Continuarem anant a cal Caixis 

De la mateixa manera que s'està tancant l'any 2015, es tanca una etapa d'un negoci familiar de prop de cent anys d'existència, doncs va ser l'any 1923 quan el Salvador Castro -un tractant en carns de boví i corder, va obrir una botiga amb la seva mare, l'Antònia Andreu.

Una botiga, la de cal Caixis, en la que quatre generacions ens han ofert la carn i tots els seus derivats.

La botiga del carrer Pla s'ha anat millorant i transformant amb el pas del temps, una botiga en la que sempre hi hem trobat amabilitat, simpatia i bon servei, a més de la excel·lent qualitat dels seus productes. Ja fa temps que el Salvador, net del primer, junt amb la seva muller, la Juanita, regenten aquesta botiga de queviures, on la carn i la cansaladeria són el més destacable, però que, a més, s'han doctorat en l'elaboració de tots els seus derivats, fonamentalment els seus reconeguts embotits. Però no tot acaba aquí, doncs som molts els que esperem els dies que posen en funcionament l'ast per poder degustar els seus pollastres o conills.

No acabaríem amb les carns si volem parlar del que elaboren a cal Caixis, doncs han estat uns mestres també en altres tipus de productes. Dels diversos que hi podem trobar segurament caldria destacar el codonyat que ells mateixos fan. Però el millor que ens hem emportat sempre de cal Caixis ha estat el bon tracte que ens han donat, la seva amabilitat i el bon servei. I aquesta faceta no es limita a portes en dins de la seva botiga, sinó que ho hem pogut comprovar en la majoria de festes que es fan a Solivella, on -d'una manera generosa i altruista- sempre han col·laborat oferint-se ells mateixos i els seus productes  de forma totalment desinteressada per benefici del lluïment de les festes. Si bé ha arribat el moment de la merescuda jubilació, tant pel Salvador com per la Juanita, aquest comiat no es fa extensible a la botiga, doncs únicament es tanca l'etapa de la família Castro, però cal Caixis continuarà obert per atendre als solivellencs, a partir d'ara la botiga serà regentada per en Tomàs.      Cal Caixis

Accident 

23 de desembre. Prop de les quatre de la tarda ha patit un accident un operari que estava treballant a la zona del Maset del Cara, on s'està fent un dipòsit soterrat de gran capacitat, que una vegada acabat podrà contenir prop de 800.000 litres de vinassa, en el moment en que es posin en funcionament les noves instal·lacions de la cooperativa.

Avui es començava a fer, al voltant del gran cercle de ciment de la base, l'encofrat de fusta per, posteriorment, omplir aquest espai amb formigó armat. De cop, i sense saber els motius, un dels operaris ha caigut d'una bastida que estava aproximadament a uns tres metres del terra. Degut a les greus ferides que ha sofert, que no li permetien pujar pel seu propi peu, ni tampoc amb la única ajuda dels seus companys, s'han hagut de desplaçar fins a aquest lloc, a més dels mossos d'esquadra, dues ambulàncies i set cotxes de bombers.

El ferit ha estat atès ràpidament pels serveis d'emergències mèdiques, però degut a l'hora que s'han pogut iniciar les tasques per poder treure'l -la recuperació s'ha fet prop de les sis- un del cotxes de bombers havia d'il·luminar, amb focus des de dalt, l'interior d'aquest gran forat, mentre un altre dels camions amb la seva grua ha fet baixar una llitera subjectada per un cable. D'aquesta manera han pogut hissar amb seguretat al ferit per tal que se'l poguessin endur amb l'ambulància cap a l'hospital Joan XIII de Tarragona.

Festival infantil 

Com ja va sent tradicional, abans de tancar portes per les vacances de Nadal, els alumnes del col·legi públic de Solivella ens han ofert un festival commemoratiu d'aquestes festes.

Aquest dimarts, 22 de desembre, al local de la sala d'actes de la Societat, els alumnes del C.E.I.P. Sagrat Cor, ens han fet passar un agradable matí amb la representació de "Història d'un estel", en la que a través de la paraula, el ball i la música, han fet una magnífica escenificació d'aquest relat. Cal per tant fer un públic reconeixement, no tan sols als alumnes, sinó també al professorat per la manera perfecta com aquesta canalla -tant els grans com els més petits- han demostrat haver assajat d'una manera disciplinada, i a la vegada divertida, aquesta obra, a través de la qual ens han desitjat a tots plegats que passem unes molt Bones Festes de Nadal.

   Nadal 2015  

Eleccions Generals 2015 

Resultats de les votacions al Senat i Parlament espanyols. En primer lloc l'escrutini definitiu de Solivella i més avall els resultats per escons a Espanya.

ELECCIONS GENERALS 2015  RESULTATS VOTACIONS SOLIVELLA cens electoral: 521      vots Parlament Democràcia i Llibertat 159 Esquerra Republicana 118 Podemos 31  Partido Popular 29 Partido Socialista 18 UDC 11 C's 7 Altres   3 Nuls   2 En blanc   1   Total votants 379      RESULTATS ESPANYA        escons Parlament Partido Popular 123 Partido Socialista O.E. 90 Podemos 69 Ciudadanos  40 Esquerra Republicana 9 Democràcia i Llibertat 8 PNB 6 Izquierda Unida 2 Bildu 2 Coalición Canaria 1

Això és fer "marca"! 

A la Rosa Iglesias, la Rossita del Colometes, se li va despertar molt aviat la seva afició al col·leccionisme, doncs ja de petita les seves amigues sovint li donaven diferents coses que sabien que a ella li agradaria guardar. De les diverses col·leccions que ha fet en la seva vida, en destaca una especialment, el seu amor per un estri que, de molt petita -com en totes les cases de Solivella- havia vist, havia fet servir tant a casa com al tros, i havia anat moltes vegades a la font a omplir-lo: El càntir.

I ja de molt petita un regal que li va fer molta il·lusió va ser un petit càntir. Un petit càntir per una nena petita, doncs la Rossita només tenia sis anys. Però un càntir que va cuidar i mimar amb tot el carinyo i que avui encara podem veure en el seu "Racó del Càntir". Un carinyo i dedicació que l'ha portat a tenir prop de 1.700 peces que ella, i en Josep Maria -el Pep, el seu marit- posen a la disposició de tots aquells que volen fer una molt interessant visita a Solivella. Tant que diuen que Solivella necessita una "marca" que la faci diferent d'altres poblacions i que capti l'interès a qui la visita, doncs aquí tenim -gràcies a l'amabilitat d'aquesta parella- el millor instrument per fer "marca". Però no és únicament amabilitat el que trobaríem a cal Colometes, sinó que darrera d'aquesta dedicació, a la que els ha portat la seva afició, hi trobaríem també unes grans dosis de generós altruisme, doncs fer aquesta magnifica col·lecció suposa un gran esforç econòmic. En aquests moments, en vigílies del Nadal de 2015, la Rossita comença a veure com es fa realitat un projecte en el que hi porta temps rumiant, fer uns càntirs que siguin representatius dels elements festius de Solivella, uns càntirs amb les figures dels capgrossos del nostre poble. Aquí a la dreta podeu veure el primer que li han acabat tots just fa pocs dies.   Això, Rossita, és fer "marca". De tot aquells que visiten Solivella, aquest és el record més bonic que s'emporten, doncs visitant el teu RACÓ DEL CÀNTIR passen una molt bona estona, en surten bocabadats i s'emporten un gran record del nostre poble, el que fa que després parlin bé de Solivella a altres persones. El que també els deixa bocabadats és saber que aquesta col·lecció privada, posada sempre al servei del poble, no rebi cap mena d'ajuda pública.    El Racó del Càntir

Encara falten 22 dies 

Només estem a dia 6 de desembre,  però en alguns temes sembla com si ja haguéssim arribat al Dia dels Innocents. Serà veritat que el proper dimecres comencen les obres de tancament de la pista coberta, o es tracta d'una innocentada anticipada?

Els solivellencs estem tan acostumats a que ens enganyin que ja desconfiem de tot, dons si fem memòria de tot el que se'ns ha promès, veiem amb el "paller" ja ens han pres el pèl unes quantes vegades. El 30 de desembre de 2013 l'alcalde enviava una carta, que feia referència al 2012, sí al 2012!, en la que deia: "L'any passat us comentava que era necessari trobar un encaix dins els programes del PAM, PUOSC i LIDER. Les circumstàncies econòmiques i polítiques actuals han retardat aquestes línies de cooperació i finançament, però si us puc avançar de forma ferma i contundent, que pel tancament de la pista coberta de la zona esportiva, s'ha aconseguit entrar en el Programa d'Acció Municipal de la Diputació de Tarragona i en la Planificació inicial del Pla d'Obres i Serveis, línia d'inversions de la Generalitat de Catalunya, amb aplicació dins l'exercici de 2014..."

Ni el 2012, ni el 2013, ni el 2014... hem d'arribar al moment en que comencen les promeses electorals de les eleccions municipals del 2015 per sentir... una nova promesa! Aquesta vegada ens assegurava que el mes de setembre començarien, amb total seguretat, les obres de tancament de la pista. Era una promesa en ferm, o un compromís electoral d'aquells que s'emporta el vent passades les eleccions?

Doncs sembla ser, que malgrat que no s'hagi comunicat a tots els membres de l'Ajuntament -cosa molt estranya i lletja- el proper dimecres, 9 de desembre, començaran aquestes famoses obres.

Abans de posar-nos a fer salts d'alegria, potser ens preguntéssim si tenim una idea prou clara del que es vol fer i les utilitats que s'hi volen donar . Potser aquestes preguntes no caldria que ens les féssim si no ens haguessin escarmentat amb la Societat, doncs és incomprensible que el segle XXI es faci una obra d'aquestes característiques sense aire condicionat i amb una acústica tan lamentable. Per la única cosa que ha servit és per posar d'acord al 100% de solivellencs quan es vol comparar amb la sala del Sindicat. Tothom, sense cap excepció, coincideix en dir que aquella, que es va inaugurar l'any 1932, li dona mil voltes a la nova en tots els sentits.

L'altre tema que pot sonar a innocentada anticipada, va ser el dia 19 de novembre, en la cerimònia d'entrega de premis que convoca el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Aquesta va ser la sisena convocatòria de la Nit del Turisme de la Costa Daurada.

En anys anteriors, malgrat no estar a la llista de premiats, s'enviaven dues invitacions al diferents ajuntaments de la demarcació de Tarragona. En al cas de voler-hi anar més de dues persones calia fer la prèvia reserva i pagament de la diferència.

Doncs bé, aquest any a aquesta 26a. Nit del Turisme hi van anar set persones representant l'Ajuntament de Solivella. Com s'ha pagat, chi lo sa? i que hi feien dues persones que actualment no ocupen cap càrrec municipal? Doncs aquestes set persones no són l'alcalde i els sis regidors, sinó que van anar-hi, en representació de Solivella, dos exregidors de l'anterior legislatura.

A propòsit d'aquesta estranya representació, i a propòsit del que dèiem a l'anterior escrit -el del Sagrat Cor 2018- de saber fer un bon seguiment si es vol promocionar turísticament el poble i la "marca Solivella, caldria que, si realment el que ens diuen no és com les falses promeses electorals, si volem potenciar i promocionar Solivella, insisteixo, alguna persona caldria que fes un seguiment de totes les accions que han de fer "marca". Dic això perquè si van ser set les persones que van anar a l'acte de promoció turística més important que es fa a les comarques tarragonines, un acte que organitza la Diputació de Tarragona... alguna d'aquestes set persones que, suposadament, estan interessades en promocionar turísticament Solivella, cap d'elles s'ha donat compte que a la pàgina web que la Diputació dedica a les activitats turístiques, si es volen consultar els restaurants de Solivella veiem que encara no hi figuren ni el Xamfrà ni la Societat. Però el pitjor de tot, el que ens pot donar una idea del poc interès que l'Ajuntament té en aquest tema, del que tant vol presumir!, és que si hi doneu un cop d'ull veureu que entre els restaurants de Solivella encara hi ha La Font del Gat!!

En aquesta pàgina, a "cercador de serveis", busqueu restaurants a "tipus de servei", i al llistat desplegable de poblacions poseu-hi Solivella, cliqueu a "busca", i sorpresa! això ens demostrarà que malgrat aquest interès que es volen fer creure per crear la "marca Solivella", i voler-la promocionar turísticament, ningú  de l'Ajuntament s'ocupa d'una cosa tan senzilla, però a la vegada tan important, que tenir els cercadors de les webs turístiques actualitzats, i com a mínim el més consultat de tots ells, el de la Diputació de Tarragona.

Volem crear la "marca Solivella"? Doncs comencem per fer això tan simple i senzill, que no costa ni un sol euro, i que en prou feines necessita cinc minuts de dedicació. Comencem a fer promoció i difusió de la festa del Sagrat Cor en aquests webs oficials dedicats a atraure turisme. Si des de l'Ajuntament no som capaços ni de fer això tan senzill ja podem plegar!

   Pàgina de la Diputació dedicada a Turisme  

 Per donar a conèixer Solivella: la Festa del Sagrat Cor 

Fa uns mesos es van començar a publicar en aquest web algunes preguntes amb el títol de "conèixer Solivella". Aquest petit qüestionari no és per tal de saber el grau de coneixements que tenen els solivellencs de la seva població, sinó que es va començar amb la idea d'ajudar a descobrir alguns llocs o detalls rellevants del nostre poble.

