festa del Sagrat Cor. Es tracta d’una havanera interpretada pel grup “Els Pescadors del Francolí”, del seu disc l’any 2005 "Havaneres de secà, històries de regadiu", i que porta per títol “El bisbe de Solivella”, composada pel montblanquí Josep M. Amorós, "Xolis". La podeu escoltar clicant en el següent link: |
Pregó de Festa Major 2020 Hem tingut pregoners de tot tipus, la majoria d'ells han fet interessants pregons per obrir la nostra Gran Festa. Uns perquè tenien arrels solivellenques, altres pel seu nivell cultural, altres perquè es notava que s'havien preparat el pregó, altres perquè el contingut del seu pregó feia clares referènies al nostre poble. Però aquest anys hem tingut un pregoner que reunia totes aquestes qualitats. Es tracta d'en Toni Sans, que a més d'escriure el pregó, l'ha volgut transcriure amb el nostre dialecte, doncs encara que el Xipella sigui únicament oral i no escrit, en aquest cas en Toni ha volgut prendre's la llibertat d'escriure la pronúncia que encara fan servir la majoria de solivellencs. Ell mateix us recordarà qui és llegint l'interessant pregó que es va preparar per obrir els actes de la nostra Festa Major.
|
Festa Major... de la
canalla
Malgrat tot el que estem patint aquest any 2020, en el programa de la Festa Major d'enguany no s'han oblidat de que els més petits també puguin celebrar la seva pròpia festa. Dues activitats s'han programat, el dia 16 el festival d'aigua "Les illes lúdiques", i el dia 17 "El Cargol Solivellenc" ha organitzat una jornada esportiva. Dia 16: "Les illes lúdiques d'Arkilaqua"
Dia 17: Jornada Esportiva "El Cargol Solivellenc"
|
Rentem-nos les mans...
però no sempre!
Vam tenir un bon espectacle de màgia al pavelló poliesportiu. Però la millor “màgia” ens la va comunicar la Regidora de Festes.
Després d’insistir en les recomanacions que cal seguir degut a la
pandèmia del Covid, és a dir, mantenir la distància de seguretat
dins del pavelló sense moure les cadires de tal com estaven posades,
i de portar sempre posada la mascareta, va arribar el moment de
parlar del rentat de mans. Llavors la pregunta que ens hem de fer és: per què tenim un alcalde? Un alcalde en qui no es pot confiar en els dies festius, doncs ja va deixar clar el primer dia, que ell seria alcalde de dilluns a divendres, i que el caps de setmana o dies de festa no el busquin. Un alcalde que davant d’un compromís se’n renta les mans. Un alcalde que pretén descarregar les seves responsabilitats als altres per salvar-se el cul. No, no senyor, no es pot passar una responsabilitat com aquesta únicament a una regidora. No pot dir, de cap de les maneres, que en un acte que organitza l’Ajuntament, ell se’n renta les mans. Les persones que van assistir a l’espectacle de màgia van sortir plenament satisfetes dels números de màgia i de l’organització, però van quedar estupefactes en saber el que havia dit l’alcalde. Això si, serà el primer alcalde que tindrà “l’honor” de presentar el primer pregó de Festa Major que no es farà des del balcó de la Casa de la Vila. Ser una excepció normalment vol dir que no s’està actuant bé, doncs a tot Catalunya aquest pregó que dóna inici a la gran festa es fa des del balcó de l'Ajuntament. |
|
Setmana
Jove 2020
|
Comissió
i Regidoria de Festes
Comunicat:
|
Un mes
d'agost diferent
Són les 10 del vespre de l’últim dia del mes de juliol. A la Creu el termòmetre marca 28’9º C. En aquests darrers dies l’Ajuntament, a través de l’eBando, ha cursat dues advertències per tal de que prenguem precaucions per la forta onada de calor, que tant ahir com avui ha arribat als 38º. També aquest primer dia d’agost estem tenint unes temperatures similars, però si els serveis meteorològics de TV3 no ens enganyen, sembla ser que a partir de demà tindrem una forta davallada que durarà tota la setmana i ens farà sentir molt menys incòmodes. És la millor manera d’encetar aquest mes d’agost. Un mes en que, tradicionalment, aprofitàvem per fer turisme cap a altres indrets, però que aquest any, degut a la situació que ens obliga la pandèmia que estem patint, tothom haurà de canviar els seus plans d’aquest mes en que majoritàriament tothom fa vacances. Tampoc les esperades dates del Festa Major ens podran oferir la mateixa programació que en anys anteriors. Aquest és un mes d’agost diferent, molt diferent. De fet ni a Solivella trobem aquells serveis que, en època d’estiu, més utilitzàvem. Aquest any no ha obert el bar de la piscina. Aquest any, i ja des de fa molts, molts mesos, tenim la Societat tancada. Cal repetir-ho? Aquest serà un mes d’agost molt diferent als que hem viscut fins ara. I a més d’aquestes restriccions, cal afegir-hi les pors que, vulguem o no vulguem, ens fa sentir un virus fins ara mai conegut. Un virus que la única manera de plantar-hi cara és seguint les recomanacions que ens arriben de tot arreu i cada dia. Però això no ens ha fer perdre les ganes de gaudir d’un mes d’agost. Prendre precaucions no és sinònim de tenir por. Prendre precaucions no vol dir perdre les ganes de gaudir d’aquest mes d’agost. D’aquí pocs dies tindrem el programa de la Festa Major. Ja sabem que no serà com la d’altres anys, però ja podem avançar que la Regidoria de Festes està treballant, des de fa temps, per oferir-nos una programació alternativa que, per uns dies, ens farà oblidar la situació que estem patint. |
Juliol'20
Un èxit!!
Que un poble de poc més de 600 habitants organitzi una caminada nocturna i faci unes previsions d'un 10% d'assistència, estaria molt bé. Però seria gairebé inimaginable que una vegada tancada la inscripció s'hagin apuntat 130 persones. Doncs així va ser! Van ser 130 les persones que es van inscriure per participar en aquesta caminada al santuari del Tallat per assistir a l'observació astronòmica que s'havia programat. Realment un èxit! Un èxit tant de participació com d'organització. A les nou del vespre van començar a sortir de la plaça Major i, a mesura que anaven pujant veien com els darrers rajos de sol iluminaven Solivella , poc després van poder assistir a una preciosa posta de sol. Un cop dalt del Tallat va donar inici el programa d'observació astronòmica.
