Ara, quan tenim tancades les xifres oficials i definitives de la producció de la collita de verema d'enguany, ens hauríem de sentir contents i satisfets per la quantitat assolida. Ens hem de sentir contents, malgrat no haver arribat per poc a aquell màxim històric de l'any 1975, doncs s'han collit 7.256.860 quilos de verema a Solivella, als que cal sumar els 2.020.010 quilos de la cooperativa de l'Espluga, que també s'han premsat i elaborat a les instal·lacions de la cooperativa de Solivella, fruit d'aquell principi de col·laboració que va començar l'any passat.

Aquesta notícia de la Cooperativa ens pot fer sentir contents, però també satisfets? Això ho sabrem d'aquí a pocs dies, doncs ara, mentre s'estan escrivint aquestes línies, al telenotícies de TV3 estan parlant de que es compleixen dos anys de la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea. Sense poder-ho evitar ens ve al cap el cas de la de l'Arboç i, també sense saber el motiu, penso en el pas que Solivella està a punt de donar.

Fa pocs dies una representant de la Federació de Cooperatives va fer una xerrada al local del carrer de la Creu per parlar de la fusió de la nostra Cooperativa amb la de l'Espluga, però sense tocar per res la secció de crèdit que tenen. En cap moment va es va parlar d'aquest tema, tot i que aquesta part pot ser la més important econòmicament, doncs ¿qui pot dir en aquest moment quin és l'estat real d'aquesta secció?

Del que es va parlar amb la visita del conseller d'Agricultura, Sr. Josep Maria Pelegrí, amb motiu de la seva visita a Solivella el dia de Sant Isidre de 2011, no s'assembla en res al que la nostra Cooperativa va plantejar en aquella reunió i el que ara es vol fer. Cap dels beneficis, que en aquell moment es podien obtenir, és vàlid amb el que ara s'ha posat al damunt de la taula de joc. Tampoc es va incidir en perquè els necessaris acomiadaments de personal de la Cooperativa de l'Espluga es volen fer després de la possible fusió, fent que aquests costos repercuteixin en la part que no hi té cap responsabilitat, és a dir, als socis de la cooperativa de Solivella.

És trist pensar que avui, amb l'actualització de les dades de la web, incloent-hi les produccions de verema d'aquest 2013, es tanqui definitivament aquella història que els nostres avantpassats van posar en marxa l'any 1901 amb la creació de la Societat. En aquest web, a més de poder trobar-hi la història de la Cooperativa, des dels seus orígens fins ara, hi podem veure amb total exactitud les produccions de Solivella del últims 73 anys. Però ara, havent-hi posat la producció del 2013,  la Cooperativa de Solivella és a punt de deixar d'existir.

El més gran desig en el moment d'escriure aquestes línies és que aquests presagis siguin infundats i erronis. Perquè, des de la més absoluta neutralitat, es pot veure que, no únicament poden desaparèixer les ajudes a que s'havia compromès l'Administració, sinó que Solivella està a un pas de perdre fins i tot la seva identitat. Amb aquesta fusió, que es vol plantejar en assemblea el proper dia 18, la Cooperativa de Solivella deixarà d'existir com a entitat, doncs perdrà el seu nom i el seu NIF, donant per acabada aquella història que va començar fa 112 anys i de la que han format part activa tots els solivellencs. On també és gran és el desig de no encertar, és en l'aspecte econòmic d'aquesta fusió i en els costos reals que pot tenir, a curt, mig i llarg termini, i el que pot representar per Solivella i en particular per la economia dels socis de la Cooperativa.

Cal pensar molt bé què volem, com ho volem, en quines condicions es fa i quins compromisos s'adquireixen, abans de que el dia 18 ens convidin a jugar aquesta partida. El dia 18 és molt a prop i els solivellencs hauran de jugar la partida més important de la seva vida. Una partida en la que els jugadors hauran de decidir el seu vot abans de que s'hagin repartit totes les cartes, sense saber on aniran a parar les que encara estan tapades.

Tant de bo que els mals auguris no es facin realitat i que les cartes que encara no veiem siguin bones. Solivella s'hi juga molt. 

Ara fa deu anys a Barcelona es van ressuscitar el Falcons, amb la creació d'un nou grup dedicat a aquesta varietat de la gimnàstica. Una activitat que, des dels seus orígens ha anat estretament lligada als sectors nacionalistes dels països on es va implantar. Si bé els seus orígens daten del segle XVIII, la seva consolidació va ser a Praga l'any 1862 i des d'allí es va anar estenent per la resta de Txèquia, Hongria, Bulgària i altres llocs on les lluites per els processos soberanistes d'autodeterminació estaven començant (envers l'imperi austrohongarès en el cas d'Hongria, o de l'imperi otomà en el cas de Bulgària). Aquesta va ser la principal raó de la seva persecució i dissolució, com va passar -sense que calgui anar més lluny- a Solivella l'any 1936. El mateix que va passar, més tard, en aquells altres països d'Europa quan van ser ocupats pels nazis, que van prohibir les seves activitats.

Solivella va ser una població destacada i pionera al nostre país i va tenir una importància cabdal en la creació i difusió dels falcons quan, a la primera meitat del segle passat, van arribar a Catalunya. Solivella ha passat a formar part molt important de la història dels falcons a Catalunya. Però que, com havia passat en altres llocs, també aquí els falcons van patir la seva prohibició i persecució, i més recentment ho hem tornat a veure, d'una manera molt clara, fa poques setmanes a Tarragona, doncs en el procés de beatificació d'aquells 522 màrtirs, va quedar palesa la eliminació de Mn. Joan de Deu Punsoda d'aquelles llistes. Mn. Punsoda era qui havia creat el moviment fejocista i el grup de falcons a Solivella i s'identificava plenament amb el moviment nacionalista de Catalunya. Raó prou poderosa perquè fos eliminat d'aquelles llistes franquistes i que són les que ara s'han fet servir per les beatificacions.

En celebrar-se els 10 anys de la creació del grup de falcons de Barcelona s'ha editat un magnífic llibre, amb pròleg del President Mas, en el que es recullen -a més de les seves activitats- els orígens i la història dels falcons. En aquest llibre hi ha un reconeixement al paper destacat que va tenir Solivella en la seva implantació a Catalunya. A més es poden veure també en el llibre dues fotografies dels falcons de Solivella. El protagonisme de Solivella no es limita a aquest magnífic llibre que ara ha vist la llum, sinó que a més hi ha algunes cites en el web del Falcons de Barcelona quan parlen de la història i dels inicis del falcons, i també inclou dos enllaços cap a solivella.net, reproduint integrament a la seva web la pàgina de la història dels falcons.

L'obra que s'ha presentat té un magnífic format i a l'inici de les seves 174 pàgines inclou, entre altres pròlegs, els del President de la Generalitat i el de l'alcalde de Barcelona, a més de plasmar aquests 10 anys d'història dels falcons de Barcelona, és tot un referent per poder conèixer i aprofundir en aquell moviment, en el que -cal insistir- hi figura el nostre poble per la gran importància que va tenir com a pioner en l'arribada dels falcons a Catalunya.

Si, a més d'aquells homes que encara estan entre nosaltres i que van formar del grup de falcons de Solivella, hi ha altres persones que estiguin interessades en aquest llibre, el poden trobar per internet, entre altres llocs, en aquesta adreça: 10 anys de falcons.

També en aquest web es poden veure uns quants retalls d'algunes de les pàgines que fan referència a Solivella a     10 anys de Falcons a Barcelona  

Segurament que, malgrat que les matemàtiques són una ciència exacta, tots els números poden estar subjectes a diferents interpretacions. Però el que sí és segur és que ens permeten veure unes pautes molt aproximades a la realitat.

En aquest cas, i centrar-nos només en els més recents números que ens ofereix Solivella, podem trobar una mica de tot. Números positius, números negatius i números que ningú entén.

Si comencem per les xifres que ens poden donar una alegria hi poden trobar dos números força positius. Per una banda, i encara pendents de que es faci arribar a la web la quantitat definitiva, hi posaríem la verema d'aquest any, doncs estarà fregant aquell rècord de producció que data de l'any 1975.

També, en la banda positiva, aquest any hi podem posar la pluja que ha caigut a Solivella. Si bé serà a final d'any quan es posaran, dia a dia, les precipitacions d'aquest 2013, ja es pot afirmar que haurà estat un any molt bo en la seva totalitat de pluviometria. Sense anar més lluny encara es poden afegir les pluges d'aquests darrers dies. Si publiquem les xifres, totalment fiables, d'un solivellenc -el Rito- caracteritzat per la seva precisió, veiem que a data d'avui, 18 de novembre, s'han recollit en aquest tres darrers dies, i fins les 10 del matí d'avui, 82 litres de pluja. Segons el servei meteorològic encara pot ploure aquesta tarda i els propers dies.

En la banda negativa dels números, una vegada més, hauríem de parlar de l'atur. Si bé el passat mes de setembre semblava que estava baixant -partíem d'unes altes xifres de rècord tant a la Conca com a Solivella (1.457 i 34 persones aturades)- el passat mes d'octubre van tornar a augmentar, trobant-nos amb 1.436 persones sense feina a la Conca, de les quals 25 són solivellencs. També en la banda negativa hi trobem l'aspecte del poble i la seva falta de manteniment, fins i tot amb carrers foscos amb bombetes foses que no es canvien. El mateix es pot dir dels camins, doncs ens trobem amb obres que s'han fet -relativament fa poc temps- i que no hi hagut cap cura en mantenir-les. Com exemples més notoris podem veure el camí del cementiri, tant si es passa per la banda de la rasa del Cabreta, com si es passa pel carrer Tomàs Tarragò. L'altre camí, inaugurat fa poc i actualment en molt mal estat, és el que va de la font del Lleó al pla de Pardís. Per cert aquí seguim veient aquella placa del nom del carrer, amb un nom totalment erroni, que es va inventar el nostre alcalde i que malgrat haver-li recriminat segueix sense canviar-se.

Els altres números, dels que caldria parlar i demanar explicacions, són aquells que s'han publicat en els informatius municipals i que ningú entén. En el número 09/2013, que han titulat amb "Quan costa l'aigua a Solivella", ens trobem amb dues pàgines molt boniques, plenes de dibuixets, però que no ens diuen absolutament res. Tampoc és fàcil d'entendre la tercera pàgina sense una bona explicació. Finalment a la pàgina següent és on podem veure el que realment ens volen dir des de la Casa de la Vila: S'han pagat 36.485 € de la caixa municipal. Clar que, pel que sembla, aquí s'inclouen partides dels anys 2008 al 2010.

De tota manera els números més importants dels que podem parlar a Solivella, són els dels pressupostos municipals. S'ha d'agrair que se'ns hagin volgut donar. Però encara ho agrairíem molt més si els conceptes fossin més clars, doncs no hi ha prou dades per poder entendre'ls. La intenció de donar-los segurament que era bona, això no es pot discutir, però no la forma com s'han presentat. De vegades amb les bones intencions no n'hi ha prou i -si fos el cas de que no ho saben fer millor- també pot ser vàlid copiar el que altres, que en sabien més, ho van fer millor i d'una forma molt més clara i entenedora. Només caldria que a l'Ajuntament obrissin aquell armari vitrina que hi ha a la sala de plens i agafessin aquelles magnífiques memòries que va fer aquell gran alcalde que va tenir el poble de Solivella, les memòries que en Joan Vives i Queralt va fer arribar a tots els solivellencs. Aquell llibre de 140 pàgines que, repeteixo, encara es conserva en aquest armari vitrina de la Casa de la Vila -a més de en moltes altres cases de Solivella- és un magnífic exemple de com s'han de donar els números i les explicacions als convilatans. Tant és així que, a més dels elogis dels solivellencs, va rebre el reconeixement públic des del Diari de Tarragona, on es va reflectir la seva publicació el 29 de juliol de 1987, poc abans de que aquells homes que formaven el nostre consistori donessin pas als nous regidors i alcalde, guanyadors de les eleccions municipals que ja s'havien celebrat. Allò va ser tot un exemple de com es donen explicacions i de com es tanca una legislatura. N'hi havia prou, doncs, copiant aquesta forma de fer-ho i, d'aquesta manera, segurament que tots els solivellencs tindríem clar el que ens volen dir en aquest darrer Informatiu Municipal.

    Diari de Tarragona, 29/07/87 

Sí, el futur de Solivella ja és aquí, concretament el podem veure a l'entrada del poble, dins d'un dels edificis més emblemàtics i ben construïts que es van fer el segle passat al nostre poble. Just arribant per la carretera de Montblanc podem veure un edifici que es va començar a tramitar la seva construcció l'any 1925. Concretament el 21 de maig de 1925, essent alcalde Josep Iglesies Prous, es comprà un terreny a la carretera propietat de Joan Armengol Tous per 8.500 ptes. En la sessió de 22 de gener de 1926, el mateix alcalde exposà la gestió per dur a terme la construcció.

El poble tenia 1677 habitants l’any 1926, amb una matrícula escolar de 122 nens i 114 nenes.

A l’oferir els terrenys a l’Estat per portar a terme la construcció, davant la nombrosa matrícula, demanà el poble que es construïssin 4 classes, 2 per cada sexe. L’Estat respongué que segons la reglamentació d’aquell temps, a Solivella com que no tenia els 2.000 habitants, solament els corresponia dues classes, una per cada sexe. En la construcció d’escoles, si aquestes eren de nova creació, l’Estat aportava el 40 % de la construcció i el poble la resta, que incloïa: solar, materials, transport i peonatge.

En tot, l’Ajuntament insistia que era impossible encabir aquella nombrosa matrícula en dues classes, i per forçar la situació, ofereix a l’Estat: 5.000 ptes. en metàl·lic; 1.000 jornals de peó a 6 ptes. un: 1.000 jornals de carro a 16 ptes. un; 2.000 q. de ciment a 1’50 ptes/q; 1.000 t. de pedra a 2 ptes/t i 200 t d’arena a 15 ptes/t.

Sumant el preu de compra més el que aportava el municipi, les despeses totals eren de 43.500 ptes. Davant d’aquestes condicions, el poble demanà que es fes una excepció.

L’Administració va seguir les normes que es trobaven vigents en la R.O. de 26 de gener de 1923 i l’article 214 de l’Estatut Municipal, on deia que la construcció escolar anava a càrrec de l’Estat. El poble, al veure que no podia construir el que demanava, es conformà amb dues aules i sol·licità de la Direcció General d’Ensenyament Primari la construcció de l’edifici escolar en la sessió de 23 de març de 1926 per construcció directa. A la vegada oferí l’aportació de: 5.000 ptes. en metàl·lic; 600 jornals de peó a 6 ptes. un; 600 jornals de carro a 17 ptes. un; 800 q. de ciment a 3’75 pts/q i 200 t d’arena a 15 ptes/t, a més una cantera que es trobava a uns quatre cents metres del solar, per treure la pedra necessària per un valor de 1.000 ptes.

L’Ajuntament en aquesta segona oferta contribuí amb un total de 25.200 ptes. més la compra del terreny. Es facultà a l’alcalde Josep Iglesies per portar a terme les gestions oportunes.

Totes les diligències dutes a terme van xocar amb l’Administració que no va escoltar cap petició; en la sessió de l’1 de febrer de 1927, s’acordà cedir el solar al representant de l’Estat, que en aquell cas era Victorino Sanz, mestre de l’escola pública de nens de la localitat, que actuava en nom de la Direcció General d’Ensenyament Primari.

El 14 de març de 1928, al faltar a les escoles noves detalls per la finalització i, tenint en compte que el poble es va comprometre a “tomb de jova” a l’aportació de jornals de peó i carro, es ratificà i s’oferí amb el que calia; el 8 de juliol de 1929, l’arquitecte Francesc Monravà entregà les escoles acabades.

Si en aquells moments es feia classe en uns locals arrendats a Miquel Español Solé (nenes) i Josep Domingo Mañé (nens), a partir d’aquell moment passen a les escoles noves, i el municipi posa nou tot el material escolar “para dar más impulso y más elementos a la enseñanza primaria de este pueblo y mayor comodidad a los alumnos”.

La inauguració de les noves escoles (1930) ve ser presidida pel general Barrera.

Al no poder encabir tots els alumnes en les noves escoles, en la sessió del 14 de setembre de 1929, es tornà a demanar la construcció de dues noves escoles, doncs els mestres no podien atendre a 127 nenes i 106 nens.