Però si bé aquest "conèixer Solivella" anava dirigit fonamentalment als solivellencs, la millor manera per donar a conèixer Solivella, també a persones de fora vila, és trobant algun atractiu que, a més de despertar-li el seu interès, sigui quelcom únic i excepcional, tant pel seu simbolisme, per la seva vistositat, per la seva llarga història i perquè el que ofereix Solivella no es pot trobar en cap altra població de Catalunya. I aquest fet diferencial el tenim en la celebració de la festa del Sagrat Cor.

Està molt bé que l'alcalde ens convoqués a la sala parroquial. Va ser precisament ell qui va portar la veu cantant, deixant gairebé en segon terme el mossèn, tot i tractant-se d'una manifestació festiva de caire religiós. Ens va estar parlant de la importància que pot tenir per Solivella la celebració del 275è aniversari de la festa del Sagrat Cor i de que caldria fer alguna cosa per tal que surti bé, sobretot per donar a conèixer molt millor Solivella a molta més gent, potenciant el que ell denomina "marca Solivella" com a reclam turístic. Però cap d'aquelles quatre pinzellades que va donar tenia un contingut específic i efectiu, doncs en cap moment va llençar cap idea del que caldria fer.

Tot ho va deixar en mans de les persones que -amb totes les ganes i encara més bona fe- treballen tots els anys en cada carrer per donar-li el màxim lluïment, i en la creació d'una comissió cívico-popular, en la que "hi estareu representats fermament". Malauradament tots sabem que la creació de comissions no acostuma mai a portar gaires fruits, i que massa sovint es tracta més de fer veure que es volen democratitzar les decisions, però que en realitat es fa per tal de treure's responsabilitats.

Queden prop de tres anys per aquesta data i el que cal és, en primer lloc, tenir les idees molt clares. No fem una comissió escollint noms per compromís, sinó que cal primar l'entusiasme i la preparació de qui la formi. I qui  millor reuneix aquest dues condicions és, sense cap mena de dubte, el jovent. Ells són qui acumulen més entusiasme, ells són els que han tingut una millor formació, i ells són els que -en aquests prop de tres anys que falten- el pas del temps juga a favor seu.

Bàsicament són dues coses les que no es poden perdre de vista: l'execució i la difusió. Ambdues són essencials.

Per l'execució Solivella ja va viure un gran canvi en la celebració del 225è aniversari, doncs en aquella ocasió es van poder veure per primera vegada dues innovacions diferencials en la forma de celebració. Per primera vegada es van fer les "alfombres", que en els seus primers anys eren únicament de serradures i pols d'alabastre tenyits. L'altra innovació d'aquell any 1968, va consistir en fer participar els solivellencs en aquests quadres plàstics de les capelles, basats en la representació d'escenes bíbliques. Actualment aquests dos elements són els que més caracteritzen la nostra Festa, i més relleu i vistositat li donen.

Ara cal que unes ments àgils i ben preparades trobin la fórmula per millorar, encara més, la festa del Sagrat Cor. I aquí és on cal insistir per tal d'aconseguir la implicació del jovent.

Però si del que es vol tractar és del que va demanar l'alcalde, és a dir, potenciar la marca Solivella, fent venir més visitants que mai, i que aquests s'emportin una molt bona imatge de Solivella, el que cal és saber fer una bona difusió d'aquest acte. Cal promocionar-lo bé, cal fer-ho a totes les instàncies possibles i cal comptar amb el compromís de les institucions al més alt nivell. Però cal fer-ho bé i -el que és més important- fer un posterior seguiment d'aquestes accions, doncs l'any 2002 vaig convidar a venir el dia del Sagrat Cor al Director General de Turisme de la Generalitat, Sr. Xavier Civit. Ja li havia parlat en diverses ocasions de la Festa per aconseguir captar suficientment el seu interès, fins el punt de fer-li canviar la seva agenda d'aquell dia per poder venir a Solivella. Quan ja havien passat uns quants dies de la Festa, ens vam tornar a veure a Barcelona i quan en vam parlar les seves paraules van ser sinceres, la Festa li havia agradat el suficient com per creure que es podria promocionar des de Turisme de la Generalitat. Em va indicar els passos a seguir i així ho vaig comunicar a la Casa de la Vila, explicant el camí que havien de seguir i com fer-ho. Malauradament no es va fer cap seguiment des de l'Ajuntament. També des d'aquest web s'ha aconseguit que, en alguns fulletons i webs turístiques aparegui alguna fotografia de la Festa, però això no és suficient si no va acompanyat d'altres accions.

Ara és el moment de que algú, amb ganes, preparació i constància, reprengui aquell camí per tal de donar a conèixer molt millor la festa del Sagrat Cor i en conseqüència també el poble de Solivella. Queda temps més que suficient per fer-ho i per fer-ho bé.

De la importància que des d'aquest web es dóna a la festa del Sagrat Cor, n'és una bona prova que va ser la primera pàgina amb fotografies que s'hi va publicar l'any 1999, i que en el moment de canviar el format de la web, el primer que es va millorar va ser el que se li dedica a la Festa, fins el punt de poder dir que -amb l'ajuda de diverses col·laboracions- actualment les pàgines dedicades al Sagrat Cor són un molt bon ampli recull de tota la seva història.

Si la celebració del 225è aniversari, l'any 1968, va significar tot un canvi i una gran millora, no va ser així quan, l'any 1993, Solivella va commemorar el 250è aniversari d'aquell vot de poble, que va passar sense pena ni glòria, sense res especial que el diferenciés d'altres anys. Per aquest motiu, i ja des d'aquest moment, aquesta web es posa a la total disposició per contribuir en tot el necessari per ajudar a difondre l'esdeveniment commemoratiu dels 275 anys d'aquesta festa votada.

A Solivella ha quedat sobradament demostrat que crear comissions posant-hi un representat de cada institució no ha servit mai per res. Potser pot servir per captar vots de cara a unes eleccions, però no per arribar a cap conclusió vàlida, doncs els equips s'han de formar amb bons jugadors, no amb noms que representin càrrecs. I aquests jugadors han de saber posar-hi, a més d'il·lusió, entusiasme, dedicació, idees, preparació i empenta. I evidentment un bon equip ha de tenir bon capità, i en aquest equip el braçalet de capità té un nom indiscutible: Rosa Mari Salvadó. Ningú posarà en dubte que totes les innovacions que s'han fet en els elements de la Festa, les ha introduït ella: nous materials per fer els dibuixos de les "alfombres", i saber aplicar les noves tecnologies a la capella. Per tant, de cara al 2018, aquesta persona ha de renunciar a dedicar-se exclusivament a la capella de la Costeta, per passar a coordinar tot el conjunt. Gent jove ben preparada i una bona capitana seria sinònim d'èxit assegurat.

A partir d'aquí sí que calen persones amb influencies, per tal que facin la tasca de trucar a les portes necessàries. Unes portes que han d'ajudar a promocionar i publicitar amb temps la Festa, i és en aquest apartat, i només en aquest, on ha d'intervenir l'Ajuntament. Cal fer-ne publicitat i que els mitjans -tant d'institucions públiques com privades- en parlin amb temps. També la parròquia ha de fer, en aquest aspecte, la seva tasca, doncs les publicacions de l'església arriben a molta gent de Catalunya.

Carta de comiat i agraïment als "sevillanos" 

En assabentar-se a través de la web del canvi de titularitat de la gasolinera, un client agraït envia aquest escrit des d'Anglaterra demanant sigui publicat a la web:

Sol·licitud d'uns solivellencs 

Uns solivellencs demanen sigui publicat en aquest web l'escrit que han enviat, en el que reclamen es faci efectiu un acord municipal que es va aprovar l'any 1998 sent alcalde de Solivella el Sr. Ricard Gatius i que es va proposar al ple a instàncies del mateix alcalde. En aquell moment l'indret al que es fa referència no estava encara urbanitzat, raó per la qual no es va posar cap placa amb el nom del carrer. Han passat molt anys, el lloc en qüestió està perfectament acabat, però -malgrat que aquests solivellencs han reclamat repetidament que es posi el nom del carrer- segueix sense ser-hi.

A la ximberga! 

Aquest titular no vol dir que el que ara llegiu està escrit de qualsevol manera, no, no es tracta d'això. Es tracta d'ampliar aquell llistat de paraules del xipella, o d'expressions que fem servir a Solivella, que, amb l'ajuda inestimable d'unes quantes persones, es va començar fa ja uns quants anys i que poc a poc s'ha anat ampliant amb noves aportacions que entre tots heu anat fent.

El passat diumenge veient el partit del Barça al Camp Nou tenia al meu costat un bon amic, també solivellenc. Un amic molt barcelonista, però a la vegada sempre molt crític amb el joc. En un determinat moment de la segona part, Munir va disposar d'una bona ocasió per marcar, però el seu xut va anar molt desviat. En aquell moment aquest bon amic solivellenc, que seia al meu costat, va exclamar: "ha xutat a la ximberga!"

El xut no va ser gol, però gràcies a que va fallar, vaig sentir una paraula que no està en la llista, un modisme que només havia sentit a Solivella, però que ningú hi va pensar a l'hora de recopilar paraules. Sí, "ximberga", que en realitat i ben escrit seria xamberga, que vol dir "de qualsevol manera" o "sense mirament".

De vegades anar al futbol també ens permet ampliar la cultura. Per cert, no tots els xuts van ser a la ximberga, el Barça va guanyar 3-0 al Vila-real.

Mig segle de "La Sevillana" 

Prop de complir-se els 50 anys de la seva fundació, la benzinera "La Sevillana" arriba al final del seu cicle i obre les portes a una nova gestió.

Va ser el dia 4 d'agost de l'any 1966 quan l'Antoni Espinach Garcia va obrir a Solivella la seva benzinera. Va fer-ho en un lloc perfecte, just en el punt on es creuen dues carreteres, la comarcal 240 (actualment C-14) que porta de Salou a Adrall, per arribar a Andorra a través de la N-260, i la TV-2336 per anar de l'Espluga cap a Sarral.

L'Antoni Espinac era conegut a Solivella amb el renom de "el sevillano", degut a que era a Sevilla on tenia el seu lloc de residència, per tant no és d'estranyar que, quan va decidir obrir la gasolinera, la bategés amb el nom de "La Sevillana".

"El sevillano" va confiar les gestió de la benzinera als seus dos fills mascles, L'Antonio i el Manolo, que curiosament porten els mateixos cognoms del seu pare, doncs la mare tenia com a primer cognom el mateix que el segon del seu marit. Que a l'any 1966 s'obrís una benzinera a Solivella va suposar una gran millora per la comoditat que oferia, doncs en aquells temps n'hi havia relativament poques, i per el moviment que suposava, doncs no eren gaires els pobles de la Conca que disposaven d'aquest servei. Al llarg d'aquests prop de cinquanta anys els dos fills del "sevillano" han donat un magnífic servei al solivellencs i a tots aquells que s'han parat a omplir els dipòsits dels seus vehicles a la gasolinera de Solivella. Però el temps passa per tothom i, per tant, arriba el moment de la jubilació. Primer va ser el gran, l'Antonio, i ara li ha arribat el moment de fer-ho al Manolo. Per aquest motiu ahir, dia de Tots Sants de l'any 2015, va acabar una etapa important per "La Sevillana", doncs avui la propietat i la gestió passen a mans de l'empresa O.T. Mediterrani. Aquest canvi no suposarà cap diferència en els tipus de combustibles, doncs seguiran sent els de Repsol, però si que significarà deixar el nom de Petronor per adoptar el propi de la marca Repsol.   "La Sevillana"

Tots Sants 2015 

Abans que el Tribunal Constitucional impugni la vesant catalana de la celebració de Tots Sants, els solivellencs hem aprofitat per reunir-nos a la plaça Major per celebrar, a la nostra manera, aquesta festivitat, doncs sembla ser que el més alt dels tribunals espanyols ha trobat diverses causes per les quals aquesta festa podria qüestionar-se. Ho argumenten en aquests dos raonaments: L'excés de sucre dels panellets causaria un perjudici en productes farmacèutics, precisament ara que la Generalitat no té diners per pagar les farmàcies, doncs degut a que el gobierno central cada dia se'ns emporta un grapat de calers que mai més tornaran, aquí tenim dificultats per pagar les farmàcies. Però la segona raó, que pot fer que la prohibició de celebrar aquesta festa sigui efectiva, vindria donada d'una suposada denúncia, que sembla que han posat el PP i Societat Civil Catalana, en la que avisen del greu perill que suposen els moniatos i les castanyes degut a la sortida de gasos que provoquen, la qual cosa es podria considerar com armes de destrucció massiva.

Per aquesta raó a Solivella es va començar, ja l'any passat, a barrejar la nostra tradició amb la del Halloween. La castanyada a peu de plaça i el Halloween a cal Mateu, millor dit, per aquesta festa els nois i noies d'Aiai Lujuvent, ho bategen a la americana (o potser francesa) i ens parlen de la família Mathieu. Aquesta segona manera de celebrar Tots Sants no corre perill de ser impugnada pel T.C., doncs encara que no tingui res d'espanyola, no suposa cap risc per la sagrada unitat de l'imperi, doncs el país veí no té res propi per celebrar més que el dia de difunts.

Un greu error, doncs el dia de difunts és el dia 2 de novembre. De fet, fins fa poc més de mig segle, els dos dies eren festius, el dia 1 Tots Sants, i el dia 2 el de difunts, considerant-se que el dia 1 s'anava a visitar als difunts i el dia 2 passava a l'inrevés, és a dir, els morts ens venien a visitar. Potser era l'origen del Halloween?

