|
Informatiu Municipal
Aquest dijous 15 de desembre, a les 20:00 h:
Concentració a la plaça Major, davant de la Casa de la Vila.
|
 |
Desembre '16
|
Festival infantil Mentre al Teatro Real de Madrid es cantaven el números premiats de la loteria de Nadal, a Solivella el CEIP Sagrat Cor ens ha ofert un recital bastant millor, doncs els nens i nenes de l'escola del nostre poble, ens han demostrat -amb resultats molt satisfactori- el que les seves professores els han fet assajar els dies previs a les vacances de Nadal. Aquests festival infantil ha començat a les 10 del matí d'aquest 22 de desembre i s'ha fet a la sala d'actes de la Societat. Una magnífica manera de desitjar-nos unes Bones Festes. |
|
Actes en favor de Carme Forcadell Dos dies després que els diaris de Madrid publiquessin que la Fundación Francisco Franco premiés dos alcaldes i un diputat extremenys del Partit Popular, a Solivella es feia una concentració en favor de la molt honorable presidenta del Parlament de Catalunya, Sra. Carme Forcadell, i en contra de la politització dels tribunals de justícia. Els motius que van portat a aquesta Fundación (que segueixen subvencionant amb els nostres diners!) a premiar a aquests tres polítics del PP va ser: "por su labor destacada en la defensa de la verdad histórica y de la memoria del Caudillo y su gran obra”. Per cert, un d'ells, un tal Juan Antonio Pozo, és alcalde de Guadiana del Caudillo (Extremadura), mentre que Ana Rivelles és alcaldessa d'Alberche del Caudillo (Castella la Manxa). Té collons el nom d'aquests dos pobles!! Són demòcrates de tota la vida, clar. El mateix dia, o sigui dos dies abans d'aquests actes en favor de Carme Forcadell, el Partit Popular d'Alella va enviar felicitacions de Nadal, "decorades" amb l'àliga franquista i dirgides a los "españoles de bien". Ahir mateix es va arxivar la querella per violació de secrets, prevaricació i malversació, que el PDECat va interposar contra un altre demòcrata, l'ex ministre Jorge Fernández Díaz. Aquell que condecora Verges i que té un àngel de la guarda que l'ajuda a aparcar. El 15 d'octubre de l'any passat el molt honorable president de la Generalitat de Catalunya va haver de passar pel jutjat per haver actuat com un criminal permetent que els catalans poguéssim votar. Ben fet. Votar no és de demòcrates! Què s'ha pensat? Però, com que la justícia espanyola no està gens polititzada, l'han perdonat. Ahir a les vuit del vespre una colla de solivellencs van fer una manifestació il·legal a la plaça Major, en la que van tenir la barra de demanar que la justícia no actuï contra Carme Forcadell, la dona que va permetre que els diputats del Parlament de Catalunya prenguessin una decisió per majoria després d'una votació. Ja hi tornem!! Votar no és democràtic! Queda clar? Per sort per aquests solivellencs, els que ahir es van manifestar a la plaça Major, ja no queden gaires efectius de la Guardia Civil. Per si tot això fos poc, avui els representants municipals -il·legals evidentment, doncs són a la Casa de la Vila per culpa d'haver deixat votar als solivellencs- i altres individus de Solivella, han anat a Barcelona a acompanyar a la Carme Forcadell fins a les escales del Palau de Justícia i donar-li el seu suport. Però de tot això no en sortiran tan ben lliurats, doncs tant d'aquell acte il·legal que es va fer ahir a Solivella, com dels que avui eren a Barcelona, hi ha proves documentals de l'assistència de tots els que van cometre el delicte. Esperem que el Tribunal Constitucional vegi aquestes fotografies i actuï en conseqüència. |
|
|
Confirmacions Aquest diumenge l'arquebisbe de Tarragona, Dr. Jaume Pujol Balcells, ha imposat els sagrament de la confirmació a set criatures de Solivella. Aquest sagrament l'administren algunes esglésies cristianes, entre altre l'Església catòlica, i està considerat el segon després del baptisme, o el quart després de la penitència i la eucaristia, segons quina església l'administri. En l'antiga comunitat cristiana aquest sagrament s'administrava de forma immediata després del baptisme, i així es segueix fent en l'església Ortodoxa. En la Catòlica, a partir de l'any 1600 i fins el segle XX, la confirmació es va aplaçar i es feia entre els dos anys i els set, sempre després del baptisme. A partir del Concili Vaticà II es va retardar fins la primera adolescència, doncs per raons d'índole pastoral, i per tal de preparar millor als nens i nenes que s'havien de confirmar, l'església catòlica recomana esperar a fer-ho fins els 12 o 13 anys. En canvi l'església Anglicana no marca una edat específica, si bé s'acostuma a fer entre els 14 i el 16 anys. Per la seva part Lutero no va trobar bases bíbliques suficients que provessin la institució de la confirmació com a sagrament. Per aquesta raó els protestants no el reconeixen, doncs, segons ells, el do de l'Esperit Sant es confereix plenament amb el baptisme. L'Arquebisbe ha recordat el significat del sagrament de la Confirmació a les criatures que es confirmaven avui, tot i lligant-ho amb l'aparició de Jesús als seus deixebles i a la Verge que es trobaven reunits a Emaús, tal com sant Lluc ho relata en el seu evangeli. |
|
Els comptes de la festa del Sagrat Cor Fa pocs dies l'Ajuntament ens ha fet arribar l'"Informatiu Municipal" corresponent al mes de novembre. En aquesta ocasió ens parla de la festa del Sagrat Cor, un resum de la seva història, la declaració d'interès comarcal que data de 1990, i sobretot dels comptes per sufragar les despeses de la festa. Respecte a aquests comptes podem llegir que "la festa del Sagrat Cor afronta les despeses des de la parròquia" però no es dona cap detall de en què consisteix la seva aportació, doncs són els veïns i no la parròquia els que se'n fan càrrec, ja sigui directament en forma de donatius, o indirectament a través de l'Ajuntament, i són els veïns de les 10 capelles -tret de comptades excepcions- els que acaben d'afrontar les despeses de les catifes i de l'elaboració de les capelles.
|
|
Novembre ens ha deixat més de 40 litres Aquest passat mes de novembre s'ha acomiadat deixant-nos poc més de 40 litres d'aigua en els quatre darrers dies de l'últim cap de setmana. En realitat feia molta falta aquesta aigua, doncs des d'aquell aiguat que va caure el 22 de juliol passat en prou feines havia plogut més, doncs les minses quantitats que va ploure el mes d'octubre no val la pena reflectir-les doncs no van ser significatives. Benvinguts doncs aquests 42 litres que ens ha deixat novembre. |
Novembre '16
|
Més "Cultura i Paisatge" No és la primera vegada que en aquest web es parla de la millor revista de les nostres terres, la que té millor presentació i sobretot un major prestigi, tant pels temes que es toquen com pels autors dels seus treballs. Aquest 9è número de "Cultura i Paisatge" inclou, dintre de les 132 pàgines de la publicació, un magnífic treball del solivellenc Josep Maria Sans i Travé que tracta de Fra Guillem de Guimerà, el que fou president de la Generalitat els anys 1376 i 1377 en representació del braç eclesiàstic de la Diputació del General. Fra Guillem fou enginyer, militar i expert en poliorcètica. Al cap d'uns anys de la seva mort (18 de juliol de 1396) les seves restes foren dipositades en un sarcòfag a la capella del castell de Barberà de la Conca, fins que l'any 1920 l'ajuntament el va cedir al Museu Diocesà de Tarragona. Molt més important és per nosaltres, els solivellencs, el treball que podem trobar a les pàgines 74 a 77 que tracta del castell de Solivella. Una magnífic i ben il·lustrat treball d'Enric Capdevila i Torres en el que, a més de parlar-nos de la història del castell, ens apropa al museu/centre d'interpretació, on es troben les principals relíquies que es van poder recuperar en les excavacions fetes entre 1998 i 2009. Llàstima que en la primera nota -la que fa referència a la fotografia de presentació del treball (el pati amb la cisterna)- s'hagi comés el mateix error en que va caure Palau i Dulcet, atribuint a Sant Jordi la figura que coronava la cisterna, es a dir la de l'arcàngel Sant Miquel. Per la resta es tracta d'un magnífic treball que resumeix el que es va publicar de forma més extensa en aquesta mateixa web, o en el llibre d'Adell i Menchon. Però es tracta d'un bon treball que, a més de facilitar la coneixença de les restes dels nostre castell i la seva història, fa una important promoció del nostre poble, doncs, com s'ha dit al principi, "Cultura i Paisatge" és una publicació de molt de prestigi i d'àmplia difusió. |
|
XIIè Premi Aires de la Conca En aquesta 12a. edició s'han presentat quatre treballs d'investigació i de recerca, que, tal com indiquen les bases de la convocatòria, han de versar sobre temes o aspectes relacionats amb la Conca de Barberà o la seva gent. En aquesta ocasió es van presentar a concurs quatre treballs, i el passat divendres es van reunir al Arxiu Comarcal els membres del jurat dels premis Aires de la Conca -jurat del qual tinc l'honor de formar-ne part des de la primera convocatòria, ara fa 25 anys- per tal de donar lectura a les conclusions. Un cop feta la corresponent deliberació, el Jurat va acordar per unanimitat concedir el XIIè premi a l'obra presentada amb el lema "Uns anys d'esperança" i signada amb el pseudònim d'Arnau Martí. Un cop oberta la plica es va veure que l'autor és l'espluguí Josep Maria Vallès i Martí per l'obra "La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya".