|
|
Banc de Sang
El regidor de l'Ajuntament, Anton Maria Tarragó, fa arribar aquesta nota d'agraiment per tal de fer-la pública i donar-li difussió:
|
Nits a la fresca
Amb l'actuació del trio de Carla Cruells, aquest dissabte 11 de juliol, ha donat inici el cicle de Nits a la Fresca 2020. Ha consistit en una sèrie d'interpretacions de temes de jazz, bossa, latin, soul, i fins i tot pop, interpretades d'una forma original i fresca. La Comissió de Festes demana la col·laboració en el compliment de les normes sanitàries que consisteixen en el rentat de mans, mantenir la distància social i la obligatorietat de portar mascareta. Per assistir als actes d'actes any cal inscriure's prèviament a les oficines de la Casa de la Vila identificant-vos amb el D.N.I. que se us tornarà a demanar per entrar al recinte de les actuacions, on se us prendrà la temperatura. Altres actes d'aquest any serà la caminada al Tallat i observació astronòmica del proper dia 17. Altres actes seran a la plaça del Castell, el primer, dia 18, amb música en directe amb Tarta Relena (premi Enderrock de la crítica pel millor disc folck). El dia 25, també a la plaça del Castell, cinema mut a la fresca, amb la projecció del film "El maquinista de la general", de l'any 1926, amb Buster Keaton. El dia 1 d'agost havaneres a la plaça de la Diputació. I finalment el 8 d'agost, a la plaça del Castell, música amb Leitmotiv Cover & Jazz Band, i maridatge de Caves Castell d'Or.
|
El Poble soc jo
Una vegada hi havia un rei que, fins que no va ser coronat, en prou feines coneixia el seu regne. Ni ell el coneixia ni els seus súbdits el coneixien bé a ell, doncs mai s’havia implicat en cap dels esdeveniments –culturals o festius- ni se l’havia vist participar en cap acte que s’hagués programat. Però una vegada coronat va començar a deixar frases per la història. La primera va ser en sortir de l’església que, dirigint-se als que l’envoltaven, els va dir: De portes en dins mana el capellà, però de portes en fora qui ara mana soc jo. I així ho va fer. Amb ànim, aparentment destructiu, es va dedicar a aniquilar el que els seus antecessors havien establert. Va fer canviar la portada de la web del seu regne, va canviar el nom de l’Informatiu Municipal, i va fer canviar la música de la megafonia del poble, com si les sardanes no fossin representatives del nostre país, i fins i tot va fer canviar la música que ens comunicava les defuncions. Una cançó tradicional catalana que havia popularitzat en Pau Casals, una cançó que s’utilitza en tots el pobles i ciutats de Catalunya, repeteixo, en TOTS. En tots menys en el seu regne. La qüestió era destruir tot el que havien fet els seus antecessors. Un bon dia, passejant pels dominis del seu regne, es va arribar a la part alta del poble. Allí, al Passeig, es va trobar a un dels seus súbdits, una senyora que estava a la porta de casa seva. Amb educació la senyora es va dirigir al rei: Majestat, tenim un greu problema en aquesta part, doncs deu haver-hi algun eixam d’abelles o vespes, que cada vegada en són més, i que representen un perill tant pels nostres infants com per nosaltres mateixos. El rei, gairebé sense aturar-se, li va contestar amb aquesta gloriosa frase: “També hi ha elefants que volen”. Realment va semblar que era la reencarnació del rei de França Lluís XIV dient: L’etat d’est moi (l’estat soc jo). Davant d’aquest “argument” tan poderós la senyora es va quedar muda i ni tan sols va poder reaccionar. Havia quedat clar que el Poble era ell. Així ho presumeix en el que va ser l’Informatiu Municipal, que ara es vol dir “La veu del poble”. Malgrat tantes veus en contra com hi ha, encara avui es segueix dient així, obviant que la veritable Veu som nosaltres i que mai, absolutament mai, aquest rei es pot atribuir el que és nostre, doncs, insisteixo, la Veu del Poble som tots els solivellencs, inclosa aquella minoria de percentatge que el van votar. Però mai, mai, la Veu poden ser ells. Per aquí no hi podem passar! I en cas de no rectificar, hem de tenir memòria i recordar-ho en les properes eleccions. Haurem de recordar tant les “glorioses” frases que ha deixat anar, com aquest absolutisme més propi del palau de Versalles en època de Lluís XIV. P,D.: Com que era una persona poc relacionada al poble, quan finalment van pensar en ell, i li van anar a proposar per ser coronat rei, una de les persones que es trobava allí recorda una altra frase "gloriosa": "Ja era hora que m'ho proposéssiu a mi", els hi va etzibar. |
El Xipella patrimoni
immaterial
L'Ajuntament de Solivella ha programat una molt interessant conferència, a càrrec del professor Pere Navarro, doctorat en Filologia Catalana, que portava per títol "Per què parlem com parlem?". No és la primera vegada que des d'aquesta pàgina es posa un escrit en defensa de la nostra parla, advertint del risc que corre el Xipella si, entre tots, no el sabem transmetre a les generacions més joves. I des d'aquí sempre es continuarà defensant la parla de Solivella i encoratjant a tothom que en faci difusió, sobretot a les criatures d'avui per tal de poder perpetuar la característica parla del nostre poble. La conferència ha fet un repàs de les llengües derivades del llatí al continent europeu, per seguir en la història de totes elles i acabar centrant-se en el català, la seva evolució segons els llocs geogràfics i finalitzar amb unes breus pinzellades del Xipella. Ha posat exemples de la parla i escriptura del Friuli (Itàlia) i del Pallars, si bé el cas del Xipella és totalment diferent al tractar-se d'una variant dialectal basada únicament amb la pronúncia. Per tant mai podem escriure tal com fonèticament ens sona. Doncs, ni durmint, cap de nusaltres ni de vusaltres, s'atreviria a escriure així aquest verb o aquests pronoms, doncs en cas de fer-ho el cunseller de Cultura s'escandalitzaria. Tots sabem que hem d'escriure dormint, nosaltres, vosaltres i conseller. El mateix passa quan parlem del "pobli de lis gallinis de lis potis curtis" que, en cas de voler escriure Xipella en algun programa de Festa Major, o en algun escrit de broma, ho hauríem de posar entre cometes. No vulguem ser més papistes que el Papa. En els segles d'història que té el Xipella mai hem vist cap obra en que algun autor s'hagi atrevit a escriure en el nostre dialecte, ni tant sols hem trobat cap document o escrit als arxius de la Casa de la Vila o a la Parròquia, perquè el Xipella és una variant lingüística que es caracteritza per la parla i no per l'escriptura, tal com, de fet, diu el nom de la conferència d'avui: "Per què parlem com parlem"? I per acabar, una vegada més es demana des d'aquesta pàgina que, entre tots, defensem el Xipella, doncs és un fet diferencial prou important per fer la suficient pedagogia a les generacions que ens segueixen.