Una part certa, rigorosament certa, ha passat avui a la plaça Major entre una mare i la seva filla, d'uns 9 o 10 anys d'edat. La nena li ha dit, molt seriosament a la seva mare: "Ja sé que la nostra festa és la castanyada, però també és divertit celebrar el Halloween". Una gran frase dita per una criatura tan petita, sobretot si ens fixem en aquest "també" que ha fet servir. Aquesta criatura segurament seguirà disfressant-se el dia de Tots Sants, seguin el costum anglosaxó, però té molt clar que la nostra festa, la de Catalunya, és la castanyada. La nena en qüestió es diu Paula.

Hem celebrat Tots Sants divertint-nos i matant el temps... abans que el temps ens mati a nosaltres. Hem tallat els mals rotllos, com tallem les castanyes perquè no ens petin. Hem escalfat al forn els dubtes, perquè estiguin tous com els moniatos. I hem afegit sucre a les nostres rialles perquè siguin dolces com els panellets.

Hem celebrat la castanyada!

   Tots Sants 2015  

Finalment l'Ajuntament ha convocat un Ple 

Des del passat 24 de maig en que es van celebrar les eleccions municipals, fins avui, dijous 29 d'octubre, no s'havia convocat cap Ple Municipal, excepte el que obligatòriament s'havia de fer per constituir el nou consistori, que es va fer el dia 9 de juliol.

Amb anterioritat a la data d'ahir només s'havien celebrat algunes -poques- Juntes de Govern, és a dir, únicament es reunien alcalde, secretària i regidors, però sense notificació per assistir-hi al grup de l'oposició.

La primera Junta de Govern que té un cert interès és la que es va celebrar el passat dia 7 d'agost a les 19:30, en la que es van aprovar les certificacions C1 i C2 per l'obra d'adequació de l'entorn del castell per la seva dinamització socioeconòmica, per un import global de 57.723'03 €

En la segona, i sobre el mateix tema, celebrada el dia 27 d'agost, aprova la C3 per un import equivalent a la suma anterior.

L'altra Junta de Govern va ser el dia 17 de setembre, en la que s'aproven les actes de les dues anteriors. En aquesta sessió es proposa donar compte al Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de la proposta de festes locals de l'any 2016. Les dates proposades són el 9 de setembre i el 31 d'octubre.

Finalment, avui 29 d'octubre, o sigui, quan ja han passat més de cinc mesos de les eleccions municipals, l'Ajuntament de Solivella ha convocat, en sessió ordinària, un Ple Municipal.

En aquest Ple s'ha aprovat l'acta de la sessió celebrada el passat dia 9 de juliol.

El segon punt de l'ordre del dia, ha estat aprovar la proposta de moció de suport al president Mas, l'exvice-presidenta Ortega i la consellera Rigau, amb motiu de la seva imputació per l'organització del 9-N.

S'ha aprovat també la moció en relació al servei d'ambulàncies de la Conca.

Finalment el quart punt ha consistit en una moció de suport a l'acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la mediterrània.

Fora dels punts de l'ordre del dia s'ha parlat de dos possibles problemes en els que s'enfronta Solivella. Un és trobar una solució satisfactòria en el litigi que es manté amb la urbanització Xipella (anteriorment Vinya i Sol). L'altre, més greu, i probablement més costós per les butxaques dels solivellencs, fa referència a la gestió del bar de la Societat. D'aquest segon tema, tot i tenir-ne una informació exacta i fefaent del problema i de la seva possible resolució, no es publicarà res en aquest web per discreció i per respecte a les parts implicades. De tota manera, si els esdeveniments van com sembla, abans d'acabar l'any serà ja un tema conegut i resolt.

Recomanacions per Tots Sants 

L'Ajuntament ha tret un ban d'alcaldia en el que comunica unes recomanacions per les tradicionals visites al cementiri que es fan per aquestes dates.

Segons sembla alguns veïns s'han queixat insistentment a l'alcalde de la gran quantitat de pols de terra que s'ha acumulat al cementeri. És fins a cert punt sorprenent que algú es pugui queixar de les possibles incomoditats degudes a unes obres, molt importants per Solivella, que s'estan fent al Maset del Cara. No crec que ningú ignori que s'estan fent aquestes obres, ni tampoc que si les fa el seu veí de carrer, i té els corresponents permisos d'obra, no hi ha res a dir, i menys a fer, si les molèsties que es causen són les mínimes i necessàries com és en aquest cas.

L'Ajuntament ha parlat amb els responsables de l'obra per tal que, a més d'intentar causar les mínimes molèsties, el proper divendres dia 30, laborable a tots els efectes, les obres es parin a migdia i si és possible ja al matí. Per la seva banda l'empresa s'ha compromès a deixar en perfecte estat la placeta del davant de l'entrada del cementiri, a més d'intentar deixar en les millors condicions possibles la part interior en que s'hagi acumulat la pols que les obres -necessàries i urgents- hagi ocasionat.

Per advertir, doncs, als solivellencs, s'ha publicat el ban d'alcaldia on es recomana no anar a fer l'habitual visita al cementiri abans de les 14 hores del divendres dia 30. També, en aquest mateix ban, es demanen disculpes per les molèsties, i la comprensió i col·laboració de tothom.

Tots som Mas, Ortega i Rigau 

Com si una part de solivellencs haguessin estat imputats per haver volgut expressar el seu dret a donar la seva opinió en una consulta, s'han donat cita puntualment a dos quarts de vuit del vespre a la plaça Major. Com si la Casa de la Vila fos el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya aquest solivellencs s'han reunit allí per dir que ells també són Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, perquè a Europa, i en tot el món occidental, voler votar no és un delicte. Voler votar és el màxim exponent de la democràcia. En tots els països democràtics els dilemes es resolen consultant al poble a través de les urnes i no als jutjats fent ús i abús del codi penal.

Solivella i Catalunya van expressar, fa tot just setze dies, d'una manera rotundament majoritària, el camí que volem fer. Mai seran els tribunals els que ens dictaran aquest camí, sinó que han de ser les urnes les que ho dictaminin.

   Plaça Major 13 d'octubre 

Comença a moure's el nou celler 

Amb l'arribada del mes d'octubre em pogut veure com s'ha donat inici a les obres que es fan, a l'indret conegut com el Maset del Cara, al lloc on hauran d'anar les noves instal·lacions del celler de l'Agricola de la Conca i Secció de Crèdit, SCCL.

Arribats a aquest esperat moment, podem recordar que en una primera assemblea, celebrada el 18 de desembre de 2013, va ser on d'una manera seriosa, es va donar la possibilitat de decidir al socis de la Cooperativa de Solivella, sobre la conveniència, o no, de fer una fusió amb la de l'Espluga. Entre altres avantatges, si s'arribava a fer la fusió, destaca la imperiosa necessitat de fer un nou celler, doncs les actuals instal·lacions, a més de començar a quedar obsoletes, resultaven insuficients per encabir i tractar la quantitat de raïm que s'hi portava. La decisió majoritària dels socis va considerar que no volien que es fes aquella fusió.

Sorprenentment, i abans de que haguessin transcorregut dos mesos d'aquella votació, el dia 12 de febrer es va convocar una nova assemblea per tornar a votar sobre l'esmentada fusió i la urgent necessitat de fer un nou celler.

En aquesta segona assemblea el resultat de las votacions va autoritzar la fusió.

Si bé s'havia parlat d'aquella necessitat urgent de disposar d'un nou celler i de tenir-lo enllestit per la campanya de la verema del 2015, no és fins l'últim diumenge d'agost del mateix any 2014, en una assemblea extraordinària que es va fer a l'Espluga, quan es comunica als socis un principi d'acord -únicament verbal- per l'adquisició d'uns terrenys, prop del cementiri de Solivella, en unes parcel·les conegudes con el Maset del Cara. Transcorreguts 20 mesos de la signatura de fusió de les dues cooperatives, s'ha començat a veure el primer moviment de terres, que marca l'inici d'unes obres que han de donar llum al nou celler, aquest mes d'octubre.

Curiosament, i buscant la documentació que avali tot l'anteriorment escrit en aquest article, he fet una nova lectura dels estatuts que, fa ja uns mesos, la nova cooperativa, Agrícola de la Conca i Secció de Crèdit, SCCL., va fer arribar a mans dels seus socis.

Aquest llibret, en el que es recullen els seus estatuts, molt possiblement servirà per fer algun estudi o treball en un futur més o menys pròxim, doncs es tracta d'un document important. Precisament per aquest motiu, caldria que es fes una rectificació per evitar que, si algú els utilitza en un futur per fer un treball que faci referència a aquesta cooperativa, no caigui en el greu error -induït per estar mal redactats aquets estatuts- de posar com a data fundacional i d'aprovació d'aquests nous estatuts, la que figura en la última pàgina, concretament a la número 46, en la Disposició Transitòria, doncs allí hi figura la data de 13 de febrer de 2013.

Vist que no es va tenir cura en repassar-ho abans de fer-lo imprimir, i si no es vol fer una nova edició de tot el llibret, sí que seria molt convenient que la Cooperativa passés un full d'errates on es fes una expressa rectificació d'aquest greu error en la data, per poder-lo adjuntar al que es va donar als socis. D'aquesta manera evitaríem que, si dintre d'uns anys, algun estudiós el vol utilitzar per fer algun treball, no caigui en l'error de posar una data que no correspon.

Conèixer Solivella (5) 

El cinema a Solivella:

La primera vegada que es té constància que a Solivella es fa una sessió de cinema, va ser per la Festa Major de l'any 1907. Així consta en el programa que va editar i distribuir la junta local de Solidaritat Catalana, com a organitzadors de diversos actes. Entre ells hi figurava una sessió de cinema al Café del Pedrol, és a dir, on actualment hi viu la família Montseny "Cametes" a la Creu, i tal com diu el programa: "El dia 16 d'agost, a les 9 del vespre es farà una sessió de Cinematògraf, Gramòfon i Llanterna Màgica" (en les fotografies que aquest web dedica a "l'escola", concretament en dues de l'any 1921, es pot veure aquell projector d'imatges conegut com "llanterna màgica").

Cap a la segona meitat dels anys 20 es feien projeccions de cinema a cal Barraquetes (actualment ca l'Esquerrer), i també per part de la parròquia mossèn Dalmacio Llaveria en feia a cal Roig (actualment cal Sagristà).

Poc després es va poder veure alguna sessió de cinema també a l'hostal.

Just acabada la guerra civil el mestre Just Carreras es va dedicar també a fer algunes sessions. Però d'una manera més regular en podem trobar en un cinema privat, el de la família de cal Pons, on encara avui passant pel carrer García Salado es pot veure, a la part baixa de la paret de casa seva, una petita finestreta que era, ni més ni menys, el lloc per on es despatxaven les entrades. Unes entrades que no sempre es pagaven amb diners, doncs era de tothom conegut, sobretot per la canalla de l'època, que si portaven "un ouet" (un ou) podien entrar al cinema.

L'altre lloc on també s'havien projectat pel·lícules va ser a la Societat, però el lloc on més anys se'n va poder veure va ser al Sindicat, doncs, des de poc després d'acabada la guerra civil i fins a la meitat dels anys 90 encara es feien sessions de dues pel·lícules allí.

El lloc on se n'han fet més recentment ha estat al local parroquial, que el va habilitar per fer-hi sessions de cinema mossèn Solanes, el qual el va obrir amb aquesta finalitat el dia 1 de maig de 1978. En realitat aquell mossèn va delegar molt aviat aquelles funcions en altres persones, i qui més temps es va encarregar de fer-ho va ser en Tomàs Iglesias.

Resultats de les eleccions 27S 

Fet l'escrutini els resultats obtinguts en aquestes importants eleccions han estat els següents:

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 27 de Setembre de 2015    RESULTATS VOTACIONS SOLIVELLA cens electoral: 519        vots  vots any 2012 Junts pel Sí 339 CiU + ERC = 321 CUP 47 23  PP  23 27 PSC 14 10 UDC 13   CsqP 4 ICV = 11 C's 4 4 Altres   1   Nuls   5 11   Total votants 450    RESULTATS VOTACIONS CATALUNYA cens electoral: 5.510.713   escrutini fet amb el 99'67% escrutat      escons   escons 2012 Junts pel Sí 62 CiU + ERC = 71 C's 25 9 PSC 16 20 CsqP 11 ICV = 13 PP 11 19 CUP 10 3 UDC -   - Participació total a Catalunya: 77'44%

Vol i dol? 

Pot semblar la continuació d'un "culebrón", però la mateixa publicació, "La Conca Diari.cat", ha publicat ara les declaracions del Sr. Martí Barberà, diputat al Congreso de Madrid, i president de la intercomarcal de Tarragona d'Unió Democràtica de Catalunya, referents a la renúncia d'Enric Capdevila a la llista electoral, però que a la vegada diu que no li consta haver rebut la de militant del partit.

"Unió Democràtica ha reaccionat a l'anunci que ahir feia l'alcalde de Solivella, Enric Capdevila sobre la renuncia a formar part de la llista dels democristians a les eleccions del 27-S. El batlle explicava ahir a laConcaDiari.cat que, tot i que inicialment era el número nou de la llista per la demarcació de Tarragona, va decidir renunciar-hi per la posició del partit sobre el procés i per «les informacions i els missatges que es transmeten s'han anat modulant contínuament».

Martí Barberà continua dient, entre altres coses "Capdevila es dirigeix a nosaltres per fer-nos saber de la seva situació i posar-nos al corrent sobre pressions que l'haurien portat a prendre la decisió de deixar de formar part de la llista».
"Des d'Unió, Barberà apunta que «sabem que la situació a la Conca de Barberà és molt particular i complexa però la pressió a la que es pot estar sotmesa Unió Democràtica no es pot traslladar als municipis ni als seus alcaldes».
Algú ens hauria d'explicar als solivellencs quines han estat aquestes "pressions", en cas que siguin certes. Una cosa es que dos regidors es plantegin dimitir per ser conseqüents amb les seves idees, i una altra cosa, molt diferent, seria parlar de pressions per part de tercers.