El llibre, que serà publicat en el decurs de l'any 2017, fa una anàlisi profunda d'aquest interessant període la Mancomunitat, que si bé es posà en funcionament el 6 d'abril de 1914 i finalitza amb la destitució del seu govern el 29 de gener de 1924, uns mesos després del cop d'estat del general Primo de Rivera, la obra de J.M. Vallès recula fins el 1911 quan Enric Prat de la Riba es proposa dotar Catalunya d'un ens autònom que li pogués garantir el progrés social, cultural i econòmic. Una obra de grandíssim interès, d'un període realment fascinant, i que en algun moment ens fa pensar en unes certes similituds a l'ofec que actualment pateix Catalunya per part de l'estat espanyol. Però el seu interès ve donat també perquè ens toca molt de prop, doncs analitza la Conca en general i també poble a poble, per tant -com a solivellencs- a través d'aquest llibre podrem situar-nos en aquell període i conèixer en que va afectar Solivella. Enhorabona a l'autor per aquest merescut premi. |
|
La major lluna plena en un període de 86 anys El 14 de novembre, a les 13 hores i 52 minuts UT (temps universal) ha començat la lluna plena que aquest any està situada molt a prop del seu perigeu (el punt de l'òrbita el·líptica que situa la lluna a la mínima distancia de la terra), el que ha fet que s'hagi pogut observar la major lluna plena d'un període de 86 anys (1948-2034). Molts podran veure la de l'any 2034, molt similar a la d'avui, però aquells més joves tindran encara la possibilitat de veure'n una de més gran, doncs el 6 de desembre de l'any 2052 es podrà observar la major del segle XXI. Naturalment el millor lloc per contemplar la sortida de la lluna a Solivella és des de dalt del castell dels Llorac, i és una satisfacció arribar allí i veure que ja hi ha alguna persona esperant, amb el mateix interès, aquest espectacle que la natura ens ofereix. |
|
Presentació dels capgrossos El dissabte 12 de novembre a les 4 de la tarda es va fer la presentació oficial dels nous càntirs de la Rosita i el Pep. Aprofitant aquest esdeveniment les artífex d'aquells set nans que donen alegria ballant en les nostres festes, és a dir, el Grup Cultural de la Dona, van convocar una consulta popular per tal de donar nom a cadascun dels set elements festius, si bé quatre d'ells ja la gent els havia batejat amb un nom inspirat en el seu aspecte: El Sol i la Vella (com a símbols de l'escut antic de Solivella), el Pep Puro (recordant un solivellenc a qui els joves de l'època l'anomenaven així) i el dimoni pel seu evident aspecte. Els solivellencs que van participar en aquesta consulta van decidir que els altres tres elements serien coneguts amb els noms de la Badoc, la Bleda i l'Orelletis. Posar noms a les persones, animals o coses, es coneix com batejar, dit, evidentment, en sentit figurat i sense que de cap manera es pugui confondre amb el sagrament catòlic. I com molt bé sabem els solivellencs, al nostre poble no hi pot haver cap bateig sense que "es tiri" i "es xampi", per tant després de les cerimònies de rigor es va tirar des de les finestres de la seu del Grup Cultural, i es va xampar a la plaça Major. I per tal que la litúrgia d'aquest bateig sigués completa, en acabar es va fer una bona xocolatada. A cal Caixis en van preparar una olla i l'Anna Tarrés una altra. Va ser una tarda perfecta de dos actes que es complementaven perfectament, on no hi va faltar cap detall, al contrari, des del mateix respecte que mereix un bateig catòlic, es pot dir que no era necessari que en els dos actes un mossèn oficiés com si es tractés de veritables batejos, fent entonar unes oracions en uns llocs i en uns actes absolutament laics, com va pretendre fer en el local del Racó del Càntir i després a la plaça Major. Semblava un retorn al nacional-catolicisme i la resposta dels assistents va ser pràcticament nul·la. |
|
La castanyada Malauradament sembla ser que també a Solivella el costum anglosaxó del Halloween li va guanyant terreny a la castanyada. De tota manera l'important és que no es perdi la tradició catalana dels panellets i les castanyes, tot permetent que els nostres petits celebrin la festa més vistosa i segurament més festiva del Halloween, però que coneguin i participin en la nostra, explicant-los en què consisteix i fent que fins i tot participin en la elaboració dels panellets a casa. Un any més l'AMPA i el grup de joves Aiai Lujuvent, han contribuït a donar vistositat a la festa, i a ells se'ls ha afegit aquest any la col·laboració de la Rosa Mari Salvadó, Tupineta. El seu programa va començar ja el dia 29 amb el "túnel del terror" que es va fer a diversos carrers del poble, tenint com a base i punt de partida cal Mateu. L'endemà es van programar tres sessions de cinema, totes elles relacionades amb la màgia de la nit de Tots Sants. La primera pel·lícula, a les 7 de la tarda, dedicada als més petits: Hotel Transilvània. A les 9 del vespre "Silencio del mal" i a les 11 de la nit es tancava aquest cicle de cinema terrorífic amb la projecció del film "Annabelle". La vigília de Tots Sants, com cada any es va fer la castanyada a la plaça Major, però amb la novetat d'un concurs per escollir les castanyeres més terrorífiques. |
|
Rècord de verema Aquest no ha estat un any excepcionalment bo pel que fa a la verema, tampoc es pot qualificar com un any dolent, doncs les xifres totals que en van resultar el situarien per sobre de la mitjana. Llavors, doncs, de quin rècord es tracta? En aquest cas parlaríem d'un rècord de verema transportada en un sol viatge. Donant un cop d'ull a aquelles fotografies dedicades a la verema de les pàgines del "calaix dels nostres records", veuríem com en només mig segle, s'ha passat de transportar entre sis o vuit portadores en un carro, a omplir aquests grans remolcs actuals que anomenem "banyeres". Què hi pot cabre en un d'aquests remolcs? La resposta és fàcil, només cal que ho pregunteu al Jordi Español, Grapetes, que aquest any ha portat en un sol viatge 14.020 quilos de verema. Tot un rècord, sobretot si tenim en compte que una carretada de verema equivalia a 500 quilos, per tant en un sol viatge el Jordi Grapetes ha portat la mateixa verema que haurien portat 28 carros. |
Octubre '16
|
A l'entorn de Tots Sants Aquest darrer divendres d'octubre ha tingut lloc una molt interessant activitat cultural, a càrrec d'Enric Capdevila, alcalde de Solivella. La activitat en qüestió ha consistit en una aproximació al Dia de Difunts, amb un recorregut pel lloc on hi han hagut els cementiris de la població i les oportunes explicacions. El recorregut ha començat en la nova plaça de la Muralla del Castell, per tant no molt lluny del lloc on devia haver-hi el primer cementiri, segurament situat cap a l'altra banda del castell, en l'actual Gardeny. En aquesta placeta es van fer col·locar unes esteles funeràries que es van trobar en l'actual plaça de la Diputació i que durant molts anys havien estat custodiades a la Casa de la Vila, doncs va ser en aquesta plaça on es va situar el segon cementiri. Un cementiri que va començar la seva funció prop de mig segle abans de que es comencés la construcció de l'església, doncs el cementiri rep els primers difunts l'any 1721 i les obres de l'església no comencen fins l'any 1769. Les explicacions per part de l'Enric Capdevila han continuat tot anant de camí cap el cementiri. Allí, davant de la capella del poble, ha continuat per situar-nos en el context d'aquell lloc. En acabar les explicacions s'han recitat unes poesies i s'han escoltat les veus de l'Orfeó Català interpretant el Cant dels Ocells. Resumint: Ha estat una molt interessant activitat cultural. |
|
Un mes i un dia No es tracta de cap condemna, sinó dels dies que ha durat aquest any la campanya de la verema, que han estat exactament aquests, un mes i un dia, doncs s'havia iniciat l'endemà de la Diada de l'11 de setembre i ha finalitzat just després d'una altra celebració -imposada i totalment oposada- l'endemà del 12 d'octubre. La verema d'aquest any ha tingut una molt especial rellevància, doncs s'ha repartit entre el celler de sempre, el de la carretera, i el de les noves instal·lacions al maset del Cara, aquelles que va inaugurar el president de la Generalitat el passat dia 2 d'agost. Cóm es pot qualificar aquest any? Doncs amb un notable alt en les dues vessants. Tant pel que fa al perfecte funcionament de la maquinària i de les noves instal·lacions, com per la collita en si, doncs si ho fem comparatiu amb altres anys, veiem que tant per raons d'averies, com per falta d'estiba, aquest any s'ha hagut de parar molt menys que en anys anteriors, i per tant els dies de la campanya s'han aprofitat molt millor. I si ho mirem en els kilos de raïm collits, fent-ho compartiu amb els altres dos anys d'existència de la fusió de les dues cooperatives, és a dir, la producció total d'Agrícola de la Conca i Secció de Crèdit, ens donaria aquests resultats:
|
|
