S'ha rebut aquest escrit amb la petició expressa de que es faci públic a través d'aquest web:

Ja s'han encetat els actes nadalencs a Solivella i amb ells s'han inaugurat les millores que calia fer a la sala polivalent de la Societat. Esperem que els resultats serveixin per solucionar les greus deficiències amb les que es va rebre aquest local, tant en el sistema de calefacció com en aquests cortinatges -de tela gruixuda i amb molts plecs- que s'han hagut de penjar en una bona part de les parets laterals, per tal d'esmorteir els rebots acústics que provoquen les totxanes d'obra vista.

Aquest minúscul escenari ja ha acollit aquests dies les actuacions de diverses generacions de solivellencs, doncs si avui dimarts hi han actuat els més menuts del poble -els alumnes del CEIP Sagrat Cor- abans d'ahir, el diumenge, hi vam poder escoltar les melodies del grup de Lus Xipellis, format per grallers de diverses edats, i on també el mateix dia, i en el mateix escenari, van ser uns solivellencs més veterans els que ens van oferir un repertori de ballets tradicionals catalans.

   Nadal 2014   

Avui, 15 de desembre, a través dels mòbils està circulant aquest missatge: "Des de la Comissió de Festes ens comuniquen: Es busquen joves que vulguin fer de cambrers al sopar de Cap d'Any. L'activitat serà remunerada amb 100 € més el sopar. Serà una jornada de sis hores. Aquells que estiguin interessats que ho comuniquin abans d'aquest cap de setmana (han de ser persones majors d'edat)."

Sense entrar en altres valoracions, es de suposar que aquest sou és net, que les retencions d'hisenda ja estan calculades i que aquestes persones que optin a aquesta feina tindran la seva corresponent alta a la Seguretat Social, doncs no hem d'oblidar que el responsable final de l'organització d'aquest sopar és l'Ajuntament.

Per altra banda, tot el que sigui oferir feina als joves -encara que sigui d'una temporalitat tan curta- sempre ha de ser benvingut.

(Article de Joan López publicat a "laConcaDiari.cat") El fum de la caldera de calefacció ha obligat a evacuar el CEIP Sagrat Cor. L'escola Sagrat Cor de Solivella ha evacuat tots els alumnes i personal del centre cap a les 9:20 h. d'aquest divendres 12 de desembre. Segons ha explicat la direcció de l'escola, haurien detectat fum provinent de la caldera de l'edifici.
El centre ha explicat que el pla d'evacuació ha funcionat correctament i que ha permès fer sortir de l'edifici les 53 persones que hi havia a l'escola en aquell moment, entre alumnes i professorat, que han ocupat la pista poliesportiva de Solivella.
Els serveis d'emergències han rebut l'avís a les 9.26 h. i al lloc dels fets s'hi han desplaçat tres dotacions dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, dues dotacions dels Mossos d'Esquadra i una dotació del SEM que no ha hagut d'atendre a ningú ja que el fum no ha afectat a cap alumne ni mestre.
Els Bombers, que han revisat l'aparell i han extret fum de l'escola, atribueixen el fum a una mala combustió de la caldera.
L'escola intentarà recuperar normalitat i els alumnes podrien tornar a les aules durant aquest mateix matí de divendres.

Els serveis d'emergències han rebut l'avís a les 9.26 h. i al lloc dels fets s'hi han desplaçat tres dotacions dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, dues dotacions dels Mossos d'Esquadra i una dotació del SEM que no ha hagut d'atendre a ningú ja que el fum no ha afectat a cap alumne ni mestre.

Ben bé sembla que, per la manera de comptar els anys, la data de naixement dels Rigor Mortis l'hagi escrit l'Esperanza Aguirre, l'inventora dels tres mil anys de l'existència d'Espanya.  

El dia 7 de desembre de 2014 s'inaugura el monument al grup de diables Rigor Mortis de Solivella. Aquesta obra, que consta de dos diferents materials -la pedra i el ferro forjat- és dels artistes locals Joan Sans, Francesc Vives i Laia Rodríguez. Seria bo, per la memòria popular, oblidar-nos de les dates que figuren al peu de la base del monument, i veure aquesta obra com un merescut monument als "Rigor Mortis, doncs l'any que hi diu no és veritat. Així de rotundament cal dir-ho, són dates que no es corresponen a la realitat. Hi figura una data de fundació que no és certa, i el pitjor de tot és que s'havia avisat per activa i per passiva a l'alcalde quan, en un dels seus desafortunats discursos, anava inventant una història de Solivella que no és certa. Van ser diversos els membres fundadors del grup de diables els que, quan per la Festa Major van sentir que es volien commemorar els 25 anys d'aquest grup, prenent com a data de fundació la de 1988 es van donar compte del greu error i el van avisar. No va ser un membre qualsevol del grup el que li va anar a dir a l'alcalde, sinó que va ser precisament el que va proposar el nom del grup batejant-lo com a Rigor Mortis. Ningú com els seus propis fundadors poden saber millor quan es va fundar el grup. Fins i tot li van dir que si consultava el llibret/programa de la Festa Major de l'any 1991, podria llegir el primer escrit que van fer els nostres diables. Aquell escrit de 1991 començava dient: "Aquest grup de Diables es va formar ara farà un any" (al peu d'aquest escrit de la Festa Major de 1991 hi figuren els 18 noms dels membres del grup. Qualsevol d'ells pot corroborar-ho). Malgrat aquestes palpables demostracions de qui millor ho pot saber -o sigui, els propis fundadors de Rigor Mortis- malgrat tot, i una vegada més, no ha volgut rectificar i segueix adulterant la història de Solivella a la seva conveniència.

Cal felicitar als artistes que han fet l'escultura, doncs aquesta magnífica combinació de la pedra i el ferro li dóna un aspecte modern i rústic, i a la vegada tradicional i elegant. Es tracta d'una estilitzada figura que, situada sobre un ortòedre que reposa sobre una de las cares menors, representa un diable en el moment de cremar amb la forca el foc que, girant i dansant, dóna ritme, llum i so a la festa.

També cal fer extensives les felicitacions als organitzadors de l'acte, als que van escriure els versots, a tots els que hi han col·laborat, en fi, a tothom del grup Rigor Mortis pel magnífic matí que s'ha viscut.

La llàstima és que quedarà gravada per sempre aquesta errònia data de 1988, sota l'escut dels Rigor Mortis, induint a error a tots aquells que la llegeixin. Expliqueu a tothom a qui porteu a visitar el castell que la data ha estat una tossuderia de l'alcalde, que la data correcta de la fundació de l'Associació Cultural Grup de Diables Rigor Mortis, va ser l'any 1990. Que en realitat van ser els membres del grup de grallers Lus Xipellis els que, havent vist en una de les seves actuacions fora vila un grup de diables, van pensar en la possibilitat de fer-ne un d'estable a Solivella.

Aquesta és la veritable data de naixement dels Rigor Mortis: 1990

   Inauguració del monument als Rigor Mortis   

Podríem afirmar, sense por d'equivocar-nos, que la gran majoria de nosaltres, en un moment o altre de la vida, hem començat alguna col·lecció, des d'objectes sense importància, passant per les clàssiques col·leccions de cromos o de segells, o fins a tota mena d'articles més importants. Però tan segur és dir això, com dir que la majoria de nosaltres no les hem acabat, doncs per manca de constància o per què ja ens en hem atipat, hem deixat a mitges i arraconades aquelles col·leccions que un dia havíem començat.

Ni n'hi ha prou en sentir una gran afició, sinó que cal tenir molta constància i sovint també hem de sacrificar diners per tirar-les endavant. I si som capaços de no desistir es poden arribar a tenir esplèndides col·leccions, dignes de figurar en algun museu.

A Solivella en tenim un, tenim el Museu del Càntir. I el tenim gràcies a la Rossita i el Pep que porten a la sang totes les qualitats necessàries d'un bon col·leccionista.

Aquest passat divendres, 21 de novembre, Solivella va acollir la dinovena trobada de Jutges de Pau de la demarcació del Partit Judicial de Valls. A la trobada hi han assistit els Jutges de Pau, tant titulars com suplents, de les comarques de l'Alta Camp i la Conca de Barberà. En la trobada d'aquest any hi ha hagut un punt afegit de gran importància i que preocupa en gran manera al Departament de Justícia de la Generalitat i a cadascun dels representants dels Jutjats de Pau. Aquesta preocupació ve donada per la reforma judicial que vol fer el Partit Popular i que consistiria en eliminar de Catalunya els més de 40 partits judicials i prop de 900 jutjats de pau. Són moltes les veus que, amb bon criteri, es fan sentir per frenar aquest absurd projecte. De les moltes que s'han sentit una dels que em sembla més encertada és la d'Abel Pié, degà del Col·legi d'Advocats de Manresa: "La justícia mai ha estat ben vista pels governants. Si bé la justícia hauria de ser el garant en un sistema democràtic com el que tenim. Una justícia que vigili que els governants no es poden excedir en la seva governança. I més, quan hi ha una majoria absoluta. La justícia hauria de vigilar un sistema de majories absolutes. Si la justícia funcionés millor, el sistema democràtic on vivim seria més bo, més higiènic."

La reunió de treball va tenir lloc a la Casa de la Vila. Però es fa aprofitar la presència a Solivella de totes aquestes persones per donar-los a conèixer el més interessant del nostre poble, fent un recorregut que els va permetre visitar el castell, l'església, la col·lecció de pintures SansArt i el Museu del Càntir de la Rossita.

A Solivella qui va encetar el torn de paraules, i a la vegada va exercir de magnífica amfitriona de la trobada, va ser la nostra Jutgessa de Pau, Gemma Castro. A l'acte havia d'assistir-hi el conseller de Justícia, però per problemes d'agenda va ser el Sr. Espadaler, Conseller d'Interior, qui va venir en representació de la Generalitat de Catalunya.

En el seu discurs de benvinguda i d'obertura de l'acte, la Jutgessa de Pau de Solivella es va dirigir als assistents amb aquestes paraules:

Són diverses les persones -moltes es pot dir- que han mostrat la seva perplexitat en no veure cap escrit referent a la presentació del llibre “Història de la anècdota de Solivella (1916-1984)” que es va fer fa tres setmanes.

Els motius de no haver publicat encara res són diversos, i en la major part coincidents amb els comentaris de les mateixes persones que reclamen veure un escrit a la web. S’agraeix el seu interès per fer de domini públic aquestes opinions coincidents, però, de moment, considero que és millor que siguin els altres els que ho jutgin per si mateixos. Això no vol dir que més endavant es faci una anàlisi acurada del llibre, del seu contingut i de les fotografies que s’han afegit, que és precisament on hi ha la nota més discordant del llibre. De moment, i a falta d’una lectura més en profunditat del llibre, si que és oportú parlar de les fotografies, doncs són molts els aspectes negatius que s’hi poden trobar: en els peus de foto es fa una barreja dels dos idiomes sense guardar cap mena de criteri, es posen dates equivocades (el màxim exponent de la poca cura que s’ha tingut en tot el que s’ha afegit ho trobem en les fotografies de les pàgines 56 i 60 on és fàcil veure i comprovar que són dues fotografies fetes el mateix dia, i mentre que en una la data és de 1900 (?) , en l’altra hi consta que és de 1920!!), o bé les de la verema de les pàgines 54 i 66, que porten la mateixa data, i en canvi no corresponen ni tan sols al mateix any. Però el que és més greu és que, als peus de foto, s’hi troben diverses faltes d’ortografia. Un contrast vergonyós entre la molt acurada forma com l’autor cuida el seu lèxic i poleix el vocabulari emprat, en el que, evidentment!, no es detecta cap falta d’ortografia, i que queda tacat per tot el que trobem afegit per altres mans.

Sembla mentida que, en un llibre que ja estava totalment escrit pel seu autor, però en el que hi figuren sis col·laboradors més un coordinador, cap d'ells hagi vist i corregit els errors i faltes d'ortografia de les parts que s'han afegit al llibre.

Un dels temes que ja es pot avançar a propòsit de la publicació d’aquest llibre, es reclamar poder saber el cost que ha tingut la seva publicació, l’import de la possible subvenció que ha arribat de la Diputació i que es facin publiques les mateixes dades dels anteriors llibres que ha publicat l’Ajuntament, fent constar els que s’han venut i el preu per unitat, els que s'han regalat i a qui s'han regalat, i els que encara romanen en stock. Aquests comptes s’han demanat diverses vegades i no es poden seguir amagant. Els solivellencs tenim dret a conèixer aquestes xifres i a saber el benefici o pèrdua econòmica que ha representat cada un d'aquests llibres.

Si bé el possible escrit que reclamen diverses persones queda ajornat, aquest web, com sempre, està obert a tothom que vulgui expressar el que consideri oportú, respecte a aquest tema o a qualsevol altre.

Una de les persones que més insistentment ha reclamat que s’escrigui aquesta crònica, és una de les filles de l’autor. La resposta va ser la mateixa: el web està obert a tothom i es publicarà tot el que es rebi i vagi signat, fent constar la signatura o anònimament, segons es demani.

L’escrit que ha fet i que demana sigui publicat és el següent:

El Grup Cultural de la Dona de Solivella ha organitzat un acte d'homenatge als solivellencs de més de 80 anys. És la cinquena vegada que a Solivella es dedica un dia per recordar el que han significat i segueixen significant totes aquelles persones que ja han deixat endarrere els seus anys de plenitud física. Una festa plena d'emotivitat que ens permet expressar la nostra admiració i agraïment per tot el que aquestes persones -totes i cadascuna d'elles, em major o menor grau, amb més o menys significació pública- han fet pel nostres poble, perquè totes elles, sense excepció, han format part de la història de Solivella i han col·laborat e fer-la com és avui.

Aquest escrit que no és un epitafi, sinó tot el contrari, vol ser un cant de reconeixement a totes aquestes persones que, encara avui, segueixen formant part de la vida de Solivella i de la seva història. Doncs, si bé en aquests tipus de festa/homenatge sembla que sigui habitual parlar del seu passat, de cap de les maneres se'ls pot negar a tots aquests solivellencs el dret a seguir participant de forma activa en el dia a dia del nostre poble. Més ben dit, hem de valorar tota la saviesa i experiència que han acumulat al llarg del temps, com es feia i es reconeixia en moltes cultures i civilitzacions de molts diferents llocs. Ja a la Bíblia, en la Torà, trobem que Déu ordena a Moisés que reuneixi per a Ell setanta homes del ancians d'Israel, que s'asseguri que són els més ancians del poble. Aquest reconeixement a la sapiència de la gent gran la podem trobar a l'antiga Roma, on el Senat estava format pel consell d'ancians. A l'altra banda del Mediterrani veuríem que a Cartago ja tenien un Consell similar 550 anys abans de Crist; o molt més lluny encara, a l'Amèrica central, a la cultura maia es donava una important rellevància als experts coneixements dels ancians.

Podríem trobar molts altres llocs, i molt antics, però per valorar, homenatjar i estimar a la gent gran no es cal anar tan lluny -ni en l'espai, ni el temps- doncs aquest diumenge, en aquest acte que ha programat el Grup Cultural de la Dona de Solivella, hem tingut ocasió d'expressar el nostre amor i la nostra gratitud, al vells que tenim més a prop, les persones que ara anomenem de la tercera edat. Al cap i a la fi, són eufemismes que al llarg del temps hem anat variant per referir-nos a ells, però que sempre han de tenir única lectura, el respecte que ens mereixen les persones grans.

Precisament per encapçalar el reportatge d'aquest 16 de novembre, s'han posat cinc fotografies d'aquella primera festa que el Grup Cultural va dedicar als "Vells de Solivella" l'any 1977 i dues més que corresponen a l'any 1982 i al 25 de juliol de 1990.

La festiva jornada s'ha completat amb un acte paral·lel en que l'Ajuntament s'ha compromès a posar nom a aquell nou espai que es va habilitar al davant de La Societat. És en aquest nou espai on s'ha fet l'acte de descobriment d'un monument dedicat a la Maria Rosa, de la coneguda obra d'Àngel Guimerà, dramaturg i polític que donarà -quan ho facin efectiu des de la Casa de la Vila- nom a aquesta placeta. El monument en qüestió és obra dels artistes forjadors locals Francesc Vives Ballart i Laia Rodríguez Tous, i representa una al·legoria al personatge de la Maria Rosa d'Àngel Guimerà, la protagonista del drama social que, segons una tradició popular -no documentada- es basa en uns fets reals que van succeir a Solivella. Molt probablement la primera vegada que es va fer difusió d'aquests fets relacionats amb la Maria Rosa més enllà del nostre poble, va ser a començaments dels anys 60, quan un grup de solivellencs que s'havien establert a Barcelona i que havien creat el Casal Solivellenc, van aconseguir que a Radio Barcelona es dediquessin alguns programes per parlar del nostre poble. El primer d'ells va ser sobre els Llorac i el castell, però el segon es va dedicar a donar a conèixer aquest lligam entre la protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà i Solivella. Gairebé res més s'ha fet durant el mig segle següent, fins que arribem al dia 12 de febrer de 2014 quan la Josefina Solé va fer una molt lloable exposició d'aquells fets al programa "Divendres" de TV3, en que va donar a conèixer a tot Catalunya la relació entre el personatge i Solivella. Actualment veiem com aquesta versió és la que recull la Viquipèdia com a certa, si bé no existeix cap mena de documentació que ho confirmi.

