Desembre'21
|
L'home dels nassos Com ja és tradició, aquest darrer dia de l'any és quan surt a passejar l'home dels nassos per satisfer la il·lusió dels més petits, que en veure'l van a saludar-lo esperant que caigui algun caramelet. Aquesta preciosa i molt digna figura que els crios esperen tot un any per poder veure-la es fa ver amb l'anterior alcalde, Enric Capdevila i avui s'ha passejat pels nostres carrers lluint la seva elegant vestimenta amb capa inclosa.
|
|
El tió de la plaça Com cada any per aquesta data just després del Nadal, el tió del bosc ha baixat puntualment carregat de regals pels nens i nenes de Solivella, com sempre s'ha disposat a complaure a tota la canalla que li han cantat la seva cançó preferida. Ha tornat a ser generós amb tots.
|
|
Concessió del Títol de Fill Il·lustre a l'Ecem. i Il·l. Dr. Josep Maria Sans i Travé Finalment Solivella s’ha decidit a homenatjar a Josep Maria Sans i Travé, concedint-li el títol de fill Il·lustre, el títol més gran que un poble pot concedir. I he dit que “finalment” s’ha fet, perquè ha donat moltes proves pel seu amor a Solivella, a la que ha dedicat unes quantes obres de les moltes que ha arribat a escriure. Es podrien dirà moltes d’ell i de la seva preparació. En Josep Maria va ser l’organitzador i director de la xarxa d’arxius comarcals d’arreu de Catalunya. Posteriorment va ser nomenat director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, i director de Patrimoni de la Generalitat. És doctor en Filosofia i va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i de la Reial Acadèmia de Doctors d'Europa. Però en el que més ha destacat ha estat como a historiador vocacional, llicenciant-se en Història Medieval, exercint durant anys com a professor a la Universitat de Barcelona. Ell és, molt probablement, l’home més expert en els Templers, sobre els quals ha escrit un bon número de llibres, i ha estat convidat a parlar d’aquest tema arreu de Catalunya. Convidat també en emissores de ràdio i a TV3 com gran expert en aquells cavallers templers des de la seva fundació cap a l’any 1118 o 1119.fins a la seva desaparició l’any 1312 per les pressions d’un Borbó, Felip IV, al Papa Climent Vè. Ell va ser l’impulsor del retorn del anomenats “papers de Salamanca”. Ha escrit molt sobre altres sobre diversos temes, però d’aquells que ens queden més a prop, el millor sigui el retrat del període més fosc de Solivella, en el seu molt ben documentat llibre “El Monument de la plaça de la Creu. L’ombra allargada del ‘Fets de Solivella’”, “La plaga de la Llagosta 1686-1688”, i sobre aquest tema a glosat el seu parlament d’avui. També ens queda molt a prop els millors llibres que s’han escrit del santuari del Tallat, o del monestir de Vallbona de les Monges. Últimament forma part de l’equip de la prestigiosa revista “Cultura i Paisatge” que tracta de temes de la Història de la Conca i de les seves poblacions. Molt més es podria escriure d’en Josep Maria Sans i Travé, doncs segur que m’he oblidat d’alguna, i per aquests motius he començat dient que ja era hora que Solivella li dediqués aquest merescudíssim homenatge. Però el més destacable que es pot dir d’ell és que és un gran persona, gran catalanista i un molt bon amic. Enhorabona Josep Maria! En podeu veure un bon resum de l'acte a através d'aquest link |
|
Nadal 2021
|
|
|
Mn. Cinto Verdaguer Aquest passat dimecres, 'EnricCapdevila Va fer una conferència, amb projecció d'una pel·lícula, que més que pel·lícula és un boen documental, doncs està fidelment basada en la vida de Mn. Cinto. Però quí va ser Mn. Mn. Cinto Verdaguer? Mn. Cinto Verdaguer va ser una de les figures de la Catalunya moderna, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària. Va ser el segon fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Els seus pares eren de condició modesta, però amb un cert nivell cultural. El pare, Josep, era mestre d'obres i pagés, la mare, Josepa Santaló, era una dona molt aficionada a la lectutra i molt devota que va exercir una gran influència sobre Verdaguer, ja que va emcaminar-lo, d'una banda, cap a la carrera sacerdotal i, d'altra, cap a la literatura, com ell mateix va fer palés en una carta a un amic seu. Va ser ordenat sacerdot el 24 de setembre de 1870. Va viatjar molt, doncs va entrar com a capellà de vaixell a la companyia Transatlàntica, propietat del Marquès de Comillas, el seu mentor. Dutrant vuit mesos va fer nou viatges a la ruta de les Antilles, on en aquell oceà es va inspirar per escriure els seu poema "L'Atlàntida", poema pel qual va rebre el premi extraordinàri dels Jocs Florals de 1877. Poc després (1883) publica l'"Oda a Barcelona", i el punt culminnat d'aquesta etapa va ser la publicació de "Canigó" (1885, Verdaguer va assirir), on parla dels orígens mítics de Catalunya. Però no tot van ser flors i violes. Al principi del anys 90 del segle XIX, Verdaguer va assistir, acompanyat pel seu cosí Joan Güell a la casa d'Oració del carrer dels Mirallers de Barcelona, on un grup de visionaris, dirigits per l'expaül, Joaquim Pinyol, on practicaven exorcismes o, més aviat en paraules d'Enric Casasses,m feien sessions medi; unes persones úmniques: unes persones entren en un estat d'exaltació que permet que a través d'ells "parlin" els esperits enemics. Durant la Setmana Santa de 1893 el bisba de Barcelona, Dr. Català, va ordenar a Piñol, Verdaguer i el seu cosí Güell, que abandonessin la pràctica d'exorcismes. En aquestes sessions Verdaguer va entrar en contacte amb la família Duran, on una vídua -Deseada Martínez- era vident. La relació amb aquesta família serà decisiva en la darrera etapa de la vida del poeta. Va valdre molt la pena assistir a la conferència i la projecció que va fer l'Enric Capdevila, on va aprofundir, molt més que en aquest breu resum, en la vida de Mn. Cinto. En aquestes fotografies es pot veure algunes imatges de la sala parroquial, on es va fer l'esmentada sessió.
|
|
Agraïment L'Ernest Capdevila "Marquesito", va tenir la cura de guardar els quaderns de quan anava a escola amb el Sr. Parramón, i a més, ha fet un resum molt ben estructurat d'aquelles "consingues" que es posaven a la pissarra i de l'asignatura d'"Historia Sagrada". Des d'aquí li vull fer arribar el més sincer agraïment per haver-me-les portat, doncs, a més de ser un tresor, avui ens faríem creus de les barbaritats que en aquell temps s'ensenyaven a les escoles. Ara parlen d·adoctrinament? LLavors si era un veritable adoctrinament! |
|
Solivella renta El Grup Cultural de la Dona de Solivella, ha organitzat per aquest diumenge, 24 d'octubre, uns rentadors de roba als antics safareigs del poble. Uns rentadors que es van salvar gràcies a la intervenció de l'anterior alcalde, Enric Capdevila, que va organitzar un camp de treball per recuperar el que quedava i restaurar els rentadors. Com a homenatge a la dona rural quedarà una escultura, obre de l'artista Natàlia Ferré. Podeu veure un recull de l'acte gràcies a les fotografies de Joan Tous i Rosa Maria Salvadó. NOTA S'han afegit noves fotografies que ens ha fet arribar la regidora Rosa Mari Salvadó |
|
Anem malament Vull recordar, tal com des va fer el primer dia amb la presentació d'aquest web, que aquesta pàgina de notícies, és oberta a tothom per tal que puguin fer públics els seus comentaris suggeriments i queixes. Així va començar i així segueix estant a la disposició de tothom. I molt sovint és gràcies a aquests solivellencs que s'estimen de veritat el poble els que fan arribar a aquest web el que ells consideren rellevant. I és gràcies a dos d'aquests solivellencs que, després de l'article d'ahir, avui han fet arribar aquestes fotografies que confirmen el que ja se sospitava. L'Ajuntament no ha vetllat pel patrimoni de Solivella i s'ha doblegat al que les companyies han volgut. D'aquesta manera podem veure com han destrossat el bell paviment de la plaça major. El que deixava bocabadats als que, per primera vegada, entraven en aquesta plaça. Doncs ja està feta un nyap per la ineptitud de qui hauria de ser qui més vetlles pels interessos del patrimoni i solivellenc. D'aquesta manera anem molt malament i ens costaran molt cares aquestes baixades de pantalons. Aquesta plaça és per on passen tots els visitants, doncs hi tenim la Casa de la Vila, l'església i és camí de pas per enfilar el carrer Major i anar cap el Castell. Però han permès que la companyia encarregada tirés pel dret i ho fes de la manera que han volgut per tal d'abaratir costos. És Solivella a qui han de defensar i no permetre aquestes barbaritats. Succeirà el mateix amb la fibra òptica? Ja en tenim prou de cables penjat per tos els carrera, no ens en calen més.