El futur de la festa del Sagrat Cor Mai s'havia vist que 36 persones formessin part com a figurants en una capella del Sagrat Cor, com hem vist aquest any en la de la Costeta. Però a pocs ha sorprès que, una vegada més, aquesta capella hagi estat -amb diferència- la millor de Solivella, tant en el seu quadre escènic, com en la seva "alfombra", doncs ja es considera com a normal que la capella de la Costeta sigui la més treballada i la més vistosa. Un resultat espectacular com aquest, i que es vagi repetint any rere any, només té una explicació, millor dit, dues raons que ho justifiquin. A la Costeta tenen a la Rosa Maria Salvadó, i el que és encara més important, hi posen interès. Aquest era un any perfecte per tal que la participació del solivellencs, en la preparació de la festa del Sagrat Cor, fos notable, dons ni havia començat la campanya de la verema, ni havia començat el curs escolar. Si recordem aquests darrers anys, la celebració d'aquesta festa es feia ja havent començat la verema i probablement d'aquí poc temps ens podem trobar que el dia 9 serà lectiu. Si fem un recorregut per les 10 capelles, que hi veuríem en l'actualitat? Per començar hauríem de parlar de la de la plaça Major, que per desavinences amb el jovent va desaparèixer fa una colla d'anys. S'ha deixat de fer alfombra al carrer del Llorac i al carrer Major, i només s'han posat mitges alfombres als carrers Tallat i Creu, i altres sense total continuïtat, com al carrer Pla o a Gardeny. També s'ha de parlar de la desaparició d'un quadre escènic -a partir de l'any 2010- dels carrers Conca/Abadia, en canvi aquest carrer ha recuperat el seu tradicional bon gust i esplendor en la seva alfombra, a més donant-li -aquest any- un toc de moderna actualitat amb la integració del Pokèmon, una nota simpàtica però que no té res de la religiositat que es vol donar a aquesta festa. Per finalitzar podem donar un cop d'ull a les altres capelles i veurem que en la majoria el treball que s'ha fet ha estat el mínim i que els quadres escènics són pobres en figurants, tret de les del carrer Pla, font del Lleó i Gardeny, les altres quatre sembla que s'hagin fet únicament per sortir del pas. Ens trobem doncs davant de la dificultat que representarà, d'aquí a molt poc temps, trobar persones disposades a posar el que calgui de la seva part per tal de continuar aquesta tradició, i encara més si aquest desinterès comença pel propi representant de l'església, el mossèn, doncs la seva poca integració en el poble s'ha notat també en la festa d'enguany. Aquest era doncs un any perfecte pel lluïment de les capelles, doncs si no totes tenen una Tupineta, si que haurien de tenir l'altre ingredient, el més important: l'interès, les ganes de fer-ho, la bona predisposició a dedicar unes hores per tal de donar una continuïtat digna a aquesta festa, a aquesta tradició. Perquè la festa del Sagrat Cor és bàsicament una tradició, doncs són molt anys -ni més ni menys que 243- que els solivellencs celebren aquesta diada gairebé sense cap interrupció. Aquesta tradició tindria com a origen la fe dels solivellencs, en el que ells creien havia estat un miracle ocorregut en la finalització d'una epidèmia de pesta que havia causat diverses morts a la nostra població. Però què es aquest concepte tan abstracte de la primera de les tres virtuts teologals que coneixem com a fe? És la creença no fonamentada en una cosa, fet, persona, o deïtat, no sustentada en proves materials. És a dir, creure en allò que ens diuen sense dubtar ni preguntar-nos si pot ser cert o no. Però és la fe la que guia als fidels de qualsevol religió a creure en un Ser Superior, i és a Ell a qui es dediquen cerimònies i actes basats en aquesta fe. Trobaríem molts llocs arreu del món que en situacions similars a la de Solivella de l'any 1743, quan hi havia una necessitat o un perill, com ara epidèmies, sequera, guerra o plagues, s'acudia a la intercessió divina. Un cas proper, també relacionat a una epidèmia de pesta el trobem aquí a prop, a Reus, a l'any 1592, origen de les seves festes de la Misericòrdia. En molts casos per tal d'aconseguir la imposició d'una determinada religió sobre altres creences -sobretot quan no n'hi havia prou amb l'espasa amb una ma i la creu a l'altra- s'ha fet una simbiosi entre aquells cultures més antigues i la religió que es vol donar a conèixer. Això ha passat sobretot en el cas de les religions cristianes a Amèrica, molt particularment el que fa referència a la religió catòlica a l'Amèrica Central i del sud, més concretament en els llocs on hi havien hagut aquelles grans civilitzacions precolombines -inques, maies, asteques- adaptant la litúrgia de les funcions religioses a les cerimònies d'aquelles cultures, o tolerant i en alguns casos introduint determinades funcions paganes, per tal que no generés rebuig la nova religió. A què ve això? Doncs que un mossèn que ha tingut aquell tipus d'ensenyament i que ha estat ordenat en un d'aquelles països, hauria de prendre bona nota del que l'Església va haver de fer allí per tal d'integrar-se amb la gent d'aquells pobles. A aquest desinterès ha estat a punt de sumar-s'hi aquest web, per tal de fer encara més evident que si no hi posem tots de la nostra part, aquesta festivitat té els dies comptats. Únicament per les paraules de recolzament d'una colla significativa de solivellencs, i per l'interès i preocupació que ells demostraven, avui, i gairebé amb un mes d'endarreriment, es posaran les més de 200 fotografies del Sagrat Cor d'aquest any.
|
Setembre '16
|
A punt Amb aquest lema s'ha celebrat aquest 2016 la Diada Nacional de Catalunya. Aquest 11 de setembre pot ser l'inici d'una nova etapa, una etapa que esperem i desitgem sigui la definitiva. Solivella va respondre majoritàriament a la convocatòria, i ho va fer ja començant a escalfar motors el dia abans, preparant-se per la celebració de la Diada, i preparant-se per reivindicar pacíficament les nostres legítimes aspiracions. L'Assemblea Local de l'ANC va programar un concert d'acordions a la plaça Major a càrrec del grup de l'Alta Ribagorça "Ribatònics", mentre s'oferia als assistents un tast dels millor vins de la nostra comarca. Altres solivellencs van aprofitar per reunir-se festivament, preparant-se per la manifestació de Tarragona, en un sopar de germanor tot veient el partit del Barça. Però l'endemà va superar les previsions més optimistes, doncs entre l'acte institucional del matí al Passeig i tots aquells que van anar a Tarragona a la tarda, els solivellencs van apostar majoritàriament per dir alt i fort que estem "a punt"!
|
Solivella ha millorat les defenses
|
|
Jornades de portes obertes i xocolatada Estem en vigílies de dues dates importants, la festa del Sagrat Cor i l'inici de la campanya de la verema. Per aquest motiu, i per tal que tots els solivellencs que ho vulguin puguin conèixer de prop les noves instal·lacions de la Cooperativa, aquesta entitat ha organitzat dues jornades de portes obertes. Una bona iniciativa, si bé algunes de les moltes persones que van anar-hi s'han queixat que allí no i havia ningú que els hi expliqués res del que hi ha allí, ni de la maquinària, ni dels diversos estris, ni dels seu funcionament ni res de res... Paral·lelament la parròquia va organitzar la tradicional xocolatada infantil que cada any fa en vigílies de la festa del Sagrat Cor. Les portes obertes de la Cooperativa van ser els dies 3 i 4, i la xocolatada el dia 4 per la tarda.
|
|
Ja falta poc per inaugurar de veritat Si bé les noves instal·lacions de la Cooperativa Agrícola de la Conca i Secció de Crèdit van ser inaugurades oficialment fa ja un mes, concretament el passat dia 2 d'agost pel M. H. President de la Generalitat, no serà fins d'aquí a un parell de setmanes que es farà la veritable inauguració, és a dir, quan arribi el moment d'abocar-hi la primera carretada de verema, aquella que suposarà el tret d'inici de l'actual campanya 2016, i quan per primera vegada es posaran en marxa aquestes noves instal·lacions per transformar el raïm en vi. Si bé en el moment en que sigui efectiva aquesta posada en marxa real està previst fer un reportatge a la web de com s'ha transformat i construït, tant el lloc com aquestes edificacions, ara pot ser un bon moment per recordar una les utilitats que es va donar a aquests terrenys. Fa relativament molt poc que s'han acabat els actes de la Festa Major d'aquest any, doncs bé, en les Festes dels anys 2005, 2006 i 2007, exactament en aquest mateix lloc on ara estan a punt d'obrir-se aquestes instal·lacions, es van fer carreres d'autocross. Sí, van ser tres anys seguits que per la Festa Major aquests cotxes van córrer al Maset del Cara, i per tal de que no ens marxi de la memòria aquí queden unes quantes imatges d'aquells anys.
|
Agost '16
|
Tornem-hi! Queden pocs dies per acabar el mes més festiu de l'any, aquells 31 dies en que la majoria dels mortals fan les seves vacances. En canvi per aquest web la segona quinzena forma part dels dies en que més treball hi ha, doncs per posar el més significatiu de les Festes de Solivella s'han hagut de revisar prop de 3.000 fotografies, de les quals se n'han seleccionat més de 500 per incloure-les a "solivella.net", les quals, per dotar-les del format adequat per la web, han estat prèviament tractades una a una. Un cop posades a la web queden a la disposició de tots els solivellencs i de tots aquells que volen guardar un bon record de Solivella i de la seva Festa Major. La única cosa que es demana és que si s'utilitzen per reproduir-les, tant per llibres, rètols o programes, es citi la seva procedència. De la Festa d'aquest any s'ha de destacar de forma molt especial, i una vegada més, la Nit de Walpurgis, doncs sense cap mena de dubte és la part més vistosa i espectacular de tota la programació. També cal mencionar de forma especial el tobogan d'aigua que es va posar al carrer de la Creu. Cal fer-ho per diverses raons. La primera d'elles el retard en que va haver de començar degut a un cotxe que estava aparcat al carrer de la Creu. De tota manera aquesta part va ser també prou distreta, doncs escoltar els raonaments dels representants municipals era força curiós doncs es volien donar la raó els uns als altres, però sense voler admetre en cap moment que aquell cotxe estava ben estacionat, doncs no hi havia cap senyal que ho prohibís, ni res que indiqués que aquell carrer estava destinat a fer-hi una activitat aquell dia, doncs l'únic rètol que hi havia feia referència al correfoc del dia anterior. Amb més d'una hora de retard es va poder començar a baixar pel tobogan. Una activitat que si bé semblava dedicada al més petits -i així va ser la primera hora- poc a poc s'hi van anar afegint joves de més i més edat, fent que el resultat sigués altament divertit, festiu i positiu. Un altre acte de gran vistositat va ser la XIXa. Trobada Gegantera, doncs aquest any el lloc de concentració va ser a la nova plaça del Castell, i des d'alli es va iniciar un recorregut per diversos carrers del poble, fent per tant que molta gent en podés gaudir, i va finalitzar en una gran ballada a la plaça de la Diputació, un lloc més ampli i acollidor que la plaça Major, on s'havia fet els altres anys. El pregoner d'aquesta Festa Major 2016 va anar a càrrec de Toni Albà, conegut humorista, actor i director de cinema en català, i popularment conegut per les seves imitacions en els programes Polònia i Crackòvia de TV3.