Els actes que ha organitzat el Grup Cultural de la Dona, i en els que ha participat l'Ajuntament de Solivella, s'han desenvolupat de manera consecutiva. Han començat amb una missa on hi han assistit tots els homenatjats. A la sortida s'ha fet la tradicional ofrena floral a la imatge de la Verge de la façana, mentre els grallers Lus Xipellis entonaven les seves notes festives. En comitiva s'han apropat cap aquell espai que s'ha guanyat just al davant de la Societat, ara convertit en placeta, on s'ha descobert la escultura. Posteriorment tothom ha anat a la sala d'actes on s'han fet els protocol·laris parlaments i s'ha ofert un aperitiu a les persones que celebren haver ultrapassat els 80 anys de vida i als seus acompanyants.

Les intervencions han anat a càrrec de l'Anna Cendra, presidenta del Grup Cultural de la Dona; la Josefina Solé que ens ha parlat de la Maria Rosa de cal Ros; i finalment l'alcalde Enric Capdevila. No cal fer un resum dels parlaments, doncs tothom hi ha volgut assistir, però si que podem dir que el primer parlament, les primeres paraules que s'han pogut escoltar, han sigut les de l'Anna Cendra quan ha demanat "silenci, si us plau, doncs aquest local ressona molt i no ens entendríem". L'alcalde ha mirat cap una altra banda, com si sentís ploure.

La resta podríem dir que s'ha desenvolupat com era d'esperar, malgrat que s'han vist les precipitacions en aquesta celebració, doncs ni la nova placeta té encara la placa amb el seu nom, ni l'escultura mostra cap referència a la Maria Rosa. Diuen que posaran les dues plaques "aviat". De pas es demana, una vegada més que, com que treballaran amb aquestes plaques, treguin -d'una vegada per totes!- la del Pla de Perdiu que la tenen just al costat. Han passat tres anys i mig i sembla que qui va cometre un error tan greu no vol baixar del burro. Doncs ni burro, ni perdiu, és Pla de Paradís. Queda clar?

La festa ha continuat fins ben entrada la tarda, doncs la majoria d'aquestes persones que avui han estat homenatjades -aquells que podrien formar part del Senat de Solivella-, un cop finalitzats els actes de la Societat han anat a dinar en algun restaurant, on han pogut presumir de la millor companyia, la dels seus fills i nets.

   Fotografies   

En la consulta del 9-N del passat diumenge Solivella va demostrar el seu alt grau d'implicació en el procés, per número de vots que es van escrutar, doncs la participació -en percentatge- dels solivellencs se situa en el tercer lloc de tota la demarcació de Tarragona:

La Bisbal de Falset, 71'94%; Els Guiamets, 70'80%; Solivella, 70'71%

Probablement ahir Catalunya va viure un dels dies més importants de la seva història. Era el dia que la majoria dels catalans volíem votar, o com a mínim volíem ser consultats de forma oberta, clara i legal. Però, precisament d'aquesta manera més clara i neta -mitjançant unes votacions legals- ens neguen aquest dret fonamental aquells que haurien de donar exemple de legalitat democràtica.

Malgrat el seu poc sentit democràtic, malgrat les seves prohibicions, i fins i tot malgrat les seves amenaces, ahir Catalunya va votar. I ho va fer amb una participació ciutadana molt alta. L'exemple el podem trobar sense moure'ns de Solivella, on la participació va ser la segona més alta que s'ha viscut. Aquestes dues vegades en que la participació ha estat excepcional la gent s'ha mobilitzat pel mateix motiu: Voler exercir el dret a decidir el nostre futur. La primera va ser just després de que una gran part del poble de Catalunya ho reclamés a través de la "Via Catalana" l'11 de setembre de 2012. En aquelles eleccions, al Parlament de Catalunya, a Solivella van votar 416 persones, i en aquesta ocasió s'han comptabilitzat 396 solivellencs que han volgut exercir el seu dret a votar. Són les dues màximes participacions -i amb notable diferència respecte a totes les altres- que s'han viscut a Solivella. En ambdós casos la lectura que es fa és molt clara, la gent s'ha mobilitzat per demanar el dret a decidir el seu propi futur.

Els resultats de l'escrutini d'aquest 9-N han estat els següents:

Ja existien en aquest web dos llocs que formaven part del que en diem "records del passat" i que ens permetia veure com eren les dues sales del Sindicat, el cafè i la sala gran. Però, si bé es basava tot en fotografies que ens deixaven veure com era aquell lloc, s'ha de reconèixer que era d'una manera poc ordenada i gens lligada.

Per tant ara ha arribat el moment de donar a aquest edifici emblemàtic el que es mereix, una ampliació del contingut i unes millors explicacions, sobretot per tot el que va significar per les relacions socials dels solivellencs durant diverses generacions al llarg dels seus 69 anys d'història. I això cal fer-ho des de diverses vessants,  doncs si el cafè representava el punt de trobada quotidià i en especial els dies festius, tot el que es va portar a terme a la sala gran mereixeria tot un llibre per poder explicar-ho i recordar-ho. Aquella gran sala no es va limitar a projectar pel·lícules de cinema, o representacions teatrals, o a fer-hi sessions de ball, sinó que en determinats moments va acollir diversos actes de caire diferent.

A partir d'aquest moment trobareu en aquest web una porta que us permetrà entrar, sempre que vulgueu, a l'històric edifici del Sindicat per poder recordar, o conèixer -segons quina sigui la vostra edat- la vesant lúdica i social que es va desenvolupar dintre de les seves parets.

   El "Sindicat" en la seva vesant social  

Podem trobar moltes fórmules per expressar reivindicacions de forma cívica i pacífica, i de fet els solivellencs, i els catalans en general, n'han utilitzat diverses. Entre altres, hem vist algunes manifestacions populars que s'han fet a la plaça Major, a la participació a la "Via Catalana" del 2013, o a la "V" d'aquest 2014. Però la primera que hem fet, i que és la més important és oferir diàleg. Fa temps, anys, que els catalans hem cercat la via del diàleg, però el que hauria de ser una diàleg per negociar les dues parts, s'ha convertit -per l'altra part- en un monòleg on només existeix una paraula: No. I sovint aquest "no" ha vingut acompanyat d'amenaces. En què i de què ens podem amenaçar? Pitjor del que estem, com si per ells fóssim només una colònia del segle XIX, no hi podem estar. Ens han perseguit els símbols, han volgut fer desaparèixer el nostre idioma, ens han perseguit les idees, i ara fins i tot les intencions... com va dir fa quatre dies la presidenta del PP de Catalunya, doncs aquells que tant s'omplen la boca per parlar de democràcia, són els mateixos que neguen sistemàticament la possibilitat de que el poble es pugui expressar en un referèndum, o en una consulta, o -com ara- fins i tot ens persegueixen les intencions.

Una més de les maneres que s'ha buscat ara, per demanar que ens deixin expressar el dret a decidir el nostre futur, ha estat tenyir Catalunya de color groc, que és -com les altres- una manera absolutament pacífica, com totes les anteriors. Una vegada més Solivella s'ha sumat a la reivindicació, i aquest color groc és el que hem vist aquest matí a Solivella.

   Un símbol de color groc   

S'ha posat al dia la pàgina més important d'aquest web, aquella on hi podem trobar la gran majoria de les persones que, d'una o altra manera, amb més o menys implicació directa, amb millor o pitjor fortuna, han format i formen part de la història de Solivella. En aquesta pàgina, la dedicada a l'escola, a través d'una bona colla de fotografies hi són gairebé tots els solivellencs que han anat passant per les seves aules, des de l'any 1915 fins a l'actual curs escolar 2014/2015.

   L'escola   

A fi i efecte de mantenir la web el més actualitzada possible i a la vegada fer-la més còmoda a l'hora de buscar temes que tenen vincles en comú, s'han agrupat algunes pàgines que versen sobre un mateix assumpte, a la vegada que s'han ampliat amb nova documentació.

En concret són tres les pàgines que han vist millorat el seu contingut.

En primer lloc s'han indexat, a partir d'una pàgina en comú, tots el diferents actes que s'han fet a Solivella dedicats als Tricentenari de Catalunya. A més dels sis actes que s'han fet aquest any, s'han afegit -com si es tractés d'una mena de pròleg- els dos que es van fer el mes de maig de 2012 amb la presentació als solivellencs de l'Assemblea Nacional Catalana.

S'ha publicat al web un magnífic treball sobre el santuari del Tallat i els Llorac, obra de Josep Maria Sans i Travé, que consta de 48 pàgines i que està en format pdf per tal que sigui còmode a aquelles persones que se'l vulguin guardar. Aquest treball versa en torn a Ramon Berenguer de Llorac i el traspàs a l'administració de Poblet, on es pot veure amb detall tot l'inventari del Tallat, i on es pot conèixer la relació de la dinastia dels diversos senyors de Solivella amb el santuari.

Aquest treball s'afegeix a un ja publicat del mateix autor que tracta també d'aquest tema.

Ambdós treballs queden ara indexats a través d'una pàgina comuna, "La gestió dels LLorac al Tallat".

L'altra millora que s'ha fet, ha estat la incorporació de noves fotografies a aquell estudi de la Solivella dels anys 50 als 70, anomenat "Aquells anys d'olor de naftalina".

Els tres temes anteriorment mencionats disposen d'un fàcil i destacat accés a la web, doncs tots ells el podreu trobar a l'índex general, clicant a "Dades més rellevants".

Gràcies al meticulós treball d'en Josep Maria Fabregat, el "Franceset", que des de fa molts anys anota amb precisió l'aigua que cau cada dia de pluja, fa més d'un any es van publicar en aquest web les seves dades.

En aquest estudi, que comença l'any 1997, es poden apreciar diverses curiositats. Per exemple: L'any amb menys pluviositat va ser el 2007, en el que únicament van caure 316 litres d'aigua al llarg de tot l'any. L'any que més va ploure va ser el 2008, amb 615 litres recollits. La verema més tranqui-la va ser la de l'any passat, doncs en tot el mes de setembre només va ploure el dia 7 i van caure 24 litres, mentre que l'únic dia del mes d'octubre que va ploure va ser el dia 4 i se'n van recollir 9 litres.

En canvi, gràcies a aquest estudi fet dia a dia, veiem que aquest mes de setembre -que ahir vam acabar- han sigut set els dies que ha plogut i s'han recollit un total 93 litres.

De moment aquest 2014, tancat a 30 se setembre, ha deixat a Solivella 399 litres d'aigua de pluja.

Per la importància que té aquest estudi de pluviometria que ha fet el Franceset, a partir d'ara el podeu trobar fàcilment en aquest web mirant a les "Dades principals" de Solivella.

   Pluviometria   

El poble de Solivella s'ha donat cita, seguint la crida feta des de l'Ajuntament, per mostrar el seu rebuig a la sentència que va donar ahir -29 de setembre- el Tribunal Constitucional espanyol. Una sentència "express" presa sense temps material ni per haver-se llegit el contingut de l'acord que havia pres la Generalitat de Catalunya. Una sentència dictada per un govern al qual pertanyen, o han estat afiliats, o deuen favors, els principals magistrats d'aquest Tribunal. Una sentència que nega el primer principi de tota democràcia, votar. Una sentència que han signat aquests dotze "homes justos":

Las persones que avui s'han concentrar davant dels ajuntaments de Catalunya no ho han fet per retre homenatge a aquests dotze juristes, sinó per mostrar-lis el nostre desacord per la seva sentència i per cridar ben alt que res ens impedirà expressar-nos a les urnes.

   Votarem SI SI   

Unes quantes mares han fet arribar repetidament les seves queixes a aquest web degut al mal estat en que es troben les instal·lacions i el risc que suposen per la seguretat de les criatures que les fan servir.

Està molt bé que l'Ajuntament s'hagi preocupat de posar nous aparells al passeig Carles Balaguer, però no pot obviar que el lloc on més juga la canalla, sobretot els més petits, és el parc infantil que hi ha al costat de l'escola. Precisament per aquesta privilegiada situació, just tocant a l'escola, és el lloc on cada dia, a la sortida de classe, es queden a jugar i, evidentment, fan servir aquestes poc cuidades instal·lacions.

Alguna de les mares que es queixen asseguren que, en més d'una ocasió, ha expressat personalment a l'alcalde les seves queixes, donant-li a conèixer el mal estat i els riscos que comporten per els nens que les utilitzin. Amb detall li han dit, aparell per aparell,  que el nul manteniment que s'ha fet suposa un autèntic perill per tots els que les fan servir. A això s'ha d'afegir el mal estat del terra, amb herbes que no s'han arrencat des de fa temps, amb restes de vidres d'ampolles. Les mateixes mares li han suggerit a l'alcalde que faci com s'ha fet a la majoria de parcs infantils i que hi posin un terra tou, doncs aquest tipus de terra -que sembla de goma- fa que les caigudes de les criatures quedin amortides i no es facin mal.

Degut a que aquestes queixes no han estat escoltades es dóna el cas que alguna mare, a la sortida de col·legi, porta els seus fills a jugar a parcs infantils d'altres poblacions.

Demà comença el nou curs escolar i el parc infantil segueix igual. Hi ha hagut temps més que suficient per repintar les fustes, les baranes del tobogan, i tot allò que fa que els nens corrin el risc de clavar-se alguna estella. Hi ha hagut temps, més que suficient, per arrencar les herbes que hi ha. I el que és pitjor, i molt més perillós, hi ha hagut temps, més que suficient, per treure algunes restes de vidres d'ampolles que es van trencar per la Festa Major, doncs probablement es van treure els trossos més grans, però hi queden vidres petits, amb el greu perill que això comporta pels nens que juguen allí.

És necessari que aquestes mares demanin, com a últim recurs, que es publiquin les seves queixes a aquest web, doncs a l'Ajuntament no n'han fet cas? Caldrà que aquest curs altres mares s'hagin d'afegir a les que, per seguretat, a la sortida del col·legi porten els seus fills als parcs d'altres pobles? Tan difícil és fer un adequat manteniment de les instal·lacions? Tan costós és fer com s'ha fet a la majoria de llocs i posar-hi un terra tou?

Esperem que d'una vegada l'Ajuntament prengui cartes per donar-hi una solució positiva a un assumpte tan senzill i barat, però al mateix temps tan important per la seguretat dels nens i nenes.

Ara canviem de tema: Tal com s'ha dit en l'escrit anterior ja es poden veure les fotografies de la Diada d'enguany.

     l'11 de setembre  

Aquest divendres dia 12 ha començat a Solivella la campanya de la verema. Això significa, entre altres coses, que s'han acabat els dies festius, que ha quedat endarrere la Festa Major, la celebració del Sagrat Cor i la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya.

De la Festa Major ja fa dies que tothom n'ha pogut veure, a través d'aquest web, un ampli recull. Avui toca posar les fotografies de la nostra festa religiosa per excel·lència, la del Sagrat Cor. Aquest any, en que ja s'havia ampliat i millorat tot el que fa referència a anys anteriors d'aquesta festa, s'ha volgut ampliar també el reportatge que correspon a aquest 2014, i per això s'han posat prop de dues-centes fotografies que inclouen, a més de les capelles i les catifes, els actes del matí del dia 9 -la missa i la ofrena floral- i la processó del vespre.

D'aquí a un parell de dies podreu veure les dels actes de la Diada, que aquest any a Solivella es va fer a la plaça de Sant Joan, el lloc on recentment es va inaugurar el monument al Tricentenari. Amb molt bon criteri l'Ajuntament va programar els actes per primera hora del matí, de manera que tots aquells que volien anar a Barcelona per formar par de la "V" tinguessin temps suficient per poder assistir als dos llocs.