L’alcalde Tomàs Tarragó, en la sessió de l’11 d’octubre de 1930, al veure que les seves peticions no foren escoltades, va tenir que donar solucions i buscar lloc per a dues aules més; per aquest motiu s’instal·là una classe a un local que tenia l’ajuntament a la plaça de Sant Joan i l’altre es llogà a un particular del poble (Josep Domingo, de cal Ferrer) a la plaça del cementiri vell (actual plaça de la Diputació), a la vegada que es nomenaren dos mestres més, un per cada sexe.

Si aquell passat ens porta ara al futur, és perquè aquests nens i nenes que van a aquesta mateixa escola són la llavor de la Solivella de demà. Per aquestes aules han passat tots aquells solivellencs que han format part de la nostra història local.

Avui continuem amb aquestes mateixes aules d'aquell edifici, malgrat que aquests darrers anys se'ns ha dit i repetit, de paraula i per escrit, que s'estaven enllestint els tràmits per la seva ampliació. Hem vist com el temps passa i d'aquelles promeses res de res. És més, hem vist com l'Ajuntament regalava el terreny de l'antic camp de futbol a canvi, segons se'ns deia, del "paller" i de l'ampliació de l'escola. No tenim ni una cosa ni l'altra. Si ara torneu a llegir com es van construir les escoles -penseu que aquells eren anys també d'una greu crisi econòmica- veureu com va actuar l'Ajuntament d'aquell temps, com es van espavilar, i com es van fer les obres malgrat els entrebancs que trobaven. El futur és aquí, és dins d'aquests nens i nenes de l'escola. D'una escola que es va fer amb l'esforç dels nostres avantpassats.    Ampliar fotografia (curs 2013/2014)

Gràcies a la amable invitació del diputat del Parlament de Catalunya, Sr. Albert Donés, un reduït grup de solivellencs van poder visitar l'emblemàtic edifici del parc de la Ciutadella de Barcelona, des del que es discuteixen, treballen i legislen, els designis del nostre país.

Amb un guia tan excepcional, de tots conegut a Solivella pel mercat dels dissabtes, no únicament van poder visitar perfectament les diferents dependències del Parlament, sinó que van rebre tota mena d'acurades explicacions del lloc visitat i de la seva història.

    Visita al Parlament 

Que Solivella tindria aquest any 2013 una molt bona collita de verema fa mesos que es veia venir, doncs totes les circumstàncies estaven a favor de que així sigués. Si bé es va començar la campanya bastant més tard que en anys anteriors -no es van obrir les instal·lacions de la Cooperativa fins el dia 18 de setembre- avui, 14 d'octubre, es preveu que encara poden quedar gairebé dues setmanes per poder entrar tota la verema. Per tant, si en aquests moments es porten ja superats els sis milions de quilos entrats, tot fa preveure que es podria arribar als nou milions, doncs falta encara per entrar una gran part del trepat, també queda el cabernet sauvignon i finalment el de parellada.

El rècord històric data de l'any 1975 en que es van arribar a entrar 7.321.320 quilos de verema. Caldrà veure si enguany, un cop finalitzada la campanya i quan es disposi de xifres definitives, el total entrat menys el que pugui haver aportat l'Espluga, pot arribar a superar la verema de 1975.

El que sí ha quedat encara més clar són les deficiències que tenen les actuals instal·lacions de la Cooperativa, doncs la majoria de dies només s'ha pogut prendre raïm el matí perquè les màquines i el filtre es col·lapsaven. Això ha fet que, en un any de tanta verema, la campanya s'hagi hagut d'allargar tant. Per sort tot ha anat a favor: un any sense averies en la maquinaria, i un any en que la climatologia ha anat magníficament pels pagesos, doncs va ploure un sol dia, però no va afectar en res, i ara no es preveu que pugui ploure fins a finals d'aquest mes d'octubre. Però això no vol dir que tothom es faci la mateixa pregunta: Què hauria passat si no haguéssim tingut aquest temps tan excepcionalment bo? La resposta també és coincident: Amb aquestes instal·lacions no es pot continuar.

Quan aquests dies molts solivellencs comenten, i es pregunten, on han anat a parar els 12.758'80 € que la Diputació va donar a Solivella, en concepte de millora de camins, o com textualment diu la subvenció "per la promoció de la salut pública amb la creació d'itineraris saludables", ens hem trobat amb l'execució d'una obra que realment pot contribuir a millorar l'aspecte del nostre poble.

Si ahir tothom coincidia en dir que, en cap dels dos itineraris a que fa referència el lloc de la subvenció, no s'ha notat absolutament res, avui es parla de la millora que s'està efectuant a la plaça de Sant Joan.

Així s'haurien de fer les coses a Solivella, doncs dia a dia i carrer a carrer, la degradació de pateix el nostre poble per manca de manteniment, es fa cada dia més evident. Aquestes obres que pot fer, i fa, la brigada municipal, i que representen un cost molt baix, són les que caldria potenciar.

Per tant aquesta vegada cal felicitar a l'Ajuntament per haver tingut una molt bona iniciativa, doncs de la mateixa manera que -des d'aquest web- es va censurar -el març de 2011- que s'haguessin tret les pedres de molí que decoraven els voltants de la font de la plaça de Sant Joan, ara cal lloar la tasca que s'està fent en aquest indret.

Cal seguir així, doncs el poble necessita d'aquestes millores -poc costoses, però necessàries- per no anar oferint un aspecte de degradació constant. Són petites intervencions que val la pena no deixar de fer. Ara que, finalment, heu iniciat aquest camí, no el deixeu.

   L'evolució i transformació de la plaça de Sant Joan 

Fa poc més de 50 anys, tret d'un màxim de 10 famílies, quan a Solivella es volia parlar per telèfon calia anar a la centraleta de cal Miqueló. Per comunicar-se per escrit només hi havia la possibilitat de fer-ho mitjançant una carta. Avui molts joves no han anat mai a l'estanc a comprar un segell per enviar-ne. Pocs solivellencs disposaven de càmera fotogràfica i les que hi havia no tenien gaire qualitat. Per fer aquelles fotografies calia posar el rodet dels negatius a la màquina, enfocar, mirar la llum per calcular l'obertura de diafragma, disparar i... allà, dins de la càmera quedava impressionat aquell negatiu. Quan s'acabaven les fotografies que permetia aquell rodet -un màxim de 36 fotografies- calia portar-lo a revelar i demanar les còpies en paper. Si alguna de les fotografies la volien enviar a algun familiar o amic, calia anar a l'estanc, comprar el segell i el sobre, posar la fotografia dintre, anar a la bústia i... amb sort, al cap d'una setmana rebien la fotografia que havíem fet.

Avui, mig segle després, portem tot això a la butxaca, sense que ens ocupi gaire lloc i amb una immediatesa de resposta que res té a veure amb tot aquell llarg procés. Aquesta tarda l'Eduard Tarragó, sortint de cal Caixis i anat cap a casa seva, caminava per la plaça Major quan ha vist un cel preciós. Feia poca estona que havia parat de ploure. Eren les 19:25. Aquell cel que havia quedat després de la pluja havia deixat uns núvols diferents, poc vistos, originals, gairebé artístics. Un cel que mereixia ser immortalitzat! Per sort ja no estem als anys 50 i 60 del segle passat, i a la seva butxaca portava un aparell d'última generació que li ha permès fer tantes fotografies com ha volgut. Immediatament les ha pogut enviar per whatsapp. Valia la pena haver-les fet i valia la pena veure-les. Però com que aquest sistema amb que les ha enviat comprimeix les fotografies, l'he telefonat. No li ha calgut anar a cal Miqueló, doncs amb el mateix aparell hem pogut parlar. L'he felicitat per les fotografies i li he demanat que me les envies per correu. No li ha fet falta cap sobre ni cap segell, doncs amb aquest mateix aparell les ha pogut enviar.

I és, gràcies a aquestes tecnologies que no existien fa mig segle, que ara les precioses fotografies de l'Eduard les podeu veure tots vosaltres per mitjà de l'internet. Un altre bon invent que tampoc existia i que ara ens permet agrair -des d'aquest web d'internet- a l'Eduard que les hagi enviat.

   Fotografies de l'Eduard Tarragó    

Proper dissabte dia 5 d'octubre, conferència a les 18:30 al temple parroquial de Santa Maria de Solivella: " El testimoniatge dels màrtirs en ocasió de la beatificació de Tarragona", a càrrec del Doctor Mn. Joan Galtés, Vicari Episcopal de Barcelona.

A mesura que s'acosta la data del 13 d'octubre, en la que l'Església celebrarà -per segona vegada fora del Vaticà- la cerimònia de beatificació de 522 "màrtirs espanyols del segle XX", es van sentint i llegint -a tota Espanya- comentaris de tot tipus -favorables i contraris- respecte al dret que s'ha atribuït l'Església a remoure el que, per altra banda- s'ha negat a la llei de Memòria Històrica.

Uns -els contraris a la beatificació- temen que aquest acte religiós es pugui convertir en un acte polític. Per aquest motiu convoquen una manifestació el proper dia 10 a la rambla Nova, tot aclarint que "las protestas no van contra la libertad de creencias religiosas o el hecho de beatificar en sí, sino a los actos previstos en Tarragona que tienen connotaciones fascistas y manipulación partidista de la Guerra Civil". Pels altres -els favorables a la beatificació- es tracta d'una acte de justícia, si bé algunes organitzacions espanyoles de caire feixista reclamen que es digui "mártires del terror rojo" segons es pot llegir a les seves publicacions digitals. Per l'Església «per la fe, els màrtirs van lliurar la seva vida com a testimoni de la veritat de l´Evangeli, que els havia transformat i fet capaços d´arribar fins al més gran do de l´amor amb el perdó als seus perseguidors».

Tenint en compte que ens trobem davant de cinc noms estretament lligats a Solivella, dels quals dos són fills del nostre poble, és de gran interès assistir-hi i escoltar els arguments del Doctor Galtés -gran expert en el tema- i el seu punt de vista (els temes que tractarà es van penjar en aquest mateixa pàgina el passat dia 8 de setembre). A més, sigui quin sigui el pensament de tots plegats respecte a la beatificació, s'ha de reconèixer que aquesta beatificació servirà per internacionalitzar el nom de Solivella a través d'aquests beats. Encara que sigui només per aquest últim motiu, no és comprensible la passiva actitud que ha mostrat l'Ajuntament i la seva nul·la col·laboració en aquest acte i la seva difusió.

Preguntes: Cóm és que en aquesta llista de "màrtirs" que es va fer l'any 1954 -en plena dictadura franquista- ara no hi ha els altres dos capellans relacionats amb Solivella? No hi trobem ni a mossèn Josep Vallhonrat (rector de Solivella), ni mossèn Joan de Déu Punsoda (vicari de Solivella), morts per la mateixa causa. Van ser eliminats d'aquelles llistes franquistes per estar massa identificats en activitats catalanistes?

Complint el compromís que es va prendre des d'aquest web, ara fa exactament un any, en aquest moment ja es poden consultar totes les festes del Sagrat Cor, des de l'any 1990 fins a l'actualitat. Un treball que no es dóna encara per acabat, doncs queda molt encara per fer, i que és gràcies a col·laboracions de diversos solivellencs que s'ha pogut anar recopilant una bona part del que s'ha publicat.

És aquest desig de col·laboració el que permet que ara, en aquest moment, els seus documents gràfics quedin aquí exposats a disposició de tothom. Unes fotografies que ja eren històriques, però que és ara quan realment passen a formar part de la història de Solivella.

L'objectiu marcat pel proper mes d'octubre serà ampliar i millorar aquella primera part dedicada a la festa del Sagrat Cor. És a dir, des dels documents més antics que es puguin trobar, fins la dècada dels anys 70. Després, en una altra pàgina, serà quan es posarà el que correspongui als anys 80. I finalment s'aniran millorant, mes a mes, aquells anys que encara estan en l'antic format de la web (2003 a 2011) i en els que les fotografies eren de més baixa resolució.

És d'esperar, per tant, que en el termini màxim d'un any, o sigui abans de la propera festa del Sagrat Cor, en aquest web quedi perfectament representada la història de la festivitat més representativa del nostre poble, una festa que destaca, a la vegada, per la manera de celebrar-se, per la seva forma diferenciada d'altres de similars en altres poblacions, i perquè és una tradició que té les seves arrels religioses en un vot popular que aquest 2013 celebra els seus 270 anys.

Cóm ha lluït Solivella aquest any? Per començar podem dir que la climatologia ha sigut favorable a la celebració de la festa Sagrat Cor, doncs degut a la alta pluviositat que va haver-hi en el primer semestre, amb un estiu de menys dies de forta calor, es preveia que l'inici de la campanya de la verema es retardaria respecte als darrers anys, tal com així ha sigut, doncs no començarà fins el proper dimecres dia 18. Això ha fet que, a diferència d'aquests darrers anys, els solivellencs s'hagin pogut dedicar més plenament a organitzar i treballar les tradicionals capelles i catifes.

Si volem entrar en la valoració dels diferents treballs coincidiríem -un any més!- en destacar la Costeta, tant pel número de persones que hi han participat, com per l'extensió que han abastat els diferents quadres. No gaire allunyat quedaria el carrer del Tallat, tant per la magnífica arquitectura de la capella, l'escenografia del quadre, i sobretot per la vistosa participació dels armats de l'Espluga. Tres capelles que han agradat molt són les de la font del Lleó, la de la carretera i la de Gardeny, doncs en els tres casos han sapigut treure un bon profit del propi marc natural que els hi dóna la seva ubicació. En els tres casos, a més d'haver fet un bon treball i una excel·lent decoració, hi han participat un bon número de personatges. També han sigut moltes persones les que han figurat a la capella del carrer Pla. Si parlem de les catifes, un any més s'han pogut veure treballs de gran vistositat i excel·lent resultat: Carrers de la Conca/Abadia, Pla, Tallat, Costeta, Major, Gardeny i el que sempre destaca per un disseny més atrevit, el carrer dels Llorac. Més difícil de definir i catalogar seria el cas del carrer de la Creu.

Aquest anys s'ha volgut destacar a la web -de manera molt especial- la processó, fent un seguiment de tot el seu recorregut per tots els carrers per on passa, dedicant-hi més de 50 fotografies que la segueixen pas a pas.

     Festivitat del Sagrat Cor 2013 

Són les 17:29 de l'onze de setembre. Fa un quart d'hora, mentre la cadena humana de la Via Catalana entonava Els Segadors, han repicat les campanes de tots els campanars de Catalunya. Millor dit, tots no, doncs a Solivella no han sonat.

Tothom sabia que avui a Catalunya un dels diversos crits reclamant llibertat es faria amb el toc de les campanes. Malgrat que era quelcom ja conegut, des d'aquest es va voler recordar. Poques hores després d'haver-se publicat en aquesta mateixa pàgina ve telefonar Mn. Magí per dir, a més que ell és plenament favorable al procés sobiranista, evidentment posava les campanes a disposició de l'Ajuntament per commemorar aquesta Diada.

Són les 17:32. Les campanes no han tocat.

Incomprensible i inadmissible. No és suficient fer l'acte institucional al Passeig, com qualsevol 11 de setembre, no pas aquest any. Per això, tots aquells que avui heu penjat les senyeres i estelades, tots els que heu participat a la Via Catalana, tots els que aspireu a un estat propi, preneu bona nota de que avui no han tocat les campanes a Solivella i doneu una bona campanada les properes eleccions municipals.

   Diada 2013 a Solivella 

NOTA: Són les 17:48. Sona l'himne nacional de Catalunya per la megafonia del poble. La veu de l'agutzil diu "Per ordre de l'alcalde es farà un repic de campanes". 17:52: Comencen a tocar les campanes.

Les correccions a l'escrit anterior les pot fer cadascú segons cregui convenient.

Des de fa unes setmanes a Solivella es parla de l'"Any de la Fe" i veiem en diversos llocs (programa de la festa del Sagrat Cor, ornamentació del carrer Pla a la festa d'ahir) referències a aquest esdeveniment. Però, tothom sap amb exactitud quin serà l'acte principal que se celebrarà a Espanya amb aquest motiu?

El proper dia 13 d'octubre se celebrarà a Tarragona la beatificació de 522 "Màrtirs espanyols del segle XX". Qui són aquests "màrtirs" espanyols? Per explicar-nos aquest tema s'ha programat una conferència a Solivella amb un ponent de luxe: El Doctor mossèn Joan Galtés i Pujol, Vicari Episcopal de Barcelona i professor d'història a l'Institut de Ciències Religioses.