D'aquesta manera ha de quedar la plaça Major??? Amb aquests nyaps?. Pitjor impossible. S'entén perfectament la indignació de qui ha fet arribar aquestes fotografies. Però que no siguin il·lusos, aquest Ajuntament no ens sap defensar ni els nostres drets ni el nostre patrimoni. |
|
Bones obres, però anem en compte Aquests dies s’està treballant al poble per fer dues importants millores. Una de molt necessària i que es pot amortitzar tota sola, és el canvi de les canonades d’aigua, que amb tota la bona fe i l’abnegada col·laboració dels solivellencs que hi van treballar a torn i que es començar cap a finals del anys 60, però que passat el temps i tenint en compte que els carrers encara eren de terra, per molt interès i bona fe que hi posessin, i més amb l’arribada dels nous vehicles tractors de més pes, en poc temps es van a començar a veure fugues d’aigua, doncs aquelles canonades d’uralita eren molt fràgils per suportar aquell pes. Aquesta és una gran i necessària obra que, amb l’estalvi de la pèrdua d’aigua que tindrem s’anirà amortitzant sola. Però no tot s’ha pensat bé, doncs es detecten dues badades. Per una banda cal tenir el compromís que el terra de la plaça Major quedarà amb les pedres de riu ben posades, doncs Solivella és un dels pobles que té la plaça principal amb un terra que crida l’atenció a tots els que ens visiten, pels dibuixos que es van fer, també a torn de poble, i que val la pena no deixar-lo perdre. Atenció, doncs, en com deixaran aquest preciós terra de la plaça Major. Un paviment que es va acabar l’any 1967 i que es pot considerar una obra d’art i més tenint en compte com es va fer. L’altra badada que segurament haurem de patir és que, sabent que, en molt poc temps, arribarà la fibra òptica, no s’hagi aprofitat el mateix recorregut que s’han obert per posar l’aigua. Sembla que, una vegada més, caurem a la trampa de les companyes que ens cobert les vistes del carrers, començant per la mateixa plaça Major, de cables penjant. Clar, aquest és el sistema més barat i que menys feina dóna a les companyes. Però caldria no tornar a trepitjar-nos els nostres drets, que no siguin les companyes de sempre –electricitat, telèfon...- les que ens acabin d’embrutar el poble. Precisament ara, quan molts pobles han decidit eliminar el cablejat vist i enterrar-lo. Caldria posar-hi remei d’una vegada per totes, i ara amb la fibra òptica seria el moment perfecte per n o deixar que s’imposin els criteris de les companyies per damunt dels nostres interessos. Cal que l’Ajuntament prengui nota, doncs, d’aquestes dues coses: L’empedrat de la plaça Major i el cablejat de la fibra òptica. Veurem si aquestes peticions fan efecte. |
|
Reportatge Sagrat Cor i 11 de Setembre Fa ja uns quants dies que hem entrat al equinocci de tardor, és a dir, vam deixar endarrere l'estiu i hem arribat a aquella estació on la natura brilla amb tot el seu esplendor, mostrant-nos una preciosa varietat de color a les fulles del arbres i plantes, colors que van del verd al groc, al taronjós i al marronós. Una estació ideal per passejar pels camps amb la càmera o el mòbil per fer magnífiques fotografies. Una estació més acolorida, però menys animada que l'estiu, doncs la majoria la han fet les seves vacances. Realment és a l'estiu quan més podem gaudir dels dies d'esbarjo i diversió. I això ho hem tornat a veure a Solivella aquest any, on, malgrat haver de seguir patint l'epidèmia del Covid-19 i de seguir al peu de la lletra les mesures del Procicat, gràcies al demostrat esperit de col·laboració de la regidora de festes hem pogut gaudir, tots plegats, infants, joves i grans, d'una magnífica programació d'actes per totes les edats. Cal felicitar a la regidora, molt especialment, per haver tingut en compte als més menuts, doncs aquest any hi han hagut diversos jocs i tipus d'entreteniment per la canalla. Segurament una en les que més van gaudir va ser la tirolina que es muntar a tocar la pista poliesportiva i el "paller", doncs vam poder veure -en les fotos que ja es van posar al seu dia en aquest web- un munt de crios fent cua per poder gaudir d'aquesta sensació de "volar". Però no va ser aquest l'únic acte pensat pels més petits. També van tenir gran èxit les programacions musicals al castell, per tot tipus de públic i les actuacions de Manu Guix i el Peyu a la pista coberta. En total tota la programació de l'estiu mereix que es valori molt positivament. Però no tot el que hem vist aquest estiu es pot qualificar com positiu, doncs n'hi ha hagut alguna de negativa, de molt negativa! Aquest estiu hem pogut tornar a veure com se'ns robava un carril de la psicina, doncs va quedar com de propietat exclusiva per una regidora. Es pot dir tranquilament que era una regidora, doncs així va ser com es va identificar quan el socorrista -únic responsable de la piscina- li va retreure el que estava fent, dient-li que aquella filera de suros no s'hi podia posar, doncs la piscina era de tothom i per tothom en tota la seva superficie. Va ser quan li va contestar que ella era la regidora i que per tant podia decidir. Però la cosa no va acabar aquí. Alguns crios i joves, farts de se'ls prengués una part que correspon a tothom, i més tractant-se d'una instal·lació municipal i que, a sobre, per accedir-hi calia pagar una entrada, van decidir a primera hora treure aquella filera de suros i deixar la piscina completament lliure. Però quan va arribar la regidora va trucar a la brigada municipal per tal que baixessin a muntar-la de nou. Un empleat municipal que no cobra per fer de servidor d'una regidora, i encara menys per resoldre un tema que té molts dubtes de ser legal. Pocs dies després de finalitzar la Festa Major el poble es va començar a preparar la festa religiosa més important de Solivella, el dia del Sagrat Cor. Un dia que no va poder ser com altres anys en els que les "alfombres" cobrien els carrers de Solivella i on les persones representaven escenes bíbliques en cada "capella". Però es va poder fer molt més que l'any passat, doncs es van muntar els altars en els seus corresponents llocs. A més, tot i que sense gent, doncs només va fer el recorregut el mossèn es van beneir totes les figures de cadascuna de les "capelles". En resum, va quedar una festa molt digna tenint en compte les dificultats de la pandèmia. L'endemà es fa ver un concert a la plaça del Fossat del Castell a càrrec d'Anna d'Ivori i dos dies després, el diumenge dia 12 la coral Pradescor va oferir un concert a l'església. Gairebé de forma correlativa, i com cada any, ens gem tribat a la Festa Nacional de Catalunya, la Diada de l'11 de setembre. Una any que ha tingut unes connotacions especials, tenint encara el president legítim a l'exili i perseguit per la mal anomenada justícia espanyola, encara amb les normes Codid vigents i encara més destacable a Solivella pel reconeixement que s'ha fet a l'Antonio Rosich, tant pel seus queatre anys de regidor a l'Ajuntament de Solivella, i sebretot per la seva demostradíssima catalanitat, tant com a impulsor al nostre municipi de la Flama del Canigó com per les seves paraules que ens dedicava cada any per Sant Joan, i encara més per les lectures dels manifestos en tots els actes dedicats a no deixar-nos afluixar en el nostre esperit de lluita com a catalans, davant la persecució espanyolista que estem patint.
|
|
Sagrat Cor 2021 Programa de la festa:
|
|
Descansa en pau Rosita Ahir ens va deixar la Rosa March (la Rosita de cal Petxina) als seus llargs 102 anys. Avui 30 d'agost un bona part de solivellencs ens hem acomiadat d'ella a l'església parroquial de Santa Maria de Solivella, en un acte molt emotiu.