Aquí és on es demana la col·laboració d'aquelles persones que van anar a Barcelona, doncs seria molt interessant poder deixar constància gràfica en aquest web d'aquells solivellencs que, a més de demostrar els seus sentiments nacionalistes, van formar part de la "V" tot reclamant un dret tan bàsic en un país democràtic, com és el de poder votar. El dret a decidir el seu propi futur. Un dret reconegut a la promulgació de la Carta de les Nacions Unides l'any 1945.

Per tant es demana a tots aquells que ahir van anar a Barcelona que enviïn fotografies, en les que es vegin solivellencs formant part d'aquell "V", al correu d'aquest web, solivella@solivella.net. El diumenge ja es podran veure les fotografies de la plaça de Sant Joan a Solivella, però posteriorment s'hi afegiran a la mateixa pàgina totes aquelles fotografies que s'hagin fet a Barcelona.

    festa del Sagrat Cor   

El setmanari Nova Conca publica aquest divendres:

Míriam Rosich, de Solivella, la protagonista del segon vídeo de la campanya Decidim

La setmana passada engegava la campanya “Decidim”, de la Conca de Barberà per la Independència (ANC) amb el primer vídeo, de deu, que s’han realitzat amb la voluntat d’incentivar la participació popular en la consulta nacional del proper 9 de novembre.
Així, si en el primer vídeo el protagonista era el músic i docent montblanquí Pau Garcia, en una escena a la Vall de Montblanc, aquest dimecres 3 de setembre la protagonista és la solivellenca Míriam Rosich, estudiant de Filologia Catalana. En aquest cas les escenes s’han realitzat al castell de Solivella, “punt emblemàtic del poble”, com apunta Rosich.

Estem a les portes de celebrar per 271a. vegada la celebració festiva amb més tradició a Solivella: la festa del Sagrat Cor.

Fent realitat el compromís que es va prendre fa un any des d'aquest web, s'ha remodelat i millorat tot el contingut que fa referència a la festa més representativa del nostre poble. S'ha augmentat la mida de les fotografies i la seva resolució, així com s'han adaptat tots els anys al nou format, molt més còmode per visionar-les, i el que és més important, s'ha incrementat el número de fotografies, sobretot aquelles dels anys que ens queden més allunyats.

En aquest moment és una satisfacció poder dir que en aquest web es poden trobar la major part de les imatges que existeixen de la festa del Sagrat Cor, una festa que Solivella tornarà a celebrar d'aquí a pocs dies i que, amb la d'enguany, seran 271 anys d'aquell vot de poble en el que es va instaurar aquesta celebració. Un treball llarg i laboriós, però satisfactori per el resultat obtingut, doncs aquest compendi únic, en el que queda reflectida la història de la nostra festa més important, ha de servir com a guia per tothom que vulgui saber quelcom de la Festa del Sagrat Cor de Solivella.

    la festa del Sagrat Cor   

Una de les raons principals que es van donar per justificar l'interès de la fusió de les dues cooperatives va ser que les instal·lacions, tant per les màquines com per la estiba, havien quedat obsoletes. Per tant una de les promeses que s'havien fet per convèncer als socis va ser la de buscar un nou terreny per fer-hi unes instal·lacions més grans i modernes el més aviat possible.

Aquestes paraules es tornaven a pronunciar -una vegada més- el dia 12 de febrer, quan per segona vegada es va haver de fer una nova votació per tal que els socis donessin la seva conformitat a la fusió de la Cooperativa de Solivella amb la de l'Espluga. Aproximadament un mes abans s'havia fet una votació en la qual el resultat havia estat contrari a aquesta fusió.

Estem altra vegada a les portes de veremar i encara no s'havia fet res més que tímids tantejos. Avui, diumenge últim dia del mes d'agost, s'ha anunciat en la assemblea que s'ha fet a l'Espluga un principi d'acord per adquirir uns terrenys on fer aquesta ampliació. Aquestes converses amb el propietari dels terrenys es van tenir, per primera vegada d'una manera formal, fa exactament dos dies. A més, la manera com es va plantejar la reunió va ser feta amb presses i d'una manera molt poc ortodoxa, doncs sense un previ avís, ni tan sols una telefonada per quedar per veure's en dia i hora concrets, van anar a trobar al propietari -que en aquell moment estava al carrer- i li van dir "podem parlar un moment amb tu?". Un tema tan important com aquest mereixia un millor tractament. Van anar a les oficines de la Cooperativa i en pocs minuts van arribar a aquest principi d'acord que avui s'ha anunciat.

Però amb aquest anunci d'avui es posarà fre als comentaris i preguntes que, inevitablement, hi hauria hagut quan ara es comenci a veremar i que tothom hauria fet al president.

Aquest principi d'acord és únicament verbal, però quan es formalitzi, es faci amb paper i s'hagi de signar, l'actual propietari demana que s'inclogui una clàusula per la qual qui adquireix els terrenys -la Cooperativa Agrícola de la Conca i Secció de Crèdit- es compromet a mantenir en lloc visible el nom amb el que actualment es coneix aquest indret: el maset del Cara.

Si bé les xifres ja són de domini públic (amb només dos dies ja hi ha hagut filtracions de la quantitat a pagar) aquest web esperarà a publicar-les quan, la Cooperativa o el venedor del terreny, les hagin fet públiques. 

Com ja és tradició la parròquia ha celebrat el seu dinar de germanor amb una arrossada.

S'han distribuït en dues grans paelles, que s'han posat al carrer dels Llorac, tots els ingredients que, els experts i expertes, han fet servir per coure l'arròs que després han compartit.

El dinar, que s'ha fet a l'interior de la sala parroquial, ha comptat amb la presència de 63 assistents, més dues persones a les se'ls ha portat a casa seva. Respecte a les dues paelles que s'han fet, seria molt difícil dir quina de les dues ha quedat millor, doncs tots els comentaris eren coincidents: molt bones!

    el dinar parroquial   

Segurament que amb una mica de nostàlgia hem deixat darrere nostre els dies de la Festa Major. S'han acabat aquests dies en que tots els actes que es programen tenen un sol objectiu: fer-nos passar el millor possible el temps. Han estat uns dies en els que la majoria ha volgut oblidar aquells aspectes quotidians que ens preocupen al llarg de l'any. Dies en els que no cal estudiar, ni treballar, ni matinar, ni complir uns horaris. Els únics horaris que ens marquen són per assistir a uns actes festius, on no hi tenen cabuda els problemes personals.

Però aquests dies de la Festa Major d'enguany ja han arribat al seu final. Caldrà esperar tot un any per tornar a viure'ls. Per tal que aquests mesos que falten fins la propera Gran Festa no es facin massa llargs, sempre tindrem la possibilitat de reviure alguns dels moments d'aquesta passada Festa Major -i també de les anteriors si us ve de gust- a través de les pàgines d'aquest web.

De la Festa d'enguany -tot i que va començar molt malament per la canalla- se'n poden destacar uns quants actes que, a més de ser molt participatius per tothom, han deixat uns molt bons records per la manera com s'han fet i s'han viscut.

Però, lamentablement, sembla que sempre ens oblidem dels més petits. I són aquests els que precisament més necessiten que es dediquin algunes estones a fer-los gaudir amb coses adequades a la seva edat. A sobre la poca programació que se'ls ha dedicat, com deia abans, va començar molt malament. S'havia programat, com en altres anys, portar un simulador de conducció de motos per les cinc de la tarda. Cada any el posaven a la plaça Major en un dia que hi hagués hores suficients per tal que tots els crios poguessin gaudir-ne fins a atipar-se. Aquest any no va ser així. El van situar a l'antic camp de futbol per la mateixa tarda que es feia el pregó de festes. L'horari era per les cinc de la tarda. A les sis encara s'havia de muntar... i el pregó era a les set de la tarda!

Tampoc aquest any s'han fet venir els clàssics inflables en els que tan bé s'ho passen els més menuts, i que no suposen cap despesa important per la festa.

En canvi s'han de lloar dos actes dedicats als més petits: La xocolatada del dia del dia 16 i, sobretot, el taller de bombolles de sabó del dia 17. El primer, la xocolatada, la van programar, organitzar i treballar les noies del grup de diables, en principi per aquells nens que havien participat en els tallers que s'havien organitzat, si bé després van oferir xocolata a tothom que havia anat a la plaça Major.

El segon acte dedicat als petits -organitzat per la Comissió de Festes- va omplir de canalla la plaça de la Diputació. Des de crios de pocs anys, fins a noiets i noietes de més edat. A aquesta quitxalla caldria afegir-hi els seus pares, avis, tiets... En resum, un parell d'hores en les que la major part dels solivellencs van omplir la plaça de la Diputació i s'ho van passar la mar de bé omplint la plaça amb grans bombolles de sabó.

Un altre acte dels que no costen ni un sol euro i que va moure molta gent va ser la clàssica pedalada, seguida del sempre simpàtic esmorzar popular.

També va resultar molt vistós i multitudinari el matí del dia 16, amb la XVIII trobada gegantera, amb el cercavila i la ballada final a la plaça Major.

Però, com cada any, el millor espectacle ens el van oferir el conjunt de diables i diablesses que formen el grup "Rigor Mortis". Van començar a quarts de set de la tarda del dia 16 a la plaça Major. D'allí van pujar al castell per anar a buscar la Maranyota i tots junts van desfilar baixant pel carrer Major, acompanyats pels gegants i els nans, fins a arribar a la Plaça. Aquest vistós seguici va ballar al voltant de la Maranyota fins a entrar a la plaça de la Diputació on ens van recitar els seus versots. Després d'algunes iròniques i divertides rimes es va donar per acabada la tarda. Però l'espectacle més vistós ens el van oferir hores més tard amb la seva Nit de Walpurgis, que aquest any van fer-la acompanyats pels Diables de Pira i els Dimonis de Montblanc.

De tota manera l'acte que més solivellencs va moure va ser la "sardinada" del vespre del dia 17 i de la que, malauradament, no hi ha fotografies. Però van ser al voltant de 300 persones les que es van donar cita en aquest multitudinari sopar i van poder compartir una molt agradable vetllada.

Tot plegat ha demostrat que es pot fer una gran festa sense necessitat de fer grans despeses, i en conjunt cal donar una molt bona nota als que han treballat per portar a terme aquesta Festa del 2014, esperant que per propers anys es millorin alguns petits aspectes, com són els de pensar una mica més amb els més menuts i en que caldria millorar el format del programa, doncs el que s'ha fet aquests dos darrers anys ha estat molt criticat.

Com dèiem al principi, ara caldrà esperar un any sencer per tornar a viure aquests dies de la festa gran de Solivella, però, per tots aquells que sentiu una mica de nostàlgia, la podeu reviure sempre que vulgueu clicant aquí...

    Festa Major   

NOTA:  Temps just per llegir aquest escrit i ja s'ha rebut alguna fotografia de la "sardinada". Les ha enviat l'Edgar Rosich. Moltes gràcies Edgar!

Solivella ha tancat la seva programació dels actes dedicats al Tricentenari de la millor de les maneres, doncs per aquesta cloenda ha optat per un notable historiador solivellenc que, al nou local de la Societat, ens ha fet una encesa dissertació sobre els fonaments històrics d'aquesta efemèride a la que s'han dedicat tota aquesta sèrie d'actes. En Josep Maria Sans i Travé -solivellenc, historiador i director de l'Arxiu Nacional de Catalunya- ha acompanyat les seves paraules amb una projecció d'imatges que ens ha donat a conèixer, d'una manera gràfica encara més entenedora, el que representen per Catalunya i pels catalans aquestes dates 1714/2014.

D'una forma planera, però a la vegada molt pedagògica, en Josep Maria Sans ens ha portat a fer un recorregut per la història, des del testament del rei Carles II d'Espanya, que en morir sense fills va nomenar successor a un francès, net del rei Sol, que va regnar amb el nom de Felip V d'Espanya, fins a un altre Borbó, l'actual rei dels espanyols.

Al llarg d'aquest recorregut per aquest 300 anys, Sans i Travé ha remarcat aquells moments claus d'una història marcada per la repressió i ofegament que ha patit Catalunya sota el domini d'Espanya, que sempre ha tingut com a objectiu aniquilar els drets dels catalans, i la necessitat de poder decidir lliurement el nostre destí.

Prop d'un centenar de persones han anat a la Societat per escoltar les paraules d'en Josep Maria Sans i Travé. Una magnífica cloenda dels actes que Solivella ha dedicat al Tricentenari. Uns actes que, en el seu conjunt, han estat força ben portats, si bé alguns d'ells es podrien haver millorat notablement si s'hagués tingut la cura necessària a l'hora de programar-los, o en la manera d'executar-los.

En la part positiva de la balança, a més de la conferència del Dr. Sans Travé, cal posar-hi la del dia 25 de juliol, d'en Gabriel Serra. Com a més vistosos cal destacar l'exhibició del grup de Falcons de Vilafranca, i sobretot, per damunt de totes elles, tot el conjunt de la festa d'inauguració del monument al Tricentenari.

En canvi, en la part menys positiva, s'ha de fer esment de dos actes. El primer d'ells correspondria a l'escenificació del Carrasclet del dia 5 de juliol, doncs si bé l'actor que interpretava el paper d'en Pere Joan Barceló -Carrasclet- va demostrar sobradament les seves dots interpretatives, el contingut d'aquesta obra no anava destinat a un públic adult ni s'havia de programar per les 10 de la nit, doncs es tractava d'una sèrie de contes infantils, perfectament adequats per canalla a partir dels sis anys cap endavant. Una llàstima no haver-ho enfocat d'aquesta manera, doncs valia la pena la magnífica interpretació que se'n va fer. Però ni es va anunciar així, ni es va programar en l'hora adequada.

Però pitjor va ser el càstig a que un regidor va sotmetre a les 32 persones que van anar a veure el que havia de ser un resum del programa "Divendres" de TV3. Pobrets d'aquells que esperaven veure un resum ben fet. Va ser un càstig en tota regla. Dues llargues hores amb les que el regidor va torturar a aquelles 32 persones. El que havia de ser un resum ben fet va deixar sense tallar els 25 minuts de vídeo que hi ha després de les magnífica dissertació de la Josefina Solé sobre la Maria Rosa de cal Ros i que no tenien res a veure amb Solivella. A aquests 25 minuts sense cap interès, hi podem sumar els 14 minuts que hi ha al final del programa dedicat a la Maranyota, doncs en cap dels dos casos es fa cap referència a Solivella. Si el regidor hagués fet bé la seva feina, encara es podrien retallar 11 minuts més en que ni es parla de Solivella, ni es veu cap solivellenc. En total 50 minuts d'innecessària tortura per aquelles persones que van anar a la Societat. En canvi el regidor va tallar uns quants minuts que sí que feien referències directes a Solivella. En resum, el regidor es va cobrir de glòria!

Però, què es un regidor? Hi ha regidors de cinema, regidors de televisió i també regidors d'ajuntaments. En aquest cas va demostrar no ser regidor ni d'una cosa ni de l'altra. Si vol passar a la història no serà com a regidor de televisió, ni tampoc per aquells pocs plens municipals als que ha assistit, potser el seu pas per l'Ajuntament serà recordat únicament per haver fet ús de la Casa de la Vila com si es tractés de la seva pròpia casa, utilitzant aquest edifici públic, com si fos el seu propi domicili per sortir d'allí, vestit de nuvi, el dia que es va casar.

Per aquelles persones que van tenir l'encert de no anar aquell dia a la Societat, i per tothom que ho vulgui, sempre tenen la possibilitat de reviure aquells dies en els que Solivella va ser protagonista principal a TV3, veient, a més d'una bona colla de fotografies, els enllaços als programes de "Divendres" d'aquella setmana. Al final de la pàgina de les fotografies hi ha els links a Catalunya Ràdio (programa "Els optimistes"), a TV3, o als cinc articles que va publicar el setmanari Nova Conca. Ho podeu trobar a l'índex general , "dades principals". D'aquesta manera tothom ho podrà veure i reviure, quan vulgui i de la manera que millor ho consideri.

    Cloenda dels actes del Tricentenari  

L'Associació de Joves Aiai LuJuvent ha organitzat, com cada estiu, una sèrie d'activitats que aquest any van dirigides a persones de totes les edats, si bé algunes d'elles estaran dedicades plenament als més petits. Aquesta Setmana Jove, que consta de prop de 15 diferents activitats, començarà el proper dimecres dia 6 i es clourà el dijous dia 14.

És de justícia que els solivellencs, tots i de totes les edats, expressem un reconeixement públic a la actuació que la colla l'Esbart Dansaire Sant Isidre ens va oferir el passat dissabte.