|
Millores a les
festes de Sant Isidre
Aprofitant les llargues setmanes que hem tingut de confinament, es va iniciar un treball que vol aprofundir en la nostra gran festa de Primavera, la que a Solivella està dedicada al patró de la pagesia. Aquest treball que s'està portant a terme veurà la llum en la festa de l'any 2021. Cal donar les gràcies a les persones que desinteressadament han cedit material per poder-lo fer, i sobretot a la regidora de festes, Rosa Maria Salvadó, doncs ha estat ella la que, anant casa per casa, ha aconseguit recopilar una bona part d'aquest material. I gràcies a les noves fotografies que s'han rebut, s'ha millorat el contingut de la web incrementant els anys en que hi ha constància del que es va fer. Tot això ens permet veure com aquells nens i nenes que van néixer al voltants de l'inici de segle i que aquí els podem veure dalt de les carrosses en el dia de la festa de Sant Isidre, avui són nois i noies que tenen al voltant dels 20 anys o més. Com a fet curiós també es pot veure com, qui va ser hereu de la Festa fa bastants anys, trobem a la web a les seves filles que han sigut també les pubilles. Aquesta circumstància es podria tornar a repetir quan els més menuts que ara veiem desfilar dalt de les carrosses tinguin l'edat dels seus pares. |
Juny'20
Sant Joan 2020
Qui ho havia de dir que aquest any no aniríem a la plaça de Sant Joan per celebrar aquesta festa? En realitat la vida ens ha canviat molt. Res del que denominen "la nova normalitat" és normal. No veurem com, amb la Flama del Canigó, s'encén aquella foguera. No estarem junts a aquella plaça per escoltar les paraules del Rosich. La coca només la podrem menjar a casa, sense poder compartir-la, com els altres anys, amb la resta de solivellencs que s'aplegaven a la plaça de sant Joan. Tampoc tindrem la revetlla popular. Sense ànim de fer-nos pesats, podem tornar a dir que la vida ens ha canviat molt, i que tots ens preguntem si el demà tornarà a ser com l'ahir. Potser els nens i nenes d'avui tardaran temps a poder viure el que varem poder viure nosaltres. Només tenim un camí per facilitar-los aquella vida: higiene, sobretot a les mans, mascareta i fugir dels llocs on alguns insensats provoquen aglomeracions sense prendre precaucions. D'aquesta manera s'ha hagut de fer el programa d'aquest any:
|
Dia de Corpus 2001
Aquest diumenge hem celebrat el dia de Corpus, però dijous farà dinou anys que Solivella, coincidint en la Diada de Corpus, va celebrar el Dia Universal de la Sardana. Per aquest motiu es va col·locar una placa a la façana de cal Mateu per commemorar-ho. La pubilla i l'hereu de Solivella -Míriam Rosich i Xavier Salvadó- van descobrir la placa, en la que es podia llegir aquest vers de Joan Maragall: "La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i desfan". La placa segueix amb una referència al dia Universal de la Sardana i acaba amb la data, 17 de juny de 2001, un esment a la Diada de Corpus i a l'entrada al tercer mil·lenni.
|
Informació de
l'Ajuntament
Dimecres es va començar la segona fase de les obres de millora de
l'enllumenat dels carrers.
|
Obre l'Arxiu
Comarcal
El proper dilluns, dia 8, torna a obrir les seves portes l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. En aquest magnífic marc de l'antic hospital de Santa Magdalena de Montblanc, es guarda la documentació més important dels pobles de la nostra comarca. Allí, amb la amabilitat del seu personal, us poden ajudar i assessorar per trobar la documentació que vulgueu consultar. Les joies històriques i culturals van des dels manuscrits, a documents impresos, fotografies o vídeos. Tot el que es pugui saber dels pobles de la Conca i per tant, evidentment, de Solivella, està ben guardat i arxivat en aquest lloc. Aquí hi tenim -i es pot parlar en primera persona doncs ens pertany a tots- el que els nostres avantpassats van saber conservar, i el que ara podem anar dipositant en aquest Arxiu Comarcal per tal que sigui restaurat, si cal, ben guardat i arxivat, de manera que pugui ser consultable per tots aquells que hi estiguin interessats. |
Juny, fase 2... però no ens confiem
A Solivella hem entrat a la fase 2 de la desescalada del confinament. Tornem a sentir les alegres veus de la canalla pels carrers. Podem sortir de casa i fins i tot anar a fer un cafè amb els amics. Aquests dies sembla que el sol brilli més fort. Però no ens confiem, doncs aquesta pandèmia pot rebrotar. Precisament abans d'ahir feia unes declaracions a Radio Tarragona Rein Willekens, metge especialista en malalties infeccioses de l'Hospital de Santa Tecla, en les que advertia dels perills que podem córrer si ara ens confiem massa. Que si bé a les terres tarragonines s'ha gestionat bé la pandèmia, demana paciència a la gent fins que no surti una vacuna per la Covid-19. Que no s'abaixi la guàrdia i que la població segueixi mantenint el distanciament físic, les mascaretes i les mesures higièniques. Confiem i esperem que tot vagi pel bon camí, i que aviat surtin medicines efectives per curar aquest virus, i que en un termini no massa llarg es pugui trobar la vacuna que ens protegeixi definitivament. Fins aleshores fem cas al consells dels especialistes. |
Maig'20
Millora de camins
Nota de l'Ajuntament de Solivella:
|
Concurs de Sant Isidre
Amb col·laboració de la Regidoria de Festes:
En aquest Sant Isidre tan diferent d’altres anys, no podem
oblidar l’Esbart Dansaire que tantes vegades havia donat lluïment a
aquesta Festa. Un esbart que va tenir diferents etapes, i en aquest
CONCURS es tracta d’endevinar qui són els components de l’esbart que
apareixen a la fotografia. En cas de no saber els cognoms, valen
també els renoms de les cases. |
Festa de Sant Isidre... amb Covid19
Res de bo es pot extreure del que està passant aquest any. I res, absolutament res, ens podia fer pensar que una de les festes més boniques de l'any -aquella dedicada als nostres infants- no es podria celebrar. Però el cas és que és així, aquest maleït virus ens ha canviat la vida, i aquest any no podrem veure aquelles carrosses plenes de quitxalla, vestits de catalanets, fent el recorregut pel nostres carrers, tampoc podrem veure les pubilles i hereus, ni els joves que els hi porten els rams de flors... Però, partint de la base que aquesta pandèmia no es ha portat res de bo, es pot afegir que el que ens ha donat és temps. Temps per posar coses en ordre a casa, temps per remenar arxius... i rebuscant entre dispositives antigues, s'han pogut trobar imatges de la festa de Sant Isidre que encara no eren en aquest web. Així, doncs, ara s'han afegit les fotografies de l'any 1983. |
Resultats concurs "jo vaig fer EGB"
El resultat del concurs que van proposar els dos "regidors actius" el passat diumenge, i que consistia en endevinar els noms de 25 cançons de sèries infantils, ha quedat realment molt ajustat, doncs hi ha hagut cinc concursants que han quedat empatats amb el mateix número d'encerts. Aquests han sigut: Amb 23 encerts; Alba i Pol Martí, Màrius Sans, Estalina Cívico, Anton Orpinell, i Susanna Español. Tal com deien les bases del concurs, per optar al premi -consistent en un lot de la Farmàcia Sara Pros- en cas d'empat es resoldria mitjançant sorteig. Un cop fet aquest sorteig la premiada ha estat:
|
4 de maig... de 1931
Avui fa anys que, el 4 de maig de 1931, es constituïa a Solivella el Centre Democràtic Republicà (vinculat amb la Lliga), legalitzat a través de Jaume Iglesias el 30 d’abril. La seva seu social s’establí a la plaça Major (cafè del Mateu). A la primera Junta hi figuren Jaume Iglesias (president), Josep Tarragó (secretari), Josep Iglesias (vicepresident), Alfons Iglesias (vicesecretari), Magí Iglesias (caixer), Josep Esqué (comptador), Josep Pijoan, Josep Armengol i Ignasi Sanahuja com a vocals, la seva finalitat era propagar i defensar l’ideal republicà federatiu dins de la República.