|
|
Conèixer Solivella (10) La resposta a la pregunta que es va fer sobre aquella creu de pedra, correspondria a la creu de terme que marcava el límit territorial de Solivella a la serra del Tallat i es va fer l'any 1879. La fotografia s'ha tret d'un recordatori commemoratiu d'aquells homes i dones difunts que havien format part de la fundació del Casal Solivellenc a Barcelona. Aquest recordatori es va fer per la missa de rèquiem que es va oficiar l'endemà de la inauguració oficial del Casal, que va tenir lloc el dia 29 de desembre de 1957. Aquesta diada de la fundació oficial va consistir en la entronització d'una imatge de la Verge del Tallat en la capella del seminari missioner de la Sagrada Família, també conegut més tard com col·legi Pare Manyanet. La cerimònia fou presidida per l'arquebisbe de Barcelona, Dr. Gregori Modrego, i apadrinada per M. Antonia Torner Urpina i Joan Corbella Travé. Precisament aquests dies en que, per la Festa Major, es farà una exposició commemorant els 85 anys del naixement del Pare Ventura Sans, en podem veure unes quantes imatges en aquest web, corresponents al dia 20 de desembre de 1957 en la fundació oficial del Casal Solivellenc al col·legi de la Sagrada Família, congregació de la qual en fou Superior General. Aquesta fotografia de l'any 1879 és la única que es conserva de la creu de terme de Solivella que es trobava prop del Tallat.
|
|
Baixada d'andròmines El grup de joves de l'Aiai Lujuvent han tornat ha organitzar aquest mes d'aquest una sèrie d'activitats dirigides a totes les edats. Segurament la que més edats diferents ha aplegat és la que s'ha fet a la nova plaça del Castell amb el nom d'Aloha's Bar, amb una decoració hawaiana i amb bona música per ambientar l'estona. Però la que per segon any consecutiu s'ha pogut veure és aquella cursa pintoresca que, des del damunt del Mallol, baixa fins a la plaça Major, passant pel castell, plaça de Sant Joan i carrer Major. Si bé aquest any només hi ha hagut sis participants, la vistositat d'aquests vehicles i la perícia dels emuladors de Hamilton, Vettel i altres grans pilots de moda de la F-1, ha fet que la plaça Major s'omplís per complet per tal de poder gaudir de l'espectacle. |
|
|
Comunicat conjunt L'alcalde de Solivella i el president de la Cooperativa Agrícola de la Conca s'adrecen als solivellencs fent-los arribar la següent invitació:
|
Juliol '16
|
|
Aiguat d'estiu El divendres 22 de juliol, poc després de les set de la tarda va començar a ploure amb una força inusual. Es pot fer difícil dir la quantitat exacta que va caure amb menys d'una hora i mitja, doncs segons les diverses persones consultades, i segons el lloc del poble on es mesurés l'aigua caiguda, la quantitat varia sensiblement. Com a xifra oficial, si entenem que pot ser-ho la que es dóna a TV3, trobaríem que a menys de dos quilòmetres en línia recta, a Blanfacort, van caure 90 litres. Però on a nosaltres ens interessa, és a dir, a Solivella, es fa difícil concretar una sola quantitat, doncs per la manera arremolinada que va ploure (i fins i tot pedregar), pot variar molt d'un lloc del poble a un altre. Diverses persones que viuen per la zona propera a la plaça Major i carrer Tallat parlen de quantitats que oscil·len entre els 55 i els 59 litres per metre quadrat. La persona que des de fa anys anota perfectament les quantitats de tots els dies que plou a Solivella, en Josep Maria Fabregat, el Franceset, en va recollir 52 als pluviòmetres de casa seva (cap a la part alta de la carretera), mentre que en Ton Orpinell, el Rito (part més baixa de la carretera), en va recollir 68. Però degut a la forta intensitat, amb tan poca estona, els efectes es van fer notar. Malgrat tot, i malgrat la pedra que va caure, sortosament no es va produir cap dany, ni al poble ni al camp. Un sincer agraïment a totes les persones que han enviat fotografies (Susanna Español, Josep Maria Sans Travé, Manel Tarragó...). A tots ells gràcies per deixar-ne constància a la web. |
|
Retorn al passat Aquest any la festa major de l'Esplai del Jubilats ha donat la sensació de voler fer una recreació de la màquina del temps de H. G. Wells, doncs aquest dia ens ha deixat algunes pinzellades que semblava que haguéssim retornat als anys del nacional-catolicisme, que tots els que passem dels 65 vam haver de viure, i que en aquest web estan retratats com els anys de la naftalina. La celebració d'aquest Sant Cristòfol s'assemblava més a aquella Solivella de principi dels anys 60, amb pocs cotxes, doncs a la benedicció a la Creu no han arribat a 10 vehicles els que hi han anat. A sobre tres d'ells han arribat quan el mossèn ja havia tancat la paredeta i havia marxat. En canvi aquest mateix mossèn s'ha fet esperar gairebé 30 minuts a l'hora del dinar, doncs igual que en aquells anys, se l'ha convidat a l'acte d'avui. Així és com es feia, convidant als representants de les forces vives del poble a tots els actes importants que es celebraven a Solivella. En aquella època eren, a més del mossèn i l'alcalde, el metge, el secretari o secretària, els mestres, la farmacèutica, el jutge de pau. De tota aquesta llista només en queden dos, el representant polític i el religiós. El primer ha fet un breu discurs i ha regalat als assistents unes precioses làmines de fotografies antigues de l'església. L'altre, sense disculpar-se per haver fet esperar mitja hora a les 148 persones que hi han assistit, ha començat a cantar una cançó que, més o menys la meitat dels que eren allí devien conèixer, doncs s'han posat a cantar-la com si estesin a l'església. Tot això suportant una calor que ofegava, doncs el local també estava en consonància amb aquest retorn al passat, doncs era com en aquells anys en els que no s'havia inventat l'aire condicionat. Tot i que, a diferència de la sala gran del Sindicat, allí s'obrien els balcons de baix i les finestres de dalt i encara que fes calor s'estava molt millor que en aquest nou i desastrós local. Cap al vespre, tornant als anys 60, el ball de Festa Major s'ha fet a la plaça de la Diputació. Tot plegat un dia força complert i distret en el que, malgrat aquests petits inconvenients, tothom s'ho ha passat bé.
|
|
Acte vandàlic Sembla ser que, amb l'arribada de l'estiu, es tornen a repetir a Solivella els actes d'incivisme. Aquesta vegada la salvatjada ha coincidit amb l'horari de tornada del "transport jove", que retornava al poble aquells joves que havien anat a la discomòbil de Vilaverd. Pot ser únicament un coincidència, però sigui el que sigui, és inadmissible que s'hagin fet aquests actes vandàlics. Encara més si contra qui s'han fet ha estat a un grup de nois i noies que, voluntàriament, es troben uns dies a Solivella per tal de rehabilitar i restaurar els antics rentadors municipals. Quina imatge s'emportaran del nostre poble i de la seva gent? Quin record els hi quedarà de Solivella? Què podran contestar quan algú els hi pregunti on han anat aquest estiu? En aquest cas l'Ajuntament ha reaccionant ràpidament fent aquest comunicat i iniciant accions per tal d'esbrinar el que ha passat i qui són els responsables d'aquest incívic acte.
|
|
La restauració dels rentadors municipals: el "torrent" Aquesta setmana han donat inici els treballs de restauració dels antics rentadors de Solivella. Tot i que era un projecte antic, doncs s'havia parlat moltes vegades de fer-lo realitat, no ha estat fins aquest mes de juliol del 2016 quan s'ha posat fil a l'agulla. Possiblement perquè era un projecte ja esperat han estat diversos els solivellencs que s'han dirigit a aquest web per donar-ne la notícia, enviant el retall que es va publicar a la Vanguardia el dia 5 (La Vanguardia - Tarragona) o la Nova Conca (Nova Conca 5 de juliol) i per deixar-ne constància a través de la web de Solivella. En aquest web, a més de poder llegir les notícies de les dues publicacions esmentades, podeu trobar unes quantes fotografies fetes ahir per l'Anton Maria Tarragó que ens permeten veure l'estat dels rentadors a l'inici del projecte de restauració, i unes quantes fotografies de com estava aquest lloc cap a la meitat dels anys 60, quan encara es feia servir per anar-hi a rentar la roba. Si bé en aquestes fotografies ja s'havien espoliat les teules que cobrien els rentadors, i s'havien substituït per unes lletges plaques d'uralita, en podem trobar una d'anterior on encara es poden veure les teules. Així és com hauria de quedar una vegada acabin els treballs de rehabilitació del "torrent", nom amb el que a Solivella es coneixia aquest lloc. |
|
Juny '16
|
Eleccions Generals 2016 Resultats de les votacions al Parlament espanyol. A la part superior del quadre hi trobem els resultats definitius de l'escrutini de Solivella i més avall els resultats per escons a Espanya. Les dades del Parlament espanyol s'aniran actualitzant a mesura que avanci l'escrutini.
|
|
Sant Joan, i el tricornio de l'àngel de la guarda de Fernández Díaz Aquest any els Joans han tingut poc protagonisme en la seva diada, doncs per una banda hem tingut el "brexit" i per l'altra el show fastigós que han organitzat Daniel de Alfonso i el ministre Fernández Díaz. Per una banda els fills de la Gran Bretanya han decidit, mitjançant un referèndum, abandonar la Unió Europea. I per l'altra, dels fills de... de les clavegueres de l'estat espanyol, s'ha descobert la guerra bruta que havien tramat contra Catalunya, inventant-se -entre els dos- arguments falsos i fabricant greus acusacions sense cap base . Una actuació més semblant a les que es feien en el règim franquista, que en una democràcia. Però si els Joans han tingut menys protagonisme que altres anys, el poble de Solivella s'ha vist involucrat en un episodi propi d'aquells temps franquistes o del còmics de Mortadelo i Filemón. Fa uns dies es va poder observar com un cotxe de la Guardia Civil es passejava carretera amunt i carretera avall, poc a poc i mirant cap el cel, com si busquessin el famós àngel de la guarda del Fernández Díaz, o per saber si el temps amenaçava pluja. Al cap de molt pocs dies l'Ajuntament de Solivella va rebre aquesta notificació de denúncia. En l'escrit es pot veure que l'actuació de la guàrdia civil havia estat com a conseqüència d'una denúncia de Societat Civil Catalana, que té molt poca representació en la nostra societat civil, i encara menys de catalana. L'Ajuntament de Solivella ha actuat amb molta diligència, i molt correctament, contestant aquest escrit i, basant-se en el que hi diu "acuerdo 13/2016 que acuerda la retirada de banderas esteladas en edificios y locales públicos", contesta que, tal com diu la mateixa guàrdia civil, les estelades estan a "las farolas de alumbrado público", i no en un edifici o local públic.