Aquesta emotivitat l'hem pogut
notar més quan el seu fill Ignasi ha llegit les lectures de la missa.
El poble l'ha acomiadat el dia de Santa Rosa, és a dir, el diu del
seu Sant, i en acabar la cerimònia litúrgica s'ha cantat el
Virolai, tot recordant-la: "Rosa d'abril, morena de la serra...". El més sincer condol als seus fills, Ignasi i Maria Dolors, i als seus nets, Ignasi i Hug. A tots ells una forta abraçada. |
|
Pre Festa Major per joves i canalla Aquest any s'ha tornat a pensar amb la canalla i el jovent en els actes previs a la Festa Major. Després del torneig de tutbol, tant masculí com femení, els dies 9 i 10 s'han fet diverses activitats a la pista i a prop del pavelló municipal. Està molt bé, però també seria convenient pensar en retornar als clàsics jocs de tota la vida. Aquells en que la canalla s'ho passa molt bé i no costa ni un sol euro a les arques municipals (cursa de sacs, de cullera i patata, amagar una moneda dins la farina, després d'haver-se remullat la cara en l'altra palangana, joc de les cadires, etc,) Però està molt bé el que s'ha fet aquest any. I d'alguna d'aquests actes en podeu verue unes quantes fotos en aquest link: |
|
|
Torneig de futbol En els actes previs a la Festa Major s'ha celebrat un torneig de futbol sala en el que han participat dos equips de nois de Solivella, i en el qual hi participava un equip amb el curiós nom de "Puta Espanya". També les noies s'han enfrontat en aquest torneig de futbol femení. (fotografies d'Esther Pollina i Josep Ignasi Tarragó)
Els equips de noies que s'han enfrontat
l'equip femení de Solivella
els mascles
|
|
Aprofiteu les vacances
Una bona manera
d'aprofitar les vacances és aprofundint en el coneixement de
Solivella. I una de loes formes més profitoses és a través
de la història del nostre castell. Aquí podeu veure i llegir
un treball de més d'un any de dedicació plena per indagar i
trobar la documentació necessària per posar a disposició de
tothom tot el que actualment es pot saber, tant de la
història del castell, com de la història de Solivella, doncs
van molt estretament lligades. |
|
Celebració popular d'un bateig
Una tradició que mai
hauríem de perdre a Solivella, doncs és més que probable que
podem ser l'únic poble on segueix aquesta tradició. Una
tradició que ja ve de lluny i que aquí encara conservem. Unes quantes imatges d'aquest bateig: |
|
No permetem que enganyin als nostres fills i nets Fa pocs dies hem pogut veure a TV3 el reportatge que es va fer a les dones del Món Rural, i en ell es va barrejar la importància del Xipella. Aquesta vegada vem poder tornar a veure al professor Pere Navarro, que en aquest ocasió va deixar de banda aquellla prepotència amb la que va parlar en la xerrada que va fer a la sala del cafè del Sindicat, on no es va voler corregir quan ell defensava el Xipella com a llengua escrita. Això senyor Navarro, ja se li va dir en aquella ocasió, era una barbaritat, però vosté no va voler baixar del burro. Ara en aquest reportatge de TV3 ha parlat del Xipella com un dialecte parlat no escrit. Doncs avui ho ha fet tal com se li va demanar, si en aquest temps ha volgut fer els deures i ha consultat els documents de l'Ajuntament o de la parròquia, pot tirar en els anys tan en darrera com vulgui i no trabará mai res escrit en Xipella, doncs insisteixo, el Xipella es caracteritza només per la parla. Peró arrel d'aquella xarreda al Sindicat, la regidora de Cultura es va treure de la mànega uns quaderns que poden intoxicar a les nostres criatures, doncs se'ls dóna a entendre que el Xipella es pot escriure. NO caiguem en aquest error i fem el possible per tal que els nostres infants no caiguin en aquest disbarat. Tampoc tots els experts coincideixen amb el que el Sr. Navarro va dir a TV3, en quant a l'extensió on es parlava el Xipella, doncs va asegurar que arribava fins el Priorat. En canvi alguns d'asquests experts lingïstes ho delinmiten i defineixen així: El xipella ha estat considerat un subdialecte o variant del català central, tot i que més aviat es tracta d'un parlar de transició situat a la frontera entre el bloc oriental i l'occidental. El dialecte s'estén per aquesta frontera de forma discontínua entre l'Alt Urgell i la Conca de Barberà, tot seguint la línia que separa la Conca de l'Ebre de les Conques Internes de Catalunya. Podríem dir que el dialecte de transició oriental-occidental comença a parlar-se en pobles de l'Alt Urgell (Tuixent) o el Solsonès (Odèn), i també en alguns altres de les comarques de la Segarra (les Oluges), i, molt especialment, a la Conca de Barberà. Aquesta no-continuïtat del xipella provoca sovint canvis entre els parlars de pobles que estan a pocs quilòmetres de distància. A la Conca de Barberà és on s'observen les peculiaritats de la transició amb més força, ja que està a la confluència de quatre dialectes o dialectes de transició: Com tots els parlars de transició, es troben característiques d'ambdues zones limítrofes; pot ser, per exemple, que es faci la neutralització de la "o" cap a "u", i, en canvi, no es faci la de la "a/e" cap a [ə], o sí que es faci (depenent de la situació geogràfica del poble en qüestió), obertura de E del llatí vulgar en /e/, Però el xipella és molt conegut arreu per un tret que el fa singular: l'articulació en [i] de les [ə] (vocals neutres) posttòniques finals: formatgi per formatge, donavi per donava, lis vaquis per les vaques, etc. Aquesta característica, que provoca molts cops les burles de parlants de zones lingüístiques properes, fa que aquest parlar es trobi en recessió, especialment entre les generacions joves. Només es manté amb certa vitalitat en algunes poblacions de la Conca de Barberà, com Solivella, convertit en una mena de símbol d'orgull local. Aquest nom s'ha usat modernament per designar també el festival Xipella rock, un grup de grallers "lus xipellis", un vi i una casa de colònies. I tal com diuen els experts, malauradament, aquesta característica tan nostra amb el parlar, no tan sols es troba en recesió -com diuen ells- sinò que gairebé s'ha perdut en les generacions joves, doncs el fet de tenir mestres a l'escola que són de fora, des de petits agafen al seu accent. I encara molt més quan han d'anar a continuar els seus estudis fora vila. Intentem fer tot el possible amb les nostres criatures per tal que no el perdin, i sobretot ensenyem-los des de petits a no canviar mai d'idioma. Estem a Catalunya i el nostre idioma és el català. |
|
Programació de les Nits a la Fresca 2021 Aquests són els actes que s'han programat aquest any, indicant el dia i hora, i també els preus de cadascun;
|
|
Exitosa Revetlla de Sant Joan Degut a la mala climatologia que hem tingut aquests passats dies, i en bona part en el dia d'avui, l'Ajuntament ha decidit canviar de lloc la revetlla d'aquest any, doncs si en un principi estava previst fer-la a la plaça del Fossat del Castell, per evitar problemes amb la pluja s'ha fet al Pavellò Municipal, aquell loc on encara la majoria de solivelencs coneixen com "el paller". Ha iniciat l'acte la Regidora de Festes, Sra. Rosa Maria Salvadò, explicant quin seria el contingut i els diferents passos que s'anirien succeint. En primer lloc ha donat pas als tradicionals timbals dels Rigor Mortis que mai falten en aquesta revetlla. A continuació ha donat pas a l'alcalde, Sr. Jaume Bergadà, que ens ha dirgit unes paraules. El seu discurs, ple d'una elaborat contingut, ha començat amb un record als nostres presos polítics, imjustament jutjats i empresonats i que avui han pogut sortir de la presó a l'haver estat indultats. Però el Sr. Bergadà, ha continuat amb aquest tema tot i rebutjant l'indult, doncs aquest pas no és suficient, sinó que cal seguir donant passos en vers l'enyorada llibertat del poble català. Després ha fet un històric repàs de la simbologia milenaria de la