Si volem fer una mica més d’història político/social d’aquells anys a Solivella, podríem afegir que el 14 de maig de 1932, van canviar l’article setzè amb un nou redactat: “El Centre Democràtic Republicà de Solivella, seguirà les orientacions de la Lliga Regionalista, defensant els ideals catalanistes d’ordre i de progrés”. Abans constava: “El Centre Democràtic Republicà de Solivella, estarà adherit a la Dreta Liberal Republicana que presideix N. Alcalà Zamora”. En aquesta data es formà una nova junta amb Josep Ballart Anglès (president), Josep Iglesias Casamitjana (vicepresident), Antoni Espanyol Escoté (secretari), Josep Sans Vinyes (tresorer), Josep Tarragó Castro (vicesecretari), Alfons Iglesias Creus (comptable) i vocals Francesc Sans Iglesias i Jaume Iglesias Tous. Josep Sans, Ramon Bergadà, Jaume Iglesias, Tomàs Tarragó, i Magí Palau, foren els que acordaren l’adhesió a la Lliga Regionalista enmig d’un gran entusiasme . Més endavant, el 28 setembre 1933, es renovà la junta amb Magí Palau Bergadà (president), Josep Iglesias Casamitjana (vicepresident), Antoni Espanyol Escoté (secretari), Jaume Sans Vinyes (tresorer), Josep Armengol Montseny (vicesecretari), Josep Espanyol Moix (comptador), i vocals: Francesc Sans Iglesias, Josep Travé Iglesias i Josep Balcells Anglès. Quan el 24 de febrer de 1934, tornaren a renovar-la, els components eren els mateixos, a excepció de Josep Ballart Anglès, que va exercir el càrrec de tresorer i Josep Espanyol Moix que passà a ser vocal. El 3 de març de 1934, el Centre Democràtic Republicà comptava amb 104 afiliats. Per equilibrar la balança política cal esmentar l’Esquerra Republicana Federal, el 21 de juliol de 1931, una comissió formada per Jaume Sans Manyé, Josep Copons, Isidre Sans, Antoni Armengol i Josep Sans, presentaren els estatuts al govern civil, aprovats el 12 de novembre del mateix any, el seu ideari era el d’organitzar un front d’esquerres per emprendre conjuntament una creuada de sanejament en el camp polític, educacional, d’afirmació ciutadana i de lluita per aconseguir la defensa dels drets democràtics d’acció i expressió indispensables a tota persona, poble, col·lectiu i defensa de la República que s’havia constituït. El local en un principi era al carrer Soldat Pere Moix, núm. 14, 3r. més tard es van traslladar al carrer García el Salado, núm. 2. La primera junta es va constituir el 17 de setembre de 1931 i el 20 del mateix mes es nomenaven els membres: Francesc Massagué Iborra (president), Antoni Espanyol Armengol (vicepresident), Antoni Mestres Torrellas (tresorer), Anselm Ballart Cortès (secretari) i com a vocals Josep Sanahuja Montanyola, Antoni Masalias Solé i Josep Solsona Llauradó86 . Per contrarestar els partits polítics, el rector del poble Mn. Llobera, va intentar formar un grup cultural, l’Institut Cultural, adherit a la parròquia, on el 5 de gener de 1932 formà una junta: Josep Travé Montseny (president); Josep Montseny Sans (secretari); Anton Casamitjana Bergadà (tresorer); Xavier Ballart Ribas (comptable), i com a vocals Josep Montseny Massagué, Joan Sans Pijoan i Antoni Bergadà Capdevila, a més a més hi havia un dipositari (Josep Palau Solé), un comptador (Rafael Sanahuja Armengol) i un recaptador (Ferran Martí Castro). Consta que la seva finalitat era la formació integral dels joves, orientant-los a una educació cristiana, educant les seves facultats mentals i passionals, i a la vegada millorar l’aspecte religiós de la població. El 6 d’agost de 1933 s’ordenà la clausura del referit Institut Cultural, portada a terme per l’alcalde, seguint consignes del governador civil, per no portar els llibres que la llei preveia per a les societats, en els següents termes: “En el pueblo de Solivella a las doce treinta horas del cinco de agosto de 1933, el alcalde que suscribe Jaime Sans Mañé, asistido del comandante cabo de la guardia civil del puesto de Espluga de Francolí Juan Grimal Valverde y guardia segundo Ramon Àlvarez Iniesta y con asistencia de los testigos mayores de edad, José Capdevila Nuet y Francisco Masagué Iborra, y en compañia del que dijo llamarse Jose Ballart Ribas, miembro de la Junta Directiva del “Instituto de Cultura” acompañado de los testigos mayores de edad Antonio Iglesias Torres y Tomás Español Saperas, me personé en el domicilio del referido Instituto de Cultura, sito en la plaza Francaset, que consta solo de planta baja, dando principio a un registro que ha dado por resultado la incautación de un archivo de fichas en número de setenta y cuatro, las cuales quedan archivadas en esta alcaldia. En el local que posee el Instituto en la calle Pi y Margall, que consta de planta baja y habilitada para cine, se ha encontrado un revolver estilo Fluixé i un trabuco, inutilizado, todo depositado a la alcaldia”. Posteriorment, el 18 de setembre de 1933 es reobrí amb el nom d’Instituto de Cultura Parroquial, amb la prohibició de dedicar-se a l’ensenyament. El 25 de gener de 1934, es formà una junta amb: Josep Travé Montseny (president); Josep Montseny Sans (vicepresident), Xavier Ballart Ribes (secretari), Antoni Casamitjana Bergadà (comptador) i com a vocals Antoni Iglesias Torres, Ramon Copons Masagué, Josep Montseny Masagué, Antoni Bergadà Capdevila i Joan Romeu Corbella. Les seves activitats eren cinema i teatre. Els altres membres eren: Josep Travé Montseny, Josep Montseny Sans, Xavier Ballart Ribes, Antoni Casamitjana Bergadà, Antoni Iglesias Torres, Ramon Copons Masagué, Josep Montseny Masagué, Antoni Bergadà Capdevila, i Joan Romeu Corbella. |
Solivella al TN migdia Malgrat el confinament, alguns dels bons productors de vi no volen deixar de promocionar-se i d'atendre la seva clientela, per això d'una manera virtual s'han afegit a una iniciativa de la que ha parlat avui TV3. Entre els pocs escollits hi han figurat els vins SansTravé de Solivella i hem pogut veure i escoltar com en Josep Maria Sans, no únicament promocionava els seus magníficament elaborats vins, sinò que, una vegada més, gràcies als germans Sans Travé i al seu restaurant s'ha tornat a parlar de Solivella a TV3, convertint-se en uns autèntics ambaixadors de la promoció turística del nostre poble.