Es tractarà un tema molt important i de gran rellevància, però a la vegada cal dir que és un tema tremendament delicat si no s'explica molt bé. És delicat de per si, i encara pot ser-ho molt més en un lloc com Solivella, en una petita localitat com la nostra que va destacar per aquells lamentables "fets", doncs versarà sobre el reconeixement que l'Església vol fer als seus "màrtirs". Uns "màrtirs" que surten d'unes llistes que es van confeccionar en els anys del franquisme (principi dels anys 50) i que veuran els seus fruits el 13 d'octubre d'aquest any, i que poden afectar d'una manera directa a Solivella a l'estar inclosos en aquest llistat 5 capellans relacionats amb el nostre poble, bé per ser el seu lloc de naixement, bé per haver exercit el seu ministeri aquí, o bé per haver estat assassinats a Solivella.

Per aquests motius, des d'aquest web, es recomana l'assistència dels solivellencs a aquesta conferència, doncs es pot afirmar, amb total rotunditat, que és d'un gran interès assistir-hi i escoltar les paraules del doctor Galtés, independentment que es pugui estar d'acord, o amb desacord, amb el fet d'aquestes beatificacions; o per aquells que no entenguin que, passats tants anys, ara el Vaticà recuperi aquell missatge nascut amb l'acord de les autoritats franquistes i l'Església; o que el reconeixement a aquests "màrtirs" obvia a les persones de "l'altra banda"; o per tot el contrari, per què hi trobem a faltar el nom d'un capellà que va treballar molt pels joves de Solivella. Però es pensi com es pensi, s'opini com s'opini, no és menys cert que el tema i el ponent mereixen tota la nostra atenció.

Després podrem estar-hi més o menys d'acord, però de ben segur que ens podrem assabentar dels motius que han portat a aquestes beatificacions de 522 màrtirs espanyols, dels criteris que s'han seguit, i que, en sortir de la conferència, podem tenir els conceptes més clars... o no.

Els punts a destacar d'aquesta molt interessant conferència es podrien resumir així:

Informació facilitada per Pili Sales:

28/08/13 - En l’excursió anual que es fa amb el grup de dones del rosari (i qui s’hi vol apuntar)  hem anat a visitar Balaguer (Sant Crist) a on Mn. Pau ens ha fet una molt bona explicació de com va arribar el Sant Crist a Balaguer i les gràcies que ha concedit; després hem participat de l’eucaristia  que ha celebrat Mn. Magí .

Tot seguit al Monestir de les Avellanes, a on després d’una breu visita amb el Gmà. Ramón,  hem berenat, tornant a Solivella molt contents i amb ganes de repetir-ho l’any vinent.

07/09/13 – Dins dels actes programats per la celebració de la festa del Sagrat Cor hi ha hagut el festival infantil, amb el mag Giovanni, i una xocolatada al local parroquial.

   algunes fotografies 

Fa il·lusió veure com part del comerç del nostre poble se suma a la celebració tan especial d'aquest 11 de setembre que pot ser històric. La fleca Sahún ha dedicat el seu aparador a commemorar aquesta data, i ho ha fet amb una senzilla i artesanal decoració, però amb uns resultats excel·lents, tant des del punt de vista estètic, com commemoratiu de l'efemèride.

L'aparador del forn ha donat la campanada! Enhorabona i felicitats per la iniciativa.

Però si avui parlem de campanades ens ve al cap, segurament, el que han dit els bisbes de Solsona i Tortosa. Dos senyors que, representant el que diuen representar, no s'han d'interessar per qüestions polítiques, doncs la seva funció hauria de ser celestial, no terrenal. És més, en cas de voler-ho fer, s'haurien de sentir propers a la gent de les seves diòcesis, mai situar-se en una posició antagònica.

A més obliden algun detall molt important, massa important per passar-lo per alt. Aquesta raó que han donat, de voler-se apropiar d'unes campanes que no els pertanyen, doncs les campanes són del poble, ha donat lloc a conflictes molt seriosos al llarg de la història. Sense anar més lluny, podríem recordar que a Solivella la disputa per la pertinença de les campanes va ocasionar forts enfrontaments entre l'alcalde i el rector, en els anys previs a la guerra civil i, lògicament, entre aquelles persones que tenien la mateixa manera de pensar de l'un o de l'altre. Aquelles disputes, entre els dos bàndols, van acabar amb un vessament de sang que, encara avui, ens fa avergonyir.

Per tot això, des d'aquest modest web, demanaria als màxims representats de l'església catalana que si no es volen posar al costat dels anhels de llibertat que reclamen els seus propis feligresos, com a mínim tinguin la decència de no demanar als seus capellans que no facin tocar les campanes -que són del poble, no seves- el proper 11 de setembre.

Esperem que a Solivella, molt puntualment a les 17:14 del dimecres, podrem sentir el toc de les nostres campanes.

   L'aparador del forn  

Programa de la festa del Sagrat Cor 

La festa del Sagrat Cor, un any més ens acosta a viure un temps de gràcia, de reconciliació i per damunt de tot d’alegria de saber-nos fills de Déu i germans entre nosaltres. Aquest any celebrem la festa un mes abans de les beatificacions de l’Any de la Fe, unes beatificacions que ens porten a recordar a fills del nostre poble que van morir, confiant en el Sagrat Cor, per amor a Jesucrist i a la seva Església. L’Any de la Fe ens ha portat, a més de la celebració de les beatificacions, a viure una renovació pel que fa a la celebració dels sagraments i de la nostra vida cristina, ens ha portat que, no només proclamem la nostra fe amb el Credo, sinó que resem el Credo. Un Any que ens ha portat un nou successor de Pere, el papa Francesc, el qual ens diu en la seva recent carta encíclica : “Per tant, és urgent recuperar el caràcter lluminós propi de la fe, doncs quan la seva flama s’apaga, totes les altres llums acaben fent-se petites. I és que la característica pròpia de la llum de la fe és la capacitat d’il•luminar tota l’existència humana “ (Lumen Fidei, 4) Tots nosaltres, doncs, estem disposats i volem viure la nostra devoció al Sagrat Cor de Jesús en la Fe d’una comunitat que vol viure i transmetre els seus valors i les seves creences a les generacions que vénen i que són, en definitiva, les que han de continuar aquesta tradició que aquest any compleix 270 any d’història. Bona i santa festa, i visca el Sagrat Cor de Jesús ! Mn. Magí Mejías Sendra DIVENDRES, dia 6 - A les 8 del vespre, celebració del Sagrament de la penitència DISSABTE, dia 7 - A 2/4 de 6 de la tarda: Festa infantil amb el Mag Giovanni i, en acabar, el tradicional berenar - A les 8 del vespre, missa de Vigília DIUMENGE, dia 8 - A les 12 del migdia: missa (recordarem la Nativitat de Maria) - A les 7 del vespre: Vol de campanes anunciant la festa DILLUNS, dia 9 - A les 9 del matí: Missa primera - A les 12 del migdia: Solemne concelebració de l’Eucaristia, presidida per Mn. Joaquim Gras, delegat de las causes dels sants, consiliari de l’Hospitalitat de la M.D. de Lourdes, canonge de la S.E. Catedral de Tarragona i rector de la parròquia de Sant Pere del Serrallo a Tarragona. Sostindrà el cant el cor parroquial de Solivella. Tot seguit, ofrena floral a la Mare de Déu de la façana i ballada dels gegants acompanyats dels nostres grallers “Lus Xipellis “ - A les 8 del vespre: Processó en honor del Sagrat Cor de Jesús. Ens hi acompanyarà la Banda Triomfal de Tarragona (amb la col•laboració de la Diputació de Tarragona) DIMARTS, dia 10 A les 8 del vespre: Missa pels difunts del poble i de les nostres famílies. DIUMENGE, dia 15 A les 12 del migdia: Missa en commemoració de la Dedicació de l’església i entrada dels nous escolans

Si ens referim al contingut d’aquest web sí que podríem parlar d’un nou format de la Festa, doncs aquest any s’ha aplicat, tal com s’ha fet últimament amb altres esdeveniments, la nova forma de les pàgines per poder-ho veure de forma correlativa i sense necessitat d’anar clicant foto per foto.

Però si ens referim pròpiament a la Festa Major, aquesta frase de “nou format de la festa” la vam sentir en paraules de l’alcalde al balcó de la Casa de la Vila, en el seu llarg discurs de presentació del pregoner d’enguany. Quan finalment li va cedir el micròfon, poc va poder afegir el Sr. Arcadi Oliveres,  tal com aquest li va retreure. Però ens havia quedat clar això del "nou format de la festa".

Però sobretot quan més s’ha comentat aquest “nou format”, i més s’han preguntat els solivellencs pel significat d’aquestes paraules, va ser aquest cap de setmana llegint el setmanari Nova Conca i veient l’encapçalament de les dues pàgines, amb tipografia de grans dimensions, on hi diu: “Solivella clou la Festa Major amb un bon record del nou format dels actes”.

Alguns dels solivellencs que el comentaven deien que es deu referir a que aquest any no hi ha la contribució econòmica voluntària, d’altres a que feia referència al nou format del programa imprès, però la majoria no entenien el seu significat, doncs per si el títol no deixava clar que es referia als actes, l’article –signat com a Redacció-Solivella- començava dient: “ La Festa Major de Solivella 2013 serà recordada pel nou format donat als actes...”

Que algú ens ho expliqui. Que algú ens expliqui quin és el "nou format dels actes".

Mentrestant podeu reviure alguns d’aquests actes amb el nou format de la web. Això si que és cert, doncs per primera vegada la Festa Major fa servir el nou format de la web per poder veure els diferents actes que s'han fet.

   Festa Major 2013        

Que un grup celebri els seus 25 anys d'existència és sempre una bona notícia. Encara ho és més si es tracta d'un grup de joves. Però per arribar a celebrar 25 anys vol dir que aquells primers joves, que avui ja no ho són tant, han sapigut crear escola -obrint les portes a noves generacions- per tal que la seva tasca es vagi perpetuant. Gràcies a aquest grup, a les moltes hores d'assajar, a la seva dedicació per ensenyar als més petits, i a estar sempre disposats a col·laborar per Solivella, avui les nostres festes són més alegres i lluides.

És per això que cal felicitar al grup de grallers "Lus Xipellis" i encoratjar-los a seguir per donar-nos alegria en les nostres celebracions festives. Ells i elles, des dels seus fundadors fins als més petits de les noves incorporacions, formen ja part de la història de Solivella. Per aquest motiu aquest web, a més de sumar-se en felicitar-los pel seu 25è aniversari, ha canviat el format de l'espai dedicat als grallers, perquè tots ells i elles ja són història, i per tant cal fer-los d'es d'aquí aquest merescut homenatge.

La festa de celebració va començar de bon matí amb el so de les seves gralles, passant per tots els carrers de Solivella amb el toc de "matines". Cap a mitja tarda van pujar fins el castell tots els components d'aquest grup, des dels seus fundadors fins a les darreres incorporacions, per fer-se una fotografia de tots els membres. Posteriorment van baixar fent un recorregut per diversos carrers, sense deixar de fer sonar les seves gralles, mentre els capgrossos ballaven al seu ritme. Van finalitzar aquesta llarga actuació a la plaça Major, com a preludi del sopar i festa de celebració dels seus 25 anys.

Van assistir-hi prop de 200 persones a aquest sopar, doncs molta gent volia sumar-se a tan important celebració. En finalitzar va haver-hi uns breus parlaments, es va projectar un video que resumia aquests 25 anys d'existència i es van fer diversos sortejos. Com a fi de festa va actuar la xaranga Tocabemolls, que amb la seva alegre i festiva música no es van limitar a quedar-se a la plaça de la Diputació, sinó que cap a la una de la matinada van fer un alegre i musical recorregut pels carrers, mentre una bona part de les persones que van assistir al sopar els seguien en aquesta alegre passejada pel poble.

Cal felicitar a "Lus Xipellis" per la magnífica organització de tots els actes i per les bones estones que ens han fet passar.

Tothom sap qui són Lus Xipellis, però val la pena reproduir el parlament que la seva presidenta -la Jenni Alaminos- ens va dirigir en el sopar i festa de celebració:

La humanitat ha anat evolucionant i aquesta evolució ha fet que, generació a generació, la civilització hagi anat millorant. Però malgrat aquesta evolució positiva, les guerres continuen existint. Són diferents, això sí, doncs les armes també han evolucionat.

És de suposar que les primeres guerres es feien a cops de pedra, i ara pitjant un simple botó es pot desencadenar una guerra.

També a Solivella les "guerres" han evolucionat. Fa poc més de mig segle al nostre poble la "guerra" encara es feia amb pedres. Hi havia dos "exèrcits", el de l'escola de dalt i el de l'escola de baix, i sovint els enfrontaments -meitat joc, meitat baralla- sovint acabaven a cops de pedra. No era necessari que hi hagués cap entrenador, ni monitor, ni ningú que dirigís aquelles "guerres", sinó que, sense saber ni el cóm ni el perquè, de cop volava una pedra. Evidentment, a aquella primera en seguien d'altres.

Aquest mes d'agost, gràcies a la col·laboració d'uns monitors, o d'unes noies que dirigeixen el joc -les hores d'abnegada dedicació del grup Aiai Lujuvent- la canalla de Solivella ha tornat a participar en unes inofensives "guerres". Unes divertides "guerres". El passat dia 2 una guerra d'aigua a la plaça de la Diputació, i avui, dia 5, una guerra de pintura a l'antic camp de futbol.

No cal dir que, tant un dia com l'altre, tots els nens i nenes que hi han participat s'ho han passat d'allò més bé!

       Guerra (inofensiva i divertida) 

Aquest dissabte, 3 d'agost, s'ha celebrat la cloenda del curset de natació a la piscina municipal, amb l'assistència de 35 participants, que avui anaven acompanyats dels seus pares, germans i altres familiars.

A l'hora de donar inici a aquestes darreres activitats del curset d'enguany, com que no hi havia cap representat municipal a l'hora de començar, una mare -la Susanna Español- ha hagut d'oferir-se voluntària per agafar el micròfon i fer les corresponents presentacions de les diferents modalitats de natació que s'han practicat, així com dels noms dels nens que participaven en cadascuna d'elles. Durant les prop de dues hores que ha durat, la Susanna, a petició dels assistents, ha repetit -fins a sis ocasions- la crida per si hi havia algun membre de l'Ajuntament que fes les funcions que li pertocaven, sense que ningú aparegués. Potser la raó d'aquesta injustificable absència vingui donada perquè aquestes criatures encara no voten. La part positiva és que s'han estalviat un d'aquells llargs discursos. 

En acabar les activitats de la piscina s'ha fet una fotografia de grup i s'han lliurat els diplomes i medalles als participants. Per cert que, malgrat que als diplomes hi figurava l'escut de Solivella, el segell de l'Ajuntament i la firma de l'alcalde, els han hagut d'entregar sense la presència de cap membre del consistori.

Posteriorment s'ha ofert un berenar als nens i nenes al bar de la piscina.

   Clausura del curset de natació 

Setmana de la Joventut 

Amb aquest programa el grup de grallers "Lus Xipellis" celebraran, el proper dia 10 d'agost, els seus 25 anys d'existència en aquesta segona fase de la seva activitat, doncs si bé Solivella havia tingut un bon nom pels seus grallers, si ens remuntem al temps de la família dels Triquelis, el so de les grallers va desaparèixer fins que, molts anys després, el mes d'agost de 1988, van tornar a sonar a Solivella.

Ara es pot celebrar, per tant, el seu 25è aniversari, si bé al llarg d'aquests anys va haver-hi un parèntesi en el que Lus Xipellis van deixar de tocar. Cap al principi de l'actual mil·lenni aquell grup es va dedicar a fer pedagogia per tal de formar nous grallers, i l'any 2002 aquest treball va donar els seus fruits veient el naixement d'un altre grup que, en principi, va adoptar el nom dels Nous Xipellis.

Solivella se sent orgullosa i agraïda de saber que el so de les gralles seguirà donant música i alegria a les nostres festes, gràcies al treball, sovint poc reconegut, de les moltes hores d'assajar per tal que els demès puguem seguir gaudint de la seva activitat.