celebració del solstici d'estiu i a continuació ha fet un magnífic repàs de la història del símbol de catalanitat que representa la Flama del Canigò pels Països Catalans. Seguidament el Sr. Antoni Rosich, delegat dels Amics de la Flama del Canigó a Solivella, ha llegit el manifest d'aquest any. La "Tupi" ha seguit marcant el desenvolupament dels diferents passos de l'acte i coordinar-los perfectament. Primer ha donat veu a les pubillles Majors per tal que poguessin expressar els seus desitjos per aquest any, tot recordant la maleïda epidèmia que hem estat patint i que l'any passat va impedir la celebració d'aquesta festa. A continuació ha donat pas als hereus i pubilles infantils, de manera que també tinguessin ocasió d'expressar els seus desitjos.Tant les pubilles majors, com els infantils van rebre un obsequi de mans dels seus "ajudants" de la Regidora que aquest any eren els portadors de la Flama del Canigó. No podia faltar la tradicional coca de Sant Joan i la mistela, i, evidentment, es va tancar amb la sempre esperada foguera que s'ha d'encendre amb la flama que s'ha portat des del cim del Canigó. Va tancar l'acte el cant dels Segadors, himne nacional de Catalunya, cantat per part de tots els assistents posats d'empeus. |
|
Revetlla de Sant Joan Aquesta és la programació que ha preparat la Regidoria de Festes per celebrar l'entrada al solctici d'estiu:
|
|
Enhorabona Solivella!! Amb aquestes dues paraules i els dos signes d'exclamació, començava l'escrit de Jordi Travé que va tenir l'honor de que fos llegit a la plaça de la Diputació per l'Ester Anglès "Conesa", en els actes d'homenatge a l'Esbart Dansaire pel seu 60è aniversari. Aquell escrit començava donant l'enhorabona a Solivella i als solivellencs i solivellenques que han pogut gaudir d'un dels poc més de trenta Esbarts que hi ha a tot Catalunya. Sí, Solivella mereix ser felicitada per això, i Solivella mereix un monument al centre de la població en honor dels nostre grup, l'Esbart Dansaire Sant Isidre, que va ser fundat l'any 1959. Però si volem ser justos cal que també ens donem l'enhorabona per tenir la sort de poder comptar, oferint-nos actes en que ens feia participar a tots durant aquells dies de confinament, em refereixo a una regidora de festes tan dinàmica com és la Rosa Maria Salvadó, doncs si ja ens havia demostrat les seves iniciatives i la capacitat d'organització en els diferents actes que ha anat muntat, sobretot demostrant la seva imaginació en aquells dies durs del confinament, organitzant des de concursets o formes musicals, per tal que no se'ns fessin tan pesats aquells llargs dies tancats a casa, organitzant fins i tot unes "sardanes confinades", que un bon grapat de solivellencs van seguir des dels seus balcons. Són ja molts els diversos actes i exposicions que ha organitzat i on hem pogut veure la seva magnífica manera d'organitzar i de treure un rendiment extraordinari, en benefici dels solivellencs. Aquesta vegada semblava que no seria fàcil organitzar i coordinar una bona colla d'actes en només 2 dies, començant per un concert a la plaça del Fossat del Castell, i continuant l'endemà amb una magnifica exposició a l'antic café del Sindicat, mentre a la sala del cinema es van fer dues projeccions que ens recordaven la història de l'Esbart, que per cert es van haver de repetir fins a 5 vegades per tal de respectar les mesures protocol·làries del Covid. I parlant d'aquests documentals, ara en podeu veure un d'ells lleugerament ampliat, doncs ha passat dels 15 minuts que durava als 21 que en té ara. Si us ve de gust tornar a visionar-lo amb aquesta ampliació, podeu fer-ho clicant aquí . De tots aquests actes, excepte el concert al Castell en teniu un bon recull de fotografies de l'Eduard Tarragó. |
Maig'21
|
Homenatge a la Verge del Tallat La parròqia de Solivella ha volgut retre un homenatge a aquella Verge que ens és tan propoera, reafirmant la nostra devoció a la Verge del Tallat. Les dones del Grup Cultural van obsequiar amb aquests punts de llibre, per tal de commemorar el 40è aniversari de la pujada al Tallat.
|
|
L'Apostolat de la Oració Comunica:
|
|
Més de la Festa de Sant Isidre Aquesta vegada , i parlant en primera persona, vull expressar-vos el meu més sincer agraïment a totes les persones que vareu assistir a la projecció del documental. I en segon lloc vull rectificar un error que vaig cometre al parlar d'en Josep Maria Ballart, hereu de la festa l'any 1979, que va veure com les seves tres filles van ser també pubilles de la festa, com si es tractés d'un cas únic. En canvi no va ser l'únic cas, doncs l'any següent, el 1980, l'hereu va ser en Joan García, que tembé va tenir la satisfacció de veure com el seu fill Dídac va ser l'hereu l'any 2011, i la seva filla Carla va ser la pubilla de l'any 2014. Per aquelles persones que vulguin fer us d'aquells 9 pendrives que vaig regalar a l'Ajuntament i els altres 9 al Grup Cultural, heu de tenir en compte que els pendrives venen foramatas per defecte amb FAT32, però en aquest format no es poden gravar arxius de més de 4 Gb, per tant els heu de tornar a formatar, però a NTFS, que amb aquest tipus de format pot gravar tot tipus d'arxius. També teniu la opció, si el vostre televisor és multimedia, o des de qualsevol ordinador, de visionar-ho a través de YouTube en aquest enlláç: https://www.youtube.com/watch?v=Vhw2ehrzD7g&t=1150s
|
|
Festa de Sant Isidre, res ens trencarà mai poder celebrar aquesta festa Ni aquest virus que està fent la punyeta ja fa més d'un any, ni res, impedirà que a Solivella es continuï celebrant la festa del patró de la Cooperativa doncs ni el Covis-19 ni res ens pot fer perdre les nostres tradicions ni deixar de continuar la nostra pròpia història. No ens ha de fer por el coronavirus sinò el virus de la Corana doncs aquest ens pot fer molt més mal a nosaltres i encara molt més als nostres infants, ens ho va deixar ben clar en el seu discurs del 3 d'octubre de 2017. Així tant la Cooperativa com el Grup Cultural de la Dona han pogut seguir donant llum i color a aquesta festivitat, dedicada gairebé de forma exclusiva als més menuts. Tal com s'havia fet des de fa 43 anys seguits. proclamant els hereus i pubilles infantils d'aquesta festa, i amb aquest nomenament representaran a Solivella en tots els actes tradicionals del nostre poble. Aquest any aquest honor ha recaigut en les nenes Elia Español i Arlet Fabregat, mentre qur els nens que han estat proclamats hereus infantils són Adrià Gabaldà i Justin Jonay. Per part de la Cooperativa, el seu president, Sr. Jaume Bosch, ha fet entrega de la banda a la pubilla de la Cooperativa, Marta García Querol, i dos membres del Consell Rector, a les seves dames d'honor, Júlia García Pinent i Núria Iglesias Carulla. A les 6 de la tarda, al local de la Societat s'ha presentat el documnetal "1977-2019, 43 anys de la festa de Sant Isidre". Degut a les mesures del Procicat i per falta d'aforament, s'ha tingut de tornar a projectar altra vegada a les vuit del vespre. Cal expressar un sincer agraïment i reconeixement per la seva tasca a Eduard Tarragó per ser l'autor de totes les fotografies que veureu en aquest web, i a Ton Maria Tarragó per la seva col·laboració fent magníficament la tasca de tècnic de so i de de video. |
|
Documental: 43
anys de la festa de Sant Isidre