|
|
Abril'20
La rosa de Sant Jordi La Comissió de Festes, a més de procurar que totes les dones tinguessin les seves roses en aquesta diada tan catalana, ha organitzat, a més, dos concursos de pel·lícules, un per aquells més grans i un altre de Disney pels més petits. Els participants i guanyadors d'aquests concursos figuren en aquest llistat que ha enviat la Comissió de Festes Concursants Pel·lícules: 1 Marc Martí (franceset), 2 Anton Orpinell (ritu), 3 J M Ballart (Paqui). 4 Josep R. Corbella (cabessa), 5 Laura i Rosa M (mas), 6 Esther (xaranga), 7 Pili Sales, 8 Judit Montseny(cabessa), 9 Helen Renalias, 10 Dolors Montseny (Ton Boter), 11 Alba Anglès Renalias, 12 Cristina Sabaté (peripita), 13 Francesc Sans (peripita), 14 Biel i Julia (sagal), 15 Júlia Sans (Travé), 16 Èric Sans (Travé) Concursants Disney: 1 Marc Iglesias (xaranga), 2 Ona Vidal Montseny (Ton Boter), 3 Laia Ballart (Paqui), 4 David Tarragó (Manel Xà), 5 Arya González Anglès (néta Helen), 6 Albert Orpinell Civico (ritu), 7 Alba i Pol
Guanyadors |
70 litres En vi de Sant Jordi hem tingut tres dies amb episodis continuats de pluja. Una pluja que, sense ser molt forta, ha tingut estones en que en queia força i de força o de manera constant. Segons en quina part del poble, o quina persona ho hagi mesurat, les oscil·lacions són molt petites, doncs van únicament dels 69 litres als 71 en els tres dies. El que vol dir que, en números rodons i sense ànim d'equivocar-se, es pot dir que han caigut 70 litres d'aigua, i molt ben caiguda, doncs s'ha anat filtrant perfectament i s'ha pogut aprofitar per la terra fins a la última gota. |
Sant Jordi 2020 Quan l'any 2014 l'il·lustradora Pilarín Bayés -Creu de Sant Jordi l'any 1991- va visitar Solivella per fer el pregó de la Festa Major, no es va oblidar d'aquest llegendari Sant que és el patró de Catalunya. I així va plasmar-ho amb aquest dibuix que va fer per un dels nens de Solivella
Llavors va fer el dibuix pensant en el cavaller que lluita contra el drac per salvar la princesa. Ara l'invocaria, i l'invocaríem, per tal que ens ajudi a lluitar contra un altre monstre, i aquest no és un drac imaginari, és un maleït virus que, a més que està canviant-nos la vida, està causant malalties i morts als nostre país. No va ser aquesta la primera vegada que la Pilarín Bayés ens va visitar, doncs ja havia vingut a Solivella en ocasió de la retransmissió del programa "Divendres" de TV3 el mes de febrer d'aquell mateix any 2014. |
Pssatemps... passacovid Per tal d'ajudar a passar el temps, què millor que uns passatemps? Aquesta és la manera com, des de la Regidoria de Festes, es vol ajudar a les famílies confinades, petits i grans, a que no es facin els dies tan llargs. Han posat en uns fulls, semblants als de l'Informatiu Municipal, una sèrie de passatemps, dels quals se'n reprodueixen cinc aquí. Apa doncs! Comenceu a trencar-vos el cap per trobar les solucions... i el temps us passarà volant i molt millor.
Primer aquest parell pels més jovenets
i ara tres més per aquells més grandets
|
Cap nen sense mona Malgrat haver de passar un dilluns de Pasqua tan atípic per culpa d'aquest virus, es va fer una crida des de la Regidoria de Festes per tal que s'incentivés poder donar a cada infant de Solivella aquest pastís tan tradicional del costumari català, la mona. Que cap nen o nena del poble es quedés sense. No ha estat el mateix, doncs la tradició diu que són els padrins els que fan l'entrega de la mona als seus fillols, i aquest maleït Covid-19 ens ha separat les famílies, doncs són moltes les criatures que han hagut de passar aquest Dilluns de Pasqua allunyats dels seus padrins. Però els pensaments, el cor i l'amor, han fet possible que, malgrat la separació, els nens s'hagin pogut comunicar amb els seus padrins per recitar-los aquell verset tan típic i tradicional d'aquesta data...
|
Divendres Sant Una vegada més la Regidoria de Festes ha trobat la manera perquè aquells solivellencs que segueixen aquesta tradició religiosa, puguin participar com ho anaven fet aquests darrers anys. Però tots sabem que aquest és un any estranys, amb la greu anomalia de no poder sortir de casa per poder anar a la processó del vespre, doncs, com bé sabem, estem confinats. Aquest acte ha començat a les 10 del vespre amb el toc de les matraques, doncs Solivella és un dels poquíssims pobles on encara es conserven. A continuació han començat a sonar una sèrie de melodies, seleccionades expressament per aquest ritual, que han acompanyat una estona equivalent a la processó que altres anys es podien fer. A més, aquelles persones que altres anys anaven a la processó, seguint les indicacions de la Regidoria, han posat llum, amb espelmes, ciris o llantions, a les seves finestres o balcons.