"Preguntat -Martí Barberà- per quin motiu el partit no havia fet públic que una de les persones que figurarà a les paperetes del 27-S ha renunciat formalment, el president intercomarcal explica que «quan es pren la decisió, el procés electoral estava molt avançat i la llista ja no es podia tocar. La Junta Electoral ens va indicar que el procés estava tancat però que la renúncia s'acceptava.

"Barberà, que contradiu a Capdevila, reitera que «no consta cap registre oficial de petició de baixa com a militant d'Unió. A dia d'avui Enric Capdevila s'ha desvinculat de la llista però no del partit».

L'alcalde renuncia a la llista d'Unió 

Segons informa la publicació digital "La Conca Diari.cat", l'alcalde de Solivella, Enric Capdevila, ha anunciat aquest dimarts, 15 de setembre, que deixa la militància a Unió Democràtica de Catalunya i que aquesta renuncia inclou també deixar de formar part de la llista d'Unió, per la demarcació de Tarragona, a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

En el diari digital es poden llegir les raons per les quals ha pres aquesta decisió: «A principis d'agost vaig decidir anar a les llistes per què hi hagués algú de la Conca, i per les complicitats que, amb el temps, es van teixint amb persones del partit que poden haver arribat a tenir responsabilitats de govern, o no. Es tracta d'una decisió presa conscientment».

L'alcalde aclareix que els motius que l'han portat a prendre aquesta decisió tenen a veure amb el missatge d'Unió Democràtica en aquesta campanya electoral sobre el procés: «les informacions i els missatges que es transmeten s'han anat modulant contínuament. De fet, tots els partits estan fent evolucionar el seu discurs sobre la marxa. L'escenari és nou per a tothom». En realitat el trencament entre Convergència i Unió s'havia produït bastant abans, concretament es va fer oficial el 18 de juny, si bé ja feia mesos que es veia venir. En el mateix diari "l'alcalde confessa que li va «doldre» el trencament de Convergència i Unió «perquè la federació havia donat bons resultats, entenc que hi havia camí polític a fer però amb ajustaments ideològics i també de posicionament personal dels dirigents» "El fins ara número nou de la llista d'Unió a Tarragona, va presentar la seva renúncia formal al partit però també a la Junta Electoral Provincial que va rebre la seva petició el passat 7 de setembre. Segons ha informat la Junta Electoral provincial a laConcaDiari.cat, la petició del candidat es va resoldre acceptant la seva renúncia «però sense prejudici que el seu nom pogués aparèixer a les publicacions i a les paperetes perquè el procés electoral ja estava molt avançat quan es va rebre la petició». Aquesta data de la seva renúncia es correspon exactament al que ja s'havia publicat en aquesta pàgina el passat diumenge, confirmant que la notícia que s'havia donat, sobre la possible dimissió de dos regidors de l'Ajuntament de Solivella, era absolutament certa. A partir d'ara, l'alcalde de Solivella assegura que prendrà qualsevol decisió sobre resoldre el seu encaix a l'Ajuntament amb el consens dels seus companys de grup. Una de les opcions que està valorant seria passar a ser regidor no adscrit, una decisió que no té per què afectar la seva posició dins del grup de CiU al Consell Comarcal de la Conca de Barberà on és conseller de Cultura.

Solivellencs a la Via Lliure 

Aquest any ni el temps ha volgut acompanyar la celebració de la Diada a Solivella, doncs al matí va fer acte de presència la pluja. Fa uns dies s'havien generat molts dubtes respecte a la sinceritat de les paraules que ens diria l'alcalde en una data tan assenyalada com aquesta. Tant és així que, just quatre dies abans de la Diada, dos regidors li van plantejar de posar-li sobre la taula la seva dimissió si ell es posava en una llista -de les properes eleccions del dia 27- que no defensava els mateixos anhels pels quals ells dos van acceptar posar-se a la seva llista de les municipals, comminant-lo a rectificar o la farien efectiva just passada la data de l'11 de setembre. Aquest és un tema prou seriós per tal que es publiqui en aquesta pàgina, a fi i efecte que tots els solivellencs se'n puguin assabentar, doncs el proper dia 27 ens estarem jugant el futur de Catalunya.

La celebració a Solivella, degut a la pluja que va caure, es va fer a la Societat. En acabar l'acte, i a proposta d'Anton Sans, unes quantes persones van pujar al cim del coster on hi tenim des de fa molt de temps una estelada. Allí va fer alguns jocs amb monedes per la canalla que el va acompanyar.

A la tarda, un notable grup de solivellencs es van donar cita a Barcelona per assistir a la Via Lliure de la Meridiana. En quedarà per sempre constància gràfica en aquest web gràcies a les fotografies que han enviat l'Edgar Rosich, la Emma Cendra, l'Anton Maria Tarragó, i amb alguna més que s'ha pogut afegir.

   Diada 2015  

Sagrat Cor 2015 

Ja podeu veure prop de 200 fotografies de la festa del Sagrat Cor d'aquest any, la part d'aquest web on més es pot visualitzar el pas dels anys a Solivella, tant en l'aspecte de la celebració de la pròpia festa, com en la transformació dels carrers, així com en la part més important de la nostra història local, les persones que hi han anat participant al llarg de molts anys.

   La Festa del Sagrat Cor  

Els més menuts donen inici a la festa del Sagrat Cor 

La parròquia, com ja ha fet en altres anys, ha celebrat una festa al seu local dedicada als més petits. En aquesta ocasió, per donar inici al programa de la festa del Sagrat Cor, aquest festival infantil ha comptat amb un espectacle de pallassos i en acabar s'ha obsequiat als nens, nenes, acompanyants i altres persones del carrer, amb una xocolatada excel·lentment elaborada Una xocolatada que ja és una tradició que organitzi per aquestes dates la parròquia.

   Festival i xocolatada   

Dubtes per l'11 de setembre 

Aquest any, a nivell particular, tinc dubtes sobre què fer el proper dia 11. Millor dit, tinc molt clar el que faré a la tarda, anar a la Meridiana de Barcelona, però sí que dubto del que faré al matí a Solivella.

Els dubtes em venen donats per una qüestió de respecte i de dignitat. Respecte el vull tenir, no únicament pel que significa aquesta jornada tan reivindicativa, sinó també per aquells que no pensen com penso jo. Tinc alguns bons amics que sé positivament que voten a un partit polític totalment oposat a les meves idees, i no per això se'n ha de ressentir la relació personal. És una qüestió de respecte a la manera de pensar de cadascú. És una manera de no donar la raó a aquells polítics, molt ximples, que van dir que a Catalunya les famílies no podien celebrar juntes el Nadal per culpa de l'independentisme. És una manera de dir que la tolerància i la comprensió estant per damunt de les idees polítiques de cadascú. Però, per una qüestió de dignitat, no tinc gens clar el que faré el dia 11 al matí. Per una banda m'enorgulleix veure com oneja l'estelada a la Casa de la Vila i també les paraules del nostre alcalde dient  que hi serà "indefinidament" i que només es trauria "en cas que arribessin ordres expresses per part d'instàncies superiors". Però per altra banda, si vaig a la placeta de Sant Joan, on es va aixecar el monument al Tricentenari, per commemorar de forma oficial la Diada a Solivella, no sé com podré creure les paraules d'aquest mateix alcalde si, com en anys anteriors, el seu discurs és per reivindicar la llibertat de Catalunya. Una llibertat que només podrem aconseguir votant als partits que en el seu programa diuen, específicament, que ens volen portar a la independència. Tots aquests dubtes em venen donats en veure com aquest mateix alcalde, que ens parlarà d'independència, va de número 9 en la llista de Tarragona d'un partit que és contrari a demanar-la. Potser serien paraules sinceres, però em costa creure que algú pugui votar en contra del que proclama el seu propi partit polític, i menys quan, voluntàriament, ha acceptat anar de número 9 en la seva llista. Per tant, després de veure això, el dubte el tinc en si les paraules del seu discurs fossin només comèdia. A mi la comèdia m'agrada veure-la al teatre i no en un acte oficial. Per respecte i per dignitat personal, tinc dubtes en si assistir-hi o no.

Aplec i homenatge 

El proper dissabte, 5 de setembre, es farà el XL aplec del Tallat, que aquest any tindrà un especial significat amb l'homenatge pòstum que es dedicarà a mossèn Francesc Benet, l'home al qual s'ha d'agrair la recuperació de les poques restes que quedaven dempeus del santuari i la posterior restauració i reconstrucció, doncs sense la seva abnegada dedicació avui ja no quedaria ni una sola pedra d'aquell antic i bell edifici.

Els actes començaran a les 11:30 amb una conferència a càrrec del historiador Josep Maria Sans i Travé, autor del millor llibre que s'ha escrit de la història d'aquest santuari.

A les 12:30 Eucaristia presidida per l'Arquebisbe Jaume Pujol i Balcells, durant la qual es farà la cerimònia de benedicció de la làpida sepulcral de Mn. Benet.

Revivim la gran Festa 

El mateix que ens passa quan al tornar d'un viatge de vacances, o en qualsevol esdeveniment en que hem viscut intensament diverses situacions concentrades en un breu període de temps, ho podem sentir passats uns dies de la Festa Major. És a dir, en el moment que, passats ja uns dies, quan tornem a reviure els diversos actes que es van programar, ja sigui a través de la nostra memòria o ajudats per fotografies, sembla que tornem a reviure d'una manera encara millor, sense estar subjectes a les presses o als horaris prèviament marcats, tots aquells moments que anàvem amuntegant dintre de la nostra ment.

Ara ha arribat, doncs, el moment de tornar a reviure tots aquells actes i de poder pair les vivències que més ens van impactar de la Festa.

També és el moment de publicar-ho, doncs hi ha hagut temps suficient i  ocasió de rebre les diferents opinions i sentiments que va despertar la Festa Major d'aquest 2015 i els seus diferents actes.

En general a tothom li ha semblat molt millor que s'hagi tornat a l'antic format de celebrar la Festa Major en tres dies i no allargar-ho innecessariament com s'havia fet en anys anteriors.

Un any més el que ha causat un impacte més fort i positiu han estat els dos actes del Diables de Solivella, tant la cercavila, ball de diables i versots, de la tarda del dia 15, com la magnífica i molt vistosa actuació dels Rigor Mortis en la seva Nit de Walpurgis, del mateix dia 15.

També han coincidit unànimement els comentaris positius que ha rebut l'actuació dels membres de l'Esbart Dansaire Sant Isidre, tot i que, incomprensiblement, no figurava el nom d'aquest grup solivellenc al programa de festes.

Molt simpàtics es van fer un parell de concursos: el concurs de menjar galetes "maries", i el d'engalanar els balcons amb motius festius.

La gran Festa, evidentment, va tenir el seu tret de sortida amb el tradicional pregó de festes. Un pregó que aquest any anava a càrrec del solivellenc Josep Maria Sans i Travé. Un excepcional pregoner, de qui no cal lloar el seu gran nivell cultural, doncs és sobradament conegut, sobretot com a historiador, amb molts treballs publicats i amb tota una sèrie de reconeixements rebuts. Però, si bé el contingut del pregó estava molt ben preparat i veritablement era molt interessant, va despertar molts comentaris que, bàsicament, el criticaven per un doble motiu. Aquells solivellencs que van anar a plaça Major a escoltar les paraules de Sans Travé esperaven un pregó més festiu i més breu. Per altra banda, molts d'ells, a la vegada que feien aquesta crítica, lloaven el contingut. És a dir, el pregó, que  podia ser més una lliçó magistral que un pregó de Festa Major, no va poder ser seguit amb la calma i comoditat necessàries allí a la plaça, drets entre mig d'algunes persones que, al cap de poca estona, estaven irrespectuosament xerrant entre ells, crios que corrien per la plaça, etc. Aquesta excel·lent conferència s'havia d'haver fet en un lloc tancat i poder-se escoltar amb millor acústica i còmodament asseguts, doncs la seva preparació i contingut eren interessantíssims.

De les exposicions la més interessant va ser la "Van Pinhole Solivella", d'Edgar Rosich, on ell personalment atenia als visitants i els donava les explicacions de l'enginy que havia fet amb la furgoneta que feia la tasca de càmera i com l'havia utilitzat. Alegres i molt vistosos el quadres "Des del Blanc" de M. Teresa Fonoll. I com sempre la més lloada va ser la magnífica col·lecció de càntirs de la Rossita i el Pep.

Força lloances ha rebut la iniciativa de dedicar un dia de ball en el lloc on durant moltíssim anys s'havia fet, tant per part d'aquells solivellencs més grans, que recuperaven la plaça on tradicionalment s'havia ballat, com per part del més joves, doncs a l'hora de començar el Snail festival no s'havien d'esperar a que "els grans" acabessin la seva part del programa.

Així, doncs, ja tothom pot començar a reviure, a partir de les pàgines d'aquest web, la Festa Major. Però és recomanable fer-ho sense presses -no tot en un dia- per poder pair-ho millor. Si bé quan realment farà més il·lusió veure-ho serà d'aquí a uns quants anys, doncs podrem observar com han anat evolucionant els solivellencs, sobretot aquelles que ara són més joves. Aquest és, des d'un principi, un dels propòsits que es va marcar aquest web.

Una vegada més cal agrair a algunes persones la seva col·laboració enviant fotografies, però d'una manera molt especial a Eduard Tarragó, sense el qual aquest reportatge de la Festa hauria quedat molt menys complet.