Si el 15 d'agost de l'any 2018, en plena Festa Major, es va presentar el documental "Solivella, del segle XX al XXI", i allí vam poder observar les transformacions que ha sofert el nostre poble al llarg del temps, els seus carrers, les seves cases, les seves places... etc. Ara, aquest any, el dia que celebrem la Festa Major de Primavera, en la diada de Sant Isidre Llaurador, es presentarà un altre documental: "Solivella, festa de Sant Isidre. Hereus i pubilles" que ens mostrarà un resum del darrers 43 anys d'aquesta festa. Si en el primer vam poder veure com es va transformar l'aspecte del poble, en aquest podrem veure com han anat evolucionant el solivellencs i solivellenques en el decurs de'aquests 43 anys, doncs gairebé tohom s'hi pot veure respresentat, fins el punt que podrem veure com un nen que va ser hereu de la festa, ha tingut l'honor de veure com les seves filles han estat les pubilles de la mateixa festa, una filla 27 anys després i les altres dues 30 anys després que el seu pare. Però, a més de recordar a tots els hereus i pubilles de tots aquests anys, podrem reconèixer els nostres fills i nets vestits de catalanets dalt de les carroces que es guarneixen per aquell dia. Així, doncs, si en un documental vam veure les transformacions que ha tingut Solivella, en aquest altre hi podem trobar tota aquella colla de nens i nenes que han anat evolucionant el llarg del temps. I fins i tot aquells més petits dintre d'uns anys tindran el record d'aquell any que van anar dalt de la carrossa fent tot el recorregut per Solivella. Si bé, pel fet de ser Sant Isidre el patró de la pagesia a Solivella, aquesta festa ha tingut sempre com a protagonista principal a la Cooperativa de Viticultors, en realitat qui ha fet gran aquesta diada ha estat el Grup Cultural de la Dona ja des del llunyà any 1977 en que es va fer l'estrena de la primera parella de gegants, i després, de forma ininterrompuda per ser les artífex de convertir aquesta festa de Sant Isidre en la Festa del Pubillatge, festa que es va començar a instituir l'any 1978. La projecció del documental es farà en la mateixa sala on es va fer el primer, es a dir, a la sala polivalent de la Societat, a les 6 de la tarda del dia 15 d'aquest mes de maig. Degut a les normes de prevenció per la Covid-19 serà necessari inscriure's prèviament per tal de guardar les distàncies que marquen les instruccions protocol·làries. En cas que no hi hagi suficient aforament es farà una segona projecció a les vuit del vespre. |
Abril'21
|
Festivitat de
nostra senyora de Montserrat
Aquest any Solivella ha volgut homenatjar a la patrona de Catalunya, la Mare de Deu de Monserrat situant aquests dies, en els quals el dia 27 coincideix amb la seva celebració, la imatge de la patrona de Catalunya al peus de l'altar major de l'església parroquial. Podem veure a través d'aquestes fotografies de l'Enric Capdevila com ha quedat aquesta ornamentació de l'altar major amb al imatge de la Verge de Montserrrat.
|
|
Bones esperances
Està previst que aquesta setmana que encetem amb el dilluns de Pasqua, es rebin 642 dosis de la vacuna Pfizer per ser distribuïdes a la Conca. Amb aquesta remesa finalitzaran las vacunacions als majors de 80 anys i es podrà començar la franja de 70 a 79 anys. L'altra bona notícia són els 3'77 milions d'euros que la Diputació de Tarragona destinarà a preparar prop de 100 quilòmetres de carretera per preparar el pas de la fibra òptica. Entre altres poblacions que es podran beneficiar d'aquest projecte hi figura Solivella. |
|
Concert de
Pasqua
Entre 60 i 70 persones han assistit aquesta tarda al concert que s'ha programat a l'església en els actes de la celebració de la Pasqua. Ha estat un concert líric magsitralment interpretat per el tenor Pep Cardona i el baríton Miquel Font, acompanyats al piano per Alícia Gutiérrez. El concert s'ha dividit en dues parts, la primera de les quals ha estat dedicada a arias de òperes i la segona ha començat amb una coneguda cançó napolitana, "parlami d'amore Mariú" que es va popularitzar en una película de Vittorio de Sica, i ha continuat amb una romanza de l'òpera "L'elisir d'amore" de Donizetti, que porta per títol "Parlami d'amore Mariú"; aquesta segona part ha finalitzat amb dues cançons tradicionals catalanes:" El cant dels ocells" i el "Virolai", la primera d'autor anònim, popularitzada per Pau Casals i la segona de Josep Rodoreda amb lletra de mossèn Cinto Verdaguer, ambdues considerades com molt arrelades a la nostra terra catalana.
|
|
"La tradició
d'un poble"
Des d'avui 2 d'abril, fins el dia 11 teniu la possibilotat de visitar la exposició que millor i amb més bon gust s'ha fet a Solivella. En aquesta exposició, tal com el seu nom indica, s'ha volgut fer un recull de tots aquells actes que es fan al llarg de la Setmana Santa. Des del Diumenge de Rams, fins la processó del Divendres Sant. Cal felicitar a la regidora de festes per aquest bon treball que veritablement formen part de "la tradició d'un poble" en els actes de la Setmana Santa, i que ha posat en mans d'aquells solivellencs que han volgut visitar aquesta magnífica i espectacular exposició. Gràcies "Tupi", i gràcies a totes les persones que li han facilitat el material, per oferir-nos la possibilitat de veure aquest gran treball. |
|
Sempre en català Malauradament a Solivella ja hem perdut el Xipella, la nostra parla, i el que no hem de fer és voler adulterar-la escrivint les nostres característiques termninacions del plural amb "i", doncs el Xipella només és un dialecte que es caracteritza amb la parla, però mai en l'escritura. Un altre tema són aquelles paraules o expresions que utilitzem a Solivella i ens fa diferents a altres pobles en la parla. Actualment s'està destinant aquella subvenció, que ja es va citar en aquest web, de 10.000 € a la regidoria de cultura, per fer una especie de llibre amb retalls de llençols, on es posaran aquests tipus de paraules o expersions només nostres. Per exemple: "salencius" per anomenar les espardenyes, "trempador" per la maquineta de fer punta al llàpis, etc. També aquests dies s'està fent un reportatge de vídeo en el que intervenen parelles de dones dient frases i paraules pròpies de la nostra parla i expliquen fets o anècdotes de la seva joventut. Fer aquest reportatge no suposa cap gran despesa, i amb els 10.000 € de la subvenció es poden fer moltes coses, moltes. Esperem que en sàpiguen treure un bon profit i que, a demés, el puguin justificar. Tot és bo si amb això defensem i potenciem la nostra parla. Cal recordar que ja fa més de vuit anys que es va dedicar una àmplia pàgina d'aquest web a recollir aquelles paraules o expressions típicament solivellenques. Aquell treball de recerca es va poder portar a terme gràcies, sobretot, a la important col·laboració d'unes quantes persones que es van dedicar a recollir aquestes formes dialectals de Solivella. D'aquelles persones cal destacar a Rosa Maria Sardà, Gemma Castro i Maria Teresa Ballart, entre d'altres. Tot aquell àmpli treball el podeu consultar visitant la pàgina www.solivella.net/xipella.htm. Com ja s'ha dit, estem perdent totalment el Xipella, doncs, ni el jovent ni les criatures d'ara no els sentim que el parlin. Però també està en perill el català, i això és encara molt més greu. Espigolant la premsa, observo darrerament un degoteig, per aquí i per allà, d'articles que alerten sobre l'estat de la llangua catalana, la qual retrocedeix en tots el àmbits d'ús. I no ho diu, és clar, qui està escrivint en aquestes pàgines del web, sinó filòlegs i sociolingüistes com Carme Junyent, Jordi Badia o Josep Murgades. I fins i tot algun polític que no fa tants anys havia tingut càrrec d'alta responsabilitat al govern de Catalunya i que, per tant, hauria pogur fer-hi algun quelcom, ara es lamenta de la naturalització del castellà on, fins no fa tant, el terreny l'ocupava el català. Em refereixo al senyor Carod-Rovira. No sé si es culpa de la meva mirada que s'esbiaixa de manera natural cap aquest preocupant tema de la llengua, o si és que de veritat apareixen cada vegada més veus que avisen d'aquesta situacíó que, si no es reverteix en un termini més o menys curt de temps, pot abocar a l'arraconament definitiu del nostre idioma. No ho sé. El que si sé és que companys de la generació dels meus fills, que van tenir la sort d'estudiar en català i que els