Aquesta tarda hi hagut un fort accident de dos vehicles a l'entrada del poble, en l'encreuament de la carretera de Montblanc a Artesa i la de Blancafort a Sarral. Malgrat el fort xoc dels dos cotxes, sortosament no hi hagut víctimes.

És possible que l'accident que hi hagut avui a l'entrada de Solivella potser no es podia evitar, doncs semblava producte d'una badada. Però pels solivellencs, especialment pels més grans i pels més petits, aquesta carretera s'ha convertit en un seriós perill, degut al considerable augment de trànsit que hi ha.

Una carretera que, en el seu pas per la població, va eliminar les bandes que s'havien posat al terra i que obligaven els vehicles a reduir la seva velocitat. La única raó de que es traguessin van ser les queixes de quatre veïns perquè el soroll del cotxes al trepitjar aquella superfície els molestava.  Una molt transitada carretera, per tot tipus de vehicles, que després de que el poble quedés sense res que fes disminuir la velocitat dels cotxes i camions, va disposar d'un semàfor. La solució semblava bona.

Una bona solució, però que, com qualsevol aparell electrònic, el funcionament pot arribar a fallar. Quan això passa s'ha de trucar on sigui i fer-ho arreglar. Si no n'hi ha prou amb una vegada, dues, tres, o les que facin falta. Qualsevol cosa menys la decisió que va prendre l'Ajuntament de fer eliminar el semàfor. Qualsevol cosa excepte deixar els solivellencs, petits o grans, sense la única protecció que teníem, la que donava el semàfor.

Si donem un cop d'ull als pobles que tenim més a prop veurem que les mesures de seguretat vial per la defensa dels vianants han augmentat en aquests darrers anys. S'han adoptat mesures a tots ells per tal que els vehicles que travessen la població hagin de reduir la seva velocitat. Una de les últimes poblacions que ho ha fet ha estat Rocafort que, fa un parell de mesos van fer col·locar unes bandes rugoses a les dues entrades del poble. La carretera que passa per Solivella té molt més trànsit que aquella i, en conseqüència, molt més risc. Ara únicament tenim el que queda de la pintura dels passos zebra. Uns passos, a més, mal senyalitzats.

En l'actualitat hi ha molts diversos tipus de bandes rugoses dissuasòries que no fan cap mena de soroll quan passen els vehicles i que els obliga a reduir la seva velocitat. La carretera s'ha convertit en un veritable perill, doncs són molts els vehicles que hi circulen per sobre de la velocitat reglamentària. En poden donar fe, en relativament poc temps, les faroles que hi ha prop de la farmàcia, que s'han vist tombades per cotxes que s'hi han estavellat. Què hauria passat si anant a aquella velocitat no hi hagués hagut aquells pals de l'enllumenat i hagués passat gent per la vorera? Quina distància necessitaria un camió per frenar si es troba una persona gran o una criatura creuant la carretera?

Si aquestes carreteres (també la de Blancafort a Sarral) tinguessin les bandes rugoses dissuasòries, segurament que l'accident d'avui s'hauria evitat, doncs la conductora que ha reconegut no haver vist el senyal d'stop, s'hauria adonat que arribava a l'encreuament de dues carreteres i hauria disminuït la velocitat.

Caldria adoptar solucions abans de que passi una desgràcia dintre del poble. Qualsevol cosa excepte deixar al vianants sense protecció. La nefasta idea de fer treure el semàfor, sense adoptar prèviament cap mesura que garanteixi la seguretat, va ser d'una gran irresponsabilitat.

Aquesta ja no és una queixa més de que a Solivella, a diferència d'altres pobles, no es fa res. Aquesta és un queixa que mereix ser escoltada i solucionada. Amb la seguretat no es pot jugar. Ara no es tracta de fer, sinó de no haver desfet. Mai s'havia d'haver tret el semàfor sense, abans, adoptar altres mesures que obliguin a disminuir la velocitat dels vehicles. Per tant cal reconèixer l'error i rectificar urgentment. Amb la seguretat dels solivellencs, en especial dels nostres petits i avis, no es pot jugar.

Quan el gener del 2011 vam parlar d'aquell reportatge de "La Vanguardia" en el que es podia veure una fotografia d'unes solivellenques, va ser gràcies a una exposició en la que va participar la Silvia Iturria com a comissariada. Doncs bé, ara en una molt original exposició de fotografies que s'ha fet als carrers de Constantí, la Silvia ha tornat a exposar una imatge d'una solivellenca.

Si fa dos anys es va fer una mena de concurs per veure qui endevinava qui eren les que apareixien en aquella fotografia de "La Vanguardia", ara no es pot fer el mateix, doncs molt difícilment algú podria reconèixer la protagonista de la foto. Es tracta d'una fotografia de l'any 1898 i la solivellenca que hi apareix es deia Antònia Pinent March.

Aquesta original exposició de fotografies s'ha fet en el marc dels propis carrers de Constantí, a les parets i portes de les cases, i s'hi han exposat en gran format les fotografies de la mostra que porta per nom "Veïns a la fresca".

L'exposició l'ha organitzat l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Constantí i ha estat fruit d'un extens treball d'un any i mig que han fet la Silvia i la seva amiga Núria Serrano.

    Exposició "Veïns a la fresca" 

Que les dones de Solivella s'han aficionat als balls que, a més de proporcionar estones de diversió, serveixin per mantenir i tonificar el seu cos, és una evidència. Una evidència que hem tingut l'ocasió de comprovar en les festes majors dels últims anys, o bé en l'espectacle que ens van regalar el passat 29 de juny a la plaça de la Diputació, dins les jornades de nits a la fresca.

Però aquests balls, que a la vegada serveixen per mantenir el cos en forma, semblaven ser exclusius a dues determinades franges d'edat i només per dones.

En canvi aquest estiu a través d'una disciplina esportiva, combinació de ball i esport, que l'any 1994 va crear el ballarí colombià Beto Pérez, a la que li va donar el nom de Zumba, ha arribat a Solivella aquesta modalitat de coreografia de balls llatins, basada en passos senzills i repetitius, que permeten passar una estona divertida mentre es tonifica el cos i es cremen calories.

Una mostra d'aquests vespres dedicats a la Zumba ens la fa arribar en Jordi Tous mitjançant un recull fotogràfic de l'activitat del dia 18 d'aquest mes.

El lloc on es fa aquesta activitat que combina ball i esport, és aquella mateixa plaça que, ja als anys 30 del passat segle, acollia els números de gimnàstica dels Falcons de Solivella, i que també era el lloc on, durant molts anys es muntava l'envelat de la Festa Major: La plaça del cementiri vell, actualment plaça de la Diputació.

   a l'estiu... zumba! 

Que aquest està sent un any excepcional en el que respecta a la pluviositat no és descobrir res de nou, doncs l'aigua que ha caigut a Solivella els primers sis mesos d'enguany està molt per sobre de la pluviositat mitjana que recullen les dades del nostre poble.

En poc més de vint minuts, aquest matí poc després de les sis, s'han recollit entre 34 litres, mínim, i 40 com a màxim, segons les consultes fetes a les persones que han mirat els seus pluviòmetres avui.

Tan fort ha estat l'aiguat que ha caigut en poca estona que diverses tapes del clavegueram han saltat per l'aire degut a la pressió de l'aigua. Com a mínim han estat vuit tapes les que s'han hagut de col·locar altre cop al seu lloc. En les fotografies de l'Anton Maria Tarragó, fetes pocs minuts després del fort aiguat que ha caigut, se'n pot veure una del carrer del Tallat.

L'aigua que ha caigut ha impedit que les activitats programades pel Casal d'Estiu pels més menuts, organitzats pels germans Marc i Pau Iglesias, s'hagin hagut de canviar de lloc. Els jocs que s`havien de fer a la zona poliesportiva, degut a que els voltants estaven molt enfangats s'han substituït per uns altres i s'han traslladat al centre del poble.

   Imatges d'aquest 18 de juliol 

Aquests darrers dies han estat diversos el veïns de Solivella que demanen que, a través d'aquest web, es tramiti una queixa en forma de pregunta a l'Ajuntament:

Què passa amb l'enllumenat públic que no es posa en funcionament fins les deu de la nit? Fa dies que s'obliga a transitar pels carrers a les fosques durant una bona estona, amb el conseqüent perill que això pot representar en tots el carrers, però molt especialment a la carretera per l'elevat trànsit que hi ha i que no permet que els vehicles que hi circulin puguin veure els vianants que volen creuar-la.

Sobre el mateix tema de l'enllumenat públic encara hi ha un pregunta/queixa més greu: És necessari que, mentre el poble té aquestes mancances de llum al vespre, a la nova urbanització que hi ha després de la benzinera els llums de les faroles estiguin encesos les 24 hores del dia?

Segons ha publicat el setmanari Nova Conca la Diputació de Tarragona impulsarà la neteja i millora de les dues rases de Solivella:

Amb la inauguració d'avui, 12 de juliol, del bar instal·lat al primer pis de l'edifici de la carretera, es pot donar per acabada i en ple funcionament aquesta part del complex de la Societat.

Han passat més de tretze anys des de que es va tancar el Sindicat, i onze des de la cerimònia de posar la primera pedra. En aquest temps han passat quatre alcaldes per la Casa de la Vila i s'han fet ja tres inauguracions només en aquest 50% del que serà tot el conjunt tota de l'obra, amb les seves corresponents plaques inaugurals en els tres casos.

Avui, amb l'assistència del Sr. Albert Vallvé -vicepresident de la Diputació de Tarragona- i la Sra. Dolors Murillo -Directora dels Serveis Territorials a Tarrgona- el Sr. Alcalde ha fet ús de la paraula volent fer una mena de lligam entre el local del Sindicat (tancat el maig de l'any 2000) i aquest altre lloc. Ha parlat d'una manera poc rigorosa de com van anar les coses en aquell moment de la cessió, per part de la Cooperativa, dels terrenys i edificis de l'antiga Societat. Sobretot quan s'ha referit a la cerimònia de posar la primera pedra, referint-se al president de la Cooperativa. No. El president no va intervenir, sinó que van ser el Sr. César Puig -Delegat del Govern de la Generalitat- i el Sr. Josep Maria Casamitjana -alcalde de Solivella-, tal com consta en el pergamí que es va enterrar en un cilindre sota aquella primera pedra, i que se'n guarda còpia als arxius d'aquesta web.

Per cert, per segona vegada en un discurs des d'aquesta mateixa sala, l'alcalde actual no va fer cap menció als tres anteriors alcaldes que també van intervenir en aquesta obra. En canvi també, en forma d'insinuació i per segona vegada en un discurs des d'aquest mateix lloc de la Societat, a tothom li ha semblat entendre que la responsabilitat del retard -onze anys!- en la finalització d'aquesta part de l'obra de la Societat, era responsabilitat dels anteriors alcaldes.

Els quatre parlaments els ha tancat la Sra. Dolors Domènech que ha convidat als solivellencs a fer us d'aquestes noves instal·lacions com si es trobessin a casa seva, posant-se a la disposició de tots per tal de donar un bon servei.

En els darrers 200 anys Solivella ha vist poques inauguracions d'edificis civils importants, tant pel seu significat social, com per la seva arquitectura. En realitat podríem parlar només de dos, i en tots dos casos corresponen a la primera meitat del segle XX.  Per cert les obres d'aquells dos edificis es van inaugurar en només dos anys de diferència: Les escoles (1929) i l'edifici del Sindicat (1931).

Es pot dir amb tota certesa que, aquesta que s'acaba d'inaugurar avui, serà l'obra civil més important que s'haurà fet nostre poble en el segle XXI. Solivella es mereixia alguna cosa millor. Millor disseny, millor distribució i aprofitament d'espais, millor insonorització. Però aquesta és l'obra que ens ha quedat després de tots els canvis, modificacions i problemes diversos que ha tingut aquest edifici.

Ens temem que molt pitjor serà quan s'inauguri l'altra part. Sobretot si volem fer-ho comparatiu amb el que teníem al Sindicat, amb la gran sala de cinema, ball, teatre i festes.

Com sempre es poden veure en aquest web unes quantes fotografies de l'acte de la (quarta) inauguració, però també un resum de com ha anat aquest llarg procés de construcció i també, per primera vegada, es posen a disposició dels solivellencs alguns dissenys dels dos primers projectes de la Societat, on es poden apreciar els diversos canvis i retocs que ha sofert en aquests onze anys que han durat les obres.

   La Societat (1a. fase)    

Un any més l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Solivella ha celebrat la seva Festa Major.

Abans de parlar de la festa val la pena recollir unes paraules que "l'enviat" va llegir en nom de l'alcalde, doncs aquest va excusar la seva assistència per escrit i el va fer llegir pel seu primer tinent d'alcalde. Doncs bé, el comunicat, a més de desitjar els tradicionals bons desitjos, etc., etc., va dir que aquesta serà la última vegada que aquesta festa s'ha de celebrar en aquell lloc, doncs l'any vinent ja podran disposar de la gran sala multiusos de l'edifici nou de la Societat, el que va del carrer de la Muralla al carrer Hospital.

Això no va ser tot, doncs el comunicat continuava: El proper divendres dia 12 s'obrirà, ja oficialment, el bar de la Societat.

Feia tant de temps que s'esperava aquesta notícia que gairebé no va provocar cap mena de reacció ni comentari. És més, ja era molt evident que s'obria un dia d'aquests, doncs fa gairebé un mes, el 17 de juny, van obrir una pàgina al Facebook anunciant la propera obertura. És curiós un dels primers comentaris que es van publicar en aquella pàgina. Curiós i a la vegada podria ser divertit, si no fos per l'abandonament que ha patit el poble des de fa uns quants anys. El comentari en qüestió deia, textualment: "Tot lo bo es fa esperar". Sí, exactament hem esperat 13 anys sense que Solivella disposés d'unes instal·lacions que podessin cobrir el tancament del Sindicat. Sí, tretze anys des que es va tancar i onze des de que es va col·locar la primera pedra del nou edifici.

Parlem ara de la Festa Major dels Jubilats? És fàcil de fer-ho i no calen grans discursos per dir com va anar. És suficient una sola paraula: Perfecte!

El dinar de germanor es va fer altra vegada al celler del carrer de la Creu de la Cooperativa, és a dir a l'antic edifici del Sindicat del que parlàvem en el paràgraf anterior. En aquest lloc es van distribuir unes taules rodones, per 10 persones cadascuna, i quedant amplis espais entre taula i taula per poder passar còmodament. A la part del fons, i presidint l'acte, es va fer una taula llarga on hi havia els membres de la Junta Rectora i convidats. Van assistir-hi 132 persones que, cap al vespre, van acabar de rematar-ho ballant a la plaça de la Diputació al ritme del conjunt "Som de Festa".

   Esplai del Jubilat   

Aquest any es podria parlar de les temperatures tan baixes que hem tingut en aquell anormal final de maig i primeres setmanes de juny. El cas és que els dies van ser mes frescos del que és habitual per aquest temps. Els diaris i la televisió ens ho han repetit, per activa i per passiva, que des de l'any 1992 no havíem tingut unes temperatures tan baixes.

I les nits? Les nits encara van ser-ho més. De fet tothom qui va assistir al sopar de la revetlla de Sant Joan -i d'això fa pocs dies- va poder comprovar el que vol dir passar una nit a la fresca.

Potser per aquest motiu, potser perquè fins ara hem tingut moltes nits fresques, el programa d'aquest any de les Nits a la Fresca ha quedat reduït a molt poca cosa. Actes culturals desapareguts. Concerts a la nit, sigui del que sigui... ni un.

El programa l'han fet i l'han repartit, però les dues preguntes que ens fem tots plegats és: Si el nom donat és de "nits a la fresca", on són aquestes nits? Què han posat de la seva part l'Ajuntament i la Comissió de Festes?

El primer dels actes que es volen atribuir és el que la nit del 29 de juny ens han ofert les dones que formen els grups de l'escola de dansa de Solivella, que l'han organitzat elles per homenatjar a la seva professora. Elles han assajat durant mesos, elles han ballat avui -per cert magníficament!-, i també elles -amb l'ajuda de dues voluntàries i la inestimable col·laboració de la Rosa Mari Salvadó- han decorat l'escenari. Precisament la única cosa que s'ha demanat a la Comissió de Festes i Ajuntament ha estat que portessin aquell escut lluminós que es penja a la Casa de la Vila per Nadal i altres llums. Quan han tornat, al cap d'un parell d'hores, no havien fet res i s'ha hagut de col·locar quan la gent ja estava esperant que comencés l'acte. Per tant, què hi fa aquest acte en el programa de "nits a la fresca" si no han fet res més que pagar (amb els diners de tots) un soparet a aquestes dones?