Tot i que no formen part de la Festa Major, s'inclouen en aquest recull de festes i activitats del mes d'agost, alguns dels actes que van organitzar el grup de joves d'Aiai LuJuvent, on cal destacar, per ser especialment vistosa i espectacular la "Baixada d'andròmines". I ja posats a fer, s'han inclòs dues fotografies, de la Susanna Español, de la cloenda del curset de natació.

   Revivint el mes d'agost   

Diabòliques paraules dels Rigor Mortis 

Malgrat el propòsit d'aquest web de considerar festiu tot el mes d'agost, degut a que per deficiències de megafonia no es van poder sentir prou bé els versos satànics del Grup de Diables ahir a la tarda, es reprodueix en aquesta pàgina tot els el seu discurs:

Foc al coster 

Sembla ser que el dimecres 5 d'agost, d'una manera fortuïta uns nens que jugaven prop del pàrquing del restaurant Travé, van veure com accidentalment  s'escapaven unes flames del lloc on estaven jugant. Degut a la forta sequera, la recent onada de calor, i el ventet que en aquell moment començava a bufar, no van poder fer res més que demanar auxili per tal que algú intentés sufocar aquell foc que començava a escampar-se.

Els bombers van rebre la trucada a les 18:32 i molt pocs minuts després ja eren a Solivella, quan la columna de fum es començava a  veure  des d'altres llocs de la Conca. El foc havia ja tirat turó amunt, però ràpidament el cos de bombers es van posar en acció per tal de controlar i apagar els foc que ja cremava una bona part dels matolls i la vegetació del coster del Rito.

En total van treballar-hi vuit dotacions terrestres i cinc mitjans aeris, dels quals dos petits hidroavions.

Poc abans de les vuit del vespre els bombers van donar per totalment controlat el foc, i per totalment extingit prop de dos quarts de dotze de la nit.

Segons els agents rurals la superfície que va quedar afectada pel foc va ser de 1'8 hectàrees.

L'endemà a la tarda en Josep Maria Anglès "Conesa", que ja havia participat en les tasques de l'extinció del foc com a bomber voluntari, posava una nova estelada al cim del coster per substituir la que s'havia cremat.

   unes quantes fotografies del incendi   

A l'agost vacances  

Hem entrat al mes que tradicionalment s'ha dedicat al dolce far niente i com en anys anteriors aquest web únicament publicarà temes molt puntuals, que siguin d'especial rellevància, deixant la seva normal activitat fins al primer dia de setembre. Entre mig tindrem, com en altres anys, els millors dies de l'estiu solivellenc amb la seva Festa Major, de la qual, arribat el moment en que es faci públic el programa, el tindreu penjat en aquest web. Una Festa Major que aquest any tindrà un toc retro respecte als anys anteriors, doncs es recuperarà la plaça de la Diputació per fer-hi una sessió de ball de nit, tal com ja avançar en aquesta pàgina. Per una bona part de solivellencs aquesta part vintage, que els farà retrocedir en el temps, hi afegirà un component emotiu.

També podrà sorprendre a més d'un el "pregoner" d'enguany, sobretot per la coneguda manca d'afinitat amb algunes actuacions de l'alcalde. El pregó de festes d'aquest 2015 anirà a càrrec d'en Josep Maria Sans i Travé.

El que ja es pot anticipar d'aquest mes d'agost, és que el dia 8, dins de la Setmana de la Joventut, l'associació Aiai Lujuvent ha programat una baixada d'andròmines, que han de ser vehicles de construcció pròpia i sense motor, que tindrà inici a les 5 de la tarda a la urbanització Montserrat, anirà pel camí on hi ha el dipòsit de l'aigua, d'allí cap el castell, i arribarà la part més espectacular, les baixades del carrer Sant Joan, la Costeta i el carrer Major.

També el mateix dia 8, i dins del mateix programa de Nits a la Fresca, hi trobem el "Correbeures" que aquest any el recorregut anirà acompanyat pels grallers "Els Guardiols" i els tambors dels "Rigor Mortis". S'iniciarà a les 19:30 a la plaça Major.

El programa es completarà amb un "Sopar Americà" a les 22 h. a la plaça de la Diputació. En acabar el sopar el grup Joan i Anna amb "Tot Country Sarral" farà una exhibició de diversos balls country. Tots seguit hi haurà ball per tothom fins a la matinada.

Deixem ja al darrera un juliol que ha sigut, probablement, el més calorós que es pot recordar, tant per les altes temperatures a les que s'ha arribat, com en la durada d'aquestes quatre setmanes de forta calor. En canvi -i molt puntualment a les 12 de la nit- el mes d'agost ha entrat amb un forta tempesta de trons i llamps, que tot i que només ha deixat vuit litres d'aigua, ha estat una tempesta que, a més de regularitzar les temperatures, ha estat molt agraïda per la terra, tant per la vinya com per acabar amb el greu risc d'incendis forestals que hi havia.

Però el juliol ha acabat amb una bona notícia per l'economia de Solivella. Bona i sorprenent. Bona perquè la Diputació de Tarragona ha concedit a l'Ajuntament del nostre poble una subvenció que va demanar per "l'adequació de la sala de lectura" per un import de 5.975'40 €, i sorprenent perquè ningú sap on la tenim aquesta sala de lectura que cal "adequar".

Que gaudiu plenament del mes més festiu de l'any!

Comencen els entrenaments  

Fa relativament poc que va acabar la lliga i els equips ja han començat a posar-se en forma per la propera temporada. Han començat els entrenaments i fins i tot els partits, que si bé no són oficials, els serveixen per posar-se en forma de cara a quan hagin de participar en partits "de veritat".

Una cosa semblant passa a Solivella quan s'atansen els dies de ball de la Festa Major, doncs fa uns quants anys que per aquestes dates, a un mes vista dels dies de la Festa, a la plaça de la Diputació les noies es posen forma per afrontar amb plenitud de facultats els dies de disbauxa. Ha començat, doncs,  "l'entrenament" amb la zumba.

Prova d'això són aquestes fotografies que ha enviat en Jordi Tous.

    zumba a la plaça de la Diputació  

Festa Major de l'Esplai del Jubilat i celebració de Sant Cristòfol  

El dia abans, el dissabte a la nit, va començar la festa. Una festa que si bé no tenia res a veure amb l'Associació de Jubilats, sí que va servir de magnífic preàmbul a la seva Festa Major, doncs el programa de les Nits a la Fresca va convidar a actuar a un solivellenc, de ca l'Alberta, en Josep Maria Iglesias "Koki". Junt amb un company, en Pep, ens va fer passar una estona agradable i molt divertida que, la veritat, es va fer curta a tots els assistents, amb una original manera de barrejar màgia i humor.  No van ser pocs els solivellencs que van descobrir un Koki del que no coneixen cap d'aquestes dues facetes, doncs si bé alguns ja sabien que dedicava una part del seu temps a fer màgia, no imaginaven que fes números de gran espectacularitat com els que va fer. Però encara desconeixien més aquesta faceta còmica de la que va fer gala. Resultat, una nit magnífica en la que tothom va poder gaudir molt.

Però el dia de la gran festa va ser l'endemà, que com en altres anys va coincidir en el dia de Sant Cristòfol. O sigui que, cap a quarts de dues del migdia, tothom qui ho va voler es va poder fer beneir el seu vehicle, doncs mossèn Magí, que en atenció a la festa del jubilats ja havia avançat l'horari de la missa, va ser molt puntual per començar la benedicció dels vehicles i poder anar a la Societat.

 L?ambient, el dinar, la brevetat dels discursos... tot va ser perfecte! Però potser es podria parlar del dinar pròpiament dit. Si l'hem de jutjar tal com s'ha de fer, és a dir, preu pagat i el menú, es pot afirmar, sense cap mena de dubte, que l'equilibri era perfecte. Millor dit, probablement és un dels millors que s'han fet. També cal llor el criteri seguit per l'Associació de Jubilats i Pensionistes a l'hora de distribuir l'espai, calculant perfectament per no minvar la comoditat dels assistents, fent que estesin el suficient amples, i més amb uns dies de forta calor com els que hem tingut.

Però precisament de la calor i del vi, se'n ha de parlar, doncs així van demanar que es fes a la web.

Sembla ser que va haver-hi algunes taules on el vi va fer curt, doncs els hi havien posat una ampolla de negre per 10 persones i quan en van tornar a demanar els hi van dir que no n'hi havia més. De ser així caldria que la junta en prengués nota per parlar amb aquesta empresa de càtering i que no torni a succeir la propera vegada, doncs per la resta, i tal com ja s'ha dit, el dinar va ser perfecte.

El vi era per la sed i per degustar millor el dinar, doncs per l'animació no era necessari, ja que tothom es va sentir molt a gust i xerraven molt animadament amb els seus veïns de taula. Potser massa animadament tenint en compte un dels dos greus defectes que té aquella sala, el de la pèssima insonorització que, ni s'ha solucionat ni sembla que es pugui solucionar millor del que es va intentar posant-li aquelles cortines.

Una de les converses que vam tenir amb els que estaven més a prop va girar al voltant del concurs de TV3 "El Gran Dictat", del molt que es va fer admirar un dels darrers concursants, tant pel seu domini del català, com per els rècords que ha batut. Però del mateix concurs també es parlava de la secció "No és PEC-CAT dir el nom del porc" on es convida als televidents a enviar paraules o frases malsonants que es diguin en diversos llocs de Catalunya. I ves por on durant el dinar es va sentir repetir moltes vegades una d'aquestes frases que es diu molt a Solivella.

La frase era en forma de pregunta i mostrava la queixa generalitzada de la calor que fa dins d'aquest local: "Qui és el morros de cony que no va posar aire condicionat en aquest local públic?". Aquest desqualificatiu malsonant -propi de Solivella i d'algun altre poble de la Conca- es podria traduir per pocasolta, malcarat o emprenyador. Potser totes juntes, i alguna més, es mereixeria el "morros de cony" que va donar el vist-i-plau a un local tan desastrós com aquest. I per si això és poc, el local, a més de desastrós ha sortit caríssim.

Per sort la Junta dels Jubilats van contractar aire condicionat a l'hora del ball, doncs a la plaça de la Diputació a partir de quarts de nou del vespre es va notar. El cost d'aquest aire condicionat que van posar a l'hora del ball l'assumirà integrament la Junta de Pensionistes sense cap mena d'increment en les quotes dels sues associats.

De tanta magnitud ha estat l'èxit de fer-ho allí -amb aire condicionat natural- que aquest any per la Festa Major es farà, un dels dies, ball de tarda i de nit a la plaça de la Diputació per els carrosses de Solivella. En aquest cas el mèrit i les felicitacions se'ls emporta la Comissió de Festes.

    Sant Cristòfol i el nen i els jubilats    

Conèixer Solivella (5)  

La pregunta que es va plantejar el passat mes de juny, en la que es podia veure el pany d'una porta i la baula en forma d'anella, correspondrien a la casa que avui coneixem com ca l'Entrefull. Allí guarden encara aquestes peces com a testimoniança d'aquella poderosa família que habitava allí, els Roig.

Però què representava aquesta anella i qui eren els Roig? Hi ha constància que la família Roig ja habitava aquesta casa el segle XVIIè i que la seva gran influència venia donada en gran part per les seves nombroses propietats, tant al poble com sobretot en terres, doncs la major part del terme els hi pertanyia. Un dels membres d'aquesta nissaga va ostentar el títol de "reiató", passant a formar part dels que s'anomenaven "caballers" que, entre altres privilegis, tenien el que popularment es coneixia com "dret de cuixa".  Les seves influències no es limitaven a la molt bona relació amb el senyor del castell de Solivella, sinó que s'estenien també a altres poblacions i famílies importants, doncs van emparentar amb el comte de Godó i amb la família Gomà de Tarragona. També era notable la influència que tenien amb el clero, doncs no únicament tenien una capella pròpia a casa seva, sinó que per Sant Antoni -ja començat el segle XX- encara posaven un altar a la porta de casa seva, i el mossèn i els fidels havien d'anar en processó des de l'església a cal Roig i allí s'oficiava la missa. Tenien el dret a ser enterrats dins de l'església, on a més,  tenien un altar propi, el que avui és l'altar dedicat a Sant Isidre. Aquest dret a ser enterrats dins de l'església es va acabar amb la negativa que se li va donar -el 12 de febrer de 1918- a una de les últimes descendents, sent aquesta, per tant, la primera d'aquesta família que va ser enterrada al cementiri.

Després d'aquest breu resum és fàcil entendre el que simbolitzava la baula de la fotografia que es va posar el passat mes de juny. Els Roig van ser una família tan poderosa i tan influent que qualsevol solivellenc sabia perfectament que, emparant-se en ells, es podien salvar de qualsevol problema que tinguessin, doncs el seu poder era -de llarg- molt superior al de l'alcalde. Per això la tradició popular parlava de que qui podia arribar a tocar aquella anella estava salvat de tot. Probablement fins i tot un joc de la canalla pugui estar inspirat en això, doncs el joc de "tocar i parar" consistia en que si un dels nens que era perseguit podia arribar a tocar l'anella quedava "salvat", i no només ell, sinó els altre nens del seu equip.

Una part de la pregunta de "Conèixer Solivella" per aquest mes de juliol pot tenir una certa relació amb cal Roig, doncs el que volem saber aquest mes és: En quin lloc de Solivella es va fer per primera vegada una projecció d'imatges en una pantalla, i en quins altres llocs s'han fet projeccions de cinema?

    L'anella de cal Roig  

Va ser en la primera meitat dels anys 80 quan el llavors alcalde de Solivella, en Joan Vives i Queralt, va dotar d'un sentiment popular i participatiu aquesta festa del solstici d'estiu, recuperant també la manera tradicional de celebrar-la en l'àmbit del països catalans.