A més de obsequiar-nos una bona estona amb els seus balls amb la seva memorable i molt emotiva actuació, va servir,  per aquells que ja tenim una certa edat, per fer-nos rememorar un passat que ja comença a quedar-nos una mica lluny en el temps. Però si per alguns, per aquests solivellencs ja més grans d'edat, va ser un agradable i nostàlgic record que ens va fer enyorar temps passats, en canvi per altres, per tots aquells joves que van néixer després de la mort del dictador, dels quals únicament una petita minoria poden recordar alguna de les poques actuacions que es van fer a principi dels anys 80, va ser una forma, la millor possible, per conèixer i per poder veure de prop el que els solivellencs de diverses generacions havíem gaudit en les nostres festes: una actuació del nostre Esbart Dansaire interpretant balls tradicionals catalans. Però segurament qui millor s'ho va passar van ser els integrants de l'Esbart veient com tothom quedava bocabadat amb els seus balls, que interpretaven exactament igual de bé com quan eren fadrins.

Per tant, és de rebut expressar el nostre públic agraïment a aquelles colles, de diverses generacions, que ens van regalar les seves danses per alegrar les festes de Solivella. I la millor manera de fer-ho des d'aquest web, és dedicant-los un molt merescut homenatge, millorant i ampliant la pàgina a ells dedicada.

 Esbart Dansaire Sant Isidre   

Solivella ha viscut una de les festes més emotives que ha celebrat al llarg dels temps. Una festa plena d'història, de vistositat i de nostàlgia que els solivellencs tardaran molts anys en oblidar.

Aquest dissabte, 26 de juliol, s'han donat cita diversos actes en un de sol. Uns actes molt ben organitzats, que s'han portat a terme amb força dinamisme, sense deixar espais buits. Però, sobretot, uns actes plens de nostàlgica història. Història perquè feien referència a temps passats, uns temps que en ambdós casos ens fan sentir nostàlgia.

El primer, i més important, ens transporta a tres segles endarrere, quan les tropes del Borbó Felip V van acabar amb les llibertats de Catalunya per la força de les armes. Per commemorar el desitjat final d'aquella data, i de tot el que al llarg d'aquests tres segles ha representat, la Generalitat de Catalunya ha organitzat tota una sèrie d'actes que culminaran el proper 11 de setembre, data en la que les tropes borbòniques van conquerir Barcelona.

L'Ajuntament de Solivella s'hi ha sumat, programant tota una sèrie d'actes per commemorar aquest Tricentenari. Però el que, d'entre tots ells, restarà per sempre més, formant part del nostre paisatge urbà, és el monument que avui s'ha inaugurat a la plaça de Sant Joan. Un monument situat a la dreta de la font d'aquella plaça, que consta d'una gran roca, procedent de la costa del Barquer, d'una finca de cal Petxina. Aquesta roca porta incorporats en forja els símbols del Tricentenari, una magnífica obra dels artistes Francesc Vives i Laia Rodríguez.    

L'altre acte, que també forma part de la nostra història, si bé molt més recent, ens remunta a l'any 1959, quan els hereus d'aquells que havien conquerit Catalunya, privant-la de tota llibertat, van arribar a Solivella. Aquesta vegada no anaven vestits de regis Borbons, sinó que anaven vestits de falangistes. Formaven part d'aquells grups que va crear el règim franquista amb el nom de Coros y Danzas de la Sección Femenina de la Falange. Per donar una falsa sensació de recuperació de catalanitat, es van organitzar unes "Cátedras Ambulantes", a fi i efecte de portar al món rural l'adoctrinament franquista de "las instructoras", sota la aparença d'ensenyar diverses tasques domèstiques a les dones i la recuperació d'aquelles "danzas regionales" que havien estat prohibides en els primers anys del franquisme.

Va ser així com a Solivella es van començar a ballar aquells ballets populars catalans.

Però si fem un esforç mental per esborrar aquell origen franquista que va tenir el nostre esbart dansaire i ens quedem només en el resultat, hauríem de celebrar que a Solivella comencés a existir un grup que va perdurar fins ben entrats els anys vuitanta. Perquè aquells nois i noies que havien fundat l'Esbart Dansaire Sant Isidre, es van convertir en els mestres per les generacions més joves. D'aquells primers, el que més va treballar per donar continuïtat a l'Esbart, dedicant-hi temps i esforços per ensenyar els seus coneixements als més joves, i al que cal expressar un sincer homenatge de gratitud per tot el temps i paciència que hi va dedicar, és al Joan Cendra. Un agraïment que cal fer extensiu en la memòria d'en Josep Maria Tarragó, el qual, a més d'organitzar en aquells anys els grups de teatre a Solivella, es va implicar també en l'ensenyament dels ballets populars catalans a aquells nois i noies. 

Avui Solivella ha pogut tornar a veure ballar a l'Esbart Dansaire Sant Isidre. A la plaça de la Diputació ja no hi podíem veure al Josep Maria de cal Txà, però si que, la colla que avui ha ballat, han tingut l'honor d'estar acompanyats pel seu mestre, el Joan Cendra.

A més d'haver gaudit d'aquest acte tan emotiu i d'haver vist tornar a ballar els ballets a Solivella, cal felicitar a tots els que hi han intervingut, doncs han donat mostres de estar encara en plena forma i de no haver perdut gens el seu art dansaire.

Potser l'únic retret que es pot fer, i que cal fer, és que en el programa inicial dels actes del Tricentenari a Solivella, que es va distribuir a principi d'aquest mes, no es fes cap referència a aquesta actuació de l'Esbart Dansaire, i que s'hagi hagut de fer, aquesta mateixa setmana, un nou programa en el que hi figura. Una llàstima, doncs, probablement, altres persones, sobretot solivellencs que viuen fora vila, haurien omplert encara més la plaça de la Diputació per un esdeveniment tan especial. Vist el magnífic resultat dels dos actes encara hauria estat millor esperar quinze dies i fer-ho coincidir amb la Festa Major, quan el poble rep tots aquells estiuejants.

De tota manera cal felicitar a l'Ajuntament per la iniciativa, a tots els que han treballat en la organització i als que han actuat amb els seus balls a l'Esbart Dansaire Sant Isidre.

Per tal de deixar constància i un bon record d'aquests dos actes i de la magnífica vistositat que han tingut, i que per sempre més quedi a l'abast de tots els solivellencs, s'ha posat un molt ampli reportatge fotogràfic a la que podeu considerar la vostra web.

 fotografies  

Tots els solivellencs recordem, i recordarem durant molts anys, aquella setmana en que el nostre poble va sonar arreu de Catalunya gràcies als programes de TV3 i de Catalunya Ràdio, "Divendres" i "Els optimistes", respectivament. El programa d'Àngel Llàcer i d'en Manu Guix organitzava un concurs de cantants, arreu dels pobles de Catalunya que visitaven, per escollir la millor veu i proclamar-la "Nina de Catalunya". La que guanyar a Solivella va ser la Laura Iglesias de ca l'Estrivill. Després de diverses eliminatòries va anar guanyant posicions fins a quedar la primera en la seva categoria i quarta de tot Catalunya en el recompte global.

Aquesta setmana el setmanari Nova Conca li dedica una entrevista a la Laura que ocupa tota la contraportada:

Dintre de la programació d'actes que ha organitzat l'Ajuntament de Solivella, dedicats a la commemoració del Tricentenari, un dels més directament relacionats amb el tema ha estat la conferència de l'historiador Gabriel Serra al local de la Societat.
De la conferència, que portava per títol "Els homes de Felip V. Els ajuntaments borbònics a la Conca de Barberà (1714-1738)", en podem veure unes quantes fotografies fetes per l'Anton Maria Tarragó. En elles podem apreciar que, tot i tractant-se d'un tema tan interessant, que tan de prop ens toca i en un any tan especial com aquest per Catalunya, en prou feines hi van assistir poc més d'una vintena de persones. És lamentable aquest poc interès, i encara ho és molt més la total absència de jovent, doncs a més de mostrar el seu desinterès, han perdut l'ocasió d'escoltar les paraules d'un bon historiador i expert en aquest tema.

Esperem que l’altre acte que l’Ajuntament ha programat pel proper 12 d’agost, a càrrec del Dr. Josep Maria Sans i Travé, en el que versarà sobre els fonaments històrics de la celebració del Tricentenari, sigui molt més nombrosa l’assistència i es mostri l’interès dels joves per un tema que actualment ens afecta tan directament.

 fotografies  

El grup de diables de Solivella, els "Rigor Mortis" marxen cap a Banyoles,  punt de trobada de totes les persones i colles interessades en el món de la cultura popular amb ús de pirotècnia dels Països Catalans.

Allí, a la capital del Pla de l'Estany, a la vora del llac natural més gran de Catalunya, es donaran cita aquest cap de setmana tots els components d'un col·lectiu que engloba prop de 40.000 persones, que són les que formen aquest món del foc festiu.

Aquesta trobada està destinada a un públic ampli, des de famílies fins a professionals implicats en la programació de correfocs i altres actes festius. Durant aquest dies podran gaudir de les activitats programades i de les actuacions de grups de foc, així com compartir experiències, coneixements i obrir noves col·laboracions. Estem convençuts que la gent de Banyoles, i també tota aquella multitud que visitarà aquest dies aquella capital, quedaran bocabadats amb la actuació dels nostres representants. Molta sort als "Rigor Mortis", que tinguin una de les seves habituals bones actuacions, i que els serveixi per donar-se a conèixer encara més i que, a la vegada, a través d'aquest magnífic trampolí que és la IVa. Fira del Món del Foc, els hi surtin alguns contractes per actuar en altres poblacions. Sabem que amb ells Solivella està sempre ben representada.

Ahir, 16 de juliol, 80 anys després, es va poder tornar a veure una actuació d'un grup de falconers a la que es coneixia com la plaça del Cementiri. Va ser dintre dels actes que l'Ajuntament de Solivella ha programat per commemorar els actes del Tricentenari. Ahir es poder poder veure l'actuació dels Falcons de Vilafranca.

Aquella modalitat de disciplina gimnàstica col·lectiva, que va arribar a Catalunya - provinent de Praga- a principi dels anys 30, ja comptava amb un antecedent al Principat, el grup de falconers de Solivella. Tal com queda recollit en alguns dels llibres que s'han publicat sobre els falcons, a Solivella l'any 1928 existia ja un grup -els Heralds de Crist- que es dedicaven a aquesta activitat.

Però ahir, els que van actuar a aquella mateixa plaça, i que van fer que els falcons retornessin a Solivella, va ser el grup de gimnastes falconers de Vilafranca del Penedès.

D'aquesta actuació en podeu veure unes quantes fotografies d'en Jordi Tous i d'Anton Maria Tarragó.

 fotografies  

La devoció a Sant Cristòfol s'acostuma a lligar a tots aquells que utilitzen algun mitjà de transport per viatjar, doncs aquest sant del segle IIIer. Sant Cristòfol -del qual es desconeix el seu autèntic nom- era un home fort que es guanyava la vida transportant persones sobre les seves espatlles per creuar un riu a la regió de Licia. La llegenda diu que un dia aquell home va veure un nen a l'altre costat del riu. El va anar a buscar per ajudar-lo a passar el riu, posant-lo sobre les seves espatlles, i va resultar que aquell era el nen Jesús, raó per la qual se'l coneix com Sant Cristòfol, que significa portador de Crist.

Però aquesta no és més que una d'aquelles llegendes en que es van inspirar els cristians dels primers segles per canonitzar a persones desconegudes i transformar-les en Sants. Tant és així que, molts segles després, l'any 1969, el papa Pau VIè va decidir declarar oficialment no canònica aquella llegenda, és a dir, no podia ser acceptada com a veritat la existència d'aquell Sant. Malgrat aquest reconeixement explícit de la seva no existència, l'església no va prohibir que es pugui continuar celebrant aquella festivitat amb la tradicional benedicció dels vehicles.

O sigui que, tot i sabent que Sant Cristòfol va deixar de ser Sant, i de no haver-hi cap proba de la seva existència, cada any seguim anant a beneir tota mena de vehicles fent ús d'aquesta barreja de fe, tradició i superstició. Tant és així que avui a Solivella s'han portat a beneir cotxes, furgonetes, motos i fins i tot patinets.

El que mai s'havia vist és que es portessin a beneir els jubilats el dia de Sant Cristòfol.

Doncs aquest any, segurament degut al canvi de junta i a tenir un president capaç de fer-se més de 20 piscines nedant sense parar, l'Associació de Jubilats i Pensionistes ha anat -en processó i acompanyats pel grup de grallers Lus Xipellis- fins a la Creu, el lloc on també s'ha fet la benedicció dels cotxes.

Cal fer un petit parèntesi per parlar d'aquest tema. Des d'aquest web demanaria que l'Ajuntament promulgui un decret prohibint que un jubilat -per molt President que sigui- faci aquestes ostentoses demostracions atlètiques en públic, doncs això minva la moral dels que coincideixen amb ell a la piscina.

Continuant amb els actes d'avui, després de la benedicció dels vehicles i dels jubilats, aquests s'han dirigit cap a la Societat, per celebrar el seu tradicional dinar de germanor. Un cop allí Lus Xipellis han acabat el seu concert de gralles, rematant la seva actuació amb una  darrera cançó des de l'escenari. Un bon pròleg de la seva Festa Major, al que ha seguit un magnífic i ben escollit menú del dinar. Si bé tot ha estat molt bé, una de les parts que més s'hauria d'agrair d'aquest canvi de junta ha de ser la moderació que han imposat en els discursos, tant en els seus propis, com en aquells de l'alcalde.

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Solivella han rematat la seva festa, tenint ja la benedicció de Sant Cristòfol del matí, amb un ball a la plaça de la Diputació a les vuit de la tarda. Un ball que, excepcionalment, ha començat amb força puntualitat. Una puntualitat que, probablement, s'ha degut a que a les nou del vespre es jugava la final del campionat del món de futbol al Brasil i molts dels assistents volien ser a casa per plantar-se davant dels seus televisors.

   Unes quantes fotografies dels dos actes  

Aquest any l'Ajuntament de Solivella ha decidit canviar la dedicatòria dels actes que es fan en el període d'estiu, coneguts com "Nits a la Fresca", per dedicar-los al Tricentenari que commemora la pèrdua de les llibertats de Catalunya.

El programa d'actes és el següent:

Aquesta setmana hem celebrat dues festes, una d'origen cristià i l'altra d'origen pagà. La primera d'elles, la celebració de la festivitat de Corpus, coincidia en el primer dia sencer de l'estiu astronòmic d'aquest any, doncs havia començat a les 12 hores i 51 minuts del dissabte.

L'altra festa és la que serveix per celebrar l'arribada festiva de l'estiu als Països Catalans i que es fa coincidir amb la festa de Sant Joan, una festa plenament dedicada al foc. A Solivella aquest any 2014 els encarregats d'encendre el foc a la plaça de Sant Joan han sigut l'hereu i la pubilla infantils -com s'ha fet durant aquests darrers anys- i que són el Marc Iglesias i la Carla García, i ho han fet amb la Flama del Canigó, que any rere any,  arriba a pobles i ciutats d’arreu del nostre territori mercès a la feina desinteressada de centenars de persones, entitats i plataformes que es preocupen d’escampar la Flama que baixa des del cim del Canigó la nit del 22 al 23 de juny.

A Solivella el representant dels Amics de la Flama del Canigó  és l'Anton Rosich que, com sempre, ens ha llegit un escrit relacionat amb aquesta tradició. i que aquest any feia referència al tricentenari del 1714.

Tant de la processó del Corpus, i naturalment de les primeres comunions que aquell dia es van celebrar, com de la festa de Sant Joan, en podeu veure un ampli recull de les dues accedint-hi des de la pàgina dedicada a les festes de Solivella.

    Les nostres festes  

Aquestes darreres setmanes hem viscut tota un sèrie de diversos comiats. Ni més ni menys que vuit comiats. Tres, tot i que se'n ha parlat molt, ens agafen una mica lluny, però cinc d'aquests comiats els hem viscut a Solivella.

Del primer grup, d'aquells que no ens afecten tan directament, el més sonat, sense cap mena de dubte, ha estat un comiat "en diferit" -com li agrada dir a la Soraya del PP quan parla de pagaments en sobres- doncs el protagonista del comiat no ens ho va dir personalment, sinó que va fer-ho a través d'un dels seus súbdits. Doncs va ser a Rajoy a qui vam veure per la televisió dient-nos que el rei d'Espanya passava a formar part les files de l'atur. L'altre que també ens agafa de lluny va ser el del líder del PSOE, l'Alfredo Pérez, conegut a tot arreu pel seu segon cognom. Poc després va ser el de la seva sucursal a Catalunya el que també s'acomiadava, el Pere Navarro.