seus pares i avis els han parlat sempre en català -en un català que, al seu torn, havien heretat dels seus avantpassats-, resulta que ara de cop i volta i no sé per quins set sous, es posen a dir tot de coses en castellà, quan el més lògic seria que, al contrari, després de l'escolarització en immersió lingüstica milloressin la llengua dels progenkitors. Doncs no. Ara les mares novelles posen als bebes a la "cuna", van als "columpios" i els donen "palitos" per entretenir la gana, quan nosaltres anomenavem bressol, gronxadors i bastonets, perquè els dichosos "palitos" encara no s'havien inventat. Això si, molt de feminisme i igualtat de gènere en aquest segle XXI perquè les "lavadores" les posen els marits, que tant són bons per fregar el "pasillo", com per matar una araña del "techo" o per organitar una "verbena" per Sant Joan amb "petardos". I el "pues" i el "cuidado" i el "tenir" que campen per tot arreu. Jo no sóc qui per posar el crit al cel, però la Plataforma per la Llengua, que sí que té autoritat en aquest àmbit, en l'informe CAT 2020, ja en parla obertament amb el terme "emergència lingüistica". És a dir, fem cas d'aquest perill en que està al català i mirem de potenciar-lo en tot el que ens sigui possible. En el català, al contrari del Xipdlla que ja l'hem perdut, encara hi som a temps. |
|
Diumenge de rams i funeral/homenatge a Josep Mª Casamitjana Aquest any, en complir-se un any de la seva mort, s'ha celebrat un funeral en memòria del que va ser un bon alcalde de Solivella, en Josep Maria Casamitjana, al qual se li deuen moltes de les coses que avui podem gaudir al nostre poble, l'arranjament del passejos, el poder disposar d'un nou espai al nostre poble amb la Placeta, havent cobert aquell tram de la rasa, el projecte de l'actual edifici de la Societat, amb la cerimònia de l'acte de col·locació de la primera pedra d'aquest complex lúdic. Però l'obra més important que li devem a l'Espinac és el no haver de patir per la manca d'aigua a les cases, doncs ell va signar la portada d'aigua de l'Ebre a Solivella, avançant-se a altres pobles de la nostra comarca que, després van haver de lamentar no haver tingut la visió que va tenir en Josep Maria Casamitjana. Com que, degut a aquesta pandèmia que encara patim, no es va poder celebrar el seu funeral, ara que s'ha acomplert l'any del seu decés, l'Ajuntament ha volgut celebrar-ho amb la família i tot el poble de Solivella, com homenatge a aquell bon alcalde que vam tenir.
|
Març'21
|
Grup del Via Crucis Aquest darrer divendres de Quaresma per le celebració del Via Crucis s'ha fet una estampa record en la que s'ha reproduït el quadre de la crucifixió que es pot veure en el reutaule, de Mateu Ortoneda, que havia estat exposat a la capella del castell de Solivella i que des de l'any 1916 es ttroba a la catedral de Tarragona. Actualment es pot veure, perfectament restaurat en el Museu Diocesà de Tarragona. Per aquest darrer Via Crucis es va posar als peus de l'altar major la imatge de la Mare de Déu dels Dolors i es va penjar un gran crucifix entre les columnes frontals de l'altar major.
|
|
Un solivellenc entre els millors científics mundials
|
|
Dia Internacional de la Dona Per commemorar aquest dia la Regidoria de Festes va convocar a les dones, el dia 4 de març a les 18:15 a la plaça de la Diputació, per comunicar-les que la Diputació de Tarragona havia concedit una subvenció per projectes culturals singulars i que, per tant, aquest any apostarien per projectes artístics i partcipatius per donar visibilitat a les dones del món rural i més concretamennet a les de Solivella. Aquests projectes tindrien el nom genèric de "Rurals", i es portarien a terme al llarg d'aquesta primavera. La idea es tornar a fer un projecte visual, però que aquest any no serà fotogràfic sinó amb format audiovisual, on les dones jubilades en tornaran a ser les protagoniste. D'altra banda, un altre projecte completament diferent, on es convoquen totes les dones, de qualsevol edat, que sàpiguen cosir poc o molt. Per altre banda, es dóna a conèixer l'obertura de l'exposició que es farà, els propers dies 6 i 7 d'aquest mes a la sala del cafè de la Societat com a Homenatge a la Dona de Solivella, en la que es podran veure exposats treballs de: Maria Fabregat Palau, Maria Querol Garreta, Marta Bella Poblet, Nùria Ferran Albi, Maria del Carme Crespi Urgell, Teresa Ripoll Vilaseca i Elena Cortès Salvadó. Cal destacar la extraordinària participació de la Sra. Teresa March Garcia "Petxina" amb les seves obres amb pedra. 'endemà i com a homenatge a la dona solivellenca, va tenir un gran èxit el recital de cançons, magníficament interpretades, que va oferir el cantant Marc Anglarill a la sala d'actes de la Societat.
|
|
Coronavirus a la Conca Descens considerable de les xifres del seguiment epidemiològic a la Conca , dijous 12 de març. Si fa una setmana la taxa del risc de rebrot i la velocitat de propagació del virus es disparava, passant a més de 500 punts el risc de rebrot i a 2 l'Rt, les dades han tingut una molt bona recuperació i ara el risc de rebrot baixa fins als 66 punts, el que es considera un risc moderat per estar sota dels 100. La velocitat de contagi també ha baixat fins a 0'29. Així, tot i que se segueixen sumant positius de Covid-19 a la comarca, sembla que les xifres tornen a ser millors després dels alts i baixos patits durant el mes de febrer, i també, després de les elevades dades a les que es va arribar per Nadal.
|
|
Quaresma en temps de pandèmia Tothom a Solivellla sabria de qui estem parlant si ens referim a "les dones del rosari", dons tots relacionem aquestes paraules amb aquell grup de persones -dones totes elles- que es caracteritzen per les seves conviccions religioses, la seva fe i la seva total predisposició a col·laborar amb la parròquia. Són aquelles dones que cada tarda es troben a l’església per resar juntes el rosari i que en temps de quaresma no obliden mai els divendres de Via Crucis, per commemorar les 14 estacions de la passió de Crist. Però aquest any aquestes dones s’han trobat amb la sorprenent i desagradable sorpresa de que el mossèn les comuniqués que tant el rosari com el Via Crucis els haurien de resar a casa i no a l’interior de l’església. Segurament, pel que pensen i diuen, aquesta decisió l’hauria pres per estar molt mal aconsellat per dues persones molt properes a ell. A partir d'aquí unes dones s’ho varen parlar i feren córrer la veu per si un grup es voldria reunir per fer el Via Crucis a l’església. El primer dia foren 10, i es féu com sempre s’havia fet. Però el segon dia ja es reuniren 18 persones a la porta de l’església. Van fer arribar les seves inquietuds a l’Enric Capdevila, doncs van pensar que era la persona que, per la seva demostrada predisposició a col·laborar, els hi podria donar algun cop de ma. Aquest es va posar a investigar a l’arquebisbat i allí va poder saber que s’havia preparat un Via Crucis especial per temps de pandèmia. El va descarregar de la web de l’arquebisbat i va muntar una sèrie d’imatges per poder ser projectades i així donar ànims i recolzament a aquelles dones. I així ho va fer al següent divendres de Quaresma. Totes aquestes persones que es reuneixen ho fan de forma voluntària per tal que no es perdi aquest tradicional exercici quaresmal. L’Enric també va fer una foto del Calvari de Solivella –al camí del Tallat- i amb la desinteressada col·laboració de la regidora Rosa Maria Salvadó es van imprimir aquestes estampes i va ser la mateixa regidora la que es va oferir per plastificar-les i poder donar-les a aquest grup de dones. Al final, doncs, i malgrat la inesperada i poc encertada negativa del mossèn, a Solivella s’ha pogut seguir celebrant dintre de l’església aquesta tradició, gràcies a la fe i l’interès d’aquestes dones i la col·laboració de l’Enric i la Tupi.