Seguint amb la programació: Tot just l'endemà es fa un concert coral a la plaça de la Diputació, del grup El Cau Musical - Coral de Vilaverd. Aquest és l'únic acte de caire cultural, però a més de fer-se l'endemà de l'anterior, tampoc pot formar part d'un programa amb el nom de "nits a la fresca", doncs s'ha fet amb el sol ben alt, a les set de la tarda. Sigui per la raó que sigui d'aquestes dues, únicament hi van assistir menys de 50 solivellencs a un acte que tenia prou atractiu per omplir la plaça.

Per engreixar el programa i que, per tant, sembli més ple, s'han posat actes que ells no organitzen, sinó que ho fan entitats alienes: La Festa Major de l'Esplai del Jubilat i Pensionista, que consisteix en un dinar i ball que organitza totalment aquesta entitat. És més, el lloc on es farà el dinar serà cedit per la Cooperativa, doncs l'Ajuntament segueix sense disposar d'un local en condicions.

La única col·laboració que han rebut el jubilats de Solivella per part de l'Ajuntament ha estat en forma de regal. A partir d'aquest estiu els pensionistes han de pagar el preu de l'entrada a la piscina. Un bon regal! Després de tants anys de funcionament de la piscina s'han acabat els "privilegis". Potser caldria fer una placa per posar a l'entrada de la piscina, similar a les dues que hi ha a la Societat, en la que es pogués llegir "Sent alcalde de Solivella fulanito de tal s'ha decidit fer pagar als jubilats per fer ús d'aquestes instal·lacions. Solivella, estiu de 2013". Si hi hagués prou pressupost, per fer la placa més gran, encara es podria afegir que la decisió s'ha pres de la manera habitual al consistori, és a dir, sense consultar ningú, ni als propis regidors, ni a l'entitat afectada. 

Una altra entitat que organitza un sopar és el grup de grallers "Lus Xipellis" que serà ja el 10 d'agost i ells mateixos es cuidaran de tot.

Posats a barrejar entitats per tal de que sembli un gran programa molt treballat, podem posar-hi tot el que calgui. Ara resulta que el dia 27 de juliol són la Comissió de Festes i l'Ajuntament de Solivella els que organitzen el sopar parroquial. Ja tenen el cel guanyat.

Trobem també al programa dos partits de futbol: Casades contra solteres i casats contra solters. Quin gran esforç per part de qui ha fet el programa de "nits a la fresca"! Aquest sí que seria un magnífic partit de futbol: Comissió de Festes contra l'Ajuntament. O al revés, per tal que no es mal interpreti. El fotut seria trobar un àrbitre que volgués impartir justícia amb aquests contrincants. Segurament en sortiria escaldat.

On si que fan un gran esforç és en oferir-nos dues nits de cinema a la plaça de la Diputació. Cal reconèixer la feinada que tindran en organitzar un acte d'un nivell tan alt.

Nits a la fresca? o frescos a la nit?

De moment ja hem pogut gaudir dels dos únics actes amb un cert atractiu. Insisteixo, llàstima que el concert coral de Vilaverd no es fes un altre dia i no l'endemà mateix del ball de les dones, doncs hi hauria anat molta més gent. Ara va quedar pobre i deslluït.

Però si parlem dels balls que ens van oferir el grup de dansa de Solivella, amb el nom de "30 anys de musicals", una vegada més cal treure's el barret davant d'elles. Una magnífica i llarga actuació que es va fer curta. De tota manera, un detall si que el vam trobar a faltar. Molts dels que estàvem omplint aquella plaça, on ens hi vam sentir molt a gust gaudint del balls d'aquestes dones, teníem el cor al Camp del Barça. Sí, vaig trobar a faltar unes breus paraules fent referència al Concert per la Llibertat que en aquell dia, i coincidint amb l'horari, s'estava celebrant.

   Nits a la Fresca 2013  

Facilitada per Pili Sales, en nom de la parròquia de Santa Maria de Solivella:

S'obre el període d'inscripció per aquells nens que vulguin participar en les activitats de:

Aquest any hem de tenir present la setmana de Sant Joan tant en masculí com en femení, doncs a més de celebrar aquesta diada dedicada al Sant, ens hem hagut de recordar de la persona que aquests tres darrers anys ha dirigit a aquells grups de dones que ens han donat els millors espectacles de la Festa Major.

La festa de Sant Joan ha començat com tots els anys. Els Amics de la Flama del Canigó han portat el foc amb el que l'hereu i pubilla infantils -Brandon Vargas i Maria Querol- han encès la foguera de la plaça que porta el nom del Sant.

Aquest any la festa de Sant Joan ha tingut un significat molt especial per el nostre país, doncs ha estat declarada Festa Nacional dels països catalans, si bé no s'ha fet cap menció en aquest sentit en el programa que ha elaborat la Comissió de Festes de Solivella.

Després dels protocol·laris parlaments i de l'encesa de la foguera, s'ha tallat i repartit la tradicional coca amb cireres típica d'aquesta diada.

A la nit hi ha hagut un sopar popular amb ball, a la plaça de la Diputació, al que hi han assistit prop de 140 solivellencs.

Serà en aquesta mateixa plaça el lloc on, el proper dissabte, es parlarà del femení de Joan, doncs la professora i directora d'aquelles dones que ens van regalar aquelles magnífiques estones les darreres tres festes majors, es retira. La Joana deixa de fer aquella tasca que tan bon resultat ha deixat en les dones i en les festes de Solivella.

Aquella imatge que originàriament havia culminat la forma piramidal de la cisterna del castell de Solivella i que el seu últim propietari -abans de cedir les restes al poble- va salvar de les salvatges mans dels solivellencs d'aquell temps, va anar a parar a la seva residencia de Cubelles. Allí va quedar dipositada fins aquest any, quan, gràcies a les oportunes gestions fetes per l'Ajuntament de Solivella, que va estar pendent del moment adient per gestionar la seva adquisició,  ha pogut retornar a la seva població d'origen.

Després d'haver estar guardat més d'un mes al magatzem del Salat, avui 19 de juny, ha estat desembalat a la Societat i s'ha començat la seva neteja i restauració -per mans d'experts restauradors- abans de donar-li la seva ubicació definitiva. L'estàtua de l'arcàngel Sant Miquel ha trobat casa: la Societat.

Un cop tret del seu embolcall s'ha pogut comprovar com ni el pas del temps, ni el transport, ni les tasques d'embalar i desembalar, han malmès absolutament res de la figura ni tampoc del seu pedestal.

Les úniques parts deteriorades de la figura les trobem en el seu braç esquerre i una part de la llança, les ales completament mutilades, i una marca sota el coll que indica que el cap s'havia trencat i separat del tronc. Però aquestes mutilacions ja es devien haver fet quan es va transportar a Cubelles, o potser fins i tot abans. Les parts de les ales,  les del braç esquerre i la llança hi falten, però el cap segueix al seu lloc després de que el tornessin a situar on correspon encolant-lo amb ciment.

És ara quan, en treure-li el "vestit" que l'ha protegit durant aquest temps, s'ha pogut veure en tota la seva magnificència aquesta important obra escultòrica i ens permet gaudir del delicat treball que el seu autor va fer, tant en la figura principal, la del arcàngel Sant Miquel donant mort al diable, com en el seu pedestal que és d'una extraordinària i delicada bellesa.

Precisament és ara quan, gràcies a poder veure'l per totes bandes, s'ha pogut apreciar com a la part posterior del pedestal existeixen aquells elements que ja s'havien descrit en aquesta mateixa web, però sense poder documentar de manera fefaent la seva existència, doncs ens havíem basat en el que el Sr. Frederic Travé ens havia dit en les ocasions que se l'havia visitat.

Es tracta d'elements lligats a la terra, a la terra de Solivella d'abans i d'ara, doncs es veuen perfectament esculpits uns raïms envoltats de fulles. Però també hi podem apreciar el que pot representar una hipòtesi sobre la manera com els dels pobles veïns ens han batejat: cargols. Per tant, qui ho sap? Potser és d'aquests elements que vorejaven l'escut dels Llorac d'on prové aquest renom, gairebé un gentilici, amb el que som coneguts els solivellencs.

 L'arribada de Sant Miquel

La ciència de la rumorologia 

Aquest és un poble que s'ha hagut d'acostumar massa a imaginar les coses, a endevinar el que passa, a tractar d'esbrinar què es fa al poble, com es fa i com es paga. Aquest és, malauradament, un poble que s'ha acostumat als rumors, a tractar de convertir una vaga suposició en una notícia certa.

Però aquesta ciència dels rumors, sovint encerta allò que no ens expliquen. o no ens volen explicar amb tots els detalls que caldrien. De vegades haver de fer-ho d'aquesta manera indueix a errors de càlcul.

Per exemple, en una de les previsions que la majoria de solivellencs s'ha equivocat és en la data d'inauguració del bar de la Societat. Moltes persones, la majoria, pensaven que s'obriria aprofitant la festa de Sant Joan. Un error de càlcul amb les dates degut a que han sorgit més problemes dels previstos. Ara resulta que han vist uns defectes que tots els que havien assistit a algun dels actes que s'han fet en aquest lloc ja havien vist i comentat. Aquest sostre inclinat i tan alt, provocaria un gasto desproporcionat, tant d'aire condicionat a l'estiu, com de calefacció a l'hivern. Aquest mateix sostre fa que l'acústica sigui nefasta. La pregunta a fer és: Cóm ho arreglarem ara? Això per no parlar de la part de la terrassa envidriada, doncs allí ni es va preveure cap mena de condicionament d'aire ni de calefacció.

Seguint en aquesta sala de bar, i en les raons que poden retardar la seva obertura, ara resulta que no es va preveure cap lloc on els encarregats de gestionar el bar puguin gaudir d'una mica d'intimitat si volen descansar. Encara molt més greu és que no s'hagi previst un lloc on dipositar les caixes de begudes. On s'han de posar i qui les haurà de pujar i baixar quan vingui el repartidor? Una vegada buides aquestes caixes de begudes on es podran desar fins que vinguin a treure-les i portin les plenes? Voler dissenyar un bar i no pensar en això és un error imperdonable.

Per tant degut a tots aquests problemes, que ja existien i en els que cap responsable havia pensat, és probable que es retardi obrir el bar, o que s'hagi d'obrir sense reunir les condicions necessàries.

Un episodi divertit, i que ha circulat tot el dia d'avui, dilluns 17 de juny, ha fet que es torni a disparar la rumorologia popular. El motiu, que ha provocat tot tipus de comentaris, és degut a que, inesperadament, s'han trobat amb la plaça Major tancada amb valles i sense poder estacionar els seus vehicles. La major part d'aquests rumors, que avui corrien de boca en boca, estaven relacionats en aquella figura de Sant Miquel que es va portar de Cubelles no fa gaire, i de la que es va parlar en aquest web d'una manera àmplia, documentada i gràfica. En cas que aquesta vegada els solivellencs ho encertessin amb les seves suposicions, seria imperdonable -i així ho manifestaven els que en parlaven- que es fes en un dimarts i sense avisar prèviament al poble.

Què es vol fer demà a Solivella? La resposta seria simple de contestar: demà ho sabrem. Estem tan acostumats que no se'ns donin explicacions que ja no li donem importància. Però aquesta vegada des d'aquest web, gairebé sempre ben informat, es pot donar la solució exacta a la pregunta. La plaça està vallada perquè demà ve a visitar Solivella un grupet de turistes. Aquells que avui expressaven els seus dubtes i aventuraven les seves hipòtesi com a certes anaven errats. Pot agradar més o menys, però la plaça Major s'ha tancat per aquest motiu, no per allò que alguns asseguraven com si fos certa.

En el que ningú s'atreveix a donar la seva opinió és respecte al cost que tenen, o poden tenir, les obres, els llibres que s'han publicat, o aquesta famosa figura de Sant Miquel que es va portar amb tant secretisme. Convindria que d'una vegada els solivellencs es podessin assabentar del que costen las coses. No s'ha de deixar d'aplaudir la iniciativa que ha tingut l'Ajuntament en voler recuperar aquesta figura per tot el que suposa pel patrimoni històric del poble, però a tothom li agradaria que es donessin comptes.

Posats a escriure el que volen veure publicat fa temps bastants solivellencs, potser ara sigui un bon moment per fer les preguntes que circulen en aquests cercles aficionats a la rumorologia. Són dues preguntes que van de boca en boca, que volen trobar resposta i que per això fa dies que han optat per fer-les a través de la web. Les dues preguntes que volen fer són: Cóm està el tema de la sanció dels nius del balcó de la Casa de la Vila i de quin import estaríem parlant? Què ha passat amb la subvenció que s'havia donat per fer el consultori mèdic? Hi ha hagut algun problema d'algun tipus que hagi originat la seva cancel·lació?

Aquí queden exposades les dues preguntes tal com es demanava. Una altra cosa és que, qui ha de donar les respostes, vulgui contestar-les. 

Milloren les xifres de l'atur 

Solivella va acabar l'any 2012 amb el major índex de persones a l'atur, tal com es va publicar en aquest web, amb 32 persones inscrites a les llistes del Servei Català d'Ocupació. Malgrat haver començat aquest any amb tendències encara més negatives, sembla ser que, sortosament, aquests darrers mesos tant a la Conca com al nostre poble, la tendència és a la baixa i de notable millora.

Corpus i comunions 

Aquest primer diumenge de juny s'ha celebrat la tradicional processó del Corpus, fent-se el recorregut habitual pels carrers de Solivella on, per l'ocasió, s'han col·locat els petits altars en cadascun dels indrets corresponents.

També, com és tradició, el mateix dia de la processó de la festa del Corpus s'han celebrat les primeres comunions dels nens i nenes de Solivella. Aquests són: Júlia Sans, Èric Sans, Guillem Corbella, Carla Garcia i Francesc Español.

 Fotografies de la festa

Adjudicacions 

Ja s'han resolt les adjudicacions, prèvia l'obertura de les pliques i per part de l'Ajuntament, de la concessió per aquest estiu del bar de la piscina, i la concessió per explotació de la sala destinada a bar del local de la Societat.

Si ja fa uns quants dies es va resoldre i atorgar -a favor de Estefani Castro- el bar de la piscina, no va ser fins divendres quan -prop d'onze anys després que es va posar la primera pedra de la Societat- es van obrir els tercers sobres per optar a l'explotació del local més esperat pels solivellencs, el local que -a més de tenir el servei de bar- ha de convertir-se en el centre de trobada dels solivellencs com abans ho havia sigut el Sindicat.

Avui dijous 30 de maig, l'Ajuntament ha fet saber la decisió que es va prendre. El tribunal estava format per l'alcalde, dos regidors, el president de la Cooperativa i un tècnic del Consell Comarcal. Un cop valorats tots els punts es va optar per donar la concessió de la Societat a Dolors Domènech Casabona.

Ara queden per resoldre, entre altres, les incògnites de quan s'obrirà, que tal funcionarà i cap on es decantaran els solivellencs. 

Acte de l'AFNE a la Societat 

El passat diumenge, dia 26 de maig, ales 18:00 h., va tenir lloc la projecció del documental etíop Town of Runners (Ciutat de Corredors) al local social “La Societat” de Solivella, organitzat per la ONG Associació de Famílies de Nens i Nenes d’Etiòpia (Afne) i la AEE ZER Conca de Barberà. En l’acte es va fer una petita presentació de les tasques que la ONG realitza a Etiòpia i també es va poder veure les fotografies que formen part de l’exposició itinerant “Units a Etiòpia. Volem agrair a tots els assistents el seu suport i el poder compartir plegats les inquietuds del poble etíop que amb superació, coratge i esforç lluita per superar els reptes que dia a dia els presenta la vida. Agraïm també a l’Ajuntament i agutzils la seva ajuda en la preparació de l’esdeveniment. Moltes gràcies a tots! Jordi i Laia (socis d’Afne)      Fotografies

Els màrtirs de Solivella 

Programa de la Festa de Sant Isidre 

Poesia, roses i xocolata 

Sovint acostumem a relacionar la bellesa de les poesies amb la de les flors, fonamentalment amb les roses vermelles. Però rara vegada hem vist que la poesia vagi unida a la xocolata, i segurament ho podríem fer sense por a equivocar-nos, doncs els ingredients de l'una lliguen perfectament amb les de l'altra.