Però si bé aquests comiats ens són llunyans, n'hem tingut cinc a Solivella, dos de comiats de solter/a i tres a l'escola. Un dels comiats de solter, el de la soltera, el van fer al Xamfrà, on s'ho van passar força bé sense molestar ningú i sense que ens costés cap euro als solivellencs. L'altre, el del solter, a més de les incomoditats ocasionades pels diversos pregons, ens va fer patir la incomoditat afegida de no poder deixar el cotxe en diversos indrets de Solivella, doncs així ho va manar l'autoritat. A més, a diferència de l'altre comiat, aquest segurament ens ha sortit més car a tots, doncs sembla ser que el dinar de fa dos divendres al restaurant Fonda dels Àngels de Montblanc l'hem pagat entre tots els solivellencs, doncs els que van anar a dinar van ser els membres de l'Ajuntament. Bon profit els hi hagi fet.

De tots els diversos comiats, els que més simpaties han generat són els dos dels nens i nenes de l'escola de Solivella. Dos acomiadaments més, doncs tots aquests alumnes van acomiadar el curs escolar i alguns es van acomiadar de cursar els seus estudis el proper curs a Solivella, doncs l'any vinent ho hauran de fer fora Vila.

Precisament va ser a Solivella, al "paller" (*), on es va celebrar la XVIa. festa de la ZER Conca de Barberà, en la que hi van participar les escoles CEIP Valldemur, de Barberà de la Conca; Antoni Tous, de Pira; Sant Roc, de Rocafort de Queralt; i Sagrat Cor de Solivella, que són les que agrupa aquesta ZER (Zona Escola Rural).

L’acte, que va aplegar unes 500 persones, va tenir dues reivindicacions comuns per part dels alumnes de les quatre escoles i els seus professors, la interpretació conjunta per part de tots ells de la cançó “Dóna la nota” , per reivindicar l’educació musical a l’escola, i la lectura del manifest de la ZER Conca de Barberà en defensa de l’escola catalana amb el lema “per un país de tots decidim escola catalana”. Va haver-hi els protocol·laris parlaments de benvinguda als assistens per part de la directora del CEIP Sagrat Cor, el president de l'AMPA del Sagrat Cor, Josep Maria Anglès, i de l'alcalde de Solivella, Enric Capdevila. Els actes es van tancar amb un altre comiat -el cinquè a Solivella- i l'entrega d'una placa al que fins ara ha sigut el director de la ZER Conca, i que a la vegada és el professor de gimnàstica dels alumnes. Es va finalitzar amb l'oferiment d'un pica-pica a tots els assistents.

(*) Amb aquest nom de "paller" és com la majoria de solivellencs coneixen i denominen el lloc on es va celebrar aquesta festa, si bé per enviar una nota de premsa s'ha utilitzat el nom "oficial" de pista coberta, tot i que com a pista no es fa servir gens i de coberta només en té una taulada que si plou i fa una mica de vent no protegeix de res, i si fa sol l'ombra comença a la meitat de la pista segons l'hora del dia. Recordem que l'Ajuntament va regalar aquests terrenys a canvi d'una ampliació de l'escola... que tampoc hem vist que es faci.

El passat 18 de maig el Grup Cultural de la Dona de Solivella va enviar una nota a aquest web notificant la seva participació en l'organització de la taula solidaria de la Lliga contra el càncer i el seu agraïment a les persones que hi van col·laborar.

Degut a aquestes coses rares que de vegades té internet, aquell e-mail va quedar retingut com spam i no s'ha pogut visualitzar fins ara.

Des d'aquí, a més de fer pública la nota, expresso les meves disculpes pel retard en la seva publicació.

Probablement el lloc de Solivella on s'han vist més transformacions que, al llarg del temps i amb diverses intervencions, sigui el carrer que col·loquialment coneixem com els passejos.

Amb aquest nom, i en plural, és com més s'ha denominant aquell indret de Gardeny, que es va començar a urbanitzar quan es va obrir el carrer de dalt, és a dir, el carrer Sant Antoni, doncs com veuríem en altres carrers de Solivella -per qüestions de seguretat- el que formava la muralla de defensa de la part baixa del poble, eren sovint les pròpies cases o, en algun cas, murs que tenien per objecte impedir el pas cap a l'interior.

Això no ho trobaríem únicament a Gardeny, sinó també en altres indrets. Serveixi com exemple un dels últims que es va obrir i que està situat en ple centre de l'actual població: El carrer del LLorac, que ara permet anar del camí del Tallat al carrer Major, es trobava tapat per aquesta banda.

Però centrant-nos en el Passeig, és allí on segurament més actuacions de millora s'hi han fet des del temps de la segona república fins als nostres dies. És a dir, des de que tenia el nom de passeig Blasco Ibáñez, fins que ara, ja amb el nom de passeig Doctor Carles Balaguer -metge de Solivella a qui se li va dedicar el 10 de setembre de l'any 2000- s'ha convertit en l'indret més cuidat del poble. Cal recordar també que, des de la pèrdua de les llibertats democràtiques, l'any 1939, el passeig s'havia quedat sense un nom oficial.

Les principals millores es van fer sobretot a partir de l'any 1972, amb una nova urbanització del passeig, un nou arbrat i amb la col·locació de la font de la plaça Major en l'extrem que toca a la carretera. Posteriorment serà molt a prop d'allí -a la illeta d'inici del passeig, tocant a la carretera- on s'aixecarà el monument que commemora els 800 anys del primer document escrit que parla de Solivella, i serà als peus d'aquest monument on més vegades han fet palesa la seva catalanitat els solivellencs, celebrant l'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, primer en el seu emplaçament primitiu i actualment al nou enclavament que se li ha donat.

Aquest web pretén anar millorant aquelles primeres pàgines que es van fer, amb fotografies de molt petit format, sobretot en les pàgines d'alguns dels carrers del poble, per dotar-les de majors mides i millor resolució.

Si per algun carrer havia de començar aquest projecte, sense cap mena de dubte ha de ser pels passejos, el lloc que més transformacions i millores ha tingut.

    Passeig Dr. Carles Balaguer   

Resultats de l'escrutini definitiu de les eleccions europees del 25 de maig de 2014 a Solivella:

CiU ERC-NECat ICV-EUiA PP PSC-PSOE PODEM C's EB EX-U UPyD P-LIB FE-JONS IPEX                                   145 116 19 18 8 5 3 3 1 1 1 1 1     44'47% 35'58% 5'82% 5'52% 2'45% 1'53% 0'92% 0'92% 0'3% 0'3% 0'3% 0'3% 0'3%

CiU= Convergència i Unió; ERC= Esquerra Republicana, Nova Esquerra Cat, EPDD; ICV= Iniciativa per Catalunya, Verds - EUiA; PP= Partido Popular; PSC-PSOE= Partit del Socialistes de Catalunya, PSOE; Podem= Podemos; C's= Ciudadanos; EB= Escons en blanc; EX-U= Extremadura Unida; UPyD= Unión Progreso y Democracia; P-LIB= Partido de la libertad individual; FE-JONS= Falange Española de la JONS; IPEX= Extremeños por Europa.

Cens: 521; Vots: 328 (62'96%); Nuls: 2 (0'61%); Blancs:4 (1'23 %)

Tal com s'havia anunciat en aquest web, ahir divendres, va haver-hi la reunió entre les representants del Grup Cultural de la Dona i la parròquia per tal d'aclarir què havia passat amb les fileres de cadires que hi havia a la sala parroquial

Aquesta és l'acta que es va aixecar de l'esmentada reunió:

Una interessant història amb un lamentable final.

Malgrat que gairebé ningú de nosaltres pugui creure que unes simples peces de mobiliari puguin formar part activa de la història, aquest petit relat ens parla d'unes cadires que sí que han sigut protagonistes d'una interessant història per la seva procedència, per la finalitat que se'ls hi va assignar un cop van ser traslladades de lloc i per el trist final que han tingut.

D'on provenien aquestes cadires? Ens hem de remuntar al dia de Nadal de l'any 1923, dia en que va obrir les seves portes el Teatre Tarragona, situat a la Rambla de la ciutat del mateix nom. El seu primer empresari, el Sr. Duch, el va gestionar fins l'any 1931, en que el va vendre a una empresa madrilenya. Un cop passada la guerra civil, a causa dels desperfectes causats pel conflicte, va ser quasi totalment reconstruït per l'empresari i crític cinematogràfic Joan Brotons.

El Teatre Tarragona es va mantenir en actiu fins a 1989, amb una dedicació preferent al cinema, encara que -esporàdicament- també s'hi programaven funcions de teatre, varietats, cabaret i concerts.

El 1994 va ser adquirit per l'Ajuntament de Tarragona.

Com tot local destinat a cinema o teatre, al seu pati central es trobaven arrenglerades les fileres de butaques. En tancar definitivament el Teatre Tarragona, aquestes butaques van ser objecte de atenció per part del Grup Cultural de la Dona de Solivella, amb la idea de demanar-les per poder vestir un local on poder fer activitats. Parlant amb Mossèn Solanes (E.P.D.) de la seva intenció, van veure com, de comú acord, aquelles butaques podien anar a parar al local parroquial per fer sessions de cinema per als més menuts.

Sense perdre temps van fer les oportunes gestions, que van donar els seus fruits. Algunes d'aquelles fileres de butaques de l'antic Teatre Tarragona, anirien a parar, doncs, a Solivella per tal que la canalla podés gaudir les tardes dels dies festius d'unes sessions de cinema adequades a la seva edat.

Gràcies a la bona idea que van tenir aquelles dones, les ràpides gestions que van fer, més el treball físic en que van participar els seus marits -desmuntant les cadires, portant-les al camió, tornar-les a descarregar, muntar i reparar- el local parroquial va disposar d'aquells butaques per fer les sessions de cinema. Un cinema que no acollia únicament als més petits, sinó que més tard també hi anaven persones grans, doncs ja s'havia tancat el cinema del Sindicat. Aquest mateix local i aquestes mateixes butaques, van permetre que es fessin també altres tipus d'activitats al marge de les sessions de cinema: Presentacions, conferències...

Fa uns dies aquest web va rebre una seriosa queixa d'una comissió de representants del Grup, en la que volien que quedés constància de la seva sorpresa i també de la seva indignació pel fet de que, sense haver-les consultat ningú, la parròquia havia fet treure i desaparèixer aquelles cadires. Encara es sentien més indignades per la forma, poc correcta i de nit, com s'havia fet.

Arribats a aquest punt sense retorn, doncs aquelles butaques ja no es poden recuperar, cal esperar que en una propera reunió que han de mantenir amb el Mossèn, a més de rebre unes disculpes per la seva part, es pugui reparar d'alguna manera aquest delicat tema.

Seria molt difícil que tantes persones es posessin d'acord per donar un mateix veredicte i que aquest tingui un caire negatiu. Doncs aquesta darrera festa de Sant Isidre els solivellencs han votat per unanimitat mostrant la seva decepció pel nou local cívic de la Societat.

Una festa que, molt especialment, és motiu d'alegria, sobretot per la canalla; una festa en la que feia el seu debut públic la Junta Rectora de la nova Cooperativa; una festa en la que hem vist al Palauet portant la bandera de Sant Isidre com a comiat pels seus anys de treball en aquesta entitat, doncs ha arribat el moment de la seva jubilació; però sobretot una festa molt esperada -quinze anys esperant-la- per poder tornar a veure obert un local on celebrar-la, doncs des de l'any 1999 en que es va fer per última vegada a la sala del Sindicat, tots l'hem estat esperant amb ànsia.

Però el resultat no ha estat l'esperat. El resultat ha estat absolutament decebedor.

Per començar hem vist com els parlaments de rigor es retardaven fins passats dos quarts de tres de la tarda degut a una manca de previsió a l'hora de portar el corrent elèctric a l'escenari.

Amb tota aquesta llarga estona esperant, les persones allí assegudes ja feia estona que gairebé s'havien quedat sense veu, doncs per poder parlar amb el del seu costat ho havien de fer cridant. El soroll era ensordidor degut a la evident mala acústica del local. Tot i haver de cridar per fer-se sentir, li volien comentar, també al del costat, la mala il·luminació natural que hi havia, doncs, un edifici que dóna a tres carrers, només es disposa de dues petites obertures a la part de dalt del carrer que dóna a la Muralla. També havien de cridar per comentar al del seu costat que aquell lloc era molt més petit que la sala del Sindicat, i que la distribució de les llotges (palcos) estava mal dissenyada i només té una capacitat per 45 persones.

La pitjor de les decepcions va ser quan van començar els parlaments i es va comprovar que les deficiències acústiques encara s'agreujaven més quan es posava en marxa la megafonia, doncs la reverberació feia gairebé inaudibles els parlaments.

És lamentable que un edifici de nova planta, que s'ha construït tenint com a finalitat ser una sala polivalent, on es puguin dur a terme conferències, concerts, teatre, ball, ets., s'hagi fet sense cap mena d'estudi acústic. I és curiós que, tot just acabats els parlaments i el concert, algun regidor -per justificar-se davant dels comentaris negatius de la gent- ja es va afanyar a dir que això ho arreglaran posant cortinatges a les parets laterals.

Cortinatges? Sense cap mena de dubte que unes teles gruixudes poden ajudar a disminuir el problema. Però, ho tornarem a fer sense encarregar cap estudi tècnic? Tornarem a fer un altre nyap per no voler consultar cap expert?

Cal recordar que, segons els propis números facilitats per l'Ajuntament, intentar arreglar un problema similar -però de molt menor intensitat i molt menys greu- al bar de la Societat va costar: 3.194'40 € per posar aïllament acústic, més 504'60 € de la bastida. Si donem per bones aquestes xifres que facilita el propi Ajuntament i li sumem les dues vegades que es va haver de repintar la sala del bar, veiem que un nyap per manca de previsió sempre surt car i a més no soluciona totalment el problema, sinó que simplement el redueix.

Entrar en una obra feta al segle XXI i sentir tanta enyorança per aquella que van fer amb les seves pròpies mans els nostres avantpassats l'any 1932 no pot tenir cap mena de justificació per qui ha construït tan malament aquest edifici, ni per les persones responsables que han rebut l'obra donant-li el seu vist i plau. ¿De què han servit els avenços tecnològics dels últims 100 anys, si quan fem una obra nova ara la adeqüem pitjor a les seves finalitats?

També va ser motiu de decepció veure com la figura escultòrica més important de Solivella, tant des del punt de vista històric com artístic, està col·locada, sense cap protecció, en el lloc de pas per on es va veure entrar i sortir divers material. Si no hi ha respecte per l'art ni per la història d'aquesta figura de Sant Miquel, potser farà més efecte si diem que és la que ha costat més diners als solivellencs, si bé la quantitat que es va pagar només la sap una sola persona al poble, és pot afirmar categòricament que va resultar molt car portar-la. Si us plau, una mica de respecte per aquesta obra! La figura de Sant Miquel mereix un lloc molt més digne i, a la vegada, més protegit.

Per si el dia ens havia proporcionat poques decepcions, a mitja tarda en vam tenir una més encara. Aquesta no va afectar per unanimitat a tos els solivellencs, però si a la gran majoria. El Barça va perdre la lliga jugant-se-la a casa seva: Barça, 1 - Atlètic de Madrid, 1

    Sant Isidre 2014 

Aquest serà el primer any que la organització d'aquesta festa anirà sota el nom de la nova societat, Cooperativa Agrícola de la Conca i Secció de Crèdit, S.C.C.L.

Si aquest fet és important, encara són molt més destacables els noms de la Pubilla i Hereu infantils d'aquest any 2014, que són:

Val la pena reproduir la felicitació de rigor que ens fa la Junta Rectora de la Cooperativa, no únicament perquè aquest any té aquestes connotacions especials, sinó també pel propi contingut de la salutació, doncs en el seu escrit es poden entreveure dubtes i possibles dificultats que poden anar sorgint en aquest nou camí que s'ha iniciat i que, pel que sembla, serà a llarg termini quan podria començar a donar els seus fruits.

Aquesta passada setmana s'han complert nou anys d'una de les celebracions més importants que s'han viscut en aquest poble. El dia 24 d'abril de l'any 2005 els solivellencs van retre un merescut homenatge a aquelles persones que havien dedicat una part de la seva vida a servir el nostre poble i als solivellencs.