|
|
Un Sant Joan musical En el seu afany d'innovació la Rosa Maria Salvadó ha introduït la música en la celebració de la festa de Sant Joan. Seran sis les cançons que sonaran a la plaça que porta el nom d'aquest Sant. N'hi haurà per tots els gustos, doncs una d'aquestes cançons, la que cantarà en Sergi Dalma, la ha escollit la Laia Sans, pubilla infantil d'aquest any. També n'hi haurà una dedicada a l'hereu, en Pol Lisart, que parla precisament del "Pol petit". Sentirem també la cançó de la Marató de TV3, la veu de la Nina dient-nos que "Tot queda enrere", o al Tomeu Penya parlant d'"Unes illes dins d'un riu", o potser ens posarem "En peu de guerra" quan ho cantin Els Catarres. Evidentment no hi pot mancar la cançó de "La nit de Sant Joan" dels Strombers, que en una de les seves estrofes ens diuen:
La
nit de Sant Joan és nit d'alegria, En cap de les sis cançons es parla de la Tupineta, però realment és qui mereixeria que se li dediquessin totes aquestes i unes quantes més, doncs és la persona que, amb molta diferència, està contribuint més en el lluïment de les festes. |
|
(Des)informatiu Municipal Quan ja porta un any en funcionament a Solivella (en altres ajuntaments similars més temps) hem rebut, amb molt de retràs, la comunicació de l'Ajuntament de que es poden rebre les notícies que es generen al poble a través del servei de eBando. Ja era hora que es comuniqués a tothom. En realitat aquesta aplicació és molt útil, doncs permet que tots els pregons que es fan a Solivella, o totes les comunicacions que vol fer l'Ajuntament o altres institucions es puguin rebre de forma immediata a la gran majoria de telèfons mòbils actuals. Amb eBando s'acabaria amb el problema de la deficient megafonia, doncs gran part del que ens volen dir pregons que no s'entén. També seria útil per aquells estan treballant fora vila, o simplement que en el moment que es fan no són a Solivella. Gràcies a l'avís que genera al mòbil els podríem llegir al moment. Per gaudir d'aquesta important millora només calen dues coses: 1.- Instal·lar eBando al vostre mòbil, siguin quin sigui el sistema operatiu del vostre aparell, doncs és vàlid per tots. Configurar-lo per rebre els pregons de Solivella és encara més fàcil, doncs únicament cal escriure una sola vegada el nom de la població, o posar el 43412 que correspon al nostre districte postal, i a partir d'aquest moment ja rebreu totes les comunicacions que es facin. És molt important, importantíssim, que per rebre les noticies que es generen es faci el que diu el punt número 2, doncs en cas contrari no serveix de res que us instal·leu aquesta aplicació al mòbil. 2.- Alguna persona de la Casa de la Vila (empleats municipals. alcalde, regidors, secretària...), s'ha de situar davant de l'ordinador, posar els dites damunt del teclat i escriure a la pantalla el mateix que hi diu al paperet del pregó. Si algú fa aquesta tasca tan difícil i tan cansada, els usuaris de la app eBando rebran de manera immediata el contingut d'aquell pregó.
|
|
Festa de final de curs Quan en prou feines queden dos dies lectius la ZER Conca de Barberà ha organitzat el festival de final del curs 2015/2016, que aquest any coincideix en el 25è aniversari de la seva creació. La celebració, que s'ha fet a la pista poliesportiva de Barberà de la Conca, ha suposat el comiat de tots aquells alumnes que aquest curs finalitzen la seva etapa als Centres d'Ensenyament Infantil i Primari. Però no ha estat aquest l'únic comiat, doncs en el decurs de la festa s'ha fet un petit homenatge a la mestra solivellenca Maria del Carme Querol Copons, que aquest any tanca la seva etapa de docent i es jubila. Per tal que aquells homes i dones de demà -que són els nens i nenes que avui han participat en aquest festival- puguin recordar aquesta etapa de la seva infantesa, s'han seleccionat més de 50 fotografies de la festa. |
|
Documents franquistes Amb aquest títol el Diari de Tarragona ha dedicat tota una pàgina de "Tribuna" a un escrit de Josep Maria Sans i Travé. Aquestes ratlles les va escriure fent referència a la consulta que es va fer a Tortosa respecte a retirar, mantenir, o modificar, el monument franquista que hi ha al riu Ebre. Però, a propòsit dels monuments franquistes, Sans Travé fa unes reflexions que el porten de la seva etapa més jove, quan estudiava a Itàlia, a l'època més recent -la publicació del seu llibre "El monument de la plaça de la Creu"- per extreure unes conclusions que, en la seva etapa de maduresa, defensen la conservació de tot tipus de monuments -mentre aquests no siguin ofensius- tal com es van erigir, o retocant-los per suavitzar la seva simbologia. Però a la vegada criticant les mutilacions matusseres que, com en el cas de Solivella, s'han fet aquests darrers anys, sense seguir cap mena de criteri.
|
|
L'estelada del coster Tothom veu que, de quan en quan, aquella senyera estelada que hi ha dalt del coster es va deteriorant amb el pas del temps estant, com està, exposada a les inclemències meteorològiques, acabant cremada pel sol i esquinçada pel vent. I tothom veu, també, com un bon dia aquella estelada torna a lluir amb tot el seu esplendor perquè algú, que s'ha pres la molèstia de pujar fins allí, n'ha posat una de nova. Ens hem preguntat alguna vegada qui és, o qui són, la persona o persones que tenen cura de substituir la bandera? Observant tot el procés de substitució es pot constatar que les dues persones que vetllen perquè l'estelada llueixi dalt del coster són: Ignasi Corbella "Petxina" i Josep Anglès "Conesa". Dues persones que ho fan de motu propio, és a dir, per la seva pròpia iniciativa, sense que ningú els hi hagi encarregat, però, a més, ho fan a càrrec de la seva butxaca. Però gràcies a ells ara podem tornar a veure, des de qualsevol lloc, com torna a lluir una nova estelada, i si ens animem a pujar fins allí podrem gaudir d'una magnífica panoràmica de Solivella. Una panoràmica que ens permetrà veure el paisatge de la Conca, una visió total del poble des d'una òptica molt diferent, dels edificis monumentals de Solivella, l'església... el castell... Per tant, havent-hi pujat avui, he aprofitat el temps per incorporar una nova fotografia al treball del castell que es va publicar fa poc temps a la web. |
|
Curs 2015/2016 Com en altre anys, abans de finalitzar el curs escolar, s'ha afegit a la web la fotografia de grup dels alumnes del CEIP Sagrat Cor de Solivella, més algunes altres que permeten veure amb més detall aquests crios que són el futur del nostre poble. Un futur que, si hem de jutjar pel número d'alumnes, no es presenta gaire bé, doncs si repassem alguns dels darrers anys veurem que es produeix una forta davallada en l'alumnat. Aquest decreixement pot influir negativament en el futur de Solivella, doncs el baix índex de natalitat mai és un bon senyal de futur. Mirem per exemple que el curs de 2017/2008 es podien comptar 54 criatures a l'escola; el 2008/09, 58; el curs 2009/10, 55, el 2013/14, 56, el 2014/15 -ja per sota dels 50- amb 47 alumnes; però a la fotografia de l'actual curs 2015/16 ja només comptem 40 alumnes. Cap on va Solivella si seguim amb aquest decreixement demogràfic? |
|
Maig '16
|
Diada de Corpus Com tots els anys per aquesta època s'ha celebrat l'acte eucarístic i la processó del Corpus, que enguany ha caigut en l'últim dijous del mes de maig, si bé a Solivella s'ha celebrat el diumenge dia 29. Com sempre, en aquesta mateixa festivitat es fan coincidir les primeres comunions. Les criatures que aquest any han celebrat la seva primera comunió han estat: Marc i Laia Anglès, Isolda Sans, Alba Iglesias i Ramon Corbella. Després de la missa s'ha fet la processó per tot el poble, recorrent les diverses capelles que es preparen per aquest dia. |
|
Queixes i preocupació Diverses persones han mostrat les seves discrepàncies per l'escrit de la festa de Sant Isidre i en no haver parlat a la web de la tortura auditiva a que van estar sotmesos, tant al concert com al ball, els que van anar a aquests dos actes a la Societat. Alguns es mostren indignats perquè aquella mena de cortinatges que es van posar no serveixen per res. A més mostren la seva preocupació per les obres de l'espai polivalent de l'antic camp de futbol, doncs, si es fan seguint els mateixos criteris, tindrem dos monuments a la inutilitat. Aquest web s'ha pogut assabentar de dos temes que afecten a aquests dos locals. Per una banda ara es pretén fer una nova actuació al local de la Societat per tal de reduir aquesta reverberació tan molesta que es produeix, concretament es vol fer a la paret del fons, és a dir a l'entrada i més concretament a les llotges. En el que fa referència al "paller" se sap que es van pagar 65.419 € a l'empresa Serconal el passat dia 17, però que aquest import només suposa una part de les tres certificacions de la Diputació, la que correspon a la subvenció. Això pot fer que aviat es puguin tornar a emprendre les obres que havien quedat paralitzades. Tot i això serà molt difícil que aquesta fase s'acabi aquest estiu. |
|
Sant Isidre, el generós Aquest any sí que Sant Isidre es va portar com el que pertoca, és a dir, va saber fer perfectament les funciones per les quals se'l va nomenar patró de la pagesia, actuant com un veritable protector d'aquest sector. La seva generositat en vers els pagesos va començar uns quants dies abans, i ho va fer amb el regal més preuat, aquell que més valora la pagesia: l'aigua. Una generosa quantitat d'aigua que va arribar de dues diferents maneres. L'aigua va arribar en forma de pluja en aquestes dates en que més necessària és per garantir una bona collita de cereals i per alimentar la vinya. Com sempre passa, depenent de qui ho digui la quantitat caiguda pot oscil·lar, però els marges en que es mouria aquesta forquilla va dels 55 als 60 litres caiguts la setmana prèvia a la celebració de la festa de Sant Isidre. En canvi va respectar la seva diada fent lluir un sol gairebé estiuenc. Però l'aigua va arribar també per una altre camí. No procedent del cel, sinó de sota terra. El passat dia 9 de maig un saurí que havia contractat la Cooperativa va trobar una important quantitat d'aigua sota el terreny que hi ha a l'altra banda de la carretera de Sarral, i que tot i que va marcar a només uns escassos 20 metres, la que considera que pot ser la vena principal la va trobar a una profunditat de només 54 metres. En cas de que es confirmi que es tracta d'una vena i no d'una bossa, aquest descobriment seria molt important. En principi la idea és canalitzar-la cap a les noves instal·lacions del Maset del Cara que començaran a operar la propera campanya de la verema (fotografies del dia 9). Com s'ha dit abans la generositat de Sant Isidre va fer que aquelles abundants pluges donessin pas a un dia de sol radiant per celebrar la festa de la seva diada. Una festa que aquest any va tenir com a principals protagonistes a:
Però Sant Isidre es va voler mostrar encara més generós en arribar les 5 de la tarda, hora en que començava l'últim partit de la lliga de futbol de primera divisió. El Barça, que jugava a Granada, anava primer amb només un punt per damunt del R, Madrid, que jugava a A Coruña. A les 18:51 el Barça es proclamava campió de la lliga 2015-2016 Visca el Barça i visca Sant Isidre! |
|
Aplec del Tallat Com cada any per aquestes dates el Grup Cultural de la Dona ha organitzat l'aplec al santuari del Tallat. Aquest any el dia havia començat plujós a primera hora, però capa mig matí s'han començat a obrir clarianes fins que el sol ha brillat en tot el seu esplendor. És a dir, el dia podia haver estat magnífic... a no ser pel fort vent que ha començat a bufar. Un vent tan fort que ha impedit que les paelles es poguessin coure a l'exterior. Però malgrat el vent tot ha anat perfecte. Ràpidament s'ha substituït el foc de llenya pels fogons de butà, i d'aquesta manera avui ha quedat més que demostrat que sigui amb llenya o amb butà, les dones d'aquest Grup fan una paella extraordinàriament bona. Així ho han certificat per unanimitat les prop de 60 persones que aquest any s'han donat cita al Tallat. |
|
Conèixer Solivella (9) El més passat no es va posar cap fotografia per formular la pregunta de "Conèixer Solivella", sinó que únicament es va plantejar amb uns termes molt senzills. Senzills, però molt importants: "Quin creieu que va ser el projecte més beneficiós per Solivella i que mai es va executar?". Són dos quarts de vuit del matí d'un dia fred d'hivern i a Solivella comença a clarejar el dia. Pel carrer Major baixen caminant tres persones. Al davant hi va un home tot mudat i encorbatat que porta una petita maleta lligada amb un vencill, i uns quants metres més endarrere un home i una dona de més edat, ella vestida completament de negre, fins i tot el mocador que porta al cap. Quan arriben a la font de la Plaça s'aturen per saludar amb un home que estava abeurant la seva mula. Una altra parella que surt del carrer Pla i que semblen haver-se posat d'acord amb la manera de vestir, els criden i els hi diuen tot rient 'no xerreu tant que encara farem tard i se'ns escaparà'. Els tres primers s'acomiaden del que està abeurant la mula i tots cinc es dirigeixen cap el portal de la Bassa per anar cap a la Creu i enfilar la baixada del Cabreta. En arribar baix de tot només els queda creuar el pont nou de la rasa i ja hauran arribat a lloc. Allà lluny, mirant cap el Tallat, veuen una columna de fum negre que, poc a poc, es va acostant cap on són ells. 'Veus? teníem temps de sobres, encara tardarà a arribar ja som a l'estació'. 'Si -li respon l'altre- i si tot va bé abans de les nou ja serem a Valls'. Aquesta conversa fictícia podria haver estat realitat si el més gran dels projectes que afectava a Solivella s'hagués portat a terme. Un projecte que hauria canviat per complet el devenir del nostre poble. La revista especialitzada, i de gran prestigi, "Industria e Invenciones" publicava la notícia d'un projecte de línia de tren que passava per Solivella, i pocs dies després -16 de novembre de 1883- la publicació oficial dels ferrocarrils de la península Ibérica "Gaceta de los Caminos de Hierro" parlava amb detall del projecte, lloant la seva viabilitat. Segons aquesta publicació, entre altres coses parlava del cost que suposava i el comparava amb el cost mitjà per kilòmetre de via dels ferrocarrils espanyols, que era de 250.000 pts el kilòmetre, amb aquest nou tram, que costaria només 150.000 pts/km., doncs la única obra costosa que calia fer era el túnel de Rocallaura (anomenat així, però segurament referit a salvar la serra del Tallat). També feia comparativa la distancia mitjana entre estacions, que en aquesta línia era de 6 km., mentre que en la de Valls a Barcelona és de cada 7 km., i la de Tarragona a Barcelona i França cada 5. Això la convertia en una línia vàlida i rentable i per tant un projecte molt atractiu pels accionistes. Les 16 estacions previstes eren: Valls, Pla de Cabra (avui Pla de Santa Maria), Cabra, Barberà, Sarral, Solivella, Rocallaura, Vallbona de les Monges, Llorenç, Maldà, Belianes, Arbeca, Vilanova de Bellpuig, Golmés, Utxafava (actualment Vila-Sana), Linyola i Balaguer.
|
Abril '16
|
Per Sant Jordi, rosa, llibres... i orelletes L'Associació del Jubilat i Pensionista ha tingut una magnífica iniciativa que, a més de ser molt original per celebrar la Diada de Sant Jordi, ho és també a nivell purament solivellenc i en la que tothom, de qualsevol edat, pot participar-hi. Es tracta de potenciar, difondre i ensenyar a fer, el postre més típic de la gastronomia solivellenca: les orelletes. La seva idea era convidar a participar-hi tothom de forma plenament activa. Aquelles senyores que, a més de ser "artistes de la cuina", saben fer de la manera tradicional les orelletes. Elles actuarien de professores per tal que les noves generacions de jovent aprenguin a fer aquesta llaminadura típica de Solivella, i d'aquesta manera es pugui anar passant, de generació en generació, l'art de fer les orelletes. D'això es tractava, i fins i tot, prèvia invitació, el jovent havia confirmat la seva assistència. No és ara el moment d'analitzar els motius pels quals no hi han anat, però si que cal encoratjar als "jubilats" a que no es rendeixin i que l'any vinent ho tornin a fer. El jovent és comodón, però no ruc. O sigui que, quan avui s'assabentin de com ha anat de bé aquest primer "dia de l'orelleta", segur que l'any que ve no es quedaran a casa. Per això es demana a aquestes artistes de l'orelleta que l'any vinent tornin a donar les seves classes magistrals. El jovent recollirà el testimoni per tal que aquesta llaminadura típica de Solivella mai es perdi. Tal como dia la Junta en la seva circular, "qui vulgui, sense marge d'edat... l'Esplai del Jubilat pretén posar el seu gra de sorra en transmetre i preservar l'elaboració d'aquestes pastes tan nostres a les següents generacions". A través de la recepta que ens ha facilitat l'Associació de Jubilats i Pensionistes, i també de la sèrie de fotografies que s'han fet, ja teniu una primera pinzellada de com es fan les orelletes. |
|
No promocionem els nostres vins? No fa gaire temps vaig estar amb uns amics a la Agrobotiga de l'antic celler de Montblanc. Allí vaig tenir la primera desgradable sorpresa en veure que hi estaven exposats, tant per fer-ne difusió com per la venda directa- pràcticament tots el vins de les cooperatives de la Conca i també dels cellers particulars. Pràcticament tots... excepte els de Solivella, o millor dit, res de l'Agricola de la Conca i Secció de Crèdit, SCCL. L'endemà en vaig parlar amb un important càrrec d'aquesta Cooperativa a Solivella i es va mostrar estranyat. Més estranyat em vaig quedar jo veient, per la seva resposta, que creia que els productes es promocionen per si sols. Aquest passat dilluns s'ha fet a Barcelona la presentació d'un acte per potenciar el coneixement del Trepat, dotant aquest vi d'un nou logo per tal d'ajudar a potenciar el coneixement d'aquest vi autòcton de la Conca. No surt per res Solivella, i en prou feines l'Agricola de la Conca i Secció de Crèdit SCCL, doncs únicament es veu un parell de segons una ampolla de Francolí (no de Puig de Solivella), de Castell d'Or, quan d'altres es veuen tres i quatre vegades. Tampoc es veu per res Solivella i sí altres poblacions. Tractant-se de la Cooperativa més important de la Conca hauria de tenir més protagonisme i no únicament aquests dos segons per mostrar una ampolla d'una empresa de Vilafranca com a única representació de Solivella. Aquest és un dels articles que s'han publicat d'aquest esdeveniment i que correspon al setmanari Nova Conca.
|
|
Grans millores a cost molt baix Que es parli molt, i molt sovint, de potenciar la marca "Solivella" per atraure més visitants i que els que venen s'emportin una bona imatge del nostres poble, no és suficient si no fem res per millorar, o com a mínim per conservar, el que tenim a Solivella. Han passat només vuit dies des de que es van posar a la web les noves pàgines dedicades al castell i aquestes han estat segurament les més visitades, realment ha tingut una molt bona acollida, doncs entre les entrades a la web i les del Facebook de Solivella, ja han vist més de 1.200 persones tot aquest nou material que es va afegir, en només aquests vuit dies. També s'han rebut diverses mostres de complaença i alguns comentaris nostàlgics de temps passats. Entre aquests hi ha alguns punts de coincidència, sobretot d'aquells que recorden quan, durant bastant de temps, la silueta del castell estava il·luminada a les nits, i reclamen que es torni a posar aquell focus. És cert que era preciós veure aquell pany de paret del castell il·luminat, però, fins que no aprenguem a respectar el que tenim, ens hauríem de plantejar quina és la principal prioritat. I aquesta ha de ser una bona conscienciació pedagògica de respecte cap el nostre patrimoni, doncs aquells focus que il·luminaven el castell van ser salvatgement trencats pel mateix incivisme que havien tingut els solivellencs que van dinamitar el castell l'any 1915. Havien passat molt anys i unes quantes generacions, però es demostrava que les coses seguien igual. Potser ara, després de la remodelació que es va fer l'any 2007 és ja el moment? El que sí podríem millorar, i molt, és l'indret que més visites rep Solivella: La plaça Major. No hi ha cap visitant dels que arriben al nostre poble que no passi per la Plaça i en veritat hauríem de reconèixer que, des de que l'any 1967 es va acabar de posar aquest preciós empedrat del terra, no hem fet res per conservar-lo. Cada vegada el seu aspecte està més degradat. Hem parlat del castell, d'una construcció que segurament va fer l'empedrat del seu terra del pati d'armes en el decurs del segle XVè, i allí podem veure unes decoracions amb formes geomètriques, fetes -al igual que el de la plaça Major- de palets de riu. blancs i negres, que es conserven millor que els que tenim a la plaça. Aquesta sí que hauria de ser una actuació prioritària, i que tindria un cost mínim.