Les poesies ens poden despertar sensacions similars a les de la xocolata, que podríem definir amb paraules també similars. Les tres paraules que les uneixen són "dolça", tant si ens referim a l'una o a l'altra; també "amarga" doncs aquest és el gust perfecte de la bona xocolata i, a la vegada, la sensació final que ens desperten algunes poesies; i finalment "nostàlgia". Nostàlgia del que ens fa recordar la poesia i nostàlgia d'uns determinats moments que hem viscut davant d'una tassa de xocolata.

I tant l'una com l'altra, tant la poesia com la xocolata, poden fer-nos viure millor el moment si van acompanyades d'una rosa ben vermella al costat.

Encara podríem millorar aquest escenari si a tot plegat hi afegim un acompanyament musical.

Tots aquests ingredients han estat presents a Solivella el diumenge 5 de maig. Al migdia els grallers han fet sonar les seves notes a la plaça, convidant-nos a entrar a la presentació del segon volum d'aquelles poesies que van formar part del desaparegut Gira-Sol. Música, poesia i nostàlgia.

A la tarda, l'Associació de Jubilats, al local de la Societat han ofert una xocolatada. Una xocolata molt bona i molt ben feta, que deixava sentir la seva dolçor i el gust amargant del cacau.

La nota de color l'ha donat el President de l'Associació que ha sorprès, molt gratament, a les senyores que ho han assistits, regalant unes vermelles roses a totes elles.

 Poesia, roses i xocolata

Un fill del poble torna a Solivella 

Aviat podrem donar la benvinguda a un solivellenc que va marxar del poble fa molts anys i que ara vol tornar. Sempre és una bona notícia poder donar la benvinguda a un fill que torna, però encara més si és a un solivellenc que quan va haver de marxar no ho va fer per decisió pròpia, sinó per un motiu més lamentable, doncs va fer-ho perquè els seus convilatans no el volien.

Sí, aquest solivellenc va haver d'emigrar quan els seus propis veïns van decidir espoliar la seva casa, fins i tot tirant-li les parets per terra i fent servir les seves pedres per fer altres construccions. Fa ja molt anys que va haver de prendre la decisió de marxar, va ser cap els primers anys del segle XX, i va fer-ho acompanyat del seu salvador, el Sr. Frederic Travé, últim propietari de la que havia sigut la seva llar i una majestuosa construcció: el castell dels Llorac de Solivella.

Frederic Travé havia comprat el que quedava del castell als seus anteriors propietaris, Francesc Casamitjana i Tomàs Espanyol. Del poc que quedava encara allí, va decidir salvar aquesta estàtua de l'arcàngel Sant Miquel que estava col·locada sobre la forma piramidal que cobria la cisterna del castell.

Penseu que malgrat les destruccions sofertes per les guerres carlines, l'edifici mantenia a meitat del segle XIX una part molt important dels seus elements artístics. Per aquesta raó, i per tal d'intentar salvar-ho, l'any 1879, va motivar l'interès i la intervenció de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, que s'adreçà, primer, a l'ajuntament de Solivella intercedint per la conservació del monument i proposant la seva compra, atès que podria servir de casa del comú, de jutjat municipal, casa de beneficència o presó, serveis que el municipi realitzava sense locals propis, i que haurien suposat la salvació d'aquell magnífic edifici. Sense haver tingut èxit les gestions, poc després, el 1880, la Comissió de Monuments de la Diputació de Tarragona requereix a conservar el palau-castell dels Llorac, i a evitar que els propietaris venguessin la pedra del edifici a una pesseta la carretada. Al cap de dos anys, el 1882, l'esmentada Associació, després d'haver intentat la compra per 1.200 duros per part d'un particular, interessat en la seva conservació, declarava que no s'havia pogut dur a efecte la venda pel fet que el castell es trobava ja en estat ruïnós, amb els sostres caiguts i venudes les bigues.

Els últims propietaris, els germans Enric i Frederic Travé Escardó, van ser els que, el 3 de juliol de 1912, van fer donació del castell a l'Ajuntament de Solivella.

L'any 1915 l'Ajuntament de Solivella va decidir fer volar amb dinamita les restes d'aquell majestuós palau.

Alguns dels elements decoratius esculturats que s'havien salvat es van dispersar per diversos llocs. Per citar-ne algun exemple, ens centrarem amb la figura de l'arcàngel Sant Miquel vencent el dimoni que coronava la cisterna del pati, que s'ha conservat a la casa que tenia el Sr. Frederic Travé a Cubelles, i que és el motiu d'aquest escrit.

Especial agraïment amb la música d'aquell temps 

Fa més d'un any es va publicar en aquest web un treball que volia reflectir, en grans trets, les dècades dels anys 50 als 70, en el que s'intentaven plasmar aquells anys del franquisme que, encara unes dècades després d'haver finalitzat la guerra civil, deixaven anar aquell tuf que es respirava en l'ambient.

A partir del moment en que es va publicar a la web, no han estat pocs els solivellencs que, no únicament amb els seus elogis i recolzament, sinó que, d'una manera pràctica, han volgut participar a donar més dades, més contingut i més material gràfic, per tal d'ampliar i ajudar a millorar un treball que, per molts d'ells, tenia un interès molt especial i que consideren que es molt positiu que en quedi aquest testimoni gràfic com a llegat per les generacions venidores. També cal agrair els comentaris dels més joves que, a través d'aquest treball, han conegut d'una millor manera aquella Solivella de fa poc més de mig segle. A tots ells les més sinceres i expressives gràcies.

Tot i que a finals d'aquestes dècades havien passat trenta anys de la finalització de la guerra civil i la repressió havia afluixat, encara a mitjans dels anys 70 es podia veure com aquells símbols i aquells rituals seguien presents en la vida dels solivellencs. L'economia s'havia recuperat i els anys 60 a molts joves els semblaven de color de rosa, doncs ens van produir significatius i positius canvis a Europa i, en conseqüència, també a Espanya. Aquests canvis els notava sobretot el jovent gràcies a la música, doncs -degut a la popularització dels aparells de ràdio- també s'havia experimentat una significant obertura a l'exterior a través de las cançons italianes, franceses i cap a mitjans dels 60 amb l'explosió dels Beatles. Tot i que es seguia vivint sota una dictadura, s'intentava trobar una vàlvula d'escapament amb tot allò que ajudava a distreure i a oblidar aquell règim polític. Aquells solivellencs que ara volen evocar aquelles dècades, en la seva vesant nostàlgica, no ho faran mai pensant en aquell règim polític i en la repressió de les nostres senyes d'identitat, sinó que, segurament, ho reviuran a través de la música i de la manera que van intentar viure aquells anys de la millor forma possible, doncs els toros i el futbol, que eren les principals armes per distreure els espanyols, no eren vàlides pels solivellencs, doncs l'afició taurina no formava part de la nostra cultura i, respecte al futbol, ens havíem de resignar a empassar-nos les victòries de l'equip del règim, el Madrid. Així doncs, per evocar-ho tornaríem a la música i recordaríem com de Catalunya sortirien els intèrprets que més  s'escoltaven aquells anys: José Guardiola, el Dúo Dinámico, Lita Torelló, Francisco Heredero, Victor Balaguer i els conjunts Los Sirex, Los Mustang i molts d'altres, tots ells catalans, però autoritzats a cantar únicament en castellà. Segurament que la primera cançó gravada en català va ser la versió de "la Pepa Maca" que va fer en Ramon Calduch l'any 1959. Malgrat que l'any 1961 un grup d'intelectuals van crear "Els Setze Jutges", es va haver d'esperar al "Festival de la Canción Mediterránea" -que se celebrava a Barcelona- on l'any 1963 van triomfar la Salomé i en Raimon amb la cançó "Se'n va anar", per tal que es fes difusió, en un disc i per les emissores, d'una cançó cantada en català. Però aquest premi a un idioma que no era de bon grat del règim, va suposar l'inici de l'agonia d'aquell festival internacional que, malgrat l'autorització per poder interpretar-la del llavors ministre d'Informació i Turisme, Fraga Iribarne, havent dit "no pasa nada porque haya una canción en catalán", posteriorment va prohibir la difusió de cançons en català a la televisió fins l'any 1967. Dos anys després del Festival, el 1965, quatre italians que estaven molt de moda van gravar un disc de quatre cançons que llavors triomfaven a Itàlia, però cantades en català. Van ser: Jimmy Fontana, Donatella Moretti, Gianni Morandi i Rita Pavone. Aquesta última va treure poc després un altre disc amb quatre cançons cantades en català. En canvi la normalització del català seguia vetada als cantants d'aquí, doncs el disc que es va fer del concert d'en Raimon a l'Olimpia de París, l'any 1966, va veure prohibida la seva distribució i venda a Espanya.

Molts solivellencs segueixen associant aquelles cançons -cantades en castellà, italià o francès- amb els balls dels diumenges al Sindicat i també en aquelles llargues passejades que feien en colla, carretera amunt i carretera avall. També recordaran que aquella sardana gravada en català, per en Ramon Calduch l'any 1959, va inspirar una obra teatral que, deu anys més tard, el 1969, van representar un grup de solivellencs, pertanyents  a l'Esbart Dansaire de Solivella, a l'escenari del Sindicat.

És a dir que, malgrat tot el que tenia de negatiu viure sota aquell règim polític, la nostàlgia d'aquella convivència més intensa, fomentada pels balls dels diumenges i per aquelles llargues passejades per la carretera, fa que per reviure o donar a conèixer aquelles dècades, haguem de fer-ho amb un acompanyament musical a la nostra ment. Ara, sense música, aquests solivellencs que han volgut col·laborar en aquest treball, ens conviden a veure millor com van ser aquells anys al nostre poble, com es van viure i com era Solivella. A ells va dedicat aquest públic agraïment, tant pel seu recolzament, com les nombroses aportacions que han fet, per tal d'ajudar a perfeccionar, ampliar i millorar, la publicació que es va iniciar en aquest web, fa més d'un any, el febrer de l'any passat, amb el nom d'"Aquells anys d'olor de naftalina". Quan tingueu alguna hora lliure, sense res millor a fer, podeu clicar, i esperar uns quants segons a que es carreguin les més de 16 Mb d'aquest treball, i podreu tornar enrere en la història de Solivella fins a arribar a poder passejar per aquelles dècades dels 50 als 70 del segle passat.

"Aquells anys d'olor de naftalina"

Voleu arxivar la pluja? 

La pretensió d'anar guardant i arxivant en aquesta web tot allò que puguin ser dades d'especial rellevància de Solivella, va néixer en el mateix moment que aquest web va veure la llum.

Si aquí hi podem trobar les dades i ressenyes de tot el que ha anat succeint al nostre poble al llarg de la seva història, hi mancaven unes dades que, sobretot per la pagesia, tenen una importància cabdal: les quantitats de pluja que s'enregistren a Solivella.

Mentre la família dels Sevillano van tenir a la seva benzinera aquella petita estació meteorològica, tothom podia saber amb exactitud les quantitats de pluja que havien caigut a Solivella. És més, gràcies a la seva tasca, el nom de Solivella se sentia a les emissores quan donaven el temps. Ara són altres els pobles que es donen a conèixer mitjançant les dades que recullen seves petites estacions meteorològiques. Des d'aquí ja es va lamentar que es traslladés al local de la Cooperativa perquè, malauradament, es va encertar en la predicció que es va fer en aquell moment sobre el que passaria: Va quedar en un racó i mai més s'ha tornat a utilitzar. Aquest vaticini tan negatiu es va publicar en aquest web el mes de setembre del 2006, lamentant que, després de més de trenta anys que Solivella tenia unes dades precises de la pluviositat -gràcies al Sevillano- ens quedaríem sense que es seguissin utilitzant aquells aparells que s'havien traslladat a la Cooperativa.  

Malgrat tot, des d'aquí s'ha volgut seguir informant als solivellencs de les quantitats més rellevants que s'anaven recollint, doncs sense aquelles dates precises, s'ha tractat de suplir el que marcava aquella estació per el que els pluviòmetres casolans deien. Com que es tractava de publicar-ho de la manera més fiable possible, es demanaven dades a diversos solivellencs i es feia una mitja aproximada, o es feia constar en quina casa s'havien recollit.

Però ves per on, hem trobat un solivellenc que, dia a dia, amb paciència i amb total precisió i dedicació, s'ha anat preocupant de recollir les dades i anotar-les en una llibreta. El solivellenc a qui hem d'agrair aquesta tasca és en Josep Maria Fabregat, el Franceset, i qui també hem d'agrair-li que les hagi cedit per poder publicar-les a la web i, d'aquesta manera, posar-les -com si es tractés d'un llibret informatiu- a disposició de tots aquells que vulguin consultar, en aquest arxiu, la pluviometria que s'ha anat enregistrant al nostre poble, dia a dia, des de l'any 1997 fins ara.

  Registre de pluges

Poc interès o falta de comunicació? 

No es fan gaires actes a Solivella que, a més de despertar l'interès dels solivellencs, siguin realment atractius i interessants. En canvi, avui que en teníem un de veritablement profitós, molt poques persones hi han assistit. Únicament 15 persones que, potser, són les úniques que s'havien assabentat que el grup Aiai LuJuvent havien programat una molt interessant conferència sobre el Xipella. Val més creure que aquest ha estat el motiu principal de la escassa assistència de públic, doncs la nul·la publicitat que s'ha fet en podria tenir la culpa.

Si la conferència es feia a la sala de plens de la Casa de la Vila, no és gens lògic que l'Ajuntament no hagi penjat ni un sol rètol als comerços, i el que és pitjor encara, que el divendres a la tarda o el mateix dissabte al matí, no s'hagi fet ni un sol pregó anunciant-ho.

No és parlar per parlar, doncs, malauradament, solivellencs amb qui s'ha comentat a la tarda el tema de la conferència i el seu contingut, a més de mostrar la seva sorpresa, bastants d'ells han contestat que, d'haver-ho sabut, haurien anat a escoltar-la.

Dit això, i centrant-nos en la conferència de la Carme Plaza, es pot donar un notable alt a com l'ha desenvolupat. Ens ha fet una magnífica exposició de com es van formar aquestes variants dialectals, semblants a la nostra parla, en aquelles terres de transició, fronteres entre l'oriental i l'occidental, que des del Pallars baixarien fins al camp de Tarragona, centrant-se en la descripció fonètica i en les característiques comunes que tenen en la parla de diferents pobles d'aquesta línia discontinua imaginària.

Ens ha vocalitzat les diferents tonalitats i formes de pronunciar les terminacions amb "a-e" i amb "o-u" i els seus plurals, deixant clares les diferenciacions que es produeixen segons el territori.

Evidentment ha parlat d'aquest subdialecte que és el Xipella i, entre altres coses, d'aquells llocs on també es parlava Xipella i ens els que, actualment, aquesta parla ja ha desaparegut. Ens ha posat exemples de poblacions que han anat deixant la "i" que caracteritza el nostre Xipella, i l'han substituït -degut a diverses influències- per la "e". Aquí és on la Carme Plaza ha deixat anar una frase que, al meu entendre, fa que la seva nota es quedi només en aquest notable alt. Textualment ha dit "Si perdem la "i" no passa res. Quedem-nos amb la "e"'. Doncs no, no Carme, no. Rotundament no. Una doctorada en filologia catalana no es pot permetre dir això. De cap de les maneres. Sí que estic plenament d'acord amb la Míriam Rosich. Ens ha dit, i ens ha advertit, el greu perill que corre el Xipella, amb èmfasi i alertant-nos de que està en vies de desaparició. Però no ha mostrat conformisme, sinó que veu clar que és aquí on ens cal intervenir a tots nosaltres i fer tot el que estigui en les nostres mans per conservar aquest tresor que tenim. El mateix que ens han comentat, i ens han dit que fan,  la Rosa Maria Sardà i l'Alicia Ballart. Què faríeu si trobeu un lladre a casa vostra que s'emporta el vostre patrimoni? Evidentment, lluitar i defensar-lo. Si això ho tenim tan clar, perquè no posem el mateix interès en defensar aquest patrimoni cultural tan important i característic que tenim? Cal defensar i protegir el Xipella com el veritable tresor que és.