|
Carta de l'alcalde L'alcalde de Solivella, davant de l'absurda -i perillosa- mesura que va anunciar ahir el Gobierno d'Espanya, en la que aixecava el confinament per aquells persones que treballen en tasques no essencials, s'ha dirigit als solivellencs amb un escrit en el que fa tota una colla de recomanacions a aquestes persones que dimarts hauran d'anar a treballar. - Utilitzar mascareta i guants sempre. - Només una persona en cada cotxe. - Canviar les sabates a l'entrar i sortir de la feina. - Respectar les distàncies de seguretat dins la feina. - Llençar els guants al sortir de la feina i posteriorment rentar-se les mans. - Per obrir i tancar portes que els dretans utilitzin la mà esquerra i els esquerrans la mà dreta (mesura adoptada a Corea del Sud). - La roba que es fa servir a la feina ha de quedar allí. Cal arribar a casa sense cap element que s'hagi fet servir al lloc de treball. - Això vol dir que la mascareta i els guants no han de ser els mateixos que es fan servir a casa. - És molt recomanable que, a l'arribar a casa, el primer sigui dutxar-se. El govern de la Generalitat s'ha compromès a que, a partir del dilluns dia 20, totes les farmàcies tindran mascaretes a disposició de tothom i que es podran recollir gratuïtament, prèvia presentació del carnet de la TSI (targeta sanitària individual). Davant d'aquest anunci de la Generalitat, el gobierno ha reaccionat i, en aquesta absurda i imbècil carrera que semblen tenir amb tot el que es fa a Catalunya, ha dit que ells s'avancen, doncs a partir d'aquest proper dilluns les començaran a repartir. On? A les farmàcies, que seria el més lògic? Dons no. Es podran recollir a les estacions de tren i metro. Des de Solivella volem expressar el nostre més sincer agraïment per aquesta mesura del gobierno. Dilluns podrem anar a qualsevol de les estacions del metro de Solivella a recollir-les. A casa meva d'això en diem tenir pebrots! |
Diumenge de rams
Mai hauríem pogut arribar a imaginar que passaríem un
diumenge de rams com aquest de l’any 2020, l’any del
maleït coronavirus. Així doncs, els dos regidors de festes ens van encoratjar a seguir celebrant el dia de la Palma fent, precisament, palmes i palmons amb qualsevol material que pogués servir per aquesta finalitat. D’aquesta manera, aquest Diumenge de Rams s’han pogut veure una bona colla de palmes a Solivella. Si filem prim, potser amb més quantitat que aquests darrers anys a la plaça, doncs darrerament aquesta tradició havia decaigut molt al nostre poble. I si amb això no en tenien prou, tampoc han volgut que tothom celebrés aquesta diada tal com sempre s’ha fet. En acabar la cerimònia de les palmes i palmons (aquest any sense benedicció) que tots fessin el vermut! No han pogut anar a fer-lo a la Societat, però l’han fet una bona colla de solivellencs. Una colla que, a jutjar per les seves edats, molt d’ells haurien preferit anar a fer-lo al Sindicat i no a la Societat. El cas és que, gràcies a aquesta iniciativa de la Regidoria de Festes, tothom que ho ha volgut ha pogut celebrar el Diumenge de Rams. |
Sortim a passejar? Estic segur que tots vosaltres, absolutament tots, jo inclòs, teniu/tenim ganes de donar una volta pels carres de Solivella, de poder tornar a veure els seus carres, la plaça Major, la costeta, el castell, i sobretot tornar a trobar-nos amb aquestes persones que fa dies, ja setmanes, que no veiem. Doncs crec que ara és el moment ideal. Avui, que encetem aquest mes d’abril d’aquest any tan especialment estrany, tan especialment negatiu, avui pot ser un dia perfecte per retrobar-nos amb aquesta Solivella que tots tant estimem. Què no podem perquè estem confinats? I això que importa? Avui és un dia perfecte per tornar a passejar per Solivella. Això si, ho farem sense sortir de casa. Ho farem d’una manera virtual. No és el mateix, estem d’acord, però a través d’aquest documental podrem resseguir, carrer a carrer, tots els indrets del nostre poble. En poc més d’una hora i mitja, passarem del segle XX al XXI, i tot passejant veurem com Solivella passa d’aquell escut amb el sol i la lluna a l’escut actual. Ens retrobarem amb aquelles persones que van formar part, en un temps passat, d’algunes d’aquelles associacions que ajudaven a donar més lluïment a les nostres festes. També hi trobarem als que en formen part actualment. Visitarem els llocs més emblemàtics, el castell, l’església, el racó del càntir, i també podrem gaudir de l’alegria de les tradicionals festes de Solivella. Què us sembla? Esteu a punt? Teniu ganes de passejar per Solivella revivint moments del passat i d’avui? Doncs som-hi!! No cal que us poseu cap calçat especial per caminar. Només us cal clicar damunt d’aquesta fotografia i el viatge començarà. |
Març'20
Més activitats Aquesta vegada la Regidoria de Festes havia proposat per aquesta setmana una colla de cançons infantils que, de ben segur, han tingut entretinguts, no només a les criatures, sinó també als pares i padrins. Ahir al migdia es van poder sentir les veus per les finestres, terrasses i balcons, acompanyant la música que es va posar per la megafonia del poble.
|
|
Calamarsada Ahir semblava, a simple vista, que havia nevat a Solivella, doncs en poca estona els camps, els carrers i les teulades, van quedar cobertes de color blanc. Va ser una calamarsada que, sortosament, no ha pogut fer cap mal als cultius, doncs es tractava de pedres petitones i no gaire dures. A més la temperatura, ni ahir ni aquesta nit passada, ha baixat el suficient per glaçar. Queden, com a record, algunes fotografies d'uns quants solivellencs.
|
Desinfecció dels carrers Avui, dijous 26 de març, s'han tornat a desinfectar els carrers amb una barreja d'aigua i lleixiu, amb una proporció de 100 litres d'aigua per dos de lleixiu, que és el que es recomana aquests dies per tal d'impedir que puguin sobreviure els possibles virus que hi pogués haver a terra. De moment tant l'actuació de l'Ajuntament, com la dels membres de la brigada municipal, és exemplar. Com també ho és, i molt, la dels veïns i la seva col·laboració. Potser el millor exemple en aquests moments el podem trobar en una colla de dones (algunes d'elles membres fundadores del Grup Cultural) que estan confeccionant mascaretes de protecció per poder-les distribuir al veïns.
|
Sardanes "confinades" Des de la Regidoria de Festes s'ha proposat per avui, a la una del migdia, una ballada de sardanes en la que hi han participat els solivellencs des de les seves finestres, terrasses i balcons. Una ballada que ells han batejat com a "sardanes confinades", tenint en compte que aquests dies hem d'estar tots tancats a casa per tal de tractar d'impedir que ens entri la infecció, com per no transmetre-la a altres. Qualsevol iniciativa que ens ajudi a tots plegats a distreure'ns una estona és benvinguda, per tant cal felicitar als membres de la Regidoria de Festes per la idea que han tingut.