També va ser en Joan Vives qui va instituir homenatjar al Joan més gran del poble, al mateix temps que fes d'amfitrió de la festa.

Des de llavors el poble de Solivella ha anat celebrant cada any el Sant Joan en comú, però tenint en el decurs del temps algunes variants. La que va desvirtuar una part del contingut, és que en aquests darrers temps -a partir del 2009- es va suprimir aquella part emotiva que suposava la participació del Joan de l'any. Com a contrapartida, i en la banda positiva de la balança, hi trobem la rellevant participació d'aquell grup d'Amics de la Flama del Canigó de Solivella. I és aquí on, entre altres, cal fer menció de la família Rosich.

Com ja es va anunciar, tant a través d'aquest web, com per uns cartells que va confeccionar l'Edgar Rosich i que s'havien penjat en diversos llocs dels poble, la festa d'aquest any tenia una gran càrrega d'emotivitat, doncs ja no hi vam poder veure la participació directa i activa de la Montserrat Dalmau, si bé va estar present en l'ànim de tots nosaltres, doncs, tal com estava escrit en la senyera que presidia el balcó situat just damunt d'on es va encendre la foguera, "ens quedem amb el seu somriure".

El comentari generalitzat, que es podia escoltar de tothom, era el mateix: Magnífic el treball de la Rosa Mari Salvadó i la Paqui Sardà!! La reproducció que van fer de Montserrat, amb el monestir, l'aeri i tota mena de detalls era perfecta. Era una autèntica obra d'art, on es podia veure que, a més de la idea i les "manetes", el que més van posar-hi va ser el carinyós record que homenatjava a la Montse Dalmau.

    Festa de Sant Joan   

Quan ara fa dues setmanes la Rosa Maria Salvadó em va venir a trobar per explicar-me el que ella i la Paqui Sardà volien fer per la festa de Sant Joan d'enguany, a més d'encoratjar-la, la vaig felicitar i li vaig dir que les dues mereixerien un agraït reconeixement públic per part del Consistori, doncs elles van pensar en que calia fer alguna mena d'homenatge a la família que més s'ha significat cada any, i des de fa molt de temps, en l'autèntica manera catalana de celebrar el Sant Joan, és a dir, encenent la foguera amb aquella flama del foc del Canigó.

Ells, els Rosich, són uns d'aquells que moltes vegades han pujat al cim de la muntanya que -en els versos de Mossèn Cinto Verdaguer- simbolitza l'amor i el patriotisme envers els Països Catalans. Un amor i un patriotisme que, junt amb el petit feixet de llenya, la família Rosich dipositava al cim del Canigó.

Un costum, aquest d'encendre una foguera, que des de temps primitius gairebé totes les cultures han seguit per celebrar el solstici d'estiu. Una celebració pagana en honor a l'alegre canvi que significa arribar al dia de l'any en que més hores tenim de llum i menys de foscor.

Aquesta flama i aquesta llum és la que ens ha deixat la Montserrat Dalmau,  doncs també ella acompanyava al seu marit i als seus fills fins el peus de la muntanya. Avui, des de més amunt del Canigó, des d'aquell lloc on és ara, segueix sent ella qui ens dóna aquesta llum i la calor de la seva flama, doncs ara la Montse ha entrat en aquell solstici etern on la llum no deixa pas a la foscor.

I per ella, per la Montse, nosaltres tornarem a celebrar, amb respecte i alegria, aquesta festa de Sant Joan amb la que tant es va identificar i que tant va fer perquè a Solivella s'incorporessin els símbols de catalanitat que tan lligats van amb la celebració del solstici, doncs la Montse va ser una dona fermament compromesa en la lluita per la recuperació dels valors de Catalunya.

Aquest any Solivella encendrà la foguera amb un petit monument que simbolitza les muntanyes de Montserrat, una obra que la Paqui Sardà i la Rosa Maria Salvadó, hauran fet a la plaça de Sant Joan com a homenatge a la Montserrat Dalmau. Un merescut i emotiu homenatge al que tots els solivellencs ens volem sumar.

És una llàstima que, tot i sabent-ho abans -doncs la Tupineta havia informat a l'alcalde del que volien fer- no es posés en el programa de la festa que es va publicar i repartir per les cases, doncs hauria sigut un molt bon record per tots poder guardar un programa amb una dedicatòria especial per la Montse. Avui és divendres i queden encara quatre dies per la revetlla, temps més que suficient per rectificar i fer-ne un altre.

Important canvi de sigles 

A Solivella la llista més votada en las passades eleccions municipals del 24 de maig va ser aquella que es presentava amb les sigles de Convergència i Unió. Després de que es fes oficial ahir al vespre -17 de juny- que es dissolia l'acord signat pels dos partits que la formaven, queden trencats els acords que formaven la federació nacionalista. El final d'aquesta federació, a més de representar canvis importants tant al Govern de la Generalitat, com al Congrés de Diputats i al Parlament espanyols, pot tenir, també, alguna repercussió en alguns ajuntaments locals, i que en algun cas poden ser significatius.

Per tant, aquest trencament d'ahir esperem que indirectament no esquitxi Solivella fent-li perdre influències polítiques, doncs el nostre alcalde queda en la part més dèbil d'aquesta dissolució de la federació, ja que si bé s'havia presenta sota el paraigua de CiU ell és militant d'Unió. 

Doble final de curs 

Ahir dissabte, 13 de juny, a Solivella es va celebrar, oficialment i per partida doble, el final d'un curs. Del curs escolar 2014/2015 i del curs legislatiu a l'Ajuntament. En el primer cas les notes han estat força bones, i de resultes d'aquest bon resultat el proper curs sis alumnes passaran a un cicle superior per continuar la seva formació ja fora vila. Per tan, per tres noies i tres nois, aquesta festa de celebració ha suposat també el seu comiat a l'escola de Solivella.

En l'altre cas les notes no les han atorgat els mestres, sinó que ha sigut el vot dels solivellencs el que ha fet que dos d'aquells set "alumnes" de la Casa de la Vila no hagin passat curs i hagin estat rellevats per dos d'una escola diferent. Veurem quina nota obtindran tots plegats quan arribi el proper final de curs, tenint en compte que, en el seu cas, la duració d'aquest curs és de quatre anys.

Serà llavors quan els solivellencs els tornarem a puntuar.

De tota manera el curs que -en el futur més immediat- pinta més malament és el del CEIP Sagrat Cor, doncs si -tal com hem dit abans- marxaran sis alumnes, aquest proper curs escolar no tindrà ni una sola alta. Un fet que, sortosament, es pot qualificar de gens habitual, però a la vegada de molt negatiu.

    Festival de la ZER  

Dia de Corpus i comunions 

Aquest diumenge, 7 de juny, s'ha celebrat a Solivella la festa destinada a venerar la eucaristia y coneguda amb el nom del Corpus Christi.

Com ja és gairebé una tradició, en la celebració d'aquesta festa, els nens que aquest any s'havien preparat han rebut la seva Primera Comunió, que aquest 2015 han estat els següents:

Els germans Martí i Carles Andavert Trilla, i Bryan Calmestra García.

    Festa de Corpus  

Trobada anual al Tallat 

Com cada any el Grup Cultural de la Dona ha organitzat el seu tradicional aplec al santuari del Tallat. En aquesta trobada d'enguany hi hem pogut veure alguna diferència en el que respecta a les seves ja famoses "paelles", doncs se'n han fet dues, però només una d'elles ha estat feta per part de les dones del Grup.

Per la elaboració de l'altra paella ha agafat les regnes mossèn Magí, i ha demostrat que el seu pas per l'escola d'hostaleria li va ser profitós, doncs si bé la que han fet les dones ha resultat ser excel·lent, la seva no tenia res a envejar-hi.

La trobada d'aquest any al Tallat ens permet veure dues diferències més encara. Una per part d'una parella que formava part dels 69 assistents i l'altra per part d'aquest web.

La més important, i la que més ens omple d'alegria, és veure com una parella celebren les noces d'or del seu matrimoni, per aquest motiu cal fer pública la més sincera felicitació per aquests 50 anys a la Rossita i al Cendra.

L'altra diferència la podreu veure en les fotografies que s'han posat, doncs aquest web ofereix, per primera vegada i de forma exclusiva, unes quantes fotografies de principi de la dècada dels anys 80, quan vaig tenir el privilegi de ser un dels pocs que van ser en les excavacions per trobar la tomba de Ramon Berenguer de Llorac, el senyor de Solivella que, l'any 1475, va fundar aquest santuari del Tallat. En les fotografies es pot veure l'estat en que es trobava aquest indret a principi dels anys 80, un cop ja s'havia tret la gran capa de terra i runes que s'havien dipositat sobre el paviment de l'església, i el moment de treure la làpida per exhumar les restes de Ramon Berenguer de Llorac.

    Aplec al Tallat   

Comiat de Sans Travé en la seva jubilació 

Si bé va ser el passat 23 d'abril el dia en que, de forma oficial, en Josep Maria Sans i Travé va cessar en el seu càrrec de Director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, ja eren moltes -des de feia temps- les persones de Solivella que s'havien interessat per la seva situació professional.

En arribar el moment de la seva jubilació, en Josep Moria vol fer un públic agraïment a tots els solivellencs, si bé -tal com diu en aquest comiat- mai deixarà de treballar per Solivella, fonamentalment continuant fent estudis de documentació que serveixin per publicar ampliacions sobre la nostra història.

Eleccions Municipals 2015 a Solivella 

Fet l'escrutin dels vots emesos a Solivella en aquestes eleccions municipals, el resultat obtingut és el següent:

Cens 524 Vots 397 CiU 260 FIC 100 Nuls 20 Blancs 17

Sant Isidre i més 

Que per molts solivellencs aquest web es considerat com tot un referent del nostre poble, no ho demostren únicament els molts comentaris positius que es reben, sinó que les molt diverses formes de col·laboració per part de moltes persones que, amb les seves opinions, suggeriments i també fins i tot amb les seves crítiques, ajuden cada dia a millorar el seu contingut.

En l'escrit anterior a aquest es donaven -una vegada més i públicament- les gràcies a dues persones que amb la seva contribució havien tingut una part molt destacada a la millora del contingut de les pàgines dedicades a la festa de Sant Isidre. Avui cal fer un altre reconeixement a la Pepita Español que, en veure tot el que s'havia afegit a aquesta festa, va posar a disposició de la web tota una colla de fotografies del primer any de pubillatge -el 1978- de la festa de Sant Isidre. Unes fotografies que en breu podreu veure tots. Gràcies Pepita!

El que avui ja es pot veure són les prop de 130 fotografies de la festa d'enguany. Moltes fotografies que, si bé abasten pràcticament tota la festa, hi trobarem a faltar un magnífic colofó que vam poder gaudir i del que ja es va parlar molt positivament en l'anterior escrit, però que -de moment- encara no s'ha posat res a la web. Es tracta d'una iniciativa promoguda pel Consell d'Europa amb el nom de "La nit dels museus" que s'ha celebrat a tots els països d'Europa la nit del dia 16 de maig.

Aquest esdeveniment cultural tan important, en el que Solivella hi ha pres part activa, mereix un millor tractament que posar unes quantes fotografies a la festa de Sant Isidre, on quedarien diluïdes entre totes les altres.  Per això, i no únicament per donar més rellevància al que es va fer aquesta nit, el propòsit és afegir una nova pàgina que tracti exclusivament d'aquest lloc on hi tenim una bona part del nostre patrimoni històric i cultural: el Centre d'Interpretació del Castell de Solivella. O sigui que dintre d'un temps -esperem que breu- a la part monogràfica de la web que es dediqui a aquest centre cultural s'inclouran també les fotografies de la Nit dels Museus.

      Sant Isidre 2015   

Festes de Sant Isidre  

Tot just fa dos dies que hem viscut la festa de Sant Isidre, que aquest any ha estat plena d'activitats diverses de les que val la pena destacar-ne alguna.

Però abans d'entrar en la festa d'aquest any, el primer que calia fer és donar més relleu a aquesta festa tan nostra, doncs no tots els pobles del voltant la viuen. Que és només de Solivella ho hem pogut notar per l'absència de "l'altra part" de la nova Cooperativa. Des d'aquest web, i per donar-li tota la categoria que mereix la festa de Sant Isidre, abans de fer, com sempre, un resem el més ampli possible de tot el més rellevant de la d'enguany, s'ha volgut treballar per fer una mica més d'història de la Festa de Primavera. Per això s'han inclòs uns quants anys anteriors al 2003 -que és per on començava- buscant la documentació gràfica necessària per poder tenir un record d'aquells altres anys. En boca part s'ha pogut fer gràcies a la col·laboració que altres persones han ofert a aquest web. Cal fer una destacada menció, i a la vegada fer públic l'agraïment, a la Gemma Castro i a la Susanna Español.

Degut doncs a aquest treball d'altres anys, que ja es poden veure a partir d'avui, s'ha deixat per dintre d'uns dies poder incloure les fotografies d'aquest any.