Era un homenatge que recordava el pas d'aquells solivellencs per l'Ajuntament ocupant uns càrrecs pels quals havien estat votats pels seus convilatants, doncs se celebraven els 25 anys en que s'havia recuperat la possibilitat d'escollir els nostres representants per mitjançà dels vots democràtics. Passats aquests anys, i amb ells una millor evolució d'internet, s'ha aprofitat per millorar la qualitat i les mides de les fotografies que es van posar fa nou anys en aquest web, com a símbol d'un nou homenatge a tots aquells solivellencs que, amb voluntat de servir el nostre poble, li van dedicar un valuós temps de les seves vides.                                 25 anys de democràcia a l'Ajuntament

Sembla ser que l'Ajuntament té la intenció de dotar a Solivella de dos nous espais. Aquests dos llocs -actualment inaccessibles- es guanyarien per fer-hi zona verda i de lleure.

Un d'ells correspon a l'espai que hi ha paral·lel a la carretera i just al darrera de la font del Lleó, i que en principi s'havia dit que es destinaria a aparcament per la Societat.

L'altre està situat just al davant de l'entrada del castell i que pertany a dues famílies amb les quals s'han establert contactes per tal de comprar els terrenys. Aquests espais, que es toquen entre ells i poden formar un sol conjunt, són concretament els dels actuals propietaris de cal Catxet i de ca l'Esperança.

En les fotografies que s'adjunten es poden veure els terrenys als quals es refereixen els paràgrafs anteriors.

Vist que l'Ajuntament vol obrar en aquests dos llocs, cal aprofitar per demanar-li -una vegada més- algunes actuacions necessàries que ja s'han reclamat des d'aquest web sense resultat ni resposta.

La primera d'elles és aquella denúncia que va fer fa ja anys la propietària de cal Catxet, i que també es va publicar i reclamar des d'aquest web. Fa referència al molt mal estat que es troba la part de la muralla que dóna al Rustillo i que fins i tot representa un perill per les criatures que van a jugar allí. S'adjunta una fotografia de fa tres anys i una altra de recent on es pot veure que, malgrat el risc que suposa i les vegades que s'ha demanat, tot segueix igual.

Si l'altra actuació que vol fer l'Ajuntament és a l'espai de la font del Lleó, poden aprofitar per canviar el rètol del carrer i esborrar el nyap històric que va fer l'alcalde posant-li un nom que es va inventar. Aquell nom de "perdiu", a més de desapropiat i desafortunat, se'l podia haver estalviat si hagués preguntat a algun expert o, simplement, hagués consultat el nom en alguna de les escriptures de les terres que hi ha al Pla del Paradís, nom que més tard ha anat degenerant fins a convertir-se en el de Pla de Pardís, però que mai ha fet referència a cap perdiu, ni a cap mena d'au. Quan es facin aquestes obres de millora de la futura zona verda és un bon moment per fer canviar la placa. Però com sembla que l'alcalde és poc inclinat a reconèixer el seu error, li donarem una pista per tal que sàpiga a què ens referim: La placa en qüestió està col·locada gairebé al damunt d'aquella "mina" que també es va inventar.

     Fotografies  

Al tradicional color groc de les palmes i palmons del Diumenge de Rams, aquest any s'ha afegit, just dos dies abans d'aquesta festa, el groc que es podia veure a la majoria de terrats i en força punts dels carrers de Solivella.

Els més ignorants sobre els temes de la pagesia no sabíem a que atribuir-ho, algun llestet deia que era sofre que havia caigut d'alguna màquina d'ensofrar, els que es consideren experts ho atribuïen al pol·len -sense especificar- i els més entesos, els que afinaven més la punteria, ens explicaven que era el pol·len de les floretes que fan els pins en aquesta època de l'any. Però tothom coincidia en dir que aquest fenomen és un fet que gairebé es pot qualificar d'extraordinàri per la gran quantitat de pol·len que s'ha acumulat a les terrasses i els carrers.

Junt a un parell de fotografies d'algunes d'aquestes taques grogues que van pintar Solivella, en podem veure també unes quantes de la festa del Diumenge de Rams.

   Diumenge de Rams  

Evolució del número de persones inscrites a les llistes de l'atur en els nou darrers mesos:

Feia anys que una cursa ciclista de prestigi no passava pel nostre poble, però avui, aquest divendres 28 de Març, ha passat per Solivella una de les més prestigioses curses ciclistes que es corren.

Perquè la Volta Ciclista a Catalunya no és únicament la principal cursa ciclista per etapes que es disputa a Catalunya. Iniciada el 1911, és la segona de les curses més antigues que es disputa a la península, de fet només la Volta a Tarragona que es començà a disputar el 1908 la supera, i és també una de les més antigues del món, molt prop temporalment del Tour de França (1903) i el Giro d'Itàlia (1909).

Baixant del coll de Belltall i al seu pas per Solivella, no hi havia cap ciclista destacat, sinó que van passar junts formant un un sol i allargat grup. D'aquest pas de la Volta en podem veure tres fotografies que ha fet arribar en Jordi Tous.

   La Volta a Solivella  

Amb aquest títol de "Plantar una llavor" s'ha presentat aquest divendres, 14 de març, un documental sobre el món del vi i l'enoturisme a la Conca de Barberà, a la sala del bar de la Societat.

Amb una sala força plena, la projecció ha començat més tard del previst degut a que han sorgit problemes tècnics. La presentació ha anat a càrrec de l'alcalde de Solivella, Enric Capdevila, i dels autors del documental, Leandre Romeu i el solivellenc Josep Saperes.

Si bé el documental volia fer un recorregut pel món del vi de la Conca i en les possibilitats que ofereix la nostra comarca per fer turisme rural, amb opinions de gent molt diferent, es van trobar a faltar les visions que poden donar els representants de la major producció de vi, les cooperatives, que són els que millor ens podrien il·lustrar sobre la importància de la vinya en el nostre entorn. En prou feines es va donar una petita pinzellada, amb unes molt breus paraules, per part de representants de les cooperatives de Sarral, l'Espluga i la desapareguda cooperativa de Montblanc. Res de Pira, ni de Barberà, ni de Solivella, malgrat ser-ne uns grans productors i elaboradors. Encara pitjor va ser l'absència de comentaris sobre la varietat autòctona més important de la Conca, el trepat. El documental es va centrar massa en les empreses privades, fins el punt de semblar que es tractava més de publicitat cap a les seves marques, però obviant les grans productores que són les cooperatives. Malgrat això, no es pot negar el seu interès i sobretot el treball de recerca que han fet els autors, mostrant les opinions autoritzades de moltes diverses persones de la Conca, sobretot relacionades amb el turisme: hosteleria, restauració i càmping, i representats de les oficines de Turisme de l'Espluga i Montblanc.

En acabar la projecció es va fer un tats de vins de diferents bodegues de la comarca.

   Quatre fotografies de l'acte  

Ja hem acabat aquells dies d'alegria i de festa, en els que fins i tot estan permesos determinats pecats. Amb el Carnaval s'acaba fer els ulls grossos amb els pecats de la carn. A partir d'aquí la Sra. Quaresma ens els prohibeix rotundament. Doncs... què hi farem? Paciència i a esperar la Pasqua.

Però Solivella ja ha gaudit, un any més, de la seva festa de Carnestoltes.

Ja l'any passat es va començar a notar una davallada en el que es refereix al lluïment de les carrosses -potser atribuïda als efectes de la crisi?- i aquest any, si bé hem seguit amb la mateixa tònica, els excessos de lluïment han donat pas a una elaborada i més artesanal mostra de simpatia en la seva confecció. El que potser no ha anat prou bé ha estat la coordinació, doncs vam veure un grup de grangers per una banda, cuidant de les seves gallines, però se'ls hi havia escapat el ramat de bens que campaven per un altre costat. Més despistats anaven encara un grup de banyistes al que els seguia un altre grupet de submarinistes. No sabem si es volien anar a banyar a la rasa o a fer immersió a la "mina".

De tota manera aquest potser no serà un Carnaval per recordar molt, però de moment és el que més ha fet parlar l'endemà, doncs les converses del diumenge totes giraven entorn del mateix tema: El parlament del Rei Carnestoltes que no va tocar la Kung-Fusió anunciada en el programa. Els uns en parlaven alleujats -com si els haguessin tret un pes de sobre- perquè no s'havia tocat el tema, i els altres força decebuts perquè en el discurs del Rei Carnestoltes no s'havia parlat del que esperaven. Però el que és ben segur és que tothom en va parlar l'endemà.

La raó, o les raons, de que tothom esperava el discurs, les trobaríem en la molt important decisió que aquest any han hagut de prendre els solivellencs, però encara més desprès de veure el programa que s'havia confeccionat per la festa. Un programa que, certament, feia preveure una certa "kung-fusió", però que, finalment, no ha creat cap mena de confusió.

Confusió cap ni una, però pressions per fer canviar el discurs que havien preparat? El cert és que a última hora es va haver d'improvisar un nou discurs. Un discurs en el que, únicament en la seva primera quarteta, passa de puntetes i amb una molt lleugera i suau pinzellada, sobre el tema tabú. Potser per aquest motiu va fer una sorollosa entrada la guàrdia civil a la plaça Major, disparant a l'aire la seva pistola -a l'estil del 23F- quan el rei del Carnaval començava el seu parlament des del balcó de la Casa de la Vila.

La resta del discurs, a més de ser molt light, gairebé no es va poder entendre. Cal avisar a sa Majestat Carnestoltes que per altres anys no utilitzi una careta que li tapi la boca.

Per tots aquells que no van entendre el que ens van dir, i que no es van esperar per recollir una còpia escrita del discurs, al final de les fotografies d'enguany hi trobareu el text íntegre del discurset. 

   Carnaval 2014   

Quan ja fa uns dies que s'ha portat a terme la fusió de la Cooperativa de Solivella amb la de l'Espluga, i veiem com bastants mitjans s'han fet ressò de la notícia, caldria tocar de peus a terra.

És comprensible que hi hagi una certa eufòria per part d'alguns, sobretot des de l'Espluga, i que tots plegats confiem que aquesta hagi estat una decisió correcta i positiva. Però el que no podem fer, ni cal fer, és inflar les xifres fins el punt de convertir-les en enganyoses.

En tots els mitjans que s'han publicat les quantitats de verema de les dues cooperatives hi trobem escrita la xifra de 9.300.000 quilos de raïm. Una molt generosa xifra si tenim en compte que la producció de l'any passat va ser la segona més important des de l'any 1940, que va ser la primera verema de la Cooperativa de Viticultors de Solivella -resultant d'haver-se ajuntat La Societat i el Sindicat- i la millor quantitat que s'ha veremat a Solivella va ser l'any 1975, amb 7.321.320 quilos.

L'any passat Solivella va entrar 7.256.860 quilos, que si li sumem els que va entrar l'Espluga fa un total de 9.276.870 quilos.

En totes les publicacions on s'ha parlat de la fusió s'ha arrodonit a l'alça i es donen com a vàlids 9.300.000 quilos. Si fem els números una mica més ben fets, i ens saltem aquest any tan extraordinari que va ser el 2013, i mirem la producció mitjana dels anteriors 20 anys, ens trobaríem que la verema real de Solivella ens dóna exactament la quantitat de 4.518.767 quilos per any. Dels dos anys en que tenim números de l'Espluga la mitjana que surt és de 1.689.030 quilos. Això ens donaria un total de producció, resultant de les dues cooperatives, de 6.207.797 quilos. Una quantitat sensiblement allunyada dels 9.300.000 que s'han publicat, i que és el resultat de sumar la mitjana dels últims 20 anys de Solivella i dels dos de l'Espluga.

Però aquests optimistes 9.300.000 quilos no s'han publicat únicament en diaris d'escassa difusió, sinó que ho ha publicat també així la revista més important de la pagesia de tot l'estat espanyol, la revista Agrodigital, i fins i tot el Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat aquesta mateixa -i molt optimista- xifra.

No cal exagerar d'aquesta manera les produccions, sinó que el que ara cal és treballar perquè els fruits d'aquesta fusió siguin els esperats i que la pagesia de Solivella se'n vegi beneficiada ben aviat.

D'aquesta setmana en que Solivella ha estat tant present en els mitjans de comunicació n'estan arribant bones conseqüències. La primera, i més important, és que encara es segueix parlant de Solivella. De les altres, potser la més destacable, és que en aquest moment tothom a Catalunya sap que parlem Xipella.

Si repassem les pàgines de notícies d'aquest web hi podrem trobar diversos escrits que fan referència a la importància que té per nosaltres aquest signe d'identitat. Un dels primers escrits, si bé no el primer, va ser en motiu del pregó de Festa Major de l'any 2009, que va fer en Lluís Foix des del balcó de la Casa de la Vila. Les seves paraules van ser un autèntic panegíric en lloança del Xipella, on a més ens encoratjava a tenir-hi cura, com quelcom valuós, per la nostra cultura i a preservar-lo com si es tractés d'un autèntic tresor.

En termes similars s'ha escrit en aquest web sobre la importància del Xipella, fins i tot criticant que solivellencs amb càrrecs públics canviïn el seu accent segons on es troben o a qui es dirigeixen. S'ha reclamat, sense gaire èxit, que els pregons es facin en Xipella, i s'ha encoratjat als joves a no perdre la nostra característica parla.

En el suplement de cultura del diari "El Punt-Avui", d'avui divendres 21 de febrer, l'escriptor i periodista Màrius Serra -que prèviament al programa s'havia posat en contacte amb aquest web per fer un ampli recull de paraules solivellenques- en publica el següent article:

Els dies 10 al 14 d'aquesta setmana de febrer es recordaran durant molt de temps a Solivella. La participació de la nostra població en un programa de televisió de tanta difusió com és "Divendres" de TV3 ha sigut magníficament positiva en tots els aspectes.

Per una banda ens ha permès veure, i viure, uns fets i unes activitats que res tenen a veure amb el dia a dia del poble i que, fins i tot, l'ambient que es respirava aquests dies s'assemblava més al dels dies de la Festa Major que no pas a uns dies laborables d'hivern.

I per altra banda aquest fet insòlit i excepcional ha contribuït en molt gran manera a donar a conèixer molts dels aspectes de Solivella: la seva gent, els seus carrers, una bona part de la seva història, les seves activitats i sobretot ha servit per despertar la curiositat de molta gent per interessar-se per Solivella. Aquesta web en pot donar fe de que així va ser, doncs el recompte de les entrades de persones que es van connectar a la web per visitar-la, just després de la magnífica presentació que va fer en Josep Maria Sans i Travé del nostre poble, va ser de 3.769 connexions, quan la mitjana de visites diàries en prou feines arriba a les 210.

Que aquests dies han estat molt beneficiosos pel conjunt de Solivella està completament fora de tot dubte. Però, dit això, caldria afegir que es va trobar a faltar que es parlés de la nostra festa més representativa. Hauria valgut la pena que, tant l'Ajuntament com la comissió de festes -si és que se'ls va convidar a opinar- haguessin pensat en donar a conèixer a tot Catalunya la festa del Sagrat Cor. No és una qüestió de manca de temps, doncs es podia reduir el temps que es va dedicar a parlar del codony -el terme de Solivella no té gaires codonyers-, ni dedicar tant d'espai a parlar dels vins de la Conca. En canvi es va trobar a faltar la festa més representativa, la més vistosa, i la que ens diferencia d'altre poblacions, la Festa del Sagrat Cor.

Del contingut dels tres programes cal destacar la narració que va fer la Josefina Solé sobre la Maria Rosa de cal Ros i les seves influències en l'obra de Guimerà. També les presentacions a la televisió de la Maranyota i de l'obra dels ceramistes Català-Ripoll. Però per sobre de tot s'ha de destacar la manera com en Josep Maria Sans va donar a conèixer el més rellevant de Solivella.

No van ser únicament les càmeres de TV3 les que van contribuir a donar a conèixer Solivella, doncs, al llarg de tota la setmana, també es va fer en directe el programa "Els optimistes" de Catalunya Ràdio.

Es pot afirmar, d'una manera contundent i absolutament categòrica, que aquests esdeveniments únics que ha viscut aquesta setmana Solivella són els millors que hauríem pogut desitjar, doncs la publicitat que s'ha fet de la nostra vila i el bon nom que s'ha donat a Solivella han estat excepcionalment positius. La part negativa va ser la lamentable omissió, per part de qui correspongui, de la festa del Sagrat Cor.

Al final de les fotografies trobareu els links corresponents, tant per tornar a visionar el que està penjat al web de TV3, com per escoltar els programes sencers dels "Optimistes" de Catalunya Ràdio, sense oblidar les magnífiques interpretacions de dues cançons cantades per la Mar Lisard i per la Laura Iglesias. També hi trobareu cinc enllaços que us permetran llegir els cinc articles que el setmanari Nova Conca ha dedicat a aquests esdeveniments, i precisament per tractar-se d'un esdeveniment tan excepcional, s'han inclòs prop de 150 fotografies a la pàgina corresponent. Per aquest motiu és possible que, al connectar-vos tardi una mica en carregar-les totes.