|
|
Carnaval 2021 Si algú es pensava que la punyetera Codiv-19 impediria que es pogués celebrar la festa del Carnaval a Solivella, és que no coneix prou bé a la Tupineta. Ella, amb la col·laboració del Ton Maria Tarragó i dels Tacarillos, han muntat una festa molt especial per commemorar la diada del rei de la gresca i xerinola, sense renunciar en cap moment a les necessàries precaucions de les mesures anti Covid. No deixeu de llegir el pregó, doncs, amb l'humor que caracteritza els pregons de Carnestoltes, fa uns retrats magnífics i totalment fidedignes d'algunes de les persones que pul·lulen per la Casa de la Vila.
|
|
Eleccions al Parlament de Catalunya Resultats de l'escrutini a Solivella i a Catalunya
|
|
Escola de Famílies L’oficina jove de la Conca ha posat en marxa uns cursets que són molt recomanables per les famílies amb fills en les últimes etapes de l'edat escolar. Consisteix en una iniciativa que posa a disposició de les famílies de la nostra comarca amb fills o filles de 12 a 16 anys, l'anomenada Escola de Famílies, una activitat que té per objectiu oferir recursos per a reforçar la parentalitat positiva i donar eines a les famílies per a l'educació dels seus fills i filles. L'Escola de Famílies s'ha programat en un total de sis sessions de treball de caràcter telemàtic i tindran lloc del 2 de març al 8 d'abril, de les 17:30 a les 19:30 hores. A les famílies de Solivella encara se'ls podria demanar que, entre els ensenyaments que s'adquireixin, incloguin un reforç del Xipella en els seus fills, doncs aquesta variant dialectal tan solivellenca està en un greu risc de desaparició. |
Gener'21
|
Molt bona iniciativa L’Ajuntament de Solivella està ultimant de plantejar-se poder prendre una resolució per tal de canviar la seu on s’han de fer les votacions en les properes eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer. Si bé fins ara s’havien fet sempre –excepte en el referèndum del 1-O- a cal Mateu, per aquesta ocasió i degut a l’actual pandèmia de Coronavirus que estem patint, estan pensant de fer-les a la Societat. Molt ben pensat!, doncs cal Mateu és un local sense ventilació i, a sobre, amb una doble porta a l’entrada que no permet la renovació de l'aire, mentre que la Societat és un local molt més ampli i té un sostre molt més alt i és molt més fàcil de ventilar, amb obertures davant i darrera. Cal aplaudir aquesta iniciativa dels membres de l’Ajuntament, pensada per no posar en risc la salut dels solivellencs en general i molt en particular dels membres de la mesa electoral que s’hauran de passar tantes hores allí atenent l’entrada de moltes persones. |
|
|
Nevadeta No ha estat una d'aquelles nevades per recordar, però la neu que ha caigut aquesta ni, del 8 al 9 de gener, és suficient per "decorar" Solivella i fer-la canviar d'aspecte. Perquè avui Solivella s'ha despertat tenyida de blanc. Un blanc intens que fa que la llum sigui més brillant que mai. Un blanc que permet que els més menuts vegin, alguns d'ells, la neu per primera vegada. Una nen els que els permet jugar d'una manera diferent a com acostumen a fer-ho. Alguns d'aquest crios no han perdut la ocasió per tirar-se boles de neu i fins i tot de fer alguns dels típics ninots que ens permet fer aquest element. Cal donar les gràcies a tota un colla de solivellencs que han fet arribar les seves fotografies a la web de manera que ens permet veure aquest Solivella diferent a com la veiem cada dia. NOTA: S'han rebut encara moltes més fotografies que corresponen ala dies 10, 11 i 12, ja amb els colors brillants pel sol que ha fet. A tots els que l'has enviat, moltes gràcies! Ja es poden veure e la web. |
|
Els Reis d'Orient Avui, dia 6, hem vist com Ses Majestats els Reis d'Orient prenien el camí de retorn cap els seus països. Doncs malgrat aquesta fastigosa pandèmia, ells no van faltar a la seva cita. Cal felicitar a qui es va encarregar d'avisar-los per tal que els nens i nenes de Solivella no es quedessin sense els seus regals. Va ser una estada breu, però suficient per acontentar a totes les criatures. Amb menys "pompa" que en altres anys, però és perfectament comprensible que vinguessin a cavall i sense les seves carrosses. El resultat va ser exactament igual de bo. Quan aquest matí, després d'haver-se passat la nit repartint les joguines, han emprés el camí de retorn, hem anat a acomiadar-los amb alegria doncs aquests són els únics Reis que reconeixem a Catalunya.
|
|
Resum de l'any 2020 a Solivella A diferència d'altres anys, i deixant apart la pandèmia que estem patint, poques obres de rellevància es poden dir del que s'ha fet a Solivella aquest any que hem acabat. No ens ha de venir de nou, doncs si recordem l'escrit de presentació de l'alcalde, va dir: " En el capítol de projectes podria dir allò del "puedo prometer i prometo" que després es queda vuit mirant a l'aire sense fer gaires coses". GENER: * En aquest primer mes de l'any ens arriba una notícia de milers de kilòmetres. La notícia ve d'una ciutat xinesa de la que no coneixíem ni el nom: Whuan. Aquesta va ser la primera vegada que sentírem parlar d'un estrany i desconegut virus. Però, malgrat que ràpidament van parlar dels seus perills, ens semblava impossible que, des d'aquella distància ens podés arribar a afectar mai. Aquesta va ser la primera vegada que ens vam equivocar, però no la última. FEBRER: * La corredora Silvia Iturria queda tercera absoluta de la Kalenji Trail Series, unes curses de muntanya, d'uns 20 kilòmetres. *A la Societat, es ret per homenatge a la Teresa Mestres per ser la sòcia més antiga del Grup Cultural de la Dona. MARÇ: *Es comenen a sentir aquelles cinc lletres i dos dígits numèrics que mai havíem escoltat: COVID-19. També aprenem dues paraules noves: confinament i coronavirus. Fins ara només havíem sentit parlar del virus de la corona, però mai del coronavirus. *Dia 12: Comença el confinament. El President de la Generalitat ha comunicat, entre altres accions a prendre, que les escoles i instituts romandran tancats un mínim de 14 dies. I l'Ajuntament de Solivella comunica el tancament dels locals de l'Associació de l'esplai de Jubilats i Pensionistes, i també de la biblioteca pública, fins a nou comunicat. Si bé la pandèmia no havia arribat a Solivella es comencen a prendre aquestes mesures.