Preneu nota: 367 

Es podria dir sense, por a equivocar-nos, que no és gaire habitual que el dia 6 d'abril hagi caigut neu tan a prop de Solivella com ho està Belltall o les muntanyes de Prades. Tampoc és gens freqüent que el 7 d'abril faci el fred que hem patit.

No és gaire normal, però no és res excepcional. En canvi parlar de l'aigua que ha caigut aquests darrers mesos a Solivella potser sí que ho és, doncs des de l'endemà d'acabar de veremar, o sigui des del 29 de setembre, fins al dia 6 d'abril, han caigut a Solivella 367 litres d'aigua de pluja. A més, en tots els casos dels dies que ha plogut, la pluja ha estat tan ben caiguda que s'ha aprofitat fins a la última gota d'aigua que s'ha anat filtrant perfectament a la terra.

Aquesta data tan precisa es pot donar des d'aquest web gràcies a la paciència, dedicació i precisió, d'un solivellenc que ha anat anotant, dia per dia, els nivells que li ha anat marcant el seu pluviòmetre.

Qui és aquest solivellenc? Dintre de pocs dies tothom podrà saber el seu nom. I no ens assabentarem únicament del seu nom, sinó que gràcies a ell podrem tenir moltes més dades relacionades amb la pluviometria.

De moment prenem nota, bona nota, d'aquesta xifra: 367. Aquest són els litres d'aigua amb els que s'han vist regades les nostres terres des de que es va acabar de veremar.

"Mari, lis sopis són calentis!" "Doncs bufa-lis que seran fredis" 

Amb aquesta frase tan xipella començava el treball que va publicar, l'any 1981, la professora Carme Plaza i Arqué al tercer volum de l'Aplec de Treballs del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà.

Com a estudiosa d'aquesta variant dialectal tan nostra, ha estat convidada pels membres del grup "Aiai LuJuvent" per fer una xerrada sobre el Xipella aquest proper dissabte, 6 d'abril, a les dotze del migdia a la sala de plens de l'Ajuntament de Solivella.

Cal felicitar als joves per aquesta magnífica iniciativa que han tingut, doncs, malauradament, el Xipella està en perill de mort. Sí, tal com sona, perquè si no protegim aquest important patrimoni cultural, que ens distingeix dels altres per la parla, s'acabarà perdent en un temps relativament curt. El greu perill que amenaça la supervivència del Xipella el tenim massa a prop, i probablement per això no el veiem, doncs a mesura que els nostres infants han d'anar a estudiar fora de Solivella la parla de casa es va perdent. Segurament per diverses i absurdes raons, probablement tan reprovables com les que fan servir aquells que canvien d'idioma quan algú se'ls dirigeix en castellà, tot i que pot entendre el català perfectament.

Malgrat que l'horari de les dotze del migdia pugui semblar poc atractiu, és convenient i necessari que anem a escoltar el que ens ha de dir la Carme Plaza. Per tots aquells que vulguin aprofundir en l'estudi que va fer, podeu descarregar-vos des de la web les 10 primeres pàgines -d'un total de 28- d'aquell extens treball.

Està molt bé, insisteixo, que la colla d'Aiai LuJuvent hagi tingut aquesta magnífica iniciativa de voler que es vingui a parlar a casa nostra del Xipella, d'una forma profunda i ben documentada, convidant a la Carme Plaza. Precisament avui un bon coneixedor de Solivella, en Lluís Foix, ha presentat un llibre que porta per títol "La marinada sempre arriba", que és una reivindicació del món rural i les seves particularitats, i en el que convida, a través de la seva obra, a no perdre mai les pròpies arrels. Sempre recordaré una frase del seu magnífic pregó de Festa Major de l'any 2009, quan des del balcó de la Casa de la Vila va encoratjar al solivellencs a guardar i protegir aquest magnífic tresor que tenim: la parla Xipella.

Malauradament cada vegada hi ha menys persones, sobretot de les generacions més joves, que, conscientment i amb orgull, parlen i defensen el Xipella. Però per sort encara en seguim trobant i, d'entre elles, podem recordar a les mostres veïnes, Argèlia i Emma, que en el programa de TV3 "Caçadors de paraules", l'any 2007, van presumir de la seva parla deixant-ne un magnífic testimoni. Van fer-ho un dia que el capítol estava dedicat als insults, i elles, sense necessitat de fer ús de cap insult, van donar a conèixer arreu de Catalunya la nostra peculiar manera de pronunciar el català. I ara les podem tornar a veure i escoltar, a través d'aquell programa, a partir del minut 11 i 54 segons de la transmissió.

Ara toca patir? 

Que tot el complex de La Societat ha portat molts maldecaps als solivellencs no seria descobrir res de nou. Hem tingut ja tres inauguracions i encara no funciona en la seva totalitat, falten per obrir i donar-hi el ús corresponent les tres parts més necessàries:

* El gran espai on poder-hi celebrar les festes populars i les manifestacions culturals.

* La gran sala on hi ha d'haver el bar

* El famós "Centre d’Interpretació del Castell de Solivella i l’arquitectura renaixentista de la Conca de Barberà" que és el principal motiu per el qual s'han donat les subvencions, però que ningú sap encara en què consistirà i en quin espai s'ubicarà.

De moment, fins a dia d'avui, sabem -per paraules del propi alcalde- que el cost d'aquest obra li ha costat al poble de Solivella més de 3.000.000 d'euros, doncs si bé l'alcalde no dóna explicacions al poble, gràcies a les declaracions que ell mateix va fer al setmanari Nova Conca (15 de febrer) ens vam poder assabentar que es portaven gastats més de 2.700.000 euros en aquella data. Ara, quan en data 16 de març, signa un edicte, per el qual se'ns diu que s'ha aprovat un pressupost de 315.643'6 € (més 66.285'16 del IVA corresponent) que han d'anar destinats al "Projecte de tancament i millora d'espai polivalent de dinamització del Patirmoni Històric i Cultural", ens venen alguns dubtes: Això de patirmoni, fa referència al que fins ara hem patit amb aquest desitjat local, o al que encara haurem de patir? L'altre dubte és saber a què es refereix aquest nom tan ampul·lós que l'hi posat. Es refereix a la sala de ball/teatre/festes i demès?

Aquests grans noms que hi dóna (Centre d'Interpretació... i Espai de dinamització...) semblen qui sap què i no sabem ni a què fan referència, però si fem números, partint de les quantitats donades pel propi alcalde, veiem que -de moment- el complex de La Societat està costant uns 3.100.000 €, que passats a les antigues pessetes serien uns 516.000.000!! Per sort el terreny el va cedir la Cooperativa, sinó el cost total s'aproximaria al que li pot costar al Barça fer un nou estadi. Tal com ens diuen, toca patir.

Aquest és l'edicte tal com el podeu trobar publicat en el número 64/2013 del BOP-T (Butlletí Oficial de la província de Tarragona), i tal com s'ha penjat en el tauló d'anuncis de la Casa de la Vila:

Nova Conca, 15/03 

Algunes de les notícies del setmanari "Nova Conca", en el seu número d'aquesta setmana, que fan referència a Solivella, o són d'interès pels solivellencs:

Cursos d'informàtica organitzats pel Consell Comarcal

El servei d'informàtica del Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha iniciat la campanya informativa amb l'aula mòbil, Conc@TIC 2013, que recorrerà, sota demanda prèvia, aquells municipis que no disposen d'un centre telemàtic.

El proper dimecres, 20 de març, l'aula mòbil s'instal·larà al municipi de Solivella, on es realitzaran dos tallers: de 9 a 10 "iniciació a la informàtica" i de 10:30 a 13:30 "fotografia i edició d'imatges".

Conferència a Montblanc de mossèn Magí

És un orgull pels solivellencs poder llegir i constatar la preparació i gran nivell del nostre rector, doncs aquesta setmana va pronunciar una conferència a l'església de Sant Miquel de Montblanc, amb motiu de la celebració de l'Any de la Fe. La xerrada, sota el títol de "L'Església, sagrament de salvació", va versar sobre els fonaments històrics i la missió de l'església catòlica. En una hora el conferenciant va repassar els pilars en que es sustenta i va fer una reflexió sobre el sentit de l'Església, des dels seus orígens i les primeres comunitats cristianes, en que hi ha testimonis del segle primer després de Crist, en algunes cartes de Sant Pau, fins a la convocatòria del Concili Vaticà II, l'any 1962, en època contemporània.

Caminada a Solivella del CAM  de Montblanc

El CAM (Club Atlètic Montblanc) organitza pel proper diumenge, 17 de març, una de les seves habituals caminades per la Conca. En aquesta ocasió la caminada té per objectiu conèixer una de les joies arquitectòniques del terme municipal de Solivella: les construccions de pedra seca, i més concretament, les cabanes de volta que es troben a l'entorn del nostre poble.

Nous horaris i preu 

A partir d'avui, primer dia de març, les comunicacions de línia regular entre Solivella i Montblanc, queden segons aquest quadre. El preu mínim fixat per la Generalitat de Catalunya i aprovat pel Ple del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, passa de valdre 1'30 € a 1'65 €, incrementant-se per tant en 35 cèntims per trajecte.

La neu i el "sopar de la fam" 

Coincidint amb la primera nevada d'enguany se celebra el "sopar de la fam" que cada any organitza la parròquia, solidaritzant-se amb aquells països menys desenvolupats i on més falta fan aquest tipus d'ajudes. Aquest any ha vingut de les terres del sud del continent americà, el mossèn Josep Maria Grau, missioner al Perú.

Al local de la Societat es van aplegar 98 persones que van participar en aquest sopar solidari, una quantitat prou respectable tenint en compte els temps que corren. I parlant de xifres, també es pot donar com a força positiva la dels 24 litres caiguts, entre la pluja i la neu. No tant positiva és la temperatura que ens ha quedat. Encara menys positiu és que s'hagi anomenat tantes vegades Solivella per la manca de subministrament elèctric, als telenotícies de TV3, cada mitja hora al canal 3/24 i a Catalunya Radio, fins i tot quan ja no hi havia cap problema de corrent, doncs l'averia va passar a la nit i aquesta notícia es va anant repetint al llarg de tot el dia. Per acabar-ho d'adobar, a La Vanguardia d'avui diumenge es cita Solivella, per posar-la en la llista d'aquests tres pobles desgraciats que es van quedar sense subministrament, juntament amb Calonge (Girona) i Castellar del Vallès (Barcelona).

A més de les fotografies del sopar de la Societat, podeu veure cinc precioses fotografies de la nevada d'ahir, fetes per el Pep del "Xamfrà", Tomàs Tarragó, Ignasi Corbella i Jordi Travé Montseny.

 Sopar 2013

El carnestoltes té la clau 

S'ha tornat a obrir la Societat gràcies a la intervenció de Sa Majestat el Rei Carnestoltes que, pel que sembla, és l'únic que té la clau per obrir el local de dalt als solivellencs. Aquest any la celebració post-rua s'ha fet en aquelles instal·lacions, després de constatar que la crisi també ha influït en la desfilada, doncs el nivell de les carrosses i dels vestits de les comparses ha davallat força. Això sí, la gresca, la festa i la simpatia dels participants ha estat, una vegada més, a un gran nivell.

També la crisi pot haver influït en el pregó que ha fet el rei del carnaval des del balcó de la Casa de la Vila, doncs aquest any el contingut ha estat menys punyent i sobretot menys elaborat. Probablement les crítiques d'aquests darrers anys han influït en la moderació dels que escriuen el discurs. El cas és que hem passat d'un extrem a l'altre, doncs poca cosa es va dir que afectés directament a Solivella i als solivellencs. I les poques que es van dir en prou feines van ser entenedores per l'auditori, doncs semblava que Sa Majestat tingués por d'ofendre algú amb les seves paraules. Però posats a escollir, ens decantem per aquest discurs més moderat i menys "faltón" que els de les edicions anteriors, doncs la veritable festa la fan els que desfilen amb les seves disfresses i carrosses.

Com s'ha dit, la festa d'enguany es va rematar a la Societat, amb un sopar, gresca i ball, propis de la nit màgica del Carnaval. Una màgia que va tenir el seu efecte fins i tot a l'hora de fer els números, doncs si bé es van servir 138 sopars, únicament se'n van liquidar 131. Màgia, error, o penques?

El cas és que tothom s'ha va passar força bé en aquesta darrera nit de gresca i disbauxa, abans d'entrar en aquest període més fosc d'aquells 40 dies que l'església ha batejat amb el nom de Quaresma i on comencen tota mena de prohibicions. També cal destacar que aquesta festa de carnaval ens ha aclarit un tema que preocupava als solivellencs: Ja tenim la resposta al gran dubte, la clau de la Societat és en mans del Carnestoltes.

 Carnaval 2013

"Este país era un país de bestias" 

Entrevista publicada a la contraportada del Diari de Tarragona del dia 4 de febrer, fent referència als "Fets de Solivella".

Diari DE TARRAGONA   ‘Este país era un país de bestias’ Director del Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans acaba de publicar ‘El monument de la Plaça de la Creu. L’ombra allargada dels Fets de Solivella’, una novela histórica que narra con todo detalle los hechos ocurridos en su pueblo natal el 23 y 24 de julio de 1936 y el 12 de febrero del 37. En un sólo día fueron asesinadas 22 personas - ¿Qué son los "Fets de Solivella"? - Las matanzas de más de medio centenar de personas de derechas que tuvieron lugar en el municipio los días 23 y 24 de julio de 1936. Después se quisieron repetir el 12 de febrero de 1937. - ¿Quisieron? ¿No se hizo? - Ese día habrían muerto 50 hombres más en represalia a la actitud de las tropas nacionales después de la toma de posesión de Málaga, cuando cayó en manos franquistas a principios de febrero del 37. A partir de las 22 horas se fueron a buscar a esos hombres a sus casas y fueron reclutados en el hostal del pueblo. Los iban a subir por grupos en un camión que les llevaría a Sarral para ser fusilados, pero con el primer camión dos de los presos consiguieron desatarse y huir. Con esto se paralizaron el resto de asesinatos. -¿Por qué en Solivella? ¿A qué se debe tanta radicalización? - El pisoteo de los militares fracasa en toda Catalunya, pero en Solivella hay un grupo de gente de derechas que, en lugar de librar las armas, se hacen fuerza en tres o cuatro casas del pueblo y forman un núcleo de resistencia a favor del levantamiento militar. Durante los Fets de Solivella llegaron Comités de Milicias Antifascistas y los redujeron asesinándolos. En un solo día, el 24 de julio de 1936, mataron a 22 personas. - La represión franquista debió tener su respuesta... - Sí. Pena de muerte para todos los que participaron en los hechos. Hubo 26 sentencias de muerte y 22 ejecuciones. Además de un centenar de procesados. Este país era un país de bestias. Se mataba a todo el mundo. - Y ahora lo ha explicado en un libro... - Exacto. Aunque hace diez años que lo tengo escrito. - ¡Diez años! ¿Por qué no lo publicó entonces? - Porque el sentimiento todavía estaba vivo y la gente aún vivía con radicalismos. - ¿Y ahora? - Se ha recibido como un hecho histórico. Detrás ya no hay un sentimiento, la gente ya no tiene la misma sensibilidad en relación con estos hechos. - Sin embargo sí que existe un sentimiento tras los esfuerzos para recuperar la memoria histórica... - La memoria histórica no sólo tiene la faceta sentimental, que afecta a aquél que sabe que su abuelo esta enterrado en una fosa común y quiere saber quién es. También es el simple análisis de unos hechos que pasaron en un determinado lugar. - ¿No hay faceta sentimental en la memoria histórica de los Fets de Solivella? - Aquí no porque mayoritariamente la gente era de derechas y lo primero que hizo el Ayuntamiento en 1939 fue proceder a la recuperación de los restos de sus muertos. Fueron a Sarral, desenterraron a los muertos de los Fets y los trasladaron al cementerio de Solivella. - Entonces, no queda rastro de la presencia republicana... - En absoluto. De hecho a la hora de escribir el libro me he encontrado con un problema ético: la mayor parte de las fuentes que he utilizado han sido elaboradas por las derechas porque la gente de izquierdas destruyó sus propios documentos para evitar la represalia.   - Le queda la historia oral... - Sí, pero aunque la respeto enormemente, soy consciente que traiciona mucho. La gente tiene una memoria muy relativa, así que soy proclive a utilizar las fuentes orales. - ¿Entonces...? - Entonces, como historiador, me pregunto: ¿es ético rehacer un discurso histórico teniendo sólo una parte de las fuentes? - ¿Lo es? - Con toda modestia, es la opinión que yo tengo de acuerdo con las fuentes de qué dispongo. Que ésta responda o no a la realidad, no lo sabré nunca.   MARIA PEDREROL | 03/02/2013

A la tercera va la vençuda? 