Un any que ha tingut un programa, que com s'ha dit abans, es pot considerar més que notable, doncs -malgrat el deficient so que encara persisteix al local de la Societat- ha millorat respecte a la inauguració de l'any passat. A més cal felicitar als regidor de cultura i de festes de l'Ajuntament per haver pres part en el Dia Internacional dels Museus que s'ha celebrat en moltes localitats europees. Aquesta felicitació cal fer-la extensiva a la Rosa Mari Salvadó, la Tupineta, que una vegada més ha posat tot de la seva part per tal que aquesta nit dedicada al museu del Centre d'Interpretació del Castell fos tot un èxit. I en realitat va ser-ho, doncs les visites -en grups de 15 persones- començaven a una hora que no semblava tenir gaire atractiu, les 12 de la nit, i en canvi van ser més de 150 persones les que hi van anar. També  cal agrair la col·laboració directa, a més de a la Tupineta, a les altre persones que van espavilar-se per trobar els vestits d'època, també als que els van utilitzar per tal de donar versemblança als personatges que representaven. Entre ells destacava el de l'alcalde de Solivella que feia de de presentador de cadascun d'ells, al mateix temps que ens situava dins de la història a través de les seves explicacions.
Posats a dir el que s'ha fet i ha agradat, també es pot parlar del que es podria fer en una festa com aquesta. Com a bon entreteniment va haver-hi el partit de futbol que es va fer a les 5 de la tarda a la pista poliesportiva i, evidentment, que es pensés en els més menuts i es fes un festival infantil. També cal destacar la exposició fotogràfica de quan es van arreglar els carrers i de la seva inauguració oficial -a més dels carrers també la inauguració de les noves instal·lacions de la Cooperativa- per part del governador civil de Tarragona i altres autoritats. Magnífica la paciència i la dedicació de la noia que vigilava la exposició. La major part d'aquestes fotografies fa temps que es poden veure en aquest web, fins i tot una que no s'hi va coler posar. Quina? Doncs una fotografia d'aquell any 1975 en la que encara es pot veure l'ofrena floral per part d'aquelles autoritats al monument dels caiguts -d'un sol bàndol- d'una corona de llorer amb una cinta amb els colors de la bandera espanyola. Aquestes fotografies -tret d'algunes que estan en els corresponents carrers- les podeu veure en aquell capítol d'aquest web dedicat al període dels anys 1950-1970, amb el nom "L'olor de naftalina: dels 50 als 70".

Què s'ha trobat a faltar? Repassant les fotografies d'anus anteriors que s'han inclòs, trobareu un any en que, per aquesta festa es van ballar sardanes., un fet molt habitual en la major part de les poblacions catalanes, però gairebé excepcional a casa nostra.

Dintre de pocs dies es podrà veure el més destacable del Sant Isidre d'aquest any, però de moment ja està disponible tot el que s'ha afegit d'altres any, però ja es pot deixar constància aquí dels nomes de:

PUBILLA INFANTIL 2015: ANNA QUEROL GARRETA

HEREU INFANTIL 2015: LIAM SANS RENALIAS

    festes de Sant Isidre   

El raïm Trepat dóna prestigi a Solivella  

Tot i ser molt contrari a escriure a títol personal, aquesta vegada ho faré, doncs després de llegir un magnífic treball d'en Josep Saperes, publicat a la revista virtual "La Conca 5.1" -de la qual forma part de l'equip redactor- en el que ens parla de que, per primera vegada, el nom de Solivella i la seva varietat de raïm autòcton -el Trepat- tal com es pot llegir en la contraetiqueta d'una ampolla de Freixenet.

Degut, sobretot a la meva activitat professional, he viatjat molt i he hagut de compartir temps i taula amb persones que, en molts casos, eren noms de prestigi dintre de la seva activitat pública o professional, i sovint persones qualificades per opinar de menjars o de vins. Quan es tocava el tema dels vins en cap moment vaig perdre l'ocasió de parlar de Solivella, dels seus vins -sobretot dels rosats de Trepat- i de la festa del Sagrat Cor. En la dècada dels anys 90 per dues vegades vaig haver de fer d'amfitrió a Barcelona de dos grups especialitzats en enoturisme de prestigiosos organismes públics italians -primer de la regió del Lazio (Roma) i després de la Toscana- sent acompanyats, en la primera ocasió pel Director de l'Incavi, al Palau de la Generalitat, i en la segona rebuts pel Hble. conseller Lluís Alegre.

Quan en algun moment sortia a la conversa el vi rosat, aprofitava per parlar del Trepat de Solivella. Precisament amb aquells representats del enoturisme del Lazio, tornant d'un viatge a Sud-àfrica, on entre altres motius d'interès havíem visitat unes vinyes de Pinotage (un híbrid de Pinot Noir i Cinsault), i abans que partissin cap a Itàlia, amb l'excusa de portar-los a visitar Poblet, els vaig fer dinar a Solivella, on van quedar gratament sorpresos pels vins del Gasset i sobretot del seu cava.

Aquest ha estat sempre el nostre pitjor problema. Els nostres vins són de bona qualitat, però desconeguts més enllà del nostre entorn més proper. Quan per motius professionals, en aquells anys 90, havia de convidar algú a dinar a Barcelona, es podien trobar únicament dos bons restaurants on, entre la seva extensa carta de vins, hi havia el Xipella. Era una nova ocasió, plenament satisfactòria, per poder fer poble, parlant i donant a conèixer, a més de la nostra variant dialectal, els nostres vins. Malauradament ja fa anys que els vins dels cellers de la Conca han desaparegut, gairebé, de les cartes de vins, tret dels d'alguna bodega privada.

Ara m'he de treure el barret davant del que, gràcies al treball que va publicar en Josep Saperes, he descobert a la contraetiqueta del Cuvée de Prestige 2013 de Freixenet, un motiu que ha ocasionat que -malgrat aquelles desafortunades declaracions que va fer el president del seu grup al New York Times- recuperi les meves simpaties per aquesta marca, doncs el fet de saber que a través d'aquesta contraetiqueta tothom pot veure associats els noms de Solivella i el d'una marca d'aquest prestigi, fa que encara augmenti més l'orgull de sentir-me solivellenc.

"La repressió de les dones de Solivella (1939-1940)"  

Segurament que, a dia d'avui, som ja molts els solivellencs amb inquietuds culturals que coneixem la que, sense cap mena de dubte, és la publicació amb més prestigi de la Conca, "El Podall", on es publiquen els treballs més importants dels investigadors, historiadors i científics de la nostra comarca. A les seves pàgines hi podem trobar investigacions que van des de la prehistòria de la Conca fins a la història del segle XX. Aprofundits i rigorosos treballs de ciències naturals i socials, d'art, i fins i tot de literatura i música de de la nostra comarca. Totes aquestes publicacions les podem tenir a la nostra disposició gràcies al Museu Arxiu de Montblanc i la Conca, i al Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, que són els que van tirar endavant aquest important projecte cultural.

AiAi LuJuvent: Irish Day  

L'Associació Juvenil AiAi LuJuvent comunica:

Alea iacta est  

Fa 2064 anys -any 49 abans de Crist- que Juli Cèsar va decidir revelar-se contra el poder de Roma i va creuar el riu Rubicó, que marcava els límits entre Itàlia i la Gàl·lia Cisalpina. A ell s'atribueix la famosa frase "alia iata (o jacta) est", que es podria traduir per "la sort ha sigut llançada", doncs ell sabia que creuar el riu era passar a un punt sense retorn. Res el va aturar fins a arribar a Roma i fer-se amb el poder, atorgant-li el títol de dictador, el qual li donava el poder de controlar Itàlia i Hispania. Dos anys més tard és va fer nomenar Imperator perpetu, i convertir-se, a més, amb el títol de Pontifex Maximus -títol que encara avui ostenta el Sant Pare a Roma- en el cap de la religió. Juli Cèsar va ser un dels primers en fer-se posar la seva cara a les monedes romanes. Però recordem, també, que Juli Cèsar va morir assassinat per tres dels seus propis senadors, entre els quals hi havia el seu fill Brutus.

Ja han estat publicades les llistes de les candidatures a les eleccions municipals del proper dia 24 de maig. "Alea jacta est" a Solivella.

La festa del Sagrat Cor al catàleg de Festes i Tradicions tarragonines  

Des de l'any 2002, en que l'autor d'aquest web va fer venir, com a convidat d'honor, al llavors Director General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, no ha deixat de lluitar per tal que la nostra festa més emblemàtica i representativa figurés com a catalogada d'interès turístic.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona promociona, amb la marca "Costa Daurada", a més dels recursos turístics dels municipis i llocs d'interès de les comarques tarragonines, també les seves festes i tradicions.

Per donar a conèixer aquestes festes i tradicions tarragonines s'ha editat un llibret, de gran format, en el que hi figuren totes aquelles que poden tenir més interès.  I d'entre totes les festivitats que se celebren a la nostra comarca -únicament en figuren 13 en aquest catàleg- finalment hi consta la del Sagrat Cor de Solivella.

Aquestes Festes i Tradicions més destacables de la Conca de Barberà -que són les que figuren en el llibret abans esmentat- són aquestes:

Solivella des de l'aire  

Molt probablement aquestes no són les millors fotografies d'aquest web, ni tampoc les que tenen més bona qualitat, però sense cap mena de dubte són les que ens permeten veure Solivella des d'un angle diferent, d'una manera més àmplia, i a la vegada són, també, les que millor ens poden mostrar les transformacions que al llarg del darrer mig segle ha sofert la població.

Aquesta particular visió únicament la podem gaudir si mirem...

    ...Solivella des de l'aire   

Concert de Pasqua i visita al Museu  

La primavera de l'any 2008 va encetar una programació musical amb el nom de "Música als Monuments". Sota aquest mateix paraigua s'ha pogut gaudir regularment de diversos concerts que s'han anat programant.

L'últim d'ells és el que avui, diumenge de Pasqua, hem pogut gaudir a la sala polivalent del complex de la Societat. Si bé el nom que s'ha donat a aquest recital era el de "Sarsuela catalana" hem pogut gaudir d'una sèrie de diferents temes -no tots del gènere de la "sarsuela"- molt ben seleccionats, i extraordinàriament interpretats per la soprano barcelonina Silvia Sabaté, acompanyada de piano. El concert ha començat amb la interpretació del "cant dels ocells", ha continuat amb una composició de Frederic Mompou i un fragment de la sarsuela "Cançó d'amor i de guerra", posteriorment la interpretació amb piano del "Saltiró de la cardina". El concert de la soprano ha continuat -entre altres temes- amb "La santa espina", "Pel teu amor (Rosó)" i "Rossinyol".

Aquest concert, pel gaudiment del qual és necessari disposar d'una bona acústica, ha permès comprovar que les millores que -en aquest aspecte- es van fer a la Societat, han funcionat perfectament, doncs el so càlid i agut de la veu de Silvia Sabaté s'ha pogut escoltar amb total nitidesa.

Aquest concert, pel gaudiment del qual és necessari disposar d'una bona acústica, ha permès comprovar que les millores que -en aquest aspecte- es van fer a la Societat, han funcionat perfectament, doncs el so càlid i agut de la veu de Silvia Sabaté s'ha pogut escoltar amb total nitidesa. Acabat el concert l'alcalde s'ha ofert per ensenyar el Museu del Castell a qui el desitgés visitar. Primer ha fet una resumida exposició en la que ha dit què ha de consistir una visita turística completa a Solivella, els llocs i punts d'interès que cal mostrar. En accedir al Museu s'ha projectat un vídeo que resum la història del castell i que prepara i posiciona al visitant per tot allò que després hi trobarà. Cal fer un sincer i merescut elogi a les explicacions donades per l'Enric Capdevila. Ben preparades i molt documentades, a la vegada que molt amenes. Una magnífica i agradable visita, segons la modesta opinió d'un professor/col·laborador del Centre d'Estudis Turístics CETT, i expert en visites culturals.

Presentació d'un nou llibre de Solivella  

El proper dissabte 4 d'abril, a les set de la tarda, es presentarà a la sala polivalent de la Societat l'obra "El castell de Solivella entre el gòtic i el renaixement a la Catalunya Nova", de Joan Menchon i Bes.

Joan Menchon, historiador tarragoní, arqueòleg de l'Ajuntament de Tarragona i professor de la Universitat Rovira i Virgili, ha publicat diversos treballs i ha participat en multitud de col·loquis relacionats amb el món de l'arqueologia. L'any 1999 va rebre el premi d'Arqueologia Memorial Josep Barberà, atorgat per la Societat Catalana d'Arqueologia, per la seva obra "Les muralles de Tarragona: una aproximació".

Joan Menchon, que ja va dirigir les obres de recuperació de les restes del nostre castell, ara presenta a Solivella un llibre en el que exposa un molt interessant estudi de l'edifici més important i emblemàtic que ha tingut la nostra població.

Campanya electoral  

Tothom ha pogut comprovar com, de forma descarada, a Solivella ha començat fa setmanes la campanya electoral per les eleccions municipals del proper 24 de maig.

Si bé, oficialment, la campanya no comença fins el dia 8 de maig, ha Solivella fa dies que es fan actes de caire purament electoralista. En aquest mes de març s'han repartit tres Informatius Municipals -si bé un porta data de febrer, va arribar a les cases ben començat el mes de març- on en el número 3 les dues pàgines centrals corresponen a una fotocòpia del setmanari Nova Conca que recull una auto-entrevista del nostre alcalde. Poc abans s'havien deixat als establiments comercials del poble un bon plec de fotocòpies d'una altra entrevista publicada al mateix setmanari el Nadal del 2014. En el número 4 l'Informatiu, que es reparteix el dia 27, s'anuncia un acte a la sala polivalent de la Societat on l'alcalde farà -el diumenge 29- una exposició de la seva "feina feta". Parlar del que ha fet un Ajuntament referit en primera persona no és gaire ètic, però cal dir que l'endemà dissabte -dia 28- alguns regidors es van assabentar d'aquest acte a través del mateix Informatiu, doncs personalment no se'ls hi havia notificat. A aquest acte hi van assistir 52 persones més 4 regidors.

L'últim acte es va celebrar ahir -dilluns dia 30- i si bé es tractava també d'un acte purament electoralista, cal dir que és una bona notícia per Solivella, doncs es va inaugurar el Centre d'Interpretació del Castell. L'acte d'inauguració va anar a càrrec de la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Hble. sra. Joana Ortega.