   Fotografies   

En prou feines un mes després de que, per votació de l'assemblea dels socis de la Cooperativa de Solivella, es rebutgés el projecte que havia presentat la Junta Rectora de fusionar-se amb la Cooperativa de l'Espluga, aquesta tarda -dia 12 de febrer- s'havia convocat una nova assemblea per tornar a fer una nova votació.

El resultat, expressat en vots, ha estat el següent:

Per tant queda aprovada la fusió de les dues cooperatives, doncs per estatuts era necessari arribar a dos terços de vots afirmatius, xifra que s'ha assolit sobradament amb un 93% de vots favorables. Això significa la desaparició de la de Solivella com ha entitat independent a tots els efectes, tant de nom com fiscals, i començar un nou camí carregat d'il·lusió i de bons propòsits.

La única cosa que ara resta és desitjar molta sort a aquesta nova entitat, esperant que hagi estat una decisió encertada i positiva la que aquesta tarda han pres el socis, i que aquesta nova etapa no faci enyorar èpoques passades. Que l'esforç i dedicació que els pagesos de Solivella van posar, fa més d'un segle, en la creació de la Societat i posteriorment amb el Sindicat, no es vegi truncat, sinó tot el contrari, que hagi estat una decisió presa amb la voluntat de millorar, que els resultats d'aquesta fusió siguin positius per la pagesia del poble i que mai haguem de lamentar el pas que s'ha donat, sobretot si ens fixem en la segona part del nom de la nova entitat: "Cooperativa Agrícola de la Conca i Secció de Crèdit".

Amb aquest títol el Diari de Tarragona ha editat un col·leccionable amb uns excel·lents treballs que descriuen perfectament com va ser de forta la repressió franquista en aquesta província i més concretament a Solivella.

En les seves pàgines centrals hi publica tres magnífics estudis, acompanyats de material gràfic, de:

   - Xavier Fernández José, redactor en cap del Diari de Tarragona: "Jaume i Josep Capdevila Nuet. Quan la venjança es converteix en barbàrie". Aquest treball tracta d'uns dels casos més sagnants succeïts a Solivella, l'afusellament dels germans Capdevila Nuet i les circumstàncies en que giraven els esdeveniments d'aquell moment.

   - Josep Recasens Llort, pedagog i matemàtic: "Ferotge repressió". Una síntesi del que ja havia publicat en el seu llibre "La repressió franquista a la Conca de Barberà (1939-1945). Documents per al seu estudi".

   - Josep Maria Sans i Travé, acadèmic i director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, del que podeu veure aquí la seva contribució en aquest magnífic col·leccionable i en el que, una vegada més, fa referència al poc criteri demostrat per l'actual alcalde quan va fer uns matussers treballs de restauració al monument de la Creu, sense acceptar cap assessorament d'experts, i que va deixar el monument convertit en un munt de pedres sense cap significat:

Un monument franquista a Solivella? Els 38 morts de dreta per la repressió a la rereguarda republicana representen un 26'4 per mil, la xifra proporcionalment més alta de tot Catalunya. Vora l’indret on fins a començament del segle XX hi havia la creu de terme, actualment una placeta de l’interior de la població, a la intersecció del camí ral que portava cap al Tallat i el que conduïa a un dels portals de la vila, s’hi aixeca un cenotafi que la gent del poble coneix com «el monument». Després del es darreres intervencions de l’ajuntament fetes a finals de 2010, fruit de l’acord amb el Memorial Democràtic que les va sufragar, aquest cenotafi ha restat despullat de tota referència exterior i sense cap explicació que permeti la seva identificació. El propi estil artístic, però, el fa molt semblant als monuments que, acabada la Guerra Civil, es van erigir a molts pobles per honorar la memòria dels morts de dreta durant el període revolucionari de 1936-1939. A Solivella el nombre de morts per la repressió a la reraguarda fou molt elevat: els 38 morts de dreta representaven un 26,4 per mil, la xifra proporcionalment més alta de tota Catalunya. Aquestes morts es donaren principalment en dos moments històrics.  Sublevació frustrada Fou el 24 de juliol de 1936, quan, després de reduir un grup d’homes de dreta –carlins, de la Lliga i catòlics que, tement ser maltractats o morts pels seus adversaris, es feren forts en tres cases del poble–, els milicians solivellencs, amb la col·laboració d’altres procedents dels pobles de la rodalia que els vingueren a ajudar –Sarral, Barberà, Cabra, Montblanc i l’Espluga de Francolí–, reduïren els resistents i, juntament amb altres de dreta que s’afegiren a la colla de ‘sollevats’, els afusellaren aquest dia a l’hostal del poble, en un total de vint-i-dos. A banda de les motivacions polítiques, determinà aquesta desproporcionada acció la venjança dels revolucionaris per la mort de dos dels seus coreligionaris. L’altre moment històric que integra els ‘fets de Solivella’ és l’assassinat de sis homes dut a terme el 12 de febrer de 1937.Enaquesta ocasió, el comitè i l’ajuntament solivellencs, per  represaliar els dretans davant la seva satisfacció per la caiguda de Màlaga en poder de les tropes franquistes, detingueren al vespre i primeres hores de la nit del dit jorn, una cinquantena d’aquestes persones que, després d’haver-les sotmès a un judici sumaríssim, les condemnaren a la pena capital. Per tal de dur a terme les execucions amb discreció i evitar els possibles aldarulls i reaccions dels familiars i amics,els responsables del comitè havien convingut amb els de Sarral d’utilitzar un vall que aquests tenien preparat per enterrar els cadàvers d’uns quants homes de dreta que volien passar per les armes, però que en el darrer moment s’havien desdit. El fet que davant mateix de la fossa on havien de caure morts, quatre dels vuit que havien portat amb un camió de Solivella a Sarral poguessin, gairebé miraculosament, fugir i evitar els trets mortals –després dos dels escapolits, de 18 i 21 anys, foren agafats de nou i morts– determinà que els dirigents del comitè avortessin la resta de l’operació i que optessin per alliberar-los,davant el desgavell general entre els detinguts provocat per la informació del que havia succeït.  ‘Caídos por Dios y por España’ El franquisme s’apropià dels morts i els elevà tots a la categoria de «caídos por Dios y por España» i en la major part dels elements en pedra que aixecà per servar-ne la memòria hi féu també constar els executors o la manera brutal de la mort: «vilmente asesinado por los enemigos deDios y de España» o «asesinado por las hordas rojas de Solivella». Els primers ajuntaments franquistes magnificaren la memòria dels coreligionaris morts a través de la celebració, amb especial solemnitat, dels aniversaris del 24 de juliol i el 12 de febrer, amb campanyes publicitàries en els mitjans d’aleshores i també amb la fixació de monuments, creus i làpides, amb les corresponents inscripcions, sigui als llocs on foren morts, sigui a l’espai públic del poble per servar-ne perpètuament la memòria. Un d’aquests monuments és el que resta dempeus a la plaça que porta el seu nom, tal com hem avançat. La seva erecció fou aprovada pel primer consistori franquista, presidit per Gregori Travé, qui ja hi posà la primera pedra el 24 de juliol de 1939. El fet que les autoritats provincials, a proposta de les municipals, tinguessin inicialment la idea, atesa la transcendència dels ‘fets de Solivella’ a tota la demarcació, d’aixecar precisament a aquesta població un monument commemoratiu en honor de tots els caiguts de la circumscripció ajornà temporalment la seva execució, tot i que ja s’hagués encomanat el projecte a l’arquitecte vallenc Josep Maria Vives. La idea fou rebutjada i el monument de Solivella se cenyí a commemorar només els ‘caiguts’ de la població. S’inaugurà el 20 d’agost de 1944 el cenotafi, sota la presidència de l’alcalde Anton Espinac Garcia. Durant el règim franquista bona part dels actes ‘patriòtics’ de la població acabaven amb l’ofrena d’una corona de llorer i els cants i visques de rigor.  Sentiments dispars i contraris El monument ha provocat al llarg de molts anys –mentre varen viure els protagonistes i els directament afectats– sentiments dispars i contraris: per a uns –els considerats guanyadors de la guerra– representava el seu senyal erigit superbament en un espai públic destacat en honor i memòria dels seus coreligionaris morts, mentre que pels altres era un signe visible d’ignomínia plantat a una de les cruïlles més notables. Durant la transició sorgiren iniciatives, provinents dels crítics amb el règim franquista, per desmuntar-lo i desplaçar-lo al cementiri. No reeixiren per l’oposició dels primers governs municipals democràtics, vinculats amb el règim anterior. El 1980 s’aconseguí que s’arraconessin les dues plaques de marbre gris que enregistraven els cinquanta noms dels homes de dreta afusellats a la reraguarda i els morts o desapareguts enel camp de batalla, i que fossin substituïdes per un petit rètol de marbre negre que deia «A tots vosaltres. 1936-39».  Recuperar la memòria Avui, el «monument», sense les dues làpides i despullat fins i tot de la paraula FE, –la virtut teologal que havia d’encarar el futur de la població i que es pregonava repetida als quatre punts cardinals a través de la seva inscripció als darrers cubs de la construcció pètria–, es presenta simplement com un conjunt harmònic, mut, sense sentit, de difícil comprensió, tant pel lloc on està com per la seva estructura. És probable que algun dia un consistori respectuós amb el document històric–també en pedra- es replantegi el ‘sanejament integral’ al qual fou sotmès el cenotafi i que, tot optant per l’oportunitat de conservar la memòria històrica escrita, faci el possible per retornar-lo al seu estat original, i que, així mateix, faci aixecar, complint un deure de justícia, un altre monument en honor dels represaliats pel franquisme –recordem que a la presó de Tarragona es compliren vint-i-dues sentències de mort de solivellencs. I que assumeixi, sobretot, l’explicació als seus peus de la motivació, el sentit i l’època de les seves respectives construccions. Tres imatges referides a Solivella que il·lustren la publicació del treball de J. M. Sans i Travé

Aquest web ha incorporat un rellotge en aquesta pàgina de notícies. La intenció no és únicament la de facilitar veure l'hora, doncs tothom té els seus propis rellotges i tots els ordinadors porten l'hora incorporada. La finalitat real és la de contribuir a no perdre el costum de dir les hores en el nostre idioma, tenint sempre en compte la principal característica de l'hora catalana, els quarts. 

Segons el sentit que es vulgui donar a aquesta frase alguna persona s'ho podria prendre fins i tot malament. Orgue és una paraula que es pot fer servir en català per moltes i diverses maneres i en cada cas li donarem el significat que cal.

Per exemple:

* Ser l'últim pet de l'orgue. Una frase que es dedica a aquell que sempre fan tard o a persones a les que no donem cap importància. En realitat fa referència a l'últim so poc sonor que peta com a última nota quan acaba de sonar un orgue.

* Un orgue de gats. Reunió o discussió on tothom enraona al mateix temps i ningú s'entén. Una tradició medieval va inventar un instrument musical molt particular: l'orgue de gats. Consistia a disposar una colla de gats en una capsa amb forats per on es feia passar les cues dels pobres animals. La qüestió era estirar-les violentament o clavar-hi alguna punxa per provocar miols aguts de dolor o de por.

* Un mosquit espatlla un orgue. Significa que una cosa o ésser molt petit en pot fer malbé una de més gran.

* Trempar l'orgue. Preparar un assumpte ordenadament per tal d'aconseguir un resultat determinat.

* Donar orgue (a algú). Tractar-lo ceremoniosament o amb consideració.

* L'orgue del casat és el primer nat. El millor fruit d'un matrimoni és el seu primer fill.

Però si tornem a la frase feta que dóna títol a aquest escrit potser hi podrem trobar aquell doble sentit que no ens agradaria que ens fessin a nosaltres.

Fa més de cinc anys -agost de 2008- es va publicar en aquest el contingut dos escrits rebuts, que comptaven a diverses firmes cadascun, i que coincidien en voler que es publiquessin les seves queixes.

Semblava prou clar que aquelles queixes no anaven en contra de tot el que s'havia fet en els últims anys a l'església, ni tampoc en contra de les obres que es feien en aquell moment, i ni tan sols en les que encara estaven pendents.

Les lamentacions es feien perquè des de la Casa de la Vila s'havia contribuït amb donacions en les que no tothom estava d'acord i en canvi el poble de Solivella patia moltes mancances.

El llistat d'obres fetes a l'església que es va demanar de publicar en aquest web va ser:

Si ens fixem en la última part -obres pendents d'executar- veiem que el que havia de ser una simple reparació del terra de l'església es va convertir en una gran obra que va afectar a tot l'interior. Fins i tot fent una cripta, molt mal dissenyada, on guardar-hi les lloses de les sepultures que s'havien trobat durant aquestes obres. Uns quants vam criticar-ho ja quant s'estava començant a fer, demanant que alguna d'aquelles làpides es col·loqués a l'atri -a les parets laterals tal com s'entra a l'església- agafades amb ganxos de ferro, doncs seria la única manera com es podrien veure, doncs era segur que aquella cripta no es tornaria a obrir mai més i que el vidre que hi van posar, amb el pas del temps s'embrutaria i no permetria  veure absolutament res. Ningú no es va fer cas.

El millor de tot és pensar que el resultat d'aquelles costoses obres -encara es paguen avui- va ser molt bo i que ha quedat un interior de l'església magnífic.

Però si ens fixem en aquest mateix apartat -obres pendents d'executar- hi trobem la intenció de comprar un orgue. Per sort en aquell moment va prevaldre la sensatesa del cap de la oposició a la Casa de la Vila i es va frenar.

Es va frenar, però pel que ara es veu no es va parar, doncs la idea segueix ballant dintre del cap d'algú i, sense tenir en compte les mancances del poble -que són les mateixes de les queixes de fa cinc anys- s'està intentant negociar l'adquisició d'un orgue. Per fer-ho ras i curt: S'han fet ja passos a la Diputació per tal de demanar una subvenció, però resulta que l'orgue en qüestió costaria uns 100.000 euros, dels quals i amb molta sort, la Diputació en subvencionaria -tirant molt llarg- el 50 %.

O sigui que als solivellencs ens quedarien per pagar un mínim de 50.000 euros. D'això si que se'n pot dir "tocar-nos l'orgue".

Potser encapçalar aquest escrit dient que serà un mes decisiu pot semblar massa agosarat, però el que és ben segur és que serà un mes de febrer en el que Solivella, i el seu destí, poden quedar marcats per temps.

Per una banda tenim que els dies del 10, 11 i 12 visitarà el nostre poble l'equip del programa "Divendres" de TV3. És sens dubte una bona notícia, doncs permetrà fer una elevada difusió de Solivella a tots els indrets de Catalunya. Cal saber aprofitar-ho, i si la idea del nostre alcalde de convertir el nostre poble en una destinació turística, es fes mínimament realitat, tots en podríem sortir beneficiats i sense que ens caiguin els anells el felicitaríem públicament.

Però perquè els resultats siguin els esperats cal fer una bona preparació i un estudiat guió per saber de quina manera podem captar l'atenció de les persones que vegin el programa. Hem de ser conscients del que tenim que ens diferenciï d'altre poblacions i parlar-ne d'una manera amable, entenedora, i fins i tot encisadora. Qui escriu aquestes ratlles, a més d'exercir molt de temps el seu càrrec professional en el món del Turisme, ha hagut de coordinar, preparar i fer moltes presentacions turístiques de diversos països, ciutats i llocs d'interès, a persones que, o bé en són propietaris, o bé treballen en agències de viatges. No és fàcil que el resultat sigui el d'haver despertat l'interès i les ganes de conèixer i donar a conèixer una nova destinació turística. No és fàcil, però es pot fer si hi ha una bona preparació al darrera. Per això, insisteixo, cal fer un bon guió previ i cercar la manera de transmetre el que volem per tal de que, a qui ens veu i escolta, se li despertin les ganes d'anar a visitar i conèixer aquell indret.

Esperem que les persones de Solivella que coordinen amb els de TV3 en sàpiguen treure un millor aprofitament turístic, i aquesta vegada s'hagin assessorat millor que quan van donar el vist i plau al nou fulletó turístic que es va presentar fa poc i que és molt millorable, tant pel seu contingut, com per la poca representativitat de les seves fotografies. Que Solivella tingui aquest fantàstic trampolí d'un programa de televisió que, al llarg de tres tardes, doni a conèixer el nostre poble, és quelcom tan important que entre tots hauríem de saber aprofitar-ho, doncs si Solivella pot captar turisme ens hi podem veure beneficiats tots plegats. D'entrada i de manera més directa pot beneficiar al comerç, però també als nostres productes propis, com és el cas de les orelletes i sobretot els vins. Però també a tots aquells solivellencs que no sabem fer orelletes ni tenim vi per vendre, doncs encara que sigués un molt petit percentatge de persones que "s'enamoren" de Solivella, això faria que, de forma gairebé immediata, es revaloritzessin els terrenys i les cases. I per últim, si sabem fer-ho, això implicaria que tindríem uns nous contribuents a Solivella que, en forma d'impostos, col·laborarien a les arques municipals.