|
|
Horaris dels comerços
|
|
Ban d'alcaldia
|
Coronavirus Pel que afecta a Solivella, on sortosament a data d'avui, 12 de març, no s'ha detectat cap cas, si que hi ha unes quantes mesureres d'obligat compliment que s'han d'adoptar, per tal de prevenir possibles contagis del virus COVID-19. Aquest mateix matí el President de la Generalitat ha comunicat, entre altres accions a prendre, que les escoles i instituts romandran tancats un mínim de 14 dies. Per tant els alumnes de Solivella, tant els que van al CEIP Sagrat Cor, com aquells de graus superiors que van a Montblanc o a l'Espluga, no tindran classes, si bé es recomana que vagin avançant la programació des de les seves llars. També aquest matí l'Ajuntament de Solivella ha comunicat el tancament dels locals de l'Associació de l'esplai de Jubilats i Pensionistes, i també de la biblioteca pública, fins a nou comunicat. |
29 de febrer El dia 29 de febrer va ser un dia extraordinari. Extraordinari perquè aquesta data només es dóna una vegada cada quatre anys. Extraordinari perquè a Perpinyà el Consell per la República convocava un acte en el que assistiria el president Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín. Extraordinari perquè a Solivella es celebrava la Festa del Carnaval... una setmana més tard, estant ja en la Quaresma. Extraordinari per tots els entrebancs que es van tribar els que van anar a Perpinyà. El primer dels entrebancs en els van "regalar" els piolins. Uns piolins que, pel que sembla, no s'han assabentat que des del mes de març de 1995, amb el tractat de Schengen, ja no es fan controls a les fronteres del països de la comunitat europea. Sortosament es van limitar a fer-nos perdre el temps i no es van donar cops de porra! Tampoc els francesos estaven gaire ben preparats, dons, tant al peatge de le Boulou, com en el de Perpinyà Nord, les cabines del peatge eren insuficients i provocaven llargues cues. Tan llargues, tant, que més de 100 autocars van haver de tornar sense haver pogut arribar a l'esplanada on es feia l'acte. Altres, de Solivella, es van haver de fer una llarga caminada per poder arribar just a les acaballes. Pitjor va ser el que li va passar a un solivellenc (de Cornellà) que ni el van deixar sortir de l'autopista i els van fer anar fins a Sales. Tot plegat un dia veritablement extraordinari! Tambñe es poden qualificar d'extraordinàries les fotografies que han facilitat a aquest web la regidora de festes, la Tupi, i la Susanna Español. A tots dues moltes gràces, doncs aquesta és la manera de que en quedi constància i es pugui reviure aquesta festa avui i també dintre d'uns anys, doncs per això existeix aquest web. |
43 anys de la "tractorada" Demà, 2 de març, farà 43 anys d'aquella primera vaga dels pagesos coneguda com la "tractorada". Aquest darrer mes hem vist com aquest hivern en diversos llocs d'Espanya els tractors sortien als carrers i carreteres per mostrar el seu desacord i indignació per les polítiques agrícoles que porta a terme el gobierno, sobretot per les abismals diferències de preus entre el que es cultiva al camp i com es venen els seus productes al públic. No ha estat aquesta la primera vegada que veiem aquest tipus de protestes, al contrari, fa força anys que els pagesos es manifesten per reclamar un millor tracte. La primera vegada, ja en democràcia, va ser l'any 1977, en que milers de tractors van sortir a la carretera reivindicant els seus drets. En aquella ocasió una bona colla de solivellencs van participar-hi anant, amb els seus tractors, a la carretera de la sortida de Montblanc en direcció a l'Espluga. Què va ser aquella vaga coneguda com "la tractorada"? El 1977, restablerta la democràcia, va ser un any conflictiu en tots els sector de la producció, dels serveis i del camp. Després d’anys de silenci i repressió, els camperols s’organitzaven dins dels sindicats del camp; a Catalunya en fou majoritari la Unió de Pagesos. La pagesia, igual que els treballadors industrials, prenia el carrer per fer escoltar les seves reivindicacions. Així, un any i escaig de la mort del dictador, els pagesos convocaven la seva primera vaga general després de quaranta anys de forçada letargia. La nova tàctica de lluita pagesa va ser la convocatòria de tractorades. Els pagesos realitzaven la seva protesta ocupant les carreteres principals per tal de fer sentir la seva veu. La primera d’aquestes convocatòries a nivell estatal es va efectuar entre el 2 i el 6 de març de 1977. Els pagesos manifestaven la seva protesta sota el lema: «Volem viure de la terra», tot reivindicant de l’administració de Madrid els punts següents: 1) Preus agraris justos. 2) Una seguretat agrària adient. 3) La legalització dels sindicats de pagesos lliures i independents. Finalment, i després de cinc dies de tenir els tractors a les carreteres, el Consell de Ministres, el 5 de març, va acceptar les reivindicacions camperoles i al dia següent s’acabava la vaga retornant els tractors i els pagesos a les seves feines. Malauradament, i malgrat aquests actes reivindicatius i el compromís que semblava que s'havia arribat amb el gobierno, es va produir un efecte contrari, aquell any es va abaixar el preu del vi. |
Febrer'20
|
Aquest mes de febrer Dues notícies més omplen aquest mes de febrer. La primera té com a protagonista a la Silvia Iturria, del Club Atlètic Espluguí, que, a més d'haver fet un molt bon paper en la Copa Catalana, ha quedat tercera absoluta de les importants i dures proves del Kalenji Trail Series, unes curses de muntanya, d'uns 20 kilòmetres, que es porten a terme a la nostra província i que, partint de l'interior, poden arribar fins a la Costa Daurada. Enhorabona Silvia! L'altre esdeveniment ha estat la celebració de la festa de Santa Àgata que ha organitzat el Grup Cultural de la Dona i que aquest any ha comptat amb una participació d'unes 90 persones. Aquest acte, que es va celebrar a la Societat, va servir per homenatjar a la Teresa Mestres per ser la sòcia més antiga del Grup present en aquesta celebració. Cal recordar que queden encara pendents les peticions que havien fet els anteriors consistoris femenins, entre les quals cal destacar, sobretot, la urgent i important sol·licitud de dotar a la carretera C-14, en el seu pas per l'interior de la població, d'unes mesures de seguretat que obliguin a reduir la velocitat dels vehicles que hi transiten.
|
Teatre... de fa 70 anys Avui, 12 de febrer, fa 70 anys que al Sindicat es va representar l'obra de teatre "Terra baixa" d'Àngel Guimerà. Aquell any el dia 12 queia en diumenge i van ser una colla d'entusiastes solivellencs, aquells avantpassats nostres, els que van treballar-hi, i sempre disposats a donar el millor d'ells mateixos per tal de potenciar el lluïment de les festes. Si bé tots ells van actuar en aquesta emblemàtica obra com si fossin autèntics artistes professionals, en llegir els noms dels que composaven aquest grup segur que en sabreu trobar més d'un que, de manera constant i molt acurada, sovint feien gaudir des de dalt de l'escenari al públic que anava a veure'ls. La data del 12 de febrer no era una data escollida a l'atzar, sinó que cada any es recordava per commemorar uns luctuosos fets, ocorreguts en aquesta mateixa data de l'any 1937, quan vuit solivellencs van ser traslladats a les proximitats de Sarral per ser afusellats. Cinc d'ells varen morir allí, al peu de la carretera, mentre que tres van aconseguir escapar-se en el moment previ a l'execució, aprofitant la foscor de la matinada.