|
|
El castell dels Llorac Quan l'any 1999 es va presentar aquest web, un dels temes d'especial rellevància estava dedicat al nostre castell. Amb el decurs del temps es van fer incorporacions de nou material per tractar d'enriquir aquell capítol tan lligat a les arrels de Solivella, al lloc on va nàixer el nostre poble. Però degut al precari internet que hi havia en aquells anys, les fotografies que es posaven eren d'un baix format, de manera que no tardessin gaire estona en poder-se visualitzar. Evidentment aquell format de la primitiva web ha quedat desfasat amb el temps, per tan era qüestió de canviar-ho tot per tal de millorar un capítol tan important com és el dedicat al castell. Quan fa una mica més de mig any es va anunciar en aquestes pàgines la intenció de fer-ho, no pensava que el treball es podia complicar tant. Però així ha estat, doncs en el moment d'escriure la pàgina de la història del castell no em vaig conformar a transcriure el que hi havia a la web, sinó que vaig aprofitar per documentar-me molt millor, per tractar de plasmar d'una forma rigorosament exacta les diverses vicissituds que havien hagut de viure les parets d'aquell magnífic castell-palau. Han estat molts els llocs visitats per tal de poder documentar de forma fidedigna tota la història possible en relació al castell. Una vegada recollida tota la documentació era qüestió de posar-la a disposició de tothom a través d'aquest web. Per tant s'ha intentat recopilar-ho fidelment, però d'una forma àgil, molt entenedora i fàcil de llegir i assimilar. És a dir, que no es fes pesada la seva lectura, però que no quedés res important per dir. Probablement la lectura dels últims anys de la història del castell no agradi a molts solivellencs -tampoc a mi- però la història és la que és i nosaltres no som responsables del que van fer els nostres avantpassats. Tot el que s'ha escrit està documentat, amb les oportunes referències de totes aquelles persones que van intervenir per tal d'intentar salvar el castell. En aquest nou apartat dedicat al castell s'han fet divisions segons la temàtica que es busqui, de manera que també sigui més fàcil de localitzar allò que més ens pot interessar. També s'ha refet tot el material gràfic, millorant el format d'un total de 432 fotografies, tot i que, malauradament, algunes de les més antigues poden aparèixer una mica defectuoses. El fet de que avui s'estreni aquest nou format del castell no vol dir que quedi tancat, doncs al igual que s'ha fet amb aquells capítols que poden tenir un cert interès turístic (Racó del Càntir, Església) que, tot i que ja s'havien canviat al nou format, s'han continuat enriquint amb nous continguts. El mateix s'anirà fent en futurs esdeveniments que afectin al castell. Avui s'estrena aquest nou capítol i es posa a la total disposició de tots els solivellencs i de totes aquelles persones que tenen interès en conèixer el nostre poble i especialment el castell. A través d'aquestes noves pàgines entendran millor el que va ser el castell -que va ser el bressol de Solivella- i la manera força digna que avui el tenim. La intenció, doncs, ha estat recopilar tot allò que es vulgui saber sobre el castell dels Llorac: la seva història, els anys d'esplendor i també els de decadència, la recuperació i la seva rehabilitació. Que tothom ho pugui trobar en aquesta pàgina, i que serveixi també per donar a conèixer millor el nostre poble -a través d'aquest monument- convidant a visitar-lo a tots aquells que encara no el coneixen. |
|
Conèixer Solivella (8 i 9) "Conèixer Solivella 8": Els noms dels homes de la fotografia, el lloc on es va fer i el motiu pel qual es van reunir aquí són: La nit del 23 al 24 de febrer de l'any 1944 va caure una gran nevada a Solivella, una nevada que segons les veus dels testimonis -cal tenir en compte que sempre són exagerades- va superar el metre d'alçada. Passada la nevada es va trobar a faltar un veí. Aquest veí es deia Josep Iborra i era natural de Montblanc, però vivia a Solivella en una caseta just sota el castell, al racó superior del lloc on ara hi ha cal Sagal. Se’l coneixia amb el renom de Macià-nyic. També havia desaparegut la seva dona i es va pensar que ella l'havia anat a buscar i probablement també havia quedat aïllada. No va sorprendre que ell faltés, doncs aquest home era una persona molt “especial” en el seu comportament social. Veient que no en sabien res, ni d’ell ni de la seva dona, es va organitzar un grup per anar a rescatar-los, doncs imaginaven que es podrien trobar aïllats per la neu en una cabana a la partida de les Llopateres, com així va ser. La fotografia es va fer a la plaça Major, entre cal Salat i cal Tonatxo. Aquest és el grup que hi va anar i que va concloure amb un feliç resultat, doncs els van trobar i els van acompanyar de tornada al poble: D'esquerra a dreta, Pep Ballart (Bajar), Àngel Salvador (Txeco), Miquel (Xarrapa), Pepito (Tiroldo), Juanito March (Silo), Carles Ribas (Terrible), Antoni Garcia (Sevillano) (en aquell moment alcalde de Solivella), Josep Ballart (Pep Cantaré). A baix: Salvador (Mestre), Fidel Travé, i Pep (Perico).
"Conèixer Solivella 9". Aquesta vegada sense cap imatge és fa la següent pregunta: Dels molts projectes que s'han fet a Solivella i que mai s'han portat a terme, quin creieu que pot ser el més important? Es tracta d'un projecte que hauria canviat de manera radical i molt positiva la fesomia del nostre poble i sobretot el seu futur en la vesant econòmica. Aquest important projecte, mai realitzat, va estar a punt de veure la llum la segona meitat dels anys 80 del segle XIX. De què es tractava? |
Març '16
|
Volta ciclista a Catalunya En un grisós dia de Divendres Sant ha passat per Solivella la cinquena etapa de la Volta. Aquesta etapa feia el recorregut de Rialp a Valls, que tenia una distància de 187'2 km., s'ha fet a una marxa més alta del previst, fet que ha originat que el seu pas per Solivella, que s'esperava segons programa de la Volta a les 16:13, es fes cinc minuts abans del previst, tot i que l'etapa anterior havia sigut molt forta i que en aquesta tenien el Port d'Àger (912 m.), la pujada fins a Belltall (714 m.) i els quedava encara el Coll de Lilla. L'etapa l'ha guanyat el colombià Nairo Quintana, seguit d'Alberto Contador, mentre el català Joaquim Purito Rodríguez, entrava a la meta en onzena posició. |
|
Dia de la Dona Treballadora Aquest dimarts s'ha celebrat al local de la Societat el Dia de la Dona Treballadora, amb l'assistència de 70 persones que van poder gaudir d'un magnífic concert líric. L'acte va ser presentat per l'alcalde i presidit per l'alcaldessa i regidores que van ser escollides el dia de Santa Àgueda. Si bé la part important van ser les cançons -de sarsuela, òpera i tradicionals catalanes- de la soprano Carme, que va estar acompanyada al piano pel David, en el decurs de l'acte es va retre homenatge a 40 dones solivellenques pel seu treball realitzat al llarg de la seva vida. En el decurs d'aquest acte institucional, organitzat per la Regidoria de la Dona, s'ha llegit el manifest 2016 del Dia Internacional de la Dona Treballadora. |
|
Febrer '16
|
Aigua, neu i teatre Han hagut de passar més de quatre mesos perquè les terres de Solivella rebessin la desitjada aigua de la pluja. Finalment, ara fa uns quinze dies, va ploure i van caure 17 litres d’aigua per metre quadrat, però era tanta la sequera que hi havia que en prou feines aquesta pluja va fer cap efecte. Hem hagut d’esperar a la nit d’aquest passat divendres, 26 de febrer, perquè la climatologia ens donés una alegria. Aquesta va arribar en forma d’aigua, però també de neu. Una neu que va durar poques hores, doncs el sol del dissabte al matí la va fondre en poca estona. Però va ser el suficient perquè tots plegats, i encara més els menuts, tinguéssim la possibilitat de veure un paisatge diferent. Però el que més desitjaven els passejos, la pluja, ens va regalar uns cinquanta litres per metre quadrat, 38 que van caure la nit del divendres i dotze del dissabte a la tarda, tot i que el dissabte a quarts de cinc de la tarda va tornar a nevar, però aquesta vegada la neu ja no va quedar.