Tenim prou atractius per captar visitants? D'entrada, i sense renunciar a transmetre el que tenim a Solivella, hem de deixar de mirar-nos únicament el propi melic i saber treure profit de la gran proximitat a dos importants monestirs cistercencs, el de Poblet i l'únic de dones a Vallbona, sense oblidar-nos del santuari del Tallat.

Està molt bé que s'hagi pensat en una demostració de com fem les orelletes amb el seu característic "nas" que ens diferencia de les de Lleida. També que la Rossita del Segarra ens mostri els seus coneixements fent sabó. Molt interessant, tot i que de vegades ens fa pensar que no sabem valorar prou bé el que tenim, és la col·lecció de càntirs del Pep i la Rossita del Colometes. Una magnífica col·lecció privada, sense ajudes públiques -molt més interessant i valuosa des del punt de vista artístic, que unes pintures sense cap interès que sovint volem donar a conèixer sense èxit- i que es un dels valors turístics que tenim i que agraden als visitants. Està molt bé que es vulgui donar participació a les diferents entitats del poble, però cadascuna de les persones que intervingui ha de tenir molt clar que es tracta de vendre la marca Solivella, no la seva pròpia associació.

Què ofereix el poble en si? Doncs, el que queda de les restes del castell és força interessant, que a més d'oferir una molt bona panoràmica del poble, és de fàcil lligar als orígens de la nostra història, i encara ho pot ser més si es relaciona amb el Centre d'Interpretació, que si bé no és obert pels solivellencs, seria bo que hi entressin les càmeres. Tenim preciosos racons com la placeta de les Gralles, la plaça de Sant Joan i el recorregut fins la placeta del Tupins. La Ravaleta o el carrer Hospital són també dos llocs que agraden als visitants. I naturalment la plaça Major, que, a més del marc que li donen els porxos de la Casa de la Vila i la façana del temple parroquial, llueix un empedrat que, malgrat les clapes i pegats de ciment, és digne d'admiració.

Hi ha també dos temes que de cap de les maneres podem deixar de banda: El Xipella i la festa del Sagrat Cor. Aquestes són dues característiques que ens diferencien positivament de la resta de poblacions que ha visitat el programa "Divendres". Quan fa aproximadament un mes el Sr. Marius Serra va contactar aquest web, per tal de documentar-se millor, se li van fet arribar dos e-mails. Primer aquell pel qual demostrava més interès: El recull de paraules més característiques de la nostra parla, aquesta variant dialectal del Xipella, i en la que van estar treballant, entre altres persones, sobretot la Rosa Maria Sardà, la Gemma Castro i la Maria Teresa Ballart. En el segon e-mail se'l convidava a donar una ullada a l'ampli recull que hi ha al web de la festa del Sagrat Cor.

Ara falta veure com s'haurà elaborat aquest guió previ i necessari per donar a conèixer el més rellevant de Solivella, i quin profit real en podrem treure d'aquestes tres tardes en les que els ulls d'una bona part de Catalunya estaran posats a Solivella. Ens tranquil·litza bastant saber que el proper dilluns, dia 3, l'equip de TV3 que es desplaçarà a Solivella per rodar el més interessant que pot oferir el poble, ho faran desprès d'haver mantingut diversos contactes amb en Josep Maria Sans Travé, la qual cosa és garantia de que l'assessorament que han rebut sobre el més important que es pot mostrar de Solivella ha estat correcte.

Aquest mes de febrer pot ser decisiu pel nostre poble. Per la televisió i perquè, ignorant la decisió presa en una assemblea sobirana mitjançant una votació lliure, la junta de la Cooperativa torna a convocar una nova reunió per tal d'intentar forçar una resposta afirmativa a la fusió.

Seria de desitjar que en els dos casos el resultat sigui positiu per Solivella. En el primer ho podrem jutjar, primer de forma immediata veient com ha quedat representat el poble a la televisió i a més llarg termini veient els possibles fruits que pot donar turísticament aquesta publicitat.

El segon cas, el de la fusió, és una decisió molt més important econòmicament. És, sens dubte, la decisió més important que haurà fet el poble de Solivella des que en Gombau d'Oluja la va fundar a mitjans del segle XIè. Una decisió en la que els solivellencs poden millorar econòmicament la Cooperativa, o poden quedar hipotecats de per vida. Des de que fa uns dies s'ha rebut aquesta convocatòria no són pocs els que han demanat que es publiquin tres preguntes: Poden fer-ho? No val per res el que es va votar fa tan poc? És legal? Probablement sí que poden fer-ho i és legal. Però, si bé pot ser legal. no és ètic que, passat únicament un mes del que els socis van decidir, es torni a convocar una nova votació. Les grans incògnites segueixen sent les mateixes, sobretot la de la Secció de Crèdit, el rendiment de les altres seccions, l'excés de personal, i la cura i manteniment d'un edifici -"celler d'autor"- amb tots els pros i contres que això comporta. Tampoc hauríem de perdre de vista la productivitat de la verema, que, a grosso modo, no arriba en un any bo a un terç del raïm que es cull a Solivella, i que en un futur proper sembla que encara anirà a menys. Realment, per una decisió tan important i arriscada, caldria saber qui ha encarregat una auditoria, quina empresa l'ha fet i quins són exactament els veredictes d'aquesta auditoria. L'ha demanat Solivella? L'Espluga? O potser una Federació que no si juga res i que hauria de comportar-se d'una forma neutral? De lògica l'hauria d'haver demanat Solivella que és qui més arrisca.

Ara només ens resta esperar i veure com es desenvolupen els esdeveniments. Com sempre passa, el millor jutge serà el temps.

Referent a l'escrit que encapçala les notícies d'aquest 2014, "Passat, present i...", ara cal afegir-hi algunes puntualitzacions i comentaris que han fet arribar diversos solivellencs:

La primera que cal censurar, i on tothom coincideix, és que per portar aquests escrits -privats a tots els efectes- s'hagin utilitzat els serveis d'un treballador de l'Ajuntament en el seu horari laboral.

La primera discrepància que demana publicar un solivellenc és referent al primer punt de la carta, doncs alguna de les persones que l'ha rebut aquest any diuen que no l'havien rebut en anys anteriors.

Del que hauria de ser el contingut d'unes cartes que pretenen repassar el més significatiu de l'any, i per ordre cronològic del 2013, en l'escrit no hi trobem alguns temes molt importants, que s'han fet a Solivella. La primera omissió que hi trobem és que el dia 13 de gener es va presentar el llibre més important que s'ha escrit sobre la història recent del nostre poble, "El monument de la plaça de la Creu, l'ombra allargada dels Fets de Solivella", una obra que tot solivellenc hauria de llegir per poder conèixer la veritat d'aquells "fets" i entendre el període més lamentable que ha viscut la nostra població.

El que més comentaris ha generat és el segon punt, on se'ns parla -com si es tractés d'un tema nou- d'aquells 315.643'60 euros (més els 66.285'16 d'IVA) que ja havia aprovat el mateix Ajuntament, en sessió extraordinària de 8 de febrer, i que es va publicar al Butlletí Oficial de la província de Tarragona el 16 de març de 2013. Ha passat gairebé un any de la seva aprovació, per tant la pregunta que ens hauríem de fer és: què s'ha fet durant tot aquest temps amb un tema tan important? Estem exactament com abans, sense paller i sense que s'hagi fet res de l'acord aprovat el 8 de febrer. És més, una obra de la que s'han omplert tantes vegades la boca amb promeses mai complertes, ara resulta que per aquest 2014 -amb sort- en veurem una primera fase acabada, sense saber en què consistirà aquesta "fase" i si es podrà començar a utilitzar per alguna cosa i, a sobre, ens diuen que deixaran el que falti per una altra legislatura. Cal recordar que les obres van començar la primera setmana d'octubre de 2009. Que el 12 de juny de 2010, en la festa de la ZER a la plaça de la Diputació, l'alcalde es va comprometre a dues obres en aquell lloc, a l'ampliació de l'escola i a veure aviat acabades les obres del paller, que a partir d'allí va canviar el nom oficial que li havien donat (Pavelló Municipal d'Esports) per un de més simple: Pista coberta. A canvi d'aquelles obres s'havien regalat la totalitat dels terrenys que ocupava el camp de futbol. El dia 20 de març de 2011, encara que sembli difícil de creure, es va inaugurar. Per un esdeveniment tan important com era aquella gran inauguració, van venir a Solivella, ni més ni menys que la Subdelegada del govern de l'estat a Tarragona, Sra. Teresa Pallarès Piqué; la Directora dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Tarragona, Sra. M. Àngels González Estremad; i el Director General del CIRE, Sr. Joaquín Clavaguera Vilà.

Segur que van marxar del poble ben satisfets per la gran obra que havien inaugurat, però nosaltres seguim tenint un simple paller, i a sobre ara, passat tant de temps, ens diuen que perquè sigui realitat allò -que el mateix Ajuntament va aprovar i que va publicar fa un any al Butlletí de la Província- ens haurem d'esperar a veureu acabat fins la propera legislatura. De l'ampliació de l'escola ja ni se'n parla.

Però el pitjor del cas és que, amb la rectificació de la segona carta, veiem que aquells 315.000 euros que es van calcular, aprovar i publicar l'any 2013, ara ja s'han convertit en 382.000 i ves a saber quina xifra serà quan l'obra quedi enllestida.

En el tercer punt de l'escrit es parla de la muralla del castell que dóna al camí Tallat i al "rustillo". Aquestes són unes obres que ja s'haurien d'haver fet fa temps, doncs a més de ser necessàries, com a patrimoni històric i des del punt de vista turístic, representen fa temps un seriós perill, doncs tal com estan aquelles parets es pot patir un greu accident si no es reparen a temps. En aquest dos darrers anys, i en diverses ocasions, alguns veïns han comunicat reiteradament a la Casa de la Vila la perillositat que representen aquests murs, sobretot tenint en compte que hi ha canalla que van a jugar precisament allí.

El següent punt ens parla del retràs en obrir la segona fase de la La Societat i veiem que, si aquell famós pal d'electricitat que hi havia davant de la façana de la carretera va servir d'excusa per retardar obrir la primera part d'aquell complex, ara tornen a fer servir una excusa similar per justificar el retard de l'altra part. És a dir, la culpa són "els problemes de dotació energètica". Estem parlant d'uns edificis nous i que s'ha tardat molt de temps en enllestir. Uns edificis en que es posa la primera pedra l'any 2002 i s'enderroquen les primitives construccions l'any següent. No es veu cap activitat fins a principi del 2005 quan es comença l'obra nova. És de suposar, per tant, que els permisos, els plànols, el càlculs corresponents, les línies de subministrament energètic d'electricitat i d'aigua, els materials, i tot el que pugui ser necessari per la construcció d'una obra nova, estaven ja enllestits, aprovats i ben signats. Doncs des de que es va obrir el primer edifici ja s'han hagut de fer diverses i costoses modificacions i reparacions a la sala del bar, per deficiències en la insonorització i per problemes de goteres. Les obres del segon edifici van començar a mitjans de novembre de 2004, es a dir que anem cap els onze anys d'obres en la part que encara no s'ha obert.

Seria interessant poder saber quant ha costat intentar adequar el segon edifici per fer habitable la planta del subsòl, on hi anirà el famós museu, doncs s'han hagut de fer una sèrie de modificacions, i posar-hi aparells de ventilació, per tal d'eliminar les humitats que hi ha. Això sense parlar dels wàters i del sofisticat sistema per poder pujar les aigües brutes al nivell de les clavegueres, doncs no s'havien previst ni aquests serveis, ni un lloc on poder canviar-se de roba les persones que hagin d'actuar en aquell petitíssim escenari, que ara ha quedat encara més reduït quan s'ha volgut posar remei a les humitats a base d'afegir-hi un sofisticat i car sistema de ventilació. No es podia preveure tot això abans de donar el vist-i-plau a l'obra?

Seguint en l'ordre cronològic del resum del 2013, es troba a faltar una referència al monument als grallers. En aquest cas cal felicitar-nos per la iniciativa que han tingut, doncs els 4.000 euros que ha costat el monument es poden donar per molt ben empleats. Ara Solivella té un digne monument al carrer, dedicat a un grup de joves que porten a terme una activitat que alegra totes les festes. A més, i parlant del propi grup escultòric, les figures que va dibuixar en Jordi March són dignes d'admirar, i la manera com l'artista Valentí Martí les ha portat a terme fan que, ara, Solivella pugui lluir i presumir d'una obra de primer nivell al seus carrers, signada per una de les més importants i reconegudes nissagues de l'art de la forja, els Biel.

Tampoc en aquests escrits hi trobem res del nou fulletó turístic de Solivella, potser perquè -entre moltes altres coses que es podrien millorar- no té raó de ser fer un fulletó sense esperar a incloure-hi la única obra d'art que es pot trobar al poble, el monument abans mencionat.

La última queixa, on coincideix tothom, és que aquests dos escrits no s'hagin passat a tots els solivellencs, doncs sentir-se discriminat no agrada a ningú. 

Quan aquests dies tant es parla de la preparació que cal fer per rebre l'equip de TV3 del programa "Divendres", doncs sembla que això serà el més important que s'hagi fet en aquesta legislatura, queden encara pendents per publicar, tots els comentaris que s'han anat rebent de les dues cartes que encapçalen aquesta pàgina de l'any 2014.

Però com si es volgués avançar a donar resposta al que encara no s'ha publicat, aquest passat diumenge l'alcalde, en un dels seus llargs discursos, segurament el més llarg i pesat que ha fet, i que van haver de suportar les 74 persones que van anar a la "torronada", va fer referència a la disparitat de xifres que hi ha entre els dos escrits sobre el "paller". Però d'això ja en parlarem quan es publiquin les opinions, observacions i crítiques, que han tingut aquestes cartes.

Del que si va parlar també, i una bona estona, va ser del programa "Divendres" de TV3. Igual que ja havia fet aquests dies, cridant una a una les entitats que a ell li va creure oportú,  va semblar que, com si es tractés d'un parvulari, els hi tenia de donar les oportunes instruccions de què caldrà fer.

Però, abans i després de que això passés, Solivella sortia ja als mitjans de comunicació. El passat dia 9 d'aquest mes el diari El Punt-Avui publicava un molt ampli reportatge, que ocupava les dues pàgines centrals, en el que es parlava de Solivella. Malauradament, una vegada més va ser per aquells lamentables "fets de Solivella". En el reportatge, evidentment, es feia menció a l'historiador Josep Maria Sans i Travé i a la seva documentada obra sobre els "fets".Abans d'ahir van poder veure a l'esmentat Josep Maria, en el programa pel que tant sembla que s'ha de preparar Solivella, "Divendres" de TV3, però en aquest cas parlant des de la població de Puig-Reig sobre un tema del que n'és un gran expert, els templers.    Entrar

De tot l'escrit anterior valdria la pena destacar que, per aquest 2014, està prevista l'obertura del que denomina "espai de musealtizació del castell". Després de que fa més de dos anys se'ns va començar a parlar d'aquest lloc, amb el nom de “Centre d’Interpretació del Castell de Solivella i l’arquitectura renaixentista de la Conca de Barberà”, sembla ser que finalment podrem veure aquest espai tan lligat amb les arrels de l'origen de Solivella.

Sí bé les obres han anat molt més lentes del que inicialment s'havia previst, sobretot degut als mals càlculs que s'havien fet i que provocaven humitats al subsòl, el resultat final ha estat força bo.

En aquest lloc podrem saber tot el que s'ha pogut documentar del nostre castell, dels seus orígens, de la dinastia dels Llorach, de les diferents etapes -d'esplendor i de decadència- que va viure aquell majestuós palau-castell que coronava la part més alta del que avui és el poble de Solivella i des d'on es va donar origen a la nostra població.

En una carta que s'ha repartit a unes quantes cases del poble, que porta la capçalera de "Convergència i Unió - Independents de Solivella", signada per Enric Capdevila i Torres, es pot llegir tot el que aquest senyor diu que s'ha fet a Solivella, el que es farà i com es farà.

L'endemà, i coincidint amb l'últim dia de l'any, s'ha passat per les mateixes cases una nova carta, amb el mateix encapçalament i signatura, que corregia un error de la primera.