|
Pàgina del temple parroquial Aquest web ha incrementat la documentació gràfica de la pàgina dedicada a l'església de Santa Maria de Solivella, incorporant noves fotografies i millorant alguna de les que ja hi eren. Se us recorda, als que visiteu aquesta pàgina, que en ella es pot llegir un molt interessant treball de recerca de l'historiador solivellenc Josep Maria Sans Travé, on es recull tota la història del nostre temple. |
Tancat per vacances? Aquesta és la pregunta que molts solivellencs estan fent a aquesta web. Són els mateixos solivellencs que, a més d’estranyar-se de les poques notícies que es publiquen a la web, comenten –en realitat es queixen- de la poca o nul·la activitat que hi ha a la casa de la Vila. Els seus comentaris –queixes- no van dirigides a les oficines del l’Ajuntament, sinó a la manca d’activitat dels membres del consistori. Des d’aquest web es van deixar transcórrer aquells protocol·laris 100 dies de gràcia, però des d’aquell 26 de maig han transcorregut 250 dies i encara no hem vist cap millora a Solivella ni sabem que estigui previst cap projecte. Partint d’aquesta base s’entenen perfectament els dubtes –queixes- d’una bona part de solivellencs. Què hem vist fins ara? Realment les úniques activitats destacables han estat les festes i la comunicació, si bé la comunicació, en no haver-hi res destacable a comunicar, per molts esforços que si posin queda molt coixa. També, com a positiu, hi caldria incloure la subtil manera com els responsables de les regidories de festes han aconseguit implicar eficaçment a una bona part de les associacions (Comissió de Festes, Grup Cultural, Aiai Lu Juvent, AMPA i d’altres) per formar un bon equip al marge del que és pròpiament el Consistori i poder donar més força i lluïment als actes que s’han programat. Potser els únics, i molt evidents, canvis que hem vist ha estat en voler esborrar tot rastre del que abans teníem. I ho han fet d’una manera descarada que no aporta res de positiu a Solivella. Sobretot en aquests tres temes: Hem vist com es canviava la música dels pregons. Poden posar les cançons que vulguin per tot tipus de pregons, però canviar “El cant del ocells” per comunicar defuncions no s’entén, i menys a Catalunya, on en totes les poblacions o llocs públics (per començar es poden citar tots els llocs oficials, o fins i tot el camp del Barça) es fa servir aquesta melodia tradicional, popularitzada per Pau Casals. Ningú ha entès aquest canvi. Un altre canvi que també suposava voler “millorar” el que hi havia ha estat en la web municipal. Poc importa el canvi en la capçalera si el contingut és pobre. I forçosament ha de ser pobre la informació de la web municipal si no hi ha res destacable a comunicar. Però on aquesta mena de persecució a com es feien les coses abans en podem citar una tercera, una de molt desafortunada, els canvis que s’han fet a l’Informatiu Municipal. Abans hi havia una fotografia de la Casa de la Vila, doncs és d’allí d’on han de sortir aquestes informacions. Però el canvi de la fotografia podria ser un tema secundari si no s’hagués canviat el nom per substituir-lo per un que NO es pot admetre: “La veu de Solivella”. Un nom que, de cap de les maneres es poden atribuir, doncs la veu del poble som i serem sempre nosaltres, els solivellencs. Mai els membres de l’Ajuntament poden ser la “veu”, sinó que ells són uns servidors nostres i que la primera i més important tasca que s’han d’imposar és la d’escoltar la veu dels solivellencs. Mai es poden convertir ells en aquesta veu, sinó que han de ser les orelles de tots nosaltres. Aquesta mena de malaltissa obsessió de destrossar tot el que hi havia abans té uns límits, i en aquest cas han ultrapassat tots els límits. De cap de les maneres es poden atribuir ser ells la veu dels solivellencs. Dels tres “informatius” que s’han publicat únicament en trobem un que tingui un cert contingut interessant per Solivella, el del mes de juliol. Però la majoria de temes (camp de treball, nits al castell, i homenatge a la Rosa March) els havia programat l’anterior Consistori. En el següent, el del mes d’octubre, hi trobem l’acte que es va fer per commemorar l’1 d’octubre. En aquest acte trobem a faltar la figura de l’alcalde, però no és d’estranyar, doncs com ell mateix va dir a algun dels seus propis regidors, posteriorment en altres festes: en dies festius “que no el busquin”. Potser és degut a que mai, absolutament mai, l'havíem vist implicat en res del poble. Resumint, no n’hi ha prou en que funcioni bé l’organització de les festes i la comunicació, doncs d’aquest Ajuntament, com de qualsevol altre, s’espera molt més. Els que han fet sentir les seves veus –queixes- a aquesta web, i que són la veritable “veu de Solivella”, després de més de vuit mesos, esperaven haver vist ja alguna millora o algun projecte per executar al nostre poble. Però es fa difícil demanar responsabilitats quan no hi ha hagut un programa previ en el moment que aquestes persones es van presentar per ser els nostres representants a l’Ajuntament. Potser això ho veurem més clar si rellegim el que -literalment- va escriure l'alcalde per fer la seva presentació:
Poca cosa ens diu el seu escrit més que "...ha d’haver idees i amb aquest equip n´hi ha moltes". Quines? Encara les estem esperant, Però un cop dit tot el que molts solivellencs demanaven a aquest web, des d'aquest mateix web, i segurament en nom de molts d'aquells solivellencs que busquen el millor pel nostre poble, ens posem tots plegats a la disposició de l'Ajuntament per tal d'ajudar i col·laborar en tot allò que sigui convenient i que serveixi d'ajuda a tot el que es pugui fer per Solivella. Queden prop de tres anys i mig per sortir d'aquesta paràlisi i per poder continuar aquella dinàmica positiva que teníem al nostre poble. Entre tots comencem a posar fil a l'agulla i, sense defallir, donem tots els solivellencs una bona empenta per contribuir a ajudar en tot el que calgui. Perquè del que es tracta, a més de cobrir les necessitats socials del poble, és de deixar un bon llegat a les generacions futures, de patrimoni, cultura, art i millores a Solivella. Però aquesta tasca, com he dit, ens correspon a tots, i entre tots hem de col·laborar amb l'Ajuntament per tal que es facin realitat, doncs no podem estar més temps sense que es faci res al nostre estimat poble. |
Gener'20
Els Reis d'Orient Si bé aquesta web sempre es caracteritza per la immediatesa en que es publiquen les notícies, en aquesta ocasió, per diversos motius, s'ha retardat uns quants dies poder tancar les passades festes de Nadal amb l'arribada dels Reis d'Orient. Finalment, i gràcies a la colaboració sempre estimada de l'Eduard Tarragó, s'ha pogut completar, i també com sempre quan es tracta de reflectir els actes en que participen els nostres infants, amb moltes més fotografies que en els altres actes, en aquesta ocasió són prop d'un centenar de fotografies les que s'hi han posat. Aquesta festa de Reis ha tingut també una cloenda molt emotiva, doncs la regidora de festes, la Rosa Maria Salvadó, ha demanat el petit de cal Tacarillo, en Pau Iglesias, que dediqués unes paraules a una persona molt lligada a aquesta festa -tal com els va ensenyar el seu pare i com han seguit durant anys altres germans- en Josep Ignasi Tarragó de cal Txa, que està passant una mala temporada per qüestions de salud, de la que, sortosament, s'està recuperant positivament. |
Resum de l'any 2019 a Solivella Aquests són els fets més remarcables que han passat aquest any:
|