No. Rotundament, no. La tercera inauguració tampoc ha estat la definitiva. Però avui s'ha viscut una emotiva jornada a la Societat, amb motiu de la inauguració del nou local de l'Esplai del Jubilat i Pensionista de Solivella. L'acte ha estat presidit per l'il·lm. Sr. Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, el qual, un cop tallada la cinta inaugural i fet del descobriment de la placa commemorativa, amb el Sr. Josep Segura, president de l'Esplai, s'ha dirigit al pis de dalt on ha fet el seu discurs.

De les seves paraules es podria deduir que havent fet entrega del local de baix als jubilats, tot el complex estava ja en funcionament. Doncs no, a la tercera tampoc va la vençuda, perquè igual que els seus antecessors -els de les dues inauguracions precedents- el president de la Diputació també s'equivocava. Aquell local des d'on parlava encara no està obert als solivellencs. Però gràcies a aquest sistema d'inauguracions per fases, el poble de Solivella no para de fer celebracions.

Els parlaments han estat carregats d'emotivitat i de reconeixement envers aquesta Associació, per les seves activitats i també pel seu dinamisme. Però també s'ha parlat d'història, de la del propi Esplai del Jubilat i també de la història de la Societat. Així ho han destacat en les seves paraules, l'alcalde de Solivella, en primer lloc; la presidenta del Grup Cultural de la Dona, que a més ha parlat de l'exposició "els solivellencs es casen"; el ja esmentat president de la Diputació; i el president de l'Esplai del Jubilat i Pensionista de Solivella, que ha fet la cloenda de l'acte.

Posteriorment hi ha hagut un pica-pica, en aquell mateix lloc del pis de dalt, per celebrar l'apertura del nou local dedicat a l'Esplai, situat als baixos de la Societat.

A més d'un ampli recull de fotografies de l'acte d'avui, es poden veure unes quantes fotografies dels diferents locals que ha tingut l'Associació de Jubilats i Pensionistes.

 Esplai del Jubilat i Pensionista

Rècord d'inauguracions! 

Per poc que ens hi esforcem Solivella pot sortir al llibre dels rècords Ginness, doncs segurament seria difícil trobar tantes inauguracions juntes en un petit edifici que, a més a més, malgrat tantes inauguracions encara no està en ple funcionament.

El proper divendres torna a venir a Solivella el president de la Diputació per inaugurar el nou espai del jubilats i pensionistes de Solivella a la Societat. Amb aquesta seran tres les inauguracions que, de moment, hi ha hagut en aquest edifici. La primera la va fer el Sr. Cèsar Puig, quan era director de Territori i Sostenibilitat, per la Festa Major del 2011; la segona el conseller de Salut, Sr. Boi Ruiz, quan el 8 de setembre de 2011 va inaugurar el consultori mèdic.

Tres inauguracions en un edifici que, tot i haver-se començat fa més de 10 anys, encara no ens en podem gaudir com estava previst, doncs tan aviat es pot fer servir per uns, com es nega la seva utilització per altres, però sense que ningú doni cap explicació dels motius ni de quan es pensa obrir legal i oficialment.

El que sembla que ha reviscolat és l'altre edifici del complex, el que encara no té cap placa ni ha estat ni batejat, és a dir, aquella gran sala polivalent que pot servir per moltes coses, excepte per allò que estava previst, doncs amb un escenari tan petit i mal calculat, com a molt hi podrem posar mitja dotzena d'escolanets cantant. Però bé, ara sembla que es tornaran a emprendre molt aviat les obres del que falta, doncs ja s'han demanat i atorgat els permisos per poder disposar de corrent elèctric. 

Potser seria una bona idea començar a buscar personatges per fer alguna inauguració més, doncs tres potser serien poques. Si aquesta setmana és el president de la Diputació qui inaugurarà la sala del jubilats, el següent cap de setmana li podríem demanar al Rei que inauguri els wc, i si aquell rei de Madrid no pot venir, que talli la cinta i descobreixi una altra placa, el rei del carnaval, Sa Majestat Carnestoltes, doncs serà precisament allí, a la Societat, on aquest any és farà la festa dedicada a ell.

Després de fer l'habitual recorregut de les comparses i carrosses, que començarà a les set de la tarda del dissabte 9 de febrer, al parking del Sant Jordi, i un cop fet el tradicional discurs des del balcó de la Casa de la Vila, s'anirà cap a la Societat per continuar la festa amb un "picapica" que s'encarregaran de preparar els del Xamfrà. La música anirà a càrrec del ja conegut disc jockey Minitaks.

Es gairebé segur que a l'estiu hi haurà una (definitiva?) inauguració de la Societat en la seva totalitat. En aquell moment ja podrem presentar la candidatura al Ginness, doncs podem pujar-hi de peus que batrem el rècord d'inauguracions en un mateix edifici. Això per no parlar de les plaques, doncs a la Societat hi tenim el rècord de plaques per metre quadrat. Per cert, en trobarem una de nova divendres?

Exposició / homenatge 

Per la rellevància de la exposició fotogràfica i per la vinculació amb Solivella de l'autor, és d'interès publicar el que ha escrit el president de la Diputació i alcalde de Vila-seca, Sr. Josep Poblet:

Gran i positiva repercussió de l'obra 

A diversos mitjans s'ha vist plasmada la històrica presentació d'aquesta obra que, per primera vegada, s'atreveix a reflectir aquells tristos i lamentables episodis que van succeir al nostre poble, tant durant el decurs del període revolucionari -1936/1939- com en els anys posteriors de la repressió franquista.

Un d'aquests mitjans que s'ha fet ressò d'aquesta presentació ha estat La Vanguardia que, en la seva edició d'avui divendres, dedica un ampli espai a parlar-ne. La crònica reflecteix perfectament els motius que inspiren la publicació d'aquest llibre i també els objectius que persegueix la seva publicació. Però també fa referència a la nota discordant del nostre alcalde, el qual, per cert, va allargar innecessariament el seu discurs en la presentació. Mai s'ha vist que, en un acte com aquest, un membre de la taula abusi de l'ús de la paraula per acaparar més temps que els seus companys i per voler parlar més que el propi autor. La Vanguardia recull les seves poc afortunades paraules, doncs diu que "a Solivella no hi ha cap debat del que va ocórrer fa 70 anys. Reclama un debat amb equilibri i sense presses per preservar "els drets de tots els solivellencs"'.

Si, tal com diu, han passat 70 anys d'aquells successos, no té cap sentit demanar fer un debat "sense presses", doncs transcorregut aquest llarguíssim període és, òbviament, una incongruència dir-ho. Un debat amb equilibri? El perfecte equilibri el donen tots els documents i declaracions que consten al llibre, doncs el laboriós treball de recerca s'ha fet amb fonts perfectament documentades i fent referències als dos bàndols. Encara és més greu quan reclama preservar els drets de tots els solivellencs. Precisament, Sr. Alcalde, per aquest motiu s'ha fet i s'ha publicat aquest llibre. Perquè tots els solivellencs tenen el dret a conèixer, d'una manera fidedigna, la seva pròpia història.

Ni ens hem de sentir orgullosos d'aquells Fets, ni ens hem d'avergonyir, però encara menys amagar-los, doncs tractant d'ignorar-los seriem nosaltres els que ens convertiríem en ignorants.

 La Vanguardia 18/01/13

Presentació del llibre "El monument de la plaça de la Creu..." 

Amb el temple parroquial de Solivella a vessar es va presentar diumenge passat, dia 13 de gener, el llibre sobre la construcció del monument dedicat  als morts de la banda de les dretes del qual n’és autor el  nostre convilatà Josep Maria Sans i Travé. A banda dels presentadors hi han assistit diverses autoritats de la circumscripció, com la directora dels Serveis Territorials de Governació,  Sra. Rosanna Camps i Aragonés, el director dels Serveis Territorials de Cultura, Sr. Jordi Agràs, l’Exconseller i President del Museu-Arxiu de Montblanc i comarca, Sr. Josep Gomis, el president en funcions del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Sr. Josep Amill, l’acalde de Rocafort de Queralt, Sr. Valentí Gual, el director de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, Sr. Josep Maria Porta. També hi han assistit membres de diversos centres d’estudi com ara el de la Conca de Barberà i el de Solivella, Sr. Jordi Travé, i del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Sra. Dolors Gabarra,  entre d’altres.

Presentà l’acte el president de la Diputació de Tarragona, Sr. Josep Poblet, que cedint els torns de paraula a la taula, va començar per l’alcalde de Solivella, Sr. Enric Capdevila, que va fer un repàs exhaustiu de les actuacions municipals dutes a terme en aquests darrers anys en relació del monument de la Creu. Seguí la intervenció del notari barceloní i exdirector General de Política Lingüística, Sr. Lluís Jou, autor del pròleg del llibre, qui va destacar la necessitat d’analitzar aquest passat més recent sense apriorismes ni apassionaments, evitant les radicalitzacions en favor d’uns o altres, que tant sovint amb el tema de la passada guerra civil ha esdevingut dins la historiografia catalana. El director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Palou-Loverdos destacà la necessitat del coneixement del passat per tal de poder ser assumit tot considerant-lo, a més, com un element de reconciliació. L'editor, Sr. Lluís Pagès, el qual va fer un recorregut per les múltiples publicacions de l'autor. La intervenció de l’autor, Dr. Josep Maria Sans i Travé, se cenyí en agrair tan els presentadors com el públic la seva assistència, tot manifestant, a més, que aquella obra representava una sonda per copsar si la societat solivellenca era capaç d’assumir el que s’hi explicava amb naturalitat i sentit històric. Que, així mateix, tenia ja preparat una obra sobre Els fets de Solivella, que, atesa la resposta profundament positiva dels seus convilatans, estava disposat a publicar-la el més aviat possible.

Clogué l’acte el president de la Diputació, Sr. Josep Poblet, qui destacà la vàlua recercadora de l’autor i especialment el fet que -tot i ser de formació medievalista i que bona part de la seva activitat investigadora s’havia cenyit a aquesta època, com ho palesaven les seves múltiples publicacions- s’hagués endinsat també en aspectes contemporanis tot proporcionant-nos una obra tan ben documentada com la que es presentava.

 Imatges de l'acte

Els diables sí que treballen 

No tothom està parat sense fer res. Si cada any per la Festa Major podem gaudir d'una extraordinària nit, amb un magnífic espectacle de coreografia, llum, foc i disbauxa, és gràcies a un grup de joves solivellencs que, durant una bona part de l'any preparen, assagen i projecten, la nit que ja comença a ser coneguda i reconeguda arreu: la Nit de Walpurgis.

Però precisament perquè les coses no es fan soles, ni tampoc es paguen soles, aquest dinàmic grup se les pensa per tal de recaptar fons i fer aquella nit cada vegada més lluïda, malgrat les retallades.

Coincidint amb aquestes festes nadalenques, el grup de diables Rigor Mortis va sortejar dues cistelles de Nadal, precisament per assegurar-se -i assegurar-nos- que podrem tenir la satisfacció de seguir gaudint dels seus magnífics espectacles piromusicals.

 Els premis i els premiats

Augmenta l'atur 

Ara fa poc més d'un any ens lamentàvem de l'augment de l'atur i dèiem que a Solivella s'havia arribat al seu trist rècord històric amb 25 persones sense feina, inscrites a les llistes corresponents, mentre que a la Conca ja arribaven als 1.378 aturats.

Les coses no han millorat, sinó tot el contrari, doncs aquests darrers mesos del 2012 les xifres han anat en augment:

Els "fets de Solivella" tal com van ser 

L'alcalde de Solivella, Enric Capdevila i Torres, i el director de Pagès editors, Lluís Pagès i Marigot es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre El monument de la plaça de la Creu  L'ombra allargada dels "Fets de Solivella" de Josep Maria Sans i Travé que anirà a càrrec del President de la Diputació de Tarragona, l'Il·lm. Sr. Josep Poblet i Tous i que comptarà també amb la intervenció del Sr. Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. L'acte se celebrarà el proper diumenge 13 de gener a l'Església Parroquial de Solivella, a les 13.00 hores. Solivella, gener de 2013

Ara fa 65 anys... 

El passat dia 17 de novembre una bona colla de solivellencs van celebrar que ja es convertien, oficialment, en pensionistes de ple dret. Són aquells que van néixer al nostre poble l'any 1947.

En les fotografies adjuntes hi podem veure, per ordre cronològic de data de naixement, les següents persones:

Nascuts el 12 de gener, Maria del Àngels Salvador Montseny i Josep Maria Fabregat Palau; 20 de gener, Josep Montseny Copons; 24 de gener, Antoni Casamitjana Montseny; 2 de febrer, Maria Dolors orgues Masalies; 13 de febrer, Joan Tous Castro; 10 d'abril, Salvador Castro Castro; 27 de maig, Josep Maria Foraster Montseny; 2 de juny, Rosa Maria Masalias Montseny; 23 de juny, Josep Maria Caballé Oliva; 11 de juliol, Isabel Góngora Rodríguez; 12 de juliol, Maria del Carme Montseny Pijoan; 19 de juliol, Antoni Bergadà Anglès; 29 d'agost, Matías Sanahuja Español; 28 de setembre, Denia Civit Ramon (no apareix a les fotografies); 26 d'octubre, Tomàs Ballart March; 11 de novembre, Josep Maria Sans Español; 31 de desembre, Rossita Ribas Moix.

A tots ells la nostra enhorabona per aquesta festa, felicitant-los per la iniciativa i desitjant que en puguin celebrar moltes més.

 Unes quantes fotografies

Cóm serà aquest 2013? 

Hem posat el punt i final al 2012 i a aquestes hores ja ens haurem menjat els dotze grans de raïm donant inici al nou any 2013. Ens hem menjat dotze grans d'un raïm que aquest any no ha estat especialment generós amb el poble de Solivella, doncs l'escassetat de pluja de l'estiu ha fet que la producció de la verema es quedés en només 3.386.360 quilos de raïm, una quantitat que se situa entre les veremes obtingudes els anys 1940 i 2005. En els darrers 74 anys, únicament trobaríem 16 anys amb menys producció. Si la pluja va ser la causant d'aquesta minsa producció, per lo que va tardar en arribar, des de l'acabament de la campanya de la verema es va mostrar molt més generosa, deixant aquests darrers mesos de l'any més de 280 litres d'aigua.

Hem acabat un 2012 que no ens ha deparat res de nou a Solivella. Potser hagi sigut millor així, doncs com a mínim aquest any no ens han enganyat com havia succeït en les dues inauguracions del 2011, la del 20 de març i la del 15 d'agost, inaugurant el paller i la Societat, respectivament, però sense que passessin de ser inauguracions fictícies. Sempre és d'agrair que aquest 2012 no ens hagin volgut donar gat per llebre.

Hem acabat un 2012 sense que s'hagi fet res de nou i sense que es fes realitat la profecia maia i Solivella segueix existint. Hem acabat un 2012 amb motius per lamentar-nos, potser molts, però sempre en queda un per somniar. Intentem començar aquest 2013 amb l'esperança que es facin realitat aquests somnis i Solivella torni a recuperar aquell prestigi que un dia, ja llunyà, va tenir a la Conca. Hem acabat un 2012 en el que altres somnis, encara més importants es començaven a fer realitat. Es va veure el principi d'aquest somni en aquella massiva manifestació que es va viure a Barcelona l'onze de setembre, a la que també van anar-hi un bon grapat de solivellencs. Hem acabat un 2012 en el que s'han vist a Solivella més senyeres i estelades que mai. Hem acabat un 2012 en el que 353 solivellencs van donar clarament el seu vot per la independència de Catalunya en les passades eleccions.

Ara ens caldria una bola de vidre màgica per saber que ens depararà aquest 2013 al municipi de Solivella. Com que no la tenim el millor és començar aquest any carregats de bona fe en el que ens pot deparar aquest futur immediat, posant les nostres esperances en que veurem millores a Solivella.

Per tant fem creu i ratlla amb el passat, i que el foc nou del 2013 ens porti pau, felicitat... i obres acabades en ple funcionament.

Feliç 2013!