Si bé aquesta inauguració és una notícia important i esperada pels solivellencs, s'ha esperat més d'un any -fins a arribar a aquesta avançada campanya electoral- per fer la inauguració, doncs des del gener de 2014 tota l'obra estava ja finalitzada, exactament tal com es pot veure avui. Esperem que a partir d'ara la gestió d'aquest Centre d'Interpretació es faci correctament. Això vol dir que s'han de fixar uns dies i hores concrets per tal que tothom que ho desitgi ho pugui visitar. Que no es segueixi utilitzant per fer visites -sempre guiades per l'alcalde- destinades únicament a les poques persones que, per uns o altres motius, es consideren dignes de poder entrar-hi. La inauguració d'ahir era, precisament, el dia més indicat per tenir-ho obert, doncs quan van finalitzar els parlaments van ser moltes les persones que es van mostrar molt decebudes en no poder-hi accedir. En cap lloc del món mai s'ha vist que es convidi a anar a una inauguració i que els assistents a l'acte no puguin veure el que s'està inaugurant. Ahir després d'haver hagut d'escoltar els parlaments ningú entenia que no es pogués visitar el museu que acabaven d'inaugurar. Incomprensible!

Per tothom és interessant poder entrar a visitar-ho, però pels solivellencs en particular és important poder fer-ho, doncs allí dintre hi ha una part de la nostra pròpia història. El que sí podreu veure, i es tracta d'una excepcional anomalia que no existeix en cap altre país democràtic, és una tercera placa on hi figura el nom de l'alcalde. Som molts els que hem tingut ocasió de veure, en molts diferents llocs i països, edificis on hi plaques commemoratives que fan referència a la seva inauguració, però tots ells tenen una cosa en comú: Hi figura únicament el nom de la persona que ho inaugura i el càrrec que ocupa. En cap lloc veurem que hi figurin altres noms. Doncs aquí, entre els dos edificis de la Societat en podem comptar tres.

La campanya electoral ha començat abans d'hora a Solivella, però ha començat només per un dels possibles candidats. I ho ha fet causant unes despeses a tots els solivellencs, doncs som tots nosaltres el que estem pagant obrir la Societat en benefici propi, amb el cost de la calefacció, també totes aquests fotocòpies dels fulls de la Nova Conca que s'han repartit. Però el cost més important és, segurament, el d'un àpat que es va fer a la Societat, on es va convidar als membres dels grups de geganters i grallers a la Societat. En total uns 40 persones. Quaranta persones, de les quals alguns la única cosa que sabien era que se'ls convidava a sopar, sense saber el motiu, ni qui ho pagava. Així queda reflectit en uns missatges de whatsapp que es van creuar entre ells on es podien llegir frases similars a aquestes "qui ens convoca", "qui ho paga", "mentre hi sigui el que paga jo hi aniré", "algú sap de què va això?" o altres per l'estil.

Potser cap d'aquests abusos de la seva posició de privilegi siguin il·legals, però tampoc són ètics. Gens ètics.

    Inauguració del Centre d'Interpretació del Castell   

Cancel·lació de l'acte d'inauguració  

Degut a l'accident d'aviació ocorregut als Alps francesos del Airbus, que des de Barcelona havia d'anar a  Düsseldorf, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha decretat declarar el dol a tot el territori de Catalunya durant el 25, 26 i 27 de març amb motiu d'aquest accident prop de Seyne-les-Alps. Durant aquest període de dol, se suspèn la celebració de recepcions i actes oficials, i les banderes onejaran a mig pal en els edificis i dependències de la Generalitat i corporacions públiques a Catalunya.

Per aquesta raó queda en suspens l'acte d'inauguració del Museu del Castell de Solivella fins a que es trobi una nova data. Esperem que si la Vicepresidenta del Govern té dificultats per quadrar novament la seva agenda, i no pot dedicar un dia a aquesta inauguració en breu, es busquin altres alternatives i no es posposi per més temps més l'obertura d'aquest Centre que es podia haver fet ja fa mesos. Per tant ara cal pensar en les necessitats del poble i no en prioritzar possibles lluïments personals. Amb inauguració oficial o sense, aquest Museu del Castell s'ha d'obrir ja.

Des d'aquest web es vol fer constar la més enèrgica repulsa als brètols que, amb els seus tweets han mostrat, a més d'una greu falta de respecte per les víctimes i els seus familiars, un odi a Catalunya i als catalans que és mereixedor d'alguna actuació. Per aquest motiu es demana al ministre de l'Interior, Sr. Fernández Díaz, que obri investigacions i actiu contra ells, amb el mateix rigor i celeritat com ho ha fet quan es tracta de fets que afecten negativament a Catalunya.

Finalment s'obre el Museu del Castell  

Poc o gens deu haver variat aquest "museu" des del gener de 2014 quan en aquest web es va posar una fotografia d'aquest lloc. Haurem tardat doncs més d'un any per poder accedir-hi, i en tot aquest temps ningú s'ha dignat donar la més mínima explicació dels motius pels quals no s'obria abans. Hem de pensar que s'ha retardat tant de temps per estar a prop d'unes noves eleccions municipals?

Sigui pel motiu que sigui, demà finalment es farà la inauguració. Una inauguració que sembla que ara s'ha de fer a corre-cuita, sense temps gairebé per llegir l'Informatiu Municipal on s'anuncia, doncs avui s'ha repartit per les cases. No sembla gaire correcte, per no dir gens correcte, que una obra d'aquesta importància anunciï la seva inauguració just la vigília. Tampoc que aquesta es faci en un dia laborable. De tota manera, i malgrat la forma barroera com s'ha anunciat, benvinguda sigui, doncs el fet d'obrir-se aquest museu s'ha de considerar molt important, doncs a més de ser-ho des del punt de vista cultural i patrimonial, en ell hi ha una part molt significativa de la història de Solivella.

En aquest Informatiu Municipal que s'ha repartit avui, 24 de març, hi podem trobar la invitació que l'Ajuntament ens fa per anar a l'acte d'inauguració. Per "decorar" aquesta invitació l'Ajuntament ha utilitzat una fotografia que pertany a aquest web, la mateixa fotografia que fa uns anys va utilitzar per fer unes làmines que va regalar als membres de l'Associació de Jubilats, i que també va fer-ho sense demanar permís, ni fent constar d'on s'havia tret la fotografia. Deu ser que a l'alcalde li agrada molt. Doncs, gràcies.

ACTE D'INAUGURACIÓ de l'edifici i instal·lacions del Museu del Castell i Centre d'Interpretació de l'Arquitectura Renaixentista  a la Conca de Barberà Secció monogràfica del Consorci del Museu Comarcal Dimecres, 25 de març de 2015 a les 7 de la tarda Amb l'assistència de l'Honorable senyora Joana Ortega i Alemany, vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya. També hi assistiran representants de de l'administració territorial de la Generalitat, Diputació de Tarragona, Consell Comarcal, autoritats locals, representants de l'associacionisme solivellenc, Hereu i Pubilla infantils, i el grup de grallers "Lus Xipellis". Tot el poble és invitat a participar d'aquest acte.

 Primavera

A totes les criatures vives ens agrada deixar al darrera els mesos més freds i més foscos de l'any i veure com el dia creix i ens regala més hores de sol. Aquesta font de vida que és el sol, fa que els ocells tornin, que les plantes floreixin, i fins i tot que veiem la vida amb més optimisme. Benvinguda sigui doncs la Primavera.

A més aquest any ha tingut una arribada espectacular, doncs l'hivern s'ha acomiadat amb un eclipsi de sol que ha tapat una important part de l'astre rei. Per poder veure'n un d'aquestes característiques haurem d'esperar uns quants anys, exactament no tornarà a veure's així fins d'aquí a 18 anys i 11 dies.

De tota manera, a Solivella la natura ens depara, de quan en quan, espectacles que ens deixen bocabadats. Alguns poc freqüents, com la visita que ens va fer la neu aquest any, i tot i que aquella blanca capa va durar només unes poques hores, vam poder gaudir d'una Solivella diferent, fins i tot més bonica, segurament per ser poc habitual aquesta imatge.

Però la imatge que no falla cap any i que més omple de bellesa l'entorn és la primavera. Són aquestes imatges les que ara s'incorporen a la web per donar la benvinguda als mesos que, a més de transformar positivament el paisatge, neixen noves flors, els camps es pinten de verd, ens van il·luminant amb més hores de sol cada dia i ens fan veure la vida amb més optimisme, perquè la natura que ens envolta es va transformant en un quadre de gran bellesa.

      Primavera  

Informatiu Municipal, febrer 2015

A l'Informatiu  Municipal que s'ha repartit fa uns dies hi podem destacar algun dels seus escrits, que podrien representar quelcom de positiu al nostre poble.

El primer que cal destacar és la donació anònima de dos tapissos. Aquest tema es va iniciar fa aproximadament dos anys i pel que sembla encara s'ha de fer l'estudi per tal d'intentar saber la seva procedència (del castell?) i poder datar-lo.

Per la importància de donar a conèixer Solivella, doncs probablement el nostre poble es tornarà a veure per televisió, cal fer esment dels dos dies en els que la Volta Ciclista a Catalunya passarà pel nostre municipi. El dia 27, poc després de les quatre de la tarda, procedent de Belltall en direcció a Montblanc; i l'endemà, dissabte dia 28, cap a dos quarts de dues del migdia, baixarà de Rocallaura i girarà cap a Blancafort.

Aquests dies hem vist uns nous plafons turístics situats a diversos llocs del poble. Aquests nous rètols s'han basat en el primer dels dos fulletons turístics que en poc temps s'han fet, dels que, per cert, molt poca difusió s'ha vist d'ells, doncs el primer -que semblava més un llençol que un fulletó- no s'ha arribat a veure en cap lloc fora del nostre poble, i el segon -si us preneu la molèstia de demanar-ho- amb molta sort el podreu trobar a l'oficina de turisme de Montblanc, i en cap altre lloc. No és d'aquesta manera com s'ha de promocionar un poble, per fer-ho així ens podíem estalviar el cost que hagin pogut tenir aquests dos fulletons. Tampoc s'ha tingut cap cura en revisar i actualitzar les indicacions que hi consten, si bé algú ha fet una modificació -una sola- esborrant el nom d'un carrer: En el lloc del plànol original de paper que estava escrita aquella animalada de "carrer Pla de Perdiu", en aquests plafons d'ara veiem que únicament hi diu "carrer"... i res més. Voler rectificar diuen que és de savis, però fer-ho a mitges no. Fer per fer hi podria haver posat el nom correcte de "Pla de Paradís", o es que reconèixer el seu error és demanar massa?

En aquests plafons turístics hi veiem senyalitzats -també figuraven en aquells llençols de paper que es van fer- dues zones d'aparcament: Una just al lloc on hi ha la bàscula de la Cooperativa, i l'altre a la part del damunt del Passeig -just al darrera del lloc on el Gasset hi té un magatzem de caves SansTravé. Si algun visitant de fora vol aparcar en aquests llocs, com ho ha de fer?

Si aquest mateix turista necessita trucar per telèfon i el seu mòbil no és de Movistar, que farà? Cap problema, doncs segons aquests plafons hi ha una cabina de telèfon públic. Agafarà el plànol i anirà cap a la carretera... però quan arribarà al Sindicat es trobarà que aquella cabina la van treure el passat 17 de novembre. Temps més que suficient per haver modificat els nous plafons turístics.

Destaquen en color taronja els llocs on hi ha construccions, però encara no veiem que hi figurin les cases de la urbanització Vila i Sol, ni les del carrer Joan Vives, com tampoc hi consta un edifici del que tant es vol presumir, el paller. Aquests plafons turístics s'han fet ara, però s'han fet sense actualitzar els canvis que ha tingut Solivella. Per últim, en aquests mapes que  es troben al carrer de moltes ciutats turístiques, i que marquen els punts d'interès d'una població, el més important que cal posar-hi per poder orientar-se és marcant -de forma destacada- el punt on es troba la persona que està consultant el mapa. Normalment es fa amb un punt i una fletxa que indica "vostè està aquí". Una de les propostes que van fer les dones el dia de Santa Àgata, va ser la de proposar la recuperació de la revista Gira-Sol. Valdria la pena seguir treballant aquest assumpte per la gran importància que té, desitjant que aquestes gestions tinguin més sort que les propostes que van fer unes noies solivellenques -amb formació universitària- de fer-se càrrec elles de tirar endavant la revista. No obstant aquest generós oferiment que van fer al Grup Cultural, únicament van rebre una rotunda negativa per part del Grup. Esperem, doncs, que amb la celestial intervenció de Santa Àgata, aquesta vegada es ressusciti el Gira-Sol. Per acabar veiem que l'Informatiu Municipal ens parla de dues millores urbanes. Una fa referència al tram del Raval de Sarral que fa poc es va obrir, i del que es va publicar una interessant pregunta per part d'un solivellencs, a la que, de moment, no s'ha donat resposta. L'altra millora s'ha fet al passeig Carles Balaguer, i el resultat obtingut és força bo. S'han afegit algunes fotografies a la web per tal de poder veure totes les transformacions i millores que ha sofert el Passeig al llarg del temps. També s'han posat a la web unes quantes fotografies del nous plafons turístics i la seva ubicació, així com una ampliació del plànol, malgrat els errors abans esmentats i que s'hi poden veure en tots ells.    indicadors turístics

Reclamació 

Falses promeses 

Carnaval 2015 

Està nevant 

Serà veritat? 

A la iaia 

Evolució de les dades de l'atur en el 2014 

In memoriam 

Anàlisi del 2014