|
|
"Signes del temps"
Aquest passat diumenge a l'espai "Patrimoni" del programa "Signes del temps" de TV3 va estar dedicat a mostrar l'església de Solivella. Un espai d'un breu recorregut, de només un minut i quaranta-vuit segons, però suficient, que va començar amb una vista panoràmica del poble, la façana de l'església amb el detall de la imatge de la mare de Déu, per endinsar-se després cap a l'interior on es van poder veure tots els detalls artístics que hi tenim: altar major, imatge de la Verge, algun altar lateral, sobretot el del Sagrat Cor i la seva imatge, el Santíssim, el rosetó, el baptisteri i el seu mosaic, la crucifixió, algun vitrall..., per acabar altra vegada amb una panoràmica de la població. Aquest breu programa comença amb un anunci que podeu suprimir, al cap de set segons, tancant la X que veureu a la part superior dreta de la pantalleta. |
|
Carnaval 2016
Segurament que aquest anys Solivella ha viscut una de les festes de Carnaval menys lluïdes i pobres en molts anys. Per no lluir no va ni lluir el temps, doncs a l'hora de començar la rua es va posar a ploure, i degut a això es van haver de fer alguns pregons modificant l'hora d'inici. Únicament tres carrosses formaven la festiva desfilada, i només les acompanyaven en el recorregut quatre comparses, de les que únicament dues d'elles estaven formades per un notable grup de participants. Tret d'alguna petita excepció -qui ni tan sols concursaven- es pot dir que la festa la van salvar la canalla i el jovent. On es van quedar aquest any aquells pares que pugnaven per veure qui feia la carrossa més gran i més lluïda? On s'han quedat aquells nombrosos grups de famílies amb vistosos vestuaris? Si per una banda vam poder comprovar que els més petits s'ho passaven d'allò més bé amb la seva participació, aquesta vegada ningú podrà dir que el jovent no participa en les festes de Solivella, doncs ells van ser la veritable ànima que va saber donar el toc festiu i alegre a la festa. El mateix jovent que, un cop acabada la desfilada es mostraven sorpresos i indignats pel no-discurs de Sa Majestat el Rei Carnestoltes. No van ser ells els únics, doncs tota la gent que, un cop arribats a la plaça Major, també es van quedar amb un pam de nas esperant les sarcàstiques paraules del Rei del Carnaval. Encara més quan es va comunicar que la Societat s'obriria a dos quarts de deu, que -com sempre passa a Solivella- va ser amb el corresponent horari solivellenc, és a dir, les portes s'obrien vora les deu. Però un cop anunciat això, a la Plaça va començar a circular el rumor de que el discurs es faria a la Societat, doncs s'havien repartit un fulls que semblaven el pròleg del seu contingut: Comiats varis (Silvia, mossèn, gasolinera, cal Caixis) canvis de presidents (Aiai LuJuvent, Agrícola de la Conca), interrogants (Sant Jordi, Societat) Gira-Sol, canvi de partit de l'alcalde, algun regidor que vol dimitir, etc, Doncs no, res de tot el que esperàvem es va poder escoltar. Potser es degut a que la festa s'ha celebrat massa tard, ja en època de Quaresma? No, tampoc és això, doncs ja va passar un altre any que la festa es va fer entrat ja aquest període i el discurs es poder gaudir. Si bé el jovent es va queixar per la manca del discurs, cal lloar la seva actitud i bona predisposició en el desenvolupament de la festa a la Societat. També cal fer extensives les felicitacions a les comparses que van actuar després del sopar i a la simpàtica professionalitat de l'Enric Company a l'hora de presentar-les. Com s'ha dit abans, la sorpresa, la indignació i el no entendres res, no va ser únicament patrimoni del jovent, doncs la immensa majoria es va quedar també amb les ganes i amb un pam de nas. Aquells fulls que, com a pròleg del discurs, es van repartir a la Plaça, no van ser l'aperitiu del que vindria després com a plat fort, les sàvies paraules de Sa Majestat Carnestoltes. Alguna cosa havia passat, alguna cosa ho va impedir. Però malgrat aquest fet inexplicable, aquesta web es congratula de tenir, en exclusiva, l'esborrany de les anotacions que van fer els membres de la Comissió en la reunió en la que es va tractar del contingut del discurs. Aquest és el full en el que, després de pensar molt, van escriure:
|
|
Festa de Santa Àgueda Ahir a dos quarts de set de la tarda, divendres 5 de febrer, es va celebrar al local de la Societat la festa de Santa Àgueda, la festa per excel·lència de les dones. Per aquest any 2016 va resultar proclamada alcaldessa la Sra. Teresa Ripoll, i regidores les senyores Cèlia Anglès i Teresa Pagès, les quals tenen a partir d'aquest moment la potestat de fer suggeriments a l'Ajuntament d'aquells temes que considerin poden servir per millorar Solivella. Esperem que aquesta vegada els seus suggeriments es facin realitat, doncs l'arranjament dels antics rentadors que, a més de ser una demanda de l'ahir cessant consistori de dones, és una promesa que hem sentit repetir moltes vegades, sobretot en campanya electoral, des de la Casa de la Vila. A més de que ja van arribar ajuts econòmics per fer-ho, aquest any es crearà un camp de treball de joves a partir del 3 de juliol, en el que durant 14 dies es dedicaran a restaurar i millorar l'aspecte dels safareigs. En el decurs del mateix acte l'alcalde va preguntar a alguna de les dones presents a la sala quines consideren que poden ser les urgents i necessàries. De les dues ja n'havíem sentit parlar i fins i tot n'havíem llegit alguna cosa als informatius municipals: La cura que han de tenir els propietaris de gossos en recollir les deposicions dels seus animals. L'altre suggeriment era per limitar la velocitat el pas del vehicles per dins de la població. Pregunta: Heu vist el que han fet a Blancafort en una carretera que té infinitament menys pas de vehicles que la C-14? Una carretera que no passa per dins de la població. Aquí, que travessa de cap a cap el nucli urbà, es van eliminar totes les mesures dissuasòries que teníem -bandes rugoses, semàfor- i malgrat les queixes i avisos de diversos veïns no s'ha fet res per millorar la seguretat dels solivellencs. |
|
Carnaval 2016 Aquest any sa Majestat Carnestoltes arribarà a Solivella una setmana més tard del previst, doncs aquest any la festa es farà el dissabte dia 13. En el programa d'aquest any s'han introduït les següents
|
Gener '16
Nota d'agraïment
|
|
Dies de comiats Sembla ser que aquests darrers dies del mes de gener siguin els que uns quants han escollit per fer efectiu el seu comiat. I no es tracta d'una sola persona, ni de dues, sinó que probablement siguin tres les que, abans d'acabar els pocs dies que falten de gener, decideixin posar punt i final a una etapa de la seva vida. Qui primer ho va comunicar, i que en part ens ha agafat de sorpresa per la precipitació, va ser Mn. Magí. El Rector de Solivella deixa la parròquia per ser traslladat a la de Sant Magí a Tarragona, una antiga església que es troba a la part alta de la ciutat, just al darrera de la catedral. L'altra persona que tanca una llarga etapa de 27 anys al servei dels solivellencs, oferint-nos la possibilitat de trobar a la seva botiga -entre moltes altres coses- la premsa diària, és la Silvia. Doncs bé, la Silvia ha considerat que ja ha treballat prous anys i que vol passar a engreixar la fila dels pensionistes. Un altre -probable- tercer comiat, sigui la finalització de la etapa dels actuals gestors del bar de la Societat, si bé caldrà esperar uns quants dies, fins a la finalització d'aquest mes de gener, per confirmar el que diversos regidors de la Casa de la Vila donen ja per fet. Cal desitjar a tots ells que, en la nova etapa que s'obrirà a partir d'ara en les seves vides, trobin tot el bo i millor que ells esperen trobar-hi. |
|
Tornem a la rutina Ja podem donar per acabades les festes del solstici d'hivern, amb el Nadal, Cap d'Any i Reis. Unes festes que aquest any s'han desenvolupat amb un clima realment inusual per aquestes dates, doncs tret de la mica de fred que va fer la Nit de Reis i el vent que ens ha visitat aquests darrers dies, les temperatures han sigut molt més altes del que pertoca per aquest temps. Els més petits, si bé abans d'ahir, divendres, ja van anar a l'escola, serà demà quan hi retornin d'una manera continuada per continuar aquest nou trimestre. Ells van ser els que van donar el tret de sortida d'aquestes festes nadalenques amb el festival que es va fer a la Societat tres dies abans de Nadal, el passat dia 22. D'aquest any caldria destacar que s'hagi recuperat la vistositat de les carrosses del Reis i de la seva comitiva, doncs aquests darrers anys va en augment la cura que es té per sorprendre als més menuts amb l'arribada de Ses Majestats. Però també cal destacar, d'aquest mateix dia, el homenatge de reconeixement que es va fer, a la Casa de la Vila, a cal Caixis, per la seva trajectòria de servei als solivellencs i per les seves continuades col·laboracions en les festes que el nostre poble ha organitzat. També cal destacar que, en ple hivern, i gràcies a aquesta excepcional climatologia, el jovent pogués gaudir d'una sessió de zumba a la plaça de la Diputació l'endemà de Sant Esteve. També hem pogut veure com els pessebres que es fan han anat millorant molt en aquests darrers anys, doncs si bé altres anys únicament se'n posava un, o excepcionalment dos, en aquest web, aquest any en podeu veure tres. El que no vol dir que no n'hi hagués d'altres que, per la seva vistositat, mereixessin ser-hi. |
|
Res de nou Hem deixat la darrera setmana del 2015 on hem vist, llegit i escoltat, com la premsa més casposa de la capital del regne veí es mostra escandalitzada perquè a Madrid s'ha proposat que el Reis Mags siguin dones. Porten més de vuit dies parlant d'aquest tema, censurant aquesta iniciativa per massa agosarada, i indignats perquè una dona pugui ser Reina Maga. Potser aquest sigui un clar indici dels pocs segles de civilització que tenen, doncs fins a mitjans del segle XVI les úniques mostres de cultura només es podien trobar a uns 70 km. en línia recta cap el sud d'on ara hi ha Madrid, a Toledo. Potser aquesta manca de cultura els faci pensar que estan a punt de cometre alguna mena de sacrilegi, permetent que els Reis Mags siguin dones. Doncs no, ni és cap aberració, i ni tan sols seria una novetat, doncs a Solivella fa molts anys que la nit del 5 de gener va arribar una reina rossa, amb el nom de Gaspara, per portar el regals a tots aquells nens i nenes que s'havien portat bé. Va ser l'any 1974. Per si algú vol il·lustrar a la gent de Madrid enviant algunes fotografies que ho proven, aquí en podeu trobar tres d'aquell any, en les que es pot veure a la Reina Gaspara a Solivella. Per tant no serien els primers, res de nou al Villa i Corte, com tampoc tenim encara res de nou a Solivella aquest any, tret d'aquelles moltes promeses que sovint ens fan, però que mai es tradueixen en res concret. Provem d'escriure una carta als Mags o a les Magues? Tenim encara dies per pensar-ho, doncs tot just ens acabem de menjar els dotze grans de raïm, per tant, de moment... els millor desitjos de felicitat per aquest any 2016.
|