Dia 14*Pocs dies desprès l'alcalde, Sr. Jaume Bergadà, proclama un ban d'alcaldia que dóna inici al confinament dels solivellencs a les llars, advertint que aquestes mesures es poden allargar diverses setmanes i que poden ser denunciades les persones que se saltin aquestes indicacions. El govern espanyol declara l'estat d'alarma a tot el territori. .*Es publiquen els horaris dels comerços de primera necessitat de Solivella . S'anul·la el mercat setmanal si bé es poden fer comandes que seran portades a domicili. *La regidora de festes, Rosa Mari Salvadó, comença a fer ús de la seva imaginació per tal que el confinament sigui més distret pels solivellencs. Organitza unes "sardanes confinades" que es fan des dels balcons o terrasses de les cases. Aquest seria el primer dels "invents" de la Tupi al llarg del temps de confinament.Va seguir amb altres maneres d'entretenir al poble i que no estuigèssin sempre pensant en el confinament: amb cançons infantils. el dimuenge de rams, passatemps, vermuts, etc. *La brigada municipal passa a desinfectar els carrers i places, amb una barreja d'aigua i lleixiu. *Cau una forta calamarsada que deixa una blanca capa a les teulades i carrers de Solivella. *Mor Josep Maria Casamtjana que va ser alcalde del nostre poble entre els anys 1999 i 2003. ABRIL: *L'alcalde envia una carta amb una sèrie de recomanacions per prevenir possibles contagis. *En haver-se anul·lat els actes religiosos de la Setmana Santa, el dia del Divendres Sant es pot sentir per la megafonia del poble una sèrie de melodies que tenien la durada aproximada del que dura la processó de la nit, al mateix temps que es posen espelmes o llantions a les finestres, tal com s'havia recomanat des de la Regidoria de Festes. També s'incentiva el Dilluns de Pasqua a que cap nen quedi sense la tradicional mona, malgrat estar allunyats dels seus padrins. *S'anul·len els actes de la festa de Sant Isidre. MAIG:* Es torna a parlar de Solivella a TV3, doncs al TN migdia s'ha pogut veure i escoltar al Josep Maria del restaurant Travé parlant dels magnífics vins que elaboren. Sant Isidre. JUNY:*Es tornen a sentir les veus de la canalla al carrer i podem anar al bar a fer un cafè, doncs hem entrat a la fase 2 del confinament i el proper dia 8 obrirà la cultura doncs l'Arxiu Comarcal havia estat tancat fins aquell dia. *Avui, amb una colla d'amics comentàvem al Xamfrà que aquesta pandèmia podria durar fins la Festa Major, i ens semblava tirar molt llarg. El temps no ens ha donat tota la raó. Durarà molt mes. *Comença la segona fase de millora de l'enllumenat dels carrers. Un total de 53 punts de llum tindran bombetes de LED. Gairebé tot el cost es pot cobrir amb la subvenció de la Diputació. *Tant el dia de Corpus com el de Sant Joan veuen anul·lats els seus actes tradicionals, si bé "la Tupi" ha buscat alternatives per tal que tothom pugui viure la festa de Sant Joan, doncs es passarà per les cases per oferir el foc de la flama del Canigó a qui l'hagi demanat. JULIOL:*Es fa una interessant conferència a l'antic cafè del Sindicat: "Perquè parlem com parlem" en al·lusió al Xipella. Va ser molt didàctica si bé el conferenciant va caure en l'error de confondre un dialecte que és variant lingüística que es caracteritza per la parla i no per l'escriptura, doncs mai s'ha pogut veure cap document escrit en el nostre dialecte, ni a la Casa de la Vila, ni a l'arxiu parroquial, ni a l'Arxiu Comarcal. Llàstima que el conferenciant no va voler baixar del burro, tot i que el Xipella es basa en la pronúncia i mai el veurem escrit en cap lloc. Per la resta molt bé. *Es reparteix l'Informatiu Municipal, però amb el nom canviat. Ara es creuen ser "La veu de Solivella". Aquest és un greu error! La veu del poble som nosaltres, i això mai ens ho canviaran. *El dia 11 donen inici les "Nits a la Fresca" amb un concerte de música a la placeta del Castell. És la primera vegada que s'han de posar les cadires a la sufient distància per evitar contagis, a més, prèviament s'ha demanat la inscripció amb D.N.I. a les oficines de l'Ajuntament. Obligatori l'us de mascareta i es pren la temperatura a l'entrar. *Forta calor. A les 10 del vespre a la Creu el termòmetre marca 28'9º C *Rècord e donants al Banc de Sang amb 43 donacions. *Dia 17: Caminada nocturna al Tallat per observació astrionòmica. AGOST*Dia 6: Comença la programació de la Setmana Jove amb una bona colla d'activitats. *Dia 13: Dóna inici la programació de la Festa Major amb l'exposició "Activitats d'un poble" a la Societat. *De la Festa Major d'aquest any caldria destacar el pregó del solivellenc Toni Sans Orpinell, que en un magnífic discurs en forma de versos va fer un repàs a la Solivella d'abans, a la d'ara i a la nostra parla del Xipella. Excepcionalment, amb una decisió poc encertada de l'Ajuntament, el pregó no es va fer des del balcó de la Casa de la Vila, doncs va ser a la placeta del Castell. *Dia 27: Altra vegada a TV3 es torna a parlar de Solivella. Aquesta vegada degut al mural de la Silvia Iturria "Les dones de Solivella" que es va posar a la carretera de Blancafort, just a la sortida del notre poble. SETEMBRE*S'han anul·lat els actes de la Festa del Sagrat Cor. Aquest any no es podran veure les tradicionals "alfombres" als carrers de Solivella. Tampoc les celebtracions litúrgiques s'han pogut fer com altres anys. *11 de setembre: La Diada d'aquest any s'ha reduït al parlament de l'alcalde i a la lectura, per part d'Ignasi Corbella, del manifest de l'ANC per la megafonia del poble. *Dia 28: Manifestacióp a la plaça Major, convocada per l'Ajuntament, per protestar contra aquesta ignominiosa ingerència de l'estat espanyol inhabilitant al president de la Generalitat. El Sr. Ignasi Corbella ha llegit el manifest de l'Associació de Municipis per la Independència, de la qual en forma part Solivella, manifest de protesta per aquest injusta decisió.
OCTUBRE*El setmanari La Nova Conca ens dóna una esperançadora notícia: Si a mitjan setembre es puntuava un alt risc de rebrot a la Conca amb 225,25 punts, el mes ha finalitzat amb un risc d’11,50 *El Gruo Cuiltural de la Dona presenta el seu programa d'actes de tardor adaptat a les mesures de prevenció per la COVID. *Els solivellencs podrem visionar, a partir d'ara, tota una colla de pel·lícules d'actes del nostre poble a l'Arxiu Comarcal, doncs s'han digitalitzat tota una sèrie de cintes de video amb imatges d'entre els anys 1983 i 2004. *Dia 25: El govierno espanyol torna a declarar l'estat d'alarma per tot el territori nacional. *Tampoc l'AMPA ha volgut renunciar a celebrar la tradicional castanyada i han presentat el seu programa. *Projecte per preservar patrimoni: Recuperació i restauració del carro d'enterraments que es feia servir per traslladar els digunts al cementiri. DESEMBRE* Dia 20: L'Associació "El Cargol Solivellenc" també ha volgut posar el seu granet de sorra i ha programat la seva activitat: Jornada del Galet / Radar COVID itambé l'AMPamb l'arribada del Pare Noël el dia 23. **Com podem veure, des del mes de març, totes les associacions han posat el seu granet de sorra per tal de que el virus no afecti tant a la vida dels solivellencs. NEGATIU * No cal dir que ha estat un any molt negatiu, doncs mai ens hauriem pensat que ens hauriem de veure d'aquesta manera. Confinats a casa un munt de temps degut al Coronavirus i que quan finalment hem poguit sortir hem de fer-ho posant-nos una mascareta. Qui ho havia de dir? Haver d'anar per Solivella amb mascareta pel carrer! I no únicament la mascareta, també la por a ser contagiats pels nostres amics i veïns o el risc de contagiar-los nosaltres a ells. Sí, ha estat un any molt negatiu, un any que se'ns ha fet molt llarg, i esperem que el proper no ho sigui i que realment les vacunes ens ajudin a tornar a una vida normal. POSITIU * També hem tingut coses positives a Solivella. Dues obres importants pel nostres poble: La sala de vetlles al cementiri i la concessió de la futura ampliació de l'escola., si bé la sol·licitud d'aquesta ampliació, el redactat del projecte executiu i la petició de proposta al Parlament de Catalunya la va fer l'anterior alcalde. Però el més positiu de tot ha estat el comportament del solivellncs i la bona predisposició de la Regidoria de Festes que ens ha ajudat a no obsesionar-nos amb la pandemia posant en pràctica tots el recursos a disposició de la imaginació de la Rosa Maria Salvadó per tal d'organitzar coses per distreure'ns i no pensar tant en el coronavirus. Malgrat tot desitgem-nos, tots plegats, un molt feliç any